Teresa Jordà i Roura
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Però també és una advertència — deixi-m’ho dir així— molt i molt clara. No bloquejarem la possibilitat, ja ho he dit abans, que hi hagi pressupostos, però si aquests pressupostos, senyor ministre, no serveixen per corregir el dèficit de finançament de Catalunya, si aquests pressupostos no garanteixen el compliment efectiu de les inversion…”
“Y hace demasiado tiempo que el PSOE pide confianza, mientras que lo que hace es acumular un saco de incumplimientos inmenso. Hablamos de estabilidad presupuestaria. Sí, sí, hablamos de eso, pero ¿de qué sirve hablar de estabilidad si se mantiene un modelo de financiación injusto que ahoga a Cataluña?”
“No vamos a bloquear la posibilidad ―lo he dicho antes― de que haya un presupuesto, pero si estos presupuestos, señor ministro, no sirven para corregir el déficit de financiación de Cataluña, si estos presupuestos no garantizan el cumplimiento efectivo de las inversiones y si estos presupuestos no respetan los compromisos adquiridos con Ca…”
“Perquè la transició no consisteix només a substituir una font d’energia per una altra font d’energia. Consisteix a decidir qui controla aquesta energia, qui se’n beneficia i, sobretot, en definitiva, quin país volem construir.”
“Nosaltres votarem favorablement a aquest objectiu i ho farem sí, per responsabilitat, perquè no serem nosaltres, senyor ministre, senyores i senyors diputats, no serà Esquerra Republicana qui impedeixi que aquest govern presenti uns pressupostos. No serem nosaltres. Però que ningú interpreti aquest vot com un aval, perquè no ho és.”
“Porque no seremos nosotros, señor ministro, señoras y señores diputados, no será Esquerra Republicana quien impida que este Gobierno presente unos presupuestos. No seremos nosotros, pero que nadie interprete este voto como un aval, porque no lo es. No lo es ni políticamente ni tampoco presupuestariamente.”
The complete record
Every one of 1,779 lines we hold for Teresa Jordà i Roura, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 19 of 36.
“És justament en aquest context d’urgència humanitària, i també, ho vull dir així, d’inacció internacional, que hem rebut amb indignació les notícies que l’Estat espanyol ha incomplert amb els compromisos d›acabar amb les transaccions d›armes amb destí a Israel. Segons el Centre Delàs, el Govern espanyol ha adjudicat 46 contractes a indústries militars israelianes per valor de mil milions d’euros des del 7 d’octubre de l’any 2023, quan va començar justament l’ofensiva contra la Franja de Gaza. L’últim exemple el vam tenir justament el 16 d’abril, quan l’Estat va tancar un acord per comprar munició israeliana per més de 5 milions d’euros. Senyor ministre, com explica que Espanya mantingui en aquests moments contactes per comprar munició d’empreses israelianes?”
“També hem d’exigir que se segueixin posant damunt la taula solucions polítiques. El Govern ha d’exigir a la Unió Europea que forci ja un alto el foc a Gaza i després impulsi una pau justa per tot Palestina. Per aconseguir-ho, Espanya ha de condicionar tot acord en cimeres europees establir mesures de pressió a Israel, ho ha de fer així, no n’hi ha una altra, incloent-hi la suspensió de l’acord d’associació que es va discutir justament ahir a Brussel·les. També l’embargament d’armes, extremadament important, i l’establiment de sancions en sectors estratègics. Fins que no estiguem fent tot això, senyores i senyors diputats, fins que no estiguem fent tot això, sens dubte, no en tinguin cap dubte, no estarem fent prou.”
“A dia d’avui, a Gaza s’està cometent, de fet, un genocidi davant del silenci de bona part de la comunitat internacional. Un genocidi que se suma al del desplaçament forçat de la població i a l’ús d’ajuda humanitària com a mecanisme de guerra. I la pregunta és molt clara, i alhora molt simple, què hem de fer davant de tot això? Què hem de fer? Perquè és evident que no estem fent prou. A la llum dels crims que estem veient cada dia, penjar-se medalles, a mi personalment se’m fa extremadament ridícul. Evidentment, l’Estat d’Israel ha de ser jutjat pels crims contra la humanitat que ja fa temps que investiga el Tribunal Penal Internacional. Hem de reivindicar, senyor ministre, el sistema multilateral i exigir a tots els estats de la Unió Europea que compleixin, que compleixin amb les tres ordres de detenció emeses.”
“En les últimes hores, els mitjans han recollit l’alerta extremadament esgarrifosa de Nacions Unides, que en les properes 48 hores podrien morir 14 000 infants més, 14 000 infants més, si se segueix bloquejant com fins ara l’entrada d’aliments i l’entrada de medicines. Estem vivint, diputades i diputats, una autèntica massacre en directe. Netanyahu ha declarat que només permetrà que arribi ajut per raons diplomàtiques, perquè els seus aliats, això sí, no vegin imatges de fam. I aquí no passa res. No passa absolutament res. Senyor ministre, això és maldat. És maldat. És que no es pot dir de cap altra manera. Gaza ja pràcticament no existeix. Quasi no hi queden escoles. Quasi no queden hospitals, refugis. La gent hi malviu, hi malviu atrapada entre els crims de guerra atroços d’Israel i, evidentment, també el bloqueig d’Egipte.”
