Teresa Jordà i Roura
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Però també és una advertència — deixi-m’ho dir així— molt i molt clara. No bloquejarem la possibilitat, ja ho he dit abans, que hi hagi pressupostos, però si aquests pressupostos, senyor ministre, no serveixen per corregir el dèficit de finançament de Catalunya, si aquests pressupostos no garanteixen el compliment efectiu de les inversion…”
“Y hace demasiado tiempo que el PSOE pide confianza, mientras que lo que hace es acumular un saco de incumplimientos inmenso. Hablamos de estabilidad presupuestaria. Sí, sí, hablamos de eso, pero ¿de qué sirve hablar de estabilidad si se mantiene un modelo de financiación injusto que ahoga a Cataluña?”
“No vamos a bloquear la posibilidad ―lo he dicho antes― de que haya un presupuesto, pero si estos presupuestos, señor ministro, no sirven para corregir el déficit de financiación de Cataluña, si estos presupuestos no garantizan el cumplimiento efectivo de las inversiones y si estos presupuestos no respetan los compromisos adquiridos con Ca…”
“Perquè la transició no consisteix només a substituir una font d’energia per una altra font d’energia. Consisteix a decidir qui controla aquesta energia, qui se’n beneficia i, sobretot, en definitiva, quin país volem construir.”
“Nosaltres votarem favorablement a aquest objectiu i ho farem sí, per responsabilitat, perquè no serem nosaltres, senyor ministre, senyores i senyors diputats, no serà Esquerra Republicana qui impedeixi que aquest govern presenti uns pressupostos. No serem nosaltres. Però que ningú interpreti aquest vot com un aval, perquè no ho és.”
“Porque no seremos nosotros, señor ministro, señoras y señores diputados, no será Esquerra Republicana quien impida que este Gobierno presente unos presupuestos. No seremos nosotros, pero que nadie interprete este voto como un aval, porque no lo es. No lo es ni políticamente ni tampoco presupuestariamente.”
The complete record
Every one of 1,779 lines we hold for Teresa Jordà i Roura, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 13 of 36.
“Doncs també els ho diré: Han donat suport a una política agrària comuna que concentra les ajudes a les grans explotacions, a les duquesses d’Alba, deixant desemparats als petits agricultors i els petits ramaders que són, precisament —ho deia el senyor Gavín— els que cuiden i gestionen el territori, els bombers, els primers bombers, els tallafocs. També han estat els primers en rebaixar l’ambició climàtica del pacte verd i obrir la porta als tractats comercials que condemnen la nostra pagesia a una competència deslleial —ho hem dit també manta vegades— brutal, brutal. Mirin, i són molt pesats parlant del pacte nacional de l’aigua. Per què no parlen d’una gestió eficient de l’aigua? Per què no parlen de la modernització dels regs? Per què no parlen del canal d’Urgell? Per què no parlen de les dessalinitzadores?”
“Senyories, el que és difícil, el que requereix compromís, són justament fer polítiques valentes i transformadores allà on es governa. I vostès han fallat estrepitosament, perquè vostès han estat sempre els guardians dels privilegis. Vostès han defensat a totes les duquesses d’Alba de l’Estat espanyol, a tots els grans propietaris, abandonant el petit agricultor i abandonant el ramader. I què han estat fent vostès quan han governat els seus ministres? Doncs els diré: retallar pressupostos en desenvolupament rural, que ara tant parlen, degradar el Ministeri de Medi Ambient i fins i tot deixar-los sense ànima i sense recursos. I a Brussel·les?”
“Aquest estiu, experts, experts forestals i col·lectius de professionals han denunciat manta vegades la falta de prevenció i la reacció tardana, i la reacció tardana —important— de diverses comunitats autònomes governades pel Partit Popular davant d’aquesta onada de calor reiterada i que ha provocat aquests incendis. A Castella i Lleó, fins i tot els Bombers han exigit la dimissió —els Bombers!— la dimissió del president Mañueco per la seva gestió nefasta. És que, atenció! Fixin-se, el que va arribar a proposar el senyor Mañueco és un registre de piròmans! Com una mesura al·lucinant i innovadora per evitar futurs incendis. Un cop d’efecte extremadament inútil. És l’exemple perfecte del que és el Partit Popular: molt màrqueting, molt titular i molt poca política efectiva.”
“Gràcies, president. Senyories del Partit Popular, amb tota l’estima, senyor Gallardo, que li professo, ho he de dir claríssimament: Aquesta moció no només és oportunista, és un insult a la intel·ligència, directament. És molt fàcil, de fet, és molt friqui venir fins aquí després dels incendis d’aquest estiu que han devastat més de 400 000 hectàrees i tenir la barra de presentar una llista de compromisos que sonen de meravella fent bona aquella frase de que el paper ho aguanta tot. Mirin, els fets són tossuts. Malauradament, els fets són massa tossuts i la gent —poca, però encara alguns— tenim memòria. Mentre presenten vostès aquí, a Madrid, plans grandiloqüents, les comunitats on governen acumulen denúncies per la mala gestió forestal, retallades en prevenció i, a més a més, manca de planificació.”
