Jordi Salvador i Duch
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Asimismo, la reserva del 4 % de la vivienda protegida; la emancipación y la vida independiente, que constan en la ley, -- 83 of 125 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 14 de julio de 2026 significan que vivas de manera independiente y que no te gestione nadie tu vida; los datos públicos y desagregados, porque solo se puede medir aquello que…”
“La teleassistència es torna un dret per a tothom, important. L’ajuda a domicili inclourà que t’acompanyin al metge i a comprar i una veïna o un amic podran ser reconeguts com a cuidadors sense conviure-hi, això és important. S’acaben les contencions com a rutina. Estem parlant de la llei de dependència.”
“Y, bueno, también quiero darles las gracias a todos por su trabajo. Hace veinte años esta Cámara prometió a la gente trabajadora que cuidar dejaría de ser un problema privado, que cuando en casa no se pudiera más habría un Estado detrás.”
“Evidentemente, no es su responsabilidad, señor ministro, pero es una realidad de la que partimos. Veinte años después, la realidad es esta: de cada cuatro euros de nuestro sistema, el Estado tiene que pagar poco más del 27 %. Concretamente, el año pasado pagó 3657 millones de euros de un coste de más de 13 600 millones.”
“Ahí sí que quisiera decirle que es una de las espinas clavadas que tengo en la negociación de este real decreto ley. Nosotros pedimos al ministerio una revisión anual vinculada a los costes y a la demanda: la inflación, el envejecimiento… El dinero se devora calladamente, como ocurrió desde 2011.”
“Avui votem sí per la senyora que espera a la plaça de residència, el noi Amela, que necessita el suport les vint-i-quatre hores, a la treballadora familiar que cobra 1000 euros per una feina que en val molt més.”
The complete record
Every one of 1,397 lines we hold for Jordi Salvador i Duch, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 4 of 28.
“També diuen que no —i si no, que llegeixin el reial decret llei— diuen que no al 15 % de l’IRPF per la compra de vehicles elèctrics. És mentida això? És mentida això també? D’acord, d’acord, almenys s’accepta una veritat. Ja està bé. El problema és que totes les altres també ho són. Cal dir les coses pel seu nom, senyories, la dreta està disposada a sacrificar 206 000 milions, encara que siguin catalans i catalanes, per una foto de confrontació. A mi em sembla de vergonya, perquè realment cada vegada que voto amb aquesta gent d’aquí, amb els franquistes, no sé com després poden defensar la seva sobirania de país i, a més, que no passa. Passa sovint això. Diuen: No hi ha blocs, però quan has de defensar les elèctriques, sí que hi ha blocs. Quan has de defensar les grans empreses que es puguin deslocalitzar, sí que hi ha blocs.”
“Hi havia alguns partits polítics que tenien un 44 % de rendistes. Potser això explica també alguna cosa. Potser això explica alguna cosa, perquè la lluita de classes existeix i les ideologies existeixen. Energia com a dret humà. La pobresa energètica afecta una de cada quatre persones. Aquest decret garanteix 1,7 milions de persones mantinguin el seu bo social, amb descomptes que arriben al 57,5 per cent. A Catalunya, a Catalunya, el nostre país, més de 160 000 persones més respecte a l’any passat es veuran que no podran cobrar aquest bo energètic perquè alguns han preferit que: ¡Cuidado! La ocupació, la okupación i la okupación. És el mateix que aquests senyor: El inmigrante, el inmigrante, el inmigrante, Cataluña, Cataluña. Tot són excuses i excuses clarament ideològiques. I aquí ho deixo. Seguim.”
“No hi ha suspensió si el domicili habitual, si és una segona residència, si hi ha violència o si es tracta d’activitats il·lícites. No hi ha desnonament possible. El petit propietari, a més, és compensat. Hi ha un fons de compensació. Per què amaguen que hi ha un fons de -- 32 of 85 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de febrero de 2026 compensació? Deixin d’utilitzar la por per defensar els fons voltors, que és l’únic interès que tenen. El que protegim avui és que la gent que paga el lloguer amb sang, suor i llàgrimes, quan els hi pugen el lloguer el 16 % o el 20 %, que això es diu especulació, potser alguna cosa s’explicaria si mirem… L’altre dia un diari posava una cosa molt interessant. Hi havia alguns partits polítics que tenien zero per cent de rendistes a les nostres files.”
“Escolteu-me bé, saben què és realment un desnonament? No és un debat jurídic. És la imatge d’una mare sola o d’un jubilat o d’un discapacitat o una persona qualsevol que ha d’agafar les seves bosses d’escombraries, agafar les coses i marxar, marxar de casa seva perquè no pot pagar el lloguer o la hipoteca, perquè les coses li han anat malament, perquè s’ha especulat, etcètera, etcètera. Això és un desnonament. Contra això també voten que no. Quina empatia, hi ha aquí. Un desnonament és una criatura preguntant: On anirem a viure? Això és un desnonament? On anirem a viure? Oh, és que no s’ha fet «vivenda». Sí: on anirem a viure? Vostès parlen d’ocupació per espantar els avis, però la realitat és que aquest decret protegeix el petit propietari. No menteixin, protegeix el petit propietari. La llei és clara. Llegeixin la llei.”
