Teresa Jordà i Roura
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Però també és una advertència — deixi-m’ho dir així— molt i molt clara. No bloquejarem la possibilitat, ja ho he dit abans, que hi hagi pressupostos, però si aquests pressupostos, senyor ministre, no serveixen per corregir el dèficit de finançament de Catalunya, si aquests pressupostos no garanteixen el compliment efectiu de les inversion…”
“Y hace demasiado tiempo que el PSOE pide confianza, mientras que lo que hace es acumular un saco de incumplimientos inmenso. Hablamos de estabilidad presupuestaria. Sí, sí, hablamos de eso, pero ¿de qué sirve hablar de estabilidad si se mantiene un modelo de financiación injusto que ahoga a Cataluña?”
“No vamos a bloquear la posibilidad ―lo he dicho antes― de que haya un presupuesto, pero si estos presupuestos, señor ministro, no sirven para corregir el déficit de financiación de Cataluña, si estos presupuestos no garantizan el cumplimiento efectivo de las inversiones y si estos presupuestos no respetan los compromisos adquiridos con Ca…”
“Perquè la transició no consisteix només a substituir una font d’energia per una altra font d’energia. Consisteix a decidir qui controla aquesta energia, qui se’n beneficia i, sobretot, en definitiva, quin país volem construir.”
“Nosaltres votarem favorablement a aquest objectiu i ho farem sí, per responsabilitat, perquè no serem nosaltres, senyor ministre, senyores i senyors diputats, no serà Esquerra Republicana qui impedeixi que aquest govern presenti uns pressupostos. No serem nosaltres. Però que ningú interpreti aquest vot com un aval, perquè no ho és.”
“Porque no seremos nosotros, señor ministro, señoras y señores diputados, no será Esquerra Republicana quien impida que este Gobierno presente unos presupuestos. No seremos nosotros, pero que nadie interprete este voto como un aval, porque no lo es. No lo es ni políticamente ni tampoco presupuestariamente.”
The complete record
Every one of 1,779 lines we hold for Teresa Jordà i Roura, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 9 of 36.
“De hecho, lo primero que quiero poner en consideración es la extrema urgencia, y eso quiere decir también la extrema necesidad de mejorar el modelo de financiación de Cataluña y también ―aunque a algunos les piten los oídos― de los países catalanes. Hace doce años que el modelo actual está caducado. De hecho, en los diecisiete años de funcionamiento en los que ha estado operativo, este modelo hoy caducado ha demostrado, básicamente, que se ha consolidado una financiación injusta, persistente y directamente lesiva para los servicios públicos de Cataluña. Esto, señoras y señores diputados, es así. En el 2021, el déficit fiscal de Cataluña ―lo hemos explicado muchas veces― alcanzó un máximo histórico de 22 000 millones de euros.”
“A més a més, i acabo, president, és un acord que garanteix l’ordinalitat eixugant part d’un dèficit fiscal enorme en termes comparats amb els estats federals i que impedia, en aquest cas, a la Generalitat de Catalunya que pogués finançar uns serveis públics, com dèiem, a l’alçada, atenció, dels impostos que paguen els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. Esperem que totes les forces sobiranistes i que totes les forces d’esquerres d’aquest Congrés donin llum verda a aquest nou model. Per moltes coses, però bàsicament i definitivament, perquè és urgent i perquè ens hi juguem el més important de tot, que són uns serveis públics dignes, el que mereix els nostres ciutadans i les nostres ciutadanes. Gracias, presidente. Voy a intentar ser telegráfica.”
“En definitiva, el nou model dota a Catalunya de més capacitat normativa i ho fa en matèria fiscal, augmenta la participació en l’IVA i també l’IRPF, i suposa la primera passa per complir amb el que diu l’acord d’investidura de Salvador Illa, que es va signar en el seu moment que Catalunya recapti, que Catalunya gestioni tots els impostos. Però el més important és que suposa, a efectes pràctics, des del nostre entendre, evidentment, un pas de gegant per tenir uns serveis públics més dignes. Perquè d’això va, de que la ciutadania visqui millor i posar fi a un sistema de bestretes, a un sistema que escanyava, evidentment, les finances de la Generalitat a voluntat, val a dir també, del Govern espanyol. Un sistema que des d’Esquerra Republicana no ens hem cansat de denunciar any rere any.”
“Un acord que compleix bàsicament amb els compromisos polítics amb allò que acorden o que s’acorda entre partits polítics i que signen, en aquest cas, entre Esquerra i el Partit Socialista, i que posa damunt de la taula un nou model. Un nou model que sí, afegeix més sobirania a Catalunya, que redueix el dèficit fiscal i que reforça el finançament dels serveis bàsics del país. Però és que, a més a més, també afectarà, senyories, positivament a la resta de territoris, que veuen com el seu finançament, a partir d’aquest model, serà una mica més just.”