“Y en todas partes ―y termino―, desde Andalucía hasta Cataluña, las organizaciones agrarias alertan de que abrir la puerta a productos agrícolas y cárnicos que no cumplan con nuestros estándares supondrá dinamitar nuestro sector productivo. Es por ello por lo que nosotros estamos atentos, esperando, y reclamamos una vez más al ministro Planas que venga aquí, a este Congreso, y nos cuente por qué debemos defender lo que representa este acuerdo comercial con Mercosur. Simplemente, queremos debatir y poder ser también la voz de nuestro sector agrícola. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Porque el sector ―y voy terminando, presidente― vive una doble traición; la obligación de producir con más requisitos y producir con más costes mientras se permite una competencia desleal que encarece los precios y que, obviamente, condena, de paso, nuestra agricultura, además de limitar la soberanía alimentaria, la sostenibilidad y el mundo rural. Y lo decimos con datos y con el apoyo del sector. UPA, COAG, Unión de Uniones rechazan el acuerdo con Mercosur por ser un pacto desleal, un pacto que pone en riesgo el campo español. El mismo Gobierno de Canarias se ha opuesto al acuerdo por las repercusiones que tendría sobre el sector primario de las regiones vulnerables.”
“-- 70 of 79 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de septiembre de 2025 Así que votaremos a favor de esta moción y reclamaremos más personal y más recursos; reclamaremos más protocolos de respuesta rápida ante cualquier alerta fitosanitaria para evitar que el problema llegue al territorio productivo. Y, obviamente, reivindicaremos más coordinación y más compromiso político firme y valiente. Y sí, nos hacen falta más controles fitosanitarios, señorías, para evitar plagas, para evitar enfermedades, pero también nos hacen falta políticas firmes y valientes para que los productos de terceros países cumplan las mismas normas que se exigen aquí.”
“Cataluña, como la gran puerta de entrada de mercancías en Europa, vive también con especial preocupación este déficit existente, porque todo esto no va solo de recursos, que también, sino que todo esto va de una mejor coordinación, de poner fin a la improvisación y, ante todo, esto va de situar los intereses del sector primario en el centro de las políticas. Lo que hay en juego en materia de sanidad animal y vegetal son muchas empresas familiares. Recordemos que en España hay más de 780 000 explotaciones agrarias y que el 87 % son familiares. Pero esto también va de contar con la confianza de la ciudadanía, que exige, obviamente, unas instituciones responsables y, sobre todo, que hagan prevención.”
“Hablamos, señorías, de proteger la vida de infinidad de familias agricultoras y ganaderas; hablamos también de blindar uno de los sectores más dinámicos de nuestra economía ante las amenazas que hoy son amenazas reales y concretas, como, por ejemplo, si hablamos del sector porcino, de la peste porcina africana, que hoy ya ha llegado a múltiples países europeos y que podría arrasar a nuestro sector si entrara por falta de previsión o entrara simplemente por una negligencia. Queremos ser claros y recalcar el espíritu de la iniciativa de la señora Valido. El Estado español, sí, señorías, tiene un déficit evidente en lo que es control de cerdos en puertos y aeropuertos.”
“Solo quiero recordar que Cataluña concentra casi un tercio de toda la ocupación del sector porcino del Estado español, que globalmente ocupa a casi treinta mil personas, da empleo a casi treinta mil personas, casi diez mil puestos de trabajo directos e indirectos vinculados al porcino en Cataluña. Un sector que aporta una parte clave a las exportaciones, que genera una riqueza en el territorio importante y que además respalda a comarcas rurales que, sin dicha actividad, obviamente tendrían más complicado poder vivir en esas comarcas. Por eso, más allá de la particularidad insular de Canarias, cuando hablamos de controles fitosanitarios, no hablamos solo de una cuestión meramente técnica, hablamos de cosas más importantes.”
“Lo es, porque, entre otras cosas, el control fitosanitario en todas partes, pero en el caso que nos ocupa, puertos y aeropuertos, no es en ningún caso una cuestión menor. Es una cuestión de seguridad alimentaria, es una cuestión de salud pública; en definitiva, es una cuestión de defensa de nuestro sector agroalimentario. En Cataluña sabemos perfectamente lo que significa tener un sector agroalimentario fuerte, un sector ganadero fuerte; de hecho, un sector agroalimentario de primer nivel. Por poner un ejemplo, la ganadería porcina. Hoy no hablaré de vino. Si habláramos de vino, podría hablar no solo de la filoxera, sino también del mildiu, por ejemplo, pero hoy hablaremos de ganadería porcina. En mi país este sector es un auténtico motor económico, sobre todo en las comarcas de Osona.”
