Jordi Salvador i Duch
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Asimismo, la reserva del 4 % de la vivienda protegida; la emancipación y la vida independiente, que constan en la ley, -- 83 of 125 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 14 de julio de 2026 significan que vivas de manera independiente y que no te gestione nadie tu vida; los datos públicos y desagregados, porque solo se puede medir aquello que…”
“La teleassistència es torna un dret per a tothom, important. L’ajuda a domicili inclourà que t’acompanyin al metge i a comprar i una veïna o un amic podran ser reconeguts com a cuidadors sense conviure-hi, això és important. S’acaben les contencions com a rutina. Estem parlant de la llei de dependència.”
“Y, bueno, también quiero darles las gracias a todos por su trabajo. Hace veinte años esta Cámara prometió a la gente trabajadora que cuidar dejaría de ser un problema privado, que cuando en casa no se pudiera más habría un Estado detrás.”
“Evidentemente, no es su responsabilidad, señor ministro, pero es una realidad de la que partimos. Veinte años después, la realidad es esta: de cada cuatro euros de nuestro sistema, el Estado tiene que pagar poco más del 27 %. Concretamente, el año pasado pagó 3657 millones de euros de un coste de más de 13 600 millones.”
“Ahí sí que quisiera decirle que es una de las espinas clavadas que tengo en la negociación de este real decreto ley. Nosotros pedimos al ministerio una revisión anual vinculada a los costes y a la demanda: la inflación, el envejecimiento… El dinero se devora calladamente, como ocurrió desde 2011.”
“Avui votem sí per la senyora que espera a la plaça de residència, el noi Amela, que necessita el suport les vint-i-quatre hores, a la treballadora familiar que cobra 1000 euros per una feina que en val molt més.”
The complete record
Every one of 1,397 lines we hold for Jordi Salvador i Duch, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 28 of 28.
“No ho és, i no volem ser passius, no volem restar indiferents davant d’una guerra que ha posat fi a més de 30 000 vides, deixat prop de 70 000 ferits i forçat prop de dos milions a l’exili. Una guerra que ha deixat un rastre de destrucció en un territori on centenars de milers de nens i de nenes, centenars de milers de nens i nenes, malviuen o sobreviuen atrapats sense poder escapar. No sé si es pot anomenar genocidi o no; no entrarem en aquests debats, encara que les paraules són importants. No ho sé. Però el que sí que sabem és que el que estem veient cada dia als telenotícies és un Gernika televisat i ben documentat. Això sí que ho sé. I abans es posava el crit al cel quan es bombardejava població civil indefensa, i ara sembla que és el pa de cada dia i no passa res, la humanitat no ha après res.”
“Bona tarda. Gràcies, president. Primer de tot, i sobraria dir-ho, però cal dir-ho, quan ens referim al Govern de l’Estat d’Israel, no ho fem per atacar el poble jueu ni els cristians que viuen allí ni els palestins i els àrabs que habiten aquelles terres. L’objectiu és posar pressió al Govern d’Israel en un intent de resoldre un conflicte que no coneix descans i que clama per solucionar-lo. És inajornable, com han dit els companys que m’han precedit. No comença el 7 octubre, són desenes d’anys de conflicte i crueltat que simplement no podem tolerar. És clar que la massacre del 7 d’octubre és insuportable i que el Govern de Hamas a Gaza no és model de res, però tampoc és acceptable cap mena de resposta indiscriminada cap a la població civil palestina de Cisjordània.”
“Muchísimas gracias a todas las entidades de la sociedad civil, por su combate y que continúe, porque todavía hay mucho trabajo que hacer. Muchas gracias. Hoy es un paso importante porque, evidentemente, la lucha continúa. Muchas gracias a todos. (Aplausos).”
“En este sentido, quisiera remarcar a pioneros en la implicación política, como mi compañero y amigo Sergi Moncunill, a quien su discapacidad intelectual no le ha impedido en ningún momento formar parte de nuestras listas electorales y participar de la vida política. Es un gran activista, incansable y muy potente en la lucha por sus derechos y los derechos de todos, y eso es muy importante. Hemos cambiado un nombre, pero todavía tenemos que solucionar miles de hándicaps que hoy en día todavía sufrimos las personas discapacitadas. Quiero terminar dando las gracias a todas las entidades que han luchado durante décadas por los derechos de las personas con discapacidad, por la diversidad funcional, que incluso muchas veces han ido más allá y han sufrido lo que el Estado no tendría que haber dejado en manos de particulares.”
“Particularmente me gusta más el concepto de diversidad funcional, pero esto sería otro debate. El cambio que proponemos es muy importante. Ahora bien, lo importante es que este cambio vaya acompañado de unos presupuestos del Estado que realmente permitan la inclusión social de todas las personas, una financiación nacional, en el caso de Cataluña, que sea adecuada, que pueda cumplir con lo que queremos hacer en este sentido; que la ley de dependencia esté bien financiada, que se cumpla el porcentaje obligatorio de personas con discapacidad trabajando en las grandes empresas, que no se cumple, y en la Administración pública, su -- 11 of 27 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 18 de enero de 2024 participación pública.”
“De hecho, es un pacto con los franquistas. Si cuarenta años después no podemos cambiar nada, algo no se está haciendo bien. Pero ahora ya no tiene ningún sentido. Por ejemplo, no puede ser que esta Constitución consagre derechos que parecen extraídos de un tratado medieval, como es la inviolabilidad del rey. Eso es absurdo. Parece un tratado medieval que va en contra de toda la lógica y en contra de la Constitución. Y este es un problema de fondo. La Constitución no era un punto final, como decíamos antes. Fue un pacto con los franquistas, un hecho en un contexto histórico determinado. Urgen, pues, cambios constitucionales que continúen, que no se queden aquí y no sean una simple anécdota. En segundo lugar, como hemos defendido, este cambio de concepto es muy importante.”
