Teresa Jordà i Roura
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Però també és una advertència — deixi-m’ho dir així— molt i molt clara. No bloquejarem la possibilitat, ja ho he dit abans, que hi hagi pressupostos, però si aquests pressupostos, senyor ministre, no serveixen per corregir el dèficit de finançament de Catalunya, si aquests pressupostos no garanteixen el compliment efectiu de les inversion…”
“Y hace demasiado tiempo que el PSOE pide confianza, mientras que lo que hace es acumular un saco de incumplimientos inmenso. Hablamos de estabilidad presupuestaria. Sí, sí, hablamos de eso, pero ¿de qué sirve hablar de estabilidad si se mantiene un modelo de financiación injusto que ahoga a Cataluña?”
“No vamos a bloquear la posibilidad ―lo he dicho antes― de que haya un presupuesto, pero si estos presupuestos, señor ministro, no sirven para corregir el déficit de financiación de Cataluña, si estos presupuestos no garantizan el cumplimiento efectivo de las inversiones y si estos presupuestos no respetan los compromisos adquiridos con Ca…”
“Perquè la transició no consisteix només a substituir una font d’energia per una altra font d’energia. Consisteix a decidir qui controla aquesta energia, qui se’n beneficia i, sobretot, en definitiva, quin país volem construir.”
“Nosaltres votarem favorablement a aquest objectiu i ho farem sí, per responsabilitat, perquè no serem nosaltres, senyor ministre, senyores i senyors diputats, no serà Esquerra Republicana qui impedeixi que aquest govern presenti uns pressupostos. No serem nosaltres. Però que ningú interpreti aquest vot com un aval, perquè no ho és.”
“Porque no seremos nosotros, señor ministro, señoras y señores diputados, no será Esquerra Republicana quien impida que este Gobierno presente unos presupuestos. No seremos nosotros, pero que nadie interprete este voto como un aval, porque no lo es. No lo es ni políticamente ni tampoco presupuestariamente.”
The complete record
Every one of 1,779 lines we hold for Teresa Jordà i Roura, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 8 of 36.
“En Esquerra Republicana ―la mayoría de la Cámara, quiero pensar― estamos de acuerdo con las cláusulas espejo y defendemos la reciprocidad, solo faltaría. De hecho, somos los máximos valedores de los controles sanitarios rigurosos. Pero lo que hacen ustedes es muy distinto. Ustedes se dedican una y otra vez a convertir cada cuestión comercial en una batalla identitaria y cada tomate en una frontera. Se dedican a hacer eso mismo. Y el problema, señor Chamorro, no es comercial. El problema es comerciar sin unas condiciones justas. Deben entenderlo. Y esto no se resuelve gritando «¡traición!», señalando a Bruselas, sino negociando mejor, reforzando controles y garantizando una buena renta campesina. La PAC. ¿La PAC necesita reformas? Sí. Y la queremos regionalizada; se lo acaba de decir el compañero del PNV.”
“El cambio climático no es una agenda ideológica, es una realidad física. La transición ecológica no es un castigo hacia los campesinos, sino que es la única forma de que el campo tenga futuro. Lo que es profundamente irresponsable es prometer ―que es lo que hacen ustedes― que todo va a proseguir igual mientras el clima cambia y lo hace de forma radical. O al final ―pienso― ¿es que usted cree que aquí fuera respira un aire distinto al mío? Porque se respira el mismo puñetero aire y este aire está contaminado, así que el día que la palme yo, señor Chamorro, también la va a palmar usted por el aire contaminado. En cuanto a Mercosur y Marruecos ―porque no voy a tener tiempo― tan solo dicen simplismos y, además, mienten.”
“Pues se lo voy a decir: un cóctel de negacionismo climático, proteccionismo imposible, estúpido, y guerra cultural. Ustedes a mí me tienen alucinada, doctor ―déjeme que le llame así―. Solo hablan de fanatismo climático, religión verde o versos religiosos, ya no lo sé. Tan solo hablan de ello. Y quiero pensar que en esta Cámara somos muchos los que querríamos saber, por ejemplo, qué dicen ustedes a los campesinos que han perdido cosechas por la sequía más larga y persistente de la historia. ¿Qué les dicen ustedes? Porque el cambio climático no existe, ¿no? ¿Qué les dicen a los ganaderos que sufren estas oleadas de calor extremo y ven cómo su ganado muere de sed? ¿Qué les dicen ustedes a los agricultores que tienen que adelantar las cosechas o que sufren el mildiu porque llueve sin parar?”
“VOX nos habla de muchísimas cosas: de defender el campo español; nos habla de soberanía alimentaria; nos habla de burócratas que no han pisado en su vida una explotación agraria. Nos habla de todo y no nos habla de nada. Miren ustedes, yo soy de un país en el que la tierra no es un decorado electoral, sino que la tierra es una realidad económica, una realidad social y, por suerte, también una realidad cultural y no tan solo una simple pancarta electoralista. El sector primario tiene problemas reales. Sí, muchos. Pero el problema es que el sector primario tiene un problema así de grande (hace un gesto con las manos indicando un gran tamaño) y es estructural. Este es el problema y este es el origen de todo. Ante esta demoledora de realidad, ¿cuál es la receta del doctor Chamorro?”
