Teresa Jordà i Roura
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Però també és una advertència — deixi-m’ho dir així— molt i molt clara. No bloquejarem la possibilitat, ja ho he dit abans, que hi hagi pressupostos, però si aquests pressupostos, senyor ministre, no serveixen per corregir el dèficit de finançament de Catalunya, si aquests pressupostos no garanteixen el compliment efectiu de les inversion…”
“Y hace demasiado tiempo que el PSOE pide confianza, mientras que lo que hace es acumular un saco de incumplimientos inmenso. Hablamos de estabilidad presupuestaria. Sí, sí, hablamos de eso, pero ¿de qué sirve hablar de estabilidad si se mantiene un modelo de financiación injusto que ahoga a Cataluña?”
“No vamos a bloquear la posibilidad ―lo he dicho antes― de que haya un presupuesto, pero si estos presupuestos, señor ministro, no sirven para corregir el déficit de financiación de Cataluña, si estos presupuestos no garantizan el cumplimiento efectivo de las inversiones y si estos presupuestos no respetan los compromisos adquiridos con Ca…”
“Perquè la transició no consisteix només a substituir una font d’energia per una altra font d’energia. Consisteix a decidir qui controla aquesta energia, qui se’n beneficia i, sobretot, en definitiva, quin país volem construir.”
“Nosaltres votarem favorablement a aquest objectiu i ho farem sí, per responsabilitat, perquè no serem nosaltres, senyor ministre, senyores i senyors diputats, no serà Esquerra Republicana qui impedeixi que aquest govern presenti uns pressupostos. No serem nosaltres. Però que ningú interpreti aquest vot com un aval, perquè no ho és.”
“Porque no seremos nosotros, señor ministro, señoras y señores diputados, no será Esquerra Republicana quien impida que este Gobierno presente unos presupuestos. No seremos nosotros, pero que nadie interprete este voto como un aval, porque no lo es. No lo es ni políticamente ni tampoco presupuestariamente.”
The complete record
Every one of 1,779 lines we hold for Teresa Jordà i Roura, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 35 of 36.
“I parlant de transparència, i aprofitant aquests últims trenta segons, senyors del Partit Popular, parlant de transparència, quan ens explicaran vostès, per exemple —per posar un exemple—, tota la informació sobre les mentides i sobre les negociacions amb empreses i governs per participar en una operació de terrorisme internacional com fou la il·legal guerra, ocupació i saqueig de l’Iraq. O quan esbrinarem realment qui era M. Rajoy i quines eren les empreses que omplien els sobres de Bárcenas i a canvi de què. I parlant de transparència, senyors del Partit Popular, quant ha costat a l’erari públic les Corines i els «Corinos» d’abans i d’ara? O les negociacions de la Casa Reial per posar catifa vermella a la fugida del corrupte emèrit. -- 83 of 89 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 6 de febrero de 2024 Acabo.”
“I aquí m’aturo un moment abans d’acabar per parlar justament de transparència. M’ha semblat escoltar que el pacte que Pedro Sánchez ha signat amb els independentistes, amb Esquerra Republicana, en el cas que m’ocupa, els preocupa molt. Mirin, estiguin tranquils, jo els ho explico, és molt senzill. Se’n diu finançament singular, i això vol dir que l’acord recull aspectes clau en matèria justament de finançament i execució d’inversions, i que aquest acord requerirà el desplegament corresponent mitjançant diferents comissions de treball entre governs per impulsar justament aquesta singularitat, així com altres actuacions estratègiques que siguin de caràcter financer i de caràcter també patrimonial. D’això se’n diu transparència.”
“I si mirem les dades de liquidació, Catalunya, val a dir, va aportar gairebé un 17,7 % més d’ingressos que la mitjana de les comunitats autònomes, mentre que la redistribució posterior —que si em permeten, és la que compta—, va quedar un 2,1 % per sota de la mitjana. Sona esperpèntic, oi? Doncs aquesta situació es repeteix cada estiu. Ja en portem dotze de consecutius. I senyories de les dues bancades, una última dada referent a la inexecució reiterada d’inversions per part de l’Estat. L’any 2021 l’Estat només va invertir a Catalunya un 36 % del que hi havia pressupostat. Una prova més que el paper ho aguanta absolutament tot, ho aguanta tot, sense desintegrar-se, igual que tampoc es desintegra quan vostès, senyors del Partit Popular, tenen la barra d’escriure mots com respecte, com igualtat o com transparència.”
