Teresa Jordà i Roura
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Però també és una advertència — deixi-m’ho dir així— molt i molt clara. No bloquejarem la possibilitat, ja ho he dit abans, que hi hagi pressupostos, però si aquests pressupostos, senyor ministre, no serveixen per corregir el dèficit de finançament de Catalunya, si aquests pressupostos no garanteixen el compliment efectiu de les inversion…”
“Y hace demasiado tiempo que el PSOE pide confianza, mientras que lo que hace es acumular un saco de incumplimientos inmenso. Hablamos de estabilidad presupuestaria. Sí, sí, hablamos de eso, pero ¿de qué sirve hablar de estabilidad si se mantiene un modelo de financiación injusto que ahoga a Cataluña?”
“No vamos a bloquear la posibilidad ―lo he dicho antes― de que haya un presupuesto, pero si estos presupuestos, señor ministro, no sirven para corregir el déficit de financiación de Cataluña, si estos presupuestos no garantizan el cumplimiento efectivo de las inversiones y si estos presupuestos no respetan los compromisos adquiridos con Ca…”
“Perquè la transició no consisteix només a substituir una font d’energia per una altra font d’energia. Consisteix a decidir qui controla aquesta energia, qui se’n beneficia i, sobretot, en definitiva, quin país volem construir.”
“Nosaltres votarem favorablement a aquest objectiu i ho farem sí, per responsabilitat, perquè no serem nosaltres, senyor ministre, senyores i senyors diputats, no serà Esquerra Republicana qui impedeixi que aquest govern presenti uns pressupostos. No serem nosaltres. Però que ningú interpreti aquest vot com un aval, perquè no ho és.”
“Porque no seremos nosotros, señor ministro, señoras y señores diputados, no será Esquerra Republicana quien impida que este Gobierno presente unos presupuestos. No seremos nosotros, pero que nadie interprete este voto como un aval, porque no lo es. No lo es ni políticamente ni tampoco presupuestariamente.”
The complete record
Every one of 1,779 lines we hold for Teresa Jordà i Roura, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 15 of 36.
“Sigui un trampolí per a una reforma, una reforma de veritat del sistema de finançament que reconegui d’una vegada per totes el paper cabdal de les administracions més properes a la ciutadania, de les administracions més importants a favor dels nostres alcaldes i alcaldesses, sigui quin sigui el seu color polític. Res més. Moltes gràcies. -- 61 of 106 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 22 de julio de 2025 Gracias, presidenta. Muy buenas tardes. Se nota que es la hora de comer, porque reina un gran silencio aquí, en este hemiciclo. Vicepresidentas, diputadas y diputados, yo, personalmente, desconozco cuántos alcaldes o alcaldesas reciben ustedes cada día.”
“Uns recursos que, entre altres, serien molt útils, molt útils contra, per exemple, la lluita contra l’emergència a l’accés a l’habitatge per dotar realment els ajuntaments, a tots els ajuntaments, la capacitat, per exemple, per ampliar justament el parc públic d’habitatge és una cosa que jo crec que demanen tots els alcaldes, alcaldes i alcaldesses de les files dels diferents grups parlamentaris d’aquest hemicicle. Vaja, crec. Acabo amb un advertiment. Aquests recursos han d’arribar el mes de juliol. Queden pocs dies. Però això ho hem de complir. Des d’Esquerra Republicana, no permetrem demores. És més, esperem. I això potser és un brindis al sol. Però esperem, vicepresidenta, que aquest pas sigui un trampolí.”
“I atenció, per nosaltres el que és més greu és que sense la pressió també del meu grup parlamentari, el ministeri no sé si tenia alguna intenció, potser sí, vicepresidenta, d’augmentar els recursos dels ajuntaments en aquest 13 %, perquè això ja ho va prometre vostè al novembre de l’any passat i no s’havia complert. De fet, val a dir que tot això, senyories, no és un regal del ministeri, no és un regal de l’Estat, és senzillament el que pertoca als ajuntaments. I això ho hem de tenir molt clar. És justícia. Mirin, entre romanents i recursos que es deuen als ajuntaments, almenys fins que avui es convalidi aquest reial decret perquè això disminuirà una mica, estem parlant de 45 000 milions d’euros.”
“Dit això, i malauradament, però, continuem pensant que el PSOE en matèria fiscal no és suficientment valent. A dia d’avui encara no han reformat la Llei Montoro. Una llei que sap perfectament, ho ha explicat la pròpia vicepresidenta, que va instal·lar aquest marc d’austeritat a Espanya i que impedeix als ajuntaments fer ús dels seus propis romanents fer ús dels seus propis romanents. El Partit Socialista avui encara no ha presentat una regla de despesa per a l’any 2025. De fet, val a dir també que quan ho ha fet en anys anteriors ha afegit també una disciplina fiscal als ajuntaments i a la Generalitat, però que no s’ha aplicat el mateix Estat. Bé, això és així, ho sabem. I vaja, jo diria que és extremadament trampós.”
