Teresa Jordà i Roura
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Però també és una advertència — deixi-m’ho dir així— molt i molt clara. No bloquejarem la possibilitat, ja ho he dit abans, que hi hagi pressupostos, però si aquests pressupostos, senyor ministre, no serveixen per corregir el dèficit de finançament de Catalunya, si aquests pressupostos no garanteixen el compliment efectiu de les inversion…”
“Y hace demasiado tiempo que el PSOE pide confianza, mientras que lo que hace es acumular un saco de incumplimientos inmenso. Hablamos de estabilidad presupuestaria. Sí, sí, hablamos de eso, pero ¿de qué sirve hablar de estabilidad si se mantiene un modelo de financiación injusto que ahoga a Cataluña?”
“No vamos a bloquear la posibilidad ―lo he dicho antes― de que haya un presupuesto, pero si estos presupuestos, señor ministro, no sirven para corregir el déficit de financiación de Cataluña, si estos presupuestos no garantizan el cumplimiento efectivo de las inversiones y si estos presupuestos no respetan los compromisos adquiridos con Ca…”
“Perquè la transició no consisteix només a substituir una font d’energia per una altra font d’energia. Consisteix a decidir qui controla aquesta energia, qui se’n beneficia i, sobretot, en definitiva, quin país volem construir.”
“Nosaltres votarem favorablement a aquest objectiu i ho farem sí, per responsabilitat, perquè no serem nosaltres, senyor ministre, senyores i senyors diputats, no serà Esquerra Republicana qui impedeixi que aquest govern presenti uns pressupostos. No serem nosaltres. Però que ningú interpreti aquest vot com un aval, perquè no ho és.”
“Porque no seremos nosotros, señor ministro, señoras y señores diputados, no será Esquerra Republicana quien impida que este Gobierno presente unos presupuestos. No seremos nosotros, pero que nadie interprete este voto como un aval, porque no lo es. No lo es ni políticamente ni tampoco presupuestariamente.”
The complete record
Every one of 1,779 lines we hold for Teresa Jordà i Roura, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 16 of 36.
“Manifestarse, un derecho esencial en cualquier democracia está siendo restringido y no solo en Hungría. Hasta veinte Estados miembros ―entre ellos, Alemania, Francia y Polonia― han adoptado medidas represivas como detenciones arbitrarias o también vigilancia masiva. No es un caso aislado, es un patrón, un modelo que utiliza la ley para reprimir y que cuenta con el silencio cómplice de la Unión Europea. Nosotros no podemos permitirlo, no podemos hacerlo por dignidad, no podemos hacerlo por coherencia, no podemos ni debemos hacerlo por memoria democrática. Nuestro compromiso con los derechos humanos no puede tener fronteras ni excusas, exigimos que el Congreso envíe esta delegación que está pedida para ir a la manifestación del Orgullo en Budapest, una delegación ―acabamos de saber de forma informal― que parece que se nos ha denegado.”
“El 14 de abril de 2025 se reformó la Constitución para negar legalmente la existencia de las personas trans y no binarias. No es invisibilización, es borrarlas directamente del registro. Y cuando el Estado, señorías, cuando el Estado dice que no existes, el estigma pasa a ser enorme y la marginación pasa a ser sistema. Esta ofensiva no es nueva, el Gobierno de Orbán ya aprobó en 2021 una ley que prohíbe hablar de homosexualidad o identidad de género a escuelas, medios y librerías. Y en 2023 el Parlamento húngaro adoptó un texto, basado en la ley de agentes extranjeros de Rusia, que permite perseguir a todo político, activista o periodista crítico con el Gobierno de Orbán, incluido también el colectivo LGTBIQ+. Mientras tanto, el derecho de protesta también se desfigura y en Europa, señorías, retrocede.”
“Una justificación aparentemente neutra, pero hay que decir que profundamente ideológica con fórmulas parecidas ―hay que decirlo también― a cuando durante el franquismo ―y siempre es bueno recordarlo― se criminalizó la homosexualidad, personas internadas en campos, como Tefía, o cárceles como la de Badajoz, solo solo por querer, por amar. Hoy la historia se repite con otras formas, pero con la misma voluntad en Hungría: el silencio y la represión. Manifestarse en Hungría puede comportar hoy multas, acoso policial y puede comportar incluso -- 53 of 74 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 17 de junio de 2025 penas de cárcel. Con reconocimiento facial las autoridades identifican y controlan a quien se atreva a visibilizarse, así tal cual. Amar en público hoy en Hungría vuelve a ser motivo de represión.”
“Es, precisamente, el resultado directo de la consolidación de la extrema derecha en Europa, una extrema derecha que impulsa una deriva autoritaria para invisibilizar y excluir directamente todo aquello que no encaje en su modelo, obviamente un modelo cerrado, obviamente un modelo reaccionario. Pero eso no es solo una cuestión que interpele a los colectivos LGTBIQ+, sino que es sin duda un desafío colectivo para defender los derechos que nos hacen libres. El 18 de marzo del año 2025 el Parlamento húngaro aprobó una ley que prohíbe las marchas del Orgullo bajo el pretexto, decían, de proteger a los menores.”