“El 2021 Catalunya va tornar a rebre menys recursos que la mitjana de les comunitats autònomes. De fet, va ser el tercer territori de l’Estat que més va aportar, però el desè en recursos rebuts. I els ho diré d’una altra manera, cada català va pagar 305 euros més del que després va rebre. És a dir, cada català, independentista o no, va perdre 305 euros a l’any. És més, si tenim en compte el cost de la vida, que al meu país és més elevat que als altres territoris, la dada s’eixampla fins als 595 euros per persona. Catalunya, doncs, passa a ser la penúltima comunitat en recursos, amb 2558 euros per càpita.”
“Les catalanes i els catalans paguem molt per sobre de la mitjana i, en canvi, rebem molt per sota de la mitjana. El model de finançament del que vostès parlen s’hauria hagut de revisar ja l’any 2014. Però saben què passa? Doncs passa que cap Govern espanyol, ni el PSOE ni el Partit Popular, l’han volgut tocar. Jo no sé si els sona un tal M. Rajoy. De fet, ell era president del Gobierno de España precisament el 2014. Tampoc sé si els sona un tal Rato, Montoro o De Guindos, doncs tots tres eren ministres del tal M. Rajoy. La mateixa recepta, evidentment, va per Solchaga o va per Boyer. Mirin, l’actual finançament de Catalunya, l’actual finançament, segueix penalitzant, evidentment, Catalunya. I sí, els ciutadans paguen, però paguen uns més que altres.”
“Gràcies, presidenta. Molt bona tarda. Bé, d’entrada, celebrar que sembla que per fi el Partit Popular s’ha adonat que si Feijóo no és president, no és pas perquè ell no vulgui, sinó perquè els independentistes no volem. El Partit Popular avui pretén parlar-nos també de finançament autonòmic, de finançament local, però no es queda aquí, va i eleva l’aposta exigint un seguit de principis tals com la igualtat, tals com la transparència, l’equitat, la corresponsabilitat fiscal, la solidaritat i, a més a més, va, i escriuen respecte, també. Anirem a pams, que diem a Catalunya, una cosa darrere l’altra. La primera, les dades demostren que Catalunya i també els Països Catalans tornen a ser els més perjudicats per un model absolutament injust, per un model absolutament caduc.”
“Señora presidenta, por el mismo artículo y me parece que hablo también en nombre de mi compañera. Sobre todo, el Partido Popular, evidentemente, y VOX también, nos están llamando terroristas. Entonces, en virtud del mismo artículo, borrón y cuenta nueva, ¿no, señor Tellado? Es decir, esto no es tener morro, esto es no tener decencia. (El señor Tellado Filgueira pide la palabra).”
“Dejen de hacer el ridículo; dejen de hacer el ridículo y, como bien ha dicho la diputada que me ha precedido en el uso de la palabra, hablen de las cosas que realmente necesitan de la clase política. Gracias.”
“Es muy triste que un Estado español que sabe perfectamente -- 10 of 43 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 24 de enero de 2024 lo que es el terrorismo tenga que delimitar el concepto de ley de amnistía porque hay jueces que pretenden inventarse un nuevo concepto de terrorismo solo para castigar la disidencia, solo para castigar a aquellos que no pensamos igual, solo para castigar al independentismo. ¿De verdad no les da vergüenza? ¿No les da vergüenza ante las víctimas del terrorismo? Ahora sí que acabo con una pregunta. Si el Tsunami Democràtic fue un acto terrorista, ¿por qué esta Cámara no ha hecho nunca una declaración o un acto de repulsa y de condena del acto terrorista? ¿Por qué no han hecho nunca un minuto de silencio por las víctimas?”
“Hacen el ridículo al señalar las ideas que no les gustan, como el terrorismo o, lo que es peor, intentar fabricar pruebas falsas en una operación Cataluña para acusar a unos inocentes del terrorismo. Como ya se ha dicho, no solo es una banalización del concepto de terrorismo, sino que es una ofensa con mayúsculas, además, a la memoria de las auténticas víctimas del terrorismo. Debería darles vergüenza, debería caérseles la cara de vergüenza. Desgraciadamente, la sociedad española, igual que la catalana, tiene una idea clara de lo que es terrorismo.”
“De todas formas, señoras y señores del Partido Popular, a pesar de esa agresividad visceral del nacionalismo español —estoy acabando, señora presidenta—, debo reconocerles que se ha producido con el Partido Popular de Feijóo un hecho significativo: ustedes también han hablado con un partido independentista y no ha pasado nada. ¿A que no ha pasado nada? No pasa nada, porque lo han hecho. Acepten públicamente, de una vez, que el movimiento independentista catalán es un movimiento cívico y es un movimiento pacífico, como lo sabe todo el mundo en Cataluña. Y dejen ya las mentiras sobre la violencia en Cataluña y los intentos burdos y patéticos de vincular el independentismo y el terrorismo.”