“Va assolir un màxim històric de 22 000 milions d’euros, això és, un 9,6 % del producte interior brut. O dit d’una altra manera, és més de la meitat del pressupost que gestiona la Generalitat de Catalunya. El resultat de tot això, doncs, també n’hem parlat, malauradament, moltes vegades. Uns serveis públics com el de Rodalies, especialment a Catalunya, o és igual, o serveis públics dedicats a la salut o a l’educació, que tenen un finançament infinitament inferior al que els ciutadans de Catalunya mereixen. I, per desgràcia, els catalans patim, en pateixen les conseqüències cada dia. Caos a Rodalies o una pressió flagrant de la nostra sanitat pública. L’acord que avui el Partit Popular i VOX posa tant en dubte és un acord per un nou model de finançament.”
“Gràcies, president. Intentaré fer-ho de manera telegràfica. De fet, el primer que vull posar en consideració és l’extrema urgència. Això vol dir l’extrema necessitat de millorar el model de finançament de Catalunya i també, encara que alguns els hi retumbin les orelles, dels Països Catalans. -- 25 of 35 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 27 de enero de 2026 De fet, fa 12 anys que el model actual està caducat. De fet, en els 17 anys que aquest model ja ha caducat en els 17 anys de funcionament, els 17 anys que ha estat operatiu, el que ha demostrat és, bàsicament, que s’ha consolidat un finançament injust, un finançament persistent i directament lesiu per als serveis públics de Catalunya. I això, senyores i senyors diputats, és així. L’any 2021 el dèficit fiscal de Catalunya. Ho hem explicat manta vegades.”
“De hecho, queremos saber cómo se va a aumentar el parque de vivienda pública. Queremos y exigimos saber cómo piensan topar los precios del mercado privado, cómo piensa la ministra y su ministerio que se puede empoderar a los ayuntamientos para poder desplegar medidas de vivienda desde la primera línea, o cuándo vamos a disponer de los pisos procedentes del mercado bancario, sin peaje y con plena administración autonómica. Y, por último, queremos saber también cuáles son los mecanismos que va a haber para desplegarlos a la hora de controlar los pisos turísticos ilegales. Por todo ello, reitero que en este punto nosotros vamos a votar a favor.”
“De hecho, en Esquerra, y quiero sacar pecho por la proposición de ley que sacamos, queremos incidir en la necesidad imperiosa de avanzar. No puede ser, en nuestra opinión, de ninguna manera que los pasos que se den en esta materia sean siempre a golpe de titular de prensa, sean anuncios vacíos o sean para premiar a los especuladores o con sorpresas de última hora, como el real decreto que anunció el Partido Socialista recientemente y por sorpresa. Por este motivo, sí pedimos ―y por eso votaremos a favor en este caso― un cara a cara con la ministra y los diferentes grupos parlamentarios, porque queremos que exponga cuáles serán los siguientes pasos que tiene previsto dar. Estamos cansados, repito, de anuncios, de promesas vacías, y queremos que venga la ministra y que nos explique el cuándo, el cómo y el qué.”
“Volem també saber com pensa la ministra i el seu ministeri que es poden apoderar els ajuntaments per poder desplegar mesures d’habitatge des de la primera línia o quan disposarem dels pisos procedents del mercat bancari sense cap peatge i amb plena gestió autonòmica. I també volem saber, i ens interessa saber, quins seran els mecanismes per desplegar a l’hora de controlar els pisos turístics il·legals. Per tot això, reitero que en aquest punt nosaltres hi votarem a favor. Gracias, presidenta. Intervenimos en este punto y es el único en el que vamos a intervenir hoy. También, aprovechamos para reivindicar la extrema urgencia de intervenir, y hacerlo de forma valiente y contundente, el mercado -- 22 of 35 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 27 de enero de 2026 actual de la vivienda.”
“No pot ser, des del nostre entendre, de cap manera, que les passes que es donin en aquesta matèria siguin sempre a cop de titular de premsa, siguin anuncis buits o no ho siguin, per premiar els especuladors o amb sorpreses d’última hora, com el Reial decret que el Partit Socialista va anunciar recentment i per sorpresa. Per aquest motiu sí que demanem, i per això votarem a favor, en aquest cas, un cara a cara amb la ministra i els diferents grups parlamentaris, perquè el que volem és que exposi quines són les properes passes que té previst. Estem cansats, repeteixo, d’anuncis de promeses buides i de titulars. Volem que vingui la ministra i ens expliqui el quan, el com i el què. De fet, volem saber com s’augmentarà el parc d’habitatge públic. Volem i exigim saber com pensa tombar els preus del mercat privat.”