“El mateix Govern de Canàries s’ha oposat a l’acord per les repercussions que tindria sobre el sector primari de les regions vulnerables i a tot arreu —i acabo— des d’Andalusia fins a Catalunya, les organitzacions agràries alerten, alerten que obrir la porta a productes agrícoles i càrnics que no compleixen els nostres estàndards el que suposarà és dinamitar el nostre sector productiu. Per això, nosaltres estem amatents i estem a l’espera i reclamem, una vegada més, al ministre Planas que vingui aquí en aquest Congrés i ens expliqui per què hem de defensar el que representa aquest acord comercial amb Mercosur. Senzillament volem debatre-ho i volem poder ser també la veu de la nostra pagesia. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidente. Muy buenas tardes a todas y a todos. Esta moción que estamos debatiendo hoy es una moción importante.”
“I evidentment, reivindicarem més coordinació i més compromís polític, ferm i valent. I sí, calen més controls fitosanitaris, senyories, per evitar plagues, per evitar malalties. Però també calen polítiques fermes i valentes perquè els productes de tercers països compleixin les mateixes normes que s’exigeixen aquí. Perquè el sector —i vaig acabant, president— viu una doble traïció: l’obligació de produir amb més requisits i produir més costos, mentre es permet una competència deslleial que encareix els preus i que, evidentment, condemna de retruc la nostra pagesia, a banda de dinamitar, òbviament, la sobirania alimentària, la sostenibilitat i també el món rural. I ho diem amb dades i amb el suport del sector: UPA, COAG, Unión de Uniones rebutgen l’acord amb Mercosur, per ser un pacte deslleial, un pacte que posa en risc el camp espanyol.”
“Perquè tot això no va només de recursos, que també, sinó tot això va d’una millor coordinació, va de posar fi a la improvisació. Però sobretot va de situar els interessos del sector primari al centre de les polítiques. El que hi ha en joc en matèria de sanitat animal i vegetal són moltes empreses familiars. Recordem que a -- 69 of 79 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de septiembre de 2025 Espanya hi ha més de 780 000 explotacions agràries i que el 87 % són de caràcter familiar. Però també va de tenir la confiança de la ciutadania, que exigeix, òbviament, unes institucions responsables i, sobretot, previsores. Així doncs, votarem a favor d’aquesta moció i reclamarem més personal i més recursos. Reclamarem més protocols de resposta ràpida davant de qualsevol alerta fitosanitària per evitar que el problema arribi al territori productiu.”
“Parlem, senyories, de protegir la vida d’infinitat de famílies pageses i ramaderes. Parlem també de blindar un dels sectors més dinàmics de la nostra economia davant de l’amenaça, de les amenaces que avui són amenaces reals i concretes, com per exemple, si parlem del sector porcí, de la pesta porcina africana, que avui ja ha arribat a diversos països europeus i que podria arrasar el nostre sector si entrés per manca de previsió o bé entrés, senzillament, per una negligència. Volem ser clars i subratllar l’esperit de la iniciativa de la senyora Valido. L’Estat espanyol —sí, senyories— té un dèficit evident en matèria de control en ports i aeroports. Catalunya, com a gran porta d’entrada de mercaderies a Europa, viu també amb especial preocupació aquest dèficit existent.”
“Al meu país, aquest sector és un autèntic motor econòmic, sobretot a les comarques de Ponent i també a Osona. Només cal recordar que Catalunya concentra gairebé un terç de tota l’ocupació que es genera al sector porcí a l’Estat espanyol, que globalment ocupa prop de 30 000 persones. Estem parlant de prop també de 10 000 llocs de treball directes i indirectes vinculats al porcí a Catalunya, un sector que aporta una part clau a les exportacions, que genera una riquesa en el territori important i que sustenta comarques rurals que, sense aquesta activitat, evidentment tindrien més difícil poder viure en aquestes comarques. Per això, i més enllà de la particularitat insular de Canàries, quan parlem de controls fitosanitaris, no parlem només d’una qüestió merament tècnica. Parlem de coses més importants.”
“Gràcies, president. Bona tarda a totes i a tots. Aquesta moció que avui estem debatent és una moció important. Ho és perquè, entre altres coses, el control fitosanitari arreu, però en el cas que ens ocupa en ports i aeroports, no és en cap cas una qüestió menor. És una qüestió de seguretat alimentària, és una qüestió de salut pública. És, en definitiva, una qüestió de defensa del nostre sector agroalimentari. A Catalunya sabem perfectament què significa tenir un sector agroalimentari fort, un sector ramader fort, de fet, un sector agroalimentari de primer nivell. Per posar un exemple, la ramaderia porcina. Avui no parlaré de vi. Si parléssim de vi podria parlar no només de la fil·loxera, podríem parlar també del míldiu, per exemple, però avui parlarem de ramaderia porcina.”
