Jordi Salvador i Duch
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Asimismo, la reserva del 4 % de la vivienda protegida; la emancipación y la vida independiente, que constan en la ley, -- 83 of 125 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 14 de julio de 2026 significan que vivas de manera independiente y que no te gestione nadie tu vida; los datos públicos y desagregados, porque solo se puede medir aquello que…”
“La teleassistència es torna un dret per a tothom, important. L’ajuda a domicili inclourà que t’acompanyin al metge i a comprar i una veïna o un amic podran ser reconeguts com a cuidadors sense conviure-hi, això és important. S’acaben les contencions com a rutina. Estem parlant de la llei de dependència.”
“Y, bueno, también quiero darles las gracias a todos por su trabajo. Hace veinte años esta Cámara prometió a la gente trabajadora que cuidar dejaría de ser un problema privado, que cuando en casa no se pudiera más habría un Estado detrás.”
“Evidentemente, no es su responsabilidad, señor ministro, pero es una realidad de la que partimos. Veinte años después, la realidad es esta: de cada cuatro euros de nuestro sistema, el Estado tiene que pagar poco más del 27 %. Concretamente, el año pasado pagó 3657 millones de euros de un coste de más de 13 600 millones.”
“Ahí sí que quisiera decirle que es una de las espinas clavadas que tengo en la negociación de este real decreto ley. Nosotros pedimos al ministerio una revisión anual vinculada a los costes y a la demanda: la inflación, el envejecimiento… El dinero se devora calladamente, como ocurrió desde 2011.”
“Avui votem sí per la senyora que espera a la plaça de residència, el noi Amela, que necessita el suport les vint-i-quatre hores, a la treballadora familiar que cobra 1000 euros per una feina que en val molt més.”
The complete record
Every one of 1,397 lines we hold for Jordi Salvador i Duch, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 22 of 28.
“Cuando llegó el ministro Escrivá, al que agradezco la recepción, pudimos ir a su despacho y reconoció la existencia de gastos impropios. Recuerdo perfectamente ese día. Dijo: Quizás 23 000 millones no, pero 20 000; 20 000 millones gastados en gastos impropios, bueno. Estos gastos impropios endeudaban a la Seguridad Social para pagar partidas presupuestarias que nunca deberían pagarse a través de -- 61 of 116 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 18 de septiembre de 2024 cotizaciones, sino a través de la fiscalidad del Estado. Es una cuestión del Ministerio de Hacienda, la fiscalidad de todos, no únicamente de los que trabajamos, o de todos los cotizantes.”
“Las cotizaciones — y creo que lo hacen por mala fe o por ignorancia—, primero, no son impuestos, no son de ningún Gobierno ni de ningún Estado, sino que son el salario diferido de los trabajadores y trabajadoras, son nuestro dinero, que recuperamos revalorizado en caso de enfermedad o cuando nos jubilamos, etcétera, así que son un dinero finalista. Si entendemos esta definición, que es lo que es el sistema de pensiones históricamente, vamos a entender el resto. Los que me conocen ya lo saben, llevamos muchos años denunciando el expolio de la caja de la Seguridad Social por parte de los distintos ministerios de Hacienda, tanto los del PP como los del Partido Socialista, y me voy a explicar. Con las asociaciones de pensionistas nosotros predicábamos en el desierto y nadie nos hacía caso.”
“Senyora ministra, la millor manera d’acabar amb el mantra de la dreta i de la ultradreta i alguns que no són tan dreta és el següent: fer complir la llei i complir el contracte amb Esquerra Republicana. Què diu aquesta llei? Li recordaré. Hola, buenas tardes a todos ya. Gracias, presidenta. En primer lugar, gracias, ministra, por la comparecencia. Hoy venimos a hablar de migraciones y seguridad social, sostenibilidad del sistema de pensiones una vez más y de algunas contradicciones que existen con la ministra y queremos aclararlas. Voy a seguir el orden de la ministra, así que tengo que pasar página, discúlpeme. Pasaré a la sostenibilidad del sistema de pensiones. Hoy han salido unos cuantos mantras de la derecha aquí a colación, uno de ellos es que el sistema de pensiones es insostenible.”
“Aquestes despeses impròpies endeutaven la Seguretat Social per pagar partides pressupostàries que mai haurien de ser pagades per cotitzacions, sinó per la fiscalitat de l’Estat. És un tema de Ministeri d’Hisenda. La fiscalitat de tots, no només dels qui treballem, autònoms, pensionistes o cotitzants. Esquerra, veient això d’aquí i que no se’ns feia cas, l’any 2021, com a condició per l’aprovació de la llei de pensions del 28 de desembre de 2021, de garantia de poder adquisitiu de les pensions i del reforç de la sostenibilitat financera i social del sistema públic de pensions, vam introduir una disposició addicional sexta. És a dir, és llei.”