“Gràcies, presidenta. Intervenim en aquest punt perquè és l’únic punt que sí que hi votarem a favor en el dia d’avui. Aprofitem també per reivindicar, com sempre ho fem quan en tenim l’oportunitat, l’extrema urgència d’intervenir i de fer-ho de manera valenta, de fer-ho de manera contundent, el mercat actual de l’habitatge. De fet, des d’Esquerra, i aprofito també per treure pit de la proposició de llei que vàrem presentar per regular el lloguer de temporada i d’habitacions. Volem incidir en la necessitat imperiosa d’avançar.”
“Pues, ténganlo claro, o nos dejan gestionar lo que es nuestro o, sin duda, seguiremos avanzando igualmente, porque este país, el mío, no ha venido, vicepresidenta, a pedir permiso. Muchas gracias. (Aplausos).”
“En definitiva ―y acabo―, el Estado, ustedes, se quedan al margen y el Estado, ustedes, nos imponen las reglas, los recursos y las normas y, encima, nos reprochan que no somos capaces de llegar. Es el mismo estilo de siempre, vicepresidenta, ustedes deciden y nosotros pagamos, eso sí. Y Cataluña aguanta. ¿Sabe qué pasa, vicepresidenta? Que hay un detalle que sospecho que ustedes todavía no pueden controlar, que es nuestra determinación, porque si tuviéramos los recursos que generamos, no estaríamos hoy aquí debatiendo de déficits, sino que estaríamos construyendo el país que merecen nuestros conciudadanos. Quizás es exactamente eso lo que les da miedo a la hora de no modificar lo que hace tanto tiempo tendrían que haber modificado.”
“Eso es una bestialidad, porque de eso dependen los recursos de los ayuntamientos y de los diferentes territorios del Estado, y eso quiere decir que de esta animalada dependen los servicios públicos. Estos objetivos de déficit que propone el Estado son claves en este sentido. La Administración central se reserva el 95 % de la capacidad de hacer déficit, pero, atención, ejecuta menos del 60 % de gasto público y mucho menos del 60 % del gasto social, donde los ámbitos de la salud, de la educación y de los servicios sociales se concentran en las comunidades autónomas. Un reparto justo de los objetivos de déficit, vicepresidenta, equivaldría a un 1,1 % para la Administración central, un 0,5 % para las comunidades autónomas y un 0,3 % para los ayuntamientos. Eso sería lo más justo.”
“Por cierto, también, señora ministra, aprovecho este punto para indicar que el real decreto ley que han pactado el PSOE y el PP sobre las cesiones a los ayuntamientos no es en ningún caso la solución que el mundo local necesita, ni tampoco la que merece. No lo es porque es una cosa temporal, se mantiene el marco restrictivo del Partido Popular e impide que se planifiquen inversiones en los ayuntamientos con seguridad jurídica. En definitiva, y ligándolo al debate de hoy, es preciso que acabemos con el hecho de que el techo de gasto aumente en un 8,5 % y la recaudación del 2025 en un 12 %, pero que la regla de gasto, vicepresidenta, solo aumente un 3,5 %.”
“Decía que hay que repartir los objetivos de déficit y de deuda de manera justa entre las autonomías del Estado y los municipios. Tienen que tener voz y voto también a la hora de decidir sus objetivos de déficit las autonomías y los ayuntamientos. Señora Montero, sé que eso pasa hoy, pero pasa porque les forzamos a ello. Por lo tanto, creemos que también es preciso que se introduzca en la ley. Y ya no sé si catalogarlo de triste o de patético, pero la realidad es que tanto su partido, el Partido Socialista, como el Partido Popular bloquearon ese debate en el Senado. Esperamos que puedan explicarse con sus alcaldes y alcaldesas, pero, sobre todo, lo que esperamos en el Grupo Republicano es que, cuando debatamos esta proposición de ley aquí en el Congreso, cambien su posición.”
“És el mateix esquema de -- 97 of 113 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de diciembre de 2025 sempre, vicepresidenta. Vostès decideixen i nosaltres paguem, això sí, i Catalunya aguanta. I sap què passa, vicepresidenta? Que hi ha un detall que crec —sospito— que vostès encara no poden controlar, que és també la nostra determinació, perquè si tinguéssim els recursos que generem no estaríem avui aquí discutint de dèficit. Estaríem construint el país que mereixen els nostres conciutadans. I potser és exactament això el que els fa por a l’hora de no modificar el que fa tant temps haurien de modificar. Doncs miri, tinguin-ho clar: o ens deixin gestionar el que es nostre o sens dubte seguirem avançant igualment perquè aquest país, el meu, no ha vingut, vicepresidenta, a demanar permís. Moltes gràcies.”