“Gràcies, presidenta. Molt bon dia a totes i a tots. Senyor ministre. De fet, deixin-me començar dient que em sembla extremadament impossible, de fet, em sembla fins i tot delirant no començar aquesta compareixença sense parlar de la situació que es viu a Gaza, i bàsicament fer-ho per condemnar una vegada més els crims contra la humanitat que Israel segueix exercint. Hem de lamentar que, després d’un inici d’alto el foc, Israel ha reprès una campanya extremadament criminal. De fet, els 17 000 infants morts són una xifra insuportable. És una xifra que inclús fa mal només, només d’anomenar-la. No hi ha, senyor ministre, equidistància possible, no n’hi ha.”
“Por ejemplo, ampliar el parque público de vivienda, cosa que ustedes y sus socios pregonan continuamente. Mire, estos recursos, señora vicepresidenta, beneficiarían a todos los ayuntamientos, a todos, sí, de todos los colores políticos, también a los suyos. Porque entiendo que también son los suyos. Señora ministra, se lo pido, basta de excusas, sean valientes, reformen de una vez por todas la ley Montoro. Háganlo, porque, si no lo hacen, les van a recordar por todo aquello que no hicieron y no por aquello que sí que hicieron. Sean valientes. (Aplausos).”
“No han reformado la ley Montoro, que justamente era la ley que instaló la austeridad en España y que impide que los ayuntamientos hagan uso de sus propios recursos. No han puesto en marcha la regla de gasto para el 25 y, cuando lo han hecho en ejercicios anteriores, han exigido una disciplina fiscal a los ayuntamientos que ni tan solo ustedes cumplen como Administración central. Y lo que es más grave, no han aumentado los recursos para los ayuntamientos en un 13 %, como habían prometido y como les corresponde a los ayuntamientos. Miren, entre remanentes y recursos que deben los ayuntamientos, estamos hablando, vicepresidenta, de más de 45 000 millones de euros. ¿Se imaginan lo que podrían hacer los ayuntamientos con todos esos recursos? Porque una servidora sí se lo imagina.”
“S’imagina què podrien fer els ajuntaments amb tots aquests recursos? Perquè una servidora sí s’ho imagina. Per exemple, ampliar el parc públic d’habitatge, per exemple, cosa que vostès i els seus socis pregonen contínuament. Miri aquests recursos, vicepresidenta, beneficiarien tots els ajuntaments, tots, sí, de tots els colors polítics, també els seus ajuntaments, perquè en té, també els seus. Senyora ministra, li demano, prou excuses, siguin valents, reformin d’una vegada per totes la llei Montoro, facin-ho, perquè, si no ho fan, seran recordats per tot allò que no van fer i no per allò que sí van fer. Siguin valents. Sí, señora Montero, pero no dejan de ser excusas. Mire, al final la política fiscal del PSOE es de todo menos una política valiente.”
“Sí, senyora Montero. Però no deixen de ser excuses. Miri, al final la política fiscal del PSOE és de tot menys una política valenta. No han reformat la llei Montoro, que és justament la llei que va instal·lar l’austeritat a Espanya i que impedeix que els ajuntaments facin ús dels seus propis romanents. No han presentat la regla de despesa pel 2025 i, quan ho han fet en exercicis anteriors, han exigit una disciplina fiscal als ajuntaments que ni tan sols vostès, com a administració general de l’Estat, compleixen. I tres, i més greu, no han augmentat els recursos per als ajuntaments en un 13 %, com van prometre i com els corresponen als ajuntaments. Miri, entre els romanents i els recursos que deuen als ajuntaments, estem parlant, vicepresidenta, de més de 45 mil milions d’euros.”
“Es una constante recibir a alcaldes y regidores de nuestro país quejándose de la falta de recursos para llevar a cabo el gasto que sus ciudadanos se merecen. En este caso, la realidad es muy clara: los ayuntamientos tienen impuesta una rigidez fiscal que les impide hacer uso de sus propios recursos para invertir en vivienda, para invertir en gasto social o para invertir en sus infraestructuras. Y no solo eso, señora vicepresidenta, sino que además el Estado no les ha transferido los recursos que les corresponden en base a la economía del año 2024. Y por eso le preguntamos, vicepresidenta: ¿Cómo tiene pensado paliar esta falta de financiación de los ayuntamientos? -- 15 of 94 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 21 de mayo de 2025”
“Gràcies, presidenta. Molt bon día, vicepresidenta. És una constant rebre alcaldes i regidors del nostre país queixant-se de la falta de recursos per dur a terme la despesa que els seus ciutadans mereixen. En aquest cas, la realitat és clara: als ajuntaments se’ls imposa una rigidesa fiscal que els impedeix fer ús dels seus propis recursos per invertir en habitatge, per invertir en despesa social o per invertir en les seves infraestructures. I no només això, senyora vicepresidenta, sinó que, a més a més, l’Estat no els ha transferit els recursos que els pertoquen en base al creixement de l’economia l’any 2024. Per això li preguntem, vicepresidenta, com pensa pal·liar aquest infrafinançament als ajuntaments? Gracias, presidenta. Muy buenos días, vicepresidenta.”