“Són uns diners finalistes. Si entenem aquesta definició, que és el que és el sistema de pensions històricament, entendrem la resta. Portem molts anys —els que em coneixen ho saben— denunciant l’espoli de la caixa de la Seguretat Social per part dels diferents ministeris d’Hisenda, tant del PP com del Partit Socialista. M’explicaré. Primer, justament amb les associacions de pensionistes vam predicar al desert. No ens feia cas ningú. Va ser amb l’arribada del ministre Escrivá, al qual agraeixo la seva recepció, quan un dia vam anar al seu despatx. El senyor Escrivá va reconèixer l’existència de «gastos impropios». Recordo perfectament aquell dia. Va dir: «señor Salvador, quizás 23 000 millones no, pero 20 000 millones sí». «Hombre, no está mal, 20 000 millones gastados en gastos impropios».”
“Hola, bona tarda a tothom. Gràcies, presidenta. Primer de tot, gràcies, ministra, per la seva compareixença. Avui venim a parlar aquí de migracions i Seguretat Social, sostenibilitat —una vegada més— del sistema de pensions i algunes contradiccions que tenim amb la ministra, que també esperem aclarir. Començaré per l’ordre que ha fet servir la ministra, vaig cap a l’altra pàgina. Me’n vaig a la sostenibilitat del sistema de pensions. Avui han sortit aquí uns quants mantres de la dreta. Un d’aquests mantres és que el sistema de pensions és insostenible. Les cotitzacions —i crec que ho fan o per mala fe o per ignorància— no són impostos. No són de cap Govern, ni de cap Estat. Són els salaris diferits dels treballadors i treballadores. Són els nostres diners que recuperem revaloritzats en cas de malaltia, quan ens jubilem, etcètera.”
“Por eso instamos al Gobierno, a los partidos progresistas y a otros que no quieran rendirse a este intento; pedimos al Gobierno que presente una batería legislativa o a los grupos que puedan hacerlo por su tamaño. Muchas gracias y buena Diada a todos. (Aplausos). -- 73 of 89 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de septiembre de 2024”
“Por todo ello, hagamos que esta moción sea un objetivo irrenunciable para conquistar tiempo de vida y para terminar reduciendo la jornada, mejorando el registro horario y fiscalizando que se cumpla, mejorando la Inspección de Trabajo, luchando para que haya permisos que se puedan retribuir o reduciendo la edad de jubilación para aquellas personas que más lo necesitan, porque los que necesitan más años para la jubilación son las clases más populares, los que tienen menos poder de presión. Estamos hablando de los servicios de atención domiciliaria, de mucha gente que no tiene esos beneficios que otros grupos de presión pueden conseguir.”
“Pero, como tenemos que progresar, hemos aceptado estas enmiendas y yo creo que podemos conseguir una mayoría suficiente para que esta moción se apruebe y, si no, pues no sé, seguiremos luchando, no nos vamos a cansar, ya llevamos muchos años, pero tenemos que avanzar. Por eso pedimos que se vote a favor de nuestras propuestas. Son un tanto ambiguas, porque ya veremos cuando llegue la ley qué hacemos, pero no hay que perder el norte.”
“En un mundo que está entrando de lleno en la era de la inteligencia artificial, que vivirá en los próximos años unos cambios tecnológicos que ahora son inimaginables, tenemos que hacer todo lo posible para que los trabajadores y las trabajadoras salgan antes del trabajo, que trabajen menos días y que puedan jubilarse antes. La reducción de la jornada laboral es una política que impulsa la productividad y libera el tiempo de ocio y el cuidado personal y familiar, y ello es bueno. Nunca tenemos que perder este norte. Hoy vamos a aceptar enmiendas de los partidos del Gobierno que limitan el alcance de nuestra moción. Lo hacemos un poco a regañadientes, pero hay que avanzar. Si ustedes no son capaces de situar la jubilación a los sesenta y cinco años, vamos a seguir luchando nosotros, las izquierdas soberanistas, porque es necesario hacerlo.”
“En la mayoría de los casos, una reducción de la jornada no implica una reducción de la productividad ni pone en peligro la viabilidad de las empresas, esta es la realidad. En segundo lugar, como han acreditado organismos tan poco sospechosos de revolucionarios como el Banco de España, hace años que los beneficios empresariales se disparan mientras que los sueldos no recuperan lo perdido. Esto también ha servido para que los trabajadores y las trabajadoras ganen tiempo de vida. No es admisible que en un mundo que avanza hacia la inteligencia artificial, donde la productividad ha crecido de manera exponencial, se defienda que mantener la jornada laboral sea como era hace cuarenta años o que se tengan que trabajar las mismas horas que en 1919. Se consiguió pasar a las ocho horas entonces.”