“I ara sí que acabo, presidenta. La història ja ens ho va advertir: si no s’actua a temps, els silencis d’avui seran, sens dubte, les vergonyes de demà. Si deixem que Hongria prohibeixi l’orgull, si deixem Hongria esborri identitats i censuri la dissidència, què vindrà després? Això no va només d’Hongria. Això ens afecta a totes i a tots. És un atac als fonaments democràtics d’Europa. I davant d’això cal ser-hi sempre, sense ambigüitats, ara i avui. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Hoy hablar de Hungría no es hablar de un país lejano, hoy hablar de Hungría es hablar de Europa. Es hablar, sí, es hablar de nosotros. Lo que se está gestando allí no es solo un ataque contra los derechos de las personas LGTBIQ+, sino que es sin duda un ataque deliberado al corazón de los valores democráticos. Y no es un hecho aislado, no lo es.”
“Això no és un matís, és una exclusió deliberada, és una cessió al sector més conservador del partit. És així, quan es deixa de dir, senyores i senyors, es deixa de protegir. I acabo. Aquest retrocés fa encara més evident o es fa encara més evident quan el PSOE es nega també a participar en iniciatives legislatives per nosaltres valentes i que tenen tot el dret a ser debatudes en aquest congrés. Les formacions d’esquerres n’hem registrat més d’una. La Llei de memòria trans i la Llei contra les teràpies de conversió. Ja sé que la setmana vinent presentaran vostès una PNL, la seva, no la que hem firmat tots amb el col·lectiu. També, que quedi clar. I aquesta absència no és tècnica, és ideològica. No em queda..., no en puc dir cap més. Cal estar al costat de les víctimes. El silenci, sens dubte, és una forma també de renúncia.”
“Perquè per a nosaltres la resposta és clara, es diu inacció. La ministra ha mostrat una manca alarmant d’iniciativa, especialment en matèria LGTBI. Cap llei rellevant a dia d’avui, cap compareixença amb substància, cap lideratge real. El Ministeri d’Igualtat ha passat de ser un espai d’impuls transformador a una gestoria discreta. És veritat, hi ha un contrast amb la gestió d’Irene Montero. Ho hem de dir, ella va aprovar la llei trans, enmig de l’oposició del seu propi Govern. Va fer política valenta, no gestió inerta. I aquest viratge queda encara més clar quan recordem que fa només uns mesos, en el seu 41è Congrés Federal, el PSOE va esborrar la lletra Q de les sigles LGTBIQ+, excloent el seu llenguatge institucional. Sí, sí, sí, això és així, per les identitats queer, no binàries i dissidents. No és un matís.”
“Exigim que el Congrés enviï aquesta delegació que està demanada per anar a la manifestació de l’Orgull a Budapest. Una delegació que acabem de saber de manera informal que sembla que se’ns ha denegat. I exigim alhora també a la Unió Europea que actuï amb determinació, que imposi cessions, que congeli fons, que aïlli els governs que legislen contra la llibertat. Perquè davant de vulneracions d’aquestes característiques tan greus de drets, ni Brussel·les ni el Govern espanyol, senyories del PSOE, poden continuar mirant cap a una altra banda, per més PNL que presentin. I és aquí on cal preguntar-se quin paper juga el Govern espanyol davant d’aquesta ofensiva contra els drets fonamentals? Crec que la pregunta és adient i el Ministeri d’Igualtat, liderat per Ana Redondo, què fa exactament?”
“-- 52 of 74 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 17 de junio de 2025 Mentrestant, el dret de protesta també es desfigura i Europa, senyories, retrocedeix. Manifestar-se, un dret essencial en qualsevol democràcia, està sent restringit. I no només a Hongria. Fins a 20 estats membres, entre ells Alemanya, França, Polònia, han adoptat mesures repressives, com detencions arbitràries o també vigilància massiva. No és un cas aïllat, és un patró, un model que fa servir la llei per reprimir i que compta amb el silenci còmplice de la Unió Europea. Nosaltres no podem permetre-ho, no podem fer-ho per dignitat. No podem fer-ho per coherència, no podem fer-ho ni hem de fer-ho per memòria democràtica. El nostre compromís amb els drets humans no pot tenir fronteres ni excuses.”
“Estimar en públic avui a Hongria torna a ser motiu de repressió. El 14 d’abril del 2025 es va reformar la Constitució per negar legalment l’existència de les persones trans i no binàries. No és invisibilització, és esborrar-les directament dels registres. I quan l’Estat, senyories, quan l’Estat diu que no existeixes, l’estigma esdevé norma i la marginació esdevé sistema. Aquesta ofensiva no és nova. El Govern d’Orbán ja va aprovar el 2021 una llei que prohibeix parlar d’homosexualitat o identitat de gènere a escoles, a mitjans i a llibreries. I el desembre del 2023, el Parlament hongarès va adoptar un text inspirat en la Llei d’agents estrangers de Rússia, que persegueix judicialment tot polític, activista o periodista crític amb el Govern d’Orbán, incloent-hi també els col·lectius LGTBIQ+.”