“Necessitem altres solucions. Solucions a problemes estructurals. I acabo, president. Parlen de dignitat, però no entren en el fons, que és, i també se’ls ha dit avui, la cadena de valor perquè ni tan sols mencionen la llei de la cadena alimentària. I aquí també plora la criatura. Les diferents vàlues de la cadena perquè vostès no s’atreveixen amb els poderosos de la vàlua de la cadena. I ja li dic és absolutament contradictori... Buenas tardes. Gracias, presidente. Hoy debatimos una proposición no de ley con casi treinta puntos. Para ser más exactos, veintinueve puntos. Y debo decirlo: cuando tenemos veintinueve puntos para explicar una idea, en realidad esto significa que uno tiene muy pocas ideas y que le sobran eslóganes. Esto es así.”
“Posin-s’ho al cap i, a més a més, és un conflicte territorial assegurat. No són els primers que ho intenten. La gestió de l’aigua requereix poques coses, però algunes molt concretes. Requereix planificació hidrològica, evidentment; eficiència, requereix reutilització, modernització dels regadius i adaptació climàtica. Això és el que demana la pagesia i això és el que necessita la pagesia. Què més, és que ens han parlat de moltes coses. Ens han parlat del llop també. Estan amb la creuada amb el llop com un exercici, no sé si de distracció. Cal compensar els ramaders davant del llop? Evidentment, només faltaria. Cal gestió poblacional basada en dades científiques? Doncs també, senyor Chamorro, perquè el camp el que no necessita és més mascotes polítiques. Ja està. El llop deixin-lo en pau perquè no és cap mascota política.”
“La PAC necessita reformes? Sí. La PAC la volem racionalitzada, li acaba de dir el company del PNV. Cal simplificar la burocràcia? Sens dubte és urgent fer-ho. Cal garantir una renda digne a la pagesia? És imprescindible, però rebutjar el pacte verd en bloc és fotre’s un tret al peu, perquè entre el 30 % i el 40 % dels ingressos de moltes explotacions provenen justament de la PAC. De veritat que vostès volen dinamitar el marc ambiental que justifica una part important d’aquesta política comuna? De veritat saben el que estan dient? -- 38 of 67 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 17 de febrero de 2026 El seu refotut Pla Nacional de l’Aigua. Dic refotut perquè n’estic fins aquí, i la seva interconnexió de conques per la solidaritat nacional. Per nosaltres això és una recentralització competencial.”
“Miri, pel que fa a Mercosur i al Marroc, perquè no em quedarà temps. Només diuen simplismes i a més a més, menteixen. Esquerra Republicana i la majoria de la cambra, vull pensar, estem d’acord amb les clàusules mirall. També defensem la reciprocitat, només faltaria. De fet, som els màxims valedors dels controls sanitaris rigorosos, però el que vostès fan és molt diferent. És que vostès es dediquen una i una altra vegada a convertir cada acord comercial en una batalla identitària i cada tomaca amb una frontera. Es dediquen a fer això. I el problema, senyor Chamorro, no és comerciar. El problema és comerciar sense condicions justes, posin-s’ho al cap. I això no es resol cridant «traïció» a Brussel·les i assenyalant Brussel·les. Això es resol, doncs, negociant millor, reforçant controls i garantint una bona renda pagesa.”
“Què els hi diuen vostès als ramaders que pateixen onades de calor extremes i veuen com el bestiar es mor assedegat? Què els hi diuen vostès, els viticultors que han d’avançar les collites o que resulta que pateixen el míldiu perquè plou sense parar? El canvi climàtic no és una agenda ideològica, és una realitat física. La transició ecològica no és un càstig cap als pagesos, és la única manera que el camp tingui futur. El que profundament és irresponsable és prometre, que és el que fan vostès, que tot continuarà igual mentre el clima canvia i ho fa de manera radical. Vostè es pensa que respira aquí fora un aire diferent al meu? Perquè respira el mateix punyetero aire i aquest aire està contaminat. És a dir, que el dia que la palme jo, senyor Chamorro, també la palmarà vostè per l’aire contaminat.”
“Sí, molts, però el problema és que el sector primari té un problema així de gros, estructural. Aquest és el problema i d’aquí plora la criatura. I davant d’aquesta demolidora realitat, quina és la recepta del doctor Chamorro? Doncs li diré: un còctel de negacionisme climàtic, proteccionisme impossible, estúpid i guerra cultural. Miri, a mi vostès em tenen al·lucinada, doctor, deixi’m dir-li així. Només saben parlar de fanatisme climàtic i de religió verda o de verds religiosos. Ja no ho sé. Només saben parlar d’això i som molts, vull pensar, en aquesta cambra que ens agradaria saber, per exemple, què els hi dirien vostès als pagesos, per exemple, que han perdut collites per la sequera més llarga i persistent de la història? Què els diuen? Perquè el canvi climàtic no existeix.”
