Teresa Jordà i Roura
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Però també és una advertència — deixi-m’ho dir així— molt i molt clara. No bloquejarem la possibilitat, ja ho he dit abans, que hi hagi pressupostos, però si aquests pressupostos, senyor ministre, no serveixen per corregir el dèficit de finançament de Catalunya, si aquests pressupostos no garanteixen el compliment efectiu de les inversion…”
“Y hace demasiado tiempo que el PSOE pide confianza, mientras que lo que hace es acumular un saco de incumplimientos inmenso. Hablamos de estabilidad presupuestaria. Sí, sí, hablamos de eso, pero ¿de qué sirve hablar de estabilidad si se mantiene un modelo de financiación injusto que ahoga a Cataluña?”
“No vamos a bloquear la posibilidad ―lo he dicho antes― de que haya un presupuesto, pero si estos presupuestos, señor ministro, no sirven para corregir el déficit de financiación de Cataluña, si estos presupuestos no garantizan el cumplimiento efectivo de las inversiones y si estos presupuestos no respetan los compromisos adquiridos con Ca…”
“Perquè la transició no consisteix només a substituir una font d’energia per una altra font d’energia. Consisteix a decidir qui controla aquesta energia, qui se’n beneficia i, sobretot, en definitiva, quin país volem construir.”
“Nosaltres votarem favorablement a aquest objectiu i ho farem sí, per responsabilitat, perquè no serem nosaltres, senyor ministre, senyores i senyors diputats, no serà Esquerra Republicana qui impedeixi que aquest govern presenti uns pressupostos. No serem nosaltres. Però que ningú interpreti aquest vot com un aval, perquè no ho és.”
“Porque no seremos nosotros, señor ministro, señoras y señores diputados, no será Esquerra Republicana quien impida que este Gobierno presente unos presupuestos. No seremos nosotros, pero que nadie interprete este voto como un aval, porque no lo es. No lo es ni políticamente ni tampoco presupuestariamente.”
The complete record
Every one of 1,779 lines we hold for Teresa Jordà i Roura, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 7 of 36.
“Esto es lo que suele pasar: mucha retórica sobre reindustrialización, mucha retórica sobre estrategia autonómica, sobre transición verde, pero cuando toca realmente bajar al terreno, cuando hay que actuar sobre los costes energéticos, sobre los peajes, sobre la competencia desleal, sobre los mecanismos de compensación, entonces, todo son excusas, todo son dilaciones, todo son retales. ¿Y quién paga la fiesta? Pues la industria. No solo la industria, la pagan los trabajadores, la pagan también los territorios que ven cómo su tejido productivo cada vez se ve más debilitado, y también la pagan, obviamente, las generaciones futuras, porque sin base industrial, señorías, no hay prosperidad, no hay innovación y tampoco hay transición ecológica que se sostenga.”
“No volem proclames ecologistes que acaben, com deia, amb això: amb deslocalització, que acaba amb precarietat i amb resignació. En definitiva, i ara sí que acabo, president, nosaltres ho tenim clar: ni resignació, ni submissió, ni retòrica buida. Indústria, energia, sobirania i, sobretot, senyories, futur. Moltes gràcies. Buenas tardes de nuevo. Gracias, presidenta. Intentaré centrar un poco la cuestión, volver a reubicarla. Hoy, con el permiso del Partido Nacionalista Vasco, no hablamos solo de siderurgia. Entiendo que hoy discutimos en este hemiciclo si realmente los partidos representados aquí, en este Congreso, están dispuestos a defender la industria productiva o si se continuará llegando tarde. Siempre, eso sí, haciendo grandes proclamas y ofreciendo respuestas muy pequeñas.”
“Per això cal defensar també el teixit productiu davant de la competència deslleial. I també cal aprofitar tots els marges europeus per protegir aquests sectors, que són sectors estratègics. Cal deixar de castigar qui produeix aquí amb més exigències i menys protecció que els seus competidors. I deixi’m dir una última cosa que també és important. Resistir no és la recepta, no és la recepta, no és suficient. El repte, sens dubte, quan parlem del cas que avui ens ocupa, és aprofitar aquesta crisi per fer el que fem, el que fa massa anys que s’ajorna, que és fer una veritable transformació del model energètic i del model productiu. No volem, doncs, una economia descarbonitzada sobre el paper i desmantellada a la realitat. No volem importar acer més brut, mentre aquí tanquem indústries, indústries que també es deslocalitzen.”
“De fet, aquest congrés i molta gent a fora està esperant la llei d’Indústria. Perquè on és la llei d’Indústria? En un calaix? De què tenen por? És necessària una llei d’indústria. En definitiva, senyories, la siderúrgia que avui en parlava el Partit Nacionalista Basc tampoc és una relíquia. No és una cosa del passat. De fet, és futur també, és infraestructura, en definitiva, és mobilitat, és també energia, és capacitat productiva, és també —no ens n’oblidem, molt important— ocupació de qualitat, és tot allò que després alguns reivindiquen amb grans titulars, però que no es pot sostenir, si deixem morir les empreses que ho fan possible. I per això cal actuar. Per això cal reduir càrrecs i peatges. Per això cal reforçar compensacions pels costos indirectes del CO2.”
