Teresa Jordà i Roura
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Però també és una advertència — deixi-m’ho dir així— molt i molt clara. No bloquejarem la possibilitat, ja ho he dit abans, que hi hagi pressupostos, però si aquests pressupostos, senyor ministre, no serveixen per corregir el dèficit de finançament de Catalunya, si aquests pressupostos no garanteixen el compliment efectiu de les inversion…”
“Y hace demasiado tiempo que el PSOE pide confianza, mientras que lo que hace es acumular un saco de incumplimientos inmenso. Hablamos de estabilidad presupuestaria. Sí, sí, hablamos de eso, pero ¿de qué sirve hablar de estabilidad si se mantiene un modelo de financiación injusto que ahoga a Cataluña?”
“No vamos a bloquear la posibilidad ―lo he dicho antes― de que haya un presupuesto, pero si estos presupuestos, señor ministro, no sirven para corregir el déficit de financiación de Cataluña, si estos presupuestos no garantizan el cumplimiento efectivo de las inversiones y si estos presupuestos no respetan los compromisos adquiridos con Ca…”
“Perquè la transició no consisteix només a substituir una font d’energia per una altra font d’energia. Consisteix a decidir qui controla aquesta energia, qui se’n beneficia i, sobretot, en definitiva, quin país volem construir.”
“Nosaltres votarem favorablement a aquest objectiu i ho farem sí, per responsabilitat, perquè no serem nosaltres, senyor ministre, senyores i senyors diputats, no serà Esquerra Republicana qui impedeixi que aquest govern presenti uns pressupostos. No serem nosaltres. Però que ningú interpreti aquest vot com un aval, perquè no ho és.”
“Porque no seremos nosotros, señor ministro, señoras y señores diputados, no será Esquerra Republicana quien impida que este Gobierno presente unos presupuestos. No seremos nosotros, pero que nadie interprete este voto como un aval, porque no lo es. No lo es ni políticamente ni tampoco presupuestariamente.”
The complete record
Every one of 1,779 lines we hold for Teresa Jordà i Roura, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 29 of 36.
“Estendre l’autoconsum col·lectiu a més polígons industrials i urbanitzacions, especialment a les zones rurals on les distàncies són més llargues, és permetre que qui no gaudeixi d’un privilegi de tenir la infraestructura privada necessària per instal·lar plaques pròpies, que és la majoria de la població, pugui accedir a aquest autoconsum. Per tant, és una mesura que camina cap a la sostenibilitat, és una mesura que camina en la defensa que sempre hem fet des d’aquest grup, que és la democratització de l’energia. També és imprescindible abordar d’una vegada per totes la falta de transparència de les grans energètiques. Senyora Ribera, sabem el que ens costa l’energia, però no sabem quant costa la seva producció real. Per tant, demanem ja mesures de control i auditories en aquestes empreses.”
“Doncs, si hi ha aquesta necessitat, hauria de publicar-se abans del 31 de juliol afegint megawatts addicionals a les plantes de purins. Parlem d’energia, que vostè també n’ha parlat. De fet, el Grup Republicà ho vàrem fer la passada legislatura i vàrem aconseguir algun petit avanç que, tot i ser petit era un gran avanç. Però ja li dic que -- 68 of 106 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de junio de 2024 persistirem i que ho seguirem exigint, reclamarem més ampliació en el radi d’autoconsum compartit. El nostre objectiu són els vint quilòmetres. I això és fàcil d’entendre: com més distància, més consumidors poden o podran aprofitar-se d›aquesta tecnologia.”
“La primera és l’aprovació de l’esmena de cogeneració que el nostre grup ―i també d’altres― varen presentar en el projecte de llei derivat del Reial Decret 8/2023 i que donava, en aquest cas, dos anys de pròrroga a les indústries que han acabat la seva concessió per poder seguir operant fins que es promogui el marc d’inversió, incloent-hi, evidentment, les plantes de purins, perquè les plantes de purins són ―i ho sap― de vital importància. Ho són pel medi ambient. Ho són també per la ramaderia i, val a dir, ho són també per mantenir la cohesió territorial. La segona, que es promogui el marc d’inversió 2024 anunciat i tramitat el 2021 per la convocatòria de subhastes de mil dos-cents megawatts de cogeneració, Han anunciat la necessitat d’un nou borrador.”