“Decimos que sí a los Objetivos de Desarrollo Sostenible y a la Agenda 2030, pero, sobre todo, decimos que sí a la coherencia, sí a las políticas valientes, sí al ejercicio de soberanía necesario para que todo esto sea realidad. Muchas gracias. (Aplausos).”
“No olvidemos, señoras y señores diputados, señorías del Partido Socialista, que la Agenda 2030 fue un gran ejemplo de política multilateral, hoy también se ha dicho, fue una agenda pactada por más de 193 Estados en la Asamblea General de las Naciones Unidas, con objetivos tan urgentes como erradicar la pobreza o revertir el cambio climático. Pero, si queremos ser efectivos ante las campañas de la extrema derecha internacional —y, acabo, señorías—, que niega la igualdad de género, que niega la preservación del medio ambiente o el derecho a un trabajo digno, la Agenda 2030 solo se puede defender con hechos. No estamos aquí para hacer de comparsas o para avalar proclamas cosméticas.”
“Y aún más grave, el Partido Socialista permitió con su voto que el Congreso acogiera una jornada negacionista de VOX, lo permitisteis, donde se cuestionó la violencia machista y donde se burló al colectivo trans con comentarios humillantes. Y a eso se añade, claro, la eliminación, por ejemplo, de la Q+, de las siglas oficiales, invisibilizando a los no binarios, etcétera. No es un detalle semántico, señoras y señores diputados, es un paso histórico hacia atrás que manda un mensaje devastador: que hay ciudadanos de primera y que hay ciudadanos de segunda, que nuestras vidas sí son negociables y que los derechos se pueden recortar. No es prudencia ni es estrategia, es traición, es cobardía y es auténtica complicidad con la extrema derecha. Y termino.”
“No se entregan los planes nacionales a tiempo, no se asumen los objetivos. En 2023, por ejemplo, la inversión climática se quedó en un 40 % de lo necesario. Por ejemplo, ustedes no introducen cláusulas ambientales estrictas en los tratados comerciales, como ahora con el Tratado de Mercosur. Por poner algunos ejemplos en igualdad de género —no se ha hablado de eso, también importante—, no han aprobado ninguna de las leyes prometidas, ni una, como la de trata o de explotación sexual, y han -- 75 of 93 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 9 de septiembre de 2025 desplegado, lo que es peor, políticas reales, o no las han desplegado. La ministra Redondo tiene una actividad tan escasa como la del señor Abascal.”
“El impacto redistributivo de las prestaciones del Estado del bienestar es bajo, es bajísimo y los hogares del quintil con más ingresos reciben 1,6 veces más prestaciones que las del quintil más pobre. El Estado español tiene una recaudación fiscal por debajo del promedio europeo, de hecho, 3 puntos menos que la media, 5 menos que Italia y 9 menos que el Estado vecino, Francia. La resistencia a hacer cambios estructurales y la falta de valentía del Partido Socialista se hacen ver, por ejemplo, con el impuesto de las energéticas. Y podríamos poner muchos ejemplos. Señorías, hace falta más fiscalidad verde y gravar los capitales como toca. Y lo que toca es rebajar la presión sobre las rentas más bajas, como hemos hecho o hemos intentado en Cataluña. En temas de cambio climático, la situación es igual de grave.”
“No pueden, porque sus políticas son tímidas y porque el Estado sigue erre que erre reteniendo recursos y competencias que deberían ser, sin duda, de los territorios. La Agenda 2030 no es creíble, mientras el Gobierno español bloquee competencias, traspasos, no invierta en infraestructuras como cercanías o mantenga un sistema fiscal que fija la capacidad de Cataluña para invertir en políticas sociales, es inviable. Y les voy a hablar de dos o tres ámbitos. En pobreza y desigualdad, por ejemplo, esta proposición no de ley parece descubrir lo que hace cien años que ya sabemos, que las políticas públicas, señoras y señores diputados, reducen la desigualdad, ¡olé tú! Eso lo dice textualmente esta proposición. Pero, en lugar de decir generalidades, yo pregunto si quizá lo que haría falta es mejorar el funcionamiento del sistema redistributivo.”
“Esquerra Republicana siempre ha defendido la Agenda 2030 y también sus objetivos: reducir desigualdades, combatir la pobreza, afrontar el cambio climático, reforzar la cohesión social. Pero la realidad es tozuda, y hoy, en Cataluña, mi país, un 24 % de la población vive en riesgo de exclusión social y la pobreza infantil aún es más elevada. La vivienda pública solo representa un 2 % del parque, mientras que la media europea supera el 15 %, y cada año sufrimos un déficit fiscal, ya crónico, de entre 16 000 y 22 000 millones de euros. La pregunta es clara: ¿Cómo caray quieren desplegar la Agenda 2030 con estas cifras? ¿Cómo quieren hacerlo ante esta realidad? Pues yo se lo diré: no lo pueden hacer. Así no lo pueden hacer.”