“Nosaltres, des del Grup Republicà, ho celebrem i aprofito per recordar que sí que va ser Esquerra Republicana qui, a través d’una esmena a la llei sobre la responsabilitat civil i segur de la circulació de vehicles de motor, aconsegueix transaccionar i afegir una disposició addicional perquè el Govern fes, faci, ha fet les modificacions oportunes per fer efectiva l’actualització de les entregues a compte i de les referències relatives a la participació de les entitats locals en els tributs de l’Estat corresponents a l’any vigent corresponents a l’any 2025. Ho hem de dir: una prova més que el PSOE no fa sinó que el PSOE se l’obliga a fer. Bé, en aquest cas, val a dir que ho hem aconseguit. Avui, convalidarem si tot va bé, aquest decret i s’ha aprovat ja definitivament també la llei amb la nostra esmena.”
“Els ajuntaments i les comunitats autònomes proveeixen dels serveis dels serveis claus, m’atreviria a dir, de l’Estat del benestar, però tenen un finançament profundament injust. De fet, també ho he de dir fins a dia d’avui. El Partit Socialista no ha fet altra cosa que escudar-se primer en la falta de col·laboració del Partit Popular, que li he donat la raó, vicepresidenta. És veritat, és veritat, però quan aquesta excusa no ha servit o no ha estat prou robusta, doncs hem carregat el mort en el marc europeu. És igual. La qüestió fins fa unes setmanes era no parlar i no admetre l’infrafinançament del món local. I, de fet, també val a dir, el de la Generalitat de Catalunya. I avui ens arriba aquest Reial decret.”
“I no només això, sinó que l’Estat, i això és evident, vicepresidenta, no els ha transferit els recursos que els pertocaven en base al creixement de l’economia del 2024, que avui això intentarem refer. De fet, no és cap novetat, perquè això mateix també es fa amb la senda de dèficit de l’Estat. En aquest cas s’ha quedat aquests recursos que corresponen si els ajuntaments i els territoris de l’Estat a les comunitats autònomes. En definitiva, ho sabem totes i tots ho diem manta vegades, però no s’acaba de solucionar la realitat dels ajuntaments. El dia a dia de les administracions més properes als ciutadans i les ciutadanes és d’un infrafinançament flagrant, immens. I aquest és un dels grans problemes de l’Estat.”
“En tenen pocs perquè diria que -- 60 of 106 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 22 de julio de 2025 en tenen més o menys igual que el nombre de diputats que tenen en aquest hemicicle. El que no entendria de cap de les maneres és que el Partit Popular, que en té uns quants centenars més, doncs, en fi, no fes ús, no votés, no premés el botó verd per donar més recursos als seus ajuntaments. No ho entendria. Però, en definitiva, el que és evident és que la realitat és diàfana, és molt clara: els ajuntaments se’ls imposa una rigidesa fiscal, s’ha dit, extremadament descomunal que els impedeix fer ús, com dèiem, dels seus propis recursos, bàsicament per invertir, per invertir en allò que els ajuntaments vulguin. Per invertir, per exemple, en habitatge, per invertir en despesa social o per invertir en el dia a dia de les seves infraestructures.”
“Bé, gràcies presidenta. Molt bona tarda. Es nota que és l’hora de dinar perquè regna un gran silenci en aquest hemicicle. Vicepresidenta, vicepresidentes. Diputades, diputats, jo personalment desconec quants alcaldes, alcaldesses, regidors o regidores reben vostès cada dia. Els hi asseguro que nosaltres en rebem moltíssims i no hi ha dia que algun d’aquests càrrecs municipals del nostre país no es queixin, bàsicament de la falta de la manca de recursos per dur a terme la despesa que els seus ciutadans mereixen. No sé, vicepresidentes, si acabarem convalidar aquest reial decret. Espero que sí. Tampoc sé què faran els diputats i diputades de VOX, però això també beneficia els ajuntaments.”
“Viendo todo esto, entendemos por qué el Gobierno ha negado una y otra vez la petición de Esquerra Republicana de disponer del informe de inversiones del Estado para el segundo semestre de 2024. Mire usted, más allá de los trenes, la desinversión del Estado afecta a muchos sectores: carreteras, parque público de viviendas, y también afecta a nuestras infraestructuras hídricas. De esto nos acordamos mucho durante la sequía. Y mientras pasa esto, hay una lluvia de millones para una operación de ampliación del presupuesto decidido en Madrid que no goza del consenso mayoritario de los catalanes ni de ningún ciudadano con dos dedos de frente. Señora vicepresidenta, su Gobierno pende de un hilo y ustedes no están hoy en día en situación de seguir cumpliendo con la ciudadanía de Cataluña.”