“Aquesta norma és l’única tanca de seguretat que evita que milers de persones caiguin al buit fins al 2026. Això no els importa. Segon, la protecció de l’economia real, parlem de 350 000 autònoms i 30 000 transportistes que depenen de mantenir els límits de facturació per no anar a la ruïna demà mateix. Tampoc els importa. Tercer, la solidaritat i el futur. Des dels 206 milions vitals que arribaran més a la Generalitat de Catalunya… Ens agradaria molt més? Sí, ens agradaria molt més, però tenim 206 milions més. Vostès també diuen que no. També diuen que no els ajuts a la dana. També diuen que no els ajuts de la dana. I qui no s’ho cregui, que llegeixi el reial decret llei. La didàctica dels desnonaments versus la mentida de l’ocupació. Escoltem massa sovint aquesta bancada parlar de les màfies dels okupes. Bé, n’hi han.”
“Em sobren els motius per votar a favor, però els resumiré en tres pilars que són en realitat els tres pulmons de justícia social de les nostres societats. Primer, l’habitatge com a dret i no com a mercaderia. Evidentment que el Govern ha fallat en aquest tema, aquest i aquest, aquest i aquest, evidentment. Però ara estem per mesures pal·liatives de gent que està patint. I en aquest moment em preocupa més això, perquè és aquest moment. Després parlarem d’allò altre, que és important també. I en aquests moments, el 2024 sols hi havia desenes de milers de desnonats. El 75 per cent d’aquests desnonats, amb els quals no senten cap empatia —m’agradaria que sentissin una mica d’empatia per què significa ser desnonat, que no és un malfactor ni un delinqüent, per favor— el 75 provenen de famílies que no poden pagar el lloguer.”
“La dreta espanyola és així. D’educació poca. Ho veuen? Ho veuen? Escoltar, poc. Tornem a dir el mateix. El que està votant avui, ras i curt, és més desnonaments, sí, senyor, més desnonaments. Anem a veure què és un desnonament: més talls de llum. O no hi ha més talls de llum? És clar que hi ha més talls de llum i asfixia econòmica per a milers de treballadors, és clar, i asfixia econòmica per milers de treballadors. Avui no anirem a discutir sobre tràmits administratius. Venim a decidir si aquesta cambra serveix per protegir la vida de la classe treballadora, sobretot la més empobrida, o no serveix. I quedarà clar que no serveix. Avui no venim a discutir, com deia abans, tràmits administratius, sinó si estan a favor de la gent o dels oligopolis. I us explicaré per què.”
“No, no es preocupi, que li donaré arguments… No se preocupe, que les daré argumentos. (Rumores).”
“De momento, está votando no a la tramitación; ni siquiera se debate, no se pueden presentar enmiendas. Esa es una realidad. (Rumores.―El señor Marí Bosó pronuncia palabras que no se perciben). Bueno, ya saltan, ya saltan.”
“Això és una realitat. Bé, ja salten… Buenos días. Es difícil hablar después del impecable discurso de mi compañero Oskar Matute, que creo que ha sido un manual para desmontar toda esta falacia que ―repito― Junts, más la extrema derecha franquista y la -- 31 of 85 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de febrero de 2026 derecha franquista traen. Si eso no es ideología, que me lo expliquen; si no es ideología tumbar el tema de la deslocalización… La misma fotografía, la derecha catalana y las derechas españolas, y en eso sí forman un bloque ideológico. (Aplausos). Hoy nuestro voto es un sí rotundo a este real decreto, y lo digo desde la primera frase para evitar cualquier intento de distorsión. Quien venga aquí a defender el no debe tener la decencia de decirle a la gente de su país lo que está votando.”
“Bon dia. És difícil sortir després de l’impecable discurs del meu company Oskar Matute. Crec que ha estat un manual per desmuntar tota aquesta fal·làcia de —ho repeteixo— Junts, més l’extrema dreta franquista i la dreta franquista. Si això no és ideologia, que m’ho expliquin. Si no és ideologia i tombar, tombar el tema de les deslocalitzacions, la mateixa fotografia, la dreta catalana i la dreta espanyola, que en això sí que formen un bloc. Això és ideologia. Avui el nostre vot és un sí rotund a aquest Real decret. I ho dic des de la primera frase per evitar qualsevol intent de distorsió. Qui pugi aquí a defensar el no ha de tenir la decència de dir a la cara a la gent del seu país el que està votant. De moment està votant no a la tramitació. És que ni tan sols debaten, que no es puguin fer esmenes. Això és una realitat.”