“L’establiment d’objectius de reutilització i preparació per la reutilització. L’obligatorietat de disposar, per exemple, de referències d’envasos reutilitzables als supermercats, etcètera. Totes aquestes mesures que, malgrat no ser suficients, havien d’incidir en la reducció efectiva dels plàstics d’un sol ús avui dia, però, dos anys després de l’aprovació del text legislatiu ―com diria un dels mestres d’una servidora, el gran Joan Tardà―, el més calent encara és a l’aigüera. Voldríem saber en aquesta matèria què pensa fer, senyora vicepresidenta. Un altre tema que ens ocupa i ens preocupa molt és el tema de la cogeneració. El seu ministeri té pendent com a mínim dues sol·licituds respecte al sector de la cogeneració, que té un ampli suport dels grups que vàrem donar el sí a la investidura del senyor Sánchez.”
“Estem davant d’incompliments greus, taxes de reciclatge molt baixes i molt mala qualitat i quantitat de polítiques de prevenció i reutilització lentes i, si em permet també, insuficients. Uns quants temes que no s’estan duent a terme i que a nosaltres ens preocupen, i molt. Per exemple, l’obligatorietat de la venda a granel de fruites i verdures, una mesura encallada perquè s’està pendent que el ministeri publiqui la llista de productes perecederos. Què més? La prohibició de productes de plàstics d’un sol ús que establia la Unió Europea. Aquí parlo de les palletes, dels gots, dels coberts. La prohibició, per exemple, de l’ús de ftalats i del bisfenol A als envasos, una mesura directament, com deia, vinculada amb la salut humana. La prohibició de la incorporació intencionada de microplàstics i esferes de plàstics a diferents productes.”
“Avui els plàstics ―i molt especialment els envasos d’un sol ús― continuen creixent i contaminant tant els ecosistemes naturals com la salut de les persones. Aquest informe també ens diu la quantitat de residus municipals recollits a l’Estat espanyol. Concretament, va ser de vint-i-dos milions de tones; residus gestionats pels municipis on també trobem la principal producció de plàstics i d’envasos. Aquesta xifra si em permeten, demostra que la tendència és de creixement. De fet, d’aquests, vint-i-dos milions de tones de residus del 2021 a l’Estat espanyol, només se’n recullen selectivament un 22 %, dels residus municipals, parlo. La resta, un 78 % ―és a dir, gairebé un 80 %―, s’aboquen o s’incineren. A aquest pas, doncs, és evident que no complirem amb els objectius establerts per la Unió Europea.”
“Sap perfectament que aquest és el consens del territori, al costat del govern de la Generalitat, un consens que passa per mantenir el perfil, per anar endavant, i no per recular. No volem recular ni un centímetre, no volem el deslinde, tenim la solució, vostè ho sap, i també sap que aquesta solució és viable. Tema de residus. Fa poques setmanes, el seu ministeri va publicar l’informe de residus municipals de l’any 2021. Les conclusions d’aquest informe són molt clares. Se segueix amb la tendència de creixement. Les mesures aprovades a la ley de residuos y suelos contaminantes i al reial decret d’envasos no s’estan aplicant suficientment bé, malgrat que aviat farà dos anys de la seva aprovació. I no només no s’apliquen, sinó que en cap cas suposen, de moment, una reducció efectiva en la producció de plàstics ni tampoc en la seva dispersió.”
“Jo, vicepresidenta, avui, de manera molt telegràfica, li parlaré de diversos temes. I ho faré també amb l’esperança que me’ls contesti, si és possible, tots. També li he de dir que ho faré amb un to òbviament agradable, com no pot ser d’altra manera, i no com el que hem tingut l’oportunitat d’escoltar de dos dels grups que m’han precedit. Començo per un tema que vostè sap que a Catalunya ens preocupa i ens ocupa, i que val a dir que no li he sentit dir ni un mot, que és el delta de l’Ebre. Sens dubte, un territori, un ecosistema únic, però també un ecosistema extremadament fràgil. I aquí deixo altres consideracions per nosaltres claus. La primera, les guardes, els sediments i les platges amples.”
“Bé, molt bona tarda a totes i a tots. Gràcies, president. Vicepresidenta, molt bona tarda. Encara que sigui a instàncies del Partit Popular, li he de dir que celebrem la seva compareixença per informar i alhora, també, per fer balanç de les polítiques i les actuacions del seu macroministeri, que, sens dubte, també tenen un impacte directe en el desenvolupament econòmic, social i, òbviament, també -- 67 of 106 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de junio de 2024 ambiental. El tenen a l’Estat espanyol i també encara, i de moment, el tenen a Catalunya. El seu és un ministeri vital, i no és gratuït que digui que és un sistema vital, tot i que li he de dir que no destaca per la seva vivacitat, ni pel que fa a determinació, ni pel que fa tampoc a rapidesa, ni tampoc per escoltar al territori i a les seves necessitats.”