“No estamos diciendo que se vayan a la miseria, pero no podemos permitir que la presión laboral malogre nuestro bienestar y nuestra salud. Además, la reducción de la jornada laboral es una solución al desempleo. Menos horas en el trabajo implica más contrataciones, es de cajón. Y, por supuesto, habrá que analizar cómo repartimos los costes de estas contrataciones adicionales. Habrá casos en los que será necesario un apoyo público, y estoy pensando en la economía social, en trabajadores autónomos y en otras empresas que tienen trabajadores a cargo. Las demandas de reducción del tiempo de trabajo a lo largo de la vida son posibles. En 1919 se consiguieron las ocho horas. Siempre hay gente en contra, siempre es imposible cualquier mejora de la clase trabajadora, pero ha sido posible gracias a la lucha de muchos.”
“Nos quieren hacer creer que nuestras vidas son un residuo que sobra al lado del trabajo, pero en este tiempo residual es cuando vivimos. No queremos desconectar, queremos limitar la conexión para ganar espacios para compartir con nuestros seres queridos, donde leemos, disfrutamos o simplemente dejamos que nuestro pensamiento vuele. Por lo tanto, se trata de una necesidad vital. Sabemos que el exceso de horas de trabajo no solo afecta a nuestra calidad de vida, sino también a nuestra salud física y mental en muchos casos. No queremos, como muchos están obligados a hacer, ir a trabajar con ansiolíticos y antidepresivos porque no se puede aguantar la vida con los sueldos, con las condiciones de trabajo, etcétera. Yo creo que la obligación de este Congreso es cambiarlo. La vida humana debe tener prioridad sobre los beneficios empresariales.”
“Hace más de cien años, los obreros de La Canadiense ―nunca nos han -- 72 of 89 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de septiembre de 2024 regalado nada— se levantaron en huelga por una causa justa, la reducción de la jornada laboral a ocho horas, y no lo hicieran solo para reivindicar un cambio en sus condiciones laborales, que también, sino para recuperar el derecho a vivir y a no vivir para trabajar. Como sociedad avanzada, nos encontramos inmersos en una irónica paradoja donde el trabajo se ha convertido en el todo y la vida queda al margen. Hoy hemos dicho: pues este verano he desconectado. Utilizamos esta palabra, y es triste, porque lo que estamos diciendo es que la vida es lo que queda entre jornada y jornada de trabajo, y es el momento de cambiarlo.”
“Hoy es la Diada Nacional de Catalunya, 11 de septiembre, y quisiera explicarles algo muy sencillo. El 11 de septiembre no celebra una derrota, el 11 de septiembre es un día de afirmación, el día en que decimos que somos y queremos seguir siendo. Es una lucha por la emancipación nacional, por ello lo celebramos con mucho orgullo y con muchas ganas. Muchas gracias. (Aplausos). Hoy, otra emancipación, que es la otra cara de la misma moneda que tenemos el republicanismo catalán, es que también queremos la emancipación social para todos, también para los otros pueblos del Estado y los otros pueblos del mundo. Hoy os traigo un tema que creo que es importante, como todos los que se plantean ante esta Cámara, Es una oportunidad, la oportunidad de recuperar vida al tiempo de trabajo ejercido por necesidad.”
“Perquè resulta que avui dia els qui tenen la jubilació més llunyana són precisament les classes més populars, els qui tenen menys poder de pressió. Aquella gent que més ho necessita. Estem parlant del servei d’atenció domiciliària, estem parlant de Las Kellys, estem parlant d’un munt de gent que no tenen els beneficis d’altres grups de pressió que ho poden aconseguir. Per tot plegat instem el Govern, però també els partits progressistes i altres que no vulguin rendir-se a aquest intent; instem el govern que presenti ja una bateria legislativa en aquest sentit o els grups que ho poden fer per la seva mida. Moltes gràcies i bona Diada a tots. Gracias, presidente. Buenas tardes. En primer lugar, un par de cuestiones previas (rumores) si hay silencio en la sala, que de momento no lo hay. (Pausa). Dos cuestiones.”
“I, si no, no ho sé, seguirem lluitant, no ens cansarem. Portem molts anys. Però cal avançar, com deia, i per això demanem el vot favorable a les nostres propostes, que són un pèl ambigües, i que acabaran de concretar-se quan arribi aquesta llei. Però no hem de perdre el nord, com deia. Per tot això, fem que aquesta moció no s’oblidi mai, que sigui un objectiu irrenunciable i de l’esquerra per conquerir temps de vida i per acabar reduint la jornada, millorant el registre horari, fiscalitzant que això es compleixi, millorant la inspecció de treball perquè això es compleixi, lluitant perquè hi hagi permisos retribuïts o reduir l’edat de jubilació, sobretot en aquelles persones que més ho necessiten per raons objectives.”