“Estem en un context global marcat, malauradament, per massa conflictes bèl·lics, per tensions geopolítiques, per, en definitiva, mercats energètics molt i molt i molt inestables, i per competidors que no juguen amb les mateixes regles. I davant d’aquesta situació, la inacció mai, absolutament mai, és neutral. La inacció és una forma també de desmantellament. I aquí també cal parlar amb claredat. És que ni el Partit Socialista ni vostès poden continuar gaire temps ja instal·lats en l’autocomplaença, perquè això és continu, però tampoc el Partit Popular pot venir a donar lliçons després d’anys de decisions que, evidentment, sí, han ajudat i han acabat afeblint també el teixit industrial i energètic. I uns i altres en parlen molt, però massa sovint han governat sense una veritable política industrial.”
“Des d’Esquerra Republicana ho hem dit sempre molt clar. Veiem bé aquesta iniciativa, perquè parla d’aquests temes que he apuntat, i la veiem bé també perquè posa damunt de la taula una veritat incòmoda que alguns massa sovint han volgut maquillar durant massa temps. Mirin, sense energia competitiva, no hi ha indústria competitiva. I això és el que posa damunt la taula aquesta iniciativa. I sense indústria -- 53 of 78 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 24 de marzo de 2026 competitiva, doncs mira per on, no hi ha sobirania econòmica, ni tampoc hi ha autonomia estratègica, ni tampoc hi ha cap futur digne per a cap societat. Les coses no se solucionen soles.”
“Perquè això és el que passa massa sovint: molta retòrica sobre reindustrialització, molta retòrica sobre autonomia estratègica, molta retòrica sobre transició verda, però quan toca realment baixar al terreny, quan toca actuar sobre els costos energètics, sobre els peatges, sobre la competència deslleial, sobre els mecanismes de compensació, aleshores tot són excuses, tot són dilacions, tot són pedaços. I mentrestant, qui paga la festa? Doncs ho diem alt i clar: la paga la indústria. No només la indústria, la paguen els treballadors, la paguen també els territoris que veuen com el teixit productiu cada vegada es debilita més, i la paguen també, òbviament, les generacions futures, perquè, sense base industrial, senyories, no hi ha prosperitat i no hi ha innovació, i tampoc hi ha transició ecològica que s’aguanti.”
“Bona tarda de nou. Gràcies, presidenta. Intentaré centrar una mica el tema, tornar-lo a reubicar. Avui, amb el permís del Partit Nacionalista Basc, no parlem només de siderúrgia. Entenc que avui discutim en aquest hemicicle si realment els partits representats aquí en aquest congrés estan disposats a defensar la indústria productiva o si es continuarà arribant tard, sempre, això sí, fent grans proclames i oferint respostes, malauradament molt i molt i molt petites.”
“Miren, solo una cosa: el campo, los agricultores y los campesinos trabajan 24/7, veinticuatro horas trabajando a la intemperie, siete días a la semana, pero no discuten sobre ideología, porque tienen poco tiempo y si les queda algo de tiempo rellenan papeles, burocracia. En el campo se lucha por sobrevivir, porque al final no hay sostenibilidad si no existe la económica, que se puedan ganar la vida. Por eso, termino como he empezado: si el Estado no es capaz de garantizar unos seguros que funcionen, no falla una política en concreto, está fallando un Estado, ese Estado que dice que alimenta a su población con su agricultura. Muchísimas gracias. (Aplausos).”
“Que el peritaje no reconoció el daño real, la indemnización no cubría ni de lejos las pérdidas y, entre trámites, límites y plazos, el poco dinero que recibió lo recibió tarde y mal. Resultado: pérdidas económicas graves y, evidentemente, la sensación demasiado habitual de que el sistema no responde. Treinta segundos, presidenta, para hablar de la ley de la cadena alimentaria, que tampoco responde a la realidad y que ni Partido Popular ni Partido Socialista han sido capaces de solucionar ni de acabar con las deficiencias que tiene esta ley desde el primer día. Además, unos ni estuvieron ni se les esperaba, y los otros lo dejaron dentro de un cajón, porque Esquerra Republicana presentó propuestas para modificarla en su día. Ya está, termino, diría muchas cosas más, pero ya estoy fuera de tiempo.”
“Es decir, entendemos que es bueno y necesario, pero hay que trabajarlo, porque sin recursos, sin reformas profundas y sin valor político esto evidentemente no va a cambiar nada. Aquí parece que han fallado unos y otros ―esto es evidente―, porque todos ustedes, desde hace muchísimos años, de manera alterna gestionan el sistema y no han hecho nada, ni aceptar el cambio climático. Pienso que hoy es una oportunidad para ponernos a trabajar en un tema de vital importancia. Les voy a dar un ejemplo muy rápido ―con permiso de la presidenta―. Hace más de un año, un agricultor de Tierras de Poniente con muchas hectáreas y que trabaja la fruta dulce perdió una parte importante de su cultivo por una pedregada. Tenía seguro, lo había hecho todo bien, había pagado lo que no está escrito y ¿qué ocurrió?”