“Pues bien, en Esquerra Republicana de Cataluña volvemos a repetírselo: no; un no, si me lo permiten, rotundamente escandaloso. No puedo gritar más, es un no enorme y lo tenemos muy claro, la descentralización en la toma de decisiones es la mejor manera de gestionar los recursos de forma eficiente. Hacerlo de forma centralizada, como ustedes pretenden, no es efectivo, porque nos han -- 57 of 77 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 25 de junio de 2024 demostrado infinidad de veces que nunca nunca es solidario. Dicho de otra forma y con rotundidad ― termino, presidente―: ni pactos nacionales ni interconexión de cuencas. Ante la emergencia climática, la alternativa es solo andar juntos. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Lo que necesita nuestro campesinado es que ustedes, precisamente ustedes, dejen de votar acuerdos comerciales con terceros países que les condenan definitivamente a la miseria, porque es imposible competir con estos terceros países. Lo que deberían hacer ustedes ―si me lo permiten, con toda la humildad del mundo, señorías del Grupo Popular, y también invito a los compañeros del Grupo Socialista― es pensar más, y rectifico, pensar mucho más, en el pequeño y mediano campesinado y no tanto en los terratenientes a la hora de elaborar la PAC, en esos terratenientes herederos de tantísimas duquesas de Alba. Y termino con un último apunte para hablar de agua y de su obsesión, porque están obsesionados por un pacto nacional del agua.”
“Y sí, el aire que todos respiramos ―también ustedes― es un aire demasiado contaminado en un mundo extremadamente calentado. Ante estas dos realidades, innegables ambas, la única solución, porque solo hay una, es conjugar las políticas productivas con las ambientales. No son dos mundos antagónicos, son dos mundos que confluyen, y evidentemente esto debe hacerse con una transición justa, también es evidente, para nuestro campesinado, flexibilizando aquellas políticas que también necesita el campesinado; en definitiva, para mitigar y adaptarnos al cambio climático. Pero sobre todo lo que necesita nuestro sector primario ―no es tan complicado― es ganarse dignamente la vida con su trabajo. Lo que necesitan nuestros campesinos y nuestras ganaderas es percibir precios justos por aquello que producen.”
“También nuestros agricultores hacen frente a los elevados precios de los combustibles y de los fertilizantes; el exceso de la burocracia; la PAC, que no está pensada para los pequeños profesionales, que son quienes realmente conservan el territorio. Una PAC ―permítanme decirlo― que no ha sido territorializada ni regionalizada y que no solventa, en definitiva, los problemas de nuestro campesinado. Un sistema de seguros que, ante el cambio climático y sus derivadas, no da las respuestas adecuadas a estas necesidades. La segunda realidad es que el planeta se nos está deshaciendo en las manos, por mucho que ustedes continuamente lo nieguen, y planeta solo tenemos uno, no hay plan B, los recursos son finitos, se terminan, señorías, se terminan todos.”
“Les advierto ya ―y no porque tenga ninguna bola de cristal― que más pronto que nunca esto se les va a poner en contra. Esto hace que mezclen dos realidades, y lo hemos hablado muchas veces en este hemiciclo. Hace muchos años que los campesinos se enfrentan a retos cada vez más inmensos: falta de relevo generacional, poco valor social en el sector primario, y también ―hay que decirlo― la escasa rentabilidad por la repentina caída de precios. Es cierto que ahora también tienen la oportunidad con la proposición de ley que el Grupo Republicano aportó a esta Cámara, y que ha sido admitida a trámite, de enmendarla y hacerla mucho mejor.”
“Es tan cierto que el campesinado y el mundo rural sufren como que VOX, y hoy también se apunta el Partido Popular, utilizan demasiadas veces a un sector estratégico, un sector que produce alimentos sanos de gusto y de calidad no solo para pellizcar cuatro votos, si me lo permiten, sino para ir una y otra vez y negar lo que dice la ciencia y el sentido común. Estamos en emergencia climática, el calentamiento global es un hecho y cada vez perdemos más biodiversidad. Ante esta realidad, diputados y diputadas del Grupo Popular, lo peor que podemos hacer es negar la evidencia y lo peor que podemos hacer también es aprovechar las reivindicaciones agrarias legítimas contraponiéndolas a la protección del medio ambiente. Lo que hacen ustedes, permítanme decirlo, aparte de ser peligroso, es extremadamente irresponsable.”
“Mirin, des d’Esquerra Republicana de Catalunya els tornem a dir que no, un no si em permeten rotundament escandalós, no puc cridar més, és un no com una casa de pagès. Nosaltres ho tenim clar, la descentralització en la presa de decisions és la millor manera de gestionar els recursos de manera eficient. Fer-ho de manera centralitzada, com vostès pretenen, no és efectiu, perquè ens han demostrat infinitat de vegades que mai és solidari. Dit d’una altra manera i amb rotunditat, acabo, president, ni pactes nacionals ni interconnexió de conques. Davant l’emergència climàtica, l’alternativa és només caminar plegats. Moltes gràcies. Gracias, señor presidente. Muy buenas tardes.”
