Teresa Jordà i Roura
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Però també és una advertència — deixi-m’ho dir així— molt i molt clara. No bloquejarem la possibilitat, ja ho he dit abans, que hi hagi pressupostos, però si aquests pressupostos, senyor ministre, no serveixen per corregir el dèficit de finançament de Catalunya, si aquests pressupostos no garanteixen el compliment efectiu de les inversion…”
“Y hace demasiado tiempo que el PSOE pide confianza, mientras que lo que hace es acumular un saco de incumplimientos inmenso. Hablamos de estabilidad presupuestaria. Sí, sí, hablamos de eso, pero ¿de qué sirve hablar de estabilidad si se mantiene un modelo de financiación injusto que ahoga a Cataluña?”
“No vamos a bloquear la posibilidad ―lo he dicho antes― de que haya un presupuesto, pero si estos presupuestos, señor ministro, no sirven para corregir el déficit de financiación de Cataluña, si estos presupuestos no garantizan el cumplimiento efectivo de las inversiones y si estos presupuestos no respetan los compromisos adquiridos con Ca…”
“Perquè la transició no consisteix només a substituir una font d’energia per una altra font d’energia. Consisteix a decidir qui controla aquesta energia, qui se’n beneficia i, sobretot, en definitiva, quin país volem construir.”
“Nosaltres votarem favorablement a aquest objectiu i ho farem sí, per responsabilitat, perquè no serem nosaltres, senyor ministre, senyores i senyors diputats, no serà Esquerra Republicana qui impedeixi que aquest govern presenti uns pressupostos. No serem nosaltres. Però que ningú interpreti aquest vot com un aval, perquè no ho és.”
“Porque no seremos nosotros, señor ministro, señoras y señores diputados, no será Esquerra Republicana quien impida que este Gobierno presente unos presupuestos. No seremos nosotros, pero que nadie interprete este voto como un aval, porque no lo es. No lo es ni políticamente ni tampoco presupuestariamente.”
The complete record
Every one of 1,779 lines we hold for Teresa Jordà i Roura, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 4 of 36.
“La recaptació de l’Estat ha passat de 208 000 milions d’euros l’any 18 a més de 235 000 milions d’euros el 25. Això és un augment extraordinari. Nosaltres això no ho denunciem, com fa la dreta, que quedi clar, al contrari. Si l’economia genera més recursos, si l’economia genera més ingressos, aquests recursos i aquests ingressos han de servir per reforçar una cosa bàsica, que són els serveis públics. Però els serveis públics també —això no sé si ho sap algú, em sembla que no— qui els presta principalment no és l’administració general de l’Estat, els presta la Generalitat, els presten els ajuntaments, més enllà de qui els lideri. Els pilars de la salut, de l’educació, dels serveis socials i de les polítiques d’habitatge són competències descentralitzades, senyor ministre, Govern, grup que dona suport al Govern.”
“Però, senyories, això no és suficient, ni molt menys. Perquè una vegada més el Govern espanyol actua a través d’un decret llei, un decret llei amb mesures —hi torno— provisionals, limitades en el temps i, a més a més, també condicionades per aquesta incapacitat també d’aprovar uns pressupostos. I aquesta provisionalitat, doncs, malauradament s’ha convertit en norma i això no és una bona idea. Ministre, els ajuntaments i les comunitats autònomes no poden viure pendents de si cada any arribarà un nou decret ni de quan arribaran uns recursos que, oh, sorpresa!, els corresponen, que són seus. Necessitem, necessiten els ajuntaments, necessitem tots, perquè al final tots som ciutadans d’un ajuntament, més recursos, més estabilitat, més certeses, més autonomia. Hi ha una dada que explica perfectament aquesta contradicció.”
“I el que necessiten els municipis del nostre país, evidentment no son pedaços temporals, sinó el que necessiten, s’ha dit —ho han dit totes les persones que m’han precedit— doncs una reforma profunda. No sé què coi estan esperant. Val a dir que valorem positivament, per exemple, que es flexibilitzi l’obligació de prestar plans econòmics financers quan l’incompliment de les regles fiscals, en aquest cas, provingui de l’ús dels romanents. També és positiu que es permeti destinar una part del superàvit a inversions, especialment inversions en habitatge, una reivindicació també que Esquerra ha defensat reiteradament. -- 31 of 115 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 18 de junio de 2026 I és evident que l’actualització a les entregues a compte, doncs sí, és necessària. És clar que és necessària. És que és vital.”
“Molt bon dia, diputades i diputats. Gràcies, president. Bon dia, senyor ministre. Esquerra Republicana votarem a favor d’aquest reial decret. Ho farem bàsicament, senyor ministre, perquè incorpora algunes mesures entenem positives que hem reclamat des d’Esquerra Republicana manta vegades i que poden donar una mica d’aire als autèntics damnificats de tot plegat, que són els ajuntaments i també les comunitats autònomes. Però també ho direm amb tota claredat: aquest decret torna a quedar-se a mig camí, com sempre. Jo no sé quina mania tenen vostès a posar només la punteta! A fondo, ministre! A fondo! Sempre amb la punteta. És una cosa increïble. Aquest reial decret és una resposta parcial, absolutament parcial a un problema estructural.”