“Hablemos claro ―y todos lo sabemos, no hay nadie en este hemiciclo que pueda decir lo contrario―: primas escandalosamente elevadas; coberturas claramente insuficientes; indemnizaciones que no llegan y que, si llegan, llegan tarde, y un sistema que, en la práctica, expulsa directamente, además, a la pequeña y mediana empresa de agricultores ―este es otro tema―. Y esto es lo que hay. Por eso, Esquerra Republicana decimos que los seguros agrarios son todavía hoy una asignatura pendiente. Hay que decir, además, señorías del Grupo Popular, que su proposición de ley apunta una idea que puede ser útil: incorporar la cobertura de ingresos y de rentas. El problema no es únicamente el que se menciona en esta PL, el problema es si esto va a ser útil o va a ser simplemente otro titular.”
“Y no es algo que suframos hoy, el mildiu lo llevamos sufriendo desde el año 2018. Esto no tiene sentido. Por tanto, hay dificultades de cobertura, de reconocimiento de daños y demasiada incertidumbre sobre qué hay que proteger y qué no. No hay incertidumbre a la hora de pagar al agricultor, pero a la hora de hacer la valoración de los daños, atención, porque parece que hay mucha letra pequeña que muchas veces ni está escrita. Señorías, en este contexto de cambio climático y de aumento de riesgos esto es inaceptable. Es muy grave y preocupante. De hecho, no descubro nada si digo que los seguros deberían ser una red de seguridad para el sector primario y hoy son, fundamentalmente, una red con agujeros enormes.”
“Y ante esta realidad y esta situación, el sistema de seguros del -- 27 of 78 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 24 de marzo de 2026 Estado no está funcionando como debería. Esto hay que decirlo y lo sabe todo el mundo, y no me sirve la excusa que a veces utiliza el ministro cuando hablamos de este tema concretamente: hay muchos Estados que no tienen estos seguros agrarios. Si se tiene un seguro agrario, tiene que funcionar, porque, si no, es peor que no tener nada. Así de claro. Además, déjenme decirlo, aparecen nuevas afectaciones, porque estamos bajo un cambio climático por el que donde llovía poco, ahora llueve mucho y con mucha intensidad. Hablábamos antes del mildiu. Como ustedes saben, el mildiu afecta a la viña. Hay territorios en el Estado español donde hay cobertura del seguro para esto, pero en mi país resulta que no.”
“A unos y a otros les digo: menos lecciones desde el atril, porque la verdad hoy es tozuda. Entre otras cosas, el señor Gallardo ha hablado de aumento de costes. Sí, señor Gallardo, pero usted no ha hablado de otra realidad flagrante, que es el cambio climático. (El señor Gallardo Barrena: Sí, sí). No ha hablado nada de esto, para nada. En Cataluña esto lo sabemos muy bien. En los últimos años, una sequía persistente ha puesto al límite a centenares y centenares de explotaciones agrarias, con unas reservas hídricas por debajo de mínimos durante muchos muchos meses, cultivos perdidos o reducidos de forma drástica y agricultores que no saben si van a poder continuar el año siguiente. Esto no son datos, diputadas y diputados, esto son vidas.”
“Señorías del Grupo Popular, hoy parece que ustedes descubren la sopa de ajo, que descubren los ingresos agrarios, la volatilidad o la fragilidad del propio sector, pero los agricultores hace demasiado tiempo que sufren mucho y ustedes, cuando tuvieron la oportunidad, tampoco hicieron nada. Tampoco hicieron ningún cambio, sobre todo ningún cambio de verdad, de calado, estructural. Seamos claros, no se trata de una dejadez del Partido Popular ―ahora miro al señor Gallardo―, seguro que no es todo culpa suya ni de su partido. Evidentemente, aquí hay un fracaso de los Gobiernos del Partido Socialista. Unos Gobiernos que, cuando han tenido la oportunidad, lo que han hecho ha sido mantener un sistema que no responde a la realidad actual de los agricultores y de los ganaderos.”
“Presidenta, diputados y diputadas, voy a empezar con una máxima que creo que es muy importante y que define perfectamente la discusión de esta tarde: si este Estado, si un Estado, en definitiva, no garantiza unos seguros agrarios que funcionen, no está fallando una política sectorial concreta, no solo está fallando el Ministerio de Agricultura ―si hablamos de este Estado―, es justamente este Estado el que está fallando, sin duda, al país al que quiere alimentar. Esta es la cuestión. Eso es lo que está ocurriendo ahora mismo y esto sí es un despropósito. Estamos hablando de una proposición de ley que llega tarde, déjemelo decir. Llega muy tarde y llega muy mal. Y llega, además, de la mano de aquellos que cuando han gobernado ―y lo han hecho muchos años― no han hecho nada o tampoco han sido capaces de resolver este problema.”
