Teresa Jordà i Roura
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Però també és una advertència — deixi-m’ho dir així— molt i molt clara. No bloquejarem la possibilitat, ja ho he dit abans, que hi hagi pressupostos, però si aquests pressupostos, senyor ministre, no serveixen per corregir el dèficit de finançament de Catalunya, si aquests pressupostos no garanteixen el compliment efectiu de les inversion…”
“Y hace demasiado tiempo que el PSOE pide confianza, mientras que lo que hace es acumular un saco de incumplimientos inmenso. Hablamos de estabilidad presupuestaria. Sí, sí, hablamos de eso, pero ¿de qué sirve hablar de estabilidad si se mantiene un modelo de financiación injusto que ahoga a Cataluña?”
“No vamos a bloquear la posibilidad ―lo he dicho antes― de que haya un presupuesto, pero si estos presupuestos, señor ministro, no sirven para corregir el déficit de financiación de Cataluña, si estos presupuestos no garantizan el cumplimiento efectivo de las inversiones y si estos presupuestos no respetan los compromisos adquiridos con Ca…”
“Perquè la transició no consisteix només a substituir una font d’energia per una altra font d’energia. Consisteix a decidir qui controla aquesta energia, qui se’n beneficia i, sobretot, en definitiva, quin país volem construir.”
“Nosaltres votarem favorablement a aquest objectiu i ho farem sí, per responsabilitat, perquè no serem nosaltres, senyor ministre, senyores i senyors diputats, no serà Esquerra Republicana qui impedeixi que aquest govern presenti uns pressupostos. No serem nosaltres. Però que ningú interpreti aquest vot com un aval, perquè no ho és.”
“Porque no seremos nosotros, señor ministro, señoras y señores diputados, no será Esquerra Republicana quien impida que este Gobierno presente unos presupuestos. No seremos nosotros, pero que nadie interprete este voto como un aval, porque no lo es. No lo es ni políticamente ni tampoco presupuestariamente.”
The complete record
Every one of 1,779 lines we hold for Teresa Jordà i Roura, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 27 of 36.
“Y el resultado obtenido es el que nos lleva a este punto, que Cataluña tenga la llave de la caja y tenga la llave de la nación que, si alguien no lo sabe, esto significa nuestra lengua, el catalán, seguir avanzando en la resolución democrática del conflicto con el Estado y dar continuidad al primer Gobierno republicano después de los años treinta. Señores del Partido Popular, hoy tenemos una ley de amnistía; hoy la señora Madrenas y los compañeros del PNV podemos hablar en catalán o podemos hablar en euskera; hoy hemos iniciado el traspaso de cercanías ―lento, pero lo hemos iniciado― y hoy por fin podemos gestionar el ingreso mínimo vital.”
“Pues bien, para poner la vida de los catalanes y las catalanas en el centro siempre de nuestras decisiones, aprovechando cualquier oportunidad que se nos brinde. Y eso requiere, permítanme decirlo, estar por encima de nuestras circunstancias personales y colectivas muchas veces, incluso por encima de nuestros miedos y por encima de nuestro sufrimiento. Esquerra Republicana lo hemos hecho siempre a lo largo de la historia; lo hemos hecho sufriendo cárcel, persecución, exilio; lo hicimos hace cinco años, apostando ―como recordaba al señor Juan Bravo― por la resolución del conflicto político hasta conseguir, sí, la ley de amnistía que hemos conseguido. Y es con este espíritu que abrimos negociaciones también después de las elecciones catalanas.”
“Tampoco de si la financiación singular o justa es una cosa u otra, es simplemente recaudar todos los impuestos, como múltiples veces ha explicado la exconsejera -- 45 of 67 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 27 de agosto de 2024 de Economía de Esquerra Republicana en el Gobierno de Pere Aragonès, como he hecho en sede parlamentaria yo misma en más de una ocasión y como han hecho tantos miembros de Esquerra Republicana también. Pero permítanme hablar de los republicanos, de Esquerra, independentistas, permítanme hablar de Esquerra Republicana de Catalunya. Si nosotros estamos en política, es precisamente para servir a nuestro pueblo, nada más, este es el único motivo, y hacerlo desde la valentía y desde la ambición. ¿Por qué?”