“I tres: més sobirania, més sobirania en els sectors estratègics per a Catalunya, com per exemple la gestió dels aeroports del nostre país. Senyora vicepresidenta, li dic: deixin d’amagar el cap sota l’ala. Si volen mantenir la nostra confiança, compleixin amb Catalunya, compleixin amb els catalans i amb les catalanes. Muchas gracias. Hablemos de datos. Ustedes, el Gobierno del Estado, entre el año 2018 y el 2023 han dejado de invertir 2500 millones de euros; eso es más de la mitad de lo presupuestado, y el año pasado se mantuvo. -- 10 of 104 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 25 de junio de 2025 El Gobierno español no gastó ni 2 de cada 10 euros presupuestados, en este caso, en infraestructuras ferroviarias.”
“Això ens enrecordem molt durant la sequera i mentre això passa d’un dia per l’altre, es promet una pluja de milions per a una operació d’ampliació de l’aeroport, decidida a Madrid, que no gaudeix a dia d’avui del consens majoritari a Catalunya i, de fet, de cap ciutadà amb dos dits de front. Vicepresidenta, el seu govern penja d’un fil i vostès avui no estan en una posició per seguir incomplint amb la ciutadania de Catalunya. Esquerra Republicana serà més exigent que mai i ho farà en el compliment dels acords que hem assolit amb vostès. U: el traspàs de Rodalies perquè la Generalitat corregeixi d’una vegada per totes un servei indigne per als catalans. Dos: revertir el dèficit d’inversions i avançar en el finançament just acordat.”
“Sí, gràcies. Parlem de dades justament. Mirin, vostès, el govern de l’Estat, entre l’any 2018 i el 2023, s’han deixat d’invertir 2500 milions d’euros. Això és més de la meitat del pressupostat i l’any passat això es va mantenir. De fet, el Govern espanyol no va gastar ni 2 de cada 10 euros pressupostats, en aquest cas en infraestructures ferroviàries. Veient tot això, entenem per què el Govern ha negat una vegada més la petició d’Esquerra Republicana per disposar de l’informe d’inversions de l’Estat per a la segona meitat del 2024. Miri, i més enllà de trens, la desinversió de l’Estat afecta molts sectors, afecta les nostres carreteres, afecta el parc públic d’habitatge, afecta també les nostres infraestructures hídriques.”
“Y eso, desde luego, lo sufren los catalanes, que cada día tienen que preocuparse de si llegará el tren y si llegará tarde. Le preguntamos por ello: ¿tienen previsto corregir el déficit de inversiones del Estado en Cataluña?”
“Sí, molt bon dia, vicepresidenta. El mes d’abril, el Govern va publicar les dades d’inversió a Catalunya la primera meitat del 2024. La conclusió: Catalunya segueix a la cua de l’Estat i el que pressuposta el govern espanyol, malauradament, -- 9 of 104 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 25 de junio de 2025 no s’executa. I això, evidentment, ho pateixen els catalans que cada dia son a l’estació de tren patint per si el tren arriba, i si arriba, que no arribi tard. I per això, li preguntem: tenen previst corregir el dèficit d’inversions de l’Estat a Catalunya? Buenos días, vicepresidenta. En el mes de abril, el Gobierno publicó los datos de inversión en Cataluña del primer semestre de 2024. La conclusión es que Cataluña sigue a la cola del Estado, y lo que presupuesta el Gobierno español, por desgracia, no se ejecuta.”
“Nadie ha salido condenado ni ninguna institución se ha visto inhabilitada porque hoy esta atrocidad todavía no es un delito. Votaremos a favor de esta toma en consideración, como no puede ser de otra manera, y trabajaremos, eso sí, para que esta ley sea un referente en contra de estas mal llamadas terapias de conversión. Nada más. Muchas gracias. (Aplausos)”
“Digámoslo claro: cuando Aitor, con solo diecisiete años, derivado por sus propios padres, se vio sometido a esta mal llamada terapia, cuando le dijeron que era un enfermo, que si quería a otro chico acabaría en el infierno y que su identidad era un error de Dios, cuando este valenciano menor se vio sometido a sesiones de rezos y humillaciones, y todo eso pasaba por una institución religiosa, ¿ahora algunos nos hacen creer que eso es una infracción? ¿A alguno se le puede pasar por la cabeza que eso es una infracción? Porque el resultado, en el caso de Aitor y de tantos otros, fue escalofriante: intentó el suicidio a los diecinueve años, sufrió trastornos de ansiedad crónica y desconfianza absoluta en la figura de autoridad. Eso ocurrió en un centro religioso que sigue hoy abierto.”
“En cambio, el Partido Socialista, con su propuesta, rebaja el problema de seis meses a dos años de cárcel como máximo, sin ninguna mención de reparación económica y una limitación parcial, solo en algunos casos. No hay un reconocimiento explícito de la responsabilidad institucional y tampoco hay un compromiso con las entidades afectadas. Como si someterse a una terapia de conversión fuese como aparcar en la zona azul sin pagar, una mera infracción leve, o colarse en el metro. Señorías, eso no es justicia, eso es desprecio institucional.”