“Entre unos y otros tenemos un problemón, un problemón al que ustedes han dedicado cinco minutos de análisis nada más y que ahora va a ser muy difícil de resolver. La clave es muy clara: tienen que jugar fuerte, tienen que apostar por normativas y por decisiones claves, han de democratizar la energía. El apagón que hemos vivido no puede ser una excusa para apagar nada, para cerrar nada; al contrario, tiene que ser un revulsivo para acelerar todo, para corregir los déficits estructurales, para actuar de forma decidida, fortaleciendo un sistema energético que no puede estar nunca más en manos de las inercias del pasado ni de la privatización. Esto nos ha puesto ante el espejo. No hacer nada, créanme de verdad, es mucho más arriesgado que actuar. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Sí, pero se crearon nuevas oportunidades en los territorios afectados con la colaboración de empresas y de las administraciones. ¿A qué están esperando ahora? Nosotros queremos el cierre de las centrales nucleares, sí, pero no lo queremos a cualquier precio ni tampoco de cualquier forma. Exigimos -- 54 of 105 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 14 de mayo de 2025 garantizar el abastecimiento con energías limpias y una reindustrialización efectiva de las zonas afectadas y exigimos itinerarios claros, itinerarios de formación y de ocupación para las personas trabajadoras que hoy dependen de eso. No hay una transición energética justa sin transición territorial justa, y esto tiene que quedar muy claro. Ahora sí que acabo, señora ministra.”
“Por lo tanto, no defendemos un cierre precipitado ni desordenado, pero tampoco debemos pensar que se pueda justificar alargar la vida útil, como si nada, porque lo dicen las señorías del PP y las señorías de VOX por otros intereses, sin duda. Las centrales nucleares hay que cerrarlas, sí, pero hay que hacerlo con responsabilidad, con una buena planificación y con compromisos con el territorio. La pregunta es muy clara: ¿hasta cuándo podrá el Partido Socialista Obrero Español mantener el calendario de cierre pactado en 2019 sin haber hecho los deberes? Porque este es el problema, que no se han hecho los deberes. Esa es la clave. Cuando cerraron la minería del carbón y sus centrales térmicas, se hicieron cosas. ¿Se podría haber hecho mejor?”
“Las centrales nucleares han garantizado el suministro de forma constante y lo han hecho ―hay que decirlo― con emisiones bajas en CO2, pero hoy ya no podemos ignorar los límites y los riesgos que tienen: residuos radioactivos, envejecimiento de las instalaciones, dependencia tecnológica externa absoluta y una competitividad decreciente ante las renovables. La energía nuclear no tiene futuro, la energía nuclear no es el futuro. Sin embargo, somos plenamente conscientes de que, en torno a esas centrales ―todas ellas, la mayoría, en Cataluña―, hay territorios con una fuerte dependencia económica y laboral de estas.”
“Aquel oligopolio en el que veinticuatro exministros han tenido cargos en sus diferentes empresas y al que diecinueve secretarios de Estado ―si no me equivoco― han estado vinculados. ¿Ellos van a hacer la transición energética? ¿O quizás la hará el sector nuclear? Aprovecho para hablar de ello un momento. La energía nuclear, durante décadas, ha sido también una parte fundamental del sistema eléctrico español. La mayoría de las centrales ―no hace falta decirlo― están en mi país, en Cataluña. De hecho, están en el sur de mi país.”
“Todo ese esfuerzo del Govern ―y no solo del Govern, también de la consejería que tuve el honor de presidir, pero, sobre todo, todo ese esfuerzo de la Dirección General de Energía― para generar o disponer de un mix eléctrico 100 % renovable no sirve absolutamente de nada si al final la electricidad solo representa el 25 % de la demanda energética del país. Y eso es lo que está pasando, porque el resto, el 75 %, depende de combustibles fósiles. Y así es imposible, así no vamos a conseguir hacer la transición energética ni en la semana de los tres jueves, como diría mi abuela. Se pueden imaginar que esa semana de los tres jueves no existe. Vuelvo a ello. Queremos esa transición energética, ¿no? ¿O estamos esperando a que la haga el oligopolio eléctrico que han privatizado unos y otros, PP y PSOE?”
