Jordi Salvador i Duch
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Asimismo, la reserva del 4 % de la vivienda protegida; la emancipación y la vida independiente, que constan en la ley, -- 83 of 125 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 14 de julio de 2026 significan que vivas de manera independiente y que no te gestione nadie tu vida; los datos públicos y desagregados, porque solo se puede medir aquello que…”
“La teleassistència es torna un dret per a tothom, important. L’ajuda a domicili inclourà que t’acompanyin al metge i a comprar i una veïna o un amic podran ser reconeguts com a cuidadors sense conviure-hi, això és important. S’acaben les contencions com a rutina. Estem parlant de la llei de dependència.”
“Y, bueno, también quiero darles las gracias a todos por su trabajo. Hace veinte años esta Cámara prometió a la gente trabajadora que cuidar dejaría de ser un problema privado, que cuando en casa no se pudiera más habría un Estado detrás.”
“Evidentemente, no es su responsabilidad, señor ministro, pero es una realidad de la que partimos. Veinte años después, la realidad es esta: de cada cuatro euros de nuestro sistema, el Estado tiene que pagar poco más del 27 %. Concretamente, el año pasado pagó 3657 millones de euros de un coste de más de 13 600 millones.”
“Ahí sí que quisiera decirle que es una de las espinas clavadas que tengo en la negociación de este real decreto ley. Nosotros pedimos al ministerio una revisión anual vinculada a los costes y a la demanda: la inflación, el envejecimiento… El dinero se devora calladamente, como ocurrió desde 2011.”
“Avui votem sí per la senyora que espera a la plaça de residència, el noi Amela, que necessita el suport les vint-i-quatre hores, a la treballadora familiar que cobra 1000 euros per una feina que en val molt més.”
The complete record
Every one of 1,397 lines we hold for Jordi Salvador i Duch, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 2 of 28.
“Senyor ministre, li demano dues coses: una, recuperem l’autorització administrativa dels ERO, la que es va carregar la reforma del 2012 —això és protegir els treballadors— i, dues, barreres reals a la deslocalització, que no es pugui acomiadar guanyant diners i marxar com si res. I és possible amb la llei d’indústria que vostès tenen, però cal voluntat política. Vostès van registrar la llei d’indústria fa un any i mig i encara no han tancat ni el termini d’esmenes. L’han prorrogat més de quaranta vegades. No la tramiten, la congelen. I, per acabar, senyor ministre, per a la indústria militar, la dual, han mobilitzat més de 25 000 milions d’euros per decret, sense passar pel Congrés, mentre que per la química de Tarragona ni tan sols una llei que no deixen ni debatre. On són les presses, senyor ministre, per les armes o per la gent?”
“En Tarragona, 687 personas no duermen tranquilas, llevan desde las cinco de la mañana esperando la respuesta. La empresa ha anunciado un número muy alto de despidos. Y está claro, las plantas funcionan, no sobra nadie, hay más trabajo por trabajador. Despiden para ganar más, no para resolver la plantilla. En la química, la industria de las industrias en Cataluña, en el último mes ha habido 1400 despidos por ERE. Le pregunto: ¿qué piensa hacer el Gobierno ante casos como este? Gracias.”
“Bon dia, senyor president. Tarragona, 687 persones de Dow no dormen tranquil·les. Avui hi ha unes quantes aquí dalt, que s’han aixecat més aviat de les cinc del matí, per escoltar la seva resposta. L’empresa ha anunciat un ERO de 138 acomiadaments i el comitè ho diu clar: Les plantes funcionen. Aquí no sobra ningú, al contrari, hi ha més feina per treballador. No acomiaden perquè perdin diners, acomiaden per guanyar-ne més. I darrere de Dow hi ha tot un sector amb por, la química, la indústria de les indústries. A Catalunya, el darrer mes hi ha hagut 1400 acomiadaments per ERO. Li pregunto de veritat: Què pensa fer el Govern davant de casos com aquests? -- 28 of 140 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 17 de junio de 2026 Gràcies. Buenos días, señora presidenta.”
“También hay que proteger al personal funcionario en el sector público. El artículo 49 del EBEP creo que se aplica de manera desigual, según quién interpreta el expediente. Hace falta una instrucción única, clara y obligatoria para todo el mundo, para todo el sector público, que garantice que ni la escolarización del menor ni la atención ambulatoria sirvan para denegar, reducir o revocar ese derecho. Mismas necesidades de cuidados, mismos derechos, mismas garantías. La vida no es un mercado, los niños no son expedientes y las familias no son números. Por eso votaremos que sí. Gracias. (Aplausos).”