“Aquí no hay reestructuraciones, aquí hay un abuso de poder, y el Gobierno puede limitarlo. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Veremos qué pasa hoy, aunque me parece que volverá a pasar lo mismo. -- 16 of 68 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 24 de febrero de 2026 Pedimos a los trabajadores de estas empresas que tengan memoria, porque no todo el mundo es igual. Al Gobierno le digo lo mismo: hay que recuperar la autorización administrativa. Por eso hoy les pido algo muy concreto: que voten que sí, a favor de la huelga indefinida, porque hay alternativas a la empresa bloqueada, porque no se puede normalizar que una empresa multinacional mande más que el Congreso y la democracia. Voten que sí por empatía, pero también por algo muy simple, por la dignidad institucional de esta Cámara. Hoy el Congreso elige si está al lado de estas empresas, con su cinismo, o si está al lado de las personas que trabajan para ganarse el pan. Nosotros votaremos que sí.”
“Ocurrió con el Gobierno del Partido Popular, que perdió aquí esta proposición no de ley, no la aplicó; de hecho, con su reforma laboral quitaron la autorización administrativa para poder hacerlo. Los otros no la recuperaron, todo sea dicho ―aquí hay un poco de crítica―, y hay que recuperarla. Es muy importante recuperar esa autorización administrativa, aunque no es el único mecanismo para evitar la deslocalización. La ley hoy es mucho mejor, pero todo eso dificulta. Y aquí también estaba Esquerra Republicana. Diez años perdidos y, cuando la política pierde diez años, quien paga no es el BOE, quienes pagan son los trabajadores, también lo tenemos que decir. Cuando hay que elegir entre los derechos de la gente y el poder, demasiado a menudo la derecha en concreto escoge al poder y no a la gente.”
“Eso es blanqueo corporativo para obtener más beneficios a costa de las personas, pero también hay responsabilidades políticas, porque aquí también se ha dicho algo que incomoda. Quiero hacer un poco de memoria. Esquerra Republicana y yo mismo trajimos aquí, a esta misma Cámara, el 26 de abril de 2016, una propuesta exactamente igual, en forma de proposición no de ley. Se aprobó toda esta Cámara; bueno, no sé si lo hicieron la derecha catalana y la española, pues estas votan siempre en contra y siempre se unen cuando van a defender los intereses del poder, pero cuando se trata de los trabajadores… Decía que hicimos una proposición no de ley en aquella fecha, y diez años después seguimos exactamente igual. Durante diez años mucha gente ha sufrido, como están sufriendo ahora ―esta es otra realidad―.”
“Y a esos trabajadores, ¿qué se les puede decir? Si la quieren comprar algunos es porque es viable, porque tiene beneficios. ¿Y qué hacen International Paper y Smith? Bloquean la venta por una sola razón: no quieren competencia. Si fuera inevitable, la venderían. Hay beneficios, pero quieren todavía más, por mucho que lo oculten con su propaganda vergonzosa. Bienvenidos al gran espectáculo de estas empresas y de otras tantas que deslocalizan. Está en la vertiente social ―he entrado en su web―, con palabras preciosas: sostenibilidad, cultura común, personas, valores… Eso dicen, pero, señorías, no hay sostenibilidad si se desertiza un territorio; no hay compromiso social echando a la calle a los trabajadores como si fueran clínex; no hay respeto cuando se condena a la gente a salir de una compra.”
“Se lo digo sin ambages: eso no es libertad tecnológica, como dirán algunos, no es libertad económica, es poder contra derechos. Tercera razón. Porque está pasando hoy, 24 de febrero, aquí y ahora: los trabajadores de estas zonas, como he dicho, empiezan una huelga indefinida para salvar el puesto de trabajo que les permite ganarse el pan. Se cierra una industria viable y se destrozan vidas y territorios. El debate abierto es cómo se puede impedir esto. La interpretación que yo hago y que defiendo aquí es que lo que tenemos aquí es feudalismo moderno, una multinacional que decide quién vive y quién cae. Miremos bien el caso: en esta empresa ―es un ejemplo que vale para todas las demás― hay inversores dispuestos a comprar las plantas y a mantener la actividad y el empleo. Hay salida, hay alternativas, y la empresa se niega a venderla.”
“Primero, porque es una deslocalización, no una cifra; es la vida, no es un éxcel; no es una reestructuración, es la hipoteca, la criatura, la salud mental, el poder dormir por la noche, el pan en la mesa, como conversaba hace unos días en Montblanc, donde conocí a gente que lloraba porque los despedían, los echaban a la calle después de treinta años de trabajo, después de haber empezado con sus padres en una empresa, que tiene beneficios. (Aplausos). Eso es la deslocalización. Cuando una planta cierra, no solo cierra una fábrica, se empobrece todo un pueblo: al bar, los transportistas, el comercio, los alquileres, la escuela. Votaremos que sí porque esto es abuso de poder, perversidad. Hay alternativas, pero lo que hacen es demostrar que aquí mandan y los demás se tienen que callar.”
“Por eso hoy votaremos que sí, y pido que vote que sí a toda esta Cámara, porque lo que pasa en Valls y Montblanc es la prueba de que en este Congreso se frenan las deslocalizaciones. No sé si van a estar con el poder. ¿De qué lado van a estar? El debate hoy no es técnico, es sobre si se permite que la deslocalización sea un derecho del poder o si la frenamos como una injusticia. Votaremos que sí por tres razones.”
