Teresa Jordà i Roura
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Però també és una advertència — deixi-m’ho dir així— molt i molt clara. No bloquejarem la possibilitat, ja ho he dit abans, que hi hagi pressupostos, però si aquests pressupostos, senyor ministre, no serveixen per corregir el dèficit de finançament de Catalunya, si aquests pressupostos no garanteixen el compliment efectiu de les inversion…”
“Y hace demasiado tiempo que el PSOE pide confianza, mientras que lo que hace es acumular un saco de incumplimientos inmenso. Hablamos de estabilidad presupuestaria. Sí, sí, hablamos de eso, pero ¿de qué sirve hablar de estabilidad si se mantiene un modelo de financiación injusto que ahoga a Cataluña?”
“No vamos a bloquear la posibilidad ―lo he dicho antes― de que haya un presupuesto, pero si estos presupuestos, señor ministro, no sirven para corregir el déficit de financiación de Cataluña, si estos presupuestos no garantizan el cumplimiento efectivo de las inversiones y si estos presupuestos no respetan los compromisos adquiridos con Ca…”
“Perquè la transició no consisteix només a substituir una font d’energia per una altra font d’energia. Consisteix a decidir qui controla aquesta energia, qui se’n beneficia i, sobretot, en definitiva, quin país volem construir.”
“Nosaltres votarem favorablement a aquest objectiu i ho farem sí, per responsabilitat, perquè no serem nosaltres, senyor ministre, senyores i senyors diputats, no serà Esquerra Republicana qui impedeixi que aquest govern presenti uns pressupostos. No serem nosaltres. Però que ningú interpreti aquest vot com un aval, perquè no ho és.”
“Porque no seremos nosotros, señor ministro, señoras y señores diputados, no será Esquerra Republicana quien impida que este Gobierno presente unos presupuestos. No seremos nosotros, pero que nadie interprete este voto como un aval, porque no lo es. No lo es ni políticamente ni tampoco presupuestariamente.”
The complete record
Every one of 1,779 lines we hold for Teresa Jordà i Roura, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 11 of 36.
“Sabemos qué significa hacerlo con poco personal y, sobre todo, con pocos recursos. Y, justamente porque conocemos esta realidad, vamos a votar que no a esta proposición de ley. Y lo haremos por cuatro motivos. Podrían ser cuarenta, pero vamos a centrarnos en cuatro. El primer motivo es por un tema competencial, y se ha dicho ya. El ámbito local es una competencia propia de los ayuntamientos y de las comunidades autónomas. Y, para nosotros, es imprescindible el autogobierno; sí o sí debe respetarse, es una línea roja. Hemos explicado por activa y por pasiva que su manía, incluso, enfermiza por recentralizar con cualquier excusa ―hoy toca emergencias― es una muy mala idea. De hecho, es delirante confundir coordinación y planificación con recentralización.”
“Y comparto todas sus palabras, de la primera a la última. Voy a hablar, por lo tanto, de la preocupación por los municipios pequeños y rurales. Compartimos esa preocupación. Fíjense si la compartimos, que, desde el Gobierno republicano, desde el Gobierno de Pere Aragonès, elaboramos el Estatuto de los Municipios Rurales, ese que reclamábamos al PSOE y, un poco más atrás, también tendríamos que haber reclamado a los suyos. En Cataluña ya tenemos este estatuto, que es una herramienta clave para el impulso territorial, para el impulso social y para el impulso económico del país. Y esta es una herramienta que se está desplegando a día de hoy. Cataluña, sí, es un país de pueblos, de villas, un país de micropueblos, y sabemos perfectamente lo que implica gestionar emergencias con equipos locales escasos.”
“El que necessiten és finançament, que es respectin les seves competències i, sobretot, el que necessiten és tenir mitjans, mitjans per planificar, mitjans per prevenir, mitjans per donar respostes a la ciutadania, a la seva gent. I aquesta PL no garanteix ni un euro ni un mecanisme de reforç estable. Aquesta PL només és fum, propaganda i intervencionisme. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidente. Muy buenas tardes, diputadas y diputados. Esta proposición de ley, a priori, tiene dos vertientes: la vertiente del mundo rural y de los pequeños municipios, y la vertiente de emergencias. Yo, señor Cabezón, ahora no le ubico, no le veo. Solo voy a centrarme en la parte de municipios pequeños y rurales, porque el señor Otero le ha destrozado de arriba abajo, del derecho y del revés, toda la parte relativa a las emergencias.”