“Porque, en definitiva, necesitamos lo que decía al principio, una defensa explícita a la gobernanza local ―para nosotros eso es clave―, a la soberanía alimentaria bien entendida ―porque aquí hablamos mucho de ello, pero no todo el mundo la entiende, pero usted sí; entiendo que cuando usted habla de ella, habla de lo mismo que yo― y especialmente al equilibrio territorial. Muchísimas gracias. Hasta aquí, señor ministro. (Aplausos).”
“Poner en riesgo estos grupos pesqueros es, permítanmelo, poner en riesgo el futuro de nuestras comunidades marineras. Estos grupos han demostrado que son eficaces para generar ocupación, para diversificar la economía azul, para preservar el patrimonio pesquero y también para garantizar la cohesión social del litoral. No podemos aceptar que decisiones centralizadas desde Bruselas desmantelen este modelo que funciona. ¡Qué manía con tocar lo que funciona en lugar de articularlo más! Un sector que ha dado oportunidades a centenares de proyectos arraigados al territorio. Termino, ministro. Esperamos que en su réplica de cinco minutos nos pueda confirmar un poco esto que le pido: ¿hasta dónde, hasta dónde podemos llegar?”
“Si defenderá nuestro sector agrario y pesquero, de lo cual estamos seguros; y si no, esta pregunta binaria la elimino. Tengo claro que lo hará, pero ¿hasta dónde podemos llegar? La posición de Esquerra Republicana es muy clara: es de defensa, pasa por el respeto del modelo de gobernanza, de la PAC vigente, con un rol específico para la interlocución entre la Generalidad y los interlocutores del territorio. Para nosotros, defender es exigir un presupuesto ambicioso para la política, la pesca común, manteniendo la PAC, manteniendo los pilares actuales y recuperando los recursos perdidos. Para nosotros es asegurar la -- 57 of 140 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 17 de junio de 2026 continuidad de los grupos de acción locales pesqueros, que son lo clave.”
“Ayer me llegaba también el posicionamiento de las organizaciones agrarias catalanas, con la Generalitat de Catalunya y con el conseller Ordeig. Nosotros estamos ahí. Cuente con nosotros. Vamos a fletar aviones ―no, porque contaminan―, pero fletaremos los autobuses que haga falta y ahí nos tendrá en Bruselas para defenderlo, pero necesitamos saber hasta dónde podemos llegar. Con sinceridad, quizá es muy complicado alcanzar nuestros objetivos, pero ¿hasta dónde podemos llegar? Porque ahí estaremos nosotros. Porque la dirección es preocupante, evidentemente. Antes lo decía, le hemos planteado ocho preguntas ―que podían haber sido cinco o veinticinco, pero en cualquier caso eran concretas― sobre la posición que adoptará su Gobierno en Bruselas.”
“Me gustaría porque usted es buena persona, no solo porque es diplomático, también es ministro de Agricultura del Estado español, le conozco, sé cómo negocia, es muy bueno, sabe muy bien cómo está estructurada la arquitectura. Pero también ha hablado del consenso, del consenso que hay. Esto es vital, es muy importante. Veremos cómo actúa este Parlamento la semana que viene, con una moción muy sencilla, pero muy clara. Lo que le pediría es hasta dónde puede llegar, hasta dónde puede llegar el Estado español, hasta dónde tiene fuerza con el presidente del Gobierno, el señor Sánchez, para defender los intereses que nos preocupan y que nos ocupan ―en este caso del sector ganadero, agrario y pesquero―, porque es importante, hay un consenso.”
“Bien, seguimos. Gracias, ministro. Seré rápida, porque en un momento cambiamos presidenta por presidente y eso quiere decir que nos quedamos sin segundos, con todo el respeto. Compartimos, señor ministro ―como dijo―, la poca ambición, por no decir nula, de la Comisión Europea. Esto es un drama, un escándalo. De hecho, entendemos también que los tiempos ―no lo ha dicho, pero creo que se puede entender― de las negociaciones y la posición complicada, difícil, en la que se han enrocado algunos Estados miembros, todo esto lo complica todo, de hecho, tanto por lo que se refiere a la centralización de fondo, como por este fondo financiero que nadie lo entiende. Sé que era complicado en doce minutos y ahora en cinco será todavía peor. Será difícil que me conteste a las ocho preguntas, pero el debate seguirá y tendremos tiempo de hablarlo.”