“El que necessita la nostra pagesia és que vostès, precisament vostès, deixin de votar acords comercials amb tercers països que els condemna definitivament a la misèria perquè és impossible competir amb aquests tercers països. -- 56 of 77 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 25 de junio de 2024 El que haurien de fer vostès, si em permeten, amb tota la humilitat del món, senyories del Partit Popular i també convido els companys del Partit Socialista, és pensar molt més en la petita i la mitjana pagesia i no tant en els terratinents, a l’hora d’elaborar la PAC, en els terratinents hereus de tantíssimes duquesses de Alba. Acabo. Un últim apunt per parlar d’aigua i de la seva dèria, perquè tenen una dèria en aquesta bancada per un Pacte Nacional de l’Aigua.”
“Davant d’aquestes dues realitats innegables, l’única solució, perquè només n’hi ha una, és conjugar les polítiques productives amb les polítiques ambientals. No són dos mons antagònics, són dos mons que conflueixen. I evidentment això s’ha de fer amb una transició justa, és evident també, per la nostra pagesia, flexibilitzant aquelles polítiques que li fan falta també a la nostra pagesia, en definitiva també, per mitigar i adaptar-nos al canvi climàtic. Però sobretot el que necessita el nostre sector primari no és tan complicat. El nostre sector primari necessita guanyar-se dignament la vida amb la seva feina. El que necessiten els nostres pagesos i les nostres ramaderes és percebre preus justos per allò que produeixen.”
“També els nostres agricultors fan front als elevats preus dels combustibles i dels fertilitzants, a l’accés de la burocràcia, a la PAC, que no està pensada pels petits professionals que són els qui realment preserven el territori. Una PAC, deixin-m’ho dir així també, que no ha estat territorialitzada ni regionalitzada i que no solventa, en definitiva, els problemes de la nostra pagesia. Un sistema d’assegurances que davant del canvi climàtic i de les seves derivades no dona les respostes adequades en aquestes necessitats. La segona realitat: el planeta se’ns està desfent a les mans, per més que vostès contínuament ho neguin, i de planeta només en tenim un. No hi ha pla B, els recursos són finits, s’acaben, senyories, s’acaben tots i sí, l’aire que respirem tots, també vostès, és un aire massa contaminat en un món extremadament escalfat.”
“I ja els alerto, i no perquè tingui cap bola de vidre, però ja els alerto, que més aviat que tard això se’ls girarà en contra. Siguem clars, vostès barregen dues realitats. La primera l’hem parlada moltíssimes vegades en aquest hemicicle. Fa molts anys que la pagesia s’enfronta a reptes cada vegada més immensos: poc relleu generacional, poc valor social al sector primari, també, val a dir, l’escassa rendibilitat de la brusca caiguda de preus, una llei de la cadena alimentària poc valenta. Val a dir que ara també tenen l’oportunitat, amb la proposició de llei que el grup republicà va portar en aquesta cambra i que ha estat admès a tràmit, a esmenar-la i a fer-la molt millor.”
“Gràcies, president. Molt bona tarda. És tan cert que la pagesia i el món rural pateixen com que VOX, i avui també s’hi apunta el Partit Popular, utilitzen massa vegades un sector estratègic, un sector que produeix aliments sans, segurs i de qualitat, no només per replegar quatre vots, si em permeten, sinó també per negar una i altra vegada allò que diu la ciència i allò que diu el propi sentit comú. Estem en emergència climàtica, l’escalfament global és un fet i cada vegada perdem més biodiversitat. Davant d’aquesta realitat, diputades i diputats del Partit Popular, el pitjor que podem fer és negar l’evidència i aprofitar les reivindicacions agràries legítimes contraposant-les a la protecció del medi ambient. Això que fan vostès, deixin-m’ho dir així, a banda de ser perillós, és extremadament irresponsable.”
“Por eso hoy, en el décimo aniversario de su proclamación como rey, aquí queremos dejar claro que desde el republicanismo decimos, una vez más, claro y en catalán: Fuera los Borbones. (Aplausos).”