“Els objectius de dèficit proposats per l’Estat són claus en aquest sentit. L’administració central es reserva el 95 %, el 95 % de la capacitat de fer dèficit. Però atenció! N’executa menys del 60 de la despesa pública i molt menys del 60 % de la despesa social o en els àmbits de salut, els d’educació i els serveis socials es concentra en les comunitats autònomes. Un repartiment just dels objectius de dèficit, vicepresidenta, equivaldria a un 1,1 % per a l’administració central, un 0,5 per a les comunitats autònomes i un 0,3 per als ajuntaments. Això seria el més just. En definitiva, i acabo. L’Estat, vostès, es queden al marge. L’Estat, vostès, ens imposen les regles, els recursos i les normes i a sobre ens retreuen que no som capaços d’arribar.”
“Per cert, també senyora ministra, aprofito aquest punt per reivindicar que el Reial decret llei que han pactat PP i PSOE sobre les inversions dels ajuntaments no és en cap cas la solució que el món local necessita, ni tampoc la que mereix. I no ho és perquè és un pedaç temporal. Es manté el marc restrictiu del Partit Popular i impedeix planificar inversions als ajuntaments amb seguretat jurídica. En definitiva, i lligant-ho amb el debat d’avui, cal acabar amb el fet que el sostre de despesa augmenti en un 8,5 %, la recaptació del 2025 en un 12 %, però la regla de despesa, vicepresidenta, només augmenti un 3,5. Això és una bestiesa. Ho és perquè d’això en depenen els recursos dels ajuntaments, perquè d’això en depenen els recursos dels diferents territoris de l’Estat. Això vol dir que d’aquesta animalada en depenen els serveis públics.”
“Sí. Deia que calia repartir els objectius de dèficit i de deute de manera justa entre l’Estat, les comunitats autònomes i, evidentment, els ajuntaments. És més, tant ajuntaments com comunitats autònomes han de tenir veu i vot a l’hora de decidir els seus objectius de dèficit. Perquè avui, senyora Montero, això és cert que passa, però passa perquè els forcem. Pensem, doncs, que el que cal també és introduir-ho a la llei. I jo no sé ja si catalogar-ho de trist o de patètic, però la realitat és que tant el seu partit, el Partit Socialista, com el Partit Popular, van bloquejar aquest debat al Senat. Esperem, esperem que se sàpiguen explicar vostès amb els seus alcaldes i alcaldesses. Però sobretot el que esperem des del grup republicà és que, quan debatem aquesta proposició de llei aquí al Congrés, canviïn la seva posició.”
“Miri que crido, eh, vicepresident? Mire que grito, ¡eh!”
“Sin duda, hay que flexibilizar la regla del gasto porque hay que permitir a los ayuntamientos que utilicen su superávit de forma libre, porque hay que excluir la inversión en vivienda de los límites del gasto, porque también hay que trasponer un nuevo marco fiscal europeo para poder dotar de mayor flexibilidad al gasto y fijar los objetivos a medio plazo, porque hay que repartir los objetivos de déficit y de deuda de forma justa… (Rumores).”
“Un ejemplo, el año pasado recibieron 500 euros por habitante aproximadamente y, si corregimos el coste de la vida, resulta que los ayuntamientos catalanes se encontraban un 40 % por debajo de la financiación que recibieron, por ejemplo, los municipios de Aragón. Es un dato que creo que es importante y sobre el que hay que reflexionar. (Rumores). Hoy, señora Montero, me apetece mucho recordarle que este grupo parlamentario fue un grupo que defendió en el Senado una proposición de ley para derogar la LRSAL y reformar la ley de estabilidad presupuestaria, dos textos que explican juntos a la perfección el ahogo que sufren los ayuntamientos de mi país y, en definitiva, todos los ayuntamientos del Estado, pero yo le hablo de Cataluña. Creo que hoy, vicepresidenta, tiene que tomar nota porque hay trabajo.”
“Un cambio de modelo y unas normas diferentes. Recursos y flexibilidad que permitan poder hacer uso a favor de la ciudadanía, a favor de la gente, que ―vicepresidenta, entre usted y yo― eso es lo más importante, ¿no?, porque de eso va la buena política al final, de ser útiles, de estar al servicio de la gente. (Rumores). Me explico, en el caso del mundo municipal, para nosotros es imprescindible que se refuerce la suficiencia financiera de los ayuntamientos y de los recursos de que disponen para reducir la dependencia del Estado básicamente. Quiero recordar que los ayuntamientos de Cataluña y también del país valenciano son los peor financiados del Estado.”