“Mirin, nosaltres serem solidaris amb els qui ens titllen de lladres. Sí. Ho serem, però recaptarem tots els impostos, els recaptarem tots, perquè així ho hem acordat, i els posarem al servei d’aquells i aquelles que els paguen cada dia obrint la persiana i amb la seva feina. Així ho hem acordat i així es farà, digui el que digui el duo Montero-Moreno. Res més. Gràcies, presidenta. Muchas gracias, presidenta. Aun con temor de decepcionar a alguien, no voy a hablar de cifras ni voy a hablar del déficit fiscal flagrante que hace décadas que sufrimos en Cataluña, porque lo hemos hecho ya muchas veces, ni voy a hablar tampoco de lo que significa recaudar el cien por cien de los impuestos, porque lo hemos hecho muchas veces y es algo evidente, es lo que es.”
“Parlem que Catalunya pugui comptar amb uns serveis públics i unes infraestructures al nivell dels recursos que genera l’esforç i el treball diari dels seus ciutadans i ciutadanes, ni més ni menys. I això, senyor Bravo, és parlar de centres d’atenció primària. Això és parlar de més escoles. Això és parlar de més hospitals. Això és parlar de més recursos per fer més polítiques justes i més polítiques socials. I, escolti’m, que cada territori s’ho treballi. Nosaltres no ens hi neguem, al contrari, ajudarem en el que puguem, però que cada territori defensi la seva realitat. Acabo. Fa vint-i-quatre hores, Juanma Moreno ha fet una crida als andalusos a reaccionar. Ha fet una crida a prendre consciència del robo que suposa per a Andalusia el concert fiscal per Catalunya. Ole tu.”
“Un 64 % dels ciutadans que viuen i treballen a Catalunya demanen i volen que la Generalitat sigui qui recapti i gestioni tots els tributs que es paguen a Catalunya. Aleshores, no ha d’estranyar absolutament ningú que Esquerra Republicana estigui a favor i defensi sempre els grans consensos de país. Tenim clar que només la independència ens donarà totes les eines, però també tenim clar que mentre no l’abracem, la independència, hem d’aprofitar totes les oportunitats. I que quedi també clar abans d’acabar: no estem defensant absolutament cap privilegi. N’estem cansats ja, d’aquesta cantarella. Catalunya continuarà contribuint al mecanisme de solidaritat. No parlem de privilegis.”
“Avui hem iniciat el traspàs de Rodalies, lent, però l’hem iniciat, i avui per fi podem gestionar l’ingrés mínim vital. No ens calen compareixences, tenim un acord i, sí, avui tenim un acord signat per acabar amb una de les grans lloses per Catalunya i pels catalans i catalanes, acabar amb un sistema obsolet, amb un sistema de finançament opac i, evidentment, injust. Perquè la política és acordar, perquè la política és pactar i fer servir totes les palanques de força, parlant, dialogant democràticament. No ho dic jo. Això ho diuen dades del CEO: només un 8 % dels catalans i catalanes són partidaris de mantenir l’actual model de finançament. Deuen ser els votants del Partit Popular, més els de VOX i algun altre espècimen.”
“Ho vam fer fa cinc anys apostant, com ens recordava el senyor Juan Bravo, per la resolució del conflicte polític fins a aconseguir una llei d’amnistia que sí que hem aconseguit. És amb aquest esperit que vam obrir negociacions després de les eleccions catalanes. El resultat obtingut és el que ens porta avui a debatre aquest punt, que Catalunya tingui la clau de la caixa, que Catalunya tingui també la clau de la nació, que si algú no ho sap, això vol dir la nostra llengua, el català, seguir avançant en la resolució democràtica del conflicte amb l’Estat i donar continuïtat a les polítiques del primer Govern republicà després dels anys trenta. Senyories del Partit Popular, avui tenim una llei d’amnistia. Avui jo i la senyora Madrenas i els companys del PNV podem parlar en català o podem parlar en euskera.”
“Si nosaltres som en política és precisament per servir al nostre poble. Res més. Aquest és l’únic motiu. I fer-ho des de la valentia i des de l’ambició. Per què? Per posar la vida dels catalans i de les catalanes al centre sempre de les nostres decisions, aprofitant qualsevol oportunitat que se’ns brindi. I això requereix, deixin-m’ho dir també, estar per sobre de les nostres circumstàncies personals i col·lectives, moltes vegades, per sobre de les nostres pors i, fins i tot també, per sobre de tot el nostre patiment. Esquerra Republicana ho hem fet sempre, ho hem fet al llarg de la història. Ho hem fet patint presó, ho hem fet patint persecució, ho hem fet patint exili.”