“Nosaltres votem sí. I que quedi gravat aquí no hi ha reestructuracions, aquí hi ha un abús de poder. I avui el Congreso pot limitar aquest abús de poder. Moltes gràcies. -- 15 of 68 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 24 de febrero de 2026 Gracias, presidenta. Muy buenas tardes. La deslocalización. Hoy, 24 de febrero, en Montblanc hay una huelga indefinida para salvar los puestos de trabajo de los que se ganan el pan, y lo hacen por una razón: están sufriendo una deslocalización. Todo nuestro apoyo para ellos y sus familias. (Aplausos). Permítanme que lo diga claro: una deslocalización no es una reestructuración, es irse con los beneficios y dejar aquí el desastre; es convertir a personas en números y a pueblos en daños colaterales. Y los responsables tienen nombre: DS Smith e International Paper.”
“Veurem avui què passa. Em sembla que tornarà a passar el mateix. I demanem als treballadors d’aquestes empreses que tinguin memòria perquè no tothom és igual. I al govern li dic el mateix: no han recuperat la direcció administrativa. Per això avui els hi demano, i acabo, una cosa molt concreta: votin sí, votin sí per la vaga indefinida; votin sí, perquè hi ha alternatives a l’empresa bloquejada; votin sí, perquè no poden normalitzar que una multinacional mani més que la democràcia d’un Congrés; votin sí per empatia, però també per una cosa molt simple: per dignitat institucional d’aquesta cambra. I acabo, senyories, avui aquest Congrés tria o està al costat d’empreses com International Paper DS-Smith, amb el seu cinisme i perversitat, o està al costat de la gent que treballa i que avui s’ha posat dempeus per guanyar-se el pa.”
“I va passar amb el govern del Partit Popular, que va perdre aquí aquesta proposició no de llei i no la va implementar. De fet, a la seva reforma laboral va treure l’autorització administrativa per poder fer-ho. La van treure, els altres no la van recuperar, tot s’ha de dir. I aquí hi ha una petita crítica: haguessin pogut recuperar-la. És impressionant, és molt important recuperar aquesta autoritat administrativa. No és l’únic mecanisme per intentar evitar deslocalitzacions. La llei d’avui és molt millor, però tot dificulta, tot ajuda. I aquí també estava Esquerra Republicana. Deu anys perduts. I quan la política perd deu anys, qui paga no és el BOE. Qui paga són els treballadors. I també ho hem de dir. Quan s’ha de triar entre els drets i la gent, el poder massa sovint, la dreta massa sovint tria el poder i no la gent.”
“Hi ha responsabilitats polítiques perquè aquí també s’ha dit alguna cosa que incomoda. I vull fer una mica de memòria. Esquerra Republicana, i jo mateix, vam portar aquí a aquesta cambra el 26 d’abril del 2016, una proposta exactament igual en forma de proposició no de llei. Va ser aprovada per tota aquesta cambra. Va ser aprovada sense els vots de la dreta catalana i de la dreta espanyola o viceversa. Aquests van votar com sempre en contra. Aquests sí que formen un glop quan han de defensar els interessos del poder, quan són els dels treballadors, això. Vaig portar aquí una proposició no de llei al 2016. Va ser aprovada deu anys després. Deu anys després seguim exactament igual i durant deu anys molta gent ha patit com estem patint avui. Aquesta és una altra realitat que avui diu.”
“Hi ha beneficis, com deia, però volen més beneficis. Aquesta és la realitat, per molt que l’amaguin en la seva vergonyant propaganda. Benvinguts al gran espectacle de DS-Smith i de moltes empreses que deslocalitzen. El que anomenen el rentat verd i el rentat social. He entrat a la seua web i he vist els seus tríptics. Son preciosos. Estan plens de paraules com sostenibilitat, cultura comuna, persones, valors. Però senyories, no hi ha sostenibilitat, han desertitzat un territori. No hi ha compromís social amb tirar els treballadors al carrer com si fos un kleenex. No hi ha respecte quan els condemnes i, a sobre, els negues la sortida d’una compra. Això no és responsabilitat social, és blanqueig corporatiu per amagar l’esclavatge dels beneficis a costa de les persones. Però també hi ha responsabilitats polítiques.”
“Tancar una indústria viable, perquè és viable, destrossa vides i destrossa territori. El debat obert és com ho impedim. I la meva interpretació, que avui defenso aquí, és que el que tenim al davant és feudalisme modern. Una multinacional decidint qui viu i qui cau. Perquè mirem bé el cas. En aquesta empresa, i és un exemple que val per a totes les altres, hi ha inversors disposats a comprar les plantes i mantenir l’activitat i l’ocupació. Hi ha sortida, hi ha alternatives i l’empresa es nega a vendre-la. Ja no dic els seus treballadors, com deia el meu company, que seria normal, sinó vendre-la. Si la volen vendre i hi ha gent que la vol comprar és perquè és viable, és perquè té beneficis. I què fa International Paper DS-Smith? Bloquegen la venda. Per què? Amb una única raó: no volen competència. Si només fos inevitable, la vendrien.”
