Jordi Salvador i Duch
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Asimismo, la reserva del 4 % de la vivienda protegida; la emancipación y la vida independiente, que constan en la ley, -- 83 of 125 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 14 de julio de 2026 significan que vivas de manera independiente y que no te gestione nadie tu vida; los datos públicos y desagregados, porque solo se puede medir aquello que…”
“La teleassistència es torna un dret per a tothom, important. L’ajuda a domicili inclourà que t’acompanyin al metge i a comprar i una veïna o un amic podran ser reconeguts com a cuidadors sense conviure-hi, això és important. S’acaben les contencions com a rutina. Estem parlant de la llei de dependència.”
“Y, bueno, también quiero darles las gracias a todos por su trabajo. Hace veinte años esta Cámara prometió a la gente trabajadora que cuidar dejaría de ser un problema privado, que cuando en casa no se pudiera más habría un Estado detrás.”
“Evidentemente, no es su responsabilidad, señor ministro, pero es una realidad de la que partimos. Veinte años después, la realidad es esta: de cada cuatro euros de nuestro sistema, el Estado tiene que pagar poco más del 27 %. Concretamente, el año pasado pagó 3657 millones de euros de un coste de más de 13 600 millones.”
“Ahí sí que quisiera decirle que es una de las espinas clavadas que tengo en la negociación de este real decreto ley. Nosotros pedimos al ministerio una revisión anual vinculada a los costes y a la demanda: la inflación, el envejecimiento… El dinero se devora calladamente, como ocurrió desde 2011.”
“Avui votem sí per la senyora que espera a la plaça de residència, el noi Amela, que necessita el suport les vint-i-quatre hores, a la treballadora familiar que cobra 1000 euros per una feina que en val molt més.”
The complete record
Every one of 1,397 lines we hold for Jordi Salvador i Duch, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 27 of 28.
“Jo demano aquest vot afirmatiu perquè potser nosaltres podem esperar moltes coses, però hi ha gent que cada dia que espera és un dia més de patiment. Moltes gràcies i apel·lo a les seves consciències, a la seva humanitat i fins i tot al pragmatisme perquè votin que sí i que es prenguin aquesta iniciativa legislativa popular d’una manera molt seriosa, perquè juguem amb la vida de 500 000 persones. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes a todos y todas. Hoy comparecemos ante el hemiciclo con una propuesta clara y urgente: defender la necesidad de una regularización exprés para más de medio millón de personas inmigradas que se encuentran en situación irregular desde el punto de vista administrativo. Hay que llevar a una senda justa y correcta esta realidad.”
“Sí que és veritat que van ser temporals per necessitats de la pandèmia, però és que la gent no són clínex. Ara valen i ara no valen, això no pot ser. Seria una vergonya regularitzar només per un temps i després no. Què significa això? Una regulació dels immigrants en situació irregular és una qüestió de justícia, d’humanitat i, com deia, també de pragmatisme. No podem seguir ignorant les necessitats i els drets de milers de persones que conviuen entre nosaltres. No volem societats amb ciutadans de primera i de segona. És el nostre deure i la nostra responsabilitat la solució d’aquests problemes. La regularització exprés, avui i ara, és una manera de millorar les vides de tothom i ens fa millors persones.”
“Igual que ara els nostres joves estan enriquint les societats d’allà on van. Després, també vull apel·lar la memòria històrica. Hem sigut un país d’emigrants. Sembla mentida que alguns no recordin ni això, i no està tan lluny en el temps. A més, no és una mesura que sigui excepcional. No estem inventant la sopa d’all, senyores i senyors. L’Estat espanyol ha viscut nou regularitzacions al llarg de la nostra democràcia, cinc d’elles a càrrec del Partit Popular i quatre a càrrec del Partit Socialista. Però des de l’última fa ja divuit anys, i són massa anys. Però tampoc és una mesura innovadora a la resta d’Europa i del món, per exemple, dèiem, a la Unió Europea, s›han produït quaranta-tres regularitzacions des de l’any 1998 i en disset Estats membres s’han produït regulacions exprés a Portugal, Itàlia i França.”
“Si no que els ho preguntin als molts països que estan rebent als nostres joves, que també són immigrants, 30 000 que marxen cada any, i que no ens agradaria que fossin tractats com són tractats aquí. I si aquí podem evitar-ho, ho hem de fer. La regularització, per exemple, augmentaria immediatament les contribucions a la Seguretat Social, la fiscalitat i impulsaria l’activitat econòmica legal. Això no ho diu ja ni Karl Marx, ho diu l’AIReF, ho diu el ministre Escrivà, que fan falta tota aquesta gent, 300 000 persones anuals, perquè les pensions puguin funcionar, i aquesta gent ha de treballar. En tercer lloc, i a més, no podem oblidar la contribució dels immigrants a la riquesa cultural i social dels nostres països. La diversitat és un valor positiu que enriqueix les nostres societats i ens fa més forts com a pobles.”