“Aquí los Gobiernos, todos los Gobiernos, han sido cómplices, también el actual, dejando que cada mutua interprete y, dos, pidiendo papeles sin parar. La trampa es convertir el cuidado en una carrera de obstáculos. Y aquí hay que decir nombres políticos, no hacer poesía ni promesas. Cuando un Gobierno no reforma el real decreto de 2011, mantiene el problema; cuando no crea una unidad de terapia rápida, fuerza a las familias a ir a los juzgados; cuando no sanciona a las mutuas que incumplen, mira hacia otro lado. ¿Y quién lo paga? Lo paga, como siempre, la gente trabajadora: una enfermera que -- 81 of 85 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 16 de junio de 2026 reduce jornada; un autónomo que pierde ingresos y cotización; una familia monoparental que no tiene margen; una madre que duerme poco, trabaja menos y cuida siempre.”
“¿Se cura mi hijo a los 26 años? No, no se cura. Lo que pasa es que la familia se queda sola porque ya no hay prestaciones». En tercer lugar, hay que simplificar trámites y acabar con la judicialización. Una prestación que obliga a litigar no protege, abandona. Hay familias que tienen que demostrar una y otra vez que su hijo sigue enfermo, como si una enfermedad degenerativa fuera una sospecha, como si esa familia pidiera un privilegio, como si cuidar fuera una trampa, como si las familias que piden esta prestación fueran delincuentes. Esta es la realidad. Si se cortan las prestaciones, puedes estar meses o años de juicios, y mientras tanto tienes que pagar el alquiler, las terapias, los recibos y la comida.”
“Pero demasiadas veces interpretan informes, cuestionan diagnósticos y cortan y recortan pagos. Quien tiene que decir si un menor necesita cuidado directo, continuo y permanente es el médico público que le trata, y punto. Nadie más tiene nada que decir sobre este tema; el médico público que lo trata, y punto. No una mutua, que mira más el expediente como si fuera una factura. En segundo lugar, hay que adaptar la ley a la vida real. Hay jóvenes que cumplen 23, 26 años y siguen necesitando cuidados por alta discapacidad, alta dependencia, enfermedades crónicas, situaciones irreversibles. Es decir, la necesidad sigue, pero el derecho se acaba. El hijo sigue necesitando cuidados, la madre sigue cuidando, pero el Estado desaparece. Una madre me lo explicaba mejor que cualquier informe. Es literal lo que voy a decir. «¿Qué pasa a los 26 años?”
“Pero lo que hay que hacer no es complicado, y además es de justicia, como les voy a decir ahora. Y a los que no les interesa, que están de tertulia aquí, en el hemiciclo, que se vayan al bar. En fin, son cristianos, dicen. Bien hay que poner fin al poder arbitrario de las mutuas. Estas no son el médico de nuestros hijos e hijas, son asociaciones privadas de empresarios que gestionan prestaciones públicas. Y aquí está el conflicto: son entidades privadas que pueden condicionar un derecho público, mientras que las familias cargan con la enfermedad. Cuando una mutua corta la CUME, no corta el expediente, corta curas, salario y vida. La mutua no es el médico de tu hijo; las mutuas son entidades colaboradoras de la Seguridad Social que tramitan y controlan esta prestación.”
“Les famílies no són números. Per això, votarem que sí. Gràcies. Buenas tardes a todos. Gracias presidenta. Las familias necesitan derechos, y no solo promesas. Hoy hablamos de la CUME, que es una prestación pública para padres y madres que tienen que reducir su jornada para cuidar a un hijo o hija con una enfermedad grave. Sirve para compensar el salario que pierden. Sirve o debe servir para que cuidar no condene a una familia a la pobreza o a la miseria. Y hoy volvemos a hablar de ello otra vez. Desde Esquerra hemos presentados distintas PNL, mociones en muchos ayuntamientos, hemos llevado el tema al Parlament, hemos formulado preguntas orales y escritas, y parece que no sirve para nada; desgraciadamente, ya es un caso del parlamentarismo este de la CUME. Y no es una casualidad, responde a la estrategia de aplazar lo que es justo.”
“Ho paga, com sempre, la gent treballadora, una infermera que redueix jornada, un autònom que perd ingressos i cotització, una família monoparental que no té marge, una mare que dorm poc, treballa menys i cuida sempre. -- 80 of 85 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 16 de junio de 2026 I per acabar, també cal protegir el personal funcionari en el sector públic. El permís de l’article 49 de l’EBEP s’aplica de manera desigual, segons qui interpreta l’expedient. Cal una instrucció única, clara i obligatòria per a tots, per a tothom, per a tot el sector públic que garanteixi que ni l’escolarització del menor, ni el tractament domiciliari o ambulatori puguin servir per denegar, reduir o revocar aquest dret. Mateixes necessitats de cura, mateixos drets, mateixes garanties. La vida no és un mercat i els infants no són expedients.”