“Moltes gràcies, presidenta. Amb temor de decebre algú no parlaré de xifres ni parlaré del dèficit fiscal flagrant que fa dècades patim a Catalunya perquè ho hem fet mantes vegades, ni tampoc parlaré del que vol dir recaptar el 100 % dels impostos perquè ho hem fet mantes vegades i perquè això és tal com sona, ni tampoc de si el finançament singular o el finançament just és una cosa o és una altra. És senzillament recaptar tots els impostos, com ha explicat també mantes vegades l’exconsellera d’Economia d’Esquerra Republicana de Catalunya en el Govern de Pere Aragonès, com ha fet una servidora en seu parlamentària en més d’una ocasió i com han fet molts membres d’Esquerra Republicana també. Permetin-me parlar dels republicans, d’Esquerra, independentistes, permetin-me parlar un moment d’Esquerra Republicana de Catalunya.”
“Señores del Grupo Socialista, en Esquerra Republicana no sé si pensamos que el ministro Puente tenga que comparecer o no. De hecho, quizá es mejor que no porque entonces no debería dejar de comparecer, porque debería dar explicaciones cada día de su vida de lo que ocurre en Cataluña. No nos hace falta una comparecencia; nosotros pensamos que debe dimitir después de sus palabras de ignorancia, lo digo así de claro, y también de menosprecio a todas las personas que en Cataluña sufren la marca España de Renfe a diario, cada día de sus vidas cuando se desplazan de su casa a su lugar de trabajo. Nada más. Muchas gracias, presidenta.”
“Así que, señorías del Grupo Popular, déjenme decir claramente que durante décadas y durante más de una década en Madrid no les ha importado nada el abandono de los catalanes y catalanas usuarios de Renfe y ahora nos piden que a nosotros nos importe mucho —que nos importa, ¡eh!, porque no somos como ustedes, a nosotros nos importa—, pero no pretendan que nos importe mucho o demasiado la situación ferroviaria que tienen en Madrid, porque la culpa además está en Madrid. La culpa está aquí no solo por la nefasta gestión que han demostrado, que también, sino porque la falta de inversión en cercanías es debida a su reiterada obsesión centralista de construir AVE deficitarios desde Madrid a todas partes. Esto es así. -- 37 of 67 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 27 de agosto de 2024 Voy terminando.”
“Como diría mi portavoz, esto no es una opinión, esto es información. Los usuarios de Renfe en Cataluña saben perfectamente cuál es el interés que tiene España en resolver el grave problema que diariamente afecta a miles de personas en nuestro país. De hecho, aquellos que utilizamos el tren, aquellos que utilizamos cercanías, sabemos perfectamente que las cifras de ejecución presupuestaria en Cataluña —lo recordaba antes la señora Madrenas— son vergonzantes, mientras que en Madrid han invertido más del cien por cien presupuestado.”
“El año 2007 se produjo en Cataluña una manifestación de 700 000 personas, 700 000 personas convocadas por la plataforma «Derecho a decidir» y 200 entidades más con el lema ‘Somos una nación y decimos basta ya. Tenemos derecho a decidir sobre nuestras infraestructuras». Repito, año 2007. La manifestación no era gratuita, se produjo después de meses, semanas y muchos días de retrasos y, evidentemente, de mal servicio en la gestión española de cercanías de Cataluña. (La señora presidenta ocupa la Presidencia). En Cataluña, hablar de Renfe es hablar de caos no este verano, que todo el mundo se tiene ahora que poner las manos en la cabeza, sino cada día, de manera permanente. Y detrás de este caos hay responsabilidades, y las responsabilidades son de los Gobiernos del PSOE y del Gobierno del Partido Popular. Esto es así.”
“De fet, potser que no, perquè no hauria de deixar de comparèixer, perquè hauria de donar explicacions cada dia de la seva vida del que passa a Catalunya. És a dir, no ens cal una compareixença. El que nosaltres pensem és que el ministre Puente ha de dimitir. Ha de dimitir després de les seves paraules d’ignorància, ho dic així de clar, i alhora també de menyspreu, a totes les persones que a Catalunya pateixen la marca Espanya de Renfe cada dia de les seves vides quan van o es desplacen a casa seva o al seu lloc de feina. Res més. Moltes gràcies, presidenta. Muchas gracias, presidente. Permítame hacer un poco de memoria en este punto. La señora Madrenas hacía memoria y hablaba del año 2010. Yo iré un poco más atrás todavía. Me voy a trasladar a hace diecisiete años.”
“Així, senyories del Partit Popular, deixin-m’ho dir clar i català, si durant dècades, o durant més d’una dècada, a Madrid no els ha importat gens, de fet, no els ha importat en absolut, l’abandonament de les catalanes i catalans usuaris de Renfe, no esperin que ara a nosaltres ens importi molt — que ens importa, perquè no som com vostès—, però no pretenguin que ens importi molt, o gaire, la situació ferroviària que tenen a Madrid, perquè la culpa, a més a més, està a Madrid. És que la culpa està aquí, no només per la nefasta gestió que han demostrat, sinó també perquè la manca d›inversió a Rodalies és per la seva reiterada obsessió centralista de construir AVE deficitaris de Madrid a arreu. I això és així. Acabo. Senyors del Partit Socialista, des d’Esquerra Republicana, no sé si pensem que el ministre Puente hagi de comparèixer o no.”