“Saben que avui és un dia històric per les seves vides. Només una passa, encara queda la definitiva, però ja és una passa que, sense aquesta passa, ja no pot haver-n’hi cap altra. Per això hem de votar avui que sí. Considerem que és una situació inacceptable que en una societat i en un Estat que s’autodenomina, ell mateix, com social, democràtic i just es facin aquest tipus de polítiques. En segon lloc, si no es vota sí per conviccions democràtiques, per conviccions humanitàries, fem-ho per conviccions econòmiques. A alguns això potser els agrada més. Podeu afegir que ha estat demostrat que la regularització beneficia no només als immigrants en situació irregular, sinó també a l’economia i a la societat receptora que el rep.”
“La tracta amb finalitats d’explotació laboral, també d’explotació sexual, la violència de gènere, etcètera, és molt més fàcil de fer contra aquestes persones que sobre qualsevol altre. Estem permetent una forma moderna d’esclavitud que afecta milers de persones als nostres països. Algun dia s’estudiarà als llibres d’història que hi havia gent de primera i gent de segona, igual que ara estudiem l’esclavatge en altres segles. La invisibilització d’aquest problema permet l’abús, l’explotació i, en alguns casos, fins i tot la mort. I a alguns no els interessa massa, a alguns els pot sonar exagerat, això que dic. -- 12 of 72 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 9 de abril de 2024 Les persones que avui estan a la tribuna i els milers que segueixen des d’arreu de molts llocs aquest debat saben que no exagero ni un pèl amb el que dic.”
“Perquè si som coherents amb els drets humans que diem defensar — ens omplim la boca de drets humans i donant lliçons a tot el món occidental i després a casa nostra passa el que passa— no podem permetre que milers de persones visquin en les més greus condicions de precarietat i vulnerabilitat a causa de la seva situació administrativa irregular. Aquestes persones són treballadores i treballadors. En el meu cas són germans de classe. Són germans de classe, com nosaltres. Famílies i infants que es troben exclosos dels drets més bàsics, com ara l’accés a la sanitat, a l’educació i al treball digne. I que es veuen obligades per una situació administrativa amb el viure en infrahabitatges i en l’economia submergida. Però és que, a més, mantenir a persones en situació irregular els exposa a l’explotació laboral i a la vulneració de drets bàsics.”
“Només per raons democràtiques, això hauria de tenir un sí rotund i unànime de tot aquest hemicicle, i no permetre que torni a passar el que va passar a l’anterior legislatura, que em fa vergonya veure com això va decaure per falta de voluntat política. Per la gent, a vegades, la iniciativa legislativa popular és l’única manera que tenen de poder legislar directament sense intermediaris. Només per això hem de votar que sí. Per altra banda, els he de dir que hi ha raons suficients, a banda de les democràtiques, en diré unes quantes més, per no tan sols permetre aquesta tramitació, la qual cosa seria una aberració democràtica, sinó, a més, per votar-hi que sí, i m’avanço ja a la tramitació perquè crec que les coses són molt clares. En primer lloc, per què hem de votar que sí?”
“Si em permeteu, vull agrair especialment —un assumpte personal— a la María Dantas, companya de bancada, lluitadora incansable durant aquests quatre anys, de la qual em sento molt orgullós d’haver estat al seu costat, perquè és un exemple per molts, un referent per molts. María, gràcies. Dit això, més de 600 000 signatures oficials, més de 600 000 signatures oficials sense comptar que els afectats, per raons òbvies, no podien fer signatures, entre d’altres coses. Una ILP sostinguda per més de nou-centes organitzacions de la societat civil, des d’organitzacions socials fins la Conferència Episcopal. Això són molts suports.”
“Gràcies, presidenta. Bona tarda a tothom. Avui compareixem davant d’aquest hemicicle amb una proposta clara i urgent: defensar la necessitat d’una regularització exprés per a més de mig milió de persones immigrades que es troben en situació administrativa irregular als nostres respectius pobles i països. Cal donar una sortida justa i bona a aquesta realitat. Vull començar la intervenció donant les gràcies a molta gent que ens segueix avui des de la tribuna, a tota la gent que va recollir aquestes signatures: entitats socials, religioses, col·lectius varis, sindicats, partits, associacions, ONG, veïns i veïnes, que han treballat durant anys per portar 600 000 signatures, una iniciativa legislativa popular que pot suposar la millora de vida de moltes persones.”
