Teresa Jordà i Roura
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Però també és una advertència — deixi-m’ho dir així— molt i molt clara. No bloquejarem la possibilitat, ja ho he dit abans, que hi hagi pressupostos, però si aquests pressupostos, senyor ministre, no serveixen per corregir el dèficit de finançament de Catalunya, si aquests pressupostos no garanteixen el compliment efectiu de les inversion…”
“Y hace demasiado tiempo que el PSOE pide confianza, mientras que lo que hace es acumular un saco de incumplimientos inmenso. Hablamos de estabilidad presupuestaria. Sí, sí, hablamos de eso, pero ¿de qué sirve hablar de estabilidad si se mantiene un modelo de financiación injusto que ahoga a Cataluña?”
“No vamos a bloquear la posibilidad ―lo he dicho antes― de que haya un presupuesto, pero si estos presupuestos, señor ministro, no sirven para corregir el déficit de financiación de Cataluña, si estos presupuestos no garantizan el cumplimiento efectivo de las inversiones y si estos presupuestos no respetan los compromisos adquiridos con Ca…”
“Perquè la transició no consisteix només a substituir una font d’energia per una altra font d’energia. Consisteix a decidir qui controla aquesta energia, qui se’n beneficia i, sobretot, en definitiva, quin país volem construir.”
“Nosaltres votarem favorablement a aquest objectiu i ho farem sí, per responsabilitat, perquè no serem nosaltres, senyor ministre, senyores i senyors diputats, no serà Esquerra Republicana qui impedeixi que aquest govern presenti uns pressupostos. No serem nosaltres. Però que ningú interpreti aquest vot com un aval, perquè no ho és.”
“Porque no seremos nosotros, señor ministro, señoras y señores diputados, no será Esquerra Republicana quien impida que este Gobierno presente unos presupuestos. No seremos nosotros, pero que nadie interprete este voto como un aval, porque no lo es. No lo es ni políticamente ni tampoco presupuestariamente.”
The complete record
Every one of 1,779 lines we hold for Teresa Jordà i Roura, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 6 of 36.
“Una proposta que tindrem temps de parlar-ne, però és una proposta —el pressupost de la Unió Europea— presentada per la Comissió per al període, com bé saben, 2028-2034, on, en comptes de recentralitzar com es proposa, el que cal, senyories, és justament descentralitzar els -- 29 of 90 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 19 de mayo de 2026 programes. És important que es descentralitzin, perquè des de la descentralització es gestionaran millor. Perquè són els governs més propers a la ciutadania qui han de gestionar aquestes realitats, perquè aquests recursos sens dubte aniran canalitzats on més bé han d’estar canalitzats. I cal també preservar fons específics per als territoris insulars. Perquè també és important donar resposta a les seves realitats concretes. Per tant, i ara sí que acabo, sí, votarem a favor.”
“I això no s’arregla només amb ajustos puntuals, sinó que això s’arregla, evidentment, afrontant un debat profund, un debat, en definitiva, sobre el model territorial i democràtic. També — i vaig acabant, presidenta— volem destacar un element important. Aquesta reforma reforça la idea que les realitats insulars mereixen un tracte específic. I això creiem que és especialment rellevant en un moment en què massa sovint les polítiques estatals es pensen des d’una lògica absolutament centralista, des d’una lògica absolutament uniformitzadora, que és al qual ens tenen acostumats. Així ho hem vist, per exemple, i això és important en la proposta per al pressupost de la Unió Europea.”
“De fet, fa anys que escoltem discursos sobre la pluralitat territorial de l’Estat, sobre el respecte a la diversitat i també sobre la necessitat de cooperació institucional. D’això en sentim a parlar mantes vegades. Però després tenim un Senat amb unes competències que són les que són, subordinat també al Congrés —deixin-m’ho dir així— i incapaç de canalitzar de manera efectiva les demandes dels territoris, que és per al qual hauria de servir, per canalitzar les demandes del territori. I això passa encara de manera més flagrant, especialment quan es tracta dels Països Catalans. Des d’Esquerra Republicana defensem que les nacions i els territoris de l’Estat necessiten, senyories, veu pròpia, necessiten capacitat de decisió i, sobretot, necessiten reconeixement polític real.”
“La segona, la segona cosa, la segona reflexió, aquesta una mica més de fons. Aquesta proposició modifica dos articles de la LOREG, dos articles que es modifiquen per adaptar-los a la nova configuració de les circumscripcions, en aquest cas, insulars. I està bé, està bé que es faci, però també, si m’ho permeten, hem d’assenyalar que això, que aquest fet, el que fa és posar en evidència les mancances estructurals d’un Senat, d’una cambra, la cambra alta, en aquest cas, que continua sense exercir com una veritable cambra territorial. I això crec que cal dir-ho, que és necessari dir-ho. Perquè el problema no és només qui hi és representat, sinó per a què serveix en realitat aquesta representació. Això és el que nosaltres, almenys des del Grup Republicà, ens demanem cada vegada que pensem en el Senat.”