“Quan la gent reclamava informació i només rebia silenci i només rebia improvisació. Si volen, parlem en aquest minut i mig que em queda de les retallades del 2023, perdonin, executades pels governs del Partit Popular, evidentment amb la inestimable ajuda de VOX. Em sembla que no cal, oi? I la quarta raó, i última, que per ser l’última no és menys important. ¿Com es pot pretendre millorar la resposta davant episodis extrems si ni tan sols reconeixen la causa que els multiplica, que és la causa científica de l’existència del canvi climàtic? Com poden presentar-se com a garants del futur dels municipis rurals si el que fan és empitjorar-ne el seu present? Acabo. Mirin, els municipis petits i rurals —d’arreu, no només els catalans— d’arreu no necessiten la tutela del Partit Popular.”
“La tercera raó, formulada amb dos preguntes: Com és possible que parlant d’emergències i després de viure els incendis d’aquest estiu en diferents territoris o la gota freda de justament fa un any al País Valencià, el Partit Popular, que avui es presenta com a garant dels serveis públics en matèria d’emergències, quan governa en els territoris, es dediqui a retallar, es dediqui a desmantellar i es dediqui a abandonar aquests serveis? Com és possible? Com poden venir avui aquí a parlar de municipis rurals i d’emergències quan fa gairebé 400 dies la dana al País Valencià va deixar desenes de pobles abandonats a la seva sort i 229 persones mortes? On era Mazón? On era el PP? Quan les alcaldies petites, petites demanaven reforços, quan hi havia infinitat de municipis incomunicats, on era el Partit Popular?”
“Si realment es creuen el que prediquen, ho tenen fàcil: Han de prémer el botó verd el dia que es tramiti a la cambra alta, que deurà ser molt aviat. Perquè mirin, els ajuntaments no han de ser simples gestors del que l’Estat els permet gastar, sinó que han de poder decidir com invertir els seus recursos per millorar la vida dels seus veïns i veïnes. El que s’ha d’aconseguir és que els diners públics serveixin justament per cuidar la gent. Això també són les Emergències. El que s’hauria d’aconseguir és que els recursos públics no serveixin en cap cas per —que és el cas actual— per obeir regles d’austeritat absolutament injustes.”
“Sense ingressos suficients, no hi ha cap tipus de capacitat de resposta davant de res, tampoc de les emergències. I això no s’arregla amb una proposició de llei o amb una suposada llei buida d’estructura i plena d’intervencionisme. El que necessitem, sens dubte, és la modificació urgent de la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera. -- 24 of 74 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 18 de noviembre de 2025 I mirin, avui estem generosos i els hi posarem fàcil; de fet, molt fàcil. Esquerra Republicana justament hem presentat una proposició de llei per trencar amb l’austeritat imposada des de Madrid i per retornar la sobirania econòmica al món local, que el món local —vostès també tenen ajuntaments— podria fer moltes coses, moltes de les què també vostès demanen.”
“Hem explicat per activa i per passiva que la seva dèria —la seva dèria, m’atreveixo a dir malaltissa, per recentralitzar amb qualsevol excusa, avui toca les Emergències— és una molt mala idea. És delirant, de fet, confondre coordinació i planificació, important, amb recentralització. No té res a veure una cosa amb l’altra. Mirin, cada vegada que vostès ens parlen d’interès nacional, ja sabem que tot plegat es tradueix en més poder per Madrid i menys capacitat de decisió per als territoris. La segona o el segon motiu per als quals avui no donarem suport a aquesta presa de consideració és perquè només hi ha una manera de millorar i reforçar i muscular els municipis petits i els municipis rurals, que és millorar-ne el seu finançament. Sense recursos, ho hem dit també manta vegades, no hi ha serveis públics.”
“És una eina clau per a l’impuls territorial, per a l’impuls social, per a l’impuls econòmic del país. I avui aquesta eina s’està desplegant. I sí, Catalunya és un país de pobles, és un país de viles, és un país de micropobles i sabem perfectament què implica gestionar Emergències amb equips locals minsos. Sabem què vol dir fer-ho amb poc personal i, sobretot, amb pocs recursos. I justament perquè coneixem aquesta realitat, votarem que no a aquesta proposició de llei. De fet, ho farem per quatre raons; en podrien ser 40, però ho farem per quatre. La primera, per un tema competencial, també s’ha dit. L’àmbit local és una competència pròpia dels ajuntaments i de les comunitats autònomes. Per nosaltres és imprescindible, és una línia vermella. L’autogovern sí o sí s’ha de respectar.”
“Gràcies, president. Molt bona tarda, diputades i diputats. Aquesta proposició de llei, a priori té dues vessants: la vessant del món rural i els petits municipis i la vessant d’emergència. Jo, senyor Cabezón, que no l’ubico, només tocaré la part de municipis petits i de municipis rurals, perquè el senyor Otero li ha destrossat de dalt a baix, del dret, del revés la part d’emergències i comparteixo de la primera fins a l’última paraula. Li parlaré, doncs, de la preocupació pels municipis petits i rurals, que compartim la preocupació. Fixin-se si compartim la preocupació que des del govern republicà, des del govern de Pere Aragonès, vam elaborar l’Estatut dels municipis rurals, aquell que reclamava el PSOE, i si tiro una mica més enrere, que també ho hauria de reclamar en el seus. Doncs a Catalunya, aquest Estatut ja el tenim.”
