Teresa Jordà i Roura
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Però també és una advertència — deixi-m’ho dir així— molt i molt clara. No bloquejarem la possibilitat, ja ho he dit abans, que hi hagi pressupostos, però si aquests pressupostos, senyor ministre, no serveixen per corregir el dèficit de finançament de Catalunya, si aquests pressupostos no garanteixen el compliment efectiu de les inversion…”
“Y hace demasiado tiempo que el PSOE pide confianza, mientras que lo que hace es acumular un saco de incumplimientos inmenso. Hablamos de estabilidad presupuestaria. Sí, sí, hablamos de eso, pero ¿de qué sirve hablar de estabilidad si se mantiene un modelo de financiación injusto que ahoga a Cataluña?”
“No vamos a bloquear la posibilidad ―lo he dicho antes― de que haya un presupuesto, pero si estos presupuestos, señor ministro, no sirven para corregir el déficit de financiación de Cataluña, si estos presupuestos no garantizan el cumplimiento efectivo de las inversiones y si estos presupuestos no respetan los compromisos adquiridos con Ca…”
“Perquè la transició no consisteix només a substituir una font d’energia per una altra font d’energia. Consisteix a decidir qui controla aquesta energia, qui se’n beneficia i, sobretot, en definitiva, quin país volem construir.”
“Nosaltres votarem favorablement a aquest objectiu i ho farem sí, per responsabilitat, perquè no serem nosaltres, senyor ministre, senyores i senyors diputats, no serà Esquerra Republicana qui impedeixi que aquest govern presenti uns pressupostos. No serem nosaltres. Però que ningú interpreti aquest vot com un aval, perquè no ho és.”
“Porque no seremos nosotros, señor ministro, señoras y señores diputados, no será Esquerra Republicana quien impida que este Gobierno presente unos presupuestos. No seremos nosotros, pero que nadie interprete este voto como un aval, porque no lo es. No lo es ni políticamente ni tampoco presupuestariamente.”
The complete record
Every one of 1,779 lines we hold for Teresa Jordà i Roura, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 32 of 36.
“El consenso de país está en un modelo en el que la Generalitat -- 92 of 118 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de abril de 2024 lo recaude todo y luego efectúe las transferencias correspondientes al Estado por los servicios que presta en Cataluña en concepto de reequilibrio territorial. Ese es el consenso, algo que suena sencillo. Es eso lo que el candidato Illa o su delegado en Cataluña plantea como un privilegio. Yo, con toda la humildad del mundo, me pregunto: ¿qué privilegio, de qué privilegio estamos hablando? ¿Cómo puede optar a ser presidente de Cataluña alguien que está en contra de que Cataluña recaude y gestione sus propios impuestos? (Aplausos).”
“Voy a hacer un apunte, vicepresidenta, con respecto a la comparecencia de esta mañana del presidente en que ha salido este tema. Déjeme decirle que esto es tan escandaloso que el 64 % de la ciudadanía de Cataluña, eso quiere decir casi dos tercios, independentistas o no, la ciudadanía —nosotros no distinguimos entre unos y otros— quiere que Cataluña, o mejor dicho, la Generalitat de Catalunya recaude y gestione todos los tributos que se pagan en Cataluña. Es decir, la soberanía fiscal de Cataluña es hoy en día un consenso en mi país, es un gran consenso. Solo un 8 % de la ciudadanía catalana es partidaria de mantener el sistema de financiación actual.”
“Cataluña sufre una insolidaridad en un sistema de financiación que está centralizado y es centralista. Con él se financian los proyectos faraónicos del patriotismo español, como los superproyectos armamentísticos, también en plural, o como, por ejemplo, los amigos del palco del Bernabéu. Este sistema de financiación hace que la ciudadanía de Cataluña seamos los terceros que más recursos per cápita generamos, pero, a cambio, seamos los décimos en recursos per cápita disponibles. Esto es un hecho. Ni siquiera respetan el principio de ordinalidad. Este es el expolio al que ustedes llaman solidaridad. Un expolio que se agrava todavía más teniendo en cuenta la distribución territorial de los presupuestos del Estado y, en particular, la ejecución presupuestaria efectiva, porque ahí Cataluña suele estar en la cola.”
“Si algún insolidario hay aquí es el Estado español, es Madrid quien es insolidario para con los territorios del Estado. El problema no es el dinero que Cataluña aporta a la solidaridad interterritorial, este no es el problema, el problema es el dinero que se queda el Estado para sí mismo en detrimento de una financiación adecuada de las comunidades autónomas, en detrimento, evidentemente, de todas las comunidades autónomas y su ciudadanía. Este dinero se lo queda el Estado y, básicamente, como hemos podido oír, se lo queda para gasto militar, para infiltrar policías en las organizaciones sociales de mi país, para hacer AVE de Madrid a cualquier lado, para mantener a la familia real o los oligopolios múltiples que existen en el Estado, en plural. Cataluña no es insolidaria, todo lo contrario.”