“Si es tallen les prestacions, pots estar mesos o anys de judicis i mentrestant has de pagar el lloguer, teràpies, rebuts i menjar. I aquí els governs, tots els governs han estat còmplices, també l’actual, deixant que cada mútua interpreti. Dos, demanant papers sense parar. La trampa és convertir la cura en una cursa d’obstacles. I aquí cal dir noms polítics, no fer poesia ni promeses. Quan el Govern no reforma el Reial decret del 2011, manté el problema. Manté el problema. Quan no crea una unitat de teràpia ràpida i vinculant, força les famílies a anar als jutjats. Quan no sanciona les mútues que incompleixen, mira cap a una altra banda. I qui ho paga?”
“I una mare m’ho explicava millor que qualsevol informe. Literal, el que diré: «Què passa als vint-i-sis anys? Es cura el meu fill als vint-i-sis anys? Es cura el meu fill als vint-i-sis anys? No, no es cura». El que passa és que la família queda sola perquè ja no hi ha prestacions. Tercer, cal simplificar tràmits i acabar amb la judicialització. Una prestació que obliga a litigar no protegeix, abandona. Hi ha famílies que han de demostrar una vegada i una altra que el seu fill continua estant malalt, com si una malaltia degenerativa fos una sospita, com si una família demanés un privilegi, com si cuidar fos una trampa, com si les famílies que demanen aquesta prestació fossin delinqüents. Aquesta és la realitat.”
“Les mútues són entitats col·laboradores de la Seguretat Social que tramiten i controlen aquesta prestació, però massa sovint interpreten informes, qüestionen diagnòstics i tallen pagaments. Qui ha de dir si un menor necessita cura directa, contínua i permanent és el metge públic que el tracta i punt. Ningú més ha de dir res més sobre aquest tema. El metge públic que el tracta i punt. No una mútua que mira més l’expedient com si fos una factura. Segon, cal adaptar la llei a la vida real. Hi ha joves que fan vint-i-tres anys, vint-i-sis anys i continuen necessitant cures: alta discapacitat, alta dependència, malalties cròniques, situacions irreversibles. És a dir, que la necessitat contínua, però el dret s’acaba. El fill continua necessitant cures, la mare continua cuidant, però l’Estat desapareix.”
“Hi ha gent que no els interessa, perquè estan de tertúlia aquí a l’hemicicle i haurien d’anar al bar, com a mínim. Però bé, sembla que en fi, són cristians, diuen. Primer, cal posar fi al poder arbitrari de les mútues. Cal posar fi al poder arbitrari de les mútues. Les mútues no són el metge dels nostres fills i les nostres filles. Són associacions privades d’empresaris que gestionen prestacions públiques. I aquí hi ha el conflicte. I aquí hi ha el conflicte, entitats privades que poden condicionar un dret públic mentre les famílies carreguen amb la malaltia. Quan una mútua talla la CUME, no talla un expedient, talla cures, salari i vida. La mútua no és el metge del teu fill. La mútua no és el metge del teu fill.”
“Bona tarda a tothom. Gràcies, presidenta. Les famílies necessiten drets i no només promeses. Avui parlem de la CUME. La CUME és una prestació pública per a pares i mares que han de reduir la jornada per cuidar un fill o una filla amb una malaltia greu. Serveix per compensar el salari que perden. Serveix o ha de servir perquè cuidar no condemni a una família a la pobresa o a la misèria. I avui tornem a parlar-ne, una altra vegada. Des d’Esquerra hem fet PNLs. Hem fet mocions als ajuntaments. Hem portat el tema al Parlament, hem fet preguntes orals, hem fet preguntes escrites i sembla que no serveix per a res. Ja és un clàssic del parlamentarisme, el tema de la CUME, malauradament. I això no és casualitat. És una estratègia d’ajornar allò que és just. El que cal fer no és complicat i, a més, és de justícia, com ara els hi diré.”
“El mensaje es claro y esto pasa muchas veces y no siempre tendríamos que estar aquí cuidando, cuidando, cuidando, porque la plurinacionalidad debería ser algo tan tan tan asumido que no tendríamos que recordárselo. Por todo ello, señoras y señores, señorías, mi grupo parlamentario votará a favor de que esta ley tire hacia adelante. Muchas gracias. (Aplausos). -- 20 of 92 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de mayo de 2026”
“Una madre que sale tarde de trabajar con un sueldo ajustado, el niño le pide lo que ve en la pantalla, lo que comen también sus amigos, y que tiene un simpático personaje. En esa batalla desigual muchas veces acaba ganando el marketing. Eso quiere decir que la libertad, si no hay derechos, es un anuncio más. Por eso el Grupo Republicano tenderá la mano al grupo proponente para ayudar a establecer medidas, calendario para que se pueda hacer bien. Y un punto más sobre esta ley: esta ley se ampara en títulos competenciales del Estado, correcto, pero la salud pública, el consumo y los medios propios son competencias de la Generalitat de Catalunya. Por ello, le solicitamos que respete el autogobierno de las distintas naciones del Estado. Proteger a los niños, sí, pero centralizar y blindar competencias, no.”