“Hola, bona tarda. Gràcies, president. Avui debatem una proposició no de llei amb gairebé 30 punts, per ser més exactes, 29 punts. I ho he de dir. Quan algú necessita 29 punts per explicar una idea, en realitat vol dir que té molt poques idees i que li sobren eslògans. Això és així. VOX ens parla de moltíssimes coses. Ens parla de defender el campo español, ens parla de sobirania alimentaria, ens parla de buròcrates que no han trepitjat mai en sa vida una explotació agrària. Ens parla de tot i no ens parla de res. Mirin, jo soc d’un país on la terra no és un decorat electoral, sinó que la terra és una realitat econòmica, és una realitat social i alhora és una realitat, per sort també, cultural i no una simple pancarta electoralista. El sector primari té problemes reals.”
“Debo decirles que las explotaciones de mi país han hecho los deberes igual que los hicieron también antes; y ahora, gracias a -- 65 of 78 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de febrero de 2026 lo que se hizo antes, la Generalitat de Catalunya tiene recursos para afrontar los riesgos ligados a la sanidad animal y, sobre todo, sobre todo, defender de verdad nuestro sector primario, respetando, evidentemente, como debe ser, las competencias de cada una de las Administraciones. Acabo lanzando un mensaje: espero que mañana todos los que puedan y se lo crean estén en Madrid en la tractorada, van a venir muchos tractores también desde Cataluña para decir no a un acuerdo, que es el acuerdo de Mercosur, que en nada ayuda a que sobreviva nuestra agricultura. Muchas gracias. (Aplausos).”
“La prevención es muy importante, la prevención es determinante, indiscutible e infinitamente más importante que la improvisación; de hecho, si todos hubiéramos sido más previsores, seguramente ustedes hoy no estarían aquí. Mucho antes de la aparición de este brote, el Gobierno republicano actuó, y lo hizo en nombre de la prevención en Cataluña, lo hizo actuando con anticipación, lo hizo actuando con planificación y con criterio técnico, porque esto es clave, y también se actuó sobre la reducción de la población de jabalíes en algunos territorios, como en Collserola. Debo decirle que se redujo prácticamente a la mitad de la que había en la época del COVID, es decir, que todo lo que proponen ―a nuestra forma, con buen criterio― ya se ha hecho; eso sí, la receta para nosotros es clave: prevención y bioseguridad.”
“Pero aún hay más, VOX sugiere que el sector cinegético se convierta en una autoridad sanitaria, que se flexibilice la normativa de armas, cómo no, y que la caza se convierta en la gran heroína contra la enfermedad, la gran heroína; y es importante la caza, ¿eh?, no estamos diciendo que no, es muy importante, pero no es la única solución frente a esta enfermedad. Diputados y diputadas de VOX, la sanidad animal no se basa en quien dispara mejor o en quien dispara más rápido, sino en protocolos científicos, en epidemiologías y también, y sobre todo, en bioseguridad. Quiero acabar hablando de prevención, porque ustedes no hablan de ello.”
“De la Generalitat de Cataluña, siempre Cataluña, nunca Madrid, nunca los errores estructurales que padece el sector, que son muchos, ni tampoco la falta de apoyo real a la agricultura y a la ganadería. Solo, señorías de VOX ―lo sabemos todos―, utilizan el sector primario para rascar votos en las zonas rurales; solo instrumentalizan la agricultura, la ganadería en cada debate en que tienen la oportunidad para rascar cuatro votos. Y se están quedando solos, porque al final solo intervengo yo. Ahora bien, aquí vamos a estar para plantarles cara y, sí, para defender al sector.”
“Y eso no es una opinión, no es ideología, es la Constitución, su Constitución, las leyes vigentes, pero, claro, eso, a los discípulos de Abascal, es decir, a ustedes, les parece solo un pequeño inconveniente; es infinitamente más divertido, mucho más divertido pedir un mando único estatal, como si el virus se combatiese con órdenes desde Madrid o con circulares impresas en el Boletín Oficial del Estado, por ejemplo. Es más, puesto que no hay suficiente, no basta con centralizar, proponen también ―¡atención!― una auditoría independiente, que, ¡oh, sorpresa, sorpresa!, ya tiene las conclusiones escritas antes de empezar. ¿De quién es la culpa? ¿De la peste porcina? ¿Del foco en Collserola de la peste porcina?”