“O lo que es todavía peor, más allá de ello, el Estado se queda con todo el margen de déficit y así nos impide una política de endeudamiento para afrontar las crisis sin recortes sociales. En definitiva, el Estado practica un descarado desequilibrio vertical en el que la sobrefinanciación del Estado significa una infrafinanciación totalmente crónica de las comunidades autónomas para, así, afrontar las competencias que tenemos. De hecho, al cuestionar desde Cataluña —y esto no es la primera, ni la segunda, ni la octava vez que lo hacemos, porque cuestionamos este modelo, un modelo injusto de financiación— resulta que se nos cuelga la etiqueta de que ya están aquí los insolidarios una vez más. No, Cataluña no es insolidaria.”
“No en vano, el incremento de recursos de los últimos años por los ingresos generados en los distintos territorios y por los fondos europeos, todo ello, ha ido a parar mayoritariamente al Estado, que ha incrementado sus recursos más del doble que las comunidades autónomas y más del triple que las corporaciones locales. Es decir, a pesar de que hace años que la necesidad de mejorar la financiación autonómica y local es evidente, cuando hay recursos para hacerlo se los ha quedado el Estado y no las comunidades autónomas ni tampoco los ayuntamientos para afrontar sus obligaciones, que son muchísimas y múltiples, y además van directas, inyectadas en vena, por así decirlo, a los ciudadanos, o también las obligaciones económicas financieras y sociales de nuestros conciudadanos.”
“Porque, además, este ahogo económico y fiscal de Cataluña por parte de España obliga a ejercer una mayor presión fiscal sobre la propia ciudadanía catalana para poder mantener nuestra competitividad productiva y nuestro bienestar. Evidentemente, para nosotros algo importante es la cohesión social en nuestro país. El modelo de financiación de las comunidades autónomas y los entes locales no es un modelo pactado entre los territorios y el Estado, ni está sujeto a las necesidades de las comunidades autónomas, ni de los municipios. Es un modelo de financiación impuesto de forma vertical y que hace bueno un dicho castellano: quien parte y reparte se queda siempre — yo meto el siempre— la mejor parte.”
“Tengamos presente que Cataluña destina, atención, tres cuartas partes de su presupuesto a políticas sociales, y la falta de financiación significa no poder desarrollar de forma adecuada y óptima estos derechos, no poder contar con un Estado del bienestar como el que merecen los ciudadanos y ciudadanas de Cataluña. El expolio fiscal, sin lugar a dudas, se convierte a día de hoy en un expolio social. Además, este expolio fiscal, un 9 % de nuestro PIB, también hipoteca nuestra capacidad productiva y de generación de riqueza, y esto, de nuevo, perjudica toda la economía catalana y la competitividad empresarial, en general, de nuestro país y, también, la financiación de todas y cada una de las políticas sociales necesarias en Cataluña.”
“Porque Cataluña vive muy por debajo de sus posibilidades, y vive muy por debajo de sus posibilidades por culpa del expolio fiscal que sufrimos, y ustedes lo saben igual que nosotros. Por ello, por ejemplo, se niegan ustedes una y otra vez a publicar las balanzas fiscales, porque la financiación injusta y precaria del Estado hacia Cataluña hipoteca, y mucho, el crecimiento económico -- 91 of 118 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de abril de 2024 y el bienestar social de toda la ciudadanía. Es totalmente imposible, vicepresidenta, por mucho ingenio y esfuerzos que dediquemos a ello, mantener una educación, una sanidad y unos derechos sociales de calidad si no hay dinero para hacerlo.”
“Es evidente la necesidad de un cambio en el sistema de financiación actual, tanto el autonómico como el local. De hecho, desde hace años, como decimos en Cataluña… (pronuncia palabras en catalán), hace muchísimos años que el Estado no hace nada para cambiar esta situación. Y hoy queremos volver a dejárselo bien claro: si los españoles queréis mantener este sistema de financiación, hacedlo para vosotros. Nosotros no hemos venido aquí a cambiaros vuestro modelo de financiación; esta no es nuestra vocación. Pero sí hemos venido aquí a defender los intereses de la ciudadanía de Cataluña y, en consecuencia, también hemos venido a reclamar un sistema de financiación justo, en mayúsculas, para nuestro país.”