“Al camp cada dia es lluita per una altra cosa, que és per sobreviure, perquè al final no hi ha més sostenibilitat, no existeix cap sostenibilitat si no existeix l’econòmica, és a dir, que s’hi puguin guanyar la vida. I per això acabo com he començat. Si l’Estat no és capaç de garantir unes assegurances agràries que funcionin, no està fallant una política concreta, està fallant un Estat, aquell Estat que diu que alimenta la població amb la seva agricultura. Res més. Moltes gràcies. Muy buenas tardes a todas y a todos.”
“I 30 segons, presidenta, només per parlar de la llei de la cadena alimentària, que tampoc respon a la realitat, i que ni Partit Popular ni Partit Socialista han estat capaços de solucionar o d’acabar les deficiències que té aquesta llei des del primer dia. És més, uns ni van ser ni se’ls va esperar, i els altres tancada en un calaix, perquè Esquerra Republicana, com bé saben, en el seu dia, vàrem presentar propostes per modificar-la. I ja està, acabo. Diria moltes coses més, però vaig fora de temps. Mirin, només una cosa, el camp, els pagesos que fan allò de 24/7, estan 24 hores gairebé treballant a fora, a la intempèrie, de 7 dies a la setmana, no discuteixen sobre ideologia perquè tenen poc temps. El poc temps que els queda, si els queda alguna hora, fan papers, la burocràcia.”
“Fa més d’un any, un pagès de Terres de Ponent que, evidentment, es dedica a la fruita dolça, que té moltes hectàrees de fruita dolça, va perdre una part molt important de la seva collita per una flagrant pedregada. Tenia assegurança, ho havia fet tot bé, havia pagat el que no està escrit. I què va passar? Doncs va passar que el peritatge no va reconèixer el dany real, va passar que la indemnització no cobria ni de lluny les pèrdues, i va passar que, entre tràmits i terminis, els pocs diners que va rebre els va rebre tard i malament. Resultat: pèrdues econòmiques greus i, evidentment, la sensació massa habitual que el sistema no respon.”
“El problema no és només -- 26 of 78 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 24 de marzo de 2026 el que diu aquesta PL, el problema és si això serà útil o serà un altre titular, és a dir, que és un tema, entenc, bo, necessari i que s’ha de treballar. Perquè sense recursos, sense reformes profundes, sense valentia política, això, evidentment, no canvia res. I aquí de moment han fallat uns i altres, perquè això és evident. Perquè tots vostès des de fa molts anys, de manera alternada, gestionen el sistema i no han fet res, ni tan sols adaptar-lo a la realitat del canvi climàtic que vivim. Penso que avui és una oportunitat per posar-nos a treballar en un tema de vital importància. Jo els posaré un exemple molt ràpid, amb permís de la presidenta.”
“Primes escandalosament elevades, cobertures clarament insuficients, indemnitzacions que no arriben i, si arriben, arriben tard, i un sistema que, a la pràctica, expulsa directament, a més a més, la petita i mitjana pagesia, que aquesta és un altre tema també, aquest és un altre tema. I això és el que tenim. I per això, des d’Esquerra Republicana diem que les assegurances agràries són encara avui una assignatura pendent. Cal dir també, senyories del Partit Popular, que la seva proposició de llei apunta una idea que pot ser útil, que pot ser útil, que és el fet d’incorporar la cobertura d’ingressos i rendes.”
“On no hi ha incertesa és a l’hora de pagar el pagès, aquí sí que no hi ha incertesa, però a l’hora de fer la valoració dels danys, atenció, perquè llavors resulta que hi ha molta lletra petita que a vegades ni tan sols està escrita. I això, senyories, en un context, repeteixo, de canvi climàtic i d’augment de riscos, doncs és inacceptable. I és molt greu i molt preocupant, perquè, de fet, no descobreixo res si dic que les assegurances haurien de ser una xarxa de seguretat per al sector primari. I avui el que són és una xarxa foradada, una xarxa plena de forats enormes. Parlem clar i tothom ho sap. No hi ha ningú en aquest hemicicle que pugui dir el contrari.”
“Bé, escolti’m, si es té una assegurança agrària, és per aquesta assegurança agrària ha de funcionar, perquè, si no, és encara pitjor que no tenir-ne. Així de clar. I a més a més, deixin-m’ho dir, apareixen noves afectacions, perquè estem en canvi climàtic, i on abans plovia poc, ara plou molt i amb més intensitat. I què es troben massa pagesos? Doncs miri, n’ha parlat el senyor Gavin, ha parlat del míldiu, el míldiu que afecta, com bé saben, la vinya. Hi ha territoris de l’Estat espanyol on sí que té una cobertura per l’assegurança. I resulta que al meu país no. I no l’hem patit avui, el míldiu, el vam patir l’any 2018. Això no s’entén. No té cap mena de sentit. Davant d’això, hi ha dificultats de cobertura, hi ha dificultats de reconeixement de dany i massa incertesa sobre el que queda protegit i el que no.”