“Ayer tuvimos la oportunidad de exigir al comisario europeo que de manera urgente permita poder salir a pescar este 2025. La pregunta es muy clara, señor ministro: concrétenos, por favor, ya, los días adicionales de pesca para la flota catalana. Y, sobre todo, señor ministro, opónganse frontalmente a esta propuesta de presupuesto, que es lo que pide el sector, porque si no lo hace, si no se planta, todo lo que me diga hoy quedará en papel mojado, evidentemente. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Nos preocupa y nos preocupa mucho porque la propuesta reduce los fondos de la PAC, porque borra el pilar del desarrollo rural. Mucho nos preocupa porque no ve a los agricultores como lo que son, los campesinos, que son quienes gestionan el territorio. También nos preocupa porque es un presupuesto que a estas alturas rebaja también el compromiso climático. Y nos preocupa, y muchísimo, porque el recorte de la política pesquera llega a un 40 %, y no hace falta que le diga o le recuerde, señor ministro, que este recorte llega en un momento extremadamente crítico, agónico, porque tampoco hace falta que le recuerde que en Cataluña tenemos muchísimas barcas amarradas y muchos pescadores que no pueden salir a faenar. Estamos a 12 de noviembre, señor Planas, a menos de cincuenta días para terminar el año.”
“La pregunta és molt clara, senyor ministre: Concreti si us plau ja els dies addicionals de pesca per la flota catalana. I sobretot, senyor ministre, oposin-se frontalment aquesta proposta de pressupost, perquè si no ho fa, que és el que demana la ciutadania del sector, si no ho fa, si no es planta tot el que em dirà avui quedarà, evidentment, en paper mullat. Moltes gràcies. Gracias. Ministro, lo que necesitamos, lo entenderá, son certezas y, sobre todo, mucha claridad. Lo decía usted hace un momento, es complicado todo ello, porque esta propuesta, la actual, nos preocupa mucho. Nos preocupa porque gobiernos como Generalitat de Catalunya hace décadas que gestionan con éxito y responden a las necesidades del tejido económico y social de manera cercana y rigurosa.”
“Ens preocupa perquè és un pressupost que a aquestes alçades rebaixa també el compromís climàtic i ens preocupa, i moltíssim, perquè la retallada de la política pesquera arriba a un 40 %. I no cal que li digui li recordi, senyor ministre, que aquesta retallada -- 97 of 139 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 12 de noviembre de 2025 arriba en un moment extremadament crític, en un moment agònic, perquè no cal tampoc que li recordi que a Catalunya tenim moltíssimes barques amarrades i molts pescadors que no poden sortir a treballar. Estem a 12 de novembre, senyor Planas, a menys de cinquanta dies per acabar l’any. Ahir vam tenir l’oportunitat d’exigir al comissari europeu que, de manera urgent, permeti poder sortir a pescar aquest 2025.”
“Gracias. Ministre, el que necessitem, i ho entendrà, són certeses i, sobretot, molta claredat. Vostè també ho deia fa un moment: És tot plegat complicat, perquè aquesta proposta, l’actual proposta, ens preocupa i ens preocupa molt. Miri, ens preocupa perquè governs com la Generalitat de Catalunya fa dècades que gestiona amb èxit i que respon a les necessitats, evidentment, del teixit econòmic i social de manera propera i de manera rigorosa. Ens preocupa i ens preocupa molt, perquè la proposta redueix els fons de la PAC, perquè esborra el pilar de desenvolupament rural. Ens preocupa, i molt, perquè no veu la pagesia com el que realment és, que és qui gestiona el territori.”
“El pasado mes de julio, la Comisión Europea presentó la propuesta de presupuesto para 2028-2034, una propuesta que ignora, de entrada, el rol de las regiones de la Generalitat gestionando programas ―en el caso que nos ocupa, Cataluña―; una propuesta que reduce los fondos de la política agraria común y también, de manera flagrante, los fondos de la política pesquera; una propuesta que rebaja también la ambición climática. Queremos saber con claridad qué posición adoptará su Gobierno, el ministerio, ante estos tres bloques en el momento de la negociación. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Moltes gràcies, presidenta. Bona tarda, senyor ministre. El passat mes de juliol la Comissió Europea va presentar la proposta de pressupost per al període 2028-2034, una proposta que ignora d’entrada el rol de les regions, de la Generalitat gestionant programes —en el cas que ens ocupa, Catalunya— una proposta que redueix els fons de la política agrària comuna, també de manera flagrant els fons de la política pesquera; una proposta, en definitiva, que també rebaixa l’ambició climàtica. Volem saber amb claredat quina posició adoptarà el seu govern, adoptarà el ministeri davant d’aquests tres blocs en el moment de la negociació. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Buenas tardes, señor ministro.”
