Teresa Jordà i Roura
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Però també és una advertència — deixi-m’ho dir així— molt i molt clara. No bloquejarem la possibilitat, ja ho he dit abans, que hi hagi pressupostos, però si aquests pressupostos, senyor ministre, no serveixen per corregir el dèficit de finançament de Catalunya, si aquests pressupostos no garanteixen el compliment efectiu de les inversion…”
“Y hace demasiado tiempo que el PSOE pide confianza, mientras que lo que hace es acumular un saco de incumplimientos inmenso. Hablamos de estabilidad presupuestaria. Sí, sí, hablamos de eso, pero ¿de qué sirve hablar de estabilidad si se mantiene un modelo de financiación injusto que ahoga a Cataluña?”
“No vamos a bloquear la posibilidad ―lo he dicho antes― de que haya un presupuesto, pero si estos presupuestos, señor ministro, no sirven para corregir el déficit de financiación de Cataluña, si estos presupuestos no garantizan el cumplimiento efectivo de las inversiones y si estos presupuestos no respetan los compromisos adquiridos con Ca…”
“Perquè la transició no consisteix només a substituir una font d’energia per una altra font d’energia. Consisteix a decidir qui controla aquesta energia, qui se’n beneficia i, sobretot, en definitiva, quin país volem construir.”
“Nosaltres votarem favorablement a aquest objectiu i ho farem sí, per responsabilitat, perquè no serem nosaltres, senyor ministre, senyores i senyors diputats, no serà Esquerra Republicana qui impedeixi que aquest govern presenti uns pressupostos. No serem nosaltres. Però que ningú interpreti aquest vot com un aval, perquè no ho és.”
“Porque no seremos nosotros, señor ministro, señoras y señores diputados, no será Esquerra Republicana quien impida que este Gobierno presente unos presupuestos. No seremos nosotros, pero que nadie interprete este voto como un aval, porque no lo es. No lo es ni políticamente ni tampoco presupuestariamente.”
The complete record
Every one of 1,779 lines we hold for Teresa Jordà i Roura, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 36 of 36.
“Acabo president. Això és el que fem a Catalunya, perquè només així es defensa un sector que davant de l’emergència climàtica ho vol tot perquè ho pot tot: innovació, ajudes a la competitivitat, ajudes a les organitzacions productores. En definitiva, preparar i acompanyar aquest -- 81 of 109 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 19 de diciembre de 2023 sector únic i imprescindible a guanyar-se dignament la vida, alhora també acompanyar-lo a mitigar l’escalfament global. Moltes gràcies.”
“¿Saben ustedes lo que han demostrado a los campesinos y a los ganaderos? Demagogia y cobardía. Sean valientes de una vez. Pero ser valiente no es defender herbicidas contaminantes, sino buscar alternativas a esos productos, y, sobre todo, trabajar para aportar transparencia a lo largo de la cadena alimentaria. Sean valientes y publiquen los costes de producción, por ejemplo, de la vid en Extremadura.”
“Eso se llama cogobernanza y en este punto quiero instar al Gobierno de Pedro Sánchez y, particularmente, al ministro Planas y a la vicepresidenta Ribera a que hablen mucho más entre ellos. Tienen que hablar más y mejor porque es indispensable que el sector agrícola sea el protagonista de la transición ecológica, es decir, hay que entender los problemas reales del sector y establecer plazos realistas. No puede suceder nunca más lo que ocurrió, por ejemplo, con las quemas vegetales cuando se aprobó la ley de residuos y suelos contaminantes, que fue un absoluto despropósito. Por último, señores de VOX, ustedes han hecho todo lo posible por tener las consejerías de agricultura allí donde gobiernan, en Castilla y León, Extremadura, en todas partes. Eso es una gravísima irresponsabilidad, señores del Partido Popular, es un grave error.”
“Los recursos son finitos, se terminan todos, absolutamente todos, y todo el mundo, piense lo que piense, incluso los fascistas, respiran el mismo aire que los demás mortales, un aire —hay que decirlo— demasiado contaminado, un aire en un mundo extremadamente calentado. Diputados y diputadas de VOX, estas realidades hay que conjugarlas, en mayúsculas, y esto no significa que uno absorba al otro sino lo contrario, deben andar mano con mano. Estos dos mundos no son antagónicos, son dos mundos interrelacionados, que forman parte de un mismo sistema que hay que abordar de un modo global. Escúchenme bien: los agricultores son los verdaderos gestores del territorio, ellos son los capaces de armonizar la conservación de la biodiversidad y también el desarrollo económico y social. Ante la emergencia climática, la alternativa es andar juntos.”