“En definitiva, una ley pensada para salvar los muebles, no para cambiar la realidad. Es tan sencillo como comparar los dos textos. La propuesta registrada en febrero era clara y contundente. Hablaba de hasta cuatro años de prisión para quien practicara este tipo de terapias, establecía reparación económica real para las víctimas, también sanciones para los profesionales, docentes o religiosos que promoviesen estas asquerosas prácticas, sanciones específicas para instituciones cómplices, incluyendo casos de menores y personas vulnerables, y también responsabilidades de familiares y tutores que lo promuevan o lo permitan. De hecho, era una propuesta que no solo castigaba, sino que reparaba y protegía, y eso es importante, como decía el compañero del PNV. Con el Código Penal no se solucionan los problemas.”
“Tampoco vamos a descubrir nada. ¿Recuerdan lo que ocurre con el debate de la prostitución, por ejemplo? Las terapias de conversión y la prostitución son debates un poco incómodos para el partido del Gobierno, no para el partido que yo tengo el honor de representar. ¿Y qué hace el PSOE? Aprovecha datos simbólicos como el 8 de marzo, la prostitución o el mes del Orgullo para hacer grandes anuncios o para presentar propuestas evolucionistas que después caen en el olvido, que no acaban tramitándose y que no se trabajan con las entidades afectadas. Son acciones que no reflejan una intención política, sino más bien una estrategia de rendimiento mediático. Y eso, señorías, no es hacer política transformadora, eso es hacer marketing institucional con el dolor de las víctimas.”
“En aquel -- 25 of 71 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 24 de junio de 2025 entonces, el PSOE, el grupo que hoy presenta esta alternativa, también callaba. Se les insistió, se les convocó y se les esperó, pero no se sumaron, no se unieron a nosotros, no comparecieron. Y hoy, cuatro meses después, parece que por fin alguien reacciona. Lo celebramos, pero parece que es una oportunidad perdida. Trataremos de que no sea así en la tramitación, porque la reacción de hoy, si me lo permiten, no es valiente, nos parece calculada. Nos parece una propuesta un poco maquillada, si me lo permiten, un poco descafeinada, que rebaja penas, que omite ayudas económicas a las víctimas y que evita señalar directamente a las instituciones cómplices. Señorías, en Esquerra Republicana vemos aquí un patrón, una estrategia que ya hemos visto antes.”
“No hacen falta electroshocks, son silenciosas, encubiertas, devastadoras. Hay que decirlo claro: no son terapias, es directamente violencia. Y, sí, eso ocurre hoy en día; esa bestialidad ocurre en nuestras ciudades, en nuestros barrios. Algunos de ustedes pueden seguir repitiendo o creyéndose que España es un referente de derechos LGTBI, pero la realidad no siempre coincide con la autoestima institucional, porque mientras que el BOE callaba, incluso calla hoy, las víctimas gritan y gritaban, y en aquel momento nadie las escuchaba. De hecho, a veces, aún no se las escucha. El pasado mes de febrero, junto con otros grupos de esta Cámara y al lado de la Asociación No es Terapia, varios grupos presentamos una proposición para prohibir las terapias de conversión.”
“Ojalá no fuera verdad, pero lo es. Hoy el Estado español tiene a jóvenes, adolescentes, incluso criaturas, niños que se ven sometidos a lo que algunos descerebrados se atreven a denominar terapia, pero que en realidad es una verdadera tortura psicológica, una verdadera tortura emocional, una tortura que busca ―sí, escúchenlo bien― borrar lo que son. Conocemos a Jorge, un chico de veinticuatro años que cuando tenía dieciséis lo llevaron al psicólogo con el pretexto de resolver dudas. Aparentemente, era una terapia normal, legal, pero de manera muy sutil empezaron a hacerle dudar de quién era. Nos lo ha explicado él mismo, nos lo contaba justo ayer. Decía lo siguiente: te hacen más vulnerable e incluso te destrozan. Por suerte ―decía él― yo conseguí salir de aquello. Eso también son terapias de conversión.”
“Ningú ha estat condemnat i cap institució ha estat inhabilitada. En definitiva, perquè avui aquesta atrocitat encara no és un delicte. Votarem a favor d’aquesta presa en consideració, com no pot ser d’altra manera, i treballarem, això sí, perquè aquesta llei —que li queda, li queda tros— esdevingui un referent en contra d’aquestes mal anomenades teràpies de conversió. Res més. Moltes gràcies, presidenta. Gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todas y a todos. Hoy estamos aquí para hablar de dignidad, pero también de miedo; para hablar de sufrimiento, de impunidad. Estamos aquí para hablar, sobre todo, si me lo permiten, de responsabilidad política. Quizá les pueda parecer incluso algo marciano. Quizá muchas de las personas que nos escuchan piensan que no es cierto, si es que alguna nos escucha, también hay que decirlo.”