“El 18 de març de l’any 2025, el Parlament hongarès va aprovar una llei que prohibeix les marxes de l’orgull sota el pretext, deien, de protegir els menors. Una justificació aparentment neutra, però, val a dir, profundament ideològica. Amb fórmules semblants, val a dir també, durant el franquisme, i sempre és bo recordar-ho, es va criminalitzar l’homosexualitat. Persones internades a camps com a Tefia o presons com la de Badajoz, només, només per estimar. Avui a Hongria la història es repeteix amb altres formes, però amb la mateixa voluntat, el silenci i la repressió. Manifestar-se a Hongria pot comportar avui multes, pot comportar assetjament policial i fins i tot pot comportar penes de presó. Amb reconeixement facial, les autoritats identifiquen i controlen qui s’atreveix a visibilitzar-se, així tal qual.”
“Gràcies, presidenta. Avui parlar d’Hongria no és parlar d’un país llunyà. Avui parlar d’Hongria és parlar d’Europa. És parlar, sí, és parlar de nosaltres. El que s›hi està gestant no és només un atac contra els drets de les persones LGTBIQ+, sinó que és, sens dubte, un atac deliberat al cor dels valors democràtics. I no és un fet aïllat, no ho és. És justament el resultat directe de la consolidació de l’extrema dreta a Europa. Una extrema dreta que impulsa una deriva autoritària per invisibilitzar i excloure directament tot allò que no encaixa en el seu model. Òbviament, un model tancat. Òbviament, un model reaccionari. Però això no és només una qüestió que interpel·la els col·lectius LGTBIQ+, sinó que és, sens dubte, un desafiament col·lectiu per defensar els drets que ens fan lliures.”
“Ahora sí acabo, presidenta. Nosotros no defendemos alargar la vida de las nucleares, pero tampoco queremos un cierre improvisado que ponga en riesgo la economía y la vida del territorio, porque, básicamente, todos ustedes no han sido capaces de hacer los deberes. Y un último mensaje para el Gobierno español. Si finalmente se quiere replantear este calendario, nosotros exigimos que se cumplan básicamente tres condiciones, que, con toda la humildad del mundo, entendemos que son innegociables: una garantía real de transición energética hacia las renovables con una descarbonización esta vez efectiva; dos, un plan de reindustrialización urgente y efectivo en las zonas de las nucleares, y, tres, una protección laboral sólida de verdad para los trabajadores afectados.”
“Vuelvo a decirlo, señor Requena, usted hoy ha hablado mucho de Cataluña, y lo ha hecho sin faltarnos al -- 20 of 74 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 17 de junio de 2025 respeto ―algo a lo que no estamos acostumbrados; cuando el Partido Popular suele hablar de Cataluña es para faltarnos el respeto―, pero deje de instrumentalizarnos como país para hablar de las nucleares. Porque ¿saben lo que hicieron ustedes, señor Requena y diputadas y diputados del Grupo Popular? Se lo voy a decir: llevaron al Tribunal Constitucional precisamente ese fondo de transición que Esquerra Republicana planteó en el Parlamento de Cataluña, y el Constitucional lo echó abajo. Y, señores del Grupo Socialista, ¿saben qué hicieron ustedes? Mirar hacia otro lado y no retirar el recurso. Sí, hoy podemos decir una vez más desde esta tribuna que el Estado nos dejó solos.”
“Dicen defender a los trabajadores, ¡mentira! Nunca han planteado ninguna alternativa laboral en el territorio; nunca. Dicen defender la seguridad, ¡mentira! Nuestras centrales no tienen planes de emergencia actualizados. Y, permítanme decirlo así: si todo esto es mentira, señorías, quiere decir que nada de lo que dicen es verdad. ¡Pim pam! Así de sencillo. Este debate, como lo plantean, es una auténtica farsa. Un último apunte, pero no menos importante ―y acabo, presidenta―: Esquerra Republicana de Cataluña impulsó el Fondo de Transición Nuclear. Lo hizo en tiempo y forma para garantizar alternativas económicas y laborales en las zonas afectadas precisamente por el cierre de las centrales nucleares.”
“Exigimos garantizar el abastecimiento con energías limpias, exigimos la reindustrialización activa de todas las zonas afectadas y exigimos itinerarios claros de formación y ocupación para aquellas personas trabajadoras que hoy dependen de este sector. No hay transición energética justa sin una transición territorial justa. Eso queremos dejarlo muy claro. Diputadas y diputados del Grupo Popular, ustedes tienen la cara más dura que el cemento armado. Dicen ustedes que defienden la industria. Eso no es cierto, eso es mentira. Nunca han apostado por la reindustrialización de las zonas nucleares. Es más, ni siquiera hoy con esta proposición de ley tienen la mínima decencia de hablar de personas, de hablar de trabajadores, de hablar de recursos para hacer una buena transición. Ni siquiera lo mencionan.”