“Que votemos a favor no quiere decir que la consideremos completa. Regular la publicidad está muy bien, pero no es suficiente. Regular los anuncios y no tocar los precios está muy bien, pero no es suficiente. Repito, regular los anuncios y no tocar los precios está bien, pero no es suficiente; no lo es. Hablar de comida sana y no garantizar comedores escolares universales de calidad no es suficiente; hablar de comer sano y no garantizar productos de calidad no es suficiente; hacer campañas de responsabilidad individual mientras se permita una selva publicitaria no es suficiente. No es aceptable, pues, que una familia tenga que hacer milagros cada semana. No es justo que los barrios con menos renta tengan más trampas y menos opciones, y la salud pública no puede ser un negocio. Aquí hay una escena que muchos hemos visto.”
“Lo que ustedes llaman el código PAOS no es una ley, es un código voluntario, un pacto para que la industria se vigile a sí misma cuando hace publicidad a menores. Esto no ha funcionado. Cuando el guardián y el propietario son los mismos, el resultado ya lo conocemos. Según evaluaciones e informes independientes, la gran mayoría de anuncios dedicados a niños son de productos poco saludables. En segundo lugar, la obesidad infantil es un problema y no es culpa de las familias, no es falta de voluntad; son los determinantes comerciales de la salud, es decir, eso que te ponen delante cuando te venden el producto y a qué precio. Tercero ―porque esto va de clase―, la alimentación en nuestras ciudades depende del código postal. Ya lo han dicho antes, la desigualdad también se come y la paga la clase trabajadora. Señorías, permítanme ser honesto.”
“Sabe quién es el dinosaurio de la galleta, el tigre de los cereales, el payaso de las hamburguesas. Reconoce la marca antes que la letra. Esto no es casualidad, es una inversión. Alguien ha pagado mucho dinero para que esto pase. Por ello, esta ley hace algo sencillo de decir y difícil de hacer: poner límites a la publicidad de alimentos y de bebidas, sobre todo bebidas energéticas, que no son saludables cuando puedan llegar a los niños. Por ejemplo, estas bebidas energéticas obligan a anunciar los azúcares, etcétera, y termina con envases llenos de personajes para vender alimentos poco saludables. El Grupo Republicano votará a favor de esta ley para que tire adelante. Votaremos a favor con convicción y no solo por cortesía. En primer lugar, porque rompe con un fracaso de 15 años la autorregulación. Aquí hay que ser muy didácticos.”
“Aquesta llei s’empara en títols competencials de l’Estat; correcte, però la salut pública, el consum i els mitjans propis són competències de la Generalitat de Catalunya. Per això els demanem que el tràmit respecti escrupolosament l’autogovern de les diferents nacions de l’Estat. Protegir la canalla, sí, recentralitzar i blindar competències, no. Avisats estan. I això passa massa sovint i no hauríem d’estar -- 19 of 92 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de mayo de 2026 sempre vetllant perquè la plurinacionalitat de l’Estat ja hauria de ser una cosa tan assumida que no hauríem de recordar-los. Per tot això, senyories, el grup parlamentari votarà a favor que aquesta llei tiri endavant. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Señorías, hoy un niño de tres años de este país aún no sabe leer, pero sabe reconocer un logotipo.”
“No és just que als barris amb menys renda tinguin més trampa i menys opcions. I la salut pública no pot ser un negoci. I aquí hi ha una escena que tots hem vist més d’una vegada. Una mare que surt tard de treballar amb la feina, amb el sou ajustat, han pres el súper i la criatura que demana el producte que ha vist a la pantalla i que els seus amics també mengen i que porta el seu personatge simpàtic. I en aquella batalla desigual, massa sovint guanya el màrqueting. Això vol dir que la llibertat, si no hi ha drets, és un anunci més. Per això, el Grup Republicà estendrà la mà al grup proponent. Estendrà la mà al grup per millorar aquesta llei en el tràmit. I quan dic millorar vull dir mesures, calendari i recursos perquè es pugui fer bé. I un punt més en aquesta llei.”
“Ja ho hem dit abans, la desigualtat també es menja i la paga la classe treballadora. Però senyories, permeti’m ser honest perquè la votem a favor no vol dir que la considerem completa. Regular la publicitat està molt bé, però no n’hi ha prou. Regular els anuncis i no tocar els preus està molt bé, però no n’hi ha prou. Ho repeteixo: regular els anuncis i no tocar els preus està bé, però no n’hi ha prou. No n’hi ha prou. Parlar de menjar sa i no garantir menjadors escolars universals i de qualitat, no n’hi ha prou. Parlar de menjar sa i no garantir kilòmetre zero de qualitat, no n’hi ha prou. Fer campanyes de responsabilitat individual mentre es permet una selva publicitària, no n’hi ha prou. No és acceptable, doncs, que una família hagi de fer miracles cada setmana.”