“Su propuesta no busca mejorar la sanidad animal, su propuesta tampoco busca apoyar al sector, porque eso sería demasiado complicado, demasiado costoso, demasiado diálogo. Su propuesta busca otra cosa; de hecho, busca lo de siempre: recentralizar, señalar a Cataluña y, desde un despacho que me imagino muy casposo, lucirse como salvadores de España. Señorías, el control del jabalí, la gestión cinegética y la sanidad animal son todas ellas competencias autonómicas, primera cosa.”
“Llega hoy al Congreso un nuevo clásico del repertorio de VOX: el argumento, como siempre, de coger un problema real ―en este caso, la peste porcina africana― y convertirlo en un ejercicio de centralismo flagrante. Ah, y los malos en el argumento son siempre los catalanes; los catalanes y, en este caso, los jabalíes también; jabalíes catalanes, claro; unos jabalíes que seguramente rondaban por Collserola con una estelada atada al cuello y que eran muy pero que muy de izquierdas. (Aplausos). Es así. La peste porcina africana, señorías, es grave, es muy grave, lo sabemos. Las explotaciones ganaderas sufren y mucho, y hay que actuar, y hay que hacerlo con rigor, hay que hacerlo con coordinación y hay que hacerlo con rapidez. Pero eso a la extrema derecha no le interesa.”
“Això sí, la recepta per a nosaltres és clara i amb això acabo: prevenció i bioseguretat. I els he de dir que les explotacions del meu país han fet els deures, igual que també els han fet abans i ara, gràcies al que es va fer abans la Generalitat de Catalunya. Recursos per afrontar els riscos lligats a la sanitat animal i sobretot, sobretot, —acabo president— defensar de veritat el nostre sector primari, evidentment respectant, com ha de ser, les competències de cada una de les administracions. I acabo només llançant un missatge. Espero que demà tothom, qui pugui i qui s’ho cregui, sigui a Madrid, a la tractorada. Venen molts tractors des de Catalunya, també per dir no a un acord que és l’acord de Mercosur, que en res ajuda a que sobrevisqui la nostra pagesia. Moltes gràcies. Buenas tardes de nuevo.”
“I vull acabar parlant de prevenció, que vostès no en parlen. La prevenció és molt important. La prevenció és determinant i indiscutiblement infinitament més eficaç que la improvisació. I, de fet, si tots haguéssim set més previsors, potser avui vostès no estarien aquí. Mirin, molt abans de l’aparició d’aquest brot, el govern republicà va actuar i ho va fer en nom de la prevenció a Catalunya. Ho va fer actuant amb anticipació. Ho va fer actuant amb planificació i amb criteri tècnic, perquè això és clau. I també es va actuar -- 64 of 78 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de febrero de 2026 sobre la reducció de la població de senglars en alguns territoris, com a Collserola. Es va reduir, he de dir gairebé a la meitat de la que hi havia a l’època del covid. És a dir, que tot això que proposen, a la nostra manera, amb seny, ja ho hem fet.”
“Només instrumentalitzen la pagesia, la ramaderia a cada debat que en tenen l’oportunitat per rascar quatre vots i s’estan quedant sols, perquè al final només intervinc jo. Ara, aquí estarem per plantar-los cara i sí, per defensar el sector. Però encara hi ha més, VOX suggereix que el sector cinegètic es converteixi en una autoritat sanitària, que es flexibilitzi la normativa d’armes —com no?— i que la caça esdevingui la gran heroïna contra la malaltia. És a dir, la gran heroïna —és important la caça, atenció, no estem dient això— és molt important, però no és l’única solució davant d’aquesta malaltia. Mirin, diputades i diputats de VOX, la sanitat animal no es basa en qui dispara millor o en qui dispara més ràpid, sinó en protocols científics. Es basa en epidemiologia i també, i sobretot, en bioseguretat.”
“És infinitament més divertit, molt més divertit demanar un mando único estatal, com si el virus es combatés amb ordres des de Madrid o amb circulars impreses al Butlletí Oficial de l’Estat, per exemple. És més, com que no n’hi ha prou amb centralitzar, proposen — atenció també— una auditoria independent que, oh sorpresa, sorpresa, ja té les conclusions escrites abans de començar. De qui és la culpa de la pesta porcina al focus a Collserola? De la Generalitat de Catalunya. Sempre Catalunya, mai Madrid, mai els errors estructurals que pateix el sector, que són molts, ni tampoc la manca de suport real a la pagesia i a la ramaderia. Només, senyories de VOX, ho sabem totes i tots, utilitzen el sector primari per rascar vots a les zones rurals.”
“La seva proposta no busca tampoc donar suport al sector, perquè això seria massa complicat, massa costós, massa diàleg. La seva proposta busca una altra cosa. De fet, busca el de sempre. Busca recentralitzar, assenyalar Catalunya i des d’un despatx —me l’imagino molt caspós— lluir-se com a salvadors d’Espanya. Mirin, senyories, el control del porc senglar, la gestió cinegètica i la sanitat animal són totes elles competències autonòmiques. Primera cosa. I això no és una opinió, no és ideologia. És a dir, és la Constitució, la seva Constitució, les lleis vigents. Però, és clar, això els deixebles d’Abascal, és a dir, vostès, doncs és només un petit inconvenient.”