“Ahora, hoy en día, gracias al Govern anterior ―el Gobierno republicano―, está en construcción: 250 kilómetros y 30 municipios afectados. Sin ese tramo eléctrico, no podríamos haber avanzado en Cataluña hacia la descarbonización ni tampoco en la reindustrialización. También hacía falta avanzar en almacenamiento hidroeléctrico y en baterías. Es algo importantísimo, por eso se trabajó en una nueva central reversible y en otra más, y se colaboró con Endesa para acelerar la ampliación de la central de Moralets, un proyecto fácilmente ejecutivo porque muchas infraestructuras ya existían, cosa que también es muy importante. No hace falta destrozar el territorio para hacer la transición energética, hay que aprovechar las infraestructuras que ya existen.”
“No podemos seguir con un modelo en el que en determinados momentos se produce la electricidad prácticamente a coste cero, y eso está pasando. Esta situación genera disfunciones, y no solo genera disfunciones, sino que lo que hace es desincentivar la inversión en renovables y comprometer gravemente la viabilidad a largo plazo de todo el sistema. Es preciso que tengamos un mecanismo, señora vicepresidenta, que dé unas señales claras, estables y justas para todos. En Cataluña, hoy, Red Eléctrica española está construyendo la vía eléctrica más larga de todas las que se están construyendo en el Estado. En 2023, el Govern de la Generalitat autorizó la línea de alta tensión de 200 kilovatios de Mangraners a Begues, después de una década de bloqueo, porque todo estaba bloqueado. Más de diez años ha estado bloqueada la línea.”
“Y lo es también para la nueva industria y para las infraestructuras de recarga de los coches eléctricos, si es que también queremos descarbonizarlo; lo es para las desaladoras, para los centros de datos, para las fábricas de baterías y para los superconductores; lo es para los sistemas de almacenamiento e incluso también para nuestros crecimientos residenciales. Lo es para todo porque, miren, queremos redactar muchas estrategias de descarbonización, podemos reclamar objetivos de reducción de emisiones y lo podemos hacer año tras año, día tras día, pero, si no resolvemos el problema, no vamos a hallar la solución. Además, hay que revisar con urgencia el sistema de fijación de precios de la electricidad, esto es otra cosa.”
“No se trata solo de producir, se trata también de garantizar la capacidad de gestión, de trasladar y de aprovechar esta energía en todo momento. Eso es clave. La red eléctrica ―y eso usted lo sabe, señora vicepresidenta― es uno de los cuellos de botella que tenemos hoy en la transición energética. Lo es para la nueva generación renovable, que cada vez tiene más dificultades para encontrar puntos de conexión con suficiente capacidad de evacuación. Esa es una realidad, y lo estamos diciendo cada vez -- 53 of 105 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 14 de mayo de 2025 que podemos hacerlo; no solo este grupo parlamentario lo dice, hay otros que también lo dicen.”
“En mi país ―al menos en la legislatura pasada―, más allá de crear una estructura de Estado importante que se está consolidando a marchas forzadas ―que es la energética pública de Cataluña―, teníamos claro que las energías renovables deben ir de la mano de un nuevo ecosistema y que es imprescindible implantar energía solar y eólica de forma planificada para poder desarrollarla. También teníamos clarísimo que es preciso que haya una gestión, una integración eficiente de energías renovables con la red. Y eso, sí o sí, pasa por fortalecer lo que decía al principio: los sistemas de almacenamiento, que aquí son claves. Hacerlo con baterías, con centrales hidroeléctricas reversibles y también con una interconexión mucho mejor que la que hay.”
“Esa es la soberanía energética bien entendida. Tenemos la oportunidad de democratizar la energía, de acabar con el statu quo del negocio energético y de aprovechar las redes de distribución que tenemos a lo largo y ancho de todo el territorio ―y que ya existen― para incrementar precisamente esa soberanía energética y que sea real. Pero eso se lo creen, ¿no? Yo quiero entender que se lo creen. ¿Sí o no? Porque, si se lo creen, señora vicepresidenta, ¿a qué están esperando, repito, para hacer esos cambios técnicos y aplicar las normativas adecuadas? Y, si no se lo creen, de verdad, díganlo y dejemos todas y todos de perder el tiempo. Le voy a hablar unos minutos también de Cataluña y del Gobierno de Pere Aragonès.”
“Albert Einstein decía que, si tienes un problema trascendental que tienes que resolver en sesenta minutos, debes dedicarle cincuenta y cinco a entenderlo porque, si lo entiendes, con cinco minutos tendrás bastante para resolverlo. Quizás, quizás, solo quizás, debemos plantearnos que es el momento de pasar de objetivos y estrategias, y quizás deberíamos entender la situación del contorno para poder resolver esta situación del mix energético. Y lanzo otra pregunta: ¿somos todos y todas conscientes de la oportunidad histórica que ustedes pueden liderar en su Gobierno? ¿Son conscientes de ello? Tenemos una oportunidad inmensa, una oportunidad para cambiar de una vez por todas la lógica del sistema actual, y, sobre todo, de situar a la ciudadanía en el centro de ese nuevo modelo energético, porque va de eso.”