“La diferencia es que nosotros no queremos más capacidad para crecer con el mismo modelo, sino que queremos capacidad para decidir cómo hacer crecer un nuevo modelo. Así de simple. La solución no es pedir más potencia; la solución es pedir más poder democrático sobre la energía. Es decir, no apoyaremos esta moción. Nos vamos a abstener, como acostumbramos a hacer cuando hablamos de otros territorios del Estado. Nosotros no queremos ser simples zonas de paso de los electrones ―porque los electrones no vuelan, necesitan pasar por algún sitio― ni queremos ser territorios sacrificados para mantener el confort de un modelo caduco y contaminante. Señor Catalán, señorías, queremos ser protagonistas de un modelo energético justo y sostenible. Esto es todo. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Esto quiere decir que se tienen que priorizar las energías renovables con retorno social, con participación de la ciudadanía, con participación de las cooperativas, ayuntamientos y pequeñas y medianas empresas. Y esto quiere decir que se tiene que asegurar que la transición sea justa y que ningún territorio que ha vivido del modelo nuclear o del modelo fósil, como, por ejemplo, en mi casa, el Camp de Tarragona o les Terres de l’Ebre, queden atrás. Nuestras comarcas nucleares ―lo vuelvo a decir―, como la Ribera Alta o el Camp de Tarragona, están inmersas en un proceso complejo de transición y reclamamos lo mismo que hoy reclama Navarra: que se nos escuche y se nos deje decidir el futuro energético que queremos. Pero el deber es del PSOE.”
“No es tan complicado de entender. La transición energética no puede ser un simple reparto de cables y transformadores. No es esto la transición energética. La transición energética tiene que ser, y aviso que vamos tarde, una transformación democrática y territorial del poder energético, porque la transición energética tiene que ser descentralizada y distribuida. ¿Y esto qué quiere decir? Pues que tenemos que impulsar la generación distribuida y local y no solo los grandes macroparques, que alimentan redes muy lejanas. Esto quiere decir, por ejemplo, que se tiene que garantizar la participación real de los territorios, y se tiene que hacer con la planificación eléctrica, no en simples consultas formales.”
“Hace décadas que el Estado español funciona con un modelo ―ya lo hemos dicho muchas veces― centralizado, oligopolístico y, evidentemente, profundamente ineficiente, donde unas pocas grandes empresas, muy pocas, deciden dónde se genera la energía, cómo se transporta dicha energía y quién saca el beneficio. Y mientras todo esto ocurre, los territorios productores, como, por ejemplo ―doy algunos―, las Tierras del Ebro o Navarra, soportan el impacto medioambiental y social de las infraestructuras. Pero ―atención― no solo soportan estas infraestructuras y su consecuente impacto, sino que no participan del valor añadido ni tampoco de las decisiones estratégicas. Nosotros lo tenemos claro: no queremos más potencia para mantener un viejo sistema, no la queremos; lo que queremos es más soberanía para transformar este sistema.”
“El nombre no hace la cosa, y no porque usted se llame señor Catalán, no me malinterprete. El problema de fondo no es si a Navarra, a Cataluña o a cualquier otro territorio le corresponden más o menos megavatios dentro de un éxcel de planificación estatal; este no es el problema real. No lo es, porque es evidente que el Gobierno estatal debería priorizar siempre los proyectos industriales que cada uno de los territorios considera clave para su propio territorio. El problema real es qué modelo energético tenemos y, sobre todo, quién controla este modelo energético. Este es el problema, un problema que usted pasa por alto, obvia.”
“Nosaltres no volem ser simples zones de pas dels electrons, perquè els electrons no volen, que els electrons necessiten passar per algun lloc. No volen, però no volem ser zones de pas. Ni tampoc volem territoris sacrificats per mantenir el confort d’un model, repeteixo, caduc i contaminant. Volem, senyor Catalán, senyories, ser protagonistes d’un model energètic sobirà, just i, evidentment, sostenible. Res més. Moltes. Gràcies. Muy buenas tardes a todas y a todos. Señor Catalán, su moción es legítima. Lo es porque es muy legítimo querer garantizar el suministro eléctrico suficiente para el desarrollo económico, social e industrial de su territorio, pero el Grupo Republicano le quiere dejar muy claro que en ningún caso compartimos la mirada que UPN hace sobre este debate.”
“Les nostres comarques nuclears, ho torno a dir, com la Ribera Alta o el Camp de Tarragona, estan immerses en un procés complex de transició. I reclamem el mateix que avui reclama Navarra: que se’ns escolti i que se’ns deixi decidir el futur energètic que volem. Però el deure és del PSOE. La diferència, però, és que nosaltres no volem més capacitat per créixer amb el mateix model, sinó volem capacitat per decidir com fem créixer un nou model. Així de senzill. La solució no és demanar més potència, sinó la solució és demanar més poder democràtic sobre l’energia. És a dir, que no donarem suport a aquesta -- 57 of 71 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de noviembre de 2025 moció. Ens abstindrem com solem fer quan es parla d’altres territoris de l’Estat.”