“Tampoco defendemos, evidentemente, que se puede alargar la vida útil como si nada por otros intereses, como defiende la derecha de este hemiciclo. En los alrededores de estas centrales, la mayoría de ellas en el sur de mi país, en el sur de Cataluña, hay unos territorios con una fuerte dependencia económica y una fuerte dependencia laboral. Las centrales nucleares van a tener que cerrar, sí, pero hay que hacerlo con responsabilidad, con planificación y, sin duda, con compromisos con y por el territorio. Porque la pregunta es muy clara: ¿hasta cuándo el Partido Socialista va a poder mantener el calendario de cierre pactado en 2019 sin haber hecho los deberes? Ese es el tema, señoras y señores diputados. Las nucleares no se pueden cerrar ni a cualquier precio ni de cualquier manera.”
“Pero lo que sí tenemos hoy es una derecha y una extrema derecha desacomplejadas, que solo defienden los intereses de las eléctricas ―también hay que decirlo―, de los oligopolios. Endesa, Naturgy e Iberdrola son las tres grandes empresas energéticas españolas que se reparten los beneficios que generan las centrales nucleares en el Estado español. Sí, ellas son las menos interesadas en que estas centrales cierren. Permítanme decirlo: es intolerable que los intereses de estas grandes empresas, que año tras año obtienen beneficios millonarios, se antepongan al interés general. Sabemos —lo he intentado explicar— que la energía nuclear tiene riesgos, tiene límites y ya no es una energía competitiva. Por eso defendemos el cierre, pero, atención, lo queremos de forma ordenada. Nosotros no queremos un cierre precipitado ni desordenado.”
“Y es en ese contexto, tan real como objetivo, en el que el Grupo Popular nos presenta lo que quiere venir a ser una proposición de ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema energético. Y es también en ese contexto, tan real como objetivo, en el que podemos constatar ―esta vez como tantas otras sin miedo a equivocarnos― que los distintos Gobiernos del Estado han sido unos irresponsables. Lo han hecho todos, el Partido Popular y también el Partido Socialista, porque no han hecho los deberes cuando había que hacerlos. Hoy no tenemos planes de transición energética, ni justa ni a tiempo. Hoy no tenemos ni las herramientas adecuadas ni la inversión suficiente para las renovables. Tampoco tenemos las garantías básicas en los planes de emergencia de las nucleares.”
“La realidad, sin embargo, señoras y señores diputados, es siempre tozuda. Lo es y se acaba imponiendo, y esta realidad nos dice que el riesgo y los gastos asociados al mantenimiento de las centrales nucleares son cada vez más evidentes. La generación de residuos radioactivos, la dependencia tecnológica del exterior, el envejecimiento de las centrales y la pérdida de competitividad frente a las renovables es evidente, y no pasa nada por decirlo. Esto también es la realidad, que hace plantearse seriamente su eliminación progresiva. Pero también es evidente que hoy en día más del 50 % —casi el 60 %— de la electricidad que se consume en mi país, en Cataluña ―hoy, señor Requena, han hablado mucho de Cataluña―, proviene de las centrales nucleares.”
“A medida que las centrales envejecen requieren, evidentemente, -- 19 of 74 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 17 de junio de 2025 más mantenimiento, requieren un mantenimiento también cada vez más costoso y más complejo y, sobre todo, inversiones considerables que garanticen, como no puede ser de otro modo, lo más importante de todo, que es la seguridad de las instalaciones y la seguridad obviamente de la ciudadanía, de las personas. A pesar de la realidad de hoy, la energía nuclear ―hay que decirlo― ha sido durante décadas una parte fundamental del sistema eléctrico del Estado español. Su capacidad de generación de electricidad, de hacerlo de forma continuada y, evidentemente, de hacerlo sin generar emisiones de CO₂ de forma directa la han convertido en una fuente de apoyo estable importante.”
“Fue un proceso pactado, como bien saben, entre las empresas propietarias y en este caso la Empresa Nacional de Residuos Radioactivos. Este plan de cierre, sin embargo, no respondía ―no lo hacía en ningún caso― a una imposición gubernamental, sino que la realidad era que este, el sector nuclear, era un sector que lejos de ser rentable por sí mismo necesitaba ―y hoy sigue necesitando aún más― apoyo económico, cada vez más apoyo económico para seguir funcionando. Las centrales nucleares españolas se diseñaron para una vida operativa de cuatro décadas, de cuarenta años, y este espacio temporal ya lo han superado la mayoría de ellas. Hoy todas ellas se encuentran en una fase de extensión de su vida útil y este hecho comporta evidentemente, por una parte, más gasto y, por otro lado, más riesgos.”
“Si finalment es vol replantejar aquest calendari, nosaltres exigim que es compleixin bàsicament tres condicions, que entenem amb tota la humilitat del món són innegociables: una garantia real de transició energètica cap a renovables, una descarbonització sí aquest cop efectiva; dos, un pla de reindustrialització urgent i efectiu a les zones de les nuclears, i tres, una protecció laboral sòlida de veritat per als treballadors afectats. Perquè a nosaltres, a la gent d’Esquerra Republicana, sempre, sempre, ens trobaran al costat de la gent, dels treballadors i, evidentment, del territori. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todas y a todos. En 2019, hace seis años, España acordó un calendario de cierre de las centrales nucleares. Hace seis años.”