“También queremos hablar de cómo acelerar la electrificación de la demanda, porque hacer eso no solo nos ayuda a reducir emisiones, que también, sino que contribuirá activamente a estabilizar también el sistema eléctrico. Acelerar este proceso ―usted lo sabe― es clave para contar con un modelo fiable, que es de lo que estamos hablando; un modelo que sea fiable y a la vez sostenible y capaz de resistir situaciones de tensión como las que se vivieron hace pocas semanas. Vicepresidenta, es el momento de apostar fuerte, es el momento de hacer apuestas valientes y ―se lo pedimos― es el momento de hacer cambios técnicos y normativos que sean decididos. Sinceramente, yo no sé si realmente ustedes se creen lo que dicen o lo dicen porque toca decirlo, porque esa falta de acción está durando demasiado.”
“La bajada histórica del sistema eléctrico, más allá de los reproches absolutamente cansinos entre Gobierno y oposición, más allá de seguir oyendo mentiras, bestialidades oportunistas del facherío que estamos sufriendo y oyendo esta mañana, debería servir para fortalecer el sistema y para acelerar, como decíamos, la transición energética. A la espera de las conclusiones exactas y oficiales del apagón, señora vicepresidenta, ¿vamos a hacer algo en este sentido? Porque nosotros queremos hablar de cosas serias ―no digo que el apagón no lo sea, pero es un tema puntual, no podemos centrarnos solo en esto―; nosotros queremos hablar de almacenamiento, queremos hablar de interconexiones, queremos hablar de digitalización y de modernización de las redes.”
“Comparece porque se calculan pérdidas millonarias, porque el transporte ferroviario se colapsó. Eso no debería ser noticia, de hecho, pero ese lunes colapsó como nunca. Y usted hoy, en nombre de su Gobierno, está aquí para decirnos una vez más que Red Eléctrica sigue investigando las causas de todo, aunque hoy se ha podido desestimar ―según su versión― que, en conjunto, no fue un ataque. Incluso usted hoy comparece para justificarnos el apagón informativo de su Gobierno; que ese apagón, sí ―hay que decirlo―, fue excesivamente oscuro. Para nosotros, vicepresidenta, su presencia hoy aquí nos debería servir para aprender alguna cosa del maldito ―permítame decirlo― apagón, para que usted nos explique exactamente cómo vamos a consolidar un modelo energético cien por cien renovable, descarbonizado.”
“Por lo tanto, es una evidencia flagrante que seguir transitando por esta vía es insostenible y nos aboca a efectos absolutamente irreversibles que amenazan el devenir, evidentemente, de nuestra supervivencia, la de todos, también la de aquellos que niegan esta realidad, porque una servidora, a día de hoy, por lo que sé, aún respira lo mismo que el resto. Si eso es así, señora ministra, ¿a qué están esperando para hacer los deberes? -- 52 of 105 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 14 de mayo de 2025 Usted hoy comparece en sede parlamentaria porque el pasado 28 de abril se oscureció todo a las doce y media y, de hecho, hasta doce horas después las neveras no volvieron a funcionar. Usted comparece este miércoles porque hace diecisiete días cayeron 15 gigavatios de generación eléctrica.”
“Aquesta crisi ens ha posat davant del mirall. No fer res, cregui’m, cregui’m, de veritat, és molt més arriscat que actuar. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Muy buenos días a todas y a todos. Vicepresidenta, buenos días también. Empiezo con unas afirmaciones categóricas que entiendo, señora vicepresidenta, comparte todo este hemiciclo, salvo la sección de los negacionistas de manual de Abascal. La afirmación es la siguiente: la emergencia climática pone en riesgo el futuro del planeta, la dependencia energética de los combustibles fósiles pone en primera línea la necesidad, obviamente, de avanzar de forma decidida hacia unos modelos que sean menos contaminantes. A priori, todo el mundo debería estar de acuerdo, absolutamente.”
“Exigim itineraris clars, itineraris de formació i ocupació per a les persones treballadores que avui en depenen. No hi ha transició energètica justa sense transició territorial justa, i això ha de quedar molt clar. I ara sí que acabo, senyora ministra, darrere d’uns i altres tenim un problemón, un problema al qual només van dedicar vostès cinc minuts d’anàlisi, i que ara serà molt difícil de resoldre. La clau és clara: han de jugar fort, han d’apostar per canvis tècnics necessaris i per normatives. Han de democratitzar l’energia. L’apagada que hem viscut no pot ser una excusa per aturar res; al contrari, ha de ser un revulsiu per accelerar-ho tot, per corregir els dèficits estructurals, per invertir de manera decidida i per enfortir un sistema energètic que no pot estar en mans mai més de la improvisació o de les inèrcies del passat.”