“Quina mania a tocar allò que funciona en comptes de muscular-ho més! Quina mania, no? Un sector que ha donat uns GALPs que han donat oportunitats, evidentment, a centenars de projectes arrelats al territori. I acabo. Ministre, esperem que, en la seva rèplica de cinc minuts, doncs, ens confirmi, ens confirmi una mica això que li demano, bàsicament fins on podrem arribar, perquè, en definitiva, necessitem el que li he dit al començament de la interpel·lació una defensa explícita a la governança local —per nosaltres, extremadament clau—, a la sobirania alimentària, ben entesa —perquè aquí se’n parla molt i ningú l’entén; vostè, sí, vostè, quan parla de sobirania alimentària, entén que parla de la mateixa que entenc jo, per tant, ja ens hem entès— i sobretot, sobretot, per l’equilibri territorial. Res més. Moltes gràcies, senyor ministre.”
“Per nosaltres, defensar és exigir un pressupost ambiciós per a la política de pesca comuna i de la PAC, mantenint els dos pilars actuals i recuperant -- 56 of 140 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 17 de junio de 2026 els recursos perduts. Per nosaltres és assegurar la continuïtat dels grups d’acció local pesquers, que són claus. Per posar en risc els grups d’acció local pesquers és — permeti’m— posar en risc el futur de les nostres comunitats marineres. Els GALP han demostrat durant anys que són una eina eficaç per generar ocupació, per diversificar l’economia blava, per preservar el patrimoni pesquer i per garantir sí, també, la cohesió social del litoral. No podem acceptar que decisions centralitzades des de Brussel·les desmantellin aquest model, que és un model que funciona.”
“Deia abans, li hem plantejat vuit preguntes, que podien haver estat cinc, podien haver estat vint-i-cinc, però en qualsevol cas eren concretes sobre la posició que, en aquest cas, adoptarà el seu govern a Brussel·les. Si defensarà el nostre sector agrari, que n’estem segurs que ho farà, agrari i pesquer, o si no. Aquesta pregunta binària jo ja elimino. Tinc clar que ho farà, però fins on podrem arribar, senyor ministre? Perquè la posició d’Esquerra Republicana per nosaltres és molt clara i és de defensa. És una posició que passa per respectar el model de governança de la PAC vigent, preveient un rol específic justament per la interlocució de la Generalitat i dels agents econòmics i socials del territori.”
“Fins on pot arribar la seva força amb el president del Govern, amb el senyor Sánchez, per defensar els interessos que ens ocupen i ens preocupen que en aquest cas és el del sector ramader, agrari i pesquer? Perquè això és important. Hi ha aquest consens. De fet, ahir m’arribava també el posicionament de les organitzacions agràries catalanes amb el Govern de la Generalitat i amb el seu conseller, el senyor Ordeig. Nosaltres hi som, hi som. Compti amb nosaltres. Fletem avions —no, que contaminen— però fletem els autobusos que calgui i allà ens tindrà, a Brussel·les a defensar-ho. Però necessitem saber fins on podem arribar, amb sinceritat. Potser és molt complicat que puguem assumir els objectius, però fins on? Perquè allà, allà nosaltres estarem. Perquè la direcció, evidentment, és preocupant.”
“Però ja sé que era complicat que amb dotze minuts i ara encara amb cinc serà més complicat i amb el «presi», molt més, que em contesta les vuit preguntes. El debat durarà i tindrem temps de parlar-ne, però a mi sí que m’agradaria, perquè vostè, vostè és molt bo. No només perquè és molt diplomàtic, sinó perquè és el ministre d’Agricultura de l’Estat espanyol, perquè el conec negociant i perquè és bo, en sap, en sap. Sap molt bé com va aquesta arquitectura. Però ha parlat també del consens que en aquests moments hi ha. Això és vital. És molt important. Veurem també en aquest Parlament com s’actua. La setmana que ve farem una moció, que intentarà ser molt senzilla però molt clara. Jo el que li demano és: fins on pot arribar? Fins on pot arribar l’Estat espanyol?”
“Bé, seguim. Gràcies, ministre. Aniré molt ràpida perquè en un plis aquí es canvia la presidenta pel president i això vol dir que t’escanyen molts segons, amb tot el respecte. Senyor ministre, compartim, tal com deia vostè, la poca ambició, per no dir nul·la, de la Comissió Europea. Això és un desori, és un drama, és un escàndol. De fet, entenem també que els temps —no ho han dit— però jo crec que entenem que els temps de les negociacions i de fet la posició complicada, la posició difícil en la qual alguns estats membres s’han enrocat, tot això ho complica molt tot, eh? Bé, de fet, tant pel que fa a la centralització, en aquest cas de fons, com també per aquest embolcall financer que no hi ha qui l’entengui.”