“Hoy, una vez más, la segunda en dos semanas, volvemos a debatir sobre la distribución de los objetivos de déficit y el techo de gasto del Estado. En este caso, por enésima vez Esquerra Republicana volvemos a reivindicar y a exigir que Cataluña tiene que disponer de las máximas herramientas y recursos para poder garantizar lo que toca, una vida digna a las personas y una prosperidad económica que nosotros entendemos es compartida. Justamente por todo eso, además de exigir unas reglas fiscales que -- 96 of 113 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de diciembre de 2025 sean justas, lo que hay que hacer y lo que es imprescindible ―permítanme decirlo así― es que ustedes de una puñetera vez reformen el modelo de ingresos de los ayuntamientos y de la Generalitat, básicamente en dos conceptos, en el de recursos y en el de flexibilidad.”
“Dos textos que junts expliquen a la perfecció l’ofec que pateixen els ajuntaments del meu país. En definitiva, també tots els ajuntaments de l’Estat, però jo li parlo de Catalunya. Crec que avui, vicepresidenta, que n’ha de prendre nota perquè hi ha feina, perquè cal, sens dubte, flexibilitzar urgentment la regla de despesa, perquè cal permetre als ajuntaments utilitzar els seus superàvits de manera lliure, perquè cal excloure la inversió en habitatge dels límits de despesa, perquè cal també transposar un nou marc fiscal europeu per donar major flexibilitat a la despesa i fixar objectius a mitjà termini, perquè cal repartir els objectius de dèficit i de deute de manera justa… Gracias, presidente. Buenas tardes, vicepresidenta.”
“En el cas del món municipal, per nosaltres és imprescindible reforçar la suficiència financera dels ajuntaments i els recursos propis de què disposen, bàsicament per reduir la dependència de l’Estat. Jo vull recordar que els ajuntaments de Catalunya i també del País Valencià són els més mal finançats de l’Estat. Un exemple, l’any passat van rebre al voltant de 500 euros per habitant i, si corregim en aquest cas el cost de la vida, resulta que els ajuntaments catalans es trobaven un 40 % per sota del finançament que va rebre, per exemple, els municipis d’Aragó. És només una dada, una dada crec que important i que cal reflexionar-hi. Avui, senyora Montero, em ve molt de gust també recordar-li que aquest grup parlamentari vam defensar al Senat una proposició de llei per derogar LRSAL i per reformar la Llei d’estabilitat pressupostària.”
“I és justament per tot això que, a banda d’exigir unes regles fiscals justes, el que cal i el que és imprescindible —deixin- m’ho dir així— és que vostès, d’una punyetera vegada, reformin el model d’ingressos dels ajuntaments i de la Generalitat, bàsicament en dos conceptes en el concepte de recursos i en el concepte de flexibilitat, un canvi de model i unes normes diferents. Recursos i flexibilitat que permetin poder-ne fer ús. Poder-ne fer ús a favor de la,ciutadania a favor de la gent que, vicepresidenta, entre vostè i jo, això és el més important, no? Perquè d’això va la bona política, no? Al final de ser útils, d’estar al servei de la gent. M’explico.”
“Gràcies, president. Bona tarda, vicepresidenta. Avui, una vegada més, la segona, en dues setmanes tornem a debatre sobre la distribució dels objectius de dèficit i el sostre de despesa de l’Estat i avui també, en aquest cas, per enèsima vegada, des d’Esquerra Republicana tornem a reivindicar, des d’Esquerra Republicana tornem a exigir que Catalunya ha de disposar de les màximes eines i dels màxims recursos per poder garantir, doncs vaja, el que toca! Una vida digna a la gent i una prosperitat econòmica que nosaltres entenem compartida.”
“No resuelve, ni afronta, ni moderniza absolutamente nada. Votaremos que no porque es una ley hecha para generar titulares, como decía el colega Otero, porque habrá elecciones en alguna zona rural, y no da respuesta real. Nosotros defendemos a los agricultores. Sí, queremos ayudarlos; los defendemos y los protegemos, pero al lado de ellos, en el territorio, y evidentemente lo que necesitamos para legislar y estar al lado del sector primario son herramientas; herramientas de verdad: presupuesto, y también respeto competencial. Cataluña es un sector agrario, señor Folch, con todo mi respeto, que merece mucho más. Gracias. (Aplausos).”
“Además ―ahora sí que voy acabando―, apuestan implícitamente por una política agraria común uniformizada, y volvemos otra vez a lo de la recentralización. Se repiten, de verdad. Ignoran absolutamente el modelo mediterráneo diversificado que tenemos, por ejemplo, en Cataluña, que tiene todo el Estado, que tienen las diferentes comunidades autónomas del Estado. En Cataluña podríamos tener ocho planes diversificados. No pedimos tanto, pero sí pedimos esa regionalización. Rechazamos, evidentemente, el retorno a las regiones artificiales y defendemos una PAC realmente regionalizada basada, básicamente, en criterios agronómicos ―agronómicos―, técnicos. En definitiva, esta proposición de ley ―acabo― es técnicamente vacía, políticamente recentralizadora, económicamente ineficaz, sanitariamente insuficiente y territorialmente ciega.”