“I la pregunta és molt clara: fins quan podrà el Partit Socialista Obrer Espanyol mantenir el calendari de tancament pactat el 2019 sense haver fet els deures? Perquè aquest és el problema, que no s’han fet els deures. Aquesta és la clau. Quan es va tancar la mineria del carbó i les centrals tèrmiques sí que es van fer els deures. Es podrien haver fet millor, com sempre, però més o menys es van fer. Es van crear noves oportunitats als territoris afectats amb la col·laboració d’empreses, amb la col·laboració d’administracions. Què estan esperant ara? Nosaltres volem el tancament de les centrals nuclears, sí, però no a qualsevol preu ni tampoc de qualsevol manera. Exigim garantir l’abastament amb energies netes. Exigim una reindustrialització efectiva de les zones afectades.”
“Però avui ja no podem ignorar els límits i els riscos que tenen: residus radioactius, envelliment de les instal·lacions, dependència absoluta tecnològica externa i una competitivitat decreixent davant de les renovables. L’energia nuclear no té futur. L’energia nuclear no és el futur. Som plenament conscients, però, que al voltant d’aquestes centrals, totes elles a Catalunya, la majoria, hi ha territoris amb una forta dependència econòmica i laboral. No defensem, doncs, un tancament precipitat ni desordenat, però tampoc pensem que es pugui justificar allargar-ne la vida útil com si res, perquè ho diuen les senyories del PP i les senyories de VOX, per uns altres interessos, segurament. Les centrals nuclears han de tancar, sí, però cal fer-ho amb responsabilitat, cal fer una planificació i cal fer-ho amb compromisos amb el territori.”
“O estem esperant que la faci l’oligopoli elèctric que van privatitzar uns i altres? PP i PSOE. Aquest oligopoli que almenys 24 exministres han tingut càrrec a les seves principals empreses energètiques i almenys, si no m’he descomptat, 19 secretaris d’Estat hi han estat directament vinculats. Ells faran la transició energètica? O potser la farà el sector nuclear? Aprofito també per parlar-ne un moment. L’energia nuclear ha estat durant dècades una part fonamental també del sistema elèctric espanyol, malgrat la majoria de les centrals, no cal dir-ho, són el meu país, són a Catalunya. De fet, són al sud del meu país. Han garantit subministrament de manera constant i ho han fet amb emissions, també cal dir-ho baixes en CO2.”
“-- 51 of 105 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 14 de mayo de 2025 Tot aquest esforç del Govern, tot aquest esforç, no només del Govern, també de la Conselleria que vaig tenir l’honor de presidir, mal m’està dir-ho, però sobretot també tot aquest esforç de la Direcció General d’Energia per posar, o per disposar d’un mix elèctric 100 % renovable, no serveix absolutament de res si al final l’electricitat només representa un 25 % de la demanda energètica del país. I això està passant. Perquè la resta, el 75 % depèn de combustibles fòssils. Així és impossible. Així no farem la transició energètica ni la setmana dels tres dijous, que diria la meva àvia al cel sia, ni la setmana dels tres dijous, que es poden imaginar que no existeix. Perquè hi torno, la volem fer, oi, la transició energètica? La volem fer?”
“Per això es va treballar en una nova central reversible a Riba-roja i una altra a la Baells. També es va col·laborar, en aquest cas, amb Endesa, per accelerar l’ampliació de la central de Moralets, un projecte fàcilment executiu, ja que moltes infraestructures ja existien, cosa també molt important: no cal destrossar el territori per fer la transició energètica, cal aprofitar aquelles infraestructures que ja existeixen.”
“Cal un mecanisme, vicepresidenta, que doni senyals clars, estables i justos per a tothom. A Catalunya, avui Red Eléctrica Española està construint la línia elèctrica més llarga de totes les que s’estan fent a l’Estat. El 2023, el Govern de la Generalitat va autoritzar la línia d’alta tensió de 200 quilowatts de Mangraners a Begues, després d’una dècada, val a dir, de bloqueig, és a dir, estava bloquejada. Més de deu anys, aquesta línia estava bloquejada. Ara, avui, gràcies al Govern anterior, el Govern republicà, està en construcció. Són uns 150 quilòmetres i 30 municipis afectats. Sense aquest eix elèctric, Catalunya no hauria pogut avançar en descarbonització ni tampoc hauria pogut avançar en reindustrialització. També calia avançar en emmagatzematge hidroelèctric i en bateries. Importantíssim.”