“No aquest estiu, que tothom s’hagi de posar les mans al cap, sinó cada dia, de manera permanent. Darrere d’aquest caos, hi ha responsabilitats, i les responsabilitats són dels Governs del PSOE i dels Governs del Partit Popular. I això és així. Com diria el meu portaveu, això no és una opinió, és senzillament informació. Les usuàries i els usuaris de Renfe a Catalunya saben perfectament quin és l’interès que té Espanya en resoldre el greu problema que diàriament afecta milers de persones al nostre país. Encara més, de fet, aquells que utilitzem el tren, aquells que utilitzem Rodalies, sabem perfectament que les xifres d’execució pressupostària a Catalunya, ho recordava abans la senyora Madrenas, són vergonyants, mentre que a Madrid han invertit més del 100 % pressupostari.”
“Moltes gràcies, president. Permeti’m fer una mica de memòria en aquest punt. De fet, la senyora Madrenes parlava de l’any 2010. Jo aniré una mica més enrere, inclús. Em traslladaré a fa 17 anys. L’any 2007 es va produir, a Catalunya, -- 36 of 67 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 27 de agosto de 2024 una manifestació de 700 000 persones. 700 000 persones que van ser convocades per la Plataforma pel Dret de Decidir i 200 entitats més amb el lema «Som una nació i diem prou! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures». Repeteixo, any 2007. La manifestació no era gratuïta. La manifestació es va produir després de mesos, setmanes i molts dies de retards, i, evidentment, de mal servei en la gestió espanyola de Rodalies a Catalunya. A Catalunya, parlar de Renfe és parlar de caos.”
“No por casualidad tampoco se acuerdan de los más de 40 000 muertos y centenares de miles de desplazados en Gaza en un genocidio —iba a decir contemporáneo— a las puertas de Europa y que a ustedes —lo voy a decir— les interesa muy poco. Su política exterior es una pata más de su propaganda abyecta y va a empezar a ser creíble, si me lo permiten —y ahora sí termino, presidenta—, el día que su clamor por el respeto de los derechos humanos no termine a las puertas de Oriente Medio. Nada más y muchas gracias.”
“No somos nada sospechosos en este sentido, por eso apostaremos siempre por las soluciones dialogadas, así como la máxima transparencia en la línea de lo que también piden los presidentes Petro y Lula, y rechazaremos de lleno la represión sobre la disidencia, venga del bando del que venga. También por el respeto escrupuloso a la independencia del pueblo venezolano y a su soberanía plena. La democracia no solamente es poder votar, es todo el conjunto de valores y de formas de hacer, de maneras de funcionar para todos, tan evidente como que Maduro no es Chávez o que ustedes tienen varas de medir absolutamente distintas y que su principal herramienta es, como siempre, la manipulación y la tergiversación a conveniencia, cuando les conviene.”
“Tampoco les interesa hablar nunca de la brecha de desigualdad inmensa que se está abriendo en la Argentina de Milei, su héroe anarcoliberal que se atreve a dejar perlas como que los impuestos son una estafa, o que, si le dejan escoger entre la mafia y el Estado, prefiere la mafia. Estos son los que ustedes defienden. O que el mercado de órganos es un mercado más y que no hay ninguna diferencia. -- 23 of 67 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 27 de agosto de 2024 Voy terminando. Es evidente —y lo constato una vez más— que en Esquerra Republicana somos, sin duda, los mejores aliados o uno de los mejores aliados y defensores de la democracia. Tanto es así que nos han condenado a muchos años de prisión y a muchos años de inhabilitación a compañeros nuestros por querer que nuestro pueblo pudiese votar.”
“O bien hay que decir también que lo que les falta es memoria, porque no recordamos ni una sola intervención suya condenando, por ejemplo, al régimen de Duque en Colombia y sus presuntas corruptelas, ni tampoco recordamos ninguna intervención suya que hable de Peña Nieto después de seis años de presidir México y que dejó unas cifras aterradoras de más de 37 000 desaparecidos, que recibió denuncias de torturas y violaciones gravísimas de derechos humanos, como ejecuciones sumarísimas, y una total y absoluta arbitrariedad represiva que todavía hoy en día no se ha aclarado.”