“Señorías, precisamente este es el escollo, este es el problema. No basta con lucir el pin de los ODS, lo que hace falta son políticas valientes que nos acerquen a esos objetivos. Hace poco más de un año, y nunca lo voy a olvidar, una persona conocida me preguntó si ese pin de colores que lucen tantos políticos, también el presidente Sánchez, eran los quesitos del Trivial. Yo, al principio, me reí, pero luego me asusté, porque tenía toda la razón. Si los ODS solo sirven para decorar la solapa, son exactamente eso: un simple juego de mesa. El reto no es coleccionar medallas de cartón, sino hacer políticas que realmente reduzcan la pobreza, hacer políticas que realmente garanticen una vivienda digna o que hagan viable y posible la transición ecológica.”
“Però si volem ser efectius —i acabo presidenta— davant les campanyes de l’extrema dreta internacional que nega la igualtat de gènere, que nega la preservació del medi ambient o els drets o el dret a feines dignes, senyories, l’Agenda 2030 només es pot defensar amb fets. No som aquí per fer de comparsa ni per avalar proclames cosmètiques. Diem sí als Objectius de Desenvolupament Sostenible i a l’Agenda 2030, però sobretot diem sí a la coherència, diem sí a les polítiques valentes, diem sí a l’exercici de sobirania necessari per fer-ho tot plegat realitat. Res més. Moltes gràcies. Buenas tardes a todos. Gracias, presidenta. Lo que nos trae aquí hoy el Partido Socialista es un ejercicio de autocomplacencia. Infinidad de palabras, muchos compromisos indefinidos y muy poca concreción.”
“No és un detall semàntic, senyores i senyors diputats, és un pas enrere històric que envia un missatge —si m’ho permeten— devastador: que hi ha ciutadans de primera i que hi ha ciutadans de segona, que les nostres vides, sí, són -- 74 of 93 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 9 de septiembre de 2025 negociables i que els drets es poden retallar per càlcul polític. No és prudència ni és estratègia, és traïció, és covardia i és autèntica complicitat amb l’extrema dreta. I acabo. No ho oblidem, senyores i senyors diputats, senyories del Partit Socialista, que l’Agenda 2030 va ser un gran exemple de política multilateral. Avui també s’ha dit. Va ser una agenda pactada per més de 193 estats a l’Assemblea General de Nacions Unides, amb objectius tant urgents com erradicar, com hem dit, la pobresa o revertir el canvi climàtic.”
“La ministra Redondo té una activitat tan escassa com la del senyor Abascal. I encara més greu, el Partit Socialista va permetre amb el seu vot que el Congrés acollís una jornada negacionista de VOX —ho vau permetre— on es va posar en dubte la violència masclista i on es va burlar el col·lectiu trans amb comentaris humiliants. I a això s’hi afegeix, evidentment, l’eliminació, per exemple, de la Q+ de les sigles oficials, invisibilitzant la identitat queer, no binàries, transsexuals i asexuals.”
“El que cal, senyories, és gravar els capitals com pertoca i el que toca és rebaixar la pressió sobre les rendes baixes, com hem fet, com hem intentat a Catalunya. En temes de canvi climàtic, la situació és igual de greu, no s’entreguen els plans nacionals a temps, no s’assoleixen els nivells d’inversió compromesos. El 2023, per exemple, la inversió climàtica es va quedar en el 40 % del necessari. Per exemple, vostès no introdueixen clàusules ambientals estrictes en els tractats comercials, com per exemple ara amb el tractat de Mercosur, per posar alguns exemples. En igualtat de gènere, que no se n’ha parlat, també important. No han aprovat cap de les lleis promeses — ni una!— com la de tracta o l’explotació sexual, ni han desplegat —que encara és pitjor— polítiques reals.”
“Però en comptes de dir generalitats, demano jo el que cal potser és millorar el funcionament del sistema redistributiu. Pregunto: L’impacte redistributiu de les prestacions de l’estat del benestar és baix, és baixíssim. Les llars del quintil amb més ingressos reben 1,6 cops més prestacions que la del quintil més pobre. l’Estat espanyol té una recaptació fiscal per sota de la mitjana europea, de fet, tres punts menys que la mitjana, cinc menys que Itàlia i nou menys que l’Estat veí, que a França. La resistència a fer canvis estructurals i la manca de valentia del Partit Socialista es fa veure amb l’impost, per exemple, de les energètiques. En podríem posar molts, d’exemples. El que cal és més fiscalitat verda.”