“Amb tot plegat, vicepresidenta, amb molta atenció per escoltar, què pensa fer davant d’aquesta situació injusta per Catalunya i, sobretot, pels catalans i les catalanes? Gràcies. Muy buenas tardes a todas y a todos, y que les aproveche a quienes vayan ahora a comer. Empiezo esta interpelación al Gobierno con una constatación, si me lo permiten, desde mi punto de vista — y sospecho que no me equivoco—, que es irrefutable: el actual sistema de financiación es una losa para Cataluña, y lo es para las catalanas y los catalanes y también lo es para el tejido productivo de mi país. Y lo es, vicepresidenta, porque el sistema está obsoleto; lo es porque el sistema está caduco; lo es, en definitiva, porque este es un sistema del todo injusto. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia).”
“Hem fet la feina, tenim un acord amb la ciutadania catalana i nosaltres el complim. Vostès en tenen un amb nosaltres. Esperem que també el compleixin. I aprofitaré aquests 40 segons per demanar-li si és possible que li traslladi al president Sánchez aquesta dada que li donaré, perquè m’ha semblat que avui, com li deia al principi, en la compareixença d’aquest matí, jo crec que el president, crec no, és a dir, és evident que s’ha equivocat. L’any 2023, és a dir, l’any passat, la Generalitat de Catalunya va executar un 86 % de la inversió pressupostada. Sí, això ho va fer el govern de Pere Aragonès. I, per cert, parlant de dades, només un 56 % és la seva execució, l’execució de l’Estat a Catalunya, en el període 2015-2022. I això saben què vol dir? 26 punts menys, 26 punts menys que la mitjana de la Generalitat.”
“A l’acord d’investidura entre el seu partit i el meu, entre el PSOE i Esquerra Republicana, la qüestió del finançament va tenir un pes extremadament rellevant. De fet, la cancel·lació dels 15 000 milions d’euros n’és un bon exemple, però aquell acord, senyora Montero, també recull un mecanisme bilateral, un mecanisme bilateral entre el govern de l’Estat i el govern de la Generalitat per abordar un finançament just, repeteixo, un finançament just per Catalunya. La nostra proposta està sobre la taula. És una proposta rigorosa, treballada, amb un extens anàlisi jurídic i també una proposta oberta, òbviament, a la negociació. Òbviament. Ara, com li deia, ens falta saber quina és la seva, de proposta. De moment, propostes seves, no n’hem vist. Nosaltres n’hem fet una.”
“Com algú pot optar a ser president de Catalunya quan prefereix que l’Estat tingui diners per fer carreteres i trens de Madrid a arreu, a que Catalunya tingui diners per fer front a les necessitats de la seva gent? Per això, senyora vicepresidenta i ministre d’Hisenda del govern espanyol, ja que la proposta del PSC sobre finançament de Catalunya no és més que la proposta que farà vostè, o no, tant de bo m’equivoqui, i el govern d’Espanya per Catalunya, li demanem: quina és la proposta de finançament que el Partit Socialista Obrer Espanyol té per Catalunya? La proposta d’Esquerra, mentre no assumim la independència del nostre país, és clara. No només és clara; és diàfana, és transparent, és pública. Quina és la proposta del PSOE? Abans d’acabar aquesta primera intervenció, vicepresidenta, també parlar-li de l’acord d’investidura.”
“Això, que sona senzill, és el que el candidat Illa, el seu delegat a Catalunya, planteja com a privilegi. I jo, amb tota la humilitat del món, em demano, però quin privilegi? De quins privilegis parlem? Com pot optar a ser president de Catalunya algú que està en contra que Catalunya recapti i gestioni els seus impostos? Com és possible? Com és possible que algú vulgui optar a ser president de Catalunya quan no vol reclamar un finançament que permeti que Catalunya pugui comptar amb uns serveis públics, amb unes infraestructures, amb un estat del benestar, amb una economia a l’alçada de la seva capacitat productiva i econòmica? Com és possible?”
“De fet, deixi’m dir que és tan escandalós que el 64 %, 64 % de la ciutadania de Catalunya, això vol dir gairebé dues terceres parts, independentistes o no independentistes, la ciutadania, nosaltres no fem distinció, volen que Catalunya, o que sigui la Generalitat de Catalunya qui recapti i gestioni tots els tributs que es paguen a Catalunya. És a dir, la sobirania fiscal de Catalunya és avui un consens al meu país. És un gran consens al meu país. Només un 8 % de la ciutadania catalana és partidària de mantenir l’actual sistema de finançament. I el consens de país en un model en què sigui la Generalitat -- 90 of 118 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de abril de 2024 qui ho recapti tot i després efectuï les transferències corresponents a l’Estat pels serveis que presta a Catalunya i en concepte de reequilibri territorial.”