“La representació territorial, doncs, no pot ser només una fórmula retòrica, ha de tenir sempre conseqüències polítiques i conseqüències, sens dubte, institucionals. Ara bé, que votem a favor no vol dir que renunciem a fer algunes consideracions que m’atreveixo a adjectivar de crítiques. La primera és que aquesta reforma, senyories, arriba tard. Formentera té consell insular propi des de l’any 2007. Han hagut de passar gairebé dues dècades perquè l’Estat adapti plenament les seves estructures de representació a aquesta realitat. Massa sovint, doncs, i ho hem dit moltíssimes vegades, les institucions de l’Estat reaccionen a pas de tortuga, reaccionen amb lentitud davant les realitats que són nacionals, davant les realitats que són territorials i, en aquest cas també, insulars.”
“Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. Esquerra Republicana votarem a favor d’aquesta proposició de llei. Ho farem perquè entenem que adaptar la LOREG a la reforma constitucional aprovada és una obligació, és una obligació democràtica i, sens dubte, una obligació també jurídica. Si la realitat institucional de Formentera ha canviat, i si avui es reconeix la seva representació pròpia al Senat, és lògic, i alhora és absolutament coherent, que l’ordenament electoral també ho faci. I també ho farem perquè compartim una idea de fons. Compartim que les Illes no són perifèries administratives. Les illes són, sens dubte, comunitats amb identitat, comunitats amb necessitats i comunitats amb veu pròpia.”
“La modernización del Canal de Urgel implica pasar del riego sin límite a riego a precisión, y requiere también pasar de la ineficiencia a la eficiencia hídrica, adaptar el sistema a la realidad actual del cambio climático y, lo más importante, garantizar la viabilidad económica de un sector imprescindible, que no es otro que el sector agrario. Y todo eso requiere tres cosas: inversión sostenida, planificación a largo plazo y, sobre todo, una gobernanza eficiente: que las cosas se decidan donde deben decidirse y no a 500 kilómetros de donde ocurren. Por tanto, no es aceptable que el futuro del sector dependa de la improvisación, de los retrasos o, repito, de decisiones tomadas lejos de ahí donde pasan las cosas. En definitiva, el agua es un recurso estratégico y es finito; por tanto, su gestión también tiene que ser estratégica. Nada más.”
“La gestión del agua no puede seguir dependiendo de organismos como la Confederación Hidrográfica del Ebro, cuando estamos hablando de sistemas que afectan directamente al territorio catalán, por muy intercomunitaria que sea la cuenca. En definitiva, hay que avanzar hacia una gestión descentralizada, como decía, con un liderazgo de la Generalitat y con la participación directa e información, que siempre tiene que ser transparente y directa, a los protagonistas, que son los regantes. Y todo esto no es solo una cuestión política, sino también técnica.”
“Viene bien hacer memoria. Tuvo que cerrar el riego en plena campaña agraria, lo tuvo que hacer de un día para otro, sin información, sin debate, sin previsión, sin contar con el campesinado. Y todo eso, señorías, no es solo la sequía, sino que es el resultado de muchos años, de muchas cosas, de falta de inversión estructural, de ausencia de planificación real y de una gobernanza que es evidente que no funciona, porque cuando las decisiones se toman desde despachos lejanos y, sobre todo, sin conocimiento del territorio, mirando de reojo al sector y no a la cara, y tampoco se toman en tiempo ni en forma, el resultado es ineficiencia y vulnerabilidad. Ese es el resultado. Y aquí es donde queremos ser del todo claros.”
“Es el del Canal de Urgel, un sistema con más de ciento cincuenta años de historia, que irriga más de 70 000 hectáreas y que brinda apoyo a miles de explotaciones agrícolas, un pilar económico de las tierras de Lérida, pero, también en el caso del Canal de Urgel, un sistema obsoleto, un sistema con pérdidas de agua importantísimas, con una modernización pendiente. Y no estamos hablando aquí de la segunda fase, sino que está pendiente, todavía tiene que empezar desde hace décadas, y con una dependencia excesiva de decisiones que, de nuevo, se toman fuera del territorio. Y lo peor de todo, cuando llega una situación extrema, como la sequía que atravesamos recientemente ―hay que decir que es la más larga y persistente desde que existen registros―, cuando ocurrió eso, el sistema se hundió, colapsó. Y quiero recordarlo. ¿Por qué?”
“Estamos de acuerdo en que lo que falla no es un tema puntual, lo que falla al hablar de infraestructuras hidráulicas es que hay un problema estructural y, como solo estamos un pelín de acuerdo, votaremos que no a esta moción. Sí, es un problema estructural, y el problema no es solo el Canal de Navarra, el problema es el modelo de gestión, un modelo de gestión del agua ―se ha dicho― centralizado, lento, caduco y, además, lejos del territorio, alejado del territorio y que se repite en todos los lados del Estado. Por ello, hoy queremos poner encima de la mesa un caso muy claro, por lo menos desde nuestro punto de vista y en nuestro país.”