“I no només per cortesia. Primer, perquè trenca amb un fracàs de quinze anys l’autoregulació i aquí cal ser molt didàctics. Allò que anomenen vostès el codi postal no és una llei. És un codi voluntari, un pacte perquè la indústria es vigili a ella mateixa quan fa publicitat a menors. I això no ha funcionat. Quan el guardià i el propietari són els mateixos, el resultat ja el coneixem. Segons avaluacions i informes independents, la gran majoria d’anuncis adreçats a infants són productes poc saludables. Segon, l’obesitat infantil és un problema i no és culpa de les famílies. No és falta de voluntat. Són els determinants comercials de la salut, és a dir, allò que et posen davant, com t’ho venen i a quin preu. Tercer, perquè això va de classe. La mala alimentació a les nostres ciutats té codi postal.”
“Gràcies presidenta, senyories. Avui un nen de tres anys d’aquest país encara no sap llegir, però sap reconèixer un logotip. Sap qui és el dinosaure de la galeta, el tigre dels cereals i el pallasso de les hamburgueses. Reconeix la marca abans que la lletra. Això no és casualitat, és una inversió. Algú ha pagat molts diners perquè això passi i per això aquesta llei fa una cosa senzilla de dir i difícil de fer. Posar límits a la publicitat d’aliments i de begudes, sobretot begudes energètiques que no són saludables quan poden arribar a la mainada. No regula, com deia, les begudes energètiques i obliga a advertir ben gran els sucres o els greixos, etcètera, etcètera. I acaba amb envasos plens de personatges per vendre aliments poc saludables. El Grup Republicà votarà a favor d’aquesta llei que tiri endavant. Hi votarem a favor amb convicció.”
“Menos risas a la derecha en cooperación, más presupuesto, más educación, libertad para las niñas hoy y no dentro de tres siglos. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Instar al Gobierno, seguir, promover, continuar impulsando campañas… en fin, por favor, ya está bien, es insuficiente. La libertad de las niñas no se garantiza con verbos, se garantiza con presupuestos blindados. Traigan presupuestos una vez más, aunque se los tumben, y que quede retratado quién los tumba; con objetivos, ejecuciones, dotaciones. Y otra cosa sobre lo que ocurre aquí en este Congreso: cada vez que hablamos de cooperación internacional feminista y de derechos de las mujeres, la derecha y la extrema derecha se ríen; siempre se ríen. Para nosotros la cooperación internacional es importante, no nos hace ninguna gracia que ocurra esto. Y queremos más dinero, más recursos para combatir esta lacra, como decíamos, porque hablamos de vidas rotas. Votaremos a favor, pero exigimos, señores del Grupo Socialista, hechos.”
“Con consentimiento o sin consentimiento es la clave, la diferencia. Ninguna mujer bajo la imposición ni para casarse ni para vestirse de una forma o de otra. Esa es la parte importante, y hay quien no la entiende. Desde Esquerra Republicana, luchamos contra la coacción y el control vengan de donde vengan y se hagan en la cultura que se hagan, ya sea en la cultura de las monarquías reales —también fue una -- 53 of 65 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 21 de abril de 2026 práctica muy habitual la de los matrimonios forzados, matrimonios entre gente de sangre azul— o entre quien sea. Da igual, está prohibido. A ninguna mujer hay que imponerle nada. Así de simple, muy breve. Y ahora, responsabilidades. Señora Cercas, ustedes gobiernan.”
“Esto no es familia, es dominación. En segundo lugar, los datos son una bofetada; quienes me han precedido ya lo han dicho. Quizás hay un dato que no han dicho y es importante: en estos momentos, en el mundo hay 640 millones de mujeres vivas que fueron casadas cuando eran niñas y, al ritmo que vamos, harían falta trescientos años para erradicar esta lacra. En tercer lugar, si alguien quiere hacer como que esto no nos interpela, recuerdo una evidencia: en el Estado español, no hay matrimonio sin consentimiento, un matrimonio sin consentimiento es nulo y forzar a alguien a casarse a través de la violencia o la intimidación es delito. Por lo tanto, la línea es clarísima: consentimiento o nada. Y contra la falta de consentimiento, toda la fuerza del mundo. Han hecho comparaciones con ponerse y quitarse la ropa.”
“Por ejemplo, nos habría hecho ilusión que hubieran salido aquí y nos dijera que, a partir de ahora, el Gobierno de este Estado va a aplicar el 0,7 % en cooperación internacional, para Unicef, para Gaza, Cisjordania, etcétera. Nos gustaría, quizás, dedicar una parte de la cooperación internacional a aumentar esto, aunque sea utilizando fondos de contingencia, etcétera. Esto estaría bien, pero, bueno, tenemos una proposición no de ley. Evidentemente, siempre está bien hablar de este tema, que es un tema grave para todas las personas que son víctimas de esta lacra. El matrimonio forzado es control social del cuerpo, de la sexualidad y de la autonomía económica de mujeres y niños; mujeres y niños, aunque muy mayoritariamente de mujeres. Se utiliza para tapar muchas veces una agresión sexual, obligando a la víctima a casarse con el agresor.”