“La soledad no deseada es tan solo una parte de esta cuestión más amplia, que debe ser abordada con urgencia y con los recursos necesarios. Necesitamos una revisión del contenido de la ley de dependencia, porque ha quedado obsoleta desde hace años, desde la ley de Zapatero, una actualización y financiación suficiente. De nada sirven propuestas no de ley y leyes sin financiación adecuada. Tenemos que poder hacer lo que decimos que queremos hacer. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Hay quien tiene excusas inaceptables e imperdonables y que ha votado en contra de un presupuesto de 47 000 millones de euros, más del 34 % que el último presupuesto; más de 2300 millones de euros destinados a derechos sociales, un 34 % más que en el año anterior. Con una financiación estatal deficiente, la irresponsabilidad de este voto nos hace doble daño. Si, además, añadimos que se necesitan otros presupuestos, ya se pueden imaginar la indignación y el enfado de este grupo parlamentario y de mi partido. No podemos permitir que los intereses partidistas pongan palos en las ruedas al bienestar social. Hay que exigir responsabilidad y compromiso con el futuro de nuestro país y el bienestar de nuestros conciudadanos.”
“Un ejemplo concreto: hay que destacar la aportación del Estado para la financiación de la ley de dependencia. Vale, podría ser una parte de la ley de dependencia. Cuando pedimos apoyo porque esta ayuda no es suficiente es algo que falla, ¿no? En el tema de la ley de dependencia, la aportación del Estado por ley tendría que ser del 50 %. En estos momentos, y basándonos en datos contrastados por el conseller de Derechos Sociales, no llega ni al 24 % a día de hoy; el 24 % del 50 % que les tocaría pagar; una cifra que pone en evidencia la infrafinanciación crónica que sufrimos, lo cual no nos permite luchar contra la soledad no deseada, entre otros problemas sociales. También hay que denunciar aquí la corta mirada de los partidos que no piensan en el futuro de nuestro país.”
“En este sentido, por ejemplo, la Generalitat ha establecido el Programa Comunitats contra L’aïllament Social, cuyo objetivo es atender a personas en situación de vulnerabilidad social, ofrecer apoyo individualizado y acompañamiento en favor de la inclusión y la socialización. También hemos puesto en marcha un servicio de ayuda integral a las personas mayores en el ámbito rural para garantizar la ayuda continuada en su entorno habitual. Aquí viene la parte en la que no estamos de acuerdo. A pesar de esto y de nuestros esfuerzos, nos hallamos ante dos problemas graves en esta soledad no deseada. En primer lugar, y como sucede con otros problemas, la financiación estatal es insuficiente. Hay que hacer frente a esta situación con seriedad y solicitar una distribución equitativa de recursos.”
“-- 55 of 68 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 19 de marzo de 2024 Pero esto no podemos permitirlo, no podemos permitir una intromisión de nuestras competencias y que estas queden desdibujadas. Señora diputada, no es personal, ni mucho menos, no es una mala PNL. El trabajo que están haciendo ya se está haciendo en la Generalitat de Cataluña. Concretamente, en el Departament de Drets Socials han impulsado programas para luchar contra la soledad no deseada y el aislamiento social y en estos programas se incluye, como pueden repasar, el apoyo individualizado a personas en situación de vulnerabilidad, sensibilización de la población, fomento de autonomía personal, apuesta por redes comunitarias y refuerzo del papel crucial del voluntariado y las entidades sociales.”
“Todo lo que proponen hoy representa, no obstante —debo decirlo y ya se ha dicho, pero es que es así—, una invasión de competencias clarísima, una intromisión en las competencias que corresponden a la Generalitat de Cataluña y a su Parlamento. El Estado, como gran recaudador de impuestos, tiene que hacer su parte aportando los recursos necesarios, pero sin interferir en el trabajo que corresponde a la Generalitat de Cataluña. Sabemos cómo cuidar de nuestra gente, ya tenemos una estrategia nacional, y esto algunos no lo entienden. Confunden el Estado con los distintos pueblos y tienen que ser fieles a sus siglas. Es muy importante este tema. Ya hemos visto que con el tema del catalán se ha dado un gran paso adelante, la gente lo ha aprendido y ahora ya no se utiliza el auricular; estupendo.”
“Cal una revisió del contingut de la llei de dependència, perquè això ha quedat obsolet des de fa molts anys, des de la llei de Zapatero, una actualització i, sobretot, acompanyar-la del finançament suficient. De res ens serveixen les propostes no de llei, ni les lleis, sense un finançament adequat. I això, que es pugui fer allò que diem que fem. Moltes gràcies. Buenas tardes a todos. Estoy muy contento de ver cómo han aprendido catalán. Todos lo entienden, no necesitan auriculares. Es un gran paso adelante. Dicho esto, hoy compartimos una preocupación fundamental: la soledad no deseada y el aislamiento social. Es un tema que toca muchas fibras sensibles de nuestra sociedad y requiere una respuesta decidida y efectiva.”