“Perquè la transició energètica ha de ser descentralitzada i ha de ser distribuïda. I això què vol dir? Doncs, miri, que s’ha d’impulsar la generació distribuïda i local, no només amb grans macroparcs que alimenten xarxes molt llunyanes. Això vol dir, per exemple, que s’ha de garantir la participació real dels territoris i s’ha de fer en la planificació elèctrica, no en simples consultes formals. Això vol dir que s’han de prioritzar les energies renovables amb retorn social, amb participació de la ciutadania, amb participació de les cooperatives, d’ajuntaments i de petites i mitjanes empreses. I això vol dir que s’ha d’assegurar que la transició sigui justa i que cap territori que ha viscut del model nuclear o del model fòssil com, per exemple, a casa meva, al Camp de Tarragona o a les Terres de l’Ebre, en quedin enrere.”
“I mentre tot això passa, els territoris productors com, per exemple n’anomeno algun, les Terres de l’Ebre o també Navarra, suporten l’impacte ambiental i l’impacte social de les infraestructures. Però atenció: no només suporten les infraestructures i el conseqüent impacte, sinó que no participen del valor afegit ni tampoc participen de les decisions estratègiques. Nosaltres ho tenim clar. No volem més potència per mantenir un vell sistema. No volem. El que volem, és més sobirania per transformar aquest sistema. No és tan complicat d’entendre. La transició energètica no pot ser un simple repartiment de cables i de transformadors. No és això la transició energètica. La transició energètica ha de ser, i aviso que anem tard, una transformació democràtica, una transformació territorial del poder energètic.”
“No ho és perquè és evident que el Govern estatal ha de prioritzar sempre o hauria de prioritzar sempre els projectes industrials que cada un dels territoris consideri clau per al seu propi territori. El problema real és quin model energètic tenim i, sobretot, qui controla aquest model energètic. Aquest és el problema. Un problema que vostè passa per alt, un problema que vostè obvia absolutament. Fa dècades que l’Estat espanyol funciona amb un model, ho hem dit moltes vegades, centralitzat oligopolístic i, evidentment, profundament ineficient, on unes poques grans empreses, molt poques, decideixen on es genera l’energia, decideixen com es transporta aquesta energia i qui en treu el benefici.”
“Molt bona tarda a totes i a tots. Senyor Catalán, la seva moció és legítima. Ho és perquè és molt legítim voler garantir el subministrament elèctric suficient per al desenvolupament econòmic i social i industrial del seu territori. Però des del Grup Republicà li volem deixar molt clar que en cap cas compartim la mirada que UPN fa sobre aquest debat. És allò de que el nom no fa la cosa. I no ho dic perquè vostè es digui senyor Catalán. No em malinterpreti. El problema de fons no és si Navarra, o sigui Catalunya o qualsevol altre territori, li correspon més o menys megawatts dins d’un Excel de planificació estatal. Aquest no és el problema real.”
“El futuro de los agricultores pasa por una agricultura y ganadería viva, enraizada en el territorio, comprometida con el cambio climático. Y tenemos claro que hay que cambiar la PAC, sí, pero un cambio que sirva para orientarla a dar apoyo real a las explotaciones que se dedican a la producción de alimentos, pero al mismo tiempo que gestionan el territorio. Y este cambio de modelo tiene que venir acercándonos al territorio y al sector, porque solo así será más efectivo. Exigimos, pues ―y acabo, presidente―, planes estratégicos regionales, con la definición de las ayudas directas del primer pilar y también con las ayudas de desarrollo rural del segundo pilar de la PAC, una PAC singular para cada territorio. Solo así vamos a ayudar de verdad a este sector, un sector que ―hay que decirlo― es imprescindible. Nada más. Muchas gracias.”
“Esta no es la PAC que queremos; queremos una PAC verde, justa y transformadora, que recompense las buenas prácticas, el relevo generacional y la sostenibilidad real, no la rentabilidad especulativa. Y, señor Chamorro, rechazamos su intento de convertir esta PAC en una herramienta ideológica al servicio del nacionalismo español más profundamente retrógrado. El campo catalán, valenciano, de las islas, andaluz, no necesita más centralismo; necesita más autonomía, más adaptación al territorio y una voz propia en Europa. Ustedes se llenan la boca de soberanía alimentaria, pero ustedes niegan la soberanía de los pueblos. Ustedes hablan de libertad, pero ustedes someten a los agricultores a un modelo único, a un modelo uniforme y a un modelo caduco. Y ya decimos basta, señor Chamorro.”