“Venezuela, ETA y el malvado y perverso separatismo, la tríada que tan bien les va para no hablar seguramente, sin duda alguna, de aquello que interesa a la población, de lo que interesa a la ciudadanía y que les va muy bien también para ir levantando tanto polvo como sea posible. Para ustedes América Latina empieza y termina en Venezuela por lo que sea.”
“Nos encontramos una vez más ante la enésima ocasión en que se utiliza Venezuela en este Parlamento. No solo se utiliza, sino que se utiliza como arma arrojadiza de la bancada de la derecha siempre hacia la bancada de la izquierda. Hay que decir también que mientras suministraba el petróleo de su mundo mejor no se hablaba tanto de ello, pero ahora se habla una vez más. Hay que decir, y lo decía nuestro compañero Oskar Matute hace un rato, que ustedes tienen un compendio de serpientes —las de verano, las de primavera, las de otoño y las de invierno—, y las tienen para ir señalando a todos aquellos que consideran sus enemigos. Venezuela hoy es una radiografía fantástica porque hace gala de lo que compartimos con el señor Matute.”
“No per casualitat tampoc se’n recorden dels més de 40 000 morts i centenars de milers de desplaçats a Gaza en un genocidi contemporani, a les portes d’Europa, i que a vostès, deixi-m’ho dir, els interessa ben poc. La seva política exterior és una pota més de la seva abjecta propaganda i començarà a ser creïble, i ara sí que acabo, presidenta, el dia que el seu clam pel respecte als drets humans no s’acabi a les portes de l’Orient Mitjà. Res més i moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Buenos días a todos. Empiezo constatando que ni las supuestas vacaciones, ni el calor de este verano han alterado ni modificado ni mejorado las dinámicas a las que nos tienen acostumbradas el Partido Popular y su portavoz. Ha hecho mucho calor, así que es una lástima y hubiera estado bien.”
“Per això apostarem sempre per les solucions dialogades, així com la màxima transparència en la línia del que també demanen els presidents Petro i Lula. I rebutjarem de ple la repressió sobre la dissidència, sigui del bàndol que sigui, vingui del bàndol que vingui. També pel respecte escrupolós a la independència del poble veneçolà i a la seva sobirania plena. La democràcia no només és poder votar, la democràcia són també un conjunt de valors, de maneres de fer, de maneres de funcionar per tothom. Tan evident com que Maduro no és Chávez ho és que vostès tenen vares de mesurar absolutament diferents i que la seva principal eina és, com sempre, la manipulació i la tergiversació a conveniència, quan els hi convingui.”
“Tampoc els interessa parlar mai de la immensa bretxa de desigualtat que s’està obrint, per exemple, a l’Argentina de Milei, el seu heroic anarcoliberal que s’atreveix a deixar perles com que els impostos són una estafa, o que, si a ell el fan escollir entre la màfia i l’Estat, evidentment, prefereix la màfia. Aquests són els que vostès defensen. O que el mercat d’òrgans és un mercat més, que no hi ha cap diferència. Vaig acabant. És evident, i ho constato una vegada més, que Esquerra Republicana som, sens dubte, els millors aliats, o uns dels millors aliats, i defensors de la democràcia. Tant és així que han condemnat a molts anys de presó, que han condemnat a molts anys d’inhabilitació a companys nostres, per voler que el nostre poble pogués votar. No som gens sospitosos en aquest sentit.”
“O això, o, cosa que també és possible, que el que els falti és memòria. No recordem ni una sola intervenció seva condemnant, per exemple, el règim de Duque a Colòmbia i les seves presumptes corrupteles. Ni tampoc recordem cap intervenció seva que parli de Peña Nieto, després de sis anys de presidir Mèxic, que va deixar unes xifres aterridores de més de 37 000 desapareguts, que va rebre denúncies de tortures i gravíssimes violacions dels drets humans, com execucions sumaríssimes, i una total i absoluta arbitrarietat repressiva que encara no s’ha esclarit avui dia.”
“També val a dir, i ho deia el company Òscar Matute fa una estona, que vostès tenen un compendi de serps molt gros: les serps de l’estiu, les serps de la primavera, les de la tardor i les de l’hivern. I les tenen per assenyalar tots els que consideren els seus enemics; ara és Veneçuela. De fet, avui és una radiografia fantàstica, perquè fem bona aquesta teoria que compartim amb el senyor Matute: Veneçuela, ETA i el malvat i pervers separatisme. La triada que tan bé els va per no parlar, sens dubte, d’allò que realment -- 22 of 67 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 27 de agosto de 2024 interessa a la població, d’allò que realment interessa a la ciutadania, i que alhora també els va bé per anar aixecant tanta pols com sigui possible. Per vostès, l’Amèrica Llatina comença i s’acaba a Veneçuela, pel que sigui.”