“Doncs els hi diré: van portar al Tribunal Constitucional justament aquest fons de transició que vam plantejar Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya. El van portar al Constitucional i el Constitucional ho va tombar. I senyors del PSOE, saben què van fer vostès? Doncs mirar cap a un altre cantó i no retirar el recurs. I sí, avui ho podem dir des d’aquest faristol, una vegada més, l’Estat ens va deixar sols. I ara sí que acabo, presidenta. Nosaltres no defensem allargar la vida de les nuclears, però tampoc volem un tancament improvisat que posi en risc l’economia i la vida del territori. Bàsicament perquè tots vostès no han estat capaços de fer els deures. I un missatge últim per al Govern espanyol.”
“I un últim apunt, i acabo, presidenta, que per ser el darrer no és el menys important. Esquerra Republicana de Catalunya va impulsar el Fons de Transició Nuclear. Ho va fer en temps i ho va fer en forma. Ho va fer per garantir alternatives econòmiques i laborals a les zones afectades pel tancament, justament, de les centrals. Li ho torno a dir, senyor Requena, avui vostè ha parlat molt de Catalunya i ho ha fet sense faltar-nos al respecte. No ens hi tenen acostumats. Quan el Partit Popular sol parlar de Catalunya, és per faltar-nos al respecte. Però li ho dic, deixi d’instrumentalitzar-nos com a país per parlar de les nuclears, perquè saben què van fer vostès, senyor Requena i la resta de diputades i diputats del Partit Popular?”
“Diputades i diputats del Partit Popular, vostès tenen la cara més dura que el ciment armat. Vostès diuen defensar la indústria i això no és veritat. Això és mentida. Mai han apostat per la reindustrialització de les zones nuclears. És més, ni tan sols avui, amb aquesta proposició de llei tenen la decència mínima de parlar de persones, de parlar de treballadors, de parlar de recursos per fer una bona transició. És que ni tan sols ho anomenen. Diuen defensar els treballadors. Mentida. Mai han plantejat cap alternativa laboral al territori, mai. Diuen defensar la seguretat. Mentida. Les nostres centrals no tenen plans d’emergència actualitzats. I deixin-m’ho dir així, si tot això és mentida, senyories, vol dir que res del que diuen és veritat. Pim-pam. Així de simple. Aquest debat plantejat com el plantegen és una autèntica farsa.”
“Doncs sí, però caldrà fer-ho amb responsabilitat, caldrà fer-ho amb planificació i caldrà fer-ho, sens dubte, amb compromisos amb i pel territori. Perquè la pregunta és molt clara: fins quan el Partit Socialista podrà mantenir el calendari de tancament pactat l’any 2019 sense haver fet els deures? Perquè aquest és el tema, senyores i senyors diputats, les nuclears no es poden tancar ni a qualsevol preu ni de qualsevol manera. Exigim, exigim garantir l’abastament amb energies netes. Exigim reindustrialització efectiva de totes les zones afectades. Exigim itineraris clars de formació i ocupació per a aquelles persones treballadores que avui en depenen. No hi ha, no hi ha transició energètica justa sense una transició territorial justa. I això ho volem deixar molt clar.”
“Sabem i ho he intentat explicar, l’energia nuclear té riscos, té límits i ja no és una energia competitiva. I per això en defensem el tancament, sí. Però atenció, el volem, el volem ordenat. Nosaltres no estem per -- 18 of 74 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 17 de junio de 2025 a un tancament ni precipitat ni desordenat. I tampoc defensem, evidentment, que se’n pugui allargar la vida útil com si res i per altres interessos, com defensa la dreta d’aquest hemicicle. Perquè mirin, al voltant d’aquestes centrals, la majoria d’elles al sud del meu país, al sud de Catalunya, hi ha uns territoris amb una forta dependència econòmica i amb una forta dependència laboral. Les centrals nuclears hauran de tancar.”
“Avui no tenim plans de transició energètica, ni justa ni a temps. Avui no tenim ni les eines adequades ni la inversió suficient per a les renovables, ni tampoc tenim les garanties bàsiques en els plans d’emergència de les nuclears. Avui, eh. Però el que sí que tenim avui és una dreta i una extrema dreta desacomplexades que només defensen els interessos de les elèctriques i també, val a dir, els oligopolis: Endesa, Naturgy, Iberdrola. Són les tres grans empreses energètiques espanyoles que es reparteixen els beneficis que generen les centrals nuclears a l’Estat espanyol. I sí, elles són les menys interessades que aquestes centrals tanquin. Deixin-m’ho dir: és intolerable que els interessos d’aquestes grans empreses, que any rere any obtenen beneficis milionaris, s’avantposin a l’interès general, a l’interès general.”