“L’aigua, en definitiva, —acabo presidenta— és un recurs estratègic. I si és un recurs finit i per això la seva gestió sens dubte també ha de ser estratègica. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes a todas y todos. Hoy debatimos una moción que denuncia varias cosas. El señor Catalán se ha dedicado a denunciar atrasos, falta de calendario y, sobre todo, una gestión deficiente en infraestructuras clave, en este caso el Canal de Navarra. Mire, señor Catalán, no sé si le va a sonar raro o quizás algo estrambótico, pero escúcheme bien. Los independentistas republicanos de izquierdas estamos un pelín de acuerdo con alguna cosa.”
“Senyories, la modernització del Canal d’Urgell implica passar de reg a manta, a reg de precisió, requereix i representa passar de la ineficiència a l’eficiència hídrica. Adaptar el sistema a la realitat actual del canvi climàtic i, el més important, garantir la viabilitat econòmica d’un sector que és imprescindible, que és el sector agrari. I això requereix tres coses requereix inversió sostinguda, requereix, evidentment, planificació a llarg termini i, sobretot, -- 77 of 84 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 22 de abril de 2026 una governança eficient. Que les coses es decideixin on s’han de decidir i no a 500 quilòmetres d’on passen. No és acceptable, doncs, que el futur del sector depengui de la improvisació o depengui dels retards o repeteixo, de decisions preses lluny d’on passen les coses.”
“Perquè quan les decisions es prenen des de despatxos llunyans i sobretot sense coneixement del territori, mirant el sector de reüll i no a la cara, ni en temps ni en forma. El resultat bàsicament és ineficiència i vulnerabilitat. Aquest és el resultat i aquí és on volem ser molt clars. La gestió de l’aigua no pot continuar depenent d’organismes com la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Quan parlem de sistemes que afecten directament al territori català, per més intercomunicats que sigui la Conca, cal avançar, en definitiva, cap a una gestió, com deia, descentralitzada, amb un lideratge de la Generalitat i amb la participació directa i amb la informació que ha de ser sempre transparent i directa amb els protagonistes, que són els regants. I tot això no és només una qüestió política, és també una qüestió tècnica.”
“I el pitjor de tot, quan arriba a una situació extrema com la sequera que vàrem viure recentment, val a dir, la més llarga i més persistent des que existeixen dades. Quan això va passar, el sistema, aquest va col·lapsar. I vull recordar perquè és bo fer memòria. El Canal d’Urgell va haver de tancar el rec en plena campanya agrària. Senyories, ho va haver de fer d’un dia per l’altre, sense informació, sense debat, sense previsió, sense comptar amb la pagesia. I tot això, senyories, no és només una sequera. Tot això és el resultat de molts anys, de moltes coses, de manca d’inversió estructural, de l’absència de planificació real i d’una governança que evidentment no funciona.”
“Un model, s’ha dit, centralitzat, lent, un model caduc i un model allunyat del territori. Un model que es repeteix arreu de l’Estat i per això avui volem posar damunt la taula un cas molt clar, almenys des del nostre punt de vista i el nostre país, que és el Canal d’Urgell, un sistema amb més de 150 anys d’història. Un sistema que rega més de 70 000 hectàrees i que dona suport a milers d’explotacions agràries. Un pilar econòmic de les terres de Lleida, però també, en el cas del Canal d’Urgell, un sistema obsolet, un sistema amb pèrdues d’aigua importantíssimes, amb una modernització pendent pendent. No. La segona fase, sinó pendent, encara ha de començar des de fa dècades i amb una dependència excessiva de decisions que una vegada més, es prenen fora del territori.”
“Bé. Gràcies presidenta. Bona tarda a totes i a tots. Debatem avui una moció que denuncia vàries coses. El senyor Catalán s’ha dedicat a denunciar retards, manca de calendari i, sobretot, una gestió deficient en infraestructures claus, en aquest cas el Canal de Navarra. Doncs miri, senyor Catalán, no sé si li sonarà estrany o potser una mica estrambòtic, però escolti’m bé: els independentistes republicans d’esquerra estem una mica d’acord. D’acord amb alguna cosa. Bàsicament que el que falla no és un tema puntual, sinó que el que falla quan parlem d’infraestructures hidràuliques és un problema estructural. I com que només estem una mica d’acord, doncs votarem que no a aquesta moció. I deia, sí, és un problema estructural i el problema no és només el canal de Navarra, el problema és el model de gestió de l’aigua existent.”
“Formentera merece su senador e Ibiza merece, como mínimo, que no le cambien el nombre y que no lo hagan desde el carrer Génova, de Nueva York del Manzanares. Los últimos segundos se los voy a dedicar al señor Campos: Viva los países catalanes. Muchas gracias. (Aplausos).”