“47 000 milions d’euros, més del 34 % que l’últim pressupost. Més de 2300 milions d’euros destinats a drets socials, un 34 % més que l’any anterior. Amb un finançament estatal deficient, la irresponsabilitat d’aquest vot ens fa doblement mal. Si a això, a més, s’hi afegeix que calen uns altres pressupostos, us podeu imaginar la indignació i l’enfadament que té aquest grup parlamentari i el meu partit. No podem permetre que els interessos partidistes posin pals a les rodes al benestar social. Hem d’exigir responsabilitat i compromís amb el futur del nostre país i el benestar dels nostres conciutadans. La solitud no desitjada és només una part d’aquesta qüestió més àmplia que necessita ser abordada amb urgència i amb els recursos necessaris, com deia.”
“Quan algú ha de demanar suport perquè aquesta ajuda no el fa ser suficient, és que hi ha una cosa que falla. Doncs bé, en el tema de la llei de dependència, l’aportació de l’Estat per llei hauria de ser el 50 %. En aquests moments, i amb dades d’avui, contrastades amb el conseller de Drets Socials, no arriba ni al 24 %, amb dada actualitzada d’avui. 24 % del 50 % que els tocaria pagar. Una xifra que evidencia l’infrafinançament crònic que patim i que impedeix l’adequat desenvolupament dels programes destinats a lluitar contra la solitud no desitjada i altres problemàtiques socials. En segon lloc, hem de denunciar també aquí la mirada curta dels partits que no pensen en el futur del nostre país. Hi ha qui amb excuses inacceptables, imperdonables, han votat en contra d’un pressupost de 47 000 milions d’euros.”
“A més, s’ha posat en marxa el Servei d’atenció integral a les persones grans en l’àmbit rural, destinat a garantir una assistència continuada i integrar les persones grans en el seu entorn habitual. Molt bé. I aquí ve la part en què no estem d’acord. No obstant això, i tots els nostres esforços, ens trobem amb dos problemes greus davant d’aquesta solitud no desitjada. En primer lloc, i com en tants altres problemes, el finançament estatal és insuficient. Hem de fer front a aquesta situació amb serietat i exigir una distribució equitativa dels recursos. A tall d’exemple concret —a tall d’exemple concret—, cal destacar l’aportació de l’Estat al finançament de la llei de dependència. Bé, parlem de la llei de dependència, en certa manera, la solitud pot ser una part d’aquesta llei de dependència.”
“Ja ha impulsat diversos programes destinats a lluitar contra la solitud no desitjada, l’aïllament social i aquests programes inclouen —com poden vostès repassar— el suport individualitzat a persones en situació de vulnerabilitat, la sensibilització de la població, el foment de l’autonomia personal, la l’aposta per les xarxes comunitàries, el reforç del paper crucial del voluntariat i les entitats socials. En aquest sentit, per exemple, la Generalitat ha establert el programa Comunitats contra l’aïllament social, que té com a objectiu atendre les persones en situació de vulnerabilitat social, oferint-los suport individualitzat, acompanyament cap a processos d’inclusió i socialització, etcètera.”
“Sabem com cuidar la nostra gent. Nosaltres ja tenim una -- 54 of 68 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 19 de marzo de 2024 estratègia nacional i això alguns no ho entenen. Confonen l’Estat amb el que són els diferents pobles i han de ser fidels a les seves sigles. És molt important aquest tema. Ja hem vist que amb el tema del català s’ha fet un gran pas i la gent ja l’ha après, sense pinganillo ni res moltes vegades, i està molt bé. Però això no ho podem permetre, no podem permetre una intromissió a les nostres competències i que aquestes siguin desdibuixades. Senyora diputada, no és personal, ni molt menys, no és una mala PNL, no ho és, la veritat és que la feina que hi està fent ja s’està fent a la Generalitat de Catalunya, concretament pel Departament de Drets Socials.”
“Bona tarda a tothom. Primer, una prèvia. Estic molt content de veure com han après català molt aviat, ara ho entenen tot, ja, sense pinganillo ni res, i és un gran pas. Dit això, avui compartim una preocupació fonamental, la solitud no desitjada i l’aïllament social. És un tema que toca moltes fibres sensibles de la nostra societat i requereix una resposta decidida i efectiva. Tot el que proposen avui representa, però, i ho haig de dir —ho han dit abans, però és que és així, pintin com ho pintin—, una invasió competencial claríssima, una intromissió en les competències que corresponen a la Generalitat de Catalunya i al seu Parlament. L’Estat, com a gran recaptador, com a gran recaptador d’impostos, ha de fer la seva part, aportant recursos necessaris, però sense interferir en la feina que correspon a la Generalitat de Catalunya.”
“Es muy sencillo: traigan aquí una propuesta, ahorremos la sentencia, porque —estaremos de acuerdo— creo que habría consenso absoluto en esta Cámara. Muchas gracias.”