“Però diguem-ho clar, quan l’Aitor —i acabo— amb només 17 anys, derivat dels seus propis pares, va ser sotmès a aquesta mal anomenada teràpia, quan li van dir que era un malalt, que si estimava un altre noi acabaria a l’infern, que la seva identitat era un error de Déu, quan l’Aitor, el noi valencià menor d’edat, va ser obligat a sessions de pregària i dejunis, a una humiliació rere una altra i tot això passava en una institució religiosa, ara algú ens vol fer creure que això és una infracció? És que algú li pot passar pel cap que això és una infracció? Perquè el resultat, en el cas de l’Aitor i tants d’altres, va ser esfereïdor. En el cas de l’Aitor, intent de suïcidi als 19 anys, trastorn d’ansietat crònic, desconfiança absoluta en la figura d’autoritat. I això va passar en un centre religiós. Aquest centre continua avui obert.”
“Ofereix de sis mesos a dos anys de presó com a màxim, sense cap menció de reparació econòmica, amb una inhabilitació parcial i limitada només en alguns casos. No hi ha un reconeixement explícit de la responsabilitat institucional, ni tampoc hi ha el compromís amb les entitats tal qual, com si ser sotmès a una teràpia de conversió fos una simple infracció, com aquell que aparca a la zona blava sense pagar o com aquell que es cola al metro. I això, senyories, no és justícia, és menyspreu. És menyspreu institucional.”
“La proposta registrada al mes de febrer penso que era clara, que era contundent. Parlava de fins a quatre anys de presó per a qui practiqués aquest tipus de teràpia, establia reparació econòmica real per a les víctimes, establia inhabilitació directa per a professionals, docents o religiosos, que promoguessin aquestes pràctiques fastigoses i sancions específiques a institucions còmplices. També inclou els casos de menors de persones vulnerables i també la responsabilitat de familiars o tutors que ho permetin o que ho promoguin. De fet, era una proposta que no només castigava, sinó que reparava i que protegia, important. Com deia el company del PNV, en el Codi Penal no se solucionen els problemes, no només se solucionen els problemes. En canvi, la del Partit Socialista rebaixa el problema.”
“I què fa el PSOE? Doncs aprofita dates simbòliques, tal qual, com el 8 de març en el cas de la prostitució o el mes de l’orgull, en aquest cas, per fer grans -- 24 of 71 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 24 de junio de 2025 anuncis o per presentar propostes abolicionistes que després cauen en l’oblit, que no s’acaben tramitant i que no es treballen amb les entitats afectades. Són accions depredador, que no reflecteixen una intenció política real, sinó més aviat una estratègia, al nostre entendre, de rendiment mediàtic. I això, senyories, no és fer política transformadora, això és fer màrqueting institucional amb el dolor de les víctimes. En definitiva, una llei pensada per salvar els mobles, no pas per canviar la realitat. Mirin, és tan senzill com comparar els dos textos.”
“Val a dir-ho, ho celebrem, però malauradament tot apunta a una oportunitat perduda. Veurem. Nosaltres farem el possible perquè no ho sigui en tota la tramitació, perquè la reacció, si em permeten, avui no és valenta. Nosaltres pensem que és una reacció calculada, que és una proposta un xic maquillada. És una proposta, si m’ho permeten, encara avui descafeïnada, que rebaixa penes, que omet ajudes econòmiques a les víctimes i que evita directament assenyalar les institucions còmplices. Aquí, senyories, des d’Esquerra Republicana, veiem un patró, una estratègia que ja hem vist abans — tampoc descobrirem massa re. Recordin el que passa amb el debat sobre la prostitució, per exemple. Tant les teràpies de conversió com la prostitució són debats una mica incòmodes pel partit del Govern, en aquest cas, no pel que jo tinc l’honor de representar.”
“Alguns de vostès poden seguir repetint o poden seguir creient-se que Espanya és un referent de drets LGTBI, però en realitat no sempre coincideix amb l’autoestima institucional. Perquè mentre el BOE callava, mentre el BOE encara avui calla, les víctimes criden i cridaven i ningú en aquell moment les escoltava. De fet, a vegades encara ningú les escolta. El passat mes de febrer, quan vam registrar conjuntament amb altres grups d’aquesta cambra i al costat de l’associació No es Terapia, una proposició de llei per prohibir les teràpies de conversió, el PSOE, el partit que avui ens presenta aquesta alternativa, també callava. Se’ls va insistir. Se’ls va convocar, se’ls va esperar, però no s’hi van sumar, no van venir, no van comparèixer. I avui, quatre mesos després, sembla que per fi algú reacciona.”