“Dicho esto, es evidente que no compartimos, y no solo no compartimos, sino que ni tan solo podemos tolerar el relato que hace VOX en esta PNL, una proposición no de ley en la que, bajo el disfraz, como siempre, de la defensa del campo, VOX esconde un discurso negacionista extremadamente recentralizador y profundamente reaccionario. VOX pretende romper el vínculo entre la PAC y el Pacto Verde Europeo, un vínculo ―permítanme― esencial para el futuro del campo, y más en un contexto de crisis climática que ya está arrasando cosechas, que está reduciendo la fertilidad de los suelos y además poniendo en riesgo la soberanía alimentaria. Nosotros no queremos una PAC que ignore el medio ambiente, que subvencione modelos productivos contaminantes o que premie a quien tiene más tierra.”
“Esto significa que pone en riesgo también el autoabastecimiento, que era uno de los objetivos de la PAC. Pero lo más importante de todo: si no hay renta, no hay continuidad, no hay relevo generacional y, si no hay relevo generacional, no hay futuro para este sector. Tampoco durante estos años se han conseguido estabilizar los mercados ni se han conseguido tampoco ―muy importante― unos precios razonables. En un mundo ―hay que decirlo― cada vez más convulso en conflictos geopolíticos y fenómenos meteorológicos extremos, las explotaciones agrícolas se ven extremadamente afectadas.”
“Saben todas y todos ustedes que la política agraria común se creó hace muchos años, en 1962, y que su artículo 39, que es el artículo del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea, establece cuáles -- 47 of 73 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 28 de octubre de 2025 son los objetivos de esta política agraria. Sesenta y cinco años más tarde podemos decir que prácticamente todos los objetivos han fracasado. Es cierto que se ha conseguido incrementar un poco la producción, pero en ningún caso se ha conseguido garantizar a la población agrícola un nivel de vida equitativo, y esto quiere decir con un aumento de la renta. Y este es el punto clave, porque si no hay renta, no hay actividad agrícola y, si no hay actividad agrícola, es evidente que no hay producción de alimentos.”
“Para empezar, desde Esquerra Republicana queremos dejar muy claro que esta no es nuestra política agraria común, la que queremos para nuestros agricultores y ganaderos. La PAC que nosotros defendemos es una política agrícola regionalizada, es una política agraria territorializada y es una política agraria justa. Queremos que responda a la realidad diversa de nuestro país y que, evidentemente, como hablamos de nuestro país, ponga en el centro a los pequeños y medianos productores, también a las mujeres del mundo rural y a los agricultores y ganaderos de montaña, y que no ponga en el centro a los grandes terratenientes ni a los lobbies agroindustriales, y menos a los fondos de inversión.”
“I per això el meu Grup té clar que cal un canvi de model de la PAC. Sí, un canvi que serveixi per orientar-la a donar un suport real a les explotacions que es dediquen a la producció d’aliments, al mateix temps, però, que gestionen el territori. I aquest canvi de model ha de venir a través d’un apropament al territori i al sector, perquè només així serà més efectiu. Exigim, doncs —i acabo, president—, plans estratègics regionals amb la definició dels ajuts directes del primer pilar i, evidentment, també per als ajuts de desenvolupament rural del segon pilar de la PAC. Una PAC singular per a cada territori. Només així ajudarem de veritat aquest sector, un sector que, val a dir, és imprescindible. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidente. Buenas tardes.”
“En cap cas la rendibilitat especulativa. I sobretot, senyor Chamorro, rebutgem el seu intent de convertir aquesta PAC en una eina ideològica al servei del nacionalisme espanyol més profundament retrògrada. El camp català, el camp valencià, el camp de les Illes, el camp andalús no necessita més centralisme. El que necessiten és més autonomia, més adaptació al territori i una veu pròpia a Europa. Vostès s’omplen la boca de sobirania alimentària, però vostès neguen la sobirania dels pobles. Vostès parlen de llibertat, però vostès sotmeten els agricultors a un model únic, a un model uniforme i a un model caduc. I ja diem prou, senyor Chamorro. El futur de la pagesia passa per una agricultura i una ramaderia viva que bategui, arrelada al territori i compromesa amb la lluita contra el canvi climàtic.”
“Una proposició no de llei que sota la disfressa, com sempre, de la defensa del camp, doncs VOX amaga un discurs negacionista, un discurs extremadament recentralitzador i, evidentment, profundament reaccionari. VOX pretén trencar el vincle entre la PAC i el Pacte Verd Europeu. Un vincle, permeti’m, essencial, bàsicament per garantir el futur del camp, i més en un context de crisi climàtica que ja està arrasant collites, que ja està reduint la fertilitat dels sòls i, a més a més, posant en risc la sobirania alimentària. Nosaltres no volem una PAC que ignori el medi ambient, que subvencioni models productius contaminants o que premiï qui més terra té. Aquesta no és la PAC que nosaltres volem. Nosaltres volem una PAC verda, justa i transformadora que recompensi les bones pràctiques, el relleu generacional i la sostenibilitat real.”