“Crec que estarem d’acord, crec que tindríem un consens absolut d’aquesta cambra. Moltes gràcies. Señor ministro, no discutía el tema del salario mínimo interprofesional —votamos a favor—; hablábamos de los despidos improcedentes. Sabe usted que no cumplen la Carta Social Europea, en este punto no la cumplen. Entonces, nosotros sencillamente le pedimos que la cumpla e incluso que se ahorren ser condenados judicialmente una vez más por el tribunal europeo. Esto es muy sencillo. Propongan aquí una ley, como ya se hizo con una interpelación al ministerio de Díaz, a favor de hacer una ley en la que realmente se cumpla esta Carta Social Europea en cuanto a las causas y en cuanto a los despidos, que tienen que ser reparadores y disuasorios.”
“Senyor ministre, no discutíem el tema del salari mínim interprofessional, que vam votar a favor, estàvem parlant del tema dels acomiadaments improcedents que sap vostè que no compleixen la Carta Social Europea. No la compleixen, en aquest punt no la compleixen. Llavors, el que nosaltres simplement li demanem és que la compleixin i fins i tot que s’estalviïn ser condemnats judicialment una vegada més pel Tribunal Europeu. I això és molt senzill, proposin aquí una llei, com ja vam fer una interpel·lació amb la ministra Díaz, a la qual va votar a favor, de fer una llei en la qual realment es compleixi aquesta Carta Social Europea quant a les causes i quant als preu dels acomiadaments, que sigui reparador i que sigui dissuasiu. És molt senzill, portin una proposta aquí i estalviem la sentència.”
“Con una indemnización máxima de 33 días de salario por año trabajado, muchos trabajadores y trabajadoras reciben compensaciones inadecuadas que no consideran factores como la edad, la situación económica familiar o el impacto en su carrera profesional. Mi pregunta es la siguiente. Concreto: ¿qué hace el Gobierno para garantizar indemnizaciones justas, restablecer los derechos de trabajadoras y trabajadores despedidos sin causa?, ¿cómo asegurará el Gobierno que España cumple con la normativa de la Carta Social Europea y no interviene para influir en las resoluciones del Comité Europeo de Derechos Sociales? Esta es la pregunta. Gracias.”
“Hace dos años la UGT presentó una denuncia en los tribunales europeos en la cual se lee que actualmente en el Estado español su legislación laboral no cumple con la Carta Social Europea en el sistema de indemnizaciones en despidos injustificados en España. A raíz de la denuncia, el Comité Europeo de Derechos Sociales ha admitido a trámite esta denuncia en julio de 2023 y estaba prevista la resolución en noviembre pasado; pero hemos recibido una información preocupante contrastada por parte de los sindicatos mayoritarios acerca de posibles movimientos por parte de la gente española del comité que depende directamente del ministro de Justicia para tratar de influir en esta decisión, y esto sí que sería grave. El sistema actual de indemnizaciones por despidos —repito— injustificados e improcedentes en España no es justo.”
“El sistema actual d’indemnitzacions per acomiadaments, repeteixo, injustificats i improcedents a Espanya no és just, amb una indemnització màxima de 33 dies de salari per any treballat. Molts treballadors i treballadores reben compensacions inadequades que no consideren factors com l’edat, la situació econòmica familiar o l’impacte en la seva carrera professional. Per tant, la meva pregunta és la següent i concreta: què farà el Govern per garantir indemnitzacions justes i restablir els drets dels treballadors i treballadores acomiadats sense causa? Com assegurarà aquest Govern que Espanya compleix amb la normativa de la Carta Social Europea i no intervé per influir en les resolucions del Comitè Europeu de Drets Socials? Aquesta seria la pregunta. Gràcies. Buenos días, señor ministro Bolaños.”
“Bon dia, senyor ministre Bolaños. Fa dos anys la UGT va presentar una denúncia als tribunals europeus en la qual diu que actualment l’Estat espanyol, la seva legislació laboral, no compleix amb la Carta Social Europea en el sistema d’indemnitzacions pels acomiadaments injustificats a Espanya. Arran de la denúncia, el Comitè Europeu de Drets Socials va admetre a tràmit aquesta denúncia el juliol de 2023 i estava prevista la resolució el novembre passat. No obstant això, hem rebut una informació preocupant i contrastada per part dels sindicats majoritaris sobre possibles moviments per part de la gent espanyola en el comitè, que depèn directament del ministre de Justícia, per retardar i influir en aquesta decisió. I això sí que seria greu.”
“Y puesto que me ha quedado un poco de tiempo, le formularé una pregunta. El presidente Macron ha dicho que enviaría soldados al frente de Ucrania. ¿Podemos decir que el Estado español no enviará soldados al frente de Ucrania, como sí ha dicho el presidente francés? Muchas gracias.”