“La reducció de la jornada laboral és una política que impulsa la productivitat i allibera temps per l’oci i la cura personal i familiar. I això és bo. Ens ho hem de plantejar. Mai l’esquerra ha de perdre el nord de lluitar per això. I si surten problemes, els combatrem. Però mai hem de perdre aquest nord. Avui acceptarem esmenes. Hem acceptat esmenes dels partits del Govern que limiten en certa manera l’abast de la nostra moció i ho fem una mica a contracor, però cal avançar. Si vostès no són capaços de situar l’horitzó de la jubilació als 65 anys de nou, ho continuarem batallant nosaltres, les esquerres sobiranistes. Perquè pensem que també és possible i que cal fer-ho. Però, com que cal avançar, hem acceptat aquestes esmenes, que crec que amb això podem aconseguir tenir una majoria suficient perquè aquesta moció sigui aprovada.”
“No és admissible que en un món que avança cap a la intel·ligència artificial, on la productivitat ha crescut de manera exponencial, es defensi mantenir la jornada laboral, la mateixa que fa 40 anys, el 1983, quan aquí s’estableixen les 40 hores setmanals a l’Estat espanyol. O que s’hagin de treballar les mateixes hores al dia que el 1919, quan la lluita sindical va aconseguir passar a les vuit hores de jornada. En un món que ja està entrant de ple en l’era de la intel·ligència artificial, com deia, que viurà en els anys vinents uns canvis tecnològics que ens resulten inimaginables en aquests moments, en aquest món hem de fer possible que els treballadors i treballadores surtin abans de la feina, que treballin menys dies a la setmana i que puguin jubilar-se abans.”
“Per ells sempre és impossible qualsevol millora de la classe treballadora, però ha estat possible gràcies a la lluita de moltíssima gent. En la majoria dels casos, una reducció de la jornada de treball com la que s’està plantejant no implica una reducció de la productivitat ni posa en perill la viabilitat de les empreses. Aquesta és la realitat. En segon lloc perquè ―com han acreditat organismes tan poc sospitosos de revolucionaris com el Banc d’Espanya― fa temps que els beneficis empresarials estan disparats mentre els salaris van perdent poder adquisitiu any rere any. I ja van dècades. Per tant, és just que una part d’aquests beneficis empresarials també han de servir perquè els treballadors i les treballadores, que són la majoria de la població, guanyin temps de vida.”
“A més, la reducció de la jornada laboral és també una oportunitat, és una solució a la desocupació: menys hores a la feina implica més contractacions, és de calaix. I, evidentment, sense cap mena de dubte, caldrà analitzar com repartim els costos d’aquestes contractacions addicionals. Hi haurà casos en què caldrà un suport públic -- 71 of 89 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de septiembre de 2024 per a fer-ho possible. Penso en l’economia social, amb treballadors autònoms o altres empreses, com petites empreses que tenen alguns treballadors. Dit això, les demandes de reducció del temps de treball al llarg de la vida són possibles. Els qui diuen que és impossible també ho deien quan el 1919 es van aconseguir les vuit hores. Sempre estan en contra del salari mínim.”
“Per tant, reduir la jornada laboral no és un caprici, és una necessitat vital. Sabem que l’excés d’hores de treball no només afecta la nostra qualitat de vida, sinó també la nostra salut física i mental en molts casos. No volem ―com molta gent està obligada a fer― anar a treballar amb ansiolítics i antidepressius perquè no podem aguantar la vida que ens toca suportar amb els salaris que tenim, amb les condicions de treball, etcètera. Crec que això ho hem de canviar. És obligació d’aquest Congrés que ho fem. La vida humana ha de tenir prioritat sobre els beneficis empresarials. Tampoc estem dient que vagin a la misèria, simplement que racionalitzin els beneficis empresarials. I no podem permetre que la pressió laboral malmeti el nostre benestar i la nostra salut.”
“Com a societat avançada ens trobem immersos en una irònica paradoxa on el treball s’ha convertit en tot i la vida en queda al marge. Fixeu-vos que vosaltres mateixos, quan ens hem retrobat avui, parleu: hem desconnectat aquest estiu. Aquest cap de setmana he desconnectat. Avui he desconnectat. Això és bastant trist, perquè en el fons el que estem dient és que la vida és allò que queda entre treball i treball i entre jornada i jornada. Crec que és el moment de canviar-ho. Com deia abans, ens volen fer creure que les nostres vides són un residu que sobra al costat del treball, però és en aquest temps residual on realment vivim. No volem només desconnectar, volem limitar la connexió per guanyar espais per compartir amb els nostres éssers estimats on llegim, gaudim o simplement deixem al nostre pensament que voli.”