“Quan una planta tanca, no tanca, només una fàbrica, s’afebleix un poble sencer. Al bar, els transportistes, el taller, el comerç, el lloguer, l’escola, vida real. Segona raó per la qual votarem que sí: perquè això és abús de poder, perversitat. I encara que hi hagi alternatives, té la prohibició, i aquí ve lo fort de la història, és demostrar que aquí mano jo. Aquí mano jo i els demés a callar. Jo us ho dic sense embuts. Això no és llibertat econòmica, com alguns diran. Això no és llibertat econòmica, és poder contra drets. Tercera: perquè això està passant avui, aquí i ara. Avui dimarts 24 de febrer, els treballadors i treballadores de Valls i Montblanc comencen una vaga indefinida. No per fer-se els valents, sinó per salvar la feina amb la que es guanyen el pa. I avui hi ha un consens rigorós que ningú discuteix de bona fe.”
“El debat avui no és tècnic. És, si em permeten, que la deslocalització sigui un dret del poder o si la prenem com una injustícia. Votarem que sí per tres raons. Primera, perquè és una deslocalització. No és una xifra, és la vida. No és un Excel, no és una reestructuració, és la hipoteca, és la criatura, és la salut mental, és el torn de nit, és el pa a la taula. És la gent que plorava l’altre dia, quan vaig anar a Montblanc i Valls, que plorava perquè, -- 14 of 68 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 24 de febrero de 2026 després de trenta anys de feina, se’ls tirava al carrer. Trenta anys de feina se’ls tirava al carrer i havien vist el seu pare, que treballava en aquesta empresa, i avui els seus fills són llençats al carrer en una empresa que, a més, té beneficis. Això és una deslocalització.”
“Gràcies, presidenta. Molt bona tarda. Deslocalitzacions. Avui dimarts 24 de febrer, a Valls i a Montblanc hi ha treballadors que comencen una vaga indefinida per salvar la feina amb què es guanyen el pa. I ho fan per una raó perquè estan patint una deslocalització. Tot el nostre suport a ells i a les seves famílies. Deixeu-m’ho dir clar, una deslocalització no és una reestructuració. Una deslocalització és això, marxar amb els beneficis i deixar aquí el desastre. És convertir persones en números i pobles en danys col·laterals. I els responsables tenen nom: International Paper i DS Smith. Per això avui votarem que sí. I els demano que votin que sí a tota aquesta cambra perquè el que passa a Valls i Montblanc és la prova que aquest Congrés, si frena les deslocalitzacions no s’agenolla al poder. Vostès avui escolliran en quin costat estan.”
“Nos parece que en estos casos los créditos tienen que ser mucho más bajos. Ojalá exista una banca pública un día que sea capaz de tener como retorno un retorno social y no tan solo beneficios, porque es necesario para muchos menesteres y este sería uno. Como decía, vamos a votar a favor porque es un paso. Sin embargo ―avisamos―, nos gustaría que dentro de poco esta sea ya una realidad, se haya enmendado, transaccionado y exista una protección real y justicia para todas estas personas. Muchas gracias. (Aplausos).”
“A menudo, el banco ve aquí un fondo buitre y lo puede vender por cuatro duros y el fondo lo compra barato. Lo que le pedimos nosotros es que si la familia puede recomprarlo lo haga al mismo precio. Nosotros decimos que ustedes tienen que poder liquidarlo barato también, ni un euro más. Basta ya de hacer negocio con el sufrimiento. En segundo lugar, que haya una mediación antes del juicio. Antes de llevar a una familia a los tribunales y condenarla a la angustia tiene que ser obligatorio ―insisto, obligatorio― sentarse para hablar y pactar. Queremos un mediador que ayude a acordar un plan de pago posible y digno y evitar que esa familia que no puede pagar la deuda se endeude aún más. Menos violencia burocrática y más soluciones humanas. Y también queremos topes de intereses mucho más bajos para esos microcréditos.”
“Esto no es un préstamo; esto es un robo a plena luz del día a las personas más necesitadas. De forma didáctica, esto es lo que pide esta PNL: control, registro, transparencia y protección para los microcréditos, que justamente son los que solicitan las familias con menos recursos. Ahora bien, seamos claros, tenemos que ser críticos también. Les recuerdo que están ustedes en el Gobierno, en el Consejo de Ministros, tienen ustedes al ministro de Consumo y me parece que podríamos ir un poco más allá también o, al menos, hacerlo de forma más rápida. Por eso, Esquerra Republicana va a decir que sí a esta PNL, pero estamos con ganas de que llegue la ley para poder realizar tres enmiendas que creo que pueden mejorar su propuesta. En primer lugar, el derecho de retracto, que me parece que es importante cuando una familia no puede pagar.”