“Según el Centro Seferad, y confirmado por la Plataforma de Contratación del Sector Público, sabemos que en noviembre de 2023 España exportó municiones a Israel -- 10 of 66 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 28 de febrero de 2024 por valor de un millón de euros. Hay que recordarle que el Tratado sobre el Comercio de Armas impide estas transferencias, con contrato o sin contrato previo, con licitación o sin ella, por si viola las regulaciones internacionales o pueden utilizarse en matanzas de civiles. Por ello le urgimos a que se comprometa a no exportar armas a Israel, como se ha hecho en otras guerras, y que amplíe la demanda a la Unión Europea. El respeto a los derechos humanos y la paz debe prevalecer a la regulación del comercio de armas, y esto vale para cualquier guerra, y para la masacre de Gaza y Cisjordania también.”
“La vida es imposible en Gaza, un territorio que solo tiene 41 kilómetros de largo por 10 kilómetros de ancho y que a día de hoy es un campo de concentración al aire libre del que no puede escapar nadie; un infierno que, aunque parezca mentira, puede ir a más si siguen los ataques a los civiles o se paraliza la ayuda humanitaria a través de la UNRWA. Esperemos que el Estado español siga colaborando con esta agencia. De hecho, ministro Albares, valoramos que usted siga adelante con esta ayuda, cuestión sobre la que le hicimos una pregunta en su comparecencia. No obstante, esto no es suficiente, y le explico el porqué. Nos gustaría que hoy aquí, señor ministro — lo ha dicho, pero quisiéramos que lo reafirmara con mayor contundencia—, asegurara que se niegan a comerciar con armas con el Estado de Israel.”
“El respecte als drets humans i a la pau ha de prevaldre en la regulació del comerç d’armes. I això val per a qualsevol guerra, també per a la massacre de Gaza i Cisjordània. Bé, també, com que em queda una mica de temps, li faré una pregunta. El ministre Macron ha dit que enviaria soldats al front d’Ucraïna. Podem dir que l’Estat espanyol no enviarà soldats al front d’Ucraïna en aquests moments i en aquest context actual, com sí que ha dit el president francès? Moltes gràcies. La guerra en Gaza es un infierno diario, una masacre de civiles, con más de treinta mil muertos y setenta mil heridos. Los bombardeos han destruido fábricas, hospitales, colegios.”
“Ens agrairia que avui aquí, senyor ministre, ho a dit, però que es reafirmés amb més contundència en el rebuig i la prohibició de comerç d’armes amb l’Estat d’Israel. Segons el Centre Delàs, i confirmat per la Plataforma de Contractació del Servei Públic, sabem que el novembre de 2023 —el novembre— Espanya va exportar municions a Israel per valor d’1 milió d’euros. Cal recordar-li que el Tractat sobre el Comerç d’Armes impedeix aquestes transferències, tinguin contracte o no tinguin contracte anterior i licitacions anteriors, si violen obligacions internacionals o poden ser utilitzades en matances de civils. Per això ens urgeix que reafirmi aquí i ara el seu compromís per a la prohibició d’exportació d’armes a Israel, també d’empreses privades, com s’ha fet en altres guerres, i que ampliï la demanda a tota la Unió Europea.”
“Bé, la guerra a Gaza és un infern diari, una massacre de civils que ja arriba als trenta mil morts i més de setanta mil ferits. Els bombardejos han destruït fàbriques, hospitals, escoles. La vida és impossible, a Gaza. És impossible, a Gaza. Un territori que només té 41 quilòmetres de llarg per 10 quilòmetres d’amplada i que és avui un camp de concentració a l’aire lliure d’on no es pot escapar ningú. Un infern que, encara que sembli mentida, pot anar a més si continuem els atacs als civils o si es paralitza l’ajuda humanitària via UNRWA. I esperem que l’Estat espanyol continuï col·laborant amb la UNRWA. De fet, valorem, ministre Albares, que vostè hagi dit que continua amb aquesta ajuda a una pregunta que vam fer en la seva compareixença. Ara bé, no és suficient —no és suficient— i m’explico per què no.”
“Bon dia, senyor ministre, senyor Albares. No anem a discursos, anem a l’acció directa. Manté l’Estat espanyol relacions comercials amb l’Estat d’Israel amb armes i materials per a ús militar? Buenos días, señor ministro. Vamos a la cuestión directamente. ¿El Estado español mantiene relaciones comerciales con el Estado de Israel con armas y materiales para uso militar?”