“Señora Álvarez de Toledo, se lo digo: tenemos mucha curiosidad por averiguar quién puede ser un tal M. Rajoy, y quiénes eran esas empresas que llenaban los sobres de Bárcenas; y también tenemos muchas ganas de saber a cambio de qué lo hacían. Obviamente, también queremos saber cuánto le han costado al erario público las Corinas y los Corinos de antes y los de ahora; o las negociaciones con la Casa Real para poner alfombra roja a la huida del corrupto emérito. Eso también lo queremos saber. Queremos transparencia, no opacidad. Así podríamos seguir en una lista interminable. Si quieren romper esa opacidad justamente del régimen del 78 que aún perdura hoy, cuenten ustedes con nosotros.”
“Cuenten con nosotros, señorías del Partido Popular, para romper esos candados y para que los pactos, todos los pactos de los gobiernos españoles, sean públicos, todos; pero no solo los del señor Sánchez, sino los de todos los gobiernos españoles; de hecho, desde Franco hasta Rajoy; todos, con toda la transparencia del mundo. Es más, tenemos mucho interés en desclasificar, por ejemplo, la información del 23-F, toda la información clasificada; o las encuestas que Suárez escondió sobre el referéndum monarquía o república durante la Transición; o también en conocer las negociaciones de Aznar con ETA; o toda la información sobre las mentiras y las negociaciones con las diferentes empresas y gobiernos para participar en una operación de terrorismo internacional como fue la guerra ilegal, ocupación y saqueo de Irak, por ejemplo.”
“Ahora quieren que el Gobierno español comparezca para rendir cuentas de negociaciones, acuerdos, pactos con los partidos independentistas, y la verdad es que a nosotros eso nos parece muy bien, porque nosotros somos defensores acérrimos de la transparencia. De hecho, Esquerra Republicana de Catalunya fue el primer partido que planteó en esta Cámara la necesidad de una ley de transparencia. Y el Partido Popular, cuando gobernaba hizo una ley llamada de transparencia, que sirvió para blindar, con mayúsculas, la opacidad. La mal llamada ley de transparencia, conjuntamente con la Ley sobre Secretos Oficiales, son los candados, absolutamente, de todas las miserias del régimen del 78.”
“Malauradament, la societat espanyola, igual que la catalana, té una clara idea del que és terrorisme. I és molt trist que en un Estat espanyol que sap perfectament el que és el terrorisme, hagi de delimitar el concepte de llei d’amnistia perquè hi ha jutges que pretenen inventar-se un nou concepte de terrorisme només per castigar la dissidència, només per castigar aquells que no pensem igual, només per castigar l’independentisme. De veritat no els fa vergonya? No els fa vergonya davant les víctimes del terrorisme? I ara sí que acabo, amb una pregunta. Si el Tsunami Democràtic va ser un acte terrorista, per què aquesta cambra no ha fet mai un acte o una declaració de repulsa i condemna de l’acte terrorista? Per què no han fet mai un minut de silenci per les víctimes? Deixin de fer el ridícul.”
“Acceptin públicament d’una vegada que el moviment independentista català és un moviment cívic i és un moviment pacífic, com sap tothom a Catalunya. I deixin ja les mentides sobre la violència a Catalunya i els grollers, i no només grollers, sinó —si em permeten, també— patètics intents de vincular independentisme i terrorisme. Fan el ridícul. Assenyalar les idees que no els agraden com a terrorisme o, pitjor, intentar fabricar proves falses en una Operació Catalunya per acusar uns innocents de terrorisme no només, com ja s’ha dit, és una banalització del concepte de terrorisme, sinó que, a més a més, és una -- 9 of 43 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 24 de enero de 2024 ofensa en majúscules de la memòria de les veritables víctimes del terrorisme. Se n’haurien de donar vergonya, i els hauria de caure la cara de vergonya.”
“Òbviament, també volem saber quant ha costat a l’erari públic les Corinnes i els Corinnos d’abans i d’ara. O les negociacions amb la Casa Reial per posar catifa vermella a la fugida del corrupte emèrit. Això també ho volem saber. Transparència, no opacitat. I així podríem continuar en una llista interminable. Si volen trencar justament aquesta opacitat del règim del 78 que encara avui perdura, comptin amb nosaltres. De totes maneres, senyores i senyors del Partit Popular, malgrat la visceral agressivitat del seu nacionalisme espanyol —i vaig acabant, presidenta—, els he de reconèixer que s’ha produït amb el Partit Popular i Feijóo un fet significatiu. Vostès també han parlat amb un partit independentista. I no passa res. Oi que no passa res? Perquè també ho han fet, cas inèdit.”