“Dicho esto, el retroceso de los derechos que sufre en el Parlamento la lengua, en el país valenciano y en las illes son fruto de la pasividad de su Gobierno, y es precisamente grave que justamente su Gobierno haya legitimado también a su rey, Felipe VI, que ahora ha otorgado el título real a una entidad que defiende las tesis justamente de la extrema derecha y niega la unidad de la lengua catalana y que tiene ese nombre surrealista ―entre comillas― de Real academia de la lengua balear. Una vez más, se demuestra aquí el flagrante anticatalanismo, pero es peor, porque demuestra ser un [ignorante, demuestra estar al lado de los fascistas o, lo que es peor, demuestra las dos cosas a la vez. En cualquier caso, nosotros tenemos claro que es un digno heredero de Felipe V y de Francisco Franco]1.”
“En qualsevol cas, nosaltres tenim clar que és un digne hereu de Felip V i de Francisco Franco. Per això, avui, en el desè aniversari de la seva proclamació com a rei, volem deixar clar que des del republicanisme diem una vegada més, clar i català: fora els Borbons. Señor ministro, permítame decirle que hoy podemos hablar en catalán en este hemiciclo porque le obligamos.”
“Senyor ministre, deixi’m dir que li recordo que avui podem parlar en català en aquest hemicicle perquè el vàrem obligar. Dit això, el retrocés dels drets que pateix al Parlament, en aquest cas la llengua catalana, al País Valencià i a les illes són el mirall de la passivitat del seu Govern. I és precisament greu que justament el seu Govern hagi legitimat el seu rei, també, Felip VI, que en aquests moments ha atorgat el títol real a una entitat que defensa les tesis justament de l’extrema dreta i nega la unitat de la llengua catalana i que té aquest nom surrealista, obro cometes, de «Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléà». Miri, Felip VI demostra, una vegada més, el seu flagrant anticatalanisme, però és pitjor: demostra ser un ignorant. Demostra estar al costat dels feixistes o, el que és pitjor, demostra les dues coses alhora.”
“¿Qué hace su Gobierno para luchar contra un secesionismo lingüístico que no se aguanta ni académica ni científicamente?”
“Què fa el seu Govern per lluitar contra un secessionisme lingüístic que no sosté ni acadèmicament ni científicament? Muy buenos días. Gracias, presidenta. Señor Bolaños, la lengua catalana es la lengua de los Països Catalans. Dentro del Estado español la hablamos en Cataluña, también se habla en el país valenciano ―que se llama valenciano―, en las Islas Baleares y también se habla en la franja de poniente. Todo el mundo lo sabe. Donde ha gobernado el Partido Popular con VOX se han producido escenas de secesionismo lingüístico para remitir la normalización de la lengua catalana. Y digo, desgraciadamente, que todo esto se produce con el silencio cómplice de su partido, y por eso le preguntamos, ¿qué hace el Gobierno español, señor ministro, para frenar los ataques a la lengua catalana?”
“Sí, molt bon dia. Gràcies, presidenta, senyor Bolaños. La llengua catalana és la llengua dels Països Catalans. Dins l’Estat espanyol la parlem a Catalunya, evidentment es parla també al País Valencià, on històricament s’ha anomenat valencià, es parla les Illes Balears i es parla també a la Franja de Ponent. Ho sap tothom. A tot arreu on ha governat el Partit Popular, ara amb connivència amb VOX, s’han produït estratègies de secessionisme lingüístic amb la finalitat de reduir la presència i de reduir la normalització de la llengua catalana. Malauradament, i dic malauradament, cal dir que tot això es produeix amb el silenci còmplice del seu partit. Per això li preguntem: què fa el Govern espanyol, senyor ministre, per frenar els atacs a la llengua catalana?”
“En conclusión, señorías, y muy especialmente señorías del Partido Popular, nosotros no nos negamos en ningún caso a buscar una arquitectura legislativa que sea más eficaz para los casos de multirreincidencia, en ningún caso nos negamos; al contrario, estamos dispuestos a trabajar, pero no podemos endurecer las penas como cortina de humo para no abordar las causas reales que nos llevan a estos problemas. El objetivo de nuestras acciones políticas no puede ser mejorar la sanción de seguridad, sino que tiene que ser mejorar realmente, de manera efectiva, la seguridad de todas las personas. Nada más y muchas gracias. (Aplausos).”
“De hecho, la Comisión sobre Seguridad Humana de la ONU, en su informe sobre Seguridad Humana concluye que las estrategias eficaces para crear sociedades más seguras se basan en la adopción de políticas en el ámbito social, económico, cultural, que en su conjunto lo que hacen es garantizar unas mejores condiciones: la supervivencia, el sostenimiento económico, la dignidad de todas las personas que viven en una sociedad, en definitiva. Esta es la conclusión internacional y también científica. Lo que necesitamos son menos relatos simplistas de la securitización y más construcción de condiciones de vida dignas, más facilidad de acceso a una vivienda digna, más regularización de las personas migrantes, más políticas redistributivas, más recursos para poder construir un sistema penitenciario que favorezca la reinserción y un largo etcétera.”