“La publicidad no puede prometer dinero fácil y esconder la letra pequeña, como lo hace en estos momentos. En un crédito, o se dice claramente el coste real desde el primer segundo, o es engaño. Y cuando hay engaño, hay abuso. Para que nos entendamos: ¿hacia dónde va esta propuesta no de ley? Pondré un ejemplo claro. Imagínense ustedes a una vecina que tiene un problema con la caldera en pleno invierno, no tiene ahorros, entra en Internet y ve un anuncio: 100 euros ahora mismo, sin papeles. Parece una solución. Y aquel que lo necesita acaba dándole a ese enlace y entra ya en ese engaño. Aquí hay abuso, esto no es permisible. Y no hablamos de cosas pequeñas, sino de casos de hasta, por ejemplo, 59 000 %. He preguntado al proponente si esta cifra es real y me ha dicho que sí, que es real, 59 000 % de TAE.”
“Hoy vamos a votar que sí a esta PNL, porque es importante poner fin a la piratería del crédito, pero, como decía, dejo claro desde el principio que son buenas palabras, pero que queremos hechos, porque el bolsillo de la gente no espera. Vamos a votar a favor por tres motivos. En primer lugar, porque protege los créditos de la gente, de aquellos que no tienen margen, de los de menos de 200 euros, que no pueden seguir en un espacio sin ley. En segundo lugar, porque hay que poner orden de verdad y aquellos que quieran prestar dinero tienen -- 52 of 67 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 17 de febrero de 2026 que estar registrados, identificados y bajo la supervisión del Banco de España. Basta ya de chiringuitos digitales escondidos tras una web como si la ley no fuera con ellos. Y, en tercer lugar, porque arroja luz a esta trampa.”
“I tercera: perquè això sigui coherent, topalls d’interessos molt més baixos. Precisament els microcrèdits creiem que en aquests casos els crèdits han de ser molt més baixos. Tant de bo hi hagi algun dia una banca pública que pugui realment tenir com a retorn un retorn social, i no només a base de beneficis pel que fa falta per moltes coses. I aquesta seria una. Per tant, com deia abans, votarem a favor perquè és un pas. Però avisem: ens agradaria que això ben aviat sigui ja una realitat, s’hagi esmenat, s’hagin transaccionat i hi hagi una protecció real i justícia per a totes aquestes persones. Moltes gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidenta. Yendo a las raíces del problema, que es la pobreza y la falta de una banca pública, bienvenidas sean las tesis paliativas para que la gente que está necesitada sufra lo menos posible.”
“Quan una família no pot pagar massa sovint el banc venen el seu deute a un fons voltor perquè el ven a quatre duros. Doncs bé, el fons el compra barat i nosaltres el que demanem és que la família, si pot recomprar, també ho faci al mateix preu. Nosaltres diem si el vostre deute s’ha venut barat, vosaltres heu de poder liquidar-lo també barat. Ni un euro més. Prou fer negoci, com deia abans, amb el patiment. Segona: mediació abans del judici. Abans de portar una família als tribunals i condemnar-lo a l’angoixa, ha de ser obligatori —ho repeteixo— ha de ser obligatori seure, parlar i pactar. Volem un mediador que ajudi a acordar un pla de pagament possible i digne i no fer que s’endeuti més encara aquella família que no pot pagar aquest deute. Menys violència burocràtica i més solucions humanes.”
“59 000 % TAE. Això no és un préstec, això és un robatori a plena llum del dia a les persones més necessitades. Aquesta PNL, de manera didàctica, demana exactament això: control, registre, transparència i protecció per als microcrèdits, que són justament els que demanen les famílies amb menys recursos. Ara bé, diguem-ho clar, hi ha una part de crítica que s’ha de fer i recordo que està en el govern que està en el Consell de Ministres que tenen el ministre de Consum i penso que podríem anar una mica més enllà o si no, fer una mica més ràpid. Per això Esquerra Republicana dirà que si a aquesta PNL, però estem ja amb ganes de que arribi la llei per poder fer tres esmenes que crec que poden millorar la seva proposta. La primera és el dret de retracte. Crec que és important.”
“Prou xiringuitos digitals amagats darrere d’una web, com si la llei no anés amb ells. I tercer, perquè posa llum a la trampa. La publicitat no pot prometre diners fàcils i amagar la lletra petita com fan aquests moments. En crèdit, o es diu clar el cost real des del primer segon, o és engany i hi ha abús. Perquè ens entenguem on va aquesta proposta no de llei? Amb un exemple clar: imagini’s una veïna a qui se li espatlla la caldera en ple hivern. No té estalvis, entra a internet i veu un anunci 100 euros ara mateix sense papers. Sembla una solució per aquell que necessita, doncs, acaba clicant i llavors entra a l’engany. Aquí hi ha abús. Això no pot ser. I no parlem de coses petites. Parlem de casos d’en TAE de 59 000 %. Jo abans li he preguntat al proponent si aquesta xifra era real o no és real. I m’ha dit que sí, que és real.”