“En Cataluña afrontamos retos específicos que esta proposición de ley ignora, y eso hace muy difícil que ni tan siquiera nos pudiéramos abstener en esa declaración de intenciones. Lo más evidente es la modernización del canal Urgel. La modernización del canal Urgel condiciona solo ―lo digo con ironía― 70 000 hectáreas ―¡70 000 hectáreas!― Requiere en estos momentos una digitalización, necesita telecontrol, sectorización, renovación de estructuras y, evidentemente, también un nuevo modelo de gobernanza hídrica. Esto es política agraria para ayudar al sector: modernizar el canal de Urgel, que es el único canal de interés general del Estado español que queda por modernizar. ¿Y ustedes qué hacen? Bueno, silencio absoluto, ni una sola referencia en este caso a la eficiencia hídrica o a las infraestructuras esenciales.”
“Es un tema muy importante; de hecho, Esquerra Republicana ha solicitado la comparecencia del ministro y recoge las demandas sindicales para que todas las ayudas estén condicionadas al mantenimiento de la ocupación. -- 28 of 79 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 9 de diciembre de 2025 Esta supuesta perla tampoco aborda el acceso a la tierra, la compra masiva por parte de fondos de inversiones. Este es el problema: la ideología, ¿de qué modelo estamos hablando? No impulsa el banco de tierras o mecanismos de protección de la agricultura familiar, que es la que protege, es la que nosotros defendemos. Hablar de competitividad sin actuar, por ejemplo, también sobre la financiación, en este caso, del campo es mirar hacia otro lado. Voy terminando.”
“La ley que ustedes nos proponen tampoco revisa modelos ni incorpora índices agroclimáticos ni aborda la caída de contrataciones de los seguros, que es un tema clave. No dice nada de ENESA, de la cofinanciación pública ni de la cobertura insuficiente de cultivos mediterráneos. Una ley que ignora el riesgo es un panfleto, no es otra cosa. En lo que se refiere a la peste porcina africana, que es la principal amenaza sanitaria del sector, ustedes se limitan a hablar de una vaga coordinación estatal sin reforzar y sin hablar de reforzar, por ejemplo, laboratorios ni vigilancia con fauna salvaje ni protocolos de transporte o financiación por bioseguridad. Seguimos sin una explicación en estos momentos del origen del brote y las ayudas en estos momentos siguen siendo insuficientes. Hay mucha incertidumbre.”
“Tampoco se refuerza el AICA ni se establecen mecanismos de transparencia ni contratos con costes verificados ni sanciones automáticas en el caso de pérdidas. Creo que alguien de mis colegas también lo mencionaba: ¿Y la ley de la cadena alimentaria? Bueno, Esquerra Republicana hace más de un año que espera que se debata en este hemiciclo la reforma de la ley de la cadena alimentaria, que se admitió a trámite y que está parada, como muchas otras. En eso estoy con ustedes. Lo que tenemos que hacer es ir a la raíz de los problemas. Si no vamos a la raíz de los problemas, será imposible. Esta ley precisamente es una herramienta que podría ser muy válida si no fuera tan tibia, si no fuera tan tímida, si el PSOE le pusiera un poco de ganas. Bueno, pues nosotros sí queremos modificarla. Estamos en plena crisis climática.”
“Sí, la suya, su ideología, la defensa de un modelo concreto para un sistema primario concreto, que no es lo que necesita el sector. El sector lo que necesita son herramientas. La creación de un supuesto sistema estatal de coordinación, dicen ustedes. Bueno, eso es actuar como un caballo de Troya. No se definen competencias, cuando las competencias ya las tenemos. Excluye la participación decisoria de las comunidades autónomas. También se ha dicho, una vez más, que recentraliza ámbitos como la PAC, las ayudas, los seguros o la sanidad animal. Es un paso más hacia un modelo uniformizador, que es lo que ustedes intentan cada dos por tres. Hay que decirles que son perseverantes, porque no se cansan, siempre con el tema recentralizador ignorando obviamente el territorio.”
“Es un marco declarativo, que podríamos considerar que reduce el principio genérico, que no resuelve ninguno de los problemas del sector primario, tanto el agrícola como el ganadero, que necesitan muchas muchas porque tiene muchos retos. Esquerra va a votar en contra, decía, porque no aporta soluciones y, además, creemos que incluso puede empeorar la gobernanza del sector. Se ha dicho, y lo han dicho los colegas que me han precedido, que el texto evita cualquier compromiso real. Hablan de sistema alimentario esencial, pero no hay medidas ejecutables, no hay ningún artículo operativo, no hay calendario, no hay inversiones, no hay presupuesto. Es una legislación absolutamente ornamental. Usted hablaba de ideología.”