“Y todavía más, ustedes lo que hacen con su postura respecto a las personas migrantes en situación administrativa irregular es alimentar una profecía autocumplida: les cortan las vías de trabajo regular y digno a decenas de miles de personas y, luego, a aquellos a los que les han cortado estas vías los señalan directamente como delincuentes. Permítanme que diga que es extremadamente indigno. Y si me lo permiten, y ya acabo, nosotros lo tenemos claro: debemos trabajar a partir de un concepto republicano y progresista de la seguridad.”
“Miren, únicamente a modo de ejemplo y para que sirva como respuesta a todos esos discursos —ya lo avanzo— racistas que intentarán vincular migración con delincuencia, diré que mañana aquí se volverá a debatir una iniciativa para regularizar la situación administrativa de las personas mal denominadas sin papeles o ilegales, y estos que hoy quieren endurecer las penas mañana se negarán a regularizar a todas estas personas. ¿Se han preguntado ustedes qué opciones tiene para sobrevivir una persona a la cual la ley le impide acceder a un contrato de trabajo? Ya se lo digo yo, básicamente dos: economía sumergida o delincuencia. ¿No les parece un contrasentido proponer hoy esto y vetar mañana eso otro?”
“Es un relato que simplemente no consigue el objetivo de fondo, si es que el objetivo de fondo es incrementar la seguridad humana en nuestros pueblos y ciudades, que, a nuestro entender, precisamente es esto. Para poder construir más seguridad, inevitablemente hay que atender a la correlación existente entre delitos, sobre todo leves, y desigualdad; la condición socioeconómica de las mujeres y los grupos sociales que conforman nuestra sociedad.”
“Ante los retos sociales, la derecha, ustedes, siempre buscan más cabezas de turco que soluciones reales, porque lo que pretenden no es solucionar problemas, sino alimentar los conflictos, alimentar el miedo y, a la vez, alimentar el enfrentamiento; en definitiva, viven precisamente de esto. Ninguna solución, ninguna, puede llegar a -- 28 of 70 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de junio de 2024 través de la promoción de una visión maniquea de la sociedad. El mundo, señorías, no se divide en ningún caso entre ciudadanos buenos a los que hay que proteger y ciudadanos malos a los que hay que castigar. No, este es un relato paternalista, y no solo paternalista, sino también primario.”
“Teniendo en cuenta estas dos realidades, es evidente que quien diga que para solucionar la multirreincidencia simplemente basta con poner más policías, simplemente basta con aumentar las condenas o enviar a mucha más gente a la cárcel es un ingenuo o lo que intenta es engañarnos a todos y todas. Así pues, se puede debatir sobre cuál es la mejor articulación jurídico-penal de este fenómeno, claro que se puede debatir; se debe debatir. ¿Es a través del Código Penal como conseguiremos solucionar la situación de delincuencia en nuestros países? Pues, permítanme decirlo, rotundamente no. Puede parecer, cuando un Estado incrementa las penas por unos determinados delitos, que estos delitos se cometen menos. Pero esto, señorías, saben igual de bien que yo que no es cierto, que esta simplificación al absurdo es una falacia.”
“Señorías, para abordar la propuesta que hoy el Partido Popular nos trae a debate, a nuestro entender, de entrada, se requieren dos consideraciones: primero, estamos ante una situación problemática y si hacemos ver o fingimos que esto no es problemático, si simulamos que todo va bien, es evidente que seremos irresponsables y nos alejaremos de la posibilidad de hallar soluciones; segundo, tenemos una situación cercana al colapso, una situación cercana al colapso policial, judicial y penitenciario. Esto no es nuevo, esto hace muchos años que dura; de hecho, demasiados años.”
“En conclusió, senyories, i molt especialment les senyories del Partit Popular, nosaltres no ens neguem en cap cas a buscar una arquitectura legislativa que sigui més eficaç pels casos de la multireincidència, en cap cas ens hi neguem. Al contrari, arremangats i disposats a treballar-hi, però no podem endurir les penes com a cortina de fum per no abordar les causes que són reals, les causes que ens porten a aquestes problemàtiques. L’objectiu de les nostres accions polítiques no pot ser millorar la sanció de seguretat, sinó que ha de ser millorar realment, millorar efectivament, la seguretat de totes les persones. Res més. Moltes gràcies. Buenas tardes a todos y todas. Gracias, presidenta.”