“Mirin, en els últims anys, una sequera persistent que ha posat al límit desenes, desenes i centenars i centenars d’explotacions agràries. Unes reserves hídriques sota mínims durant molts i molts mesos. Collites perdudes o collites reduïdes de manera dramàtica, de manera dràstica. Pagesos que no saben si podran continuar l’any vinent. I això no són dades, diputades i diputats, això són vides. I sí, davant d’aquesta realitat, davant d’aquesta situació, el sistema d’assegurances de l’Estat no està funcionant com ho hauria de fer. I això ho hem de dir, ens ho hem de dir, i ho sap tothom, ho sap tothom. I no em serveix l’excusa que a vegades em fa servir el ministre, quan he parlat d’aquest tema concretament: hi ha molts Estats que no en tenen d’assegurança agrària.”
“Ara em vaig mirant el senyor Gallardo, que segur que no és tot culpa seva, ni del seu partit, perquè evidentment aquí hi ha un fracàs dels governs del Partit Socialista. Uns governs que no quan n’han tingut l’oportunitat, o sí quan han tingut l’oportunitat, el que han fet és mantenir un sistema que no respon a la realitat actual de la pagesia i de la ramaderia. Per tant, entre uns i altres, menys lliçons des d’aquest faristol. Perquè mirin, la realitat avui és tossuda. Entre altres coses, sí, el senyor Gallardo n’ha parlat, un tema d’augment de costos. Però senyor Gallardo, vostè no m’ha parlat d’una altra realitat flagrant, que és el canvi climàtic. No me n’ha parlat. No me n’ha parlat. A Catalunya això ho sabem prou bé.”
“I arriba, a més, de la mà d’aquells que, quan han governat, perquè ho han fet, ho han fet molts anys, doncs no han fet res o no han estat capaços de resoldre tampoc aquest problema. Perquè sí, senyories del Partit Popular, avui sembla que vostès descobreixin la sopa d’all. Sembla que avui descobreixin els ingressos agraris. Sembla que avui descobreixin la volatilitat del sector. Sembla que avui descobreixin la fragilitat del propi sector. Però, malauradament, la pagesia fa massa temps que està patint, molt. I vostès, quan van tenir l’oportunitat, tampoc van fer res, no van fer cap canvi, sobretot cap canvi de veritat que toqués el moll de l’os, cap canvi estructural. I siguem clars, no és només una deixadesa del Partit Popular.”
“Bé, molt bona tarda a totes i a tots, diputades, diputats, presidenta. Deixi’m que comenci amb una màxima que crec que és molt important i que defineix perfectament la discussió d’avui aquesta tarda. Si l’Estat, si aquest Estat, si un Estat, en definitiva, si l’Estat no garanteix unes assegurances agràries que funcionin, no està fallant una política sectorial concreta, no només està fallant el Ministeri d’Agricultura si parlem d’aquest Estat. És justament aquest Estat que està fallant, sens dubte, al país que diu voler alimentar. I aquesta és la qüestió. I això és el que està passant. I això sí, és un despropòsit. Avui debatem una proposició de llei que deixin-m’ho dir, arriba tard, arriba molt tard i arriba malament.”
“Queremos denunciar el bloqueo permanente en todo y para todo del Partido Popular, que, como siempre, minimiza, que, como siempre, ridiculiza demandas que suelen ser muy legítimas para el territorio, sobre todo cuando estas demandas del territorio no encajan con su visión brutalmente uniformadora. Eso queríamos dejarlo bien claro, porque podemos entender que las diputadas y diputados del Partido Popular crean en la Cámara territorial, en el Senado, por lo menos en esta legislatura, que tienen mayoría absoluta; quiero pensar que sí creen en ella. Pues si creen, dejen de hacer el ridículo, por favor. Nosotros ― termino, presidenta―, por dignidad democrática, por respeto institucional, obviamente también por coherencia y siempre por los países catalanes, vamos a dar apoyo a esta reforma. Muchas gracias. (Aplausos).”
“De forma muy telegráfica. El tema que nos ocupa hoy no es un tema banal en absoluto. Esta tampoco es una discusión extravagante. De hecho, ni siquiera es un privilegio. Estamos hablando, desde el punto de vista del Grupo Republicano, de una cuestión de justicia, justicia democrática: que Formentera tenga la misma voz que el resto de las islas, que la tenga en el Senado. Además, quiero recordar que esta es una reivindicación que -- 82 of 100 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 18 de marzo de 2026 viene de donde viene y que es una reivindicación unánime en todo punto, una reivindicación que da una respuesta positiva —de sí— a una realidad política. Y quiero aprovechar los dos minutos que me quedan para hacer también una denuncia. Vamos a profundizar en ella la semana que viene, en el Pleno.”
“Però volem denunciar el bloqueig permanent amb tot i per tot del Partit Popular, que, com sempre, minimitza, que, com sempre, ridiculitza demandes que solen ser molt legítimes per al territori, sobretot quan aquestes demandes del territori no encaixen amb la seva brutal visió uniformitzadora. I això ens agradaria deixar-ho molt clar, perquè vull entendre que les diputades i els diputats del Partit Popular creuen en la cambra territorial, creuen en el Senat. Si més no aquesta legislatura, que hi tenen majoria absoluta. Vull pensar que hi creuen. Doncs escolti’m, si hi creuen, deixin de fer el ridícul. Nosaltres, i acabo, presidenta, per dignitat democràtica, per respecte institucional, òbviament també per coherència i sempre, sempre a favor dels Països Catalans, donarem suport a aquesta reforma. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta.”