“De hecho, hoy nos ocupan dos realidades: la primera es que hace muchos años que el campesinado se enfrenta a desafíos como el poco relevo generacional, la escasa rentabilidad por la brusca caída de precios, una ley de la cadena alimentaria que llegó tarde y —si me permiten— es muy poco ambiciosa, los elevados precios de los combustibles, los elevados precios de los fertilizantes, el exceso de burocracia, una sequía severa y persistente, una política agrícola común que no está pensada para los pequeños profesionales, que son los que realmente preservar el territorio, un sistema de seguros que ante el cambio climático necesita una revisión, mucho más apoyo al sector y un largo etcétera. Y la segunda realidad es que el planeta se nos deshace en las manos y solo tenemos uno, no hay un plan B.”
“Señorías, una servidora ha tenido el honor de haber sido durante cinco años la titular del Departamento de Agricultura y Pesca de la Generalitat de Cataluña, un departamento que hace dos años y medio el presidente Aragonès amplió con las competencias de medio ambiente, calidad del aire, residuos, agua y energía. Esto se llama hacer políticas transversales y, al mismo tiempo, políticas transformadoras. Señoras y señores diputados, la realidad siempre es tozuda, y en el tema que nos ocupa hoy no solo es tozuda, sino, además, incuestionable.”
“Siguin valents i publiquin els costos de producció del que costa produir un quilo de raïm a Extremadura o un quilo de taronges a l’Horta de València. Presidente, diputados, diputadas, la payesía y el mundo rural sufren, y eso es tan cierto como que el neofranquismo de VOX utiliza precisamente esta situación para echar más leña al fuego y convertir un sector estratégico que produce alimentos sanos, seguros y de calidad en su particular reserva de votos. Pero lo peor del partido de Abascal no es esto, no solo es que atiza a este elemento, sino que se presenta directamente, y hoy lo hemos visto, como abanderado de las reivindicaciones agrarias, contraponiéndolas siempre, absolutamente siempre a la protección del medio ambiente. Esto, señoras y señores diputados, además de ser peligroso, es una inmensa irresponsabilidad.”
“I ara sí que acabo. Vostès, senyors de Vox, han volat textualment per tenir les conselleries d’Agricultura arreu on governen. I això, senyors del Partit Popular, ha estat i és una gravíssima irresponsabilitat i un -- 80 of 109 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 19 de diciembre de 2023 greu error per part seva. A Castella i Lleó, Aragó, el País Valencià, Extremadura, a tot arreu. I en aquests mesos sap què han demostrat a la pagesia? Només demagògia i covardia. Siguin valents d’una vegada. Ser valent no és defensar un herbicida altament contaminant com el glifosat, ser valent és reivindicar alternatives a aquest producte. Però sobretot, ser valent és treballar per aportar transparència al llarg de la cadena alimentària.”
“Elles i ells són capaços, molt capaços, d’harmonitzar la conservació de la biodiversitat i alhora també el desenvolupament econòmic i social. Davant l’emergència climàtica, l’alternativa és caminar plegats. D’això se’n diu cogovernança. I en aquest punt, abans d’acabar, voldria fer també un apunt. Instar el Govern de Pedro Sánchez, i en particular el ministre Planas i la vicepresidenta Ribera. Han de parlar molt més entre ells, han de parlar més i parlar millor, perquè és imprescindible que el sector agrícola sigui el protagonista de la transició ecològica. Això vol dir que s’han de comprendre els problemes reals del sector i establir terminis realistes. No pot passar mai més el que va passar, per exemple, amb les cremes vegetals una vegada aprovada la Ley de residuos y suelos contaminantes. Va ser un autèntic despropòsit.”
“La segona realitat, el planeta se’ns està desfent a les mans i de planeta només en tenim un. No hi ha pla B. Els recursos són finits, s’acaben, tots, absolutament tots, i tothom, pensi el que pensi, fins i tot els feixistes, respiren el mateix aire que la resta de mortals. Un aire, val a dir, massa contaminat, un aire en un món extremadament escalfat. Diputades i diputats de Vox, aquestes dues realitats innegables s’han de conjugar, conjugar amb majúscules. I això no vol dir que un absorbeixi l’altre, al contrari, han de caminar plegats. Aquests dos mons no són antagònics, són dos mons absolutament interrelacionats i formen part d’un mateix sistema que cal abordar de manera global. Escoltin bé, els agricultors i els ramaders són els veritables gestors del territori.”