“De hecho, no afecta a ningún ciudadano que tenga problemas reales en su vida. Es decir, en este último minuto que me queda, les doy un consejo. Dejen de dar pena. Lo que tendrían que hacer —aún están a tiempo; bueno, quizás ahora ya no, presidenta— es retirar esta enmienda. Si realmente creen en la representación territorial, voten a favor de esta reforma. Y si realmente quieren defender les Illes Balears, las Islas Baleares, defiendan el nombre, empiecen por ahí. Defiendan el nombre de las islas, es así de simple y así de básico, porque la política puede tener discrepancias, y las tiene ―la prueba es este hemiciclo―, pero lo que no debería tener nunca la política es este nivel tan bajo de frivolidad.”
“Defender las islas es respetar y reconocer sus instituciones, defender las islas es no convertir el nombre de una isla en un arma política de baja estofa. Y, sobre todo, defender las islas no es bloquear una reforma que beneficia directamente a esa isla en cuestión, Formentera. Porque aquí hay una cuestión de fondo, esta reforma no es una reivindicación de ningún partido político concreto ―vuelvo a ello―, es la reivindicación de un territorio. Formentera es la única isla habitada de las Baleares que no tiene representación propia en el Senado hoy en día, y eso es una anomalía que hay que corregir ya. Por eso sorprende tanto que, en lugar de sumarse a la reforma sensata, el Grupo Popular prefiera dedicar sus esfuerzos, acompañado de VOX, en una batalla toponímica artificial y de bajo calado. Eso no afecta a nadie, ni a Ibiza.”
“Los topónimos oficiales no son un capricho -- 34 of 74 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de marzo de 2026 ideológico, señorías; son ni más ni menos que el resultado de la historia, el resultado de una lengua. Y, sí, son el resultado legal vigente; así de claro, así de simple y así de diáfano. Y sí, la isla se llama Eivissa, y no porque lo diga un partido político, no porque lo diga Esquerra Republicana, sino porque lo dice la ley, pero, sobre todo, lo dice la gente que vive allí, la gente que conoce y que quiere a la isla. Lo que más me sorprende de todo esto es que toda esta polémica la promueven mientras dicen que están defendiendo las Islas Baleares, ¿de verdad? Defender las Islas Baleares es respetarlas, y también lingüísticamente, señor Campos, también lingüísticamente.”
“Porque, miren, si abrimos la puerta a castellanizar topónimos según el uso ideológico del momento, quizás mañana podríamos hacer lo contrario. Es un ejercicio interesante. Imagínense que por un momento decidiéramos aplicar el mismo criterio pero al revés. Entonces, quizás tendríamos que empezar a hablar de Saragossa de l’Ebre en lugar de Zaragoza ―suena bien, ¿eh?―. Y esta mola mucho: Nueva York del Manzanares para referirnos a la capital del reino ―no sé qué le parecería a la señora Ayuso—. Sant Jaume de Compostel·la, con ele geminada. O, por ejemplo, Vall D’olid, que suena bastante catalanizado, y con apóstrofe; o Murcia de Segura. ¿Verdad que es absurdo? ¿A que es ridículo? Pues eso es exactamente lo que están haciendo ustedes con Ibiza.”
“Pues miren, señorías del Grupo Popular, esa no es una cuestión anecdótica; lo que ustedes están haciendo hoy aquí es directamente cuestionar el nombre de una isla, un nombre reconocido, un nombre utilizado por las instituciones y un nombre ―que eso es lo más importante― que su gente quiere, que su gente estima. Además, es que es una cosa, si me permiten, aún más grave: utilizan la toponimia como excusa para intentar torpedear una reforma que da voz a Formentera, y eso no se puede catalogar de nada más que de algo indigno. Y ahora paso a un punto en el que voy a perder poco, porque los doce minutos que ha utilizado el representante de VOX los voy a obviar directamente, ya que alguien que es capaz de negar que el sol sale cada día a pesar de que ellos viven cada día de cara al sol no merece que perdamos ni tan solo un minuto.”
“De hecho, debo confesarles que cuando una cree que ya lo ha visto todo o casi todo en política, llegan ustedes y, con toda la pachorra del mundo, van y deciden que el problema de esta reforma no es la representación de Formentera, no es el consenso institucional que hay detrás de eso, sino que el problemón es la necesidad de corregir una anomalía democrática. Pues miren, no. El problema, según ustedes, es que Eivissa se llama Ibiza. Y, entonces, cuando descubren que el problema es que Eivissa se llama Ibiza, hacen una enmienda para que se llame Ibiza, no Eivissa. ¿De verdad, señorías del Grupo Popular, ese es el nivel?”
“Hoy, de hecho, tendríamos que estar hablando de una reforma justa, de una reforma equilibrada, de una reforma ampliamente compartida, que es algo muy importante; una reforma que reconoce una realidad territorial que existe —evidente—, y es que cada isla pueda tener voz propia en la Cámara territorial. Aun así, aquí estamos ―si me lo permiten, ¿eh?―, perdiendo el tiempo por una enmienda ―varias enmiendas, pero me voy a referir concretamente a una― del Grupo Popular; una enmienda tan absurda como estúpida.”