“Un sistema de finançament que fa que la ciutadania de Catalunya siguem els tercers que més recursos per càpita generem, però que, en canvi, siguem els desens en recursos per càpita disponibles. Aquest és el fet. Ni tan sols respecten el principi d’ordinalitat. Aquest és l’espoli al qual vostès anomenen solidaritat, un espoli que es veu encara més agreujat si tenim en compte la distribució territorial dels pressupostos de l’Estat i, especialment, l’efectiva execució pressupostària on Catalunya acostuma a estar sempre a la cua. Després, al final, li faré un apunt, vicepresidenta, respecte a la compareixença d’aquest matí del president, on aquest tema ha sortit en esbiaix.”
“El problema són els diners que es queda l’Estat per a si mateix en detriment d’un adequat finançament a les comunitats autònomes. En detriment, evidentment, de totes les comunitats autònomes i dels seus ciutadans i ciutadanes. Uns diners que es queda l’Estat i que, bàsicament, se’ls queda, com avui hem pogut veure, per despesa militar, per infiltrar policies a les organitzacions socials del meu país, per fer AVEs de Madrid a arreu, per mantenir la família reial o els oligopolis, que són múltiples i en plural, de l’Estat. Catalunya no és insolidària. Al contrari. Catalunya pateix una insolidaritat d’un sistema de finançament centralitzat i centralista amb què finançar els projectes faraònics del patriotisme espanyol, com els superprojectes armamentístics, també en plural, o com, per exemple, els amics de la llotja del Bernabéu.”
“L’Estat, en definitiva, practica un descarat desequilibri vertical en què el sobrefinançament de l’Estat significa infrafinançament crònic, absolutament crònic, de les comunitats autònomes per fer front a les competències que tenim. I, de fet, quan des de Catalunya qüestionem, i no és ni la primera, ni la segona, ni la vuitena vegada que ho fem, qüestionem aquest model injust de finançament, resulta que se’ns vol penjar una llufa. La llufa de «Ja han arribat, una vegada més, els insolidaris». Doncs miri, no. Catalunya no és insolidària. Si hi ha algun insolidari aquí, és l’estat espanyol. És Madrid qui és insolidari amb els territoris de l’Estat, perquè el problema no és els diners que Catalunya aporta a la solidaritat interterritorial. Aquest no és el problema.”
“És a dir, que malgrat que ja fa anys que és evident la necessitat de millorar finançament autonòmic i local, quan hi ha hagut recursos per fer-ho, que hi ha sigut, se’ls ha quedat l’Estat, i no pas les comunitats autònomes, i no pas els ajuntaments, per fer front a les seves obligacions, que són moltes i múltiples, i que van directe, injectades en vena, deixeu-m’ho dir així, als ciutadans i ciutadanes, o a les obligacions econòmiques, financeres i socials dels nostres conciutadans. O pitjor encara. Més enllà d’aquest ofegament, és l’Estat qui es queda amb tot el marge de dèficit, impedint- nos una política keynesiana d’endeutament per afrontar les crisis sense retallades socials.”
“El model de finançament de les comunitats autònomes i els ens locals no és un model pactat entre els territoris i l’Estat, ni està subjecte a les necessitats que tenen justament les comunitats autònomes i justament, també, els municipis. És un model de finançament imposat, imposat de manera vertical i que fa bona aquella dita castellana de «Quien parte y reparte se queda siempre», el siempre el poso jo, però és que és així, «la major parte». No debades, l’increment de recursos que s’ha produït en els darrers anys tant pels ingressos que generen els diferents territoris com pels fons europeus, se’ls ha quedat, majoritàriament, l’Estat, que ha incrementat els seus recursos més del doble del que ho han fet les comunitats autònomes i més del triple del que ho han fet, també, les corporacions locals.”
“L’espoli fiscal, sens dubte, esdevé avui espoli social. Així mateix, l’espoli fiscal del 9 % del nostre PIB també hipoteca la nostra capacitat productiva i la nostra capacitat de generació de riquesa. I això, novament, perjudica tota l’economia catalana, perjudica també tota la competitivitat empresarial del nostre país i, evidentment, també el finançament de totes i cadascuna de les polítiques socials que fan falta a Catalunya. Perquè, a més, l’escanyament econòmic i fiscal que pateix Catalunya per part d’Espanya obliga a exercir una pressió fiscal major sobre la seva pròpia ciutadania per poder mantenir la nostra competitivitat productiva i el nostre benestar i, evidentment, per nosaltres clau important, la cohesió social al nostre país.”
“I és per això, per exemple, que es neguen una i una altra vegada a publicar les balances fiscals, perquè l’injust i precari finançament de l’Estat cap a Catalunya hipoteca, i molt, el creixement econòmic i el benestar social de tota la ciutadania. Perquè és impossible, absolutament impossible, vicepresidenta, per més enginy i esforços que hi posem, mantenir una educació, mantenir una sanitat, uns drets socials de qualitat si no tens diners per fer-ho. I tenim present que Catalunya destina, atenció, tres quartes parts del seu pressupost a polítiques socials. La manca de finançament significa no poder -- 89 of 118 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de abril de 2024 desenvolupar de la manera adequada i òptima aquests drets, no poder tenir l’estat del benestar que mereixen els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.”