“La primera, fa molts anys que la pagesia s’afronta a reptes cada vegada més latents: poc relleu generacional; ínfim valor social al sector primari; escassa rendibilitat per la brusca caiguda de preus; una llei de la cadena alimentària que va arribar tard i, si em permeten, molt poc ambiciosa; els elevats preus dels combustibles; els elevats preus dels fertilitzants; l’excés de burocràcia; una sequera severa i persistent; una política agrària comuna que no està pensada per als petits professionals, que són els qui realment preserven el territori; una PAC uniforme que no està ni territorialitzada ni regionalitzada i que no soluciona els problemes del pagès; un sistema d’assegurances que, davant del canvi climàtic i de les seves derivades, necessita amb urgència una revisió i molt més suport al sector, entre un llarg etcètera.”
“Mirin, una servidora ha tingut l’honor d’haver estat durant cinc anys la consellera, la titular del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació del Govern català. Un departament, però, que fa dos anys i mig el president Aragonès va ampliar amb les competències de medi ambient, de qualitat de l’aire, de residus, d’aigua i d’energia. D’això se’n diu fer polítiques transversals i alhora polítiques transformadores. Senyores i senyors diputats, la realitat sempre és tossuda, i en el tema que ens ocupa avui no només tossuda, sinó també inqüestionable. De fet, avui ens ocupen dues realitats.”
“President, diputades, diputats. De fet, és tan cert que la pagesia i el món rural pateix com que el neofranquisme de Vox utilitza justament aquesta situació per posar més llenya al foc i convertir un sector estratègic que produeix aliments sans, segurs i de qualitat en la seva particular reserva de vots. Però el pitjor del partit d’Abascal no és això. No és només que, a banda d’atiar aquest polvorí es presenta directament —i avui n’hem tingut una mostra— com l’abanderat de les reivindicacions agràries, contraposant-les sempre, absolutament sempre, a la protecció del medi ambient. I això, senyores i senyors diputats, a banda de ser perillós, és una immensa irresponsabilitat.”
“Así pues, una vez alcanzada la amnistía, es el momento de abrir una nueva fase de negociación y de fijar definitivamente las condiciones para que Cataluña pueda votar. A fe de Dios, un día, antes que tarde, lo hará y ganará. Muchas gracias. (Aplausos).”
“-- 9 of 24 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 29 de septiembre de 2023 Por todo esto, desde esta tribuna, en mi idioma y en el de muchos compañeros de este hemiciclo, les decimos —y termino— que los catalanes y las catalanas tenemos un país que, a pesar de la mayoría de ustedes, funciona; un país que, con las herramientas que le son propias, funcionaría todavía mejor. Trabajamos por un país sin límites, porque queremos que nuestra gente viva mejor y porque somos demócratas. La democracia no es silencio, la democracia es claridad; claridad para exponer los déficits y para exponer los problemas. Y democracia es también la existencia de medios para resolver estos déficits, estos problemas y —escuchen bien también— el conflicto político existente, hoy ya reconocido.”
“Estos recursos se destinan a su industria militar; se destinan a pagar la Monarquía; [a pagar los piolines,]3 los espías y los infiltrados; los proyectos fallidos de Florentino Pérez, como el Castor, o los AVE deficitarios. (Rumores). Hagan ustedes esta España si quieren, nosotros lo vamos a respetar, pero no nos obliguen a formar parte de ella, porque no queremos, porque estamos hartas y porque definitivamente no es normal que la institución más alta del Estado esté ocupada todavía por [una familia de ladrones y corruptos]4 (rumores), como ustedes, un partido que tiene tres diputados en el Parlamento de Cataluña y que nos viene aquí a hacernos perder el tiempo. 3 Palabras retiradas por la Presidencia, de conformidad con el artículo 104.3 del Reglamento de la Cámara. 4 Ídem.”
“Es más, si Cataluña se independiza, usted podría ser presidente de España; en fin, siempre, claro, con permiso de Ayuso. Piénselo, porque tal vez le salga a cuenta. Pero personalmente me veo con la obligación moral también de advertirle de lo siguiente, y es que lo que igual no le sale tan a cuenta, si Cataluña se independiza, es perder los 22 000 millones de euros que salen de Cataluña hacia la capital del reino cada año o perder el tejido empresarial catalán, que representa hoy día el 18,5 % del total de las empresas del Estado, respecto al 16 % que representa Madrid. Y no vengan, por favor, con la cantinela de la solidaridad interterritorial, porque estos miles de millones de euros y lo que representa también este volumen de empresas no se destinan a ninguna solidaridad.”