“Avui, l’altra emancipació ―que és la mateixa cara de la mateixa moneda que tenim el republicanisme d’esquerres català i independentista― és que també volem l’emancipació social per tothom, també pels altres pobles de l’Estat i pels altres pobles del món. En aquest cas, avui us porto un tema que crec que és important, com tots els que es porten a aquesta Cambra, i és una oportunitat d’or. Aquest cop, del que volem parlar és de l’oportunitat de recuperar vida al temps de treball exercit per necessitat. Fa més de cent anys, els obrers de La Canadenca es van aixecar en vaga per una causa justa: la reducció de la jornada laboral de vuit hores. I no ho van fer només per reivindicar un canvi a les seves condicions laborals, que també, sinó per recuperar el dret a viure i a no viure per treballar.”
“Gràcies, president. Bona tarda. Primer de tot, un parell de prèvies, si és que hi ha silenci a la sala, que no n’hi ha. Bé, com deia, dues prèvies. Primer de tot, avui és la Diada nacional de Catalunya. Repeteixo, la Diada nacional de Catalunya, 11 de setembre, i voldria explicar-los una cosa molt senzilla. L’11 de setembre no celebrem una derrota. L’11 de setembre és un dia d’afirmació. És un dia de dir som perquè érem i som perquè volem continuar sent. L’11 de setembre és un «la lluita continua per l’emancipació nacional». Per això la celebrem amb molt d’orgull i moltes ganes. Moltes gràcies.”
“Exigimos un etiquetado que sea transparente —las empresas tienen que indicar claramente si ha habido un cambio en la cantidad o en la medida del producto—, incentivar la innovación en envases sostenibles, implementar un sistema fiscal progresivo que grave con justicia los beneficios de las grandes empresas. En resumen, el Gobierno tiene el deber de garantizar la protección de los consumidores y de luchar contra las prácticas comerciales desleales. La reduflación es un problema real y es hora de actuar con decisión. Por eso, brindaremos apoyo a esta propuesta y a todas las propuestas que hagan falta para luchar para que el mercado sea más transparente y más justo. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Por eso hoy, desde esta tribuna, instamos al Gobierno a adoptar medidas contundentes para combatir la reduflación y proteger a los consumidores. Se ha de actuar con la máxima urgencia para garantizar un mercado transparente y justo. Estamos de acuerdo en crear un índice de reduflación. De esta manera se podrá monitorizar el cambio en la medida y el peso de los productos en relación con su precio. Instamos a los sindicatos y asociaciones de consumidores a que digan, con nombre y apellidos, qué empresas están haciendo un uso inadecuado de pesos y medidas.”
“La realidad es que los productos se hacen más pequeños y los salarios también. No solo es la reduflación, sino los salarios y otros problemas, pero este es otro más. El problema, ya digo, no es solo la reduflación, que es una injusticia, un sistema en el que las grandes empresas y el gran capital —no hablamos del tendero, hablamos de grandes empresas y del capital— se enriquecen a costa de la clase trabajadora. La inflación no causada por los trabajadores, el aumento del precio de la energía, los recortes de los servicios públicos esenciales como sanidad, educación o vivienda demuestran claramente la necesidad de un cambio de modelo económico que priorice el bienestar de la población y redistribuya la riqueza de manera más justa. Llámenle socialismo si quieren, pero de verdad, díganselo si quieren.”
“Fuera bromas, esta situación no solo es injusta y despreciable, sino que también incrementa en casos extremos la pobreza general de centenares de miles de personas en todo el Estado. La reduflación se ha sistematizado a partir de la subida de los precios de los productos básicos de una manera inaceptable. Los perjudicados, como siempre, son las clases trabajadoras que ven cómo su poder adquisitivo se reduce todavía más. Lamentablemente, la OCU calcula que un 7 % de los productos de la cesta de la compra están afectados por la reduflación. Y es irónico que mientras se habla de prosperidad, de crecimiento económico y del tema de las grandes economías occidentales y de que el PIB sigue creciendo, las grandes multinacionales de productos básicos y distribuidoras siguen con grandes beneficios.”
“Esta práctica consiste en reducir los productos, reducir su contenido mientras se mantiene el precio o incluso aumenta: pagas lo mismo por menos. Así, productos básicos como las cajas de cereales, la leche infantil, el detergente, etcétera, que son productos de consumo diario, han disminuido su medida sin que los precios se adapten a la realidad. Por ejemplo, un paquete de macarrones que hace dos días pesaba 500 gramos hoy pesa 440 o 450 gramos, pero sin bajar el precio. No solo es cosa de españoles y catalanes, es de las multinacionales — Cola Cao, pastas Gallo u otras empresas—. Lamentablemente, la picaresca está muy extendida, no es solo de un país, como algunos se creen. Es decir, nos imponen una dieta forzosa con porciones más pequeñas, pero por el mismo precio.”