“Perquè parlem de vides trencades, hi votarem a favor, però exigim, senyors del Partit Socialista, fets. A la dreta, menys rialles i cooperació, més pressupost, més educació i llibertat per a les nenes avui i no d’aquí a tres segles. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidente. Vamos a votar a favor porque el matrimonio forzado es de una violencia extrema. Hoy lo que toca es ejecutar y poner recursos y no hacer literatura institucional. En nuestro grupo parlamentario, no somos muy partidarios de que los grupos del Gobierno traigan proposiciones no de ley sin más; nos gustaría que vinieran acompañadas de un poco más de material.”
“Instar al Gobierno, seguir promovent, continuar impulsant campanyes… Home, per favor, ja està bé! Però és insuficient. La llibertat de les nenes no es garanteix amb verbs, es garanteix amb pressupostos blindats, portin pressupostos una vegada més, encara que els tombin i que quedi retratat qui els tomba, amb objectius, amb execucions, amb educació. I una cosa més, perquè passa aquí, en aquest congrés. Cada cop que parlem de cooperació internacional, feminista i de drets de les dones, la dreta i l’extrema dreta se’n riu, se’n riu, sempre se’n riuen. Siempre se ríen de cuando hablan de cooperación internacional, que es tirar el dinero. Pues no. A nosaltres la cooperació internacional és important. No ens fa cap gràcia que passi això i volem més diners, més recursos per combatre aquesta xacra, com dèiem.”
“Ni posar-la, ni treure-la: amb consentiment o sense consentiment, és la diferència, és la clau. Cap dona sota imposició. Cap dona sota imposició, ni per casar-se, ni per vestir-se d’una manera ni per una altra. Aquesta és la part important i alguns no l’entenen, aquesta part important. El que combatem des d’Esquerra Republicana és la coacció i el control, vingui d’on vingui i es faci la cultura que es faci, ja sigui la cultura de les monarquies reials, que també va ser una pràctica molt habitual dels matrimonis forçats i els matrimonis entre gent només de sang blava, o sigui qui sigui. És igual, aquí això està prohibit. Cap dona, cap dona, se li ha d’imposar res. Així de simple i ras i curt. I ara, responsabilitats. La PNL, senyora Cercas, vostès governen.”
“Els -- 52 of 65 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 21 de abril de 2026 qui m’han precedit ja ho han dit. Potser hi ha una dada que no han dit i també em sembla important que en aquests moments al món hi ha 640 milions de dones vives, 640 milions de vives, que van ser casades quan eren nenes. I al ritme que anem farien falta 300 anys per erradicar aquesta xacra. Tercer, si algú vol fer veure que això aquí no ens interpel·la, recordo una evidència: a l’Estat espanyol no hi ha matrimonis sense consentiment. I un matrimoni sense consentiment és nul i forçar a algú a casar-se amb violència o intimidació és delicte. Per tant, la línia és claríssima: és el consentiment o res. I contra el consentiment, tota la força del món. Hi ha gent que ha fet una comparació amb una posar-se la roba, treure’s la roba.”
“Ens agradaria que potser no tants recursos militars i potser dedicar una part de la cooperació internacional a augmentar, encara que sigui utilitzant fons de contingència, etcètera, etcètera. Això estaria bé. Això estaria bé. Però bé, tenim una proposició no de llei. Evidentment que sempre està bé parlar d’aquest tema aquí, que realment és un tema greu per a totes les persones que són víctimes d’aquesta tracta, no? El matrimoni forçat, com deia abans, és control social del cos, de la sexualitat i de l’autonomia econòmica, de dones i de nens, tant de dones com de nens. Encara que majoritàriament, molt majoritàriament de dones, s’utilitza per tapar moltes vegades una agressió sexual, obligant a la víctima casant-se amb l’agressor. Això no és família, això és dominació. Segona, les dades són una bufetada.”
“Moltes gràcies, president. Votarem a favor, perquè el matrimoni forçat és una violència extrema i avui el que toca és executar i, sobretot, posar recursos i no fer literatura institucional. Des del nostre grup parlamentari, no som gaire partidaris que els grups del govern portin proposicions no de llei sense més. Ens agradaria que vinguessin acompanyats d’una mica més de matèria, per exemple. Ens hagués fet il·lusió que haguessin sortit aquí i dir: a partir d’ara el govern d’aquest país —d’aquest estat, millor dit— aplicarà el 0,7 % en cooperació internacional. Això estaria molt bé. Aquest matí ho parlàvem quan estàvem parlant d’Unicef en el tema de Gaza i Cisjordània, etcètera, etcètera.”