“Y, en estos últimos ocho segundos, última pregunta, la novena, ¿protegerán el modelo catalán de desarrollo local participativo ―que en la segunda intervención me gustaría también explicar más― ante una propuesta absurda que pretende disolver en otros modelos más generalistas y a escala europea? Nada más, ministro, hasta aquí. Estaremos muy atentos a lo que nos pueda contestar. Gracias. (Aplausos).”
“Luego, ¿defenderá la posición del sector en Cataluña, que pide que no se imponga la financiación de intervenciones sectoriales impuesto por la Comisión Europea? Porque hay que recordar que esta cofinanciación lo que haría es debilitar a los productores e iría en contra de la integridad y, en definitiva, del mercado único. Séptima pregunta, ¿exigirán que se mantenga como mínimo el presupuesto de 6100 millones de euros para el Fondo Marítimo, de Pesca y de Acuicultura del próximo presupuesto? ¿Pedirán que este fondo se mantenga y se dedique exclusivamente a la política de pesca?”
“Tiene toda nuestra ayuda, pero ¿cómo mantendrán esa promesa ante los cambios en las rúbricas propuestas, aparte del 10 % del objetivo rural y el avance en recursos de la PAC prometidos durante las negociaciones en Mercosur? ¿Propondrá la recuperación de los fondos que el sector agrario catalán ha perdido en los últimos periodos de programación, que sabemos que había? ¿Qué medidas propondrán para evitar la recentralización que suponen los planes nacionales únicos? ¿Defenderán una posición ―déjenme decirlo así― de una manera respetuosa con las competencias autonómicas en agricultura y desarrollo rural, una propuesta que permita la adaptación de todos estos programas a la realidad de cada territorio? Lo hemos explicado muchas veces, la territorialización y también que se minimice el impacto en las políticas agrarias.”
“Eso resta -- 52 of 140 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 17 de junio de 2026 claridad a las negociaciones, porque todo el mundo está viendo cómo acaba todo este jaleo financiero para cada programa. Ante todo esto y todas nuestras dudas, ministro, necesitamos que usted y su ministerio nos contesten a unas cuestiones o preguntas que yo le formulo ahora mismo. Primera pregunta, ¿defenderán la propuesta de hacer planes de asociaciones regionales en la Comisión Europea pese a la recentralización de la PAC que eso supone? Segunda pregunta, en caso de que se mantengan estos planes de asociación nacionales y regionales, ¿se asegurarán de que en ningún caso caigan los recursos destinados al sector que hacemos protagonista hoy, el agrario? Tercera pregunta, ¿cómo mantendrán esa promesa? Porque no es fácil. Si eso es así, ¿cómo lo hará?”
“De hecho, nos pone los pelos de punta que los Estados propongan una reducción del 2 % de la propuesta inicial de la Comisión, que ya nos parecía poco ambiciosa para los retos a los que nos enfrentamos en Europa. El Parlamento Europeo también ha iniciado otras conversaciones. Aquí también nos preocupa que se hayan agrupado estas conversaciones en torno a la Comisión de Economía, en lugar de repartir las negociaciones entre las comisiones expertas en cada ámbito, que, sin duda, en su caso, es el Ministerio de Agricultura. Nosotros queremos que sea usted quien vaya a defender las posiciones de agricultores, campesinos y ganaderos. Pero aquí no acaba todo. En comparación con otras veces, la Comisión Europea ha presentado la cantidad total de recursos y el reglamento de todo de una tacada.”
“Hace unos días, el pasado domingo, los Estados miembros pactaron tres de los grandes bloques del nuevo presupuesto plurianual, incluyendo lo que más nos preocupa y afecta a su ámbito de actuación: los nuevos programas y los planes nacionales y planes regionales. Este acuerdo será la base de las conversaciones en el Consejo Europeo de finales de esta semana. Según ha dicho António Costa ―corríjame si no es así―, se espera un acuerdo total entre los Estados a finales de año. Este, señor ministro, es el primer ámbito en el que hay que exigir claridad al Gobierno español. Y es que necesitamos que usted arroje luz a la oscuridad con respecto a estos programas y a esta recentralización. Y también con respecto a un elemento global de las conversaciones que tampoco nos gusta.”
“La Comisión Europea presentó su propuesta en el verano de 2025; una propuesta que suponía, como yo decía, una recentralización inmensa sin precedentes. Agrupaba todos los fondos y programas bajo planes únicos y los Estados podían decidir cómo repartían esos recursos. Eso significa que, si eso ocurriera, se minimizaría a la mínima expresión el papel de los Gobiernos ― Gobiernos como el de la Generalitat de Cataluña―, pese a toda la experiencia acumulada desde hace décadas gestionando la PAC y programas como FEDER o el Fondo Social Europeo con, evidentemente, su indiscutible capacidad de ejecución, porque ha sido un éxito. Convendrá usted conmigo, ministro, que ha sido un éxito.”