“Bona tarda. Gràcies, presidenta. Bé, ens agradaria anar a les arrels del problema, que és la pobresa, la manca d’una banca pública. Però bé, benvingudes són les tesis pal·liatives de cara a que la gent que està necessitada pateixi el menys possible. Avui votarem que sí a aquesta PNL, perquè cal posar fi a la pirateria del crèdit. Però com deia abans, ho deixo clar des del primer moment, bones paraules, però volem fets perquè la butxaca de la gent no espera i votarem a favor per tres raons. Primer, perquè protegeix els crèdits dels petits, els de la gent dels qui no tenen marge, els de menys de 200 euros que no poden seguir en una zona sense llei. Segon, perquè posar ordre de veritat qui vulgui prestar diners ha d’estar registrat i identificat i sota supervisió del Banc d’Espanya.”
“Creemos que es muy difícil que se vote en contra a todos los puntos que hemos puesto. Creemos que es un tema de justicia. Quizás haya algún punto susceptible de ser refinado. Estamos hablando de algo que estamos presentando al Gobierno para que se haga un cambio revolucionario en el sistema de cotizaciones, en fiscalidad, para que haya igualdad de derechos respecto a lo que uno paga. Instamos a la reflexión de sus señorías. La moción será votada por puntos ―en principio, ningún grupo ha dicho que se vote en grupo―, pero estamos convencidos de que, por puntos, prácticamente saldrán todos los puntos propuestos por Esquerra Republicana de Cataluña para así dar un paso adelante hacia un sistema de autónomos mucho más justo, equitativo y, en resumidas cuentas, mucho mejor. Gracias. (Aplausos).”
“A nivel de fiscalidad, también es cierto que, una vez calculados los ingresos reales, un trabajador autónomo con una pequeña tienda con problemas para llegar a final de mes ―repito, si se han calculado bien los ingresos reales: si se sacan, por ejemplo, restaurantes, kilometrajes, recorridos por el trabajo, es decir, el dinero que queda neto―, a partir de estos ingresos tiene que pagar mucho menos de lo que paga en la actualidad. A cambio, pedimos que el impuesto de sociedades y de grandes empresas, el impuesto a las multinacionales, suba los 4 o 5 puntos más que deba subir para poder compensar esta diferencia entre la bajada de impuestos de autónomos que realmente lo tienen difícil para llegar a final de mes y que están sobrefiscalizados, por así decirlo, respecto a aquellos otros que no.”
“Si los trabajadores del régimen general tienen permisos por enfermedad, defunción, etcétera, un autónomo que cotiza lo que le toca es justo que tenga también las mismas prestaciones. La otra cara de la moneda son los impuestos. Los impuestos también deben estar a la altura de lo que realmente gana el autónomo. Eso es fácil. Hoy, hay formas de cruzar datos entre la Seguridad Social y la fiscalidad que podrían darnos esa cifra para tener impuestos realmente justos y cotizaciones justas.”
“Esta es la regla fundamental, de tal manera que un autónomo que cotice por ingresos reales y, si cotiza poco, que el Estado o el sistema de pensiones compense para que tenga una pensión suficiente que le permita vivir. Si tenemos esto, un autónomo tendrá las mismas prestaciones sociales que un trabajador del -- 121 of 132 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de febrero de 2026 régimen general; es decir, la prestación por desempleo del autónomo ―sería el cese de actividad― tiene que ser igual que en el régimen general. Tiene que haber una prestación por desempleo del autónomo que no puede continuar con la actividad. Si un trabajador del régimen general tiene un subsidio para mayores de 52 años, un autónomo también debe tener el subsidio por mayores de 52 años sin cese de actividad.”
“Por un lado, tenemos que las cotizaciones de la gente con rentas más bajas son demasiado altas, cuando tendrían que ser casi cero, porque hay gente que no llega al SMI. Estamos hablando de muchísima gente que no llega al salario mínimo interprofesional siendo autónoma. Por otro lado, tenemos a autónomos ―la variedad de autónomos es muy grande― que cobran más de 6000 euros ―cobran mucho dinero― y que no cotizan lo que toca y que tendrían que cotizar mucho más. Si logramos parar esto ― me parece fundamental―, conseguiremos que por primera vez los autónomos coticen por aquello que realmente ganan, y, si cotizan por aquello que realmente ganan, como todo el mundo, deben tener las mismas prestaciones sociales que un trabajador del régimen general.”
“Hoy presentamos una moción consecuencia de interpelación que me hace especial ilusión. Hoy, como decía, votaremos una moción consecuencia de interpelación sobre un tema que es bastante claro. El problema es el siguiente. Por un lado, tenemos los ingresos reales y beneficios. Si logramos obtener ingresos reales y beneficios, haremos que las cotizaciones de los autónomos y los impuestos de los autónomos se basen en ingresos reales. Eso es tremendamente importante y cambia absolutamente lo que hemos hecho hasta ahora. Hasta ahora la gente cotizaba lo que le parecía, muchas veces porque no podía hacer otra cosa. En estos momentos, el sistema está hecho por tramos, y es cierto que es una mejora, pero es una mejora insuficiente, tal y como ha demostrado muchísimas veces Esquerra Republicana.”