“Bé, bona tarda de nou. Arriba avui al Congreso un nou clàssic del repertori de VOX. L’argument, aquesta vegada, com sempre, agafar un problema real, en aquest cas la pesta porcina africana i convertir-lo en un exercici de centralisme flagrant. Ah, i els dolents en l’argument sempre els catalans. Els catalans, en aquest cas els porcs senglars també, porcs senglars catalans, és clar, uns jabalís que segur que voltaven per Collserola amb una estelada lligada al coll i que eren molt d’esquerres, però molt d’esquerres. És així. La pesta porcina africana, senyories, és greu. És molt greu, ho sabem. Les explotacions ramaderes pateixen, i molt, i cal actuar i cal fer-ho amb rigor. Cal fer-ho amb coordinació. I cal fer-ho amb rapidesa. Per això, això, a l’extrema dreta, no li interessa. La seva proposta no busca millorar la sanitat animal.”
“No es un detalle menor; es el reconocimiento de la riqueza y de la diversidad lingüística. Acabo, ahora ya sí, diciendo, por si no había quedado claro, aunque creo que sí, que, evidentemente, vamos a apoyar esta toma en consideración para esta reforma porque, para nosotros, cada pueblo tiene derecho, sin duda, a ser representado en primera persona. Espero también ―si puedo lanzar un deseo― que, más vale antes que tarde, quienes así lo queremos podamos hacerlo también desde un Estado propio, con o sin senador. Nada más. Muchas gracias, presidenta. Y enhorabuena. (Dirigiéndose a los representantes del Parlamento de las Islas Baleares).”
“Interpela una manera de entender el Estado basada en la uniformización y en el centralismo, una forma -- 13 of 78 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de febrero de 2026 de hacer que incomoda profundamente cuando los pueblos pequeños, los pueblos insulares, los pueblos catalanoparlantes alzamos la voz y reclamamos ser tratados como sujetos políticos completos. Es un concepto que no debería asustar a nadie en una democracia plena, y esa es la cuestión. Formentera habla en catalán, Formentera también piensa en catalán, Formentera forma parte de un espacio cultural, lingüístico y nacional, y esto, señorías, no se puede ignorar. No es casualidad ―voy acabando, presidenta― que la disposición final de esta reforma establezca también que el texto se publique en todas las lenguas del Estado. Creo que eso también es bueno destacarlo.”
“Es una reforma que tampoco resta derechos a nadie, al contrario; es una reforma que añade democracia. No debería hacerse, pero lo lanzo: no sé si alguien en este hemiciclo tiene miedo de adquirir más democracia. Me lo pregunto. Me temo que a algunos, los mismos que tampoco deben de entenderme porque no me escuchan, les da un poco de miedo la democracia. Quiero ir un poco más allá, porque este es un debate que interpela al conjunto de los países catalanes. Los países catalanes también son una realidad conceptual que a muchos les hace explotar las neuronas.”
“Es evidente pues ―repito― que mantener esa agrupación es perpetuar una ficción constitucional que ya no responde a ninguna realidad ―a ninguna―, y hoy aún menos, a ninguna realidad ni política ni social. Es más: Formentera hoy tiene más población que otras islas del Estado que ya eligen senador propio. Si alguien tiene la excusa basada en el peso demográfico, es evidente que también cae por el peso de la propia gravedad. En Esquerra Republicana lo decimos sin ambages: si el Senado es una Cámara territorial ―no lo vamos a debatir hoy aquí―, debe representar a los territorios como son ahora y no como lo eran hace medio siglo. Esta es una reforma que no rompe nada; de hecho, ni siquiera araña la intocable unidad de España que algunos defienden más con el estómago ―si me lo permiten― que con el cerebro.”
“Formentera no es una extensión de Ibiza, Formentera no es una nota a pie de página; Formentera es un pueblo con una identidad propia, con unas instituciones propias y con todo el derecho del mundo a ser escuchada directamente en la Cámara que, teóricamente, representa a todos los territorios. Permítanme que lo diga directamente: negar esta representación es una anomalía democrática, sin duda. Su querida constitución, de algunos, la Constitución del 78, agrupó Ibiza y Formentera en una sola circunscripción, cuando Formentera no tenía siquiera consejo insular propio. Formentera es una isla con autogobierno, con personalidad jurídica propia y con plena capacidad institucional.”
“Hoy en esta proposición de ley no debatimos, a nuestro parecer, una cuestión técnica; de hecho, no debatimos tampoco un simple ajuste legal. Hoy, con esta iniciativa que nos llega desde el Parlamento de las Islas Baleares, debatimos dignidad, dignidad democrática, reconocimiento nacional y justicia también territorial. La propuesta de reforma del artículo 69.3 de la Constitución para que Formentera pueda escoger a un senador propio no es un capricho; de hecho ―se ha dicho sobradamente hoy aquí esta tarde― ni siquiera es una extravagancia, al contrario: es claramente el resultado de una reivindicación noble, sostenida, unánime y persistente del pueblo de Formentera expresada por sus instituciones a lo largo de muchos años, de demasiados años.”