“Coneixem el Jorge, un noi de 24 anys, un noi que quan en tenia 16 el van portar al psicòleg amb el pretext de resoldre dubtes. Aparentment era una teràpia normal. Era una teràpia legal, però de forma molt subtil el van començar justament a fer dubtar de qui era. Ens ho explica ell mateix. Ens ho explicava justament ahir. Deia: «A un infant més vulnerable el destrossen, per sort», deia el Jorge, «jo vaig aconseguir sortir-me’n». Això també són teràpies de conversió, aquelles silencioses. No calen electroxocs. Són silencioses, són encobertes, són devastadores. Cal dir-ho clar, no són teràpies, és directament violència. I sí, això passa avui dia. Aquesta bestialitat passa a les nostres ciutats, passa als nostres barris.”
“Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes, a totes i a tots. Avui som aquí, s’ha dit, per parlar de dignitat, però també per parlar de por, per parlar de patiment, per parlar d’impunitat. Avui som aquí per parlar, sobretot, si m’ho permeten, de responsabilitat política. Potser els pot semblar exagerat, fins i tot els pot semblar una mica marciano. Potser pensen que no és cert molta de la gent que ens està escoltant —si és que algú ens escolta, també val a dir-ho— de fet, tant de bo no fos veritat, però ho és. Avui a l’Estat espanyol hi ha joves, hi ha adolescents, fins i tot criatures que són sotmeses a allò que alguns descerebrats s’atreveixen a anomenar «teràpia», però que en realitat és una autèntica tortura psicològica, una autèntica tortura emocional. Una tortura que busca —sí, escoltin bé— que busca esborrar qui són.”
“Si no somos capaces de utilizar una red -- 62 of 74 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 17 de junio de 2025 que ya tenemos o de conectar a una red, entonces no hay industria. En definitiva, o se gobierna pensando en los territorios productivos o, señorías, se gobierna en contra de ellos. Muchas gracias.”
“Actualmente existen miles y miles de kilómetros de red de distribución que ya están construidos en todo el territorio, y también existen centenares, muchísimas subestaciones de promotores privados, en este caso, que solo utilizan estas subestaciones para evacuar la electricidad desde las plantas de energía renovable hacia la red. Todo esto ya está, ya estamos metidos en todo este meollo. Todas estas infraestructuras deberían ponerse en valor y evitar que Iberdrola, Endesa y Naturgy sean los únicos distribuidores reales de la energía eléctrica en el Estado español. Por tanto, necesitamos un futuro industrial con capacidad y potencia y, sobre todo, construir la red energética bien entendida.”
“Por tanto, defendemos de manera contundente el espíritu de esta moción. Deben ser los territorios quienes decidan cómo y dónde se distribuye la red de acuerdo con sus necesidades industriales y sociales, porque seguir bloqueando la red a proyectos estratégicos es condenar el tejido productivo al estancamiento, porque, decidir todos los proyectos desde la plaza del Sol de Madrid es desconocer cómo funciona la industrialización en mi casa, en Cataluña, en Euskadi y en Galicia, y seguir con los proyectos más proespeculativos en vez de garantizar el suministro eléctrico a las empresas es poner el sistema al servicio del capital, y si ponemos el sistema al servicio del capital, evidentemente, no lo estamos poniendo al servicio del país. Termino con una sugerencia. No lo hemos hecho a modo de enmienda, pero entiendo que enriquece esta moción.”
“Debemos reforzar las subestaciones críticas y crear capacidad de conexión rápida para proyectos industriales estratégicos, que los hay, y muchos, y muchos de ellos son muy interesantes y necesarios. Debemos activar los nuevos prioritarios industriales y garantizar el acceso eléctrico a las empresas que aportan valor añadido, puestos de trabajo y arraigo territorial. La transición energética, señorías, es mucho más que una foto de placas fotovoltaicas o molinos, es una transformación estructural, sí, del modelo económico. Sin energía disponible, limpia y planificada no tendremos hidrógeno verde, no tendremos procesos industriales electrificados ni tendremos circularidad, y les recuerdo que estamos yendo hacia un mundo electrificado, y les recuerdo también, como he hecho en numerosas ocasiones, que necesitamos red.”
“La red se planifica pensando en Madrid y en las grandes centrales, se planifica mal, no se piensa en los polígonos industriales y tampoco se piensa en los nodos locales de generación. Hoy estamos en 2025 y hay cinco grandes grupos energéticos integrados que tienen la mayor parte de la capacidad instalada y la energía que se produce en el Estado español. A la vez, estos cinco grupos controlan prácticamente la totalidad de las redes de distribución y de electricidad que se vende al consumidor final. En definitiva, un oligopolio que domina tanto los mercados eléctricos, todos, el minorista y el mayorista, como también la producción, la distribución y la comercialización. Debemos actuar, debemos legislar, debemos modificar normas y debemos cambiar otras normas.”