“Es que no se me ocurre otra cosa. También incluye una reforma que eliminará el modelo local participativo ―catalán, si me permiten decirlo―. Me gusta hablar de mi país, es para lo que estoy aquí, de hecho. Pero eso, por supuesto, es extensible a toda la costa del Estado. Por todo eso, es clave que en este Parlamento orientemos la posición del Gobierno español en las negociaciones del Consejo, que le tocará a usted. Tiene trabajo por delante, ¿eh? Porque también, con toda la humildad del mundo, nosotros batallaremos y no permitiremos que se recorte en los programas clave para nuestro campesinado y el sector pesquero. Y también la pesca, la pesca no puede ser moneda de cambio, y tenemos esta sensación de que permanentemente lo es. Tiene que dejar de ser el hermano pequeño. Voy muy mal de tiempo. Contextualicemos.”
“Sé que la semana que viene usted comparecerá en la Comisión de Agricultura para hablar de este tema, pero conviene que tengamos estos debates. Nosotros, con toda la humildad del mundo, hace mucho tiempo que avisamos de los recortes de la PAC, de la introducción de esta cofinanciación o de la absoluta recentralización de los fondos y programas. Y también hace tiempo que avisamos de la situación insostenible a la que se está abocando a un sector que es pequeño, pero vital, el pesquero, y al que a veces le damos poca importancia. La propuesta de la Comisión Europea recorta el presupuesto nada menos que casi un 70 %. Eso es para que nos explote la cabeza. Es una de las pocas partidas que cae, pese al aumento global de los recursos. Eso hace pensar a alguno que lo que quiere la Comisión es cargarse la pesca en el Mediterráneo.”
“Y son competencia de su ministerio, señor ministro, todas ellas, en especial la PAC y la política pesquera común. -- 51 of 140 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 17 de junio de 2026 El nuevo presupuesto europeo, por tanto, tiene que dar respuesta a unos retos vitales, importantísimos para nuestro futuro y para todo el continente. Hablamos, como decía, de cohesión territorial y social, de lucha contra el cambio climático, de soberanía alimentaria y de transición energética. Es absolutamente importante, es vital, que en este Parlamento tengamos todos los debates que hagan falta sobre el presupuesto europeo. Hasta ahora ―podemos decirlo― teníamos tiempo, pero, señor ministro, se lo decía al principio cuando le he saludado, no lo hemos tenido mucho.”
“A nosotros nos gustaría poder centrar esta intervención en una cuestión fundamental para nuestra ganadería, nuestro campesinado y la cuestión territorial; a saber, el futuro presupuesto plurianual de la Unión Europea, el presupuesto que dictará, evidentemente, a qué se destinan los recursos europeos para un periodo de nada menos que siete años, de 2028 a 2034. Es verdad que en esta Cámara lo hacemos muy a menudo, hablamos de la importancia de los presupuestos generales del Estado, que son muy importantes, aunque no los veamos, son muy importantes. Pero este presupuesto, el europeo, es cinco o seis veces superior e incluye diversas políticas. Algunas de ellas, por no decir casi todas, son políticas clave para Cataluña y también para el resto del Estado, para el resto de las comunidades, pero permítanme que haga referencia a mi país.”
“Por eso, en Esquerra Republicana consideramos que el debate sobre el próximo marco financiero plurianual de la Unión Europea es en realidad un debate sobre qué Europa queremos; este es el debate. ¿Queremos una Europa que proteja a sus productores, que garantice la viabilidad de las explotaciones familiares ―que es importante― y que entienda al sector primario, como decía hasta ahora, como uno estratégico? ¿O, al contrario, queremos una Europa que relegue estas prioridades? (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Entramos en materia, ministro.”
“Sin campesinado, sin ganadería, sin pesca, no hay mundo rural, no hay mundo marítimo, señorías, pero tampoco hay seguridad alimentaria, y evidentemente, sin seguridad alimentaria, tampoco hay autonomía estratégica para Europa, también para el continente europeo. Y precisamente en un contexto marcado por la guerra de Ucrania, por las tensiones geopolíticas, por los efectos del cambio climático y también por la competencia brutal a nivel internacional, sería un grave error considerar la PAC como una simple partida presupuestaria susceptible de reducción. Eso sería un error; de hecho, en estos momentos lo es, es un error garrafal, porque la PAC es una inversión en seguridad, cohesión y en futuro, evidentemente.”
“Pero vale la pena decir que eso lo ha hecho sin perder su razón de ser, nunca, al menos desde nuestro punto de vista; a saber, preservar un sector estratégico, porque el sector primario no es un sector cualquiera ―y eso usted lo sabe muy bien―, no lo es. El sector primario es justamente el que garantiza la soberanía alimentaria, y eso, aunque lo digamos muchas veces en este hemiciclo, deberíamos ponérnoslo entre ceja y ceja y entender realmente qué quiere decir. Y no solo eso, sino que además este sector agroalimentario fija población en el territorio, preserva los paisajes, y no solo los paisajes, sino también los ecosistemas, y genera actividad económica y, evidentemente, contribuye a la cohesión social y a la cohesión territorial.”