“I avui els hi volem tornar a deixar molt clar. Si els espanyols voleu mantenir aquest sistema de finançament, mantingueu-lo per vosaltres. Nosaltres no hem vingut aquí a canviar-vos el vostre model de finançament. No és aquesta la nostra vocació. Però sí hem vingut aquí a defensar els interessos de la ciutadania de Catalunya i, en conseqüència, també hem vingut aquí a reclamar un sistema de finançament just, amb majúscules, pel nostre país. Perquè Catalunya viu molt per sota de les seves possibilitats i viu molt per sota de les seves possibilitats per culpa, sí, de l’espoli fiscal que patim. I vostès ho saben igual que nosaltres.”
“Bé, molt bona tarda a totes i a tots. I que aprofiti, als que vagin a dinar. Començo aquesta interpel·lació al Gobierno amb una constatació, si em permeten, des del meu punt de vista, i sospito no equivocar-me, irrefutable. L’actual sistema de finançament és una llosa per Catalunya. Ho és per les catalanes i pels catalans, i és una llosa, també, pel teixit productiu del meu país. I ho és perquè és un sistema, vicepresidenta, obsolet. Ho és perquè és un sistema caduc. En definitiva, ho és, i sobretot, perquè és un sistema absolutament injust. És molt òbvia la necessitat d’un canvi a l’actual sistema de finançament, tant autonòmic, com també local. I, de fet, fa anys, i no només anys, sinó, com diem a casa, fa anys i panys que se’n parla, però l’Estat no ha fet res, no ha fet absolutament res per canviar-ho.”
“Ahora ya toda la ciudadanía de mi país, toda la ciudadanía catalana tiene claro que el PSC es la garantía del mantenimiento del expolio fiscal en Cataluña; el modelo fiscal del PSC en Cataluña es mantener esa infrafinanciación crónica, el expolio fiscal y el ahogo de nuestras políticas sociales. En definitiva, señora vicepresidenta, el modelo de financiación del PSC y del candidato Illa es que la ciudadanía de Cataluña continúe pagando y continúe callando. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Sí, gràcies, vicepresidenta. Ha estat molt clara. Gràcies per explicar també tan clarament el posicionament del PSOE, que entenc que és el posicionament del PSC. Ara ja tota la ciutadania del meu país, tota la ciutadania catalana, ja té clar que el PSC és la garantia del manteniment de l’espoli fiscal a Catalunya. El model fiscal del PSC a Catalunya és mantenir aquest infrafinançament crònic, l’espoli fiscal i l’ofegament de les nostres polítiques socials. En definitiva, senyora vicepresidenta, el model de finançament del PSC i del candidat Illa és que la ciutadania de Catalunya continuï pagant i continuï callant. Moltes gràcies. Gracias, vicepresidenta, ha estado muy clara. Gracias por explicar tan claramente el posicionamiento del PSOE, que entiendo que es el posicionamiento del PSC.”
“En Cataluña, vicepresidenta, el expolio fiscal se está convirtiendo en un expolio social; un expolio que, además, se destina a los privilegios de los de siempre. El gasto militar, lo sabe, que va de Madrid a todas partes; los oligopolios, evidentemente; los monopolios, y a compensar también la bajada de impuestos con que la insolidaria Ayuso acostumbra a premiar a la ciudadanía madrileña. Mire usted, vicepresidenta, uno de los grandes consensos de la sociedad catalana desde los movimientos sociales a la pequeña y mediana empresa es la necesidad de un modelo de financiación justo y acorde con el potencial de nuestro país. Ayer, la consellera Mas, justamente, presentaba la propuesta de financiación singular. Por eso, le pregunto ¿qué sistema de financiación prevé el Gobierno español en los próximos años para Cataluña?”
“Vicepresidenta, Cataluña y los países catalanes vivimos muy por debajo de nuestras posibilidades. Es absolutamente imposible tener una educación, una sanidad o unos servicios sociales de calidad si solo gestionamos el 9 % de los impuestos que generamos en Cataluña, mientras que España se queda más del 90 %. A eso se le llama expolio fiscal. Las colas de sanidad o las colas de dependencia, la imposibilidad de incrementar los salarios de enfermeros y de enfermeras o los refuerzos educativos son, sin duda, una consecuencia directa de ese expolio fiscal. ¿Es pues un privilegio, como dice el candidato Illa, que Cataluña quiera tener un Estado del bienestar digno con sus propios recursos?”