“És molt difícil que es voti en contra. Pensem que és un tema de justícia. Potser algun punt que es pot refinar. Estem parlant d’una moció. Estem parlant d’una funció que instem al Govern a que aquest tema d’aquí d’una vegada per totes, faci un canvi revolucionari sobre el sistema de cotitzacions, al sistema de fiscalitat i igualtat de drets i igualtat del que tu has pagat, tingui igualtat de drets. Llavors simplement fem reflexionar les seves senyories que la moció serà votada per punts, perquè en principi no hi ha hagut cap grup que hagi dit que votava en bloc per unanimitat, però estem convençuts que per punts, pràcticament, pot sortir tots els punts que es proposen des d’Esquerra Republicana de Catalunya i fem un pas endavant de cara a un sistema d’autònoms molt més just, molt més equitatiu i, en resum, molt millor. Moltes gràcies.”
“És a dir, si es treuen, per exemple, els restaurants, els quilometratges que fan per no fer la feina. És a dir, que realment quedin nets aquells diners, doncs una vegada tinguem això net, aquella persona ha de pagar a partir d’aquests ingressos, doncs molt menys del que paga en aquests moments. I a canvi d’això, el que demanem és que l’impost de societats o l’impost de grans empreses, l’import de multinacionals pugi als 4 o 5 punts més que hagi de pujar per poder compensar aquesta diferència que hi ha amb la baixada d’impostos d’aquells autònoms que realment tenen dificultats per arribar a final de mes i que estan sobrefiscalitzats, per dir-ho d’alguna manera, respecte a aquells altres que no ho són. En resum, el que avui demanem aquí i demanem a tota la cambra, crec que és molt difícil que es voti diferent a tots els punts que hem posat.”
“Si els treballadors de règim general tenen permisos de malaltia per defunció, etcètera. Un autònom que cotitza el que li toca, i que és just, tindrà també les mateixes prestacions. I d’altra banda, l’altra cara de la moneda són els impostos. Els impostos també han d’estar a l’alçada del que realment guanya aquell autònom. I això és fàcil. Avui dia hi ha maneres de creuar les dades entre la Seguretat Social i entre la fiscalitat, que podrien donar-nos aquest número per fer uns impostos que siguin realment justos i unes cotitzacions injustes. A nivell de fiscalitat també és veritat que, una vegada calculats els ingressos reals, doncs un treballador autònom que té una petita botiga, que té problemes per arribar a final de mes, repeteixo si s’ha calculat bé els ingressos reals.”
“I si cotitzen per allò que realment guanyen, com tothom, han de tindre les mateixes prestacions socials que un treballador del règim general. Aquesta és la tesi fonamental, de tal manera que un autònom que cotitzi per ingressos reals, i si cotitza poc l’Estat o el sistema de pensions ha de compensar perquè tingui una pensió suficient que li permeti viure. Si tenim això, un autònom ha de tindre les mateixes prestacions socials que té un treballador del règim general. És a dir, ha de tindre el que és l’atur de l’autònom. Seria el cessa d’activitat. Ha de ser igual que el règim general. Ha d’haver un atur per a aquest treballador que no pot continuar l’activitat. Si un treballador del règim general té un subsidi per a majors de 52 anys, un autònom també ha de tindre aquest subsidi per a majors de 52 anys si cessa l’activitat.”
“Tenim per una part que les cotitzacions de la gent que té una renda més baixa són massa altes quan haurien de ser pràcticament zero, perquè hi ha gent que no arriba a l’SMI. Estem parlant de moltíssima gent que no arriba al salari mínim interprofessional i són autònoms. I per altra banda, hi ha autònoms, perquè la varietat d’autònoms és molt gran, que cobra més de 6000 euros, que cobra molts diners i no està cotitzant el que tocava. Hauria de cotitzar molt més. Si aconseguim aturar això, que això ens sembla que és elemental, si aconseguim permetre això, farem que per primera vegada els autònoms cotitzin per allò -- 120 of 132 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de febrero de 2026 que realment guanyen.”
“Bé, avui presentem una moció conseqüència d’interpel·lació que em fa especial il·lusió avui. Avui votarem una moció conseqüència d’interpel·lació sobre un tema que és bastant clar. El problema és el següent: tenim per un costat què és els ingressos reals i beneficis. Si aconseguim captar els ingressos reals i els beneficis, podrem fer que les cotitzacions dels autònoms i els impostos dels autònoms siguin basat en ingressos reals. Això és tremendament important i això canvia absolutament el que hem fet fins ara. Fins ara la gent cotitzava el que li semblava. Moltes vegades perquè no podia fer una altra cosa. En aquests moments, el sistema està fet per trams i sí que és veritat que és una millora, però encara és una millora insuficient, com han demostrat moltíssimes vegades des d’Esquerra Republicana.”