“Es ridículo que se la explique porque la conoce perfectamente, pero vale la pena recordarla. La idea era garantizar alimentos suficientes para la ciudadanía europea, pero no solo eso ―también algo importante que todavía nos persigue hoy― sino también para asegurar una renta digna para los agricultores y ganaderos y, evidentemente, para mantener vivo el mundo rural. Durante más de seis décadas, la política agrícola común ha sido una de las políticas más integradoras ―vale decirlo― y de más éxito de esta construcción europea, pero ha evolucionado, como no puede ser de otra manera, porque han pasado sesenta años; ha evolucionado y ha incorporado nuevos objetivos, en este caso, nuevos objetivos ambientales, también nuevos objetivos de sostenibilidad, de calidad alimentaria y de equilibrio territorial.”
“I aquests últims vuit segons, l’última pregunta i vuitena, senyor ministre: Protegiran el model català de desenvolupament local participatiu —que en la segona intervenció m’agradaria també entrar-hi— enfront d’una -- 50 of 140 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 17 de junio de 2026 proposta absurda que el que pretén és dissoldre en altres models més generalista i a escala europea? Res més. Fins aquí, ministre molt atenta al que ens pugui contestar. Gràcies. Muy buenos días a todas y a todos, diputadas y diputados. Señor ministro, cuando se creó la política agrícola común en 1962, Europa todavía tenía muy presente, evidentemente, la fragilidad del suministro alimentario. Acababa de pasar la Segunda Guerra Mundial. La PAC nació con una idea sencilla pues, pero también fundamental.”
“La territorialització, i que maximitzi també l’impacte de les polítiques agràries?Sisena pregunta, i vaig acabant: Defensarà la posició del sector a Catalunya, un sector que demana que no s’imposi el cofinançament proposat per la Comissió Europea per fer les intervencions sectorials? Perquè cal recordar que aquest cofinançament el que faria seria afeblir els productors i aniria en contra de la integritat, en definitiva, del mercat únic. Setena: Exigiran que es mantingui com a mínim el pressupost de 6100 milions d’euros pel Fons Europeu Marítim de Pesca i Aqüicultura per al proper pressupost? Dels set anys que venen, demanaran que aquest fons es mantingui i es dediqui exclusivament a la política de pesca?”
“Demanaran canvis en les rúbriques proposades, a part de l’objectiu rural del 10 % i l’avançament de recursos en la PAC promès durant les negociacions de Mercosur? Proposaran la recuperació dels fons que el sector agrari català ha perdut en els darrers períodes de programació? Que sabem que n’hi havia. Quines mesures proposaran per evitar la recentralització que suposen els plans nacionals únics? Defensaran una posició —deixi-m’ho dir d’alguna manera així— doncs, respectuosa amb les competències autonòmiques en agricultura i desenvolupament rural? Una posició que permeti l’adaptació de tots aquests programes a la realitat de cada territori. Això ho hem explicat moltes vegades, no?”
“Amb tot això, senyor ministre, i davant de tants dubtes, perquè en tenim molts, necessitem que vostè i que el seu ministeri ens contesti unes qüestions que jo li formulo ara mateix. La primera pregunta és: Defensaran la proposta de fer plans d’associació nacional i regionals de la Comissió Europea malgrat la recentralització en la gestió de la PAC que això suposa? La segona: En cas que es mantinguin aquests plans d’associació nacionals i regionals, s’asseguraran que en cap cas caiguin els recursos destinats al sector en el qual avui fem protagonista, en el sector agrari? La tercera: Com mantindran aquesta promesa? Perquè no és fàcil. Si això és així, si vostè ens diu que això és així, com ho farà? Eh, té tota la nostra ajuda. Però com mantindran aquesta promesa?”
“Aquí també ens preocupa que s’hagin agrupat les converses al voltant de la Comissió d’Economia. Suposo que vostè també, no?, en comptes de repartir les negociacions en la comissió experta en cada àmbit, que sens dubte és el Ministeri d’Agricultura. Nosaltres volem que sigui vostè qui vagi defensar les posicions dels pagesos, dels ramaders i dels agricultors. Però aquí no acaba tot. Per acabar de complicar les coses, a diferència de cops anteriors, d’altres vegades, la Comissió Europea ha presentat la quantitat total de recursos i el reglament de tot per gastar-ho a la vegada. I això, evidentment, resta claredat a les negociacions, perquè tothom està esperant a veure com acaba aquest embolcall financer per entrar en el detall dels programes.”