“Moltes gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidente. Compañero de comisión, señor Folch, tengo que decir que te lo has trabajado y casi nos has dicho que, si no votábamos a favor de la toma en consideración de esta proposición de ley, significa que no queremos defender o que no queremos proteger al sector primario. Bueno, a ver, yo lo que te tengo que decir, con toda franqueza, es que precisamente porque lo queremos proteger y ayudar vamos a votar en contra. Me explico. El texto que presenta hoy el Partido Popular, desde nuestro punto de vista, que conste, es una proposición de ley fallida; técnicamente fallida. No es operativa, no crea, según qué tipo, obligaciones, las necesarias, no asigna recursos ―importante― ni modifica ningún instrumento existente ―eso es aún más importante―.”
“-- 27 of 79 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 9 de diciembre de 2025 En definitiva, aquesta proposició de llei, acabo, president, és tècnicament buida, és, hi torno, políticament recentralitzadora, econòmicament ineficaç, sanitàriament insuficient i territorialment cega. No resol, ni afronta, ni modernitza absolutament res. Votarem no, perquè és una llei feta per generar titulars, com deia el company Otero, perquè hi deu haver eleccions en alguna zona rural, i no dona respostes reals. Nosaltres defensem la pagesia, sí, la volem ajudar, la defensem i la protegim, però al costat del territori. I, evidentment, el que necessitem per legislar i estar al costat del sector primari són eines, eines de veritat, pressupost i també respecte competencial. Catalunya i el seu sector agrari, senyor Folch, des de tot el respecte, mereix molt més.”
“I vostès, què fan? Doncs silenci absolut. Ni una referència, en aquest cas, a eficiència hídrica o infraestructures essencials. A més a més, i ara sí que vaig acabant, aposta implícitament per una política agrària comuna uniformitza. Ja hi tornem a ser amb allò que li deia de la recentralització. És que són un molinet, de veritat. Ignoren absolutament el model mediterrani i diversificat que tenim, per exemple, a Catalunya, que té tot l’Estat, que tenen les diferents comunitats autònomes de l’Estat. Però és que a Catalunya en podríem tenir vuit de plans diversificats, ja no demanem tant, però sí que demanem aquesta regionalització. Rebutgem, evidentment, el retorn a les regions artificials i defensem una PAC realment regionalitzada basada bàsicament en criteris agronòmics, agronòmics, tècnics.”
“Parlar de competitivitat sense actuar, per exemple també, sobre la financiació en aquest cas del camp és mirar cap a una altra banda. I vaig acabant. Mirin, a Catalunya afrontem reptes específics que la proposició de llei ignora. I aleshores això fa molt difícil que ni tan sols ens poguéssim abstenir en aquesta declaració d’intencions. El més evident és la modernització del Canal d’Urgell. La modernització del canal d’Urgell que condiciona només, i ho dic amb ironia, 70 000 hectàrees, 70 000 hectàrees, el canal d’Urgell, i requereix en aquests moments digitalització, requereix telecontrol, sectorització, renovació d’estructures i, evidentment, un nou model de governança hídrica. Això és política agrària per ajudar el sector. Modernitzar el Canal d›Urgell, que és l›únic canal d›interès general de l›Estat espanyol que queda per modernitzar.”
“Continuem sense una explicació en aquests moments de l’origen del brot i les ajudes als ramaders en aquests moments continuen sent insuficients. Hi ha molta incertesa. Aquest és un tema molt important. De fet, per això des d’Esquerra Republicana també hem sol·licitat la compareixença del ministre i recollim les demandes sindicals, perquè tots els ajuts vagin condicionats al manteniment de l’ocupació. I aquesta suposada PL tampoc aborda l’accés a la Terra, ni la compra massiva per part de fons d’inversió. Que aquest és el problema, la ideologia. De quin model estem parlant? No impulsa el banc de terres o mecanismes de protecció de la pagesia familiar, que és la que protegeix el territori, és la que nosaltres defensem.”
“Doncs bé, nosaltres sí que la volem modificar. Estem en plena crisi climàtica. La llei que vostès ens proposen tampoc revisa models, ni incorpora índexs agroclimàtics, ni aborda la caiguda de contractació en les assegurances, que és un tema clau. No diu res d’ENESA, del cofinançament públic, ni de la cobertura insuficient de cultius mediterranis. Una llei que ignora el risc és un pamflet, no és altra cosa. Pel que fa a la pesta porcina africana, que és la principal, la principal amenaça sanitària del sector, vostès es limiten a parlar d’una vaga coordinació estatal, sense reforçar o sense parlar de reforçar, per exemple, laboratoris ni vigilància en fauna salvatge, ni protocols de transport o finançament per bioseguretat.”