“Però també és evident, també és evident que, a dia d’avui, més del 50 % de l’electricitat que es consumeix al meu país, a Catalunya. Perquè avui, senyor Requena, han parlat molt de Catalunya, eh. Doncs el 50 %, per no dir gairebé el 60 % del que es consumeix al meu país, prové de les centrals nuclears. I és en aquest context tant real com objectiu que el Partit Popular ens presenta el que vol venir a ser una proposició de llei per garantir l’aportació de l’energia nuclear en la descarbonització del sistema energètic. I és també en aquest context tant real com objectiu que podem constatar, i aquesta vegada, com tantes d’altres, sense por d’equivocar-nos, que els diferents governs de l’Estat han estat uns irresponsables i ho han fet tots, Partit Popular i també el Partit Socialista, perquè no han fet la feina quan tocava fer-la.”
“La seva capacitat per generar electricitat, i fer-ho de forma continuada i, evidentment, fer-ho també sense emetre emissions de manera directa de CO2, l’han convertida en una font de suport estable important. La realitat, però, senyores i senyors diputats, és sempre tossuda. Ho és i s’acaba imposant. I aquesta realitat ens diu que el risc i les despeses associades al manteniment de les centrals nuclears són cada vegada més evidents. La generació de residus radioactius, la dependència tecnològica de l’exterior, l’envelliment de les centrals i la pèrdua de competitivitat davant les renovables és evident, i no passa res per dir-ho, perquè això també és la realitat, que fan, evidentment plantejar seriosament la seva eliminació progressiva.”
“Avui, totes elles es troben en una fase d’extensió de la seva vida útil, i aquest fet comporta, evidentment, per un cantó, més despesa i, per un altre cantó, més riscos. A mesura que les centrals envelleixen, requereixen, evidentment, més manteniment. Requereixen un manteniment també cada vegada més costós i més complex, i, sobretot, inversions significatives que garanteixin, com no pot ser d’altra manera, el més important de tot, que és la seguretat, la seguretat de les instal·lacions i la seguretat, òbviament, de la ciutadania, de les persones. Malgrat la realitat d’avui, l’energia nuclear, s’ha de dir, ha estat durant dècades una part fonamental del sistema elèctric de l’Estat espanyol.”
“Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. L’any 2019, d’això en fa justament sis anys, Espanya va acordar un calendari de tancament de les centrals nuclears. Fa sis anys. Va ser un procés pactat, com bé saben, entre les empreses propietàries i, en aquest cas, doncs, l’empresa nacional de residus radioactius. Aquest pla de tancament, però, no responia, no ho feia en cap cas, a una imposició governamental, sinó que la realitat era que aquest, el sector nuclear, era un sector que, lluny de ser rentable per ell mateix, necessitava, i avui encara necessita més, suport econòmic, cada vegada més suport econòmic per seguir funcionant. Les centrals nuclears espanyoles es van dissenyar per a una vida operativa de quatre dècades, de 40 anys, i aquest espai temporal ja l’han superat la majoria d’elles.”
“En Cataluña tenemos la PROENCAT, esa herramienta que utilizamos para hacer nuestros deberes, pero, sea como sea, lo que sí pedimos es que, por favor, la experiencia del 28 de abril se utilice para algo más que para intentar asestarse bofetadas los unos a los otros. Aprovechemos para ir mucho más allá. Muchísimas gracias. (Aplausos).”
“Estos procesos administrativos hay que acelerarlos. Facilitar la interconexión entre parques eólicos y otros tipos de fuentes. Aumentar la capacidad de generación disponible ―los nudos de transporte y distribución tienen que ser reforzados para reforzar la red existente― y también potenciar las comunidades energéticas de una vez por todas. El 2030 está a la vuelta de la esquina y para entonces este Estado debería disponer de 214 gigavatios de potencia instalada, de los cuales 76 deberían corresponder a la energía fotovoltaica, solar y eólica, 19 de autoconsumo y 63 eólica ―eólica marina también―. Para ello, para cumplir estos objetivos, hay que movilizar una inversión pública y privada importante que supere los 300 000 millones de euros, con el apoyo imprescindible, queremos pensar, de Bruselas.”
“Cualquiera que siga estos debates en este hemiciclo verá lo que se está haciendo a uno y otro lado del hemiciclo, y esto no hace más que alejar cada vez más al ciudadano de la acción política. Para actuar, nosotros proponemos seis ejes, porque queremos que el apagón sirva para alguna cosa más. Rápidamente: la electrificación de la economía, particularmente en la automoción, en la vivienda y en todos los ámbitos relacionados también con la transformación digital. Dos, el desarrollo de proyectos innovadores de almacenaje energético, instalaciones de generación a partir, evidentemente, de fuentes renovables. La reducción y la simplificación de los trámites para los proyectos de energía renovables. Esto puede parecer una tontería, pero es algo que pone muchos palos en las ruedas de cualquier iniciativa.”
“La creación de una nueva comisión de investigación en este caso no nos parece que sea la vía más útil o efectiva, no porque no creamos en esta herramienta, que puede funcionar bien cuando se enfoca con rigor y voluntad real de dirimir responsabilidades, sino porque en este contexto concreto lo que se propone no aporta soluciones estructurales ni aborda las causas del problema. Es más bien una forma de echar balones fuera y de ganar tiempo intentando evitar abordar el debate de fondo. Y vuelvo a lo mismo: el debate de fondo, el debate urgente, es la necesidad de transformar este sistema energético nuestro y acabar con el oligopolio que lo condiciona. No va a servir para otra cosa más que para ampliar aún más la brecha que se abre entre nosotros y los ciudadanos, en la desafección política, un agujero más grande que el de la capa de ozono.”