“La enmienda que acordamos para las zonas rurales en riesgo de despoblación es vital, es muy importante. Un pueblo sin farmacias, sin comercios de alimentación, sin Correos, es un pueblo condenado. Esta ley también es una herramienta contra el vaciamiento de nuestro país. Y acabo. Señorías, nuestro voto es un sí a la soberanía, a la inserción y a los pueblos vivos. Es un sí que deshace el camino de recortes que el Partido Popular intentó imponer desde el Senado. Como decía Salvador Seguí y Joan Peiró, la economía tiene que estar al servicio de la emancipación humana, no del beneficio de unos pocos. Hoy damos un pasito más en ese camino. Muchas gracias. (Aplausos). -- 58 of 74 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de marzo de 2026”
“Gracias a nuestras enmiendas, aunque algunos piensan que no es perfecto, las empresas de inserción podrán contratar a personas sin hogar; estarán en las calles y no en los despachos. También hay transparencia. La vulnerabilidad no se acaba cuando vence un contrato. Si la situación empeora, debe poder volver la persona al programa de inserción. Servicios sociales fuertes también. Hemos dado el protagonismo a los servicios sociales para que acrediten las situaciones de riesgo. La economía social tiene que ser un compromiso real, no una etiqueta vacía para captar recursos. Finalmente, hemos defendido con convicción una enmienda que nos hace mucha ilusión y que hemos pactado con la gente de SUMAR. Hemos defendido la vida de nuestros pueblos.”
“Para la derecha, la igualdad de género es una carga y no un derecho. Son crueles con los vulnerables; han votado para afectar a las personas que están en regularización administrativa. Han votado a favor de una economía que deja a las personas a la intemperie y han suprimido las referencias al comercio justo y los compromisos alcanzados con empresas activas en el compromiso social. Una actitud centralista que viola las competencias de nuestras comunidades autónomas y de nuestros pueblos. Ante este intento de retroceso, nuestro sí es a la ley que pactamos aquí, la que pone la vida de la gente en el centro. No es un texto perfecto ―ya lo dijimos―, pero es una herramienta útil para la gente. Inclusión real.”
“És un sí que desfà el camí de retallades que el Partit Popular ha intentat imposar des del Senat. Com deien Salvador Seguí i Joan Peiró, l’economia ha d’estar al servei de l’emancipació humana i no del benefici d’uns pocs. Avui fem un passet més en aquest camí. Moltes gràcies. Buenas tardes ya. Gracias, señor presidente. Hoy venimos a decir sí a la ley de economía social, pero, sobre todo, a decir no a las enmiendas que el Partido Popular ha impuesto desde su trinchera en el Senado. El Partido Popular ha utilizado su mayoría absoluta para intentar desmantelar el consenso al que hemos llegado en el Congreso. Han vuelto a enviar un texto lleno de centralismo y de lógica puramente capitalista. Atacan la igualdad; han eliminado los planes de igualdad y la transparencia de las empresas.”
“Si la situació empitjora, la persona ha de poder tornar a l’itinerari d’inserció. Serveis socials forts, hem donat el protagonisme als serveis socials perquè acreditin les situacions de risc. L’economia social ha de ser un compromís real, no una etiqueta buida per captar recursos. Finalment, hem defensat amb convicció una esmena que em fa particular il·lusió, perquè la vam pactar amb la gent de SUMAR. Hem defensat amb convicció la vida dels nostres pobles. L’esmena que vam acordar per a les zones rurals en risc de despoblació és vital, és molt important. Un poble sense farmàcia, sense comerç d’alimentació, sense correus és un poble condemnat. Aquesta llei també és una eina contra el buidatge del nostre país. I acabo. Senyories, el nostre vot és un sí a la sobirania, a la inserció i als pobles vius.”
“Han suprimit les referències al comerç just i al compromís de transformar empreses convencionals en economia social. Pols centralista, han plantejat esmenes que envaeixen les competències de les nostres comunitats autònomes i de les nostres nacions i pobles. Davant d’aquest intent de retrocés, el nostre sí és a la llei que vam pactar aquí, la que posa la vida de la gent al centre. No és un text perfecte, ja li vam dir, però és una eina útil per a la gent. Inclusió real, gràcies a les nostres esmenes, encara que alguns pensen que només es negocien aquests, les empreses d’inserció podran contractar persones sense llar i no els perfils exclosos; això és fer política pel carrer i no pels despatxos. Drets permanents, hem blindat que la vulnerabilitat no s’acabi quan venç un contracte.”
“Bona tarda ja. Gràcies, senyor president. Avui venim a dir sí a la llei d’economia social, però venim sobretot a dir un no rotund a les esmenes que el Partit Popular ha imposat des de la seva trinxera al Senat. El Partit Popular ha utilitzat la seva -- 57 of 74 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de marzo de 2026 majoria absoluta per intentar desmantellar el consens que vam arribar aquí al Congrés. Han enviat de tornada un text tacat de centralisme i de lògica purament capitalista. Ataquen la igualtat, han eliminat els plans d’igualtat, la transparència a les empreses. Per a la dreta, la igualtat de gènere és una càrrega i no un dret. Són cruels amb els vulnerables. Han votat per excloure les persones en procés de regularització administrativa. Volen una economia que deixés els més febles a la intempèrie. Menyspreen el bé comú.”