“De fet, des de Franco fins a Rajoy, tots, amb tota la transparència del món. De fet, també tenim molt interès en desclassificar, per exemple, la informació del 23F, tota, tota desclassificada. O les enquestes que Suárez va amagar sobre el referèndum monarquia-república durant la transició. O també en conèixer les negociacions d’Aznar amb ETA. O tota la informació sobre les mentides i les negociacions de diferents empreses i governs per participar en una operació de terrorisme internacional com fou la il·legal guerra, ocupació i saqueig de l’Iraq, per exemple. Senyora Álvarez de Toledo, l’hi dic, tenim molta curiositat en esbrinar qui pot ser un tal M. Rajoy, molta, i quines eren aquelles empreses que omplien els sobres de Bárcenas. I també tenim moltes ganes de saber a canvi de què ho feien.”
“I la veritat és que a nosaltres això ens sembla molt bé, perquè nosaltres som uns acèrrims defensors de la transparència. De fet, Esquerra Republicana de Catalunya va ser el primer partit que va plantejar en aquesta cambra la necessitat d’una llei de transparència. I el Partit Popular, quan governava, va fer una llei, una llei anomenada de transparència, que va servir per blindar en majúscules l’opacitat. La mal anomenada llei de transparència, conjuntament amb la llei de secrets oficials, són els cadenats de totes les misèries, absolutament de totes les misèries del règim del 78. Comptin amb nosaltres, senyories del Partit Popular, per trencar aquests cadenats i que els pactes, tots els pactes dels governs espanyols, siguin públics. Tots, però no només els del senyor Sánchez, sinó de tots els governs espanyols.”
“Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. Nosaltres també només intervindrem en aquest grup. Subscric absolutament tot el que han dit els companys que m’han precedit, però sí que aprofitaré aquests cinc minuts, potser seran sis, presidenta, amb la vènia, però com que, en qualsevol cas, serà l’únic moment que intervinc segur que serà generosa. Bàsicament perquè, home, contenta no estic, però val a dir que satisfeta que el Partit Popular per fi s’hagi adonat que Feijóo no és president no pas perquè ell no vulgui, sinó perquè els independentistes no volem que ho sigui. Celebro que per fi se n’hagi adonat. Ara volen que el Govern espanyol comparegui per donar comptes de negociacions, acords, pactes amb els partits independentistes.”
“Pero que crezcan árboles, señorías, y que gestionen los bosques es vital para todos y todas, también para Cataluña. Muchas gracias.”
“Así pues, hoy daremos un sí a los objetivos de estabilidad presupuestaria, pero absolutamente condicionado a la espera de que el ejecutivo de Sánchez presente en el proyecto de presupuestos unas cuentas que exigimos que contemplen todo aquello suscrito en el acuerdo de investidura, unas cuentas que sean buenas y útiles para la ciudadanía y su bienestar, y también unas cuentas que lleven, como mínimo, un 19 % de las inversiones a Cataluña, a favor de los catalanes y catalanas. Los acuerdos son para cumplirlos. Nosotros tenemos uno con Cataluña y ustedes tienen uno con nosotros. Y esto no es para hacer ruido, esto va de negociar, de dialogar, de avanzar y de cumplir. Tengo un buen amigo que siempre dice que un árbol que cae hace más ruido que cien árboles que crecen.”
“Por eso, quiero recordar que los acuerdos a los que hemos llegado en el marco de las negociaciones para la formación del Gobierno del Estado español recogen aspectos claves, sobre todo en materia de financiación y ejecución de inversiones; requieren también el despliegue correspondiente, por medio de diferentes comisiones de trabajo entre gobiernos, para impulsar, obviamente, una financiación singular para Cataluña y otras actuaciones estratégicas de carácter financiero y también patrimonial.”
“Somos muy conscientes de que solo la consecución de un Estado propio podría garantizar que Cataluña dispusiera de todos los recursos que genera para revertirlos a la ciudadanía, pero también somos los que aprovechamos, vicepresidenta, todas las ventanas y oportunidades que tengamos para mejorar la financiación de nuestro país, porque eso significa mejorar también la vida de nuestros ciudadanos y ciudadanas.”
“Es imprescindible desburocratizar a nuestros ayuntamientos, y sobre todo es caudal poder facilitar la inversión pública tanto en las comunidades autónomas como en las corporaciones locales, sobre todo en ámbitos estratégicos como la reindustrialización. Y ahora acabo. Los republicanos independentistas trabajamos siempre, siempre, siempre por la defensa de Cataluña, de los intereses de los y las catalanas, y esto nos aporta siempre coherencia y mucha fuerza, dos elementos claves a la hora de conseguir nuestros objetivos políticos. Por eso, hoy les repetimos —ya lo hicimos hace semanas en el Consejo de Política Fiscal y Financiera— que no nos gusta lo que hoy nos presentan, porque una vez más ustedes conciertan el 90 % del margen de déficit para este año 2024.”