“No queremos apoyar gobiernos de extrema derecha ni alimentar el fuego de la guerra, sea practicada por cualquier gobierno. Estamos hablando de derechos humanos, señoras y señores, y esto es inaceptable. No podemos seguir pasivos, tenemos que ir más allá de las palabras y, sobre todo, exigimos continuar y aumentar con la ayuda a través de la UNRWA, la agencia de las Naciones Unidas para la población refugiada de Palestina en Oriente Medio, una comunidad de 5,9 millones de personas. Casi la cuarta parte de la población refugiada del mundo depende de esta asistencia y dejar de hacerlo sería condenar a muerte a centenares de miles de personas. Por eso, vamos a votar la mayoría de los puntos de esta propuesta, pidiendo que se reconsidere alguna cuestión semántica en aras al consenso, pero en el sentido estamos de acuerdo con esta propuesta.”
“Hay que exigir que la ayuda humanitaria se mantenga y aumente la liberación de los prisioneros de guerra y presos políticos palestinos, y el fin del secuestro de los israelíes por parte de Hamás; que se defienda el derecho a la autodeterminación del pueblo palestino y el reconocimiento de su derecho a tener un Estado propio; poner fin al comercio de armas con Israel, incluyendo la prohibición de negocios de empresas privadas, como se ha hecho en otras guerras; revisar las relaciones con el Gobierno de Israel como medida de presión, y condenar tanto la violencia de Hamás como la de los colonos israelíes. La protección de la población civil no debe significar, y no significa, que nadie se confunda, dar respaldo a ningún régimen teocrático, ni a Israel ni a la Palestina de Hamás.”
“Resumiré lo que creemos que son mínimos indispensables, sin enredarnos en cuestiones semánticas que, a pesar de ser importantes, pueden ser también la excusa para no actuar. Por eso, nuestro grupo parlamentario está de acuerdo con muchas de las propuestas realizadas por el grupo de Podemos y votaremos la mayoría de los puntos. No obstante, algunos no, pero coincidimos en que hace falta un alto el fuego inmediato.”
“¿Es suficiente lo que está haciendo el Gobierno, a pesar de que reconocemos que se han hecho cosas? Creemos que no. Es cierto, y aquí felicito al Gobierno, que tras la sentencia del Tribunal de La Haya y ante la pregunta directa que Esquerra hizo directamente al ministro Albares, el ministro afirmó que el Gobierno español no retiraría la ayuda humanitaria, como hicieron Estados Unidos y otros países satélites. Dijo el ministro que no seguirían los pasos de Estados Unidos, que había anunciado retirar la ayuda humanitaria a la UNRWA. Algo criminal, porque la de la UNRWA es la única ayuda que resulta vital para la supervivencia de cinco millones de personas palestinas. Y está bien ese gesto que ha tenido, pero no es suficiente.”
“Y eso es lo que les está ocurriendo a dos millones de palestinos, niños inocentes incluidos. Es una cuestión humanitaria ante la cual no podemos girar nuestra espalda. ¿Y cuál es nuestra responsabilidad, la responsabilidad de los que estamos hoy aquí? ¿Quién es nuestra responsabilidad? ¿Cuál es mi responsabilidad en estos momentos? Creo que nuestra responsabilidad es exigir al Gobierno, y por eso estamos aquí, que se haga responsable y que haga todo lo posible para poner fin a esta atrocidad. Hoy hablamos de la guerra de Israel, pero esta responsabilidad se extendería a cualquier otro conflicto similar. Y, como decía, ¿cuál es nuestra responsabilidad y qué es lo que pedimos? Pues exigir al Gobierno que vaya más allá de gestos simbólicos a favor de la paz, porque sabemos que con palabras no basta para detener la guerra.”
“No sé si se puede denominar genocidio o no ―no entraremos en estos debates aunque las palabras son importantes; no lo sé―, pero lo que sí sabemos es que lo que vemos cada día en las noticias es un Gernika televisado y bien documentado, eso sí lo sé. Y antes poníamos el grito en el cielo cuando se bombardeaba a la población civil indefensa, ahora parece que es el pan de cada día y no pasa nada; la humanidad no ha aprendido nada. Sabemos que hay centenares de miles de palestinos civiles que mueren -- 50 of 73 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 27 de febrero de 2024 bajo las bombas, sin ninguna vía de escape y sin refugio posible; centenares de miles de personas que se preguntan si sobrevivirán hasta el día siguiente, si tendrán algo para comer o si realmente tendrán un mañana.”
“Está claro que la masacre del 7 de octubre es insoportable y que el gobierno de Hamás en Gaza no es un modelo de nada, pero tampoco es aceptable ningún tipo de respuesta indiscriminada hacia la población civil palestina en Gaza y Cisjordania. (La señora presidenta ocupa la Presidencia). No lo es y no queremos ser pasivos, no queremos estar indiferentes ante una guerra que ya ha puesto fin a más de 30 000 vidas, ha dejado más de 70 000 heridos y ha forzado a más de dos millones al exilio. Una guerra que ha dejado un rastro de destrucción en un territorio donde centenares de miles de niños y niñas — repito, centenares de miles de niños y niñas— malviven o sobreviven atrapados sin poder escapar.”