“Moltes gràcies, presidenta. Bon dia a totes i a tots. Començo constatant que ni les suposades vacances ni la calor d’aquest estiu, evidentment, no han alterat ni modificat ni millorat les dinàmiques amb què ens té acostumats el Partit Popular i, en particular, el seu portaveu. De fet, és una llàstima perquè ha fet molta calor i hagués estat bé. Ens trobem una vegada més davant l’enèsima ocasió en què s’utilitza Veneçuela en aquest Parlament i, no només que s’utilitza, sinó que es fa servir com a arma llancívola de la bancada de la dreta, sempre cap a la bancada de l’esquerra. Això, val a dir, mentre proveïa el petroli del seu món millor, no se’n parlava tant. Ara, se’n parla una vegada més.”
“Ja la tenen penjada i s’ho hauran de treballar molt perquè aquesta llufa els desaparegui de l’esquena. Gràcies, vicepresident. … y tendrán que, realmente, trabajar para lograr cumplirlo. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Y, bien, solo quería añadir, señora ministra, por lo que le concierne, que, por favor, cumplan, porque hoy ya van arrastrando cosas pendientes…”
“-- 121 of 142 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de julio de 2024 (Risas.—La señora Jordà i Roura mira hacia la Presidencia). Esto no debería pasar mientras alguien habla, porque antes estaba la presidenta y, de pronto, acabo de ver al presidente. Se me cambió aquí la persona que tenía detrás. (Aplausos). Esto se aplaude porque, bueno, entiendo que todos nos hemos visto en esta situación en algún momento. Bien, ya termino. El cumplimiento de los acuerdos. Yo quería decir que tienen que mejorar; el Partido Socialista tiene que mejorar. No podemos ir arrastrándoles. Ayer, con la Generalitat de Catalunya se acordó y se materializó una serie de acuerdos en la Comisión Mixta de Asuntos Económicos y Fiscales, pero son asuntos que se pactaron hace ocho meses.”
“Ai, vice... Malament. Això no hauria de passar, mentre un ponent parla i té la presidenta Armengol, que després aparegui el vicepresident. Acabo molt ràpid, és que em guardava un minut. Això és aplaudit perquè és compartit per la majoria de diputats d’aquesta cambra. Vicepresident, acabo. El compliment dels acords. Només vull dir que el Partit Socialista ho hauria de fer millor, perquè no podem anar-los arrossegant. Justament hem acordat, ahir, amb la Generalitat de Catalunya. Al final, s’ha materialitzat un seguit d’acords. S’han materialitzat a la Comissió Mixta d’Assumptes Econòmics i Fiscals, però són assumptes pactats fa vuit mesos. I només vull dir que, ministra, per la part que li toca, facin el favor de complir, perquè avui ja tenen una llufa penjada.”
“Recordemos que en el período 2012 a 2022 los recursos disponibles de la Administración del Estado han crecido más del doble de lo que han hecho los recursos de las comunidades autónomas — más del doble— sin que se haya producido ningún cambio en la distribución de competencias; todo para el Estado. Y otra reflexión, y ya acabo, presidenta. Hemos estado casi cuatro años con las reglas fiscales suspendidas, y nos vemos en la situación que con la reactivación de las reglas fiscales a nivel europeo aquí seguimos sometidos a una ley de estabilidad presupuestaria aprobada el año 2012 por una mayoría de derechas —PP, CiU y UPyD, si lo recuerdan—, una ley que institucionalizó la austeridad y retrasó la recuperación económica. Acabo, presidenta. Debemos atajar las raíces de los problemas…”
“En definitiva —lo he explicado muchas veces—, el expolio fiscal es expolio social, y esto es muy triste, pero extremadamente importante. Debemos ser conscientes de ello. Esto sigue siendo una anomalía que requiere un cambio estructural. No puede ser que cada año volvamos a discutir sobre esta distribución de los objetivos de déficit, cada año. Pero, insisto, si tuviéramos un financiamiento justo, este debate de los objetivos de déficit sería secundario seguramente. Gran parte de los déficits y el consecuente endeudamiento responden precisamente a la insuficiencia de recursos ocasionada por el actual modelo de financiamiento.”