“Formentera mereix el seu senador i Eivissa mereix, com a mínim, que no li canviïn el nom i que ho facin des del carrer Génova de Nova York de Manzanares, senyories. I els últims cinc segons dedicats al senyor Campos: visca els Països Catalans! Res més. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Buenos días a todas y a todos. Quisiera también saludar a los diputados de las Illes Baleares. Hoy hablamos de muchas cosas; se habla, de hecho, de todo, de cosas que ni siquiera vienen a cuento ―déjenme decirlo así―. Hoy tendríamos que estar hablando solo de que Formentera tenga por fin un senador o una senadora que le corresponde, ni más ni menos.”
“Una batalla que no interessa ningú a Formentera, senyories, ni a Eivissa. De fet, no interessa a cap ciutadà que tingui problemes reals a la seva vida. És a dir, que en l’últim minut que em queda, mirin, és un consell. Deixin de fer el pena. El que haurien de fer i encara tenen temps —bé, no ho sé, això potser ja no, presidenta— és retirar aquesta esmena. Si realment creuen en la representació territorial, votin a favor d’aquesta reforma i si realment volen defensar les Illes Balears, comencin per una cosa molt bàsica, que és defensar-ne el nom, el nom de les illes. Així de bàsic, així de simple, perquè la política pot tenir discrepàncies i les té —la prova és aquest hemicicle— però el que no hauria de tenir mai la política és aquest baix nivell de frivolitat.”
“Defensar les Illes és escoltar les seves institucions. Defensar les illes és no convertir el nom d’una illa en una arma política de baixa estofa. I sobretot, defensar les illes no és bloquejar una reforma que beneficia directament l’illa en qüestió, Formentera. Perquè aquí hi ha una qüestió de fons. Aquesta reforma no és una reivindicació de cap partit polític concret. Hi torno, és la reivindicació d’un territori. Formentera és l’única illa habitada de les Balears que no té representació pròpia al Senat avui, i això és una anomalia que s’ha de corregir ja. Per això sorprèn tant que, en lloc de sumar-se a la reforma sensata —veurem què acaba fent el Partit Popular, no?— el PP prefereix dedicar els seus esforços, acompanyats de VOX, en una batalla toponímica, artificial i de baixa volada.”
“Doncs bé, això és exactament el que vostès estan fent amb Eivissa. Els topònims oficials no són un caprici ideològic, senyories, són ni més ni menys que el resultat de la història, que el resultat d’una llengua, i sí, que el resultat legal vigent. Així de clar, així de simple i així de diàfan. I sí, l’illa es diu Eivissa, no perquè ho digui un partit polític, no perquè ho digui Esquerra Republicana, sinó perquè ho diu la llei, però sobretot ho diu la gent que hi viu i la gent que coneix i estima l’illa. També així de simple. I el més sorprenent de tot plegat és que tota aquesta polèmica la provoquen mentre diuen defensar les Illes Balears. De veritat? Defensar les Illes Balears és respectar-les, -- 33 of 74 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de marzo de 2026 també lingüísticament, també lingüísticament, senyor Campos.”
“Perquè mirin, si obrim la porta a castellanitzar topònims oficials segons el gust ideològic del moment, doncs potser demà podrem fer el contrari. És un exercici interessant. Imaginin-se per un moment que decidíssim aplicar el mateix criteri però a l’inrevés. Aleshores potser hauríem de començar per parlar a veure Saragossa de l’Ebre, en comptes de Zaragoza. Sona bé, eh? Aquesta mola molt: Nova York del Manzanares per referir- nos a la capital del Reino. No sé què li semblaria la senyora Ayuso. Sant Jaume de Compostel·la —amb ela geminada— o per exemple, Vall d’Olit, que sona prou catalanitzat, Vall d’Olit amb de, apòstrof —això, el dia que vulguin els hi expliquem, què vol dir un de, apòstrof— o Burgos de la Plana o Múrcia de Segura. És a dir, és absurd, oi? Oi que és absurd, eh que és ridícul?”
“Doncs mirin, senyories del PP, això no és una qüestió anecdòtica. El que vostès estan fent avui és directament qüestionar el nom d’una illa, un nom reconegut, un nom utilitzat per les institucions i un nom —que això és el més important— estimat per la seva gent. Això és el més important, però sobretot el que estan fent també és una cosa, si m’ho permeten, encara més greu: utilitzar la toponímia com a excusa per intentar torpedinar una reforma que dona veu a Formentera. I això no es pot catalogar de res més que d’indigne. I ara un punt també, de fet, hi perdré poc, perquè els 12 minuts que ha emprat el representant de VOX els obviaré directament. Perquè algú que és capaç de negar que el sol surt cada dia, malgrat que ell i els seus viuen cada dia de cara al sol, deixi’m dir que no mereix que hi perdem ni tan sols un minut.”