“Si me hablan de comunidades autónomas y ayuntamientos, les recuerdo que son precisamente estos territorios —los pueblos, las ciudades, los micropueblos— las auténticas víctimas de su ley de estabilidad, las auténticas víctimas. Es una ley que alguien debió pensar —no sé si muy hábilmente o no— para sanear las administraciones que tenían problemas, en este caso financieros, pero también en una ley que a la vez ha supuesto un lastre y también un freno absoluto a las grandes transformaciones, todas ellas dignas y necesarias en pleno siglo XXI. Es vital, pues, que la Administración estatal reflexione. A nuestro entender, es vital que vuelva a pensar el marco de estabilidad presupuestaria. Lo tienen que simplificar, tienen que eliminar, sin duda, la carga burocrática.”
“Dicho esto, el acuerdo que hoy el Gobierno somete a debate y votación somete estos objetivos de estabilidad presupuestaria: deuda pública, el límite de gasto, la financiación del Estado, el techo de gasto, así como ha dicho la vicepresidenta hoy de manera reiterada no se aprueba como tal, y también otro punto acumulado a este, que es el plan de reequilibrio. Es cierto que los equilibrios se han flexibilizado ligeramente respecto al programa de estabilidad enviado el pasado mes de abril a Bruselas, pero también es cierto que ustedes presentan un plan de reequilibrio extremadamente exigente una vez más con el resto de administraciones, y absolutamente laxo con la Administración estatal. Claro, gobernar así, dirigir así no solo es fácil, sino extremadamente descarado.”
“Nosotros estamos plenamente comprometidos con la sostenibilidad de las finanzas públicas, pero también defendemos que el retorno de las reglas de -- 75 of 142 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de enero de 2024 estabilidad se haga de una manera coherente. Esto significa que el esfuerzo que haga cada Administración tiene que ser proporcional al gasto que hacen los Estados y sus administraciones. No es tan complicado. Y otro agravio antes de acabar, este muy flagrante: el déficit en inversiones. El déficit que sufrimos en Cataluña es, aparte de crónico, también sistemático e injustificable. Tendremos tiempo —espero— de hablar de ello y, obviamente, de ponerle remedio.”
“Y teniendo presente que este gasto es por inversión social, no solo es un problema de deslealtad institucional, que también —y si me permiten, también de violación del principio de subsidiariedad establecido por la Unión Europea—, sino que además genera un grave problema de bienestar y de cohesión social. También he de decirles que todo ello lo que hace es abonar el caldo de cultivo del creciente fascismo —están todos comiendo— (risas); peor todavía, porque mientras recortan la inversión social que hacen las comunidades autónomas, los márgenes de déficit, en este caso del Estado, están destinados única y exclusivamente, por ejemplo, o en una gran parte, al incremento del gasto militar y armamentista, como ha demostrado año tras año el Gobierno español, también en este caso gobierne quien gobierne.”
“Cambios normativos al resto de tributos cedidos en las deslealtades en la cartera de servicios, como decimos en mi pueblo, para parar un carro. En definitiva, es un auténtico despropósito. Y atención, porque esto no acaba aquí; lo que se acaba es el tiempo. Hay más agravios, extremadamente flagrantes. El primero, el reparto extremadamente injusto de los objetivos de déficit. Las comunidades autónomas asumimos un tercio del gasto, pero el Estado nos asigna un 0 % al margen del déficit. Las comunidades autónomas gestionamos más de un tercio del gasto que se hace en el conjunto del Estado en materias tan importantes y relevantes como salud, educación o atención social. No contamos con un margen de déficit proporcional, obviamente, a este gasto.”
“Esta es la realidad, una realidad cargada de agravios, de deslealtades institucionales por parte del Gobierno central, un Gobierno que no solo es central, sino centralista, aparte de muy centrifugador. Agravios como los incumplimientos reiterados en el tiempo de la disposición adicional tercera del estatuto de Cataluña, del periodo 2009 a 2013, la financiación estatal de la ley de dependencia, las deudas del Fondo de Cohesión Sanitaria y los fondos de garantía asistencial o el personal de los nuevos tribunales de Justicia, entre muchos otros agravios. Deslealtades también, tales como los cambios normativos en el IRPF, la disminución de los tipos o el impuesto de la electricidad. También los cambios normativos en el impuesto sobre las transmisiones patrimoniales y, por ejemplo, también en los actos jurídicos documentados.”