“És el reconeixement de la riquesa i de la diversitat lingüística. I ara sí que acabo dient, per si no havia quedat clar, crec que sí que donarem suport, evidentment, en aquesta presa de consideració en aquesta reforma, perquè per nosaltres cada poble té dret, sens dubte, a ser representat en primera persona. Espero també si puc llençar el desig que més d’hora que tard, els que així ho vulguem, ho puguem fer també des d’un estat propi, amb o sense Senat. Res més. Moltes gràcies, presidenta, i enhorabona. Gracias, presidenta, hoy seguramente mejor acompañada que otros días. Buenas tardes a todas y a todos y un saludo a los representantes de las islas que hoy nos acompañáis y a otros que estáis también en tribuna.”
“Interpel·la una manera d’entendre l’Estat basada en la uniformització i en el centralisme, una manera de fer que incomoda profundament quan als pobles petits, els pobles insulars, els pobles catalanoparlants, alcem la veu i reclamem ser tractats com a subjectes polítics complerts, subjectes polítics complerts. També un concepte que no hauria d’espantar ningú en una democràcia plena. I aquesta és la qüestió: Formentera parla en català. Formentera també pensa en català. Formentera forma part d’un espai cultural, lingüístic i nacional, i això, senyories, no es pot ignorar. I no és —i vaig acabant, presidenta— casualitat que la disposició final d’aquesta reforma estableixi també que el text es publiqui en totes les llengües de l’Estat. Crec que això també és bo fer-ho notar. No és un detall menor.”
“De fet, ni tan sols esgarrapa la intocable unitat -- 12 of 78 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de febrero de 2026 d’Espanya que alguns defensen més amb l’estómac, si em permeten, que amb el cervell. És una reforma que tampoc resta drets a ningú. Al contrari, és una reforma que el que fa és afegir democràcia, perquè no s’hauria de fer, però ho llanço. No sé si algú en aquest hemicicle, doncs li fa por adquirir més democràcia. Ho demano. Em temo que alguns —els mateixos que no em deuen entendre, perquè tampoc m’escolten— a aquests, possiblement, la democràcia els fa una mica de por. I deixi’m que vagi un pas més enllà. Aquest és un debat que interpel·la el conjunt dels Països Catalans, també Països Catalans, una realitat conceptual que a molts els fa explotar les neurones.”
“Formentera és una illa amb autogovern, amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat institucional. És evident, doncs, repeteixo, que mantenir aquella agrupació és perpetuar una ficció constitucional que ja no respon a cap realitat, a cap, i avui encara menys a cap realitat política ni a cap realitat social. I encara més, Formentera avui té més població que altres illes de l’Estat que ja escullen senador propi. És a dir, que si algú té l’excusa basada en el pes demogràfic, és evident també que cau pel pes de la pròpia gravetat. Des d’Esquerra Republicana ho diem sense embuts: si el Senat és una cambra territorial, que no ho debatrem avui aquí, ha de representar els territoris i els ha de representar tal com són, no tal com eren fa mig segle. Aquesta és una reforma que no trenca res.”
“Al contrari, és, ras i curt, el resultat d’una reivindicació, d’una reivindicació noble, d’una reivindicació sostinguda, unànime i persistent del poble de Formentera, expressada per les seves institucions al llarg de molts anys; de fet, al llarg de massa anys. Formentera no és una extensió d’Eivissa. Formentera no és una nota a peu de pàgina. Formentera és un poble amb una identitat pròpia, amb unes institucions pròpies i amb tot el dret del món a ser escoltat directament a la cambra que teòricament —teòricament— representa tots els territoris. I deixi’m que ho digui directament: negar aquesta representació és una anomalia democràtica, sens dubte. La seva estimada constitució —d’alguns, eh?— la Constitució del 78 va agrupar a Eivissa i Formentera en una sola circumscripció, quan Formentera ni tan sols tenia Consell insular propi.”
“Bé. Gràcies, presidenta. Avui, segurament més ben acompanyada que altres dies. Bona tarda a totes i a tots. Una salutació als representants de les Illes que avui ens acompanyeu i d’altres que també esteu a tribuna. Avui aquesta proposició de llei, en aquesta proposició de llei, si em permeten, al nostre entendre, no debatem una qüestió tècnica. De fet, no debatem tampoc —gràcies— ni un simple ajust legal. Avui, amb aquesta iniciativa que ens arriba del Parlament de Balears, per nosaltres debatem dignitat, dignitat democràtica, reconeixement nacional i justícia també territorial. La proposta de reforma de l’article 69.3 de la Constitució perquè Formentera pugui escollir un senador propi no és un caprici. De fet, s’ha dit sobradament avui, aquesta tarda. De fet, és que ni tan sols és una extravagància.”