“A nosotros nos interesa hablar de la independencia de Cataluña, pero ¡atención, señor Feijóo!, porque tal vez le sorprenderá, pero pienso sinceramente que ustedes también deberían estar interesados, muy interesados en la independencia de Cataluña, y le voy a contar por qué. Porque si fuéramos independientes, ustedes podrían ser tranquilamente la España que quieren ser. De hecho, podrían hacer una España solo en español. Podrían recentralizar todavía más las competencias y gobernar toda España desde Madrid, sin ningún problema; de hecho, podrían además hacer todas las inversiones que quisieran en Madrid, todas, sin que nadie se quejara, sin que nadie protestara y sin que nadie se manifestara. Y, sobre todo, señorías del PP y de VOX, podrían gobernar España con mayoría absoluta. Podrían hacer esto.”
“Tampoco queremos que no respeten a nuestros campesinos, porque no queremos que se carguen las libertades más fundamentales ni el tesoro cultural, lingüístico, institucional, social, empresarial o medioambiental que tenemos, y porque estamos cansados, realmente muy cansados, de que se nos siga aplicando ―y señor Sánchez, esto también va por usted― un sistema impositivo confiscatorio que, por consiguiente, va en contra de su intocable Constitución. Y obviamente no le votaremos porque ustedes y nosotros estamos en las antípodas ideológicas. Pero, a pesar de todo esto, vamos a aprovechar, puesto que usted ha decidido venir aquí por encargo de su rey a una investidura, que todo el mundo sabía que sería fallida, para hablar de lo que a nosotros sí nos interesa.”
“Recordamos perfectamente los palos que a las órdenes de su partido recibimos el 1 de octubre, y volveremos a decir que no porque no queremos que desde el Gobierno español se nos apliquen las políticas de exterminio lingüístico que ustedes y el neofranquismo están aplicando de forma exprés en el país valenciano y en las islas. Diremos que no porque no queremos que dinamiten el delta del Ebro, como lo hicieron con Doñana.”
“En segundo lugar ―y se lo voy a decir con claridad meridiana―, los votos de Esquerra Republicana han estado, están y estarán siempre al servicio de la defensa de Cataluña, al servicio también de los intereses de los catalanes y catalanas y a disposición, como no puede ser de otro modo, de las clases populares de nuestro pueblo, hablen la lengua que hablen, profesen la ideología que les parezca; eso que lo tengan claro todos aquellos que requieran los votos de Esquerra Republicana. Hoy volveremos a decir no a este vodevil. Ustedes no sé, pero nosotros tenemos memoria.”
“Així doncs, una vegada assolida l’amnistia, és el moment d’obrir la nova fase de negociació i definitivament fixar les condicions perquè Catalunya pugui votar. I a fe de Déu que un dia, més d’hora que tard, ho farà i guanyarà. Gràcies. Muchas gracias, presidenta, Gobierno en funciones, diputados y diputadas. Señor Núñez Feijóo, candidato a la Presidencia del Gobierno español por gracia real, de entrada, quiero decirle que nos parece una nueva vergüenza democrática en su democracia plena que su rey le haya designado candidato a la Presidencia del Gobierno cuando usted no tiene los votos necesarios para gobernar. De hecho, el rey vuelve a tomar partido, como ya hizo el 3 de octubre y como acostumbra a hacer siempre, desgraciadamente.”
“I per tot això, des d’aquest faristol i amb la meva llengua i amb la de molts companys en aquest hemicicle, els diem, i acabo, que els i les catalanes tenim un país que, malgrat la majoria de vostès, -- 8 of 24 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 29 de septiembre de 2023 funciona. Un país que amb les eines que li són pròpies funcionaria encara millor. Volem i treballem per un país sense límits, perquè volem que la nostra gent visqui millor i perquè som demòcrates. I la democràcia no és silenci. La democràcia és claredat, claredat per exposar els dèficits, claredat per exposar els problemes. I democràcia és també l’existència de mitjans per resoldre aquests dèficits, aquests problemes, i escoltin bé, també el conflicte polític existent i avui ja reconegut.”