“La reduflació és un problema real. És hora d’actuar amb decisió. Per això donarem suport a aquesta proposta i a totes les propostes que calguin per lluitar perquè un mercat sigui més transparent i més just. Moltes gràcies. -- 63 of 73 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de septiembre de 2024 Gracias, presidenta. Buenas tardes a todos. ¿A dónde hemos llegado? Les recuerdo que están en el Gobierno. Nos encontramos ante un problema que afecta directamente al bolsillo de las clases trabajadoras. La reduflación —cada día aprendemos una palabra nueva aquí, ¿verdad?—, traducido para que nos entendamos todos y todas, es una práctica perversa con el objetivo de intentar estafar al incauto consumidor; intentarlo.”
“S’ha d’actuar amb la màxima urgència per garantir un mercat transparent i just. Estem d’acord, llavors, en crear un índex de reduflació. D’aquesta manera es podrà monitoritzar el canvi en la mesura i el pes dels productes amb relació al seu preu. Instem els sindicats i a les associacions de consumidors a dir amb noms i cognoms quines empreses estan fent un ús fraudulent del pes i de les mesures. Exigim un etiquetatge que sigui transparent. Les empreses han d’indicar clarament si hi ha hagut un canvi en la quantitat o en la mesura del producte. Incentivar la innovació amb envasos sostenibles, implementar un sistema fiscal progressiu que gravi amb justícia els beneficis de les grans empreses. En resum, el Govern té el deure de garantir la protecció dels consumidors i lluitar contra les pràctiques comercials deslleials.”
“El problema, com deia abans, no és només la reduflació, que és una injustícia, més d’un sistema on les grans empreses i el gran capital —no parlem del botiguer, parlem de les grans empreses i el capital— s’enriqueixen a costa de la classe treballadora. La inflació— no causada pels treballadors—, l’augment del preu de l’energia, les retallades en serveis públics essencials com la sanitat, l’educació, l’habitatge, demostren clarament la necessitat d’un canvi de model econòmic que prioritzi el benestar de la població i redistribueixi la riquesa de manera més justa. Diguin-li, si volen, socialisme. Diguin-li si volen socialisme, però de veritat. És per això que avui i des d’aquesta tribuna instem el govern a prendre mesures contundents per combatre la reduflació i protegir els consumidors.”
“Els perjudicats, com sempre, són les classes treballadores, que veuen com el seu poder adquisitiu es redueix encara més. Lamentablement, l’OCU calcula que un 7 % dels productes de la cistella de la compra estan afectats per la reduflació. I és irònic que mentre es parla de prosperitat i de creixement econòmic i de ser una de les economies que va com un tiro i de les grans economies occidentals, i que el PIB continua creixent, les grans multinacionals dels productes bàsics i distribuïdores continuen amb grans beneficis. La realitat és que els productes es fan més petits i els salaris també. No només és la reduflació, sinó també els salaris i altres problemes. Però aquest és un altre.”
“O un paquet, per exemple — que fa dos dies pesava 500 grams— de macarrons, avui en porta 440 o 450, però sense abaixar el preu. No només és cosa d’espanyols i de catalans, ho fan moltes multinacionals: Cola Cao, pastes Gallo… Ho fan moltes altres companyies. Malauradament, la picaresca està molt ben estesa, no només en un sol país com alguns es pensen. És a dir, ens imposen una dieta forçosa amb porcions més petites, però amb el mateix preu. Fora conyes, aquesta situació no només és injusta i menyspreable, sinó que també incrementa en casos extrems la pobresa general de centenars de milers de persones a tot l’Estat. La reduflació s’ha sistematitzat a partir de la pujada dels preus dels productes bàsics d’una manera inacceptable.”
“Bé, gràcies, presidenta. Bona tarda a tothom. On hem arribat? Evidentment els recordo que estan al Govern. Ens trobem davant d’un problema que afecta directament la butxaca de les classes treballadores: la reduflació. Cada dia aprenem alguna paraula nova, aquí. Traduït i perquè ens entenguem tots i totes: la reduflació serà pràctica, perversa, amb l’objectiu d’intentar estafar l’incaut consumidor. Intentar. Aquesta pràctica consisteix a encongir els productes, a reduir el seu contingut, mentre el preu es manté o fins i tot augmenta. Pagues el mateix per menys. Així, productes bàsics com les caixes de cereals, la llet infantil, el detergent, etcètera, productes de consum diari, han disminuït la seva mida sense que els preus s’adaptin a la realitat.”