“-- 29 of 35 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 27 de enero de 2026 Y, por eso, también son cruciales los acuerdos para el modelo de financiación que hemos mencionado en el punto anterior, así como aumentar la capacidad tributaria de la Generalitat de Catalunya. Nada más. Gracias, presidente.”
“Bajar impuestos, como pide casi en cada sesión plenaria el Partido Popular, al igual que VOX, de forma reiterada, no se traduce directamente en tener menores precios ni mayores ingresos para las familias, sino más bien lo contrario. Acabo. En Esquerra Republicana, por tanto, defendemos llevar a cabo todas estas políticas, también desde nuestro país. La Generalitat ya gestiona una parte importante del estado del bienestar. Pero, también lo digo abiertamente, no es sorprendente: queremos gestionar todo y queremos tener la capacidad fiscal para hacer políticas redistributivas que sean ambiciosas; ambiciosas porque la ciudadanía lo merece.”
“En Esquerra Republicana creo que hemos sido muy claros hablando y defendiendo medidas productivas y fiscales para tener una Cataluña justa y próspera. A nuestro entender, hay que apostar por la estrategia de la reindustrialización, sobre todo la verde, la ecológica, y por la especialización en sectores de un alto valor añadido. Hay que abandonar el modelo económico de poco valor añadido: el turismo de masas, la ampliación del aeropuerto de El Prat o la falta de ambición en materia climática. Y a nivel fiscal, también lo hemos dicho muchas veces: apostamos por rebajar el IRPF a la clase trabajadora, equiparar las rentas del capital a las rentas del trabajo, que no es ninguna novedad, y establecer un marco más justo en materia climática para las empresas, en particular las grandes del IBEX.”
“Entre otras, básicamente que España no se ha recuperado de la fractura social ―y creo que esto es importante― causada por el austericidio del Partido Popular, evidentemente también facilitada por el Partido Socialista en la década pasada. Creemos que aquí radica el problema. En 2024, un 25,8 % de la población española se encontraba en riesgo de pobreza y exclusión social, según la tasa AROPE; más de doce millones de personas. El hecho de que esos millones de personas tengan un trabajo y no puedan superar esta situación es muy preocupante. No entendemos ―y lo decimos muchas veces― el triunfalismo cuando el Gobierno habla de la tasa de paro más baja desde 2008. Hay que ir más allá de reducir el paro o aumentar el salario mínimo o poner el ingreso mínimo vital.”
“Parece que les preocupa menos de lo que les preocupaba cuando gobernaban. Pero, en todo caso, con toda probabilidad no compartiremos las medidas que el Partido Popular pondría en marcha. Por eso, sí queremos poner de relieve tres o cuatro puntos. Para empezar, es evidente que en el Estado español hay un problema muy grave, inmenso, con los trabajadores pobres en concreto. Según Oxfam Intermón, casi tres millones de personas trabajadoras sufren pobreza laboral ―tres millones de personas―, es decir, que no pueden hacer frente a sus gastos corrientes a pesar de trabajar y tienen que destinar hasta un 80 % de sus ingresos a cubrir gastos como la vivienda o servicios sumamente básicos. Eso demuestra muchas cosas.”
“Des d’Esquerra Republicana defensem fer totes aquestes polítiques i fer-les també des del nostre país. La Generalitat ja gestiona una part important de l’estat del benestar, però també ho dic obertament. No és cap sorpresa, el volem gestionar tot i volem tenir la capacitat fiscal per fer unes polítiques redistributives que siguin ambicioses, ambicioses perquè la ciutadania ho mereix. I per això també són crucials els acords per al model de finançament que n’hem parlat en el punt anterior i també per augmentar la capacitat tributària de la Generalitat de Catalunya. Res més. Gràcies, president. Gracias, presidente. También de manera rápida, aunque en este punto no daremos apoyo, queremos manifestar, de entrada, nuestra preocupación, una preocupación muy importante en cuanto al tema que hoy el Partido Popular expresa.”
“I cal abandonar l’aposta pel model, en aquest cas, econòmic amb baix valor afegit que es basa en el turisme de masses o el rendista expressat. Val a dir, amb l’ampliació o amb la suposada ampliació de l’aeroport del Prat, per exemple, o la falta d’ambició en matèria climàtica. I a nivell fiscal, ho hem dit també moltes vegades, apostem per rebaixar l’IRPF a la classe treballadora. Apostem per equiparar les rendes del capital a les rendes del treball, no és cap novetat, i establir un marc més just en matèria climàtica, també per a les empreses o per a les grans empreses, en aquest cas de l’Ibex. Abaixar impostos com demana gairebé cada sessió plenària, tant el Partit Popular com VOX, de manera reiterada, no es trasllada en tenir directament menors preus i majors ingressos per a les famílies. Més aviat al contrari. Acabo.”