“De fet, la Comissió de Seguretat Humana de l’ONU, en el seu informe de Seguretat Humana avui, conclou que les estratègies eficaces per crear societats més segures es basen en adoptar polítiques en l’àmbit social, en l’àmbit econòmic, en l’àmbit cultural, que, en el seu conjunt, el que fan és garantir unes millors condicions: la supervivència, el sosteniment econòmic, la dignitat de totes les persones que viuen en una societat. Aquesta és la conclusió internacional i aquesta és la conclusió també científica. El que ens cal és menys relat simplista de la securitització i més construir condicions de vides dignes, més facilitat a l’accés a un habitatge digne, més regularització de les persones migrants, més polítiques redistributives, més recursos per poder construir un sistema penitenciari que afavoreixi la reinserció i un llarg etcètera.”
“Ja els hi dic jo, bàsicament dues: l’economia submergida o la delinqüència. No els sembla un contrasentit proposar avui això i vetar demà allò altre? Encara més, vostès el que estan fent amb la seva postura respecte a les persones migrants en situació administrativa regular és alimentar una profecia autocomplerta: els tallen les vies de treball regular i digne a desenes de milers de persones i després aquells que han tallat aquestes vies van i els assenyalen directament com a delinqüents. Deixin-m’ho dir: és extremadament indigne. Si em permeten, i vaig acabant, nosaltres ho tenim clar: hem de treballar a partir d’un concepte republicà, d’un concepte republicà i progressista de la seguretat.”
“Per poder construir major seguretat, cal inevitablement atendre la correlació existent entre delictes, i, sobretot, delictes lleus i, evidentment, també desigualtat; la condició socioeconòmica de les persones i els grups socials que conformen la nostra societat. Mirin, únicament a mode d’exemple i que serveixi en resposta a tots aquells discursos —ja m’avanço— racistes que voldran o intentaran vincular migració i delinqüència. Demà, aquí, es tornarà a debatre una iniciativa per regularitzar la situació administrativa de les persones mal anomenades sense papers o il·legals. I aquests que avui volen endurir les penes, demà es negaran a regularitzar totes aquestes persones. S’han preguntat vostès quines opcions té per sobreviure una persona a qui la llei li prohibeix accedir, per exemple, a un contracte de treball?”
“Davant els reptes socials, la dreta, vostès, sempre busquen més caps de turc que solucions reals, perquè el que pretenen no és solucionar problemes, sinó alimentar els conflictes, alimentar la por i, alhora, -- 27 of 70 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de junio de 2024 alimentar l’enfrontament. Perquè, en definitiva, viuen justament d’això. Cap solució, cap ni una, pot arribar a través de la promoció d’una visió maniquea de la societat. El món, senyories, no es divideix en cap cas entre ciutadans bons a qui cal protegir i ciutadans dolents a qui cal castigar. Això és un relat paternalista, i no només paternalista, sinó també primari. Un relat que senzillament no aconsegueix l›objectiu de fons, si és que l›objectiu de fons és incrementar la seguretat humana en els nostres pobles i ciutats, que, al nostre entendre, justament és aquest.”
“Atenent aquestes dues realitats, es fa evident també que qui digui que per solucionar la multireincidència el que cal és simplement posar més policies, el que cal simplement és augmentar més condemnes o és enviar molta més gent a la presó o és ingenu o el que pretén és enganyar-nos a totes i a tots. Per tant, sí, es pot debatre sobre quina és la millor articulació juridicopenal d’aquest fenomen. Sí, evidentment, es pot debatre; s’ha de debatre. És a través del Codi Penal que aconseguirem solucionar la situació de delinqüència als nostres països? Doncs, deixin-m’ho dir així: rotundament no. Potser pot semblar que quan un Estat incrementa les penes per uns determinats delictes, aquests delictes es cometen menys. Però això, senyories, saben tan bé com jo que no és cert. Aquesta simplificació, l’absurd, és directament una fal·làcia.”
“Molt bona tarda a totes i tots. Gràcies, presidenta. Senyories, per abordar la proposta que avui el Partit Popular ens porta a debat, al nostre entendre, calen, d’entrada, dues consideracions. La primera consideració: estem davant d’una situació problemàtica, i si fem veure el contrari, si fem veure que això no és problemàtic, si simulem que tot va perfectament, és evident que estarem sent irresponsables i que ens estarem allunyant de la possibilitat de trobar solucions. La segona consideració: tenim una situació propera al col·lapse, una situació propera al col·lapse policial, al col·lapse judicial i també penitenciari. I això no és nou, això fa molts anys que dura. De fet, fa massa anys que dura.”