“Otro ejemplo son los parques empresariales en los que las líneas de media tensión están saturadas, hay un montón. Hay otros polígonos que no pueden crecer porque Red Eléctrica no está presente ni se la espera. Esa es la realidad de cada día y en todas partes. Esto no afecta solamente al País Vasco, también afecta a Tarragona, a la Plana de Vic, al Penedès y también A Coruña. Evidentemente, sucede en muchos territorios y así no puede haber transición ecológica, así solo podemos tener desindustrialización. El colapso de la red no solo es un problema técnico, sino que también es un problema político; de hecho, me atrevería a decir que es un problema político de primer orden.”
“Esta no es una moción solo oportuna, sino que nosotros la consideramos imprescindible, una iniciativa que aborda uno de los cuellos de botella más graves de este Estado; tiene muchos, evidentemente, pero abordamos este desde una perspectiva económica y desde una óptica industrial. Solo hay un titular posible y por eso entendemos este texto y esta moción. Hoy, la Red Eléctrica española no está ni de lejos preparada para acompañar el proceso de electrificación que exigen, por un lado, los objetivos climáticos, y, por otro lado, sobre todo, la competitividad económica e industrial. La planificación eléctrica vigente, el conocido PNIEC y el Plan de desarrollo de la red de transportes llegan tarde y llegan mal, y, si me permiten, llegan desconectados del territorio. Hay empresas que quieren instalar electrolizadores, por ejemplo, y no pueden.”
“Doncs totes aquestes infraestructures s’haurien de posar en valor i evitar que només Iberdrola, Endesa i Naturgy siguin els únics -- 61 of 74 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 17 de junio de 2025 distribuïdors reals d’energia elèctrica a l’Estat espanyol. Necessitem, doncs, un futur industrial amb capacitat, amb potència i, sobretot, també amb sobirania energètica ben entesa. I això vol dir que hi ha xarxa..., més aviat que, si no hi ha xarxa, que si no som capaços d’utilitzar aquesta xarxa o de poder-nos connectar a xarxa, doncs no hi ha indústria. I, en definitiva, o es governa pensant en els territoris productius o, senyories, es governa en contra d’ells. Res més, moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes de nuevo.”
“I si es posa el sistema al servei del capital és, evidentment, que no es posa al servei del país. Acabo amb un suggeriment que entenc, el nostre punt no l’hem fet en forma d’esmena, però entenc que enriqueix la moció. Mirin, actualment existeixen milers, milers de quilòmetres de xarxa de distribució que ja estan construïts, que ja estan construïts en tot el territori. I també existeixen centenars, i quan dic centenars vull dir moltes subestacions de promotors privats, en aquest cas, que només aquests promotors privats les utilitzen, aquestes subestacions, per evacuar l’electricitat des de les plantes d’energia renovable fins a la xarxa. Tot això ja ho tenim, ja tenim el país emmerdat, per entendre’ns.”
“I els recordo també, que ja ho he fet en més d’una ocasió, que els electrons no volen, necessiten xarxa. Defensem, doncs, de manera ferma i contundent l’esperit d’aquesta moció. Han de ser els territoris els qui decideixin com i on es desplega la xarxa d’acord amb les seves necessitats industrials i també socials. Per què? Perquè continuar bloquejant l’accés a la xarxa a projectes industrials estratègics, senyores i senyors diputats, és condemnar el teixit productiu a l’estancament. Perquè continuar planificant de manera centralitzada des de la plaza del Sol de Madrid és desconèixer com funciona la indústria a casa meva, a Catalunya, a Euskadi o a Galícia. I continuar prioritzant macroprojectes especulatius, en comptes de garantir el subministrament a les empreses, és posar el sistema al servei del capital.”
“Cal reforçar de manera immediata les subestacions crítiques i crear capacitat de connexió ràpida per a projectes industrials estratègics, que n’hi ha, i molts, i molts d’ells molt interessants i necessaris. Cal activar la figura de nodes prioritaris industrials. I sobretot, cal garantir accés elèctric a les empreses que aporten valor afegit, llocs de treball i arrelament territorial. Senyories, la transició energètica és molt més que una foto de plaques o una foto de molins. És també una transformació estructural, sí, del model econòmic. Sense energia disponible, neta i planificada, no hi haurà hidrogen verd, no hi haurà processos industrials electrificats ni hi haurà circularitat. I els recordo que anem a un món justament electrificat.”
“Es planifica malament, no es pensa en els polígons industrials ni tampoc es pensa en els nodes locals de generació. Mirin, avui estem a l’any 2025. Cinc grans grups energètics integrats avui tenen la major part de la capacitat instal·lada i de l’energia que es produeix a l’Estat espanyol i alhora controlen aquests cinc grups pràcticament la totalitat de les xarxes de distribució i la majoria de l’electricitat que es ven al consumidor final. En definitiva, un oligopoli que domina tant els mercats elèctrics, tots, el minorista i majorista, com alhora també la producció, la distribució i, evidentment, també la comercialització. I s’ha d’actuar. S’ha de legislar, s’han de modificar normes i s’han de canviar altres normes.”