“Aquest acord serà la base de les converses del Consell Europeu de finals d’aquella setmana i, segons ha dit António Costa —corregeixi’m si no és així— s’espera un acord total entre els estats a finals d’any. I aquest, senyor ministre, és el primer àmbit on cal exigir claredat al Govern espanyol. És que necessitem que vostè posi llum a la foscor respecte al volum dels programes i respecte a aquesta recentralització. I també respecte a un element global de les converses que tampoc ens agrada. De fet, ens posa els pèls de punta, que és que els estats proposen una reducció del 2 % de la proposta inicial de la comissió, que ja ens semblava massa poc ambiciosa per als reptes als quals en aquest moment s’enfronta a Europa. Al Parlament Europeu també s’ha iniciat altres converses.”
“Això significa que, si això passés, que es minimitzaria a la -- 49 of 140 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 17 de junio de 2026 mínima expressió el rol de governs, com per exemple el de la Generalitat de Catalunya, malgrat tot, val a dir, tota l’experiència acumulada de fa dècades gestionant la PAC i programes com el FEDER o com el Fons Social Europeu i, evidentment, la seva indiscutible capacitat d’execució, perquè ha estat un èxit. Convindrà, senyor ministre amb mi, que ha estat un èxit. Fa uns dies, justament el diumenge passat, els estats membres van pactar tres dels grans blocs del nou pressupost plurianual, incloent el que més ens preocupa i afecta el seu àmbit d’actuació, els nous programes i els plans nacionals i els plans regionals.”
“La pesca no pot ser més moneda de canvi i tenim aquesta sensació, que és permanentment moneda de canvi. Ha de deixar de ser el germà petit. Vaig molt malament de temps. Contextualitzem. La Comissió Europea va presentar la seva proposta l’estiu del 25. Sí? Una proposta que, com deia, suposava una recentralització immensa sense precedents. Agrupava tots els fons i programes sota plans únics, on els estats podien decidir com es repartien aquests recursos.”
“És una de les poques partides que cau malgrat l’augment global dels recursos, i això fa pensar algú que el que vol la comissió és carregar-se la pesca al Mediterrani. És que a mi no se m’acut una altra cosa. També inclou, evidentment, una reforma que eliminarà el model local participatiu, català, si em permet —repeteixo, m’agrada parlar del meu país, de fet, soc aquí per parlar del meu país— però això, evidentment, és extensiu a tota la costa de l’Estat. Per tot això, és clau que en aquest Parlament orientem la posició del Govern, del Govern espanyol en les negociacions del Consell, que li tocarà a vostè. Té feina, perquè també, amb tota la humilitat del món, nosaltres batallarem i no permetrem que es retalli en aquells programes clau per la nostra pagesia i pel nostre sector pesquer. I un incís també per a la pesca.”
“Fins ara, val a dir, tenim temps, però fins ara, senyor ministre —ho comentàvem a l’inici que l’he vingut a saludar— no n’hem tingut massa. Sé que la setmana que ve vostè, a petició pròpia, compareixerà a la Comissió d’Agricultura per parlar justament d’aquest tema, però convé tenir aquests debats. I nosaltres, amb tota la humilitat del món, fa molt temps que avisem. Avisem sobre les retallades en la PAC. Avisem sobre la introducció d’aquest cofinançament o de l’absoluta recentralització dels fons i dels programes, i també fa temps que avisem de la situació insostenible en la que s’està abocant un sector que és petit però que és vital, que és el sector pesquer i que, a vegades, li donem poca importància— La proposta de la Comissió Europea retalla el pressupost ni més ni menys que quasi un 70 %. Això és perquè t’exploti el cap.”
“Però aquest pressupost, l’europeu, és cinc o sis vegades superior i inclou diverses polítiques, algunes d’elles —per no dir gairebé totes— polítiques claus per Catalunya, —i per la resta de l’Estat, per la resta de comunitats, evidentment, però permeti’m que faci referència al meu país— que són competència, senyor ministre, del seu ministeri, totes elles especialment la PAC i la política pesquera comuna. El nou pressupost europeu, doncs, ha de donar resposta a uns reptes vitals, a uns reptes importantíssims per al nostre futur i per a tot el continent. Parlem, com deia, de cohesió territorial i social, de lluita contra el canvi climàtic, de sobirania alimentària i de transició energètica. I és absolutament important, és absolutament vital que en aquest Parlament tinguem tots els debats que calgui sobre el pressupost europeu.”
“Volem una Europa que garanteixi la viabilitat de les explotacions familiars —important— i que entengui el sector primari, com dèiem fins ara, un sector estratègic? O al contrari, volem una Europa que relegui aquestes prioritats? Entrem en matèria, ministre. Nosaltres ens agradaria poder centrar aquesta interpel·lació en una qüestió fonamental per la nostra pagesia i la nostra cohesió territorial, que és el futur pressupost pluriennal de la Unió Europea. El pressupost que, evidentment, dictarà en què es destinen els recursos europeus per un període ni més ni menys que de set anys, del 2028 al 2034. És veritat que en aquesta cambra ho fem molt sovint, parlem de la importància dels pressupostos generals de l’Estat i són molt importants, encara que no els veiem, però són molt importants.”