“Sí, moltes gràcies, presidenta. De manera molt telegràfica, el tema que avui ens ocupa no és un tema banal, en absolut. Aquesta no és una discussió tampoc extravagant. De fet, ni tan sols és un privilegi. Estem parlant, des del punt de vista del Grup Republicà, de justícia, de justícia democràtica, que Formentera tingui la mateixa veu que la resta de les Illes, que la tingui al Senat. Aquesta, a més a més, vull recordar que és una reivindicació que ve d’on ve, i que és una reivindicació del tot unànime. Una reivindicació que respon «sí» a una realitat política. I vull aprofitar també en aquests dos minuts que em queden per fer una denúncia. De fet, una denúncia que ja aprofundirem en la setmana vinent en el ple.”
“Creo que con eso queda todo dicho. Miren ―y ahora sí termino―, si realmente, señorías del Partido Popular, pretenden o quieren hablar de transparencia y quieren hablar de justicia fiscal, empiecen por reconocer el déficit fiscal estructural, la desinversión persistente y el maltrato financiero que sufre Cataluña. Porque lo que es frívolo y patético es que nos traigan una moción al Pleno de esta Cámara fingiendo que acaban de descubrir un problemón cuando ustedes son los que lo han generado durante años. Se les debería caer la cara de vergüenza, lo que pasa es que la cara la tienen de cemento armado. Y hablando de caras de cemento armado, señor Cruset, yo diré sense bramar, que dirían en Ripoll, más pronto que tarde se darán cuenta de quién negocia a cambio de nada. Nada más y muchas gracias. (Aplausos).”
“Y en este sentido también, como decía el señor Cruset, como bramaba el señor Cruset, Esquerra Republicana ha presentado una proposición de ley. Esperemos que, por una vez, el PP vote lo mismo que piden sus propios alcaldes. No me queda tiempo, pero solo un apunte, presidenta, para hablar de la ejecución presupuestaria. De hecho, la ley obliga al Estado a publicar semestralmente, como bien sabe, los datos regionalizados de ejecución de la inversión. Pero estos datos no se publican abiertamente, no se envían tampoco en tiempo ni forma, y eso es una vulneración clarísima de la ley general presupuestaria. Así, en los últimos diez años, ADIF, por poner un ejemplo, ha presupuestado 4767 millones de euros para Cataluña. De estos cuatro mil y pico, ha ejecutado 1300; es decir, uno de cada tres euros. Para que ustedes se fijen en la comparación.”
“En esta moción, en este texto tan cínico que decía al principio, ustedes hablan también de financiación autonómica y municipal. Aquí permítanme también una cierta ironía: celebramos, y lo hacemos muy intensamente, señorías del Partido Popular, que el PP descubra ahora las reivindicaciones que los republicanos llevamos años defendiendo. Hay que actualizar las entregas a cuenta, sí. Pero, sobre todo, lo que hay que reformar es la maldita Ley de Estabilidad Presupuestaria, adaptarla al marco europeo, dar estabilidad a los ayuntamientos y derogar la ley Montoro, no sé si les suena de algo este nombre. La ley Montoro, el mayor ataque a la autonomía municipal que se ha aprobado en democracia. Ustedes la aprobaron. Un marco profundamente injusto creado por ustedes. Un marco que, digámoslo, el PSOE tampoco ha corregido en ocho años.”
“Lo que han hecho ustedes ha sido erosionar de una manera flagrante el estado de bienestar de Cataluña: rodalías colapsadas, sanidad mal y educación infrafinanciada. ¿Y todavía nos dan lecciones de responsabilidad fiscal? ¡Solo faltaba! ¡Váyanse ustedes a paseo! Señorías, el nuevo modelo de financiación supone más capacidad normativa, más participación en el IVA y en el IRPF. Acaba con un sistema de impedimentos que permitía asfixiar a la Generalitat por parte del Gobierno español. Y lo hacía a destajo, que dirían ustedes. Además, el nuevo modelo garantiza la ordinalidad y reduce el déficit fiscal que no tiene comparación con estados federales. Y eso, diputados y diputadas del Partido Popular, no es ningún privilegio. Es justicia.”
“Está caducado desde hace doce años, ¡doce años! Por si hay dudas, doce: 10 más 2. Si hace falta, haremos una sesión de Barrio Sésamo, para que lo entiendan. Más de una década. Y es un modelo profundamente injusto con muchos territorios. Pero especialmente con Cataluña; sí, también con el país valenciano; y sí, también con las islas. Solo un dato, que tampoco es nuevo, pero eso no quiere decir que no siga siendo escandaloso: el déficit fiscal de Cataluña llegó a los 22 000 millones de euros en 2021. Bueno, un 9,6 % del PIB. Más de la mitad del presupuesto de la Generalitat de Cataluña. ¿De verdad ustedes, señorías del PP, ante esta realidad, se escandalizan de que nosotros pidamos un modelo más justo? ¿De verdad? Esta es una infrafinanciación crónica que se suma, evidentemente, a las políticas lesivas del Partido Popular cuando gobernaban.”