“Però el més important de tot, si no hi ha renda, no hi ha continuïtat, no hi ha relleu generacional. I, si no hi ha continuïtat i no hi ha relleu generacional, senyories, no hi ha futur per a aquest sector. Tampoc, tampoc durant aquests anys s’ha aconseguit estabilitzar els mercats, ni s’han aconseguit tampoc —molt important— uns preus raonables. En un món, val a dir, cada vegada més convuls, amb conflictes geopolítics i fenòmens meteorològics extrems, les explotacions agràries es veuen extremadament afectades. Dit això, és evident que no ho compartim, i no només no compartim, és que no podem ni tan sols tolerar el relat que fa VOX en aquesta PNL.”
“Saben totes i tots vostès què la Política Agrària Comuna es va crear fa molts anys, l’any 1962, i que el seu article 39, que és l’article del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, estableix amb tota claredat quins són els objectius d’aquesta política agrària. Doncs bé, 65 anys més tard, podem dir que pràcticament tots els objectius han fracassat. És cert que s’ha aconseguit incrementar una mica les produccions, però en cap cas, en cap cas s’ha aconseguit garantir a la població agrícola un nivell de vida equitatiu. Això vol dir, amb un augment de la renda. I aquest és el punt clau, perquè, si no hi ha renda, no hi ha activitat agrària. I, si no hi ha activitat agrària, és evident que no hi ha producció d’aliments, i això vol dir que posa en risc també l’autoabastiment, que era un dels objectius de la PAC.”
“Bona tarda. Gràcies, president. Per començar, des d’Esquerra Republicana volem deixar molt clar que aquesta no és la nostra Política Agrària Comuna que volem per als nostres pagesos i per als nostres ramaders. La PAC que nosaltres defensem és una política agrària regionalitzada, és una política agrària territorialitzada i és una política agrària justa. Volem que respongui a la realitat diversa del nostre país i que, evidentment, com que parlem -- 46 of 73 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 28 de octubre de 2025 del nostre país, posi al centre els petits i mitjans productors, també les dones del món rural i també els pagesos i els ramaders de muntanya; i no posi al centre els grans terratinents ni els lobbies agroindustrials, i encara menys els fons d’inversió.”
“Tomen nota para avanzar con decisión. Para garantizar que no habrá más apagones se necesitan, básicamente, tres cosas: más baterías ―las hemos reclamado cincuenta veces―, más centrales reversibles ―extremadamente importante― y, sobre todo, una red eléctrica más resiliente, y, evidentemente, repartir mejor las renovables. En el Estado español la mayoría de las renovables están en el sur de la península, en Extremadura, en una parte de Castilla y, evidentemente, también en Andalucía, y allí donde hay consumo y hay menos renovables es en Cataluña, Euskadi, Asturias y Madrid. Lo único que hay que hacer es trabajar, y el trabajo lo han de hacer ustedes. Nosotros les seguiremos. Hagan este trabajo y detengamos de una vez por todas el populismo torpe y maldito de VOX. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Desplieguen redes inteligentes, refuercen las interconexiones internas, ayuden a los municipios pequeños a desarrollar proyectos de autoconsumo, refuercen ―importantísimo― la red eléctrica, concreten de una vez por todas el Fondo de Transición Justa para territorios como la Ribera de Ebro, porque hablar cada dos por tres del Pacto Verde, porque llevar proposiciones no de ley en defensa del Pacto Verde no sirve de nada si la burocracia en este Estado lo paraliza absolutamente todo. Si la regulación no acompaña y si los plazos son eternos, créanme, señorías del Partido Socialista, toda esta lentitud lo que genera es desafección; genera desafección política de la ciudadanía y, evidentemente, da alas a los que hacen ruido y los que bloquean. Anoten por un lado y por otro, y no lo dice esta diputada, lo dicen los expertos.”
“En realidad, a ustedes no les preocupa nada. No les importa nada, su único interés es sembrar dudas entre la ciudadanía y proteger los intereses de los de siempre. Mensaje también para el Partido Socialista y el Ministerio para la Transición Ecológica: por favor, pongan la sexta y aceleren, acabemos ya con la moción típica de cada martes a última hora de la tarde.”
“Hablan de frenar la expansión desordenada de las plantas de energía renovable, pero, en realidad, señorías de VOX, ustedes quieren detener la transición energética, continuar con ese modelo centralizado y obsoleto y, evidentemente, contaminado. Y hablan de la posibilidad de un nuevo apagón eléctrico ―¡atención!―, cuando el verdadero reto, señorías, no es evitar un apagón que no llegará, sino avanzar con decisión hacia la transformación para conseguir este nuevo modelo energético. Lo que debe preocuparnos, en verdad, no es la falta de electricidad, señorías, sino la falta de planificación, la lentitud en los trámites. Lo que debe preocuparnos es la concentración del poder energético en manos de los de siempre, de cuatro grandes compañías que frenan el autoconsumo y representan una barrera absoluta a las comunidades locales.”