“Com ho volen fer davant d’aquesta realitat? Doncs, els hi diré jo: No ho podem fer. Així no ho poden fer. No poden, perquè les seves polítiques són tímides i perquè l’Estat continua erre que erre retenint recursos i competències que haurien de ser, sens dubte, dels territoris. L’Agenda 2030 no és creïble mentre el Govern espanyol bloquegi competències, bloquegi traspassos, no inverteixi en infraestructures com rodalies o mantingui un sistema fiscal que asfixia la capacitat de Catalunya d’invertir en polítiques socials. És inviable. Els parlaré de dos o tres àmbits. En pobresa i desigualtat, per exemple. Aquesta proposició no de llei sembla descobrir el que fa cent anys que ja sabem: que les polítiques públiques, senyores i senyors diputats, redueixin la desigualtat. Olé tu! Això ho diu textualment aquesta proposició de llei.”
“El repte no és col·leccionar medalles de cartró, sinó fer polítiques que realment redueixin la pobresa, fer polítiques que realment garanteixin un habitatge digne o que facin viable i possible la transició ecològica. Esquerra Republicana ha defensat sempre l’Agenda 2030 i també els seus objectius: reduir desigualtats, combatre la pobresa, afrontar el canvi climàtic i reforçar la cohesió social. Però la realitat és tossuda i avui a Catalunya, el meu país, un 24 % de la població viu en risc d’exclusió social. La pobresa infantil encara és més alta. L’habitatge públic només representa un 2 % del parc, mentre la mitjana europea supera el 15 i cada any, cada any, patim un dèficit fiscal —ja crònic— d’entre 16 i 22 mil milions d’euros. La pregunta és clara: Com coi volen desplegar l’Agenda 2030 amb aquestes xifres?”
“Bé, bon vespre a totes i a tots. Gràcies, presidenta. El que avui ens porta aquí el Partit Socialista és senzillament un exercici d’autocomplaença: infinitat de paraules, molts compromisos indefinits i molt poca concreció. Senyories, i justament aquest és l’escull. Justament aquest és el problema. No n’hi ha prou en lluir el pin dels ODS. El que calen són polítiques valentes que ens acostin a aquests objectius. Mirin, fa poc més d’un any —això no ho oblidaré mai— una persona coneguda em va preguntar si aquell pin de colors que llueixen tants polítics, també el president Sánchez, eren els formatgets del Trivial. En el primer moment vaig riure, però després em vaig espantar, perquè tenia tota la raó. Si els ODS només serveixen per decorar la solapa, són exactament això, un simple joc de taula.”
“Entre Cataluña y el Estado hay que poner en el foco este asunto, eso es lo que está acordado y pactado, y sin eso no se van a cumplir los compromisos políticos y tampoco se va a cumplir con la ciudadanía de Cataluña, que se merece, y acabo, un Gobierno con capacidad de hacer políticas públicas ambiciosas. -- 53 of 67 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de agosto de 2025 Exigimos, por lo tanto, una vez más, que el Gobierno español cumpla y que lo haga pronto, evidentemente, si quiere aspirar a otras negociaciones políticas en los próximos meses. Nada más y gracias, presidenta.”
“A pesar de tener una presión fiscal muy elevada en comparación con otros países europeos con un mayor gasto social, no tenemos todavía en estos momentos recursos suficientes para financiar, repito, el estado del bienestar que nosotros quisiéramos tener para nuestros ciudadanos. Y, teniendo en cuenta esto, es fácil entender, señor Bravo, por qué ponemos el foco en la financiación justa. Es muy fácil de entender, es tener la llave de la caja y también la caja en Cataluña. Evidentemente, es necesario que el Partido Socialista Obrero Español y el Partido Socialista de Cataluña cumplan con los acuerdos firmados con Esquerra Republicana, porque son acuerdos firmados; que los cumplan en su totalidad. Esos son acuerdos, esto es política, manteniendo el foco en la recaudación en Cataluña, donde tenemos el principio de ordinalidad.”
“Seguramente es poco transparente para evitar la vergüenza colectiva a la que se enfrenta el Gobierno español cada vez que hacen públicas las cifras unos y otros. Además, al déficit fiscal se le suma otro incumplimiento crónico, uno de esos que dura tiempo ya; un incumplimiento crónico del Estado en materia de inversiones, evidentemente, que ha supuesto un freno absoluto al crecimiento económico de Cataluña. No nos han dejado crecer económicamente a todos los ciudadanos, empresas, autónomos, trabajadoras y trabajadores, sean independentistas o no lo sean. El sistema de financiación es profundamente injusto y nos impide financiar los servicios públicos que la ciudadanía de Cataluña merece.”
“Como en todo lo que defendemos, este acuerdo tiene que dotar de más soberanía fiscal a la Generalitat de Catalunya. Sí, no lo ocultamos. Sí, va a dotar a la Generalitat de más soberanía, aunque estamos muy lejos aún de donde quisiéramos estar para financiar nuestro estado del bienestar, que no es otro que el estado del bienestar que nosotros creemos que merecen los ciudadanos y las ciudadanas de nuestro país. Porque el problema de la financiación del Estado en Cataluña es estructural; una vez más es estructural, en mayúsculas. La Generalitat de Catalunya sufre un déficit fiscal de más de 22 000 millones de euros anuales; eso es superior al 9 % del PIB. El sistema de financiación autonómico del Estado está caducado, y no caducó ayer, caducó hace más de una década. Y es muy poco transparente.”