“Si ustedes, señorías del PP, se creyeran mínimamente o creyeran mínimamente en la descentralización política y fiscal, sin duda estarían a favor de estas medidas. Pero no, al contrario, porque lo que vemos es, si me lo permiten, la renuncia sistemática de sus Gobiernos autonómicos a exigir el autogobierno. Así de simple y así de claro. Eso nos vehicula hacia una conclusión muy clara: su modelo, señorías del PP, no es -- 64 of 68 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 24 de febrero de 2026 el de la España autonómica ―tampoco es el nuestro, pero de momento es el que hay y por eso trabajamos para ganar espacios de soberanía―, el modelo de ustedes se parece mucho más al centralismo que defienden los de Abascal y los suyos. Hablemos claro. El modelo de financiación actual, lo hemos dicho muchísimas veces desde este atril, muchísimas, está caducado.”
“Muy buenas tardes a todos y a todas. Hoy el Grupo Popular nos trae una moción que es directamente un ejercicio de cinismo político. Me atrevería a decir incluso de primer nivel. Ustedes vienen aquí y se quejan de la quita del FLA; ustedes vienen aquí y se quejan del nuevo modelo de financiación; ustedes vienen aquí y nos enseñan una fotografía del presidente de mi partido y del presidente del Estado español. Es decir, ustedes se quejan de que las comunidades autónomas tengan menos deuda y más recursos. Pues, miren, francamente cuesta entenderlo. Cuesta si realmente lo que les molesta de verdad no es eso, sino que Cataluña gane soberanía y que, además, esta soberanía la gane gracias al trabajo de Esquerra Republicana de Catalunya.”
“Perquè es fixin amb la comparació? Jo crec que amb això queda tot dit. Mirin, i ara sí que acabo. Si realment senyories del Partit Popular pretenen o volen parlar de transparència i volen parlar de justícia fiscal, comencin per reconèixer el dèficit fiscal estructural, la desinversió persistent i el maltractament financer que pateix Catalunya. Perquè el que és frívol i patètic és que ens portin una moció al plenari d’aquesta cambra fingint que acaben de descobrir un problemón quan vostès són els que l’han generat durant anys. Els hi hauria de caure la cara de vergonya. El que passa és que la cara la tenen de ciment armat i parlant de cares de ciment armat, senyor Cruset, jo li diré, sense bramar que viuen a Ripoll, més tard o d›hora s›adonaran de qui negocia a canvi de res. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidenta.”
“I en aquest sentit, sí, com apuntava el senyor Cruset, com bramava el senyor Cruset, Esquerra Republicana hem presentat una proposició de llei. Esperem que per una vegada el PP voti el mateix que demana els seus propis alcaldes. No em queda temps, però només un apunt, presidenta, per parlar de l’execució pressupostària. De fet, la llei obliga l’Estat a publicar, com bé saben, semestralment, les dades regularitzades d’execució de la inversió. Però aquestes dades no es publiquen, no es publiquen en obert. No s’envien tampoc en temps i en forma, i això és una vulneració claríssima de la Llei General Pressupostària. De fet, en els últims deu anys, Adif, per posar un exemple, només ha pressupostat 4167 milions d’euros per a Catalunya. D’aquests quatre mil i escaig n’ha executat mil trescents, un de cada tres euros.”
“I aquí permetin-me també una certa ironia. Celebrem i ho fem molt fortament, senyories del Partit Popular, que el PP descobreixi ara les reivindicacions que els republicans portem anys defensant. Cal actualitzar les entregues a compte? Sí, però sobretot el que cal reformar és la refotuda Llei d’Estabilitat Pressupostària, adaptar-la al marc europeu donar flexibilitat als ajuntaments i, sobretot, derogar la LRSAL, la coneguda Llei Montoro. No sé si els hi sona d’alguna cosa aquest nom. La Llei Montoro, el major atac a l’autonomia municipal que s’ha aprovat en democràcia. Vostès la van aprovar. Un marc profundament injust creat per vostès. Un marc que, val a dir, el PSOE tampoc ha corregit en vuit anys.”
“El que han fet és erosionar d’una manera flagrant l’estat del benestar de Catalunya. Rodalies col·lapsades, sanitat tensionada, educació infrafinançada. I encara ens venen a donar lliçons de responsabilitat fiscal? Au, va, au va. Vagi-se’n a passeig. Senyories, el nou model de finançament. Suposa més capacitat normativa, més participació en l’IVA i l’IRPF. Acaba amb un sistema de bestretes que permetia al Govern espanyol escanyar financerament la Generalitat. I ho feia a destajo, que dirien vostès. A més a més, el nou model garanteix l’ordinalitat i redueix el dèficit fiscal, que no té comparació en estats federals. I això, diputats i diputades del Partit Popular no és cap privilegi. Això se’n diu justícia. En la moció, en aquesta moció, en aquest text tan cínic que deia al principi, parlen també de finançament autonòmic i municipal.”