“España solo se puede concebir desde una óptica centralista y esto, evidentemente, lo hace todo muy difícil; de hecho, lo hace todo insostenible, económica y socialmente. Aparte, a esto hemos de sumar que Cataluña —también el resto de los países catalanes— soporta un déficit fiscal sostenido en el tiempo, que no viene de hoy. De hecho, es un déficit que ha llegado a duplicarse y en algunos momentos incluso se ha triplicado e incluso ha triplicado los niveles que en la experiencia comparada constituyen la norma de solidaridad entre los territorios que forman parte de un mismo Estado. Lo más importante de todo esto es que este déficit fiscal tiene un impacto negativo —no solo negativo, sino directo— sobre lo más importante, que son las personas, sobre el bienestar también de los y las catalanas.”
“De hecho, en absoluto; los del Estado han crecido el 90 % y los de las comunidades autónomas solo un 40 %. Y ahora déjenme también contextualizar esta cifra, porque debemos tener presente que el periodo al que me he referido ha sido una época difícil, una época de crisis social y sanitaria, y quien concentra las competencias de bienestar y servicios sociales —pero no solo de esto, sino también de inversiones sociales y de inversión sanitaria— son las comunidades autónomas, por si alguien no lo sabía, y en ningún caso es el Estado. ¿Cómo se explica, pues, esta deslealtad del Estado con respecto a las comunidades? Entiendo que solo de una manera, se explica porque España no cree en el Estado descentralizado, ni más ni menos.”
“El bipartidismo español siempre, siempre, haya tenido las claves de la caja quien las haya tenido —ya sea PSOE o PP—, ha compartido un denominador común absolutamente incuestionable, que es un desequilibrio vertical entre el Estado y los países catalanes. Desde el año 2009, cuando se puso en marcha el actual sistema de financiación, el Estado ha ido acaparando recursos del sistema y lo ha hecho en detrimento —y es así, vicepresidente— de las comunidades autónomas, que año tras año han ido perdiendo peso, justamente, en el reparto de estos recursos que hoy nos ocupan. Déjenme que ponga un ejemplo de este desequilibrio. Entre el año 2012 y el año 2022 los ingresos del Estado y de las comunidades autónomas, obviamente, no han crecido con la misma proporción.”
“Afortunados los que habéis podido comer. Muy buen año a todas y a todos. -- 74 of 142 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de enero de 2024 De entrada, déjenme decir que este año que acabamos de empezar sigue como los años que dejamos atrás; es decir, con deslealtades, ciertos desequilibrios, también con más de un agravio y también con abusos. De hecho, estas son solo algunas de las palabras que definen —y a mi entender lo definen bastante a la perfección— la relación del Estado con Cataluña, también con el País Valenciano y las Illes Balears, sobre todo cuando hablamos del reparto de recursos. Y alerto —alerto—, porque antes he escuchado alguna tentación, ya que unos y otros se van señalando. Ninguna de las dos bancadas debería mirar de reojo a la otra.”
“Uns comptes que exigim que prevegin tot allò subscrit en l’acord d’investidura, uns comptes que siguin bons i útils per a la ciutadania i el seu benestar, i també uns comptes —important— que aportin com a mínim un 19 % de les inversions a Catalunya a favor dels catalans i les catalanes. Els acords són per complir. Nosaltres en tenim un amb Catalunya. Vostès en tenen un amb nosaltres. I això no va de fer soroll. Això va de negociar, això va de dialogar, això va d’avançar i de complir. Tinc un amic, un bon amic, que sempre diu que un arbre que cau fa més soroll que cent arbres que creixen. Però que creixin arbres, senyories, i que gestionin bé els boscos és vital, vital per a totes i tots, també per a Catalunya. Moltes gràcies. Muy buenas tardes a todas y a todos. Gracias, presidenta. Buenas tardes, diputadas y diputados.”
“Per això vull recordar —acabo, presidenta—, perquè és important aquest punt, que els acords assolits en el marc de les negociacions per a la formació de Govern de l’Estat espanyol recullen aspectes clau, aspectes clau sobretot en matèria de finançament i d’execució d’inversions i requereixen també el desplegament corresponent mitjançant diferents comissions de treball entre governs per impulsar, òbviament, un finançament singular per a Catalunya i altres actuacions estratègiques de caràcter financer i també patrimonial. Així doncs, avui farem un sí als objectius d’estabilitat pressupostària però un sí absolutament condicionat, condicionat a l’espera que l’executiu de Sánchez presenti el projecte de pressupostos.”