“A día de hoy, la Generalitat de Catalunya es responsable de educación, salud, interior, vivienda, derechos sociales, etcétera, y a fecha de hoy Cataluña se ve obligada a dar respuestas a la ciudadanía, respuestas a toda la ciudadanía, con un déficit fiscal que es asfixiante, que es insoportable, y con un margen de gasto que —valga la redundancia— no le permite ningún margen de actuación. De acuerdo, sí, hemos ganado una décima, y volvamos a dar valor a esta décima. ¿Esto es mejor que nada? Pues, bueno, sí. De décima en décima pues vamos sumando. Pero yo me pregunto: ¿Qué ámbito sectorial requiere más margen de gasto que aquellos que impactan directamente en la vida y el bienestar de las personas? ¿Solo se merecen una décima más?”
“Señora ministra, por mucho que expliquen que una décima del déficit es una gran concesión a las comunidades autónomas, la realidad es que la Administración central se apropia del 96 % del margen global del déficit y la realidad es que también las comunidades autónomas, que asumen el 33 % del gasto público, solo disponen de un 4 % de margen conjunto de déficit para el 2025. Esta es la realidad. Esta distribución de los objetivos de déficit, profundamente desproporcionada, se revela —lo diré— como especialmente injusta —injusta en mayúsculas— sobre todo cuando observamos qué competencias desarrolla cada Administración. Yo hablaré de Cataluña, que es la que yo conozco.”
“Una posición que también fue muy clara en la propuesta de lo que entendemos que debería ser un cambio de paradigma en materia de financiación. Lo saben, lo saben, no nos escondemos, somos transparentes: Cataluña quiere gestionar y recaudar todos los tributos que se generan en nuestro país y Cataluña quiere disponer de unos recursos suficientes para financiar con garantías sus servicios públicos. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). En resumen, queremos una financiación justa; una propuesta que no va en contra de nadie, una propuesta que va a favor de todos y todas, una propuesta que va a favor de la gente. Un último apunte y una reflexión —y ya iré terminando— por lo que se refiere a la distribución de los objetivos del déficit.”
“Lo hizo la consejera Mas con argumentos que seguro comparten otros territorios y que hemos denunciando un montón de veces —permítanme la licencia—: el desmedido desequilibrio vertical ocasionado en los últimos años, que provoca que el Estado acumule más recursos en detrimento de las comunidades autónomas, y también el sistema de anticipos, un sistema que -- 120 of 142 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de julio de 2024 nos impide disponer en tiempo y forma de los recursos que nos tocan como territorio y que, además, permanece condicionado a la aprobación de presupuestos del Estado o condicionado a una norma jurídica que lo habilite. Esto lo que hace es llevar todo esto al terreno de la negociación política cuando se trata de un elemento que debería ser un simple automatismo. Esta es la situación.”
“Fue un debate en el que la posición del Gobierno de la Generalitat de Catalunya — vamos a decirlo claramente— fue clara y diáfana; clara, porque expuso todo lo que no funciona del actual sistema de financiación.”
“En primer lugar, se ha iniciado una reforma de la ley de estabilidad presupuestaria que suprimirá la capacidad de veto del Senado en la fijación de los objetivos que acuerde el Congreso. La segunda diferencia es que la Administración del Estado opera con presupuestos prorrogados de 2023; es decir, la aprobación de los objetivos de déficit y del techo de gasto en el Congreso de los Diputados resulta más imprescindible todavía, ya que supone el paso previo —previo, pero necesario— para poder presentar y negociar unos nuevos presupuestos para el año 2025. Más novedades de este debate: este debate llega una semana después de que se celebrara el Consejo de Política Fiscal y Financiera.”
“De hecho, lo que persigue Esquerra Republicana de Cataluña sigue siendo exactamente lo mismo. Lo dijimos en febrero, que hacía un poquito más de frío, y lo volvemos a decir hoy, el mes de julio, con este calor terrible: lo que queremos es que Cataluña tenga las máximas herramientas y recursos posibles para garantizar, básicamente, una vida digna a la gente y una prosperidad económica compartida. Nosotros sabemos —y permítanme decirles que ustedes, un poco todos, nos ayudan cada día a verlo así— que la mejor manera de conseguir esto que acabo de decir que perseguimos es la independencia de Cataluña, y justamente por eso necesitamos conquistar nuevos espacios de soberanía. Dicho esto, en este debate que hoy tenemos en este caluroso mes de julio hay dos diferencias respecto al de hace cinco meses.”