“Como decía antes, prefiero ser acusado de buenismo que de malísimo, porque el malísimo abunda y demasiado. (Aplausos).”
“También queremos subrayar que el voto final va a depender de la aceptación durante el trámite parlamentario de los temas que hemos expuesto, que creo que son temas en los que podemos estar todos de acuerdo y que, como hemos dicho, creemos fundamentales para dar respuesta efectiva a la atención de los niños y jóvenes migrados solos. En resumen, queremos acoger, sí, pero lo queremos hacer bien; lo queremos hacer bien, porque hablamos de migrantes que van a ser nuestros jóvenes y adultos del futuro, y por eso hay que tener recursos suficientes y las herramientas para garantizar los derechos de estos niños y adolescentes. Es una cuestión de humanidad, de derechos humanos y de practicidad, porque necesitamos a todos los niños en el futuro.”
“Creemos que hay que establecer un sistema transparente en cuanto a información que sea equitativo, que esté bien financiado y que permita dar una buena respuesta a esta situación de emergencia. Lo que defendemos y vamos a defender durante el trámite de la ley tiene que servir para ir más allá, para mejorar la propuesta que ha presentado el Gobierno, que es mejorable. Solo va a ser eficiente si, aparte de mecanismos de atención a las llegadas, hay mecanismos que hagan robusto el sistema donde finalmente se acoge a estos niños no solo en la llegada, sino en el lugar de destino. Por todo ello, hoy vamos a votar a favor de la toma en consideración de esta modificación de Ley Orgánica 4/2000.”
“Concretamente, un apartado que diga que los territorios establezcan acompañamiento a los jóvenes entre dieciocho y veintiún años. No queremos que a partir de los dieciocho queden en la calle, porque esto puede pasar en cuestión de años o meses; necesitamos financiación para poder hacer lo que hacemos en Cataluña. Por eso, he dado la cifra de menores tutelados, que ya son 7000; es un orgullo poder decir que tenemos a 7000 menores tutelados. Lo que necesitamos aquí, que no tenemos la llave de la caja, si queremos cumplir con los derechos humanos es infraestructuras para poderlo hacer, y esto es competencia del Estado, que es quien tiene la llave de la caja. Estamos contentos de hacer la integración, pero la queremos hacer bien.”
“Esto también es importante, porque si no hablamos de otro problema que también tenemos que abordar, pero no en este punto. En tercer lugar, enmiendas para mantener la coherencia del redactado en lo que hace referencia al escrupuloso respeto al marco competencial exclusivo autonómico en materia de políticas de infancia y de servicios sociales. En este sentido, también tenemos que hacer una enmienda para que cuando los menores se encuentren en su territorio de destino el Estado ya no tenga competencias para regular a través de real decreto ley, etcétera, las actuaciones que llevan a cabo las distintas comunidades autónomas. En cuarto lugar —y pensamos que también es de sentido común—, ¿no es más importante abordar la financiación de las políticas de acogida de los menores solos para poder garantizar sus derechos?”
“Tenemos que redefinir el concepto de sobreocupación y que todo el mundo tenga un mínimo de menores no acompañados para ser solidarios y cumplir con el respeto a los derechos humanos. Nuestra propuesta es que se establezca un número mínimo de plazas ordinarias de acogida que deben tener las distintas comunidades autónomas, todas las comunidades, y esta cifra tendría que corresponder al 25 % de las plazas totales que cada territorio dedica a la atención a la infancia. A partir de este umbral —por ejemplo, Canarias, Ceuta y Melilla podrían estar sobreocupadas, como cualquier otra comunidad con un 175 %—, enmiendas para que la Administración del Estado haga gestiones para garantizar que las personas que se derivarán a los distintos territorios son menores de edad.”
“Reconocemos —el señor Clavijo lo sabe— y somos conscientes de la urgencia y la emergencia que viven las islas Canarias, Ceuta y Melilla; lo sabemos. Solo en el último año y medio hemos recibido 832 -- 23 of 142 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de julio de 2024 personas de Canarias y lo hacemos encantados, pero lo que queremos decir es que esta ley necesita algunas enmiendas para mejorar. En este sentido, el Grupo Republicano propone cuatro cosas, cuatro bloques que creo que todo el mundo va a compartir si queremos ser coherentes con los valores que decimos defender. En primer lugar, hay que redefinir el concepto de sobreocupación, evidentemente, porque a veces uno puede tener sobreocupación porque no tiene centros o no tiene voluntad.”