“Ho és pels superconductors. Ho és pels sistemes d’emmagatzematge i fins i tot pels nous creixements residencials. És que ho és per tot. Perquè mirin, podem redactar moltes estratègies de descarbonització, podem reclamar objectius de reducció d’emissions i ho podem fer any rere any, un dia rere un altre. Però si obviem el problema, no trobarem la solució. A més, cal revisar amb urgència el sistema de fixació de preus de l’electricitat. Aquesta és una altra. No podem continuar amb un model on, en determinats moments, es produeix l’electricitat pràcticament a cost zero. I això passa. Aquesta situació genera disfuncions. I no només genera disfuncions, sinó que el que fa és desincentivar la inversió en renovables i comprometre seriosament la viabilitat a llarg termini del sistema.”
“No es tracta només de produir, sinó que es tracta també de garantir la capacitat de gestionar, de traslladar i d’aprofitar bé aquesta energia en tot moment. Això és clau. La xarxa elèctrica, i vostè ho sap, vicepresidenta, la xarxa elèctrica és un dels colls d’ampolla a dia d’avui de la transició energètica. Ho és per la nova generació renovable, que cada vegada té més dificultats per trobar punts de connexió amb prou capacitat d’evacuació. Aquesta és una realitat, i ho estem dient cada vegada que tenim l’oportunitat, no només aquest Grup parlamentari, n’hi ha algun altre que també ho diu. I ho és també per la nova indústria. Ho és per les infraestructures de recàrrega dels cotxes elèctrics, si és que també volem descarbonitzar-ho. Ho és per les dessaladores. Ho és pels centres de dades. Ho és per les fàbriques de bateries.”
“Al meu país, almenys la legislatura passada, més enllà de crear una estructura d›estat important que s›està consolidant a marxes forçades, que és l’Energètica Pública de Catalunya, teníem clar que les energies renovables han d’anar acompanyades d’un nou ecosistema i que és imprescindible implantar energia solar i eòlica de manera planificada, planificada per poder-ho desenvolupar. També teníem claríssim que cal una gestió o una integració eficient de les energies renovables en la xarxa, i això passa sí o sí per reforçar allò que deia al principi, els sistemes d’emmagatzematge, que són claus. Fer-ho amb bateries, amb centrals hidroelèctriques reversibles i també amb molt millor interconnexió.”
“Tenim l’oportunitat de democratitzar l’energia, d’acabar amb l’status quo del negoci energètic i d’aprofitar les xarxes de distribució que tenim al llarg i ample del territori, que ja existeixen, per incrementar justament aquesta sobirania energètica real. Però clar, això s’ho creuen. Jo vull entendre que s’ho creuen. Sí o no? Perquè, si s’ho creuen, vicepresidenta, què estan esperant, repeteixo, per fer aquests canvis tècnics i aplicar les normatives adequades? I si no s’ho creuen, de veritat, doncs ho diuen i deixem totes i tots de perdre el temps. Jo li parlaré un moment també de Catalunya i del Govern de Pere Aragonès.”
“Albert Einstein deia que, si tens un problema transcendental a resoldre en seixanta minuts, n’has de dedicar 55 a entendre aquest problema, 55, perquè, si l’entens, en tindràs prou en 5 per resoldre’l. Potser, potser, només potser, hem dedicat massa temps a plantejar objectius, a plantejar estratègies i massa poc temps a entendre les condicions de contorn per assolir la descarbonització amb èxit. Perquè llenço una altra pregunta, és a dir, som totes i tots conscients de l’oportunitat històrica que vostè i el seu Govern poden liderar en aquests moments? En som conscients? Tenim una immensa oportunitat, una oportunitat per canviar d’una vegada per totes la lògica del sistema actual i, sobretot, de situar la ciutadania al centre del nou model energètic. Perquè va d’això, eh, això és la sobirania energètica ben entesa.”
“També volem parlar de com accelerar l’electrificació de la demanda, perquè fer-ho no només ens ajuda a reduir emissions, que també, sinó que fer-ho vol dir contribuir activament a estabilitzar el sistema elèctric. Accelerar aquest procés, vostè ho sap, és clau. És clau per tenir un model fiable, que és del que estem -- 50 of 105 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 14 de mayo de 2025 parlant. Un model fiable i un model alhora sostenible, capaç de resistir situacions de tensió com les que es van viure fa poques setmanes. Vicepresidenta, és el moment de jugar fort. És el moment de fer apostes valentes i li demanem. És el moment de fer canvis tècnics, canvis tècnics i normatius decidits. Sincerament, jo no sé si realment es creuen el que diuen o senzillament ho diuen perquè toca, perquè aquesta inacció està durant massa.”
“Diputades i diputats, la davallada històrica del sistema elèctric, més enllà dels retrets absolutament cansinos entre Govern i oposició, més enllà d’escoltar mentides, falsedats, bestieses oportunistes del facherío, com estem vivint o patint aquest matí, hauria de servir per enfortir el sistema i per accelerar, com deia, la transició energètica. A l’espera de les conclusions exactes i oficials de l’apagada, senyora vicepresidenta, farem alguna cosa en aquest sentit? Perquè nosaltres volem parlar de coses serioses, volem parlar..., que no dic que l’apagón no ho sigui, òbviament, però és un tema puntual. No ens podem focalitzar només en això. Nosaltres volem parlar d’emmagatzematge, volem parlar d’interconnexions, volem parlar de digitalització i de modernització de les xarxes.”