“A Catalunya, vicepresidenta, l’espoli fiscal esdevé espoli social; un espoli que, a més a més, es destina als privilegis dels de sempre: a la despesa militar, als AVEs que van de Madrid arreu, als oligopolis, evidentment també als monopolis i a compensar la baixada d’impostos amb què la insolidària Ayuso acostuma a premiar la ciutadania madrilenya. Miri, vicepresidenta, un dels grans consensos de la societat catalana, des dels moviments socials fins a la petita i mitjana empresa, és la necessitat d’un model de finançament just i d’acord amb el potencial del nostre país. Ahir la consellera Mas, precisament, presentava la proposta de finançament singular. Per això, li pregunto: quin sistema de finançament preveu el Govern espanyol en els propers anys per a Catalunya? Muchas gracias, presidenta. Muy buenos días, diputadas y diputados.”
“Moltes gràcies, presidenta. Molt bon dia, diputades, diputats. Vicepresidenta, Catalunya i els Països Catalans vivim molt per sota de les nostres possibilitats. És absolutament impossible tenir un ensenyament, una sanitat o uns serveis socials de qualitat si només gestionem el 9 % dels impostos que generem a Catalunya, mentre que Espanya es queda més del 90 %. D’això se’n diu espoli fiscal. Les cues de sanitat o les cues de dependència, la impossibilitat d’incrementar el salari d’infermers i d’infermeres o els reforços educatius són, sens dubte, una conseqüència directa d’aquest espoli fiscal. És, doncs, un privilegi, com diu el candidat Illa, que Catalunya vulgui tenir un estat del benestar digne amb els seus propis recursos.”
“Y solo tiene una solución, para nosotros solo tiene una solución antes de conseguir el estado propio: que sea la Generalitat de Catalunya quien ejecute las inversiones estatales para las catalanas y los catalanes, que se traspasen los recursos para hacer estas inversiones o que estas sean las mismas que el peso de la economía catalana. Aceleren la gestión y la financiación singular. Este es el acuerdo que suscribimos con ustedes para investirle presidente, con su Gobierno y también con sus socios de Gobierno. Si usted quiere que los republicanos independentistas de Esquerra, si usted quiere que Esquerra Republicana de Catalunya apoye los Presupuestos Generales del Estado, cumpla con Cataluña. (Aplausos).”
“Un 42,6 % —poco más del 40 %— es lo que el Estado ejecutó en Cataluña en 2022 con respecto a lo que tenía presupuestado. Le daré otro dato: 166 % en Madrid. Yo no sé qué narices negocia usted con la señora Ayuso. ¿Sabe cuál es la media de ejecución de los presupuestos de la Generalitat en los últimos veinte años? Se lo diré yo: La ejecución es de un 87 %. Lo nuestro entiendo que es normal, que es una buena ejecución, pero lo suyo solo se puede explicar de dos maneras: por una extrema incompetencia o por una flagrante mala fe.”
“-- 8 of 59 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 13 de marzo de 2024 I només té una solució, per nosaltres només té una solució abans d’assolir l’estat propi, que sigui la Generalitat de Catalunya qui executi totes les inversions estatals per als catalans i per a les catalanes, que ens traspassin els recursos per fer aquestes inversions o que siguin les mateixes, aquestes, que el pes de l’economia catalana. Accelerin, senyor Sánchez, les encomanes de gestió i el finançament singular. Aquest és l’acord que vàrem subscriure amb vostè per investir-lo president, amb el seu Govern i també amb els seus socis de govern. Si vostè vol que els republicans independentistes d’esquerres, si vostè vol que Esquerra Republicana de Catalunya doni suport als Pressupostos Generals de l’Estat, compleixi. Hablemos de cifras, escúcheme bien.”
“Parlem de xifres. Escolti bé, un 42,6 %, poc més del 40 %, senyor Sánchez, és el que el 2022 l’Estat va executar a Catalunya respecte al que tenia pressupostat. Li diré una altra dada: 166 % a Madrid. Jo no sé què coi negocia vostè amb la senyora Ayuso. Sap quina és la mitjana d’execució dels pressupostos de la Generalitat en els darrers vint anys? L’hi diré jo, l’execució és d’un 87 %. Aquesta xifra nostra entenc que és normal, és una bona execució, però la seva xifra només es pot explicar de dues maneres: o per una extrema incompetència o per una flagrant mala fe.”
“El primero, porque seguramente es una realidad extremadamente incómoda para ustedes, o porque en realidad es una vergüenza monumental para los ciudadanos y las ciudadanas de Cataluña, o porque es un reiterado incumplimiento con mi país y sus servicios públicos. Por todo ello, le preguntamos: ¿Qué piensan hacer usted y su Gobierno en materia de inversiones en Cataluña?”