“Per tot plegat, votarem la majoria dels punts d’aquí i també demanem que es reconsideri algun tema semàntic, per bé del consens, però en contingut i en substància estem d’acord amb el que es proposa. Moltes gràcies. Gracias, presidente. Buenas tardes. En primer lugar ―huelga decirlo pero hay que decirlo―, cuando nos referimos al Estado de Israel no lo hacemos para atacar al pueblo de Israel ni a los cristianos, palestinos y árabes que viven en esas tierras, el objetivo es poner presión sobre el Gobierno de Israel y aquella facción que denominamos sionista en un intento de resolver un conflicto que no conoce descanso y clama por una solución. Son decenas de años de conflicto y crueldad que simplemente no podemos tolerar, como se ha dicho.”
“No volem donar suport a governs d’extrema dreta. No volem alimentar el foc de la guerra, sigui practicada pel govern que sigui. Estem parlant de drets humans, senyors, senyores i senyories, de drets humans. I això és inacceptable i no podem seguir passius. Hem d’anar molt més enllà de les paraules. I sobretot, exigim continuar i augmentar amb ajuda l’ajuda a través de l’UNRWA, l’Agència de les Nacions Unides per la Població Refugiada Palestina a Orient Mitjà. Una comunitat de 5,9 milions de persones, gairebé la quarta part de la població refugiada del món, depèn d’aquesta assistència. Deixar de fer-ho seria condemnar a mort centenars de milers de persones.”
“No obstant això, algun no, però sí que coincidim que cal un alto al foc immediat, que cal exigir que l’ajuda humanitària es mantingui i que augmenti; l’alliberament dels presos de guerra i els presos polítics de guerra palestins; la fi del segrest dels israelians de Hamas; que es respecti el dret d’autodeterminació del poble palestí i el reconeixement del seu dret a tenir un estat propi; posar fi al comerç d’armes amb Israel, incloent-hi la prohibició dels negocis a empreses privades, com s’ha fet en altres guerres; revisar les relacions amb el Govern d’Israel com a mesura de pressió; condemnar tant la violència de Hamas com la dels colons israelians. La protecció de la població civil no ha de significar i no significa, que ningú es confongui, donar suport a cap règim teocràtic, ni a Israel ni a la Palestina de Hamas.”
“Va dir que no seguirien els passos dels Estats Units i que no retirarien l’ajuda a l’UNRWA, la qual cosa considero un acte criminal, la gent que ha retirat l’ajuda l’UNRWA, perquè és l’única ajuda que és vital per a la supervivència de més de cinc milions de persones palestines. I està bé, aquest gest que ha tingut, està bé, però no és suficient, com deia. Resumiré el que creiem que són mínims indispensables, sense enredar-nos en qüestions semàntiques que, tot i ser molt importants, també poden ser l’excusa per no actuar. Per això, des del nostre grup parlamentari estem d’acord amb moltes de les propostes que ha fet el grup de Podem i votarem la majoria dels punts.”
“Avui parlem de la guerra d’Israel, però aquesta responsabilitat s’estendria a qualsevol conflicte similar. I com deia, quina és la nostra responsabilitat? I què és el que demanem? Doncs, la d’exigir al Govern que vagi més enllà de gestos simbòlics a favor de la pau, perquè sabem que amb paraules no n’hi ha prou per aturar la guerra. És suficient el que està fent el Govern?, malgrat reconèixer que ha fet coses. Però creiem que no. És veritat—i aquí felicito el Govern— que després de la sentència del Tribunal de la Haia i davant de la pregunta directa d’Esquerra que vam fer en compareixença, el ministre Albares va afirmar que el Govern espanyol no retiraria l’ajuda humanitària, com sí que van fer els Estats Units i altres països satèl·lits. Això és interessant.”
“Sabem que hi ha centenars de milers de palestins i civils que moren sota les bombes sense cap via d’escapament, sense cap refugi possible. Centenars de milers de persones que es pregunten si sobreviuran demà, si tindran alguna cosa per menjar o si realment tindran un demà. Això és el que està passant a dos milions de palestins, amb infants innocents inclosos, i això és una qüestió humanitària a la qual no podem girar l’esquena. -- 49 of 73 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 27 de febrero de 2024 I quina és la nostra responsabilitat? Els qui estem avui aquí, quina és la nostra responsabilitat? Quina és la meva responsabilitat en aquest moment? Crec que la nostra responsabilitat és exigir al Govern, per això estem aquí, exigir al Govern que se’n faci responsable i que faci tots els possibles per posar fi a aquesta atrocitat.”