“I ens trobem que, amb la reactivació de les regles fiscals a nivell europeu, aquí continuem sotmesos a una llei d’estabilitat pressupostària aprovada l’any 2012 per una majoria de dretes — Partit Popular, Convergència i Unió i un partit que alguns no sé si recordaran, que es deia UPyD—, una llei que va institucionalitzar l’austeritat; una llei que va endarrerir la cooperació econòmica i que, per tant, requereix de canvis profunds. Anem a l’arrel dels problemes. I finalment, i acabo, ara sí, presidenta. Pel que fa al compliment dels acords, ho han de fer millor. Buenas tardes. Gracias, presidenta, diputados, diputadas, señoras ministras. Lo debatimos ya el mes de febrero y volvemos a debatirlo ahora en el mes de julio. Hoy volvemos a hablar sobre la distribución de los objetivos de déficit y el techo de gasto del Estado.”
“Recordem, fem una mica d’història, que en el període 2012-2022, els recursos disponibles de l’Administració de l’Estat han crescut més del doble del que ho han fet els recursos de les comunitats autònomes, més del doble, sense que s’hagi produït cap canvi en la distribució de competències. Tot per l’Estat. I una reflexió, també, i acabo, presidenta. Hem estat gairebé quatre anys amb les regles fiscals suspeses. Quatre anys.”
“En definitiva, ho he explicat, també, moltes vegades: l’espoli fiscal és espoli social. I això és molt trist, però és extremadament important que totes i tots en siguem conscients. Això continua sent, doncs, una anomalia que requereix d’un canvi estructural. No pot ser que cada any ens trobem discutint sobre aquesta distribució dels objectius de dèficit. És que és cada any. Però insisteixo: si tinguéssim un finançament just, aquest debat dels objectius, segurament, seria secundari. Gran part dels dèficits i el conseqüent endeutament responen precisament a la insuficiència de recursos ocasionada per l’actual model de finançament.”
“A dia d’avui, la Generalitat de Catalunya és responsable d’educació, és responsable de salut, d’interior, d’habitatge, de drets socials, etcètera, etcètera, etcètera. I avui Catalunya es veu obligada a donar respostes a la ciutadania, respostes a tota la ciutadania, amb un dèficit fiscal que és asfixiant, que és insuportable, i amb un marge de despesa que, valgui la redundància, no li permet cap tipus d’actuació. D’acord, sí, hem guanyat una dècima. Tornem a posar en valor aquesta dècima. I és això millor que res? Home, doncs deixin-m’ho dir, de dècima en dècima... Però bé, és una dècima més. I jo demano: quin àmbit sectorial requereix més marge de despesa que aquells que impacten directament en la vida i el benestar de les persones? Només es mereixen una dècima més?”
“Senyora ministra, per molt que expliquin que una dècima de dèficit és una gran concessió a les comunitats autònomes, la realitat és que l’Administració central s’apropia del 96 % de marge global del -- 119 of 142 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de julio de 2024 dèficit. I la realitat és, també, que les comunitats autònomes que assumeixen el 33 % de despesa pública només disposen d’un 4 % de marge conjunt de dèficit per al 2025. Aquesta és la realitat. I aquesta distribució dels objectius de dèficit profundament desproporcionada es revela, deixin-m’ho dir així, també, com especialment injusta, injusta amb majúscules, sobretot quan observem quines competències desenvolupa cada administració. Jo li parlaré de Catalunya, que és la que conec.”
“Una posició que també va ser ben clara en la proposta del que entenem que ha de ser un canvi de paradigma en matèria de finançament. Això també ho saben. Ho saben. Nosaltres no ho amaguem. De fet, som transparents. Catalunya vol gestionar i vol recaptar tots els tributs que es generen al nostre país. I Catalunya vol disposar d’uns recursos suficients per finançar amb garanties els seus serveis públics. En resum, volem un finançament just, una proposta que, deixin-m’ho dir així, també, no va en contra de ningú; una proposta que va a favor de tothom; una proposta que va a favor de la gent. Un últim apunt i una reflexió, i amb això vaig acabant, pel que fa a la distribució dels objectius de dèficit.”
“Ho va fer la consellera Mas, i ho va fer amb arguments que, de ben segur, comparteixen, també, altres territoris, i que hem denunciat, val a dir, deixin-m’ho dir així, manta vegades: el desmesurat desequilibri vertical, un desmesurat desequilibri vertical ocasionat els darrers anys i que provoca que l’Estat acumuli més recursos en detriment de les comunitats autònomes, i també el sistema de bestretes, un sistema que ens priva de disposar en temps i forma dels recursos que ens pertoquen com a territori i que, a més, resta condicionat a l’aprovació dels pressupostos de l’estat, o bé resta condicionat a una norma jurídica que ho habiliti. I això, deixin-m’ho dir així, el que fa és portar, tot plegat, al terreny de la negociació política un element que hauria de ser un simple automatisme. Aquesta és la situació.”