“De hecho, ¿cuáles deberían ser las mejoras que habría que introducir en el sistema eléctrico del Estado para evitar un cero eléctrico de esta magnitud, para que esto no se pueda reproducir? También habría que armonizar más la generación, el transporte, la distribución y la comercialización de la electricidad procedente de fuentes renovables en todo el territorio, porque, más allá de los intereses poco legítimos y difícilmente justificables de los dos partidos que han gobernado el Estado desde hace décadas, como decía el compañero de Bildu, al final tenemos aquí dos realidades, el Partido Popular y el Partido Socialista, que deberían verse sacudidos por esa verdad, la innegable emergencia climática y, en segundo lugar, el deber ineludible de responder con responsabilidad y respeto a la emergencia climática.”
“El modelo energético que nosotros defendemos desde el republicanismo de izquierdas, totalmente descarbonizado y con renovables, no se parece en absoluto al que proclaman y al que propugnan desde la calle Génova, pero nada. Tampoco compartimos en absoluto la manera en que nos enfrentamos al post apagón, pero también debo decir que en esta moción, y en este caso, compartimos la necesidad de arrojar luz sobre tanta oscuridad. El hecho de que se fuera la luz a las doce y media del mediodía y que volviera al cabo de doce horas debería servir, más allá de esta moción, para plantearnos qué mejoras hay que introducir en el sistema eléctrico. Si no -- 72 of 75 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de junio de 2025 conseguimos que sirva para eso, entonces para poco habrá servido.”
“Si realmente tienen ganas de trabajar, constituyan un grupo serio, un grupo diligente que se ponga a trabajar para reducir, por ejemplo, el peso del oligopolio eléctrico, concentrado en este momento en dos empresas que controlan el 80 % del negocio y que hacen y deshacen cómo y cuándo quieren. Si quieren un grupo de estas características, nosotros nos sumamos. Es una evidencia que la caída del sistema eléctrico del 28 de abril exige respuestas, exige certidumbres y, sobre todo, políticas valientes, porque sería importante que esto no se reprodujera. Es una nueva oportunidad para que el Gobierno haga los deberes y bien, cumpliendo los objetivos marcados y también los acuerdos firmados en el Plan Nacional Integrado de Energía y Clima.”
“Buenas tardes a todos. Gracias, señora presidenta. La verdad es que la política a veces se parece a la vida y a menudo la realidad supera la ficción. Esta moción del PP, más allá de la parte dispositiva, debo decir que francamente no nos desagrada totalmente, más allá de la parte dispositiva y más allá de la parte discursiva también. Y, sin que sirva de precedente, compartimos la mayor parte de los puntos excepto el 5, que es importante. En este punto se propone la creación de más grupos de trabajo, en este caso en las comunidades autónomas, grupos vinculados con el hecho del apagón, y, francamente, voy a ser muy clara al respecto: no necesitamos más grupos de trabajo.”
“En definitiva, l’any 2030, que el tenim a tocar, aquest Estat hauria de tenir una potència total instal·lada de 214 gigawatts, dels quals 76 d’aquests haurien de ser d’energia solar fotovoltaica, 19 d’autoconsum i 62 eòlica, 3 dels quals d’eòlica marina. Per assolir aquests objectius cal mobilitzar una inversió pública, i no només pública, sinó també privada, important, de més de 300 000 milions d’euros; evidentment, amb el suport, volem pensar, imprescindible de Brussel·les. Catalunya, tenim la PROENCAT, amb la qual és l’eina que batallem per fer els deures. Però en qualsevol cas, en qualsevol cas, el que sí demanem és que, si us plau, l’experiència del passat 28 d’abril serveixi per alguna cosa més que per anar-se les fotent entre un i altre cantó. En definitiva, aprofitem per anar molt més enllà. Res més. Moltes gràcies.”
“Dos, el desenvolupament de projectes innovadors d’emmagatzematge energètic en instal·lacions de generació a partir, evidentment, de fonts d’energies renovables. La reducció i la simplificació dels tràmits per als projectes d’energies renovables, que sembla una tonteria, però això encalla molt i moltíssim qualsevol iniciativa. Cal agilitzar aquests processos administratius. Facilitar la hibridació entre parcs eòlics i solars i viceversa, sobretot pel que fa a la tramitació accelerada. Alliberar capacitat de generació disponible als nusos de transport i de distribució per enfortir encara més la xarxa existent i potenciar d’una vegada per totes les comunitats energètiques. Acabo, presidenta.”