“I precisament en un context marcat per la guerra a Ucraïna, per les tensions geopolítiques, pels efectes del canvi climàtic i també per la competència brutal a nivell internacional, seria un greu error considerar la PAC com una simple partida pressupostària susceptible a ser reduïda. Això seria un error, de fet, en aquests moments és un error garrafal, perquè la política agrària comuna és una inversió en seguretat, en cohesió i, evidentment, en futur. Per això, des d’Esquerra Republicana considerem que el debat sobre el proper marc financer plurianual de la Unió Europea és, en realitat, un debat sobre quina Europa volem, perquè aquest és el debat. Volem una Europa que protegeixi els seus productors?”
“I això, que ho diem manta vegades en aquest hemicicle, hauríem de posar-nos-ho entre cella i cella i entendre realment què vol dir— I no només això, sinó que, a més, aquest sector, el sector alimentari fixa població al territori, preserva els paisatges i no només els paisatges, també els ecosistemes, i genera activitat econòmica i, evidentment, contribueix a la cohesió social i a la cohesió territorial. Sense pagesia, diputades i diputats, sense ramaderia, sense pesca, no hi ha món rural, no hi ha món marítim, però tampoc hi ha seguretat alimentària i, evidentment, si no hi ha seguretat alimentària, tampoc hi ha autonomia estratègica per a Europa, també per al continent -- 48 of 140 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 17 de junio de 2026 europeu.”
“Durant més de sis dècades, la política agrària comuna ha estat, doncs, una de les polítiques, val a dir-ho també, més integradores i també més reeixides d’aquesta construcció europea. Però ha evolucionat, com no pot ser d’altra manera. Han passat seixanta anys. Ha evolucionat i ho ha fet incorporant nous objectius, en aquest cas nous objectius ambientals, també nous objectius de sostenibilitat, de qualitat alimentària i d’equilibri territorial. Però val a dir que tot això ho ha fet sense perdre mai la seva raó de ser, almenys des del nostre punt de vista, que és preservar un sector estratègic, perquè el sector primari no és un sector qualsevol i això vostè ho convindrà amb mi. Al contrari, no ho és. El sector primari és justament el que garanteix la sobirania alimentària.”
“Bé, molt bon dia a totes i a tots, diputades i diputats. Senyor ministre, quan es va crear la política agrària comuna l’any 1962 Europa encara tenia molt present, evidentment, la fragilitat del subministrament alimentari. Acabava de passar la Segona Guerra Mundial. La PAC va néixer, doncs, amb una idea senzilla, però també amb una idea fonamental. És ridícul que li expliqui a vostè que ho sap perfectament, però jo crec que val la pena recordar-ho. La idea era garantir aliments suficients per a la ciutadania, en aquest cas per a la ciutadania europea. Però no només això. També una cosa important que encara ens persegueix avui, que és assegurar una renda digna per als agricultors i ramaders i, evidentment, mantenir viu el món rural.”
“Nosotros defendemos una Europa distinta, más coordinada, una Europa con capacidades compartidas, con más recursos propios y una política exterior contundente, pero también una Europa que no abandone la cohesión territorial, que no abandone a los agricultores, la pesca ni tampoco el Estado del bienestar. Esto es todo. Gracias. (Aplausos). -- 91 of 114 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de junio de 2026”
“Me parece extremadamente revelador que Bruselas pueda flexibilizar las normas fiscales cuando estamos hablando de gasto militar ―en el ámbito del gasto militar todo es muy facilito―, pero esa misma flexibilidad se esfuma, por ejemplo, cuando hablamos de la lucha contra el cambio climático, cuando hablamos de vivienda o bien cuando es importante resolver y dar respuesta ante una recesión económica. Parecería que para los tanques reina una enorme barra libre pero que para los servicios públicos tenemos —por decirlo elegantemente— esa prudencia presupuestaria.”
“En el tiempo que me queda diré que también nos preocupa la falta de transparencia, un tema clave para nosotros, muy importante. El Gobierno español nos dice que ya alcanzó el 2 % del gasto militar, pero la pregunta es: y ahora ¿qué?, ¿cuál es el objetivo real que nos fijamos para este año?, ¿qué porcentaje, señorías, se está ejecutando? ―porque tampoco lo sabemos―, ¿qué compromisos se han adquirido, por ejemplo, de cara a la próxima década? La verdad es que esta Cámara no sabe todo esto —quizá no lo sabe nadie, no lo sé—, y me parece que es particularmente grave, porque, sin unos presupuestos aprobados y con partidas distribuidas por distintos ministerios, resulta muy difícil, se nos hace muy cuesta arriba que este Parlamento pueda fiscalizar adecuadamente estas decisiones. Y acabo, ahora sí, con una reflexión sobre Europa.”