“Diez más -- 63 of 68 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 24 de febrero de 2026 dos, si cal farem una sessió de Barrio Sésamo perquè ho entenguin. Més d’una dècada i és un model profundament injust en molts territoris, però sí especialment amb Catalunya, sí, també amb el País Valencià i sí també amb les Illes. Només una dada, una dada que tampoc és nova, però per no ser nova, no vol dir que no sigui o continuï sent escandalosa. El dèficit fiscal de Catalunya va arribar als 22 000 milions d’euros l’any 2021, un 9,6 % del PIB. Més de la meitat del pressupost de la Generalitat de Catalunya. De debò, vostès, senyories del PP, davant d’aquesta realitat, s’escandalitzen perquè nosaltres demanem un model més just? De veritat? Mirin, aquest és un infrafinançament crònic, sumat, evidentment, a les polítiques lesives del Partit Popular quan governaven.”
“Mirin, si vostès, senyories del PP, creguessin mínimament en la descentralització política i fiscal, sens dubte estarien a favor d’aquestes mesures. Però no tot el contrari. Perquè el que estem veient és si em permeten la renúncia sistemàtica dels seus governs autonòmics a exigir l’autogovern. Així de simple. Així de clar. I això ens vehicula cap a una conclusió molt clara: el seu model, senyories del PP, no és el de l’Espanya autonòmica, tampoc el nostre, però de moment és el que hi ha i per això treballem per guanyar espais de sobirania. El seu model s’assembla molt més al centralisme que defensen els d’Abascal i els seus. Mirin, parlem clar. El model de finançament actual ho hem dit moltíssimes vegades des d’aquest faristol, moltíssimes, està caducat. Està caducat des de fa 12 anys. Doce, per si hi ha dubtes.”
“Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. Avui el Partit Popular ens porta una moció que és directament un exercici de cinisme polític, m’atreviria a dir, de primer nivell. Vostès venen aquí i es queixen de la quitança del FLA. Vostès venen aquí i es queixen del nou model de finançament. Vostès venen aquí, ens ensenyen una fotografia del president del meu partit i del president de l’Estat espanyol. És a dir, vostès es queixen que les comunitats autònomes tinguin menys deute i més recursos. Doncs miri, francament, costa d’entendre. Costa d’entendre si és que el que realment els molesta no és tant això, sinó que el que els molesta és que Catalunya guanyi sobirania i que, a més a més, aquesta sobirania la guanyi gràcies a la feina d’Esquerra Republicana de Catalunya.”
“… o com diria la meva companya Vallugera, és un oxímoron defensar alhora l’oligarquia i el petit pagès. Posin-s’ho al cap. Res més. Moltes gràcies. … o como diría mi compañera: es un oxímoron defender a la vez la oligarquía y al pequeño agricultor. Nada más. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Hablan ustedes de dignidad, pero no entran en el fondo del asunto. Y también se les ha dicho hoy: la cadena de valor. Ni siquiera mencionan la ley de la cadena alimentaria, y ese es el problema: los distintos eslabones de la cadena, porque ustedes no se atreven con los poderosos del eslabón de la cadena. Se lo digo: es absolutamente contradictorio…”
“La gestión del agua requiere pocas cosas, pero algunas muy concretas: requiere planificación ―hidrológica, claro está―, eficiencia; requiere reutilización, modernización de los riegos y adaptación climática. Esto es lo que pide el campesinado y lo que necesitan los agricultores. Nos han hablado de muchas cosas. También del lobo. Están con esta cruzada con el lobo como si fuera un ejercicio de distracción. Se tiene que compensar a los ganaderos por los daños del lobo; evidentemente, solo faltaría. También es necesaria una gestión poblacional basada en datos científicos, porque, señor Chamorro, el campo lo que no necesita son más mascotas políticas; ya está. Al lobo déjenlo tranquilo porque no es ninguna mascota política. Necesitamos otras soluciones, soluciones a problemas estructurales. Termino, presidente.”
“¿Tenemos que simplificar la burocracia? Sin duda, es urgente. ¿Tenemos que garantizar una -- 39 of 67 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 17 de febrero de 2026 renta digna al campesinado? Imprescindible. Pero rechazar el Pacto Verde en bloque es un tiro en el pie porque, claro, entre el 30 y 40 % de los ingresos de muchas explotaciones proceden justamente de la PAC. ¿De verdad que ustedes quieren dinamitar el marco ambiental que justifica una parte importante de esta política común? ¿Saben de verdad lo que están diciendo? Su dichoso plan nacional del agua ―y digo dichoso porque estoy hasta aquí ya (se señala la parte superior de la cabeza), hartísima― y la solidaridad nacional para nosotros es recentralización competencial. Entiéndanlo. Y, además, es un conflicto territorial asegurado. No son los primeros que lo intentan.”