“Per això avui els tornem a repetir —ja ho vàrem fer fa setmanes en el Consell de Política Fiscal i Financera— que no ens agrada el que avui ens presenten, perquè una vegada més vostès concentren el 90 % del marge de dèficit per a aquest any 2024. Però nosaltres també som molt conscients que només la consecució d’un estat propi podria garantir que Catalunya disposés de tots els recursos que genera per revertir-los a la ciutadania. Però també som els qui aprofitem, vicepresidenta, totes les finestres d’oportunitats que tinguem per millorar el finançament del nostre país, perquè això vol dir millorar també la vida dels nostres ciutadans i ciutadanes.”
“És vital, doncs, que l’administració estatal reflexioni, al nostre entendre, És vital que repensi també el marc d’estabilitat pressupostària. L’han de simplificar. Han d’eliminar, sens dubte, la càrrega burocràtica. És imprescindible desburocratitzar els nostres ajuntaments. I sobretot, és cabdal poder facilitar la inversió pública tant a les comunitats autònomes com a les corporacions locals, sobretot en àmbits estratègics com el de la reindustrialització. I ara sí que vaig acabant. Els republicans independentistes treballem sempre, sempre, sempre, per la defensa de Catalunya, per la defensa dels interessos dels i les catalanes. I aquest fet ens aporta sempre coherència i ens aporta sempre molta força. Dos elements clau a l’hora d’aconseguir els nostres objectius polítics.”
“Però també és cert que vostès presenten un pla de reequilibri extremadament exigent, una vegada més, amb la resta d’administracions i absolutament laxa amb l’administració estatal. És que, és clar, governar així, dirigir així és com no només fàcil, sinó extremadament descarat. Si parlen de comunitats autònomes i ajuntaments els hem de recordar que són precisament aquests, aquests territoris, els pobles, les ciutats, els micropobles, les autèntiques víctimes de la seva llei d’estabilitat, les autèntiques víctimes. Una llei que algú devia pensar, no sé si molt hàbilment o no, en el seu dia per sanejar les administracions que tenien problemes, en aquest cas financers, però també una llei que alhora ha suposat un llast i val a dir també un fre absolut a les grans transformacions, totes elles dignes i necessàries a ple segle XXI.”
“Un altre greuge abans d’acabar, aquest molt flagrant: el dèficit en inversions. El dèficit que patim a Catalunya és, a banda de crònic, també sistemàtic i, val a dir, injustificable. Temps tindrem, espero, a parlar-ne i, òbviament, a posar-hi remei. Dit això, l’acord que avui el Gobierno sotmet a debat i a votació recull, doncs, aquests objectius d’estabilitat pressupostària, de deute públic, així com el límit de despesa no financera de l’Estat, el sostre de despesa, encara que com de manera reiterada ens ha dit la vicepresidenta avui no s’aprova com a tal. I també un altre punt acumulat en aquest, que és el pla de reequilibri. És cert que els objectius s’han flexibilitzat lleugerament respecte al programa d’estabilitat enviat el passat mes d’abril a Brussel·les.”
“I pitjor encara, perquè mentre retallen en la inversió social que fan les comunitats autònomes, els marges de dèficit, en aquest cas de l’Estat, són destinats únicament i exclusivament, per exemple, o en una gran part, a l’increment de la despesa -- 73 of 142 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de enero de 2024 militar i armamentista, com ha demostrat any rere any el Govern espanyol, també en aquest cas, governi qui governi. Mirin, nosaltres estem plenament compromesos amb la sostenibilitat de les finances públiques, però nosaltres també defensem que el retorn de les regles d’estabilitat es faci de manera coherent, i això vol dir que l’esforç que faci cada administració ha de ser proporcional a la despesa que fan els estats i les seves administracions. És que no és tan complicat.”
“No comptem amb un marge de dèficit proporcional, òbviament, a aquesta despesa. I tenint present que aquesta despesa és en inversió social, no només és un problema de lleialtat institucional, que també —i val a dir, també, si em permeten, de violació del principi de subsidiarietat establert per la Unió Europea—, sinó que a més a més genera un greu problema de benestar i un greu problema de cohesió social. I també els he de dir que tot plegat el que fa és abonar el brou de cultiu del creixent —estan tots dinant— feixisme.”
“Els també canvis normatius en l’impost sobre les transmissions patrimonials i, per exemple, també els actes jurídics documentats. Canvis normatius a la resta de tributs cedits. Deslleialtats en la cartera de serveis, com diem al meu poble, per parar un carro. En definitiva, un autèntic despropòsit. I atenció, perquè tot plegat no acaba aquí. El que es va acabant és el temps, però no acaba aquí. Més greuges, greuges extremadament flagrants. El primer, el repartiment extremadament injust dels objectius de dèficit. Les comunitats autònomes assumim —ho he dit— un terç de la despesa, però l’Estat ens assigna un 0 % del marge de dèficit. Les comunitats autònomes gestionem més d’un terç de la despesa que es fa al conjunt de l’Estat i en matèries tan importants i rellevants com salut, com educació o com atenció social.”