“O perquè és un reiterat incompliment amb el meu país i els seus serveis públics. Per tot això, li demanem què pensa fer vostè i el seu Govern en matèria d’inversions a Catalunya? Muchas gracias, presidenta. Muy buenos días a todos y a todas. Hace pocos días, señor Sánchez, supimos que su Gobierno decidió dejar de publicar los datos que explican la distribución de las inversiones del Estado en los diferentes territorios. Desde nuestro punto de vista, eso es muy poco elegante, señor Sánchez; es más, desde nuestro punto de vista, es extremadamente poco transparente, señor presidente. El Gobierno tiene la obligación, y la tiene por ley, de informar de esa distribución territorial de inversión del sector público. Señor Sánchez, ¿por qué quieren dejar de explicarlo? A nosotros solo se nos ocurren tres motivos.”
“Moltes gràcies, presidenta. Molt bon dia a totes i a tots. Fa pocs dies, senyor Sánchez, vàrem saber que el seu Govern va decidir deixar de publicar les dades que expliquen la distribució de les inversions de l’Estat als diferents territoris. Des del nostre punt de vista, molt poc elegant, senyor Sánchez. És més, des del nostre punt de vista, extremadament poc transparent, senyor president. El Gobierno té l’obligació, i la té per llei, d’informar d’aquesta distribució territorial de la inversió del sector públic. Senyor Sánchez, per què volen deixar d’explicar-ho? A nosaltres només se’ns acudeixen tres motius, perquè deixin de fer-ho. El primer, perquè segurament és una realitat extremadament incòmoda per a vostès o perquè en realitat és una vergonya monumental per als ciutadans i ciutadanes de Catalunya.”
“En Cataluña no queremos que haya un plan hidrológico nacional; lo que queremos es que el Estado gestione y planifique bien sus cuencas, sobre todo las que afectan a los agricultores y a las agricultoras catalanas, y que nunca más nos encontremos con que de un día para otro nos cierren el grifo, como pasó en el Canal d’Urgell. (Aplausos). Si no saben planificar, que nos traspasen al menos esta planificación. Ahora sí que termino. Dicho esto, compañeras y compañeros de Podemos, la mano tendida para seguir trabajando con celeridad y con buenas prácticas, sobre todo, y políticas para el sector, este sector imprescindible que produce alimentos y que además preserva de maravilla nuestro territorio. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Cada territorio tiene sus particularidades y permítame que le diga que, desde nuestro punto de vista, desde nuestro humilde punto de vista, el gran error ha sido siempre homogeneizarlo todo, hacerlo todo como si fuera uno. La agricultura, la ganadería en Cataluña, y también la pesca, no es igual que en Andalucía ni es igual que en Euskadi ni es igual tampoco que en Galicia. Por eso, en Cataluña siempre hemos defendido la regionalización y la territorialización de la política agraria común. Siempre. En Cataluña ya tenemos un decreto que regula -- 67 of 71 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 12 de marzo de 2024 la instalación de renovables, ya tenemos un mapa agronómico que analiza los suelos y su calidad.”
“Incluso habla de elaborar un plan hidrológico nacional. Con el tiempo que me queda, que son cuarenta segundos, aunque la presidenta seguro que me regala cuarenta más, me va a ser imposible entrar a analizar en profundidad esos dieciséis puntos, imposible. Les adelanto que, si los votamos uno por uno, tendrán en alguno de ellos todo nuestro apoyo, pero con todo el respeto — y sabe que se lo profesamos— a su grupo, y por la buena intencionalidad de la moción, el Grupo Republicano no podemos aprobarla en su globalidad. Se habla en la moción de distintos planes estatales y nosotros no los compartimos. En el Estado español hay diecisiete comunidades autónomas.”
“La exposición de motivos encaja a la perfección con las reivindicaciones del sector primario y contextualiza sus legítimas reivindicaciones en el grave contexto, también de sequía, que estamos sufriendo en distintos territorios del Estado y con especial virulencia, si me permiten también, en mi país. Usted habla de cargas burocráticas; habla de seguros agrarios, que aquí hay mucho que hacer; habla de poner en marcha de una vez por todas las cláusulas espejo para evitar esa competencia desleal; habla también de cumplir con la ley de la cadena, de planificar la instalación de renovables, de crear un fondo de ayuda para esta persistente y severa sequía, de modificar la PAC, sobre todo beneficiando a las explotaciones pequeñas y familiares, y de reducir el consumo de agua por parte del sector turístico.”
“Cuatro políticas valientes que ayudarían al sector básicamente a conseguir una cosa, una cosa que creo que es la gran demanda del sector: poder ganarse dignamente la vida con lo que hacen, producir alimentos. En este proyecto de ley proponemos prohibir la venta a pérdidas —prohibir—; dos, sancionar las prácticas abusivas de los grandes distribuidores respecto a los pequeños productores; tres, simplificar y flexibilizar los trámites burocráticos; y cuatro, crear los indicadores oficiales de referencia para poder calcular justamente y con precisión esos costes de producción que permitan formalizar contratos justos. Hoy nos llega otra moción, en este caso de las compañeras de Podemos. Señora Velarde, compañera, nosotras celebramos compartir hoy en gran medida la exposición de motivos de su moción.”