“Eso sí, para variar, como siempre, al más puro estilo fascista, sin aportar soluciones; tan solo nostalgia de un tiempo pasado, que para ustedes debería ser glorioso. Esta moción es un ataque directo a todo aquello que representa el futuro energético y soberano, un ataque descarnado a los territorios, por ejemplo, que durante muchísimas décadas han soportado el peso de la regeneración nuclear, como el Camp de Tarragona o las Tierras del Ebro. Hablan de paralizar el cierre a las centrales nucleares ―lo han dicho muchísimas veces y lo vuelven a decir―, pero lo que esconden en el fondo, como han dicho las personas que me han precedido en el uso de la palabra, es su negación al cambio climático y su voluntad de perpetuar un modelo energético basado en un oligopolio dominado por las grandes empresas y muy alejado del territorio.”
“Tras este discurso, para variar, porque resulta muy cansino, extremadamente cansino, aunque tampoco nos cansaremos de rebatir su discurso, VOX no nos desvela una preocupación real sobre el suministro eléctrico; al contrario, lo que hace VOX es aportar una especie de guiso con especias en forma de moción para presentarnos una oposición ideológica flagrante a la transición verde, a las energías renovables y a cualquier política que reduzca la dependencia de los combustibles fósiles y de su modelo recentralizador. Abascal y los suyos juegan muy bien las dos cartas; las juegan siempre, reiteradamente, cada puñetera semana: la carta del miedo y la carta del caos. Utilizan la inseguridad energética como arma ideológica.”
“Anotin, per avançar decididament, per garantir que no hi haurà cap més apagada, es necessiten bàsicament tres coses: més bateries, les hem reclamat 50 vegades; més centrals reversibles, extremadament important, i, sobretot, una xarxa elèctrica més resilient. I, evidentment, repartir millor les renovables. A l’Estat espanyol, la majoria de renovables estan al sud de la península, Extremadura, una part de Castella i, evidentment, també -- 72 of 77 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 21 de octubre de 2025 Andalusia. I allà on hi ha el consum i hi ha menys renovables és a Catalunya, és a Euskadi, és a Astúries i és a Madrid. Només hem de fer la feina, i aquesta feina l’han de fer vostès. Nosaltres empenyerem. Facin aquesta feina i aturem d’una vegada per totes el populisme maldestre i maleït de VOX. Res més, bona tarda. Buenas noches de nuevo.”
“Despleguin xarxes intel·ligents, reforcin les interconnexions internes, ajudin els municipis petits a tirar endavant projectes d’autoconsum, reforcin, importantíssim, la xarxa elèctrica; concretin d’una vegada per totes el fons de transició justa per als territoris com la Ribera d’Ebre. Perquè parlar cada dos per tres del pacto verde, perquè portar proposicions no de llei en defensa del pacte verd no serveix de res si la burocràcia en aquest Estat ho paralitza absolutament tot, si la regulació no acompanya i si els terminis són eterns. I creguin-me, senyories del Partit Socialista, tota aquesta lentitud el que genera és desafecció, genera desafecció política de la ciutadania i, evidentment, dona ales als del soroll i als del bloqueig. Anotin, a un cantó i a l’altre. No ho diu aquesta diputada, ho diuen els experts.”
“El que ens ha de preocupar és la concentració del poder energètic en mans dels de sempre, de quatre grans companyies que frenen l’autoconsum i que posen una barrera absoluta a les comunitats locals. En realitat, a vostès no els preocupa res. És que, de fet, tant els hi fot tot. Tant els hi fot tot. El seu únic interès és sembrar dubtes entre la ciutadania i, evidentment, protegir els interessos dels de sempre. I un missatge també per al Partit Socialista i per al Ministeri de Transició. Posin la sisena marxa i apretin el gas. I acabem ja amb la moció típica de cada dimarts a última hora de la tarda.”
“Parlen també de frenar «la expansión desordenada de las plantas de energía renovable», però en realitat, senyories de VOX, el seu propòsit és aturar la transició energètica, és continuar amb aquest model centralitzat, obsolet i, evidentment, contaminat. I parlen també de la possibilitat d’una nova apagada elèctrica. Atenció, eh. Quan el veritable repte, senyories, no és evitar una apagada que no arribarà, sinó el repte veritable és avançar amb decisió cap a la transformació, per assolir aquest nou model energètic. El que ens ha de preocupar de veritat no és la manca d’electricitat, senyories, sinó la manca de planificació, la lentitud en els tràmits.”