“Sempre amb el tema recentralitzador, ignorant, òbviament, el territori. Tampoc es reforça l’AICA en aquest cas, ni s’estableixen mecanismes de transparència, ni contractes amb costos verificats, ni sancions automàtiques en cas de la venda a pèrdues. En parlava algun també dels meus companys, no? I la llei de la cadena alimentària? Miri, Esquerra Republicana fa més d’un any que esperem que es debati en aquest hemicicle la reforma de la llei de la cadena alimentària, que es va admetre a tràmit i que està aturada, com tantes d’altres, en això estic amb vostès. Perquè el que hem de fer és anar a l’arrel dels problemes. Si no anem a l’arrel dels problemes, és impossible. I aquesta, aquesta llei, precisament, és una eina que podria ser molt vàlida, si no fos tan tèbia, si no fos tan tímida. Si el PSOE hi posés una mica de ganes.”
“No hi ha calendari, no hi ha inversions, no hi ha pressupost. És una legislació absolutament ornamental. Vostè parlava d’ideologia, sí, la seva ideologia, la defensa d’un model concret per un sistema primari concret, que no és el que necessita el sector. El sector el que necessita són eines. La creació d’un suposat sistema estatal de coordinació, diuen vostès, això és actuar com un cavall de Troia. No es defineixen competències, quan les competències ja les tenim. Exclou la participació decisòria de les comunitats autònomes. I també s’ha dit una vegada més, recentralitza àmbits com la PAC, els ajuts, les assegurances o la sanitat animal. És un pas més cap a un model uniformitzador, que és el que vostès intenten cada dos per tres. I, a més a més, se’ls ha de dir que són perseverants perquè no se’n cansen.”
“No és operativa, no crea segons quins tipus d’obligacions, les necessàries, no assigna recursos, important, ni modifica cap instrument existent, que això encara és -- 26 of 79 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 9 de diciembre de 2025 més important. És un marc declaratiu, un marc declaratiu que podríem considerar que es redueix a principis genèrics que no resolen cap dels problemes del sector primari, tant l’agrícola com el ramader, que en necessiten moltes, moltes, perquè té molts reptes. Esquerra, deia, hi votarem en contra, perquè no aporta solucions i, a més a més, pensem que inclús pot empitjorar la governança del sector. S’ha dit, ho han dit els companys que m’han precedit, de fet, el text evita qualsevol compromís real. Parlen de sistema alimentari essencial, però no hi ha mesures executables. No hi ha cap article operatiu.”
“Bona tarda. Gràcies, president. Amic i company de comissió, senyor Folch, val a dir que t’ho has treballat. T’ho has treballat i ens has gairebé exigit que, si no votàvem o a favor de la presa en consideració d’aquesta proposició de llei, doncs volia dir que no volíem ajudar, que no volíem defensar, o que no volíem protegir el sector primari. Doncs bé, escolti’m, jo el que t’he de dir amb tota la franquesa és que justament perquè el volem protegir i ajudar, la votarem en contra. M’explico: el text que presenta avui el Partit Popular, des del nostre punt de vista, és una proposició de llei fallida tècnicament, tècnicament fallida.”
“Acabo president, a l’abast de tothom, a l’abast, en definitiva, d’aquells a qui ens devem que no són altres que la ciutadania. Res més. Moltes gràcies. Acabo, presidente. … para todos, al alcance de todos a los que nos debemos, que no son otros que la ciudadanía. Nada más. Muchas gracias. -- 35 of 53 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 27 de noviembre de 2025”
“La música nos gusta a todos ―eso de que se crece por encima de la zona euro, que lo replican cada vez, ochenta veces―, pero este crecimiento y este aumento de la recaudación tenemos que poder notarlo. Si no ¿de qué sirve? ¡Y no lo nota nadie! Nadie. Tenemos prioridades urgentes, muchas, eso sí lo nota la gente: vivienda, transición energética, transporte de los ayuntamientos en el área metropolitana, los pueblos de montaña, la Generalitat de Catalunya… Pongan los recursos adicionales. Pongan esos recursos…”
“Esto no solo supone un problema de encaje entre modelos diferentes, sino que tiene un impacto muy tangible en el día a día de la ciudadanía; de hecho, la AIReF ha calculado que el hecho de no actualizar las reglas fiscales del nuevo marco europeo obligará a ajustar el gasto público en 12 000 millones de euros adicionales el próximo año. La segunda es que la propuesta del déficit no es demasiado expansiva. No refleja la recaudación de los últimos años en el sistema público y especialmente a las comunidades y ayuntamientos. Según el propio Gobierno, la recaudación a estas alturas de 2025 ha aumentado un 12 %, pero las transferencias a las comunidades solo son de la mitad. Es una vergüenza. Acabo, presidente. Vicepresidenta y señorías del Grupo Socialista, suena muy bien.”