“Empreses que volen instal·lar electrolitzadors, per exemple, i no poden; per exemple, parcs industrials, parcs empresarials, perdó, on les línies de mitja tensió estan saturades, a manta; polígons industrials que no poden créixer perquè Red Eléctrica no hi és ni se l’espera, ens hi trobem cada dia i arreu. Perquè això no només afecta Euskadi, també passa a Tarragona, també passa a la plana de Vic, també passa al Penedès, i també passa a la Corunya, evidentment. De fet, passa a molts territoris i així no hi haurà, senyores i senyors diputats, transició ecològica possible. Així, només hi pot haver desindustrialització. El col·lapse de la xarxa no només és un problema tècnic, també és un problema polític. De fet, m’atreviria a dir que és un problema polític de primer ordre. La xarxa es planifica pensant en Madrid i les grans centrals.”
“Gràcies, presidenta. Bona tarda de nou. Aquesta no és una moció només oportuna, sinó que a nosaltres ens sembla una moció imprescindible. Una iniciativa que aborda, val a dir, un dels colls d’ampolla més greus que té aquest Estat. Evidentment en té molts, eh. Aquest, des d’una perspectiva econòmica i també des d’una òptica industrial. Només hi ha un titular possible, i per això entenem també aquest text i aquesta moció. Avui la xarxa elèctrica espanyola no està ni molt menys preparada per acompanyar el procés d’electrificació que exigeixen, per un cantó, els objectius climàtics, però sobretot que exigeix la competitivitat econòmica industrial. La planificació elèctrica vigent, el conegut PNIEC, i el pla de desenvolupament de la xarxa de transport arriba tard, arriba malament i, si m’ho permeten, arriba desconnectada del territori.”
“Y ahora sí que acabo, presidenta. La historia ya nos lo advirtió: si no se actúa a tiempo, los silencios de hoy serán sin duda las vergüenzas de mañana. Si dejamos que Hungría prohíba el Orgullo, si dejamos que Hungría borre identidades y censure la disidencia ¿qué vendrá luego? Esto no va solo de Hungría, esto nos afecta a todas y a todos, es un ataque a los fundamentos democráticos de Europa y frente a esto tenemos que estar siempre ahí sin ambigüedad, ahora y hoy. Nada más. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Y no es un matiz, esto no es un matiz, es una exclusión deliberada, es una cesión al sector más conservador del partido y es así. Cuando se deja de decir, señoras y señores, se deja de proteger. Y acabo. Este retroceso se hace aún más evidente cuando el PSOE se niega también a participar en iniciativas legislativas para nosotros valientes y que tienen todo el derecho a ser debatidas en este Congreso. Las formaciones de izquierdas hemos registrado más de una de ellas, la ley de memoria trans y la ley contra las terapias de conversión. Ya sé que la semana que viene presentarán ustedes una PNL, la suya, no la que hemos firmado todos con el colectivo, también que quede claro. Y esa ausencia no es técnicas, es ideológica. No puedo decir nada más, hay que estar al lado de las víctimas y el silencio sin duda es una forma también de renuncia.”
“Ninguna ley relevante a día de hoy, ninguna comparecencia con sustancia, ningún liderazgo real. El Ministerio de Igualdad ha pasado de ser un espacio de impulso transformador a una gestoría discreta. Es cierto que hay un contraste con la gestión de Irene Montero, hay que decirlo. Ella aprobó la ley trans en medio de la oposición de su propio Gobierno, hizo una política valiente no una gestión inerte. Y este espejismo queda aún más claro cuando recordamos que hace solo unos meses, en su cuadragésimo primer congreso federal, el PSOE borró la letra Q de LGTBIQ+, excluyendo en su lenguaje institucional (el señor Gutiérrez Santiago hace gestos negativos) ―y eso es así― las identidades queer, no binarias y disidentes.”
“Exigimos al mismo tiempo también a la Unión Europea que actúe con determinación, que imponga sanciones, que congele fondos, que aísle a los Gobiernos que actúan contra la libertad. Porque, frente a vulneraciones de estas características tan graves de los derechos ni Bruselas ni el Gobierno español, señorías del PSOE, pueden seguir mirando hacia otro lado por más PNL que hoy presenten. Y es ahí donde hay que preguntarse qué papel juega el Gobierno español frente a esta ofensiva contra los derechos fundamentales. Creo que la pregunta es adecuada. Y el Ministerio de Igualdad, liderado por Ana Redondo, ¿qué hace exactamente? Porque para nosotros la respuesta es clara y se llama inacción. La ministra ha mostrado una falta alarmante de iniciativa, sobre todo en materia LGTBI.”