“Cuestiones en relación con las cuales la mayoría de grupos de este Congreso, representados también en la Unión Europea —hay que decirlo—, dan apoyo a estos tratados internacionales, también VOX. Es decir, no ha habido iniciativa ninguna sensata que vaya a la raíz de los problemas endémicos y estructurales de nuestro sector primario. Todo el mundo se llena la boca con la ley de la cadena alimentaria y con la poca ambición de esta, pero, a excepción del grupo que tengo el honor de representar, nadie explica cuáles son las modificaciones que habría que aplicar a esta ley y cómo habría de ampliarse esta norma en este caso. La semana pasada registramos una proposición de ley basada en cuatro puntos, solo cuatro puntos.”
“La mayoría de estas, a excepción de la de hoy, han venido de la mano de la extrema derecha y de la derecha y todas ellas con altísimos componentes —permítame que lo diga— demagógicos, sin aportar soluciones, negando la realidad del cambio climático, contraponiéndola al día a día de los agricultores y de la ganadería, y con la única finalidad de reunir los votos de un sector que sufre y que —hay que decirlo— sufre mucho, y sufre tantas cosas como la actual regularización, complicada y desigual, de la PAC, que sufre el incremento de los costes de producción, competencia desleal con los tratados de libre comercio impulsados por la Unión Europea y la ineficiente ley vigente de la cadena alimentaria.”
“Han sido muchas las interpelaciones que se han convertido en mociones que se han debatido en esta Cámara para dar oxígeno a un sector, el primario, que todo el mundo ve y considera imprescindible. Cierto que ninguna ha prosperado.”
“I ara sí que acabo, dit això, companyes i companys de Podemos, mà estesa —mà estesa— per seguir treballant amb celeritat i, sobretot, amb bones pràctiques i polítiques per al sector, aquest sector imprescindible que produeix aliments però que, a més a més, preserva de meravella el nostre territori. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todas y a todos. Estamos a mediados del mes de marzo y las reivindicaciones del sector agrario siguen vivas como el primer día, y a la vez siguen también, lamentablemente, esperando aún respuestas concretas, respuestas eficaces de las distintas administraciones, que tienen mucho que decir y que —hay que decirlo— tienen aún mucho más que hacer.”
“Per això, des de Catalunya sempre hem defensat la regionalització i la territorialització de la Política Agrària Comú. Sempre. A Catalunya ja tenim un decret que regula la instal·lació de renovables, ja tenim un mapa agronòmic que analitza els sòls i la seva qualitat, a Catalunya no volem cap pla hidrològic nacional, el que volem a -- 66 of 71 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 12 de marzo de 2024 Catalunya és que l’Estat gestioni i planifiqui bé les seves conques, sobretot les que afecten els pagesos i les pageses catalanes, i que mai més ens trobem que d’un dia per l’altre ens tanquin l’aixeta, com va passar al canal d’Urgell. Si no saben planificar, que ens traspassin almenys aquesta planificació.”
“Els avanço que si els votem un per un tindran en algun d’ells tot el nostre suport, però amb tot el respecte, i sap que li processem en el seu grup, i per la bona intencionalitat de la moció, des del Grup Republicà no podem aprovar-la en la seva globalitat. En la moció ens parlen de diferents plans estatals i nosaltres no els compartim. Mirin, a l’Estat espanyol hi ha disset comunitats autònomes, cada territori té les seves particularitats i, permeti’m dir-li que, des del nostre punt de vista, des del nostre humil punt de vista, el gran error ha estat sempre homogeneïtzar-ho tot, fer-ho tot com si fos un un. L’agricultura i la ramaderia a Catalunya, i també la pesca, no és igual que a Andalusia, ni és igual que a Euskadi, ni és igual tampoc que a Galícia.”
“Vostè parla de càrregues burocràtiques, parla d’assegurances agràries —que aquí hi ha molt a fer—, parla de posar en marxa d’una vegada per totes les clàusules mirall per evitar aquesta competència deslleial, parla també de complir amb la llei de la cadena, de planificar la instal·lació de renovables, de crear un fons d’ajuda davant d’aquesta persistent i severa sequera, de modificar la PAC sobretot beneficiant les explotacions petites i familiars, de reduir el consum d’aigua per part del sector turístic, inclús parla d’elaborar un pla hidrològic nacional. Jo, amb el temps que em queda, quaranta segons, encara que la presidenta segur que me’n regala 40 més, em serà impossible entrar a analitzar en profunditat aquests setze punts. Impossible.”