“Tenemos 2362; 4200 que han salido ya con más de 18 años. En el último año y medio, hemos recibido a 1500. Es un orgullo poder dar una oportunidad. Con recursos o sin recursos, los vamos a sacar de donde sea, pero no los vamos a dejar tirados. Como decía antes, sería interesante que esta voluntad de acogida fuese compartida por todas las comunidades autónomas, igual que por todos los países. Esto sería fantástico. No tendría que haber ninguna comunidad que nos lo discutiera, porque tiene que cumplir la convención antes mencionada. Es una cuestión de compromiso con los derechos humanos y de la infancia, por lo cual, como decía antes, no hay discusión. Y precisamente porque acoger es garantizar derechos, no nos podemos quedar solo con aquello que ocurre en la llegada, también es importante aquello que ocurre en las comunidades de destino.”
“Nuestro grupo considera imprescindible abordar la situación de los menores de edad que llegan al Estado después de un proceso migratorio largo, peligroso y traumático. Para empezar, es importante entender —no hay ninguna duda— si tenemos que acoger o no a menores. Quien tiene la duda es la extrema derecha, porque los niños y adolescentes que llegan de terceros países sin adultos que los acompañen tienen derecho a ser acogidos y cuidados, según lo que establece la Convención de los Derechos de los Niños de 1989. No cumplirlo es extrema derecha. Estos menores necesitan protección, lo pinten como lo pinten. Estos niños necesitan protección para garantizar sus derechos. Cataluña siempre ha sido, con orgullo, tierra de acogida. Tenemos en estos momentos 2362 menores. Algunos dicen que no tenemos.”
“Tanmateix, volem subratllar que el vot final dependrà de l’acceptació, durant el tràmit parlamentari, dels temes que hem exposat, que crec que són temes que tothom estarà d’acord i, com hem dit, creiem fonamentals per poder donar resposta efectiva a l’atenció dels infants i joves migrats sols. En resum, volem acollir, sí, però volem fer-ho bé. Ho hem de fer bé, perquè parlem de migrants que seran els nostres joves i adults del futur. I, per això, cal tenir recursos suficients i les eines per garantir els drets d’aquests nens i adolescents. És una qüestió d’humanitat, de drets humans i també de practicitat, perquè ens fan falta aquesta canalla. Canalla, en català, vol dir nens, eh? No es pensin una altra cosa. I, com deia abans, prefereixo ser acusat de buenismo antes que de malismo, perquè el malismo abunda, i massa. Gràcies.”
“Creiem que cal establir un sistema transparent quant a informació, que sigui equitatiu, que estigui ben finançat, que permeti donar una bona resposta a aquesta situació d’emergència. El que defensem i defensarem durant el tràmit de llei ha de servir per anar més enllà, per millorar la proposta que ha presentat el Govern, que crec que és millorable. El sistema només serà eficient si, a més d’establir mecanismes d’atenció a les arribades, també s’estableixen mecanismes que facin robust el sistema allà on finalment s’acull aquests infants; no només al lloc d’arribada, sinó també al lloc de destí. Per tot això, avui votarem a favor de la presa en consideració d’aquesta modificació de Llei orgànica 4/2000.”
“Concretament, un apartat que estableixi que els territoris que ofereixin acompanyament als joves entre 18 i 21 anys, nosaltres no volem que, a partir dels 18 anys, la gent quedi al carrer, perquè això pot passar en qüestió d’un any o en qüestió de mesos, sinó que també necessitem un finançament per poder fer, com ja estem fent a Catalunya, per això, en aquests moments, la xifra de menors tutelats ja arriba pràcticament als 7000 menors tutelats, i és un orgull poder dir que tenim 7000 menors. Llavors, el que sí que necessitem, ja que no tenim la clau de la caixa, si volem complir amb els drets humans, és tenir els diners per poder-ho fer. I això crec que és competència de l’Estat, perquè és qui té la clau de la caixa i es pot fer. La integració, doncs, estem contents de fer-ho, però volem fer-ho bé. Seria una mica el resum, no?”
“En aquest sentit, també hem de fer una esmena per tal que, quan els menors es trobin al seu territori de destí, l’Estat ja no té competències per regular, a través de real decret, llei, etcètera, les actuacions que han de dur a terme les diferents comunitats autònomes. En quart lloc —també creiem que és de sentit comú— no és més important abordar el finançament de les polítiques d’acollida dels menors migrats sols per tal de poder garantir els seus drets?”
“-- 22 of 142 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de julio de 2024 En segon lloc, proposem esmenes per tal que l’Administració de l’Estat faci les gestions necessàries per garantir que les persones que es derivaran als diferents territoris són, efectivament, menors d’edat. Això també és important, perquè, si no, parlaríem d’un altre problema, que també l’hem d’abordar, però no seria en aquest punt d’aquí. En tercer lloc, entrarem esmenes per mantenir la coherència del redactat, en concret, en allò que fa referència a l’escrupolós respecte al marc competencial exclusiu autonòmic en matèria de polítiques d’infància i de serveis socials.”