“De fet, això no hauria de ser notícia, però aquell dilluns va col·lapsar com mai. I vostè, avui, en nom del seu Govern, és aquí per dir-nos, una vegada més, que Red Eléctrica encara investiga les causes de tot plegat, malgrat que avui s’ha pogut desestimar, segons la seva versió, que tot plegat no va ser un atac. I fins i tot vostè avui compareix per justificar-nos l’apagada informativa, informativa del seu Govern, que aquesta sí, val a dir, va ser excessivament fosca. Per a nosaltres, vicepresidenta, la seva presència avui aquí hauria de servir per aprendre alguna cosa del refotut, deixi-m’ho dir així, apagón. I sobretot, perquè vostè ens expliqui exactament com consolidarem un model energètic descarbonitzat i 100 % renovable.”
“És, doncs, una evidència flagrant que continuar transitant per aquesta via és insostenible i ens aboca a efectes, senyories, absolutament irreversibles, que amenacen l’avenir, evidentment, de la nostra supervivència, la de tots, també la d’aquells que neguen aquesta realitat. Perquè que sàpiga una servidora, a dia d’avui encara respiren el mateix aire que la resta. Si això és així, senyora ministra, què coi estan esperant per fer els deures? Vostè avui compareix en seu parlamentària perquè el passat 28 d’abril es va fer fosc a dos quarts d’una del migdia i, de fet, fins dotze hores després les neveres no van tornar a funcionar. Vostè compareix aquest dimecres perquè fa 17 dies van caure 15 gigawatts de generació elèctrica. Compareix perquè es calculen pèrdues milionàries, perquè el transport ferroviari va col·lapsar.”
“Gràcies, presidenta. Molt bon dia a totes i a tots. Vicepresidenta, també, bon dia. Començo amb unes afirmacions categòriques que entenc, senyora vicepresidenta, comparteix tot aquest hemicicle, evidentment, amb l’excepció excepcional dels negacionistes de manual d’Abascal. L’afirmació és la següent: l’emergència climàtica posa en escac el futur del planeta. La dependència energètica dels combustibles fòssils posa en primera línia la necessitat, òbviament, d’avançar decididament amb urgència cap a models menys contaminants. A priori, hi hauria d’estar absolutament d’acord tothom.”
“Y, señorías, esto también explica las trabas administrativas, esto es lo que explica el absurdo burocrático, la falta de normativas valientes, la paranoia absoluta de marcar objetivos inasumibles, la poca transparencia y, sobre todo, la absurda exigencia a los que llevan años cobrando desmesurados beneficios, en connivencia con los gobernantes, de que consigan descarbonizar y hacer una transición verde, limpia y justa, poniendo a la ciudadanía en el centro. Créanme, todo esto es una comedia dramática de las verdaderamente malas. Gracias. (Aplausos).”
“Sin embargo, desgraciadamente, la realidad y los titulares no son estos, son otros, y esto se explica perfectamente cuando, como mínimo, veinticuatro exministros han tenido cargos en las seis principales empresas energéticas y diecinueve secretarios de Estado han estado vinculados directamente con estas energéticas; desgraciadamente, este es el titular. Resumiendo ―y acabo, presidente―, el pastel energético se reparte entre pocas manos y es lo que explica la relación fluida y directa —lo voy a decir así— entre los gobernantes del bipartidismo español y los dirigentes empresariales del negocio energético.”
“Por eso, en Cataluña creamos la empresa pública La Energètica, que es un instrumento, una estructura de Estado que nace para acelerar la transición energética en mi país, que nace precisamente para garantizar que esto se haga con respeto al territorio y, sobre todo, para que nadie pueda quedarse atrás. Y hoy esta estructura de Estado tiene el consenso de la mayoría del Parlament de Cataluña y ha demostrado, obviamente, ser una herramienta muy útil. Por tanto, estos son los titulares en los que Esquerra Republicana está trabajando, en la desconexión del oligopolio, en la energía pública y la descentralización a favor de la distribución.”
“Segundo titular, sí, la energía tiene que ser pública, y esto nosotros lo tenemos muy claro; de hecho ―permítanme decirlo así―, lo tenemos clarísimo: queremos que la ciudadanía tenga voz, queremos que la ciudadanía pueda decidir sobre la energía. Precisamente, esto es soberanía energética, esto es soberanía energética bien entendida; esto, y nada más, porque aquí todos se llenan la boca hablando de soberanía energética, y esta es la auténtica soberanía energética. Además, precisamente lo es porque la energía es un bien común, porque todas y todos tenemos derecho a usarla y porque todas y todos también tenemos el deber de hacer un buen uso de ella.”