“¿Qué medidas jurídicas tomará hoy mismo para que este país no regale una hora de trabajo más y no salga en balde despedir? Gracias.”
“La experiencia de la pandemia nos enseñó que los ERTE son útiles por la prohibición de despedir, pero no es un blindaje. Saltarse esta prohibición se ha dictaminado ahora que sale barato. Por todo esto, desde el Grupo Republicano le exigimos, iba a decir dos pero no, tres cosas. ¿Qué piensa hacer para contrarrestar el boicot al registro horario? No podemos permitir que los ministerios no den prioridad a la dignidad laboral. ¿Piensan ustedes declarar la nulidad automática para cualquier despido en situación de nulidad de ley? En tercer lugar, ¿cuándo se cumplirá la Carta Social Europea? Esto lo hemos debatido con ustedes varias veces. Este tope de treinta y tres días es ilegal. Necesitamos indemnizaciones disuasivas y reparadoras que hagan que el despido injustificado sea una opción barata, libre.”
“Es una vergüenza que abre la puerta ampliamente a la explotación laboral. En España se llevan a cabo cada semana 2,5 millones de horas extras, que no se pagan y no cotizan. Esto supone un hurto de más de 2343 millones de euros anuales de las empresas que defraudan a los trabajadores y también a la Seguridad Social. Además, es más grave aún que este tipo de golpe contra los derechos laborales se haya cocinado con el Ministerio de Economía, que ha puesto palos en la rueda a una medida que intenta que se cumpla la ley. Esta falta de control horario es una pieza más de un sistema que deja indefensos a los trabajadores. Estamos en una situación excepcional con las guerras -- 72 of 117 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 25 de marzo de 2026 imperialistas internacionales, cuando la protección de la ocupación debería ser algo sagrado.”
“Pensa legislar la nul·litat automàtica de qualsevol acomiadament en situació d’excepcionalitat o en frau de llei? 3. Quan complirà amb la Carta Social Europea? Ho hem debatut amb vostè moltes vegades. El Comitè Europeu de Drets Socials ja ha dit que el topall de 33 dies és il·legal. Calen indemnitzacions dissuasives i reparadores que facin que l’acomiadament injustificat deixi de ser una opció barata i lliure. Quines mesures legals concretes prendrà avui mateix per garantir que aquest país no regala ni una hora de feina ni surt gratis acomiadar? Moltes gràcies. Buenas tardes, señora Yolanda Díaz. Hoy le hablo desde la indignación. Hemos recibido un misil directo al trabajo del Estado español. El dictamen del Consejo de Estado que intenta tumbar el registro horario no es una cuestión jurídica.”
“Però aquesta manca de control horari és una peça més d’un sistema que deixa els treballadors indefensos. Ens trobem en un context d’excepcionalitat amb els efectes de les guerres imperialistes internacionals, on la protecció de l’ocupació hauria de ser sagrada. L’experiència —i aquí la felicitem— de la pandèmia ens va ensenyar que els ERTO són útils, perdó, per la seva anomenada prohibició d’acomiadar, però no està blindada. El Tribunal Suprem ja ha dictaminat que saltar-se aquesta prohibició surt barat. L’acomiadament es declara improcedent, i no nul. Per tot això, des del Grup Republicà li exigim dues coses, tres, perdó. Què pensa fer per contrarestar el boicot al registre horari? No podem permetre que uns ministeris prioritzin els costos empresarials per sobre de la dignitat laboral.”
“Bona tarda, ja, senyora Yolanda Díaz. Avui li parlo des de la indignació. El dret al treball a l’Estat espanyol ha rebut un míssil directe des del cor de les mateixes institucions. El dictamen del Consell d’Estat que intenta tombar el registre horari no és una simple observació jurídica, és una vergonya que obre la porta de bat a bat a l’explotació laboral. A Espanya es realitzen cada setmana dos milions i mig d’hores extraordinàries que no es paguen ni cotitzen. Això suposa un furt de més de 3243 milions d’euros anuals a les empreses que defrauden a treballadors i a la Seguretat Social. Greu. I encara és més greu, senyora ministra, que aquest cop d’estat als drets laborals s’hagi cuinat amb el boicot intern del Ministeri d’Economia, que ha posat pals a les rodes a una mesura que només busca que es compleixi la llei.”
“Y su sistema fiscal no es nuestro sistema fiscal. Nosotros estamos a favor de la soberanía fiscal y por una fiscalidad justa. No se puede votar con PP y VOX y después venir aquí y ponerse la chaqueta social. O se está con la gente cuando se votan leyes o se está con los de siempre. Muchas gracias. (Aplausos).”