“Este, señorías, es el plan A. Y la noticia, como diría mi compañero Gabriel Rufián, ¡es que no hay plan B! ¿O sí, señores de VOX? El Plan B es ejecutar a la perfección el plan A. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Y seamos consecuentes con lo que cada uno de los presentes vota en Europa, porque demasiadas veces en los últimos años hemos visto cómo muchos de los grupos de esta Cámara —y creo que es muy gratuito que los vuelva a señalar— votaban sistemáticamente a favor de tratados de libre comercio de la Unión Europea con países que no cumplen la normativa europea, que se impone a nuestros países y les condena a competir en un nivel de desigualdad y a la miseria. Acabo, presidenta. Esquerra Republicana de Catalunya hace en Europa lo que dice aquí. Esquerra Republicana hace en el Parlamento de Cataluña lo que dice aquí y también lo que dice en la calle. Somos transparentes, no engañamos. Es más, Esquerra Republicana es quien abre las puertas a enmendar aquello que no sirve y que se ha demostrado inútil para el campesinado.”
“También hay que fijar indicadores en los costes de producción, e inevitablemente pasa por evitar la competencia desleal, controlando las importaciones. La semana pasada, a instancias de mi grupo parlamentario, esta Cámara tomaba en consideración una proposición de ley que puede ayudar enormemente a invertir la injusticia que vive el sector. Seamos coherentes. Lo que venimos a pedir hoy es que no haya más peleas estériles. Pedimos coherencia. Hagamos que la ley de la cadena alimentaria sea una norma útil de una vez por todas para un sector que es evidente que la pide a gritos, y que salga quien sea necesario en la foto, pero reformemos una ley que, sin duda, ha demostrado ser inútil.”
“Pues bien, esto no es así, esta no es la manera. Solo hay una manera, si me lo permiten, que creo que todos conocemos pero nadie aplica, para invertir esta situación, y me refiero a acompañar con mayúsculas y respetando a un campesinado que, a pesar de todo, está haciendo los deberes para dar una alimentación sostenible y de calidad. Para acompañarla y respetarla, que es lo que interesa, merece y que se está discutiendo desde hace más de once semanas en este hemiciclo, solo existe un plan, que pasa por prohibir que los agricultores vendan a pérdidas. ¿Estamos de acuerdo todos? Hay que sancionar los abusos de las grandes distribuidoras, también hay que simplificar los trámites burocráticos, flexibilizar las exigencias a los pequeños y medianos agricultores con una transición que sea justa y, a la vez, realista.”
“Hasta estos últimos meses me atrevería a decir que nunca se había instrumentalizado tanto por parte de los populismos baratos, si me lo permiten, el oficio más antiguo del mundo. Hoy es 28 de mayo, a las puertas de las elecciones europeas, y todavía, señorías de VOX, hay quien cree que si estiramos el chicle del sufrimiento de un sector que se ahoga, todavía hay quien cree que criminalizar las políticas ambientales de un planeta sin capacidad de generar y regenerar sus propios recursos naturales, pues todavía hay quien cree que siguiendo votando en la Eurocámara acuerdos comerciales supercontraproducentes para nuestro sector —pues qué cinismo, señores de VOX—, como decía, todavía hay quien cree que sin proponer y sin trabajar políticas valientes que ataquen las raíces del problema, los productores y productoras de alimentos podrán salir adelante, igual que nuestra sociedad.”
“Hemos visto cómo el diputado de VOX, con mucha vehemencia, con una vehemencia un poco extraña y a doscientos de volumen, nos llevaba por enésima vez a otra moción en la Cámara Baja, con once puntos — no sé por qué once y no veintidós— y con su riguroso criterio de vamos a salvar y a proteger el campo español. Bueno. Once puntos, decía, no sé por qué no veintidós. Pero lo cierto es que han pasado más de once semanas ya desde las protestas y las reivindicaciones campesinas a lo largo y ancho del continente, y también en el Estado y en mi país, en Cataluña. De hecho, nunca, en ningún Parlamento, se -- 67 of 71 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 28 de mayo de 2024 había hablado tanto de campesinos. Sin temor a equivocarme, nunca antes se había adjetivado como tan estratégico al sector primario.”
“És més, Esquerra Republicana és qui obre les portes a esmenar allò que no serveix i que s’ha demostrat inútil per la pagesia. Aquest, senyories, és el pla A. I la notícia, com diria el meu company Gabriel Rufián, és que no hi ha pla B. O sí, senyors de VOX. El pla B és executar a la perfecció el pla A. Moltes gràcies. Buenas tardes a todas y a todos. Ya veo que al final todas las discusiones en esta tribuna, cuando hablamos de los payeses —un sector estratégico para nuestro país—, acaban derivando en ver quién tiene más payeses en sus filas, si el Partido Socialista o VOX. Muy patético, si me lo permiten.”