“El fet que, malgrat tenir una feina, senyories, milions de persones puguin sortir d’aquesta situació és altament preocupant. No entenem massa vegades, per no dir sempre, el triomfalisme del Govern espanyol quan parla de la taxa d’atur més baixa des de l’any 2008 o, -- 28 of 35 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 27 de enero de 2026 més enllà de reduir l›atur i de mesures importantíssimes, com augmentar el salari mínim o facilitar l’ingrés mínim vital. És evident que cal anar molt més enllà. Des d’Esquerra Republicana crec que hem estat molt clars parlant i defensant mesures productives i fiscals per tenir una Catalunya justa i pròspera. Des del nostre entendre, cal apostar per l’estratègia de reindustrialització, sobretot la reindustrialització verda important i per l’especialització, sobretot en els sectors amb un alt valor afegit.”
“Segons Oxfam Intermón, quasi 3 milions de persones treballadores pateixen pobresa laboral, 3 milions de persones, és a dir, que no poden fer front a les seves despeses les despeses corrents malgrat tenir feina i que han de destinar fins a un 80 % dels seus ingressos a cobrir despeses com l’habitatge o serveis extremadament bàsics. Això, senyories, demostra moltes coses, però bàsicament, que Espanya no s’ha recuperat de la fractura social, i crec que és important causada per l’austericidi del Partit Popular. Evidentment també facilitat pel Partit Socialista de la dècada passada. I crec creiem que aquí rau el problema. El 2024 un 25,8 % de la població espanyola es trobava en risc de pobresa i d’exclusió social, segons la taxa AROPE, més de 12 milions de persones.”
“Gràcies, president. També de manera ràpida, malgrat que en aquest punt no hi donarem suport, però sí que volem manifestar d’entrada la nostra preocupació, que és una preocupació molt important respecte al tema que avui el Partit Popular expressa, o que fa veure que expressa, i fa veure que els preocupa. Segurament els preocupa avui menys que quan estaven vostès governant. Però en tot cas, amb tota probabilitat no compartirem tampoc les mesures que el Partit Popular posarà en marxa. Per això sí que volem falcar tres o quatre punts. D’entrada, és una evidència que a l’Estat espanyol hi ha un problema molt greu, un problema immens amb els treballadors, amb els treballadors pobres.”
“Esperamos que todas las fuerzas soberanistas y que todas las fuerzas de izquierdas de este Congreso den luz verde a este nuevo modelo por muchas cosas, pero, básicamente y definitivamente, porque es urgente y porque nos jugamos lo más importante de todo: unos servicios públicos dignos, que es lo que merecen nuestros ciudadanos y nuestras ciudadanas.”
“En este sentido, lo más importante es que a efectos prácticos supone, en nuestra opinión, evidentemente, un paso de gigante para tener unos servicios públicos más dignos. Porque va de eso, de que la ciudadanía se beneficie de ello y de acabar con un sistema que expolia las finanzas de la Generalitat, un sistema que Esquerra Republicana no se ha cansado de denunciar año tras año. Acabo, presidente. Es un acuerdo que enjuaga parte de un déficit fiscal enorme que impide, en este caso, a la Generalitat de Catalunya que pueda financiar unos servicios que estén a la altura de los impuestos que pagan los ciudadanos y las ciudadanas de Cataluña.”
“En este caso, el acuerdo entre Esquerra y el Partido Socialista de Cataluña pone sobre la mesa un nuevo modelo que añade más soberanía a Cataluña, que reduce el déficit fiscal y que refuerza la financiación de los servicios básicos del país. Además, señorías, también afectará de forma positiva al resto de territorios, que verán cómo su financiación a partir de ese modelo será un poco más justa. En definitiva, el nuevo modelo dota a Cataluña de más capacidad normativa y lo hace en materia fiscal ― aumenta la participación -- 26 of 35 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 27 de enero de 2026 en el IVA y en el IRPF―, y supone el primer paso para cumplir con lo que dice el acuerdo que se firmó en su día para la investidura de Salvador Illa: que Cataluña recaude y gestione todos los impuestos.”
“Eso es un 9,6 % del producto interior bruto o, dicho de otra manera, es más de la mitad del presupuesto que gestiona la Generalitat de Catalunya. El resultado de todo esto ―ya hemos hablado muchas veces de ello, desgraciadamente― son unos servicios públicos como rodalies, especialmente en Cataluña, o servicios públicos dedicados a la salud o a la educación que tienen una financiación infinitamente inferior a lo que los ciudadanos de Cataluña merecen. Por desgracia, los catalanes sufren las consecuencias de ello cada día: caos constante en rodalies o una presión flagrante de nuestra sanidad pública. El acuerdo que hoy el Grupo Popular y VOX tanto ponen en entredicho es el acuerdo de una nueva financiación que cumple, básicamente, con los compromisos políticos acordados entre partidos políticos.”