“Una realitat carregada, com deia, de greuges, una realitat carregada de deslleialtats institucionals per part del Govern central. Un Govern que no només és central, sinó que és centralista, a banda d’extremadament centrifugador. Greuges com els incompliments reiterats en el temps o, per exemple, de disposició addicional tercera de l’Estatut de Catalunya del període 2009 al període 2013, o el finançament estatal de la Llei de dependència, o els deutes del Fons de Cohesió Sanitària i dels Fons de Garantia Assistencial, o el personal dels nous tribunals de justícia, entre molts altres greuges. Deslleialtats, doncs també, tals com els canvis normatius, per exemple, en l’IRPF, a la disminució dels tipus o a l’impost de l’electricitat.”
“De fet, això ho fa insostenible tot econòmicament i socialment. A més a més, a això hem de sumar-hi que Catalunya, també la resta dels Països Catalans, suporta un dèficit fiscal sostingut en el temps que no ve d’avui. De fet, un dèficit que ha arribat a duplicar-se. De fet, és més, en alguns moments fins i tot s’ha triplicat, fins i tot ha triplicat els àmbits que en l’experiència comparada —val a dir-ho— constitueixen la norma de solidaritat entre els territoris que formen part d’un mateix estat. El més important de tot això és que aquest dèficit fiscal té un impacte no només negatiu, sinó directe sobre el més important, que són les persones, sobre el benestar també dels i les catalanes. Aquesta és la realitat.”
“Els de l’Estat han crescut un 90 % i els de les comunitats autònomes només un 40 %. I ara deixi’m també que contextualitzi aquesta xifra, perquè hem de tenir present que el període al qual m’he referit ha estat una època difícil, una època de crisi social i de crisi sanitària, i que qui concentra les competències de benestar i serveis socials, però no només de benestar i serveis socials sinó també d’inversió social i d’atenció sanitària, són les comunitats autònomes, per si algú no ho sabia, i en cap cas és l’Estat. Com s’explica, doncs, aquesta deslleialtat de l’Estat respecte a les comunitats? Doncs jo entenc que només d’una manera. S’explica perquè Espanya no creu en l’estat descentralitzat, ni més ni menys. Espanya només es pot concebre des d’una òptica centralista, i això, evidentment, ho fa tot molt difícil.”
“El bipartidisme espanyol sempre, absolutament sempre, hagi tingut les claus de la caixa qui les hagi tingut, ja sigui el PSOE o ja sigui el PP, ha compartit un denominador comú absolutament inqüestionable, que és un desequilibri vertical entre l’Estat i els Països Catalans. De fet, des de l’any 2009, quan es va posar en marxa l’actual sistema de finançament, l’Estat ha anat acaparant recursos del sistema i ho ha fet en detriment. —i és així, vicepresidenta— de les comunitats autònomes que any rere any han anat perdent pes justament en el repartiment d’aquests recursos que avui ens ocupen. Deixi’m que posi un exemple d’aquest desequilibri i ho faci en el temps. Entre l’any 2012 i l’any 2022 els ingressos de l’Estat i els ingressos de les comunitats autònomes, òbviament, no han crescut en la mateixa proporció, de fet, en absolut.”
“Diputades i diputats, afortunats i afortunades les que heu pogut dinar. Molt bon any a totes i a tots. D’entrada deixi’m dir que aquest any que acabem d’encetar val a dir que segueix com els anys que deixem enrere, amb deslleialtats, certs desequilibris també, amb més d’un greuge, i també amb abusos. De fet, aquests són només alguns dels mots que defineixen —i, al meu entendre, ho defineixen bastant acuradament, bastant a la perfecció— la relació de l’Estat amb Catalunya, també amb el País Valencià i, òbviament, amb les Illes Balears, sobretot quan parlem del repartiment de recursos. I alerto, perquè abans he escoltat alguna temptació i allò que uns i els altres es van assenyalant. Cap de les dues bancades hauria de mirar de reüll a l’altra.”
“Eso es lo que hacemos en Cataluña, porque solo así se defiende a un sector que, ante la emergencia climática, lo quiere todo porque lo puede todo: innovación, ayudas a la competitividad, ayudas a las organizaciones productoras y, en definitiva, preparar y acompañar a este sector único e indispensable en ganarse la vida dignamente y acompañarlo también en mitigar el calentamiento global. Muchas gracias.”