“No servirà per res més que per fer encara més gran l’escletxa de la desafecció política, bàsicament més gran que el forat de la capa d’ozó, que això és el que qualsevol que segueixi els debats en aquest hemicicle doncs evidentment, el que estem fent, el que estan fent, el que estan provocant bàsicament a un cantó i l’altre de la bancada, és que la ciutadania s’allunyi cada vegada més de l’acció política. Així que, amb tota humilitat, nosaltres proposem sis eixos, perquè volem que aquest apagón serveixi per alguna cosa més, sis eixos que crec que s’han de tenir en compte. Molt ràpid, l’electrificació de l’economia, especialment en el sector de l’automoció, de l’habitatge i de tots els àmbits relacionats amb la transformació digital, i és cabdal.”
“La creació d’una nova comissió d’investigació, en aquest cas, tampoc ens sembla la via més útil ni efectiva. No, perquè no creguem en aquesta eina que pot ser necessària i legítima quan s’enfoca amb rigor i amb voluntat real d’esclarir responsabilitats, sinó perquè en aquest context concret el que es proposa no aporta cap solució estructural ni afronta les causes reals del problema. És més aviat una manera de desviar el focus. És més aviat una manera, al nostre entendre, de guanyar temps i evitar abordar el debat de fons. I torno, que el debat de fons i el debat urgent és la necessitat de transformar aquest sistema energètic i acabar amb l’oligopoli que condiciona aquest sistema.”
“També hauria de servir per harmonitzar millor la generació, per harmonitzar millor el transport, la distribució i la comercialització de l’electricitat procedent de fonts renovables en tot el territori. Perquè més enllà dels interessos poc legítims i difícilment justificables dels dos partits que han governat aquest estat durant dècades, ho deia el company de Bildu, hi ha dues realitats, al final, hi ha dues realitats que tant el Partit Popular com el Partit Socialista els haurien de sacsejar, de fet, els haurien de sacsejar de veritat, que és -- 71 of 75 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de junio de 2025 l’innegable emergència climàtica i segona, i segona, el deure ineludible de respondre amb responsabilitat respecte a l’emergència climàtica.”
“El model energètic descarbonitzat i 100 % renovable que defensem des del republicanisme d’esquerres és evident que no s’assembla gens al que es proclama des de la calle Génova. Gens. Tampoc, vull dir-ho, compartim en absolut la manera com afrontem la apagada, però sí que compartim, en aquest cas i en aquesta moció ho repeteixo, la necessitat de posar llum a tanta foscor. Per nosaltres, el fet que marxés la llum a quarts d’una del migdia i que no tornés fins dotze hores més tard hauria de servir, més enllà del que recull aquesta moció, per plantejar-nos quines millores s’han d’introduir en el sistema elèctric. Si no som capaços que serveixi per a això, doncs per a poca cosa haurà servit. De fet, quines haurien de ser les millores a introduir el sistema elèctric de l’Estat per evitar un zero elèctric d’aquestes dimensions es pugui repetir?”
“Si realment tenen ganes de treballar, constitueixin un grup seriós, un grup diligent i que es posi a fer feina per reduir, per exemple, el pes de l’oligopoli elèctric actualment concentrat, com bé saben, amb dues companyies que controlen el 80 % del negoci i que fan i desfan com i quan volen. Si fan un grup d’aquestes característiques total, ens hi som. Dit això, és una evidència que la caiguda del sistema elèctric el 28 d’abril necessita respostes. És evident que exigeix certeses i, sobretot, polítiques valentes, perquè seria important que no tornés a passar. És una nova oportunitat perquè el Gobierno faci els deures i els faci bé, complint els objectius marcats i alhora també els acords signats en el Plan Nacional Integral de Energía y Clima.”
“Bé, bon migdia a totes i a tots. Gràcies, presidenta. La veritat és que la política a vegades s’assembla a la vida i sovint la realitat supera la ficció. Aquesta moció del PP, més enllà de la seva part dispositiva, ho he de dir, doncs no ens desagrada del tot, més enllà de la part dispositiva i més enllà de la part discursiva, i sense que serveixi de precedent, compartim la majoria dels seus punts, amb una excepció important, que és el punt cinquè on es proposa crear, una vegada més, grups de treball, en aquest cas a les comunitats autònomes vinculats amb l’afer de l’apagón. I mirin, jo seré molt clara: No ens calen més grups, més grups de treball.”
“Queremos que actúen, porque si solo hablan, pero no actúan, no habrá ningún tipo de adaptación posible y, si no nos adaptamos, no hay salida. Dado que se habla tanto de nucleares, pregunto al PSOE: ¿Hasta cuándo van a mantener vivo el calendario de cierre de las nucleares? Un calendario que, por lo demás, suscribimos. La pregunta es: Sin hacer los deberes, ¿hasta dónde? ¿hasta cuándo? Hagan los deberes, por favor, y, entonces, podrán cumplir calendarios, podrán cumplir los acuerdos, estrategias y pactos, porque solo así, señorías del Partido Socialista, vamos a conseguir una cosa que nos va a hacer a todos muy felices: que nos acompañe la ciudadanía y, al mismo tiempo, conseguiremos enterrar los postulados de VOX en cualquier yacimiento arqueológico del paleolítico inferior. Gracias. Nada más. (Aplausos).”