“I tanmateix, aquí estem, si m’ho permeten, perdent el temps per una esmena —diverses esmenes, però em vull referir ara primer a una, la del Partit Popular— amb una esmena tant absurda com estúpida. De fet, els he de confessar que quan una pensa que ho ha vist tot o quasi tot en política, arriben vostès i amb tota la patxorra del món va i decideixen que el problema d’aquesta reforma no és la representació de Formentera, no és el consens institucional que hi ha darrere, sinó que el problemón és la necessitat de corregir una anomalia democràtica. Doncs mirin, no. El problema és, segons vostès, és que a Eivissa es diu Eivissa. I llavors, quan descobreixen que el problema és que Eivissa es diu Eivissa, va i presenten una esmena perquè hi digui «Ibiza». De debò, senyories del Partit Popular? És a dir, de debò que aquest és el nivell?”
“Moltes gràcies, presidenta. Bon dia a totes i a tots. Una salutació als representants de les Illes Balears. Diputades i diputats, avui hauríem d’estar parlant d’una cosa molt senzilla. Es parla de tot, de fet, de tot, de coses que potser no venen ni a cuento, deixi’m-ho dir així. Avui hauríem d’estar parlant únicament que Formentera tingui, per fi, un senador o senadora que li correspon, ni més ni menys. Avui, de fet, hauríem d’estar parlant d’una reforma justa, d’una reforma equilibrada, d’una reforma àmpliament compartida, cosa molt important, una reforma que reconeix una realitat territorial que existeix, evident. I és que cada illa pugui tenir veu pròpia a la cambra territorial.”
“Exige justicia social, garantía política y, evidentemente, coherencia democrática. Y en relación con las causas de este conflicto, también hay que actuar sobre la vivienda, sin duda, y ayudar a los que más lo necesitan y, ante todo, impedir que de esta crisis, como de tantas otras, vuelvan a salir ganando siempre los mismos, que son los de siempre, que son, en definitiva, los suyos. Nada más. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Y en lo que corresponde a la industria, está bien anunciar medidas, pero lo que hay que hacer es concretarlas de una vez por todas, dotarlas y ejecutarlas. Ya lo he dicho: todo lo que sirva para dar estabilidad a los costes energéticos, reforzar la cogeneración y proteger el tejido productivo puede ser útil; pero no nos sirven ni los anuncios hinchados ni las improvisaciones. Necesitamos una respuesta rápida, seria y orientada a quien realmente trabaja. Por tanto, no vamos a dar apoyo ―¡oh, sorpresa!― a esta moción del Partido Popular, porque llega cargada de oportunismo, de amnesia y de recetas que ya sabemos que no funcionan; y porque este momento, señorías, exige mucho más, porque en este momento la gente espera mucho más de nosotros, mucho más que eslóganes.”
“En fiscalidad, el Partido Popular también recita su catecismo habitual: rebajas generalizadas de impuestos para todos, como si esto fuera sinónimo de justicia social. Y no, no, no; una y mil veces no. Ya sabemos qué sucede con estas recetas: mucha propaganda, poca eficacia y, demasiado a menudo, un beneficio mucho mayor, evidentemente, para quien menos lo necesita. La bajada generalizada del IVA ―pónganselo en la cabeza― no garantiza que los precios bajen de verdad, y la rebaja indiscriminada del IRPF en ningún caso, señorías del Partido Popular, corrige desigualdades; al contrario, consolida las desigualdades. En Esquerra defendemos exactamente lo contrario: fiscalidad distributiva, apoyo directo a quien más sufre y protección real a los sectores más afectados, como el agrícola, el ganadero y el pesquero.”
“¿Qué les pasa por la cabeza, señorías, cuando ustedes toman medidas de protección social como, por ejemplo, dejar en la calle a personas en situación de vulnerabilidad? ¿Qué les pasa por la cabeza? Y encima quieren venir y quieren presentarse los tres como los grandes defensores de las familias. Miren, la realidad en un contexto de inflación, de presión inflacionaria es muy clara: hay que congelar los alquileres y proteger a las familias, que, por cierto, la mayoría están hipotecadas. No basta con ir lanzando mentira tras mentira mientras miles de hogares tienen que decidir entre pagar la vivienda o llegar a final de mes. Esta Cámara no puede volver a fallar en lo que es más básico. Y lo más básico, señoras y señores diputados, es garantizar el derecho a la vivienda para todo el mundo. Esto es lo más básico.”