“En lugar de acabar con el déficit fiscal de Cataluña, el Estado aumentó la bola de la deuda de una forma brutal y las consecuencias las han pagado los ciudadanos y las ciudadanas de Cataluña, voten lo que voten, sean independentistas o no sean independentistas. Como decía, reducir más de 17 000 millones de deuda del FLA es hacer justicia; ni más ni menos, hacer justicia. Esquerra Republicana siempre pone por delante los intereses del país en las negociaciones con el PSOE y en este ámbito también. En este ámbito lo demostramos una vez más. De hecho, la quita reducirá de forma notable la carga fiscal de la Generalitat, tanto en vencimiento de deuda como también en intereses, y va a permitir acceder a deuda en unas condiciones evidentemente mucho más ventajosas.”
“De hecho, desde Esquerra Republicana hemos denunciado, y lo hemos hecho desde hace ya muchos años, que la deuda contraída con el FLA es, sin duda, una deuda injusta, absolutamente injusta. Señor Bravo, mire, en el peor momento de la crisis de la deuda soberana del Estado en Europa, en 2012, el Gobierno español, el Gobierno del señor Mariano Rajoy creó este fondo, y lo creó mientras evitaba lo que hubieran tenido que hacer, que era una reforma estructural del sistema de financiación del Estado. Eso es lo que se hubiera tenido que hacer, porque en este Estado siempre hay un problema latente en todos los temas de los que hemos hablado, y es que no se hacen cambios estructurales en ningún lado, ni los unos ni los otros ―ni los unos ni los otros―, y esta reforma se tendría que haber hecho precisamente en ese momento.”
“Mantenint el focus en la recaptació a Catalunya, el principi d’ordinalitat i posant la bilateralitat entre Catalunya i l’Estat al centre. Això és el que està acordat. Això és el que està pactat. Sense això no es compliran els compromisos polítics i tampoc es complirà amb la ciutadania de Catalunya que es mereix, i acabo, un govern amb capacitat de fer polítiques ambicioses, polítiques públiques ambicioses. Exigim, doncs, una vegada més, que el Govern espanyol compleixi i que ho faci aviat, evidentment, si vol aspirar a alguna altra negociació política en els propers mesos. Res més. Gràcies, presidenta. Gracias, presidenta. Me gustaría empezar poniendo en valor lo que claramente nosotros entendemos que es un buen acuerdo.”
“Malgrat tenir una pressió fiscal molt alta en termes comparats a nivell d’altres països europeus amb una major despesa social, no tenim encara en aquests moments recursos suficients per finançar, repeteixo, l’estat del benestar que nosaltres voldríem pels nostres conciutadans. I tenint en compte això, és fàcil entendre, senyor Bravo, és fàcil entendre per què posem el focus en el finançament just. És molt senzill d’entendre. En tenir la clau de la caixa i també la caixa a Catalunya, cal evidentment, que el Partit Socialista Obrer Espanyol, cal que el Partit Socialista de Catalunya compleixi -- 52 of 67 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de agosto de 2025 els acords signats amb Esquerra Republicana, perquè són acords signats, i que els compleixin en la seva totalitat. Això són acords. Això és política.”
“Segurament ho és, de poc transparent, per evitar la vergonya col·lectiva a què s’enfronta el Govern espanyol cada cop que fan públiques les xifres uns i altres. A més, el dèficit fiscal se li suma un altre incompliment crònic, un d’aquests que dura també fa molt temps. Un incompliment crònic de l’Estat en matèria d’inversions, evidentment, que ha suposat un autèntic fre també al creixement econòmic de Catalunya. No ens han deixat créixer econòmicament. A tots els ciutadans de Catalunya, a totes les empreses, a tots els autònoms i a tots els treballadors i treballadores, siguin independentistes o no ho siguin. El sistema de finançament és profundament injust i ens impedeix finançar els serveis públics que la ciutadania de Catalunya mereix.”
“Com en tot el que defensem, aquest acord ha de dotar de més sobirania fiscal a la Generalitat de Catalunya. Sí, no ens n’amaguem, sí. Dotarà a la Generalitat de més sobirania. Si bé encara som molt lluny, molt lluny d’on voldríem ser. D’on voldríem ser, bàsicament, per finançar al nostre estat del benestar, que no és altre que l’Estat del benestar que nosaltres pensem que es mereixen els ciutadans i ciutadanes del nostre país. Perquè el problema del finançament de l’Estat a Catalunya és estructural. Una vegada més: és estructural, amb majúscules. La Generalitat de Catalunya pateix un dèficit fiscal de més de 22 000 milions d’euros anuals. Això és superior a un 9 % del PIB. El sistema de finançament autonòmic de l’Estat està caducat i no va caducar ahir. Està caducat des de fa més d’una dècada i és molt poc transparent.”