“I no ens vinguin, si us plau, amb la cantarella de la solidaritat interterritorial, perquè aquests milers de milions d’euros i el que representen també aquest volum d’empreses no es destinen a cap solidaritat, es destinen aquests recursos a la seva indústria militar, es destinen a pagar la monarquia, a pagar els piolins, els espies i els infiltrats, els projectes fallits de Florentino Pérez o el Castor, o els destinen als AVE deficitaris. Facin vostès aquesta Espanya, si volen, ho respectarem, però no ens obliguin a nosaltres a formar-ne part, perquè no volem, perquè n’estem fartes i perquè definitivament no és normal que la institució més alta de l’Estat encara estigui ocupada per una família de lladres i corruptes. O vostès, un partit que tenen tres diputats al Parlament de Catalunya, ens vingui aquí a fer perdre el temps.”
“Però jo personalment em veig amb l’obligació moral també d’alertar-lo d’una cosa, perquè el que potser no els surt tant a compte, si Catalunya s’independitza, és perdre els 22 000 milions d’euros que surten de Catalunya cap a la capital del Reino cada any, o perdre el teixit empresarial català que representa a dia d’avui el 18,5 % del total de les empreses de l’Estat. Val a dir, versus als 16 % que representa a Madrid.”
“Perquè si fóssim independents, vostès podrien ser tranquil·lament l’Espanya que volen ser. De fet, podrien fer un Espanya només en espanyol. Podrien recentralitzar encara més les competències i governar tot Espanya des de Madrid sense cap problema. A més a més, podrien fer totes les inversions que volguessin a Madrid, totes, sense que ningú es queixés, sense que ningú protestés, sense que ningú es manifestés. I sobretot, senyories del PP i de Vox, podrien governar Espanya amb majoria absoluta. Podrien fer això. És més, si Catalunya s’independitza, vostè podria ser president d’Espanya. Bé, és clar, sempre amb permís d’Ayuso, és clar. Pensin-s’ho perquè potser els surt a compte.”
“I perquè estem cansats, realment molt cansats, que se’ns continuï —senyor Sánchez, això també va per vostè— aplicant un sistema impositiu confiscatori i que, per tant, va en contra de la seva intocable Constitució. I òbviament, no el votarem perquè vostès i nosaltres estem a les antípodes ideològiques. Però malgrat tot això, aprofitarem, ja que vostè ha decidit venir aquí per encàrrec del seu rei a una investidura que tothom, absolutament tothom, sabia que seria fallida, per parlar del que a nosaltres sí que ens interessa. I a nosaltres ens interessa parlar de la independència de Catalunya. Però atenció, senyor Feijóo, perquè potser li sorprendrà, però penso sincerament que vostès també haurien d’estar interessats, molt interessats, en la independència de Catalunya. I li explico per què.”
“Això que ho tinguin clar tots els que requereixen els vots de l’Esquerra Republicana. Avui tornarem a dir que no en aquest vodevil. Vostès, no ho sé, però nosaltres tenim memòria. Recordem a la perfecció els pals que per les ordres del seu partit vam rebre l’1 d’octubre. Li tornarem a dir que no perquè no volem que des del Govern espanyol ens apliquin les polítiques d’extermini lingüístic que vostès i el neofranquisme estan aplicant de manera exprés al País Valencià i a les Illes. Li direm que no perquè no volem, no volem que dinamitin el Delta de l’Ebre com ho van fer amb Doñana. Tampoc volem que no respectin la nostra pagesia, perquè no volem que es carreguin les llibertats més fonamentals ni el tresor cultural, lingüístic, institucional, social, empresarial o ambiental que tenim.”
“Moltes gràcies, presidenta. Govern en funcions, diputades i diputats, senyor Núñez Feijóo, candidat a la presidència del Govern espanyol per gràcia reial. D’entrada, dir-li que ens sembla una nova vergonya democràtica, en la seva democràcia plena, que el seu rei l’hagi designat candidat a la presidència del Govern quan vostè no té els vots necessaris per governar. De fet, el rei torna a prendre partit, com va fer el 3 d’octubre, i com acostuma malauradament a fer sempre. En segon lloc, i l’hi diré clar i català, els vots d’Esquerra Republicana han estat, estan i estaran sempre al servei de la defensa de Catalunya i al servei també dels interessos dels catalans i les catalanes, i a disposició, com no pot ser d’altra manera, de les classes populars del nostre poble, parlin la llengua que parlin, processin la ideologia que els sembli.”