“Atención, demasiado a menudo, prefiere aplaudir o blanquear las aventuras unilaterales de sus aliados internacionales y callar. Después vienen aquí a hacer ver que les preocupan muchas cosas. Vienen aquí y hacen ver que les preocupa el recibo de la luz, la cesta de la compra o la situación de las empresas. Pues miren: un poco de seriedad, por favor, porque si no se -- 74 of 78 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 24 de marzo de 2026 defiende el derecho internacional cuando corresponde, entonces no se puede fingir sorpresa cuando llegan las consecuencias. Dicho esto, vamos a medidas concretas. Medidas en vivienda. Miren, el cinismo del Partido Popular, el cinismo de VOX y el cinismo de Junts, debo decírselo, es difícil de superar. Muy difícil. Son muy buenos en cinismo, ¡muy buenos! Y en desaparecer de vez en cuando también.”
“No, estamos ante las consecuencias de una escalada militar, de una escalada militar provocada por actuaciones unilaterales contrarias al derecho internacional. Así de claro. Así de diáfano. Así de simple. Y esto no es un detalle menor, es la clave de todo este debate. Porque cuando se vulnera el derecho internacional, cuando se normaliza la ley del más fuerte, cuando algunos Estados deciden poder bombardear, poder atacar y poder desestabilizar una región entera, al margen de cualquier marco legal, el resultado siempre es exactamente este: más inseguridad, más inestabilidad y más sufrimiento. ¿Para quién? Pues bien, para la mayoría social. Y esto también sucede aquí. Lo más grave es que el Partido Popular habla de las consecuencias, pero evita, ¡ojo!, hablar de las causas.”
“Dir la veritat sobre les causes d’aquest conflicte també, protegir la ciutadania davant la inflació també, actuar sobre l’habitatge, sens dubte, i ajudar directament a qui més ho necessita. I, sobretot, impedir que aquesta crisi, com tantes d’altres, tornin a sortir guanyant sempre, sempre els mateixos, que són els de sempre, que són, en definitiva, els seus. Res més. Moltes gràcies. Buenas tardes de nuevo. El Grupo Popular nos trae hoy una moción para paliar las consecuencias de la guerra con Irán, y lo hace como si esta guerra hubiera aparecido sola, como si fuera por generación espontánea, como si fuera una desgracia inevitable, como si fuera una tormenta. Pues bien: no, en modo alguno. No estamos ante ningún fenómeno natural, aunque sus socios de VOX sean negacionistas.”
“Tot allò que serveixi per donar estabilitat als costos energètics, tot allò que serveixi per reforçar la cogeneració i tot allò que serveixi per protegir el teixit productiu pot ser útil, però no ens serveixen ni els anuncis inflats ni tampoc les improvisacions. Cal una resposta seriosa, ràpida i, evidentment, orientada a qui produeix i treballa. Per això, i acabo, presidenta, no donarem suport —oh, sorpresa— a aquesta moció del Partit Popular, perquè arriba carregada d’oportunisme, arriba carregada d’amnèsia i de receptes que ja sabem que no funcionen, i perquè aquest moment, senyories, exigeix molt més, perquè la gent espera molt més de nosaltres, molt més que eslògans, exigeix valentia política, justícia social i, evidentment, coherència democràtica.”
“Ja sabem què passa amb aquestes receptes: molta propaganda, poca eficàcia i massa sovint un benefici molt més gran, evidentment, per a qui menys ho necessita. La baixada generalitzada de l’IVA, posin-s’ho al cap, no garanteix que els preus baixin, que els preus baixin de debò, i la rebaixa indiscriminada de l’IRPF en cap cas, senyories del Partit Popular, corregeix desigualtats, al contrari, les consolida, les consolida, les desigualtats. Des d’Esquerra defensem exactament el contrari: fiscalitat distributiva, suport directe a qui més pateix i protecció real als sectors més afectats, com l’agrícola, el ramader i el pesquer. I pel que fa a la indústria, doncs està bé anunciar mesures, però el que toca és concretar-les d’una vegada. Ja ho he dit abans. Dotar-les i executar-les.”
“I a sobre, ara venen i volen presentar-se tots tres com els grans defensors de les famílies. Mirin, la realitat en un context de pressió inflacionària és claríssima: cal congelar els lloguers i cal també protegir les famílies, que la majoria d’elles estan hipotecades. No n’hi ha prou amb anar proclamant mentida rere mentida, mentre milers de llars han de decidir entre pagar l’habitatge o arribar a final de mes. Aquesta cambra no pot tornar a fallar en allò més bàsic. I allò més bàsic, senyores i senyors diputats, és garantir el dret a l’habitatge per a tothom. Això és allò més bàsic. En fiscalitat. El Partit Popular també recita el seu catecisme habitual: rebaixes generalitzades d’impostos per a tothom, com si això fos sinònim de justícia social, i no, una i mil vegades no.”
“Venen aquí i fan veure que els preocupa el rebut de la llum, que els preocupa la cistella de la compra o la situació de les empreses. Doncs mirin, una mica de serietat, si us plau. Perquè, si no es defensa el dret internacional quan toca, després no es pot fingir sorpresa quan arriben les conseqüències. I dit això, anem a les mesures concretes. Mesures en habitatge. Mirin, el cinisme del Partit Popular, el cinisme de VOX i el cinisme de Junts, els hi he de dir, és difícil de superar. Molt difícil. Són molt bons. Són molt bons. En cinisme, molt bons, i en desaparèixer de tant en tant també. Què els passa pel cap, senyories, quan vostès tomben mesures de protecció social, com per exemple deixar al carrer persones en situació de vulnerabilitat? Què coi els passa pel barret?”