“En comptes d’acabar amb el dèficit fiscal de Catalunya, l’Estat va engrandir la bola del deute d’una manera brutal i les conseqüències les han pagat els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, votin el que votin, siguin independentistes o no siguin independentistes. Com deia, reduir més de 17 000 milions d’euros de deute amb el FLA és fer justícia. Ni més ni menys, fer justícia. Esquerra Republicana sempre posa per davant els interessos del país en les negociacions amb el PSOE i en aquest àmbit, també en aquest àmbit, ho demostrem una vegada més. De fet, la quitança reduirà notablement la càrrega fiscal de la Generalitat, tant en venciment de deute com també en interessos, i permetrà accedir a deute en unes condicions evidentment molt més avantatjoses.”
“Gràcies, presidenta. Jo voldria començar posant en valor el que clarament nosaltres entenem que és un bon acord. De fet, des d’Esquerra Republicana hem denunciat, i ho hem fet des de fa molts anys, que el deute contret amb el FLA és, sens dubte, un deute injust. Absolutament injust. Senyor Bravo, miri, en el pitjor moment de la crisi del deute sobirà de l’Estat i a Europa, l’any 2012, el Govern espanyol, govern del senyor Mariano Rajoy, va crear aquest fons. El va crear mentre evitava el que haurien hagut de fer, que era una reforma estructural del sistema de finançament a l’Estat. Això és el que s’havia d’haver fet, perquè sempre en aquest Estat hi ha un problema latent en tots els punts que avui hem parlat. I és que no fan canvis estructurals enlloc, ni uns ni altres. I aquesta reforma s’havia d’haver fet justament en aquell moment.”
“Insistimos en que es preciso aportar recursos estatales, pero cada comunidad autónoma debe gestionar de verdad su propio territorio. Muchas gracias. -- 33 of 67 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de agosto de 2025”
“Porque recuerdo que la ley establece que para roturar solo una hectárea y media hay que hacer una evaluación ambiental. ¿Saben lo que supone eso? Es brutal. Eso no se aguanta, no se sostiene, nos va a pasar el fuego por encima. Concluyo. Nosotros exigimos esa modificación, pero, finalmente, las actuaciones de prevención de incendios tienen que considerarse intervenciones de interés público y también prioritarias en las políticas actuales solo solo por el hecho de que son las únicas políticas ―estas, las de prevención de incendios― que protegen a las personas, que protegen los bienes materiales y que protegen la naturaleza. Sobre todo ―y ahora sí que concluyo, presidenta―, sobre todo políticas estructurales, y que no se les ocurra recentralizar.”
“Es preciso crear de forma urgente no un pacto de Estado, sino un fondo; es preciso crear un fondo forestal que permita una inversión suficiente y estable en todos los territorios del Estado. Eso es una cuestión de voluntad. La ley forestal catalana, por ejemplo, ya lo permite. Y no es algo extraño. Ya existe el fondo climático, por ejemplo, que permite inversiones a nivel de patrimonio natural y de adaptación al cambio climático. Pues eso también es algo que hay que hacer. Y otra cuestión más. Hay que modificar ya la normativa de evaluación ambiental para que se convierta en algo más simple, para que tengamos una simplificación administrativa de las actuaciones forestales de prevención de incendios que permitan recuperar todo ese espacio agroforestal.”
“Eso significa que hay que gestionar los bosques, invertir en poblaciones rurales y que la agricultura ―todavía no he oído hablar directamente de agricultura hoy― no es solo una cuestión de producción, sino que cumple también un servicio de seguridad brutal para toda la población. En caso de que haya un incendio, un paisaje trabajado, arado, marca la diferencia; ese paisaje puede condicionar que un fuego avance o que se sofoque, se pare. Así que inversión: inversión en nuestros agricultores e inversión forestal, aunque no dé votos, porque invertir en el entorno rural, aunque no tenga un retorno inmediato, nos va a ayudar a evitar desastres. Concluyo con un último mensaje.”
“Esto es como si heredamos una casa de nuestra tatarabuela y en esa casa durante años y años, durante decenas de años, no hacemos ninguna obra; pues esa casa acabará cayéndose. A los bosques les pasa lo mismo. Si no los gestionamos, lo que nos esperan son grandes incendios de sexta generación, que son incendios rápidos, son fuegos que van a toda pastilla, que van sin freno. Además, nuestros bosques son cada vez más áridos. Eso ya lo tenemos aquí, señorías; no se puede frenar. No podemos frenar este cambio, pero sí podemos invertir, sí podemos condicionar esa realidad. Creo que es aquí donde tenemos que trabajar directamente.”