“Perquè, quan es vulnera el dret internacional, quan es normalitza la llei del més fort, quan alguns Estats decideixen poder bombardejar, poder atacar i poder desestabilitzar una regió sencera, al marge de qualsevol marc legal, el resultat sempre és exactament aquest. Més inseguretat, més inestabilitat i més patiment. Per a qui? Doncs per a la majoria social. I això també passa aquí. I el més greu és que el Partit Popular parla de les conseqüències, però evita —atenció— -- 73 of 78 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 24 de marzo de 2026 parlar de les causes. O pitjor encara, massa sovint prefereix aplaudir o blanquejar les aventures unilaterals dels seus aliats internacionals i callar. I després venen aquí a fer veure que els preocupen moltes coses.”
“Bé, bona tarda de nou. El Partit Popular ens porta avui una moció teòricament per pal·liar les conseqüències de la guerra amb l’Iran. I ho fa com si tot això, com si aquesta guerra hagués aparegut sola, com si fos per generació espontània, com si fos una desgràcia inevitable. De fet, com si fos una tempesta. Doncs mirin, no, de cap manera. No estem davant de cap fenomen natural, per més que els seus socis de VOX siguin negacionistes, no. Estem davant de les conseqüències d’una escalada militar, d’una escalada militar provocada per actuacions unilaterals contràries al dret internacional. Així de clar. Així de diàfan. Així de simple. I això no és un detall menor, és la clau de volta de tot aquest debat.”
“El reto, sin duda, cuando hablamos del caso que nos ocupa, es aprovechar esta crisis para hacer lo que desde hace demasiados años estamos aplazando, que es una verdadera transformación del modelo energético y del modelo productivo. No queremos una economía descarbonizada sobre el papel y desmantelada en la realidad. No queremos importar o cerrar industrias aquí, ni ver industrias que se deslocalizan. No queremos proclamas ecologistas que acaban, como decía, con esto: con deslocalizaciones que acaban en precariedad. En definitiva ―y ahora sí termino, presidente―, nosotros lo tenemos claro: ni resignación, ni sumisión, ni retórica vacía. Industria, energía, soberanía y, sobre todo, señorías, futuro. Muchísimas gracias, señorías. (Aplausos).”
“En definitiva, señorías, la siderurgia que hoy trae aquí el PNV no es una reliquia, es futuro; no es algo del pasado, es infraestructura, es movilidad, es también energía, es capacidad productiva y, no nos olvidemos, muy importante, lleva calidad. Muchos reivindican esto con grandes titulares, pero no se puede sostener si dejamos morir a las empresas que lo hacen posible. Y por eso debemos actuar. Es necesario reducir cargos y peajes, reforzar compensaciones por los costes indirectos del CO2 y también hay que defender al tejido productivo ante la competencia desleal. También es necesario aprovechar todos los márgenes europeos para proteger estos sectores, que son sectores estratégicos. Hay que ser más exigentes y no dejar que tengan menos ayudas que sus competidores. Por último, resistir no es la receta, no es suficiente.”
“Y ante esta situación, la inacción nunca es neutral, absolutamente nunca. La inacción es una forma también de desmantelamiento, y aquí también hay que hablar con propiedad. Ni el Partido Socialista ni ustedes pueden continuar demasiado -- 54 of 78 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 24 de marzo de 2026 tiempo instalados en la autocomplacencia, porque esto es continuo. Pero tampoco el Partido Popular puede venir a dar lecciones después de años de decisiones que, evidentemente, sí han debilitado el tejido industrial energético. Entre unos y otros hablan mucho, pero casi siempre han estado gobernando sin una política industrial verdadera. Este Congreso, y mucha gente fuera, está esperando la ley de industria, porque ¿dónde se encuentra la ley de industria? ¿En un cajón? ¿De qué tienen miedo? Es necesaria esta ley de industria.”
“En Esquerra Republicana siempre lo hemos dicho muy claro: vemos bien esta iniciativa, porque habla de estos temas que he contado, y también porque pone sobre la mesa una verdad incómoda que algunos, demasiadas veces, han querido maquillar durante demasiado tiempo. Sin energía competitiva, no hay industria competitiva ―y esto es lo que pone encima de la mesa esta iniciativa―; y sin industria competitiva, pues mira por dónde, no hay autonomía estratégica ni tampoco ningún futuro digno para ninguna sociedad. Las cosas no se solucionan solas. Estamos en un contexto global marcado, desafortunadamente, por demasiados conflictos bélicos, por tensiones geopolíticas, por, en definitiva, mercados energéticos muy, muy inestables y por competidores que no juegan con las mismas reglas.”