“Eso es lo importante y en eso sí que estamos lejos aún de una sociedad del bienestar que consiga la dignidad de todas las personas, a pesar de sus múltiples diferencias. Es, decir, que está muy bien que los dos partidos del régimen se hayan puesto de acuerdo para cambiar el concepto de disminuido por el concepto de persona con discapacidad. Sin embargo, quisiera decir dos cosas para acabar. La primera es que es significativo, y tendríamos que reflexionar, que hayan tardado décadas en realizar un cambio tan simple en la Constitución. Y es que el problema de fondo, pensamos, es el pánico que tienen ustedes, el Partido Popular y el Partido Socialista Obrero Español, a la democracia. Su pánico a actualizar el marco constitucional. Su pánico a tocar una Constitución que, en muchos aspectos, es anacrónica.”
“Lo que buscamos es la igualdad humana, en el fondo; la igualdad social en la diferencia o en las diferencias que todos tenemos, porque todas las personas son diferentes y, por lo tanto, tenemos capacidades diferentes, y no tiene ningún sentido remarcar una diferencia o unas diferencias más que otras. Con lo cual, reivindicaremos un concepto que se utiliza poco. Dicho de otra manera, lo que perseguimos en ERC es la igualdad social, respetando en todo momento el derecho a la indiferencia. El derecho a la indiferencia, repito, en el sentido de que lo que es importante no es la diferencia, sino que estas diferencias que todos tenemos no comporten en ningún momento discriminación, explotación laboral, minorización, deshumanización, abandono, indignidad, inferioridad, etcétera.”
“Es un término con una fuerte carga ofensiva, peyorativa, que implica un grado de deshumanización inaceptable y que afecta a una población de millones de personas, aunque, según nuestra interpretación, son muchas más de las que se dicen. Y, ¿por qué digo esto? Porque, en cierta manera, todo el mundo —repito, todo el mundo—, en un momento dado de su vida, puede ser o es una persona con una discapacidad determinada, y conozco muchas. Dicho esto, estamos de acuerdo con el concepto de persona con discapacidad. Es una alternativa aceptable y aceptada ya desde hace décadas para describir esta realidad. Por ello, votaremos a favor de este cambio de concepto, porque las palabras que nos definen sí que son importantes, no son detalles.”
“I no vull acabar la meva intervenció sense donar les gràcies a totes les entitats que han lluitat durant dècades per la lluita, pel combat, pels drets de les persones amb discapacitat, per la diversitat funcional, i inclús que moltes vegades han anat més enllà i han suplert allò que l’Estat no hauria d’haver deixat mai en mans de particulars. És a dir, moltíssimes gràcies a totes les entitats de la societat civil d’arreu pel seu combat i que continuï, perquè encara hi ha molta feina a fer. Moltes gràcies. I avui és un pas, un pas important, però evidentment la lluita continua. Moltes gràcies a tothom. Buenas tardes. Gracias, presidente. Hoy se nos presenta la tercera modificación de la Constitución con el objetivo de cambiar el término disminuido.”
“I en aquest sentit voldria remarcar a pioners en la implicació política com el meu company i amic, en Sergi Moncunill, que la seva discapacitat intel·lectual no li ha impedit en cap moment formar part de les nostres llistes electorals i participar de la vida política. És un gran activista, incansable, i molt potent en la lluita pels seus drets i els drets de tots, en definitiva. I això és molt important. Hem canviat un nom, però encara hem de solucionar milers de hàndicaps perquè avui en dia encara patim les persones discapacitades.”
“Particularment, m’agrada més el concepte de diversitat funcional, que és més relatiu, però seria un altre debat. El canvi que proposen és molt important. Ara bé, el més important és que aquest canvi vagi acompanyat d’uns pressupostos de l’Estat que realment permetin la inclusió social de totes les persones; un finançament nacional, en aquest cas parlo de Catalunya, que sigui adequat per poder complir el que volem fer en aquest sentit; que la Llei -- 10 of 27 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 18 de enero de 2024 de dependència estigui ben finançada; que es compleixi el percentatge obligatori de persones amb discapacitat treballant a les grans empreses, que no es compleix, i a l’administració pública; la participació pública de la gent diversa.”
“En aquell moment potser tenia sentit dintre d’aquell context, és discutible, però ara ja no. O per exemple, no pot ser que encara aquesta Constitució consagri drets que semblen extrets d’un tractat medieval com és la inviolabilitat del rei. Com pot ser que el rei sigui una persona inviolable? Això és absurd. Sembla un tractat medieval que va en contra tota lògica i en contra, fins i tot, de la Constitució. I aquest és un problema de fons. La Constitució no era un punt final, com deia abans va ser un pacte amb els franquistes en un context històric determinat. Urgeixen, doncs, canvis constitucionals que continuïn, no es quedin aquí i no siguin una simple anècdota. Dos. Com hem defensat, aquest canvi de concepte és molt important.”
“És a dir, està molt bé que els dos partits del règim s’hagin posat d’acord per canviar el concepte de disminuïts pel concepte de persona amb discapacitat. Ara bé, dues coses adreçades a ells dos, per acabar. La primera és que és significatiu, i hauríem de reflexionar, que hagin tardat dècades en realitzar un canvi tan simple a la Constitució, i és que el problema de fons pensem que és el pànic que tenen vostès, el pànic que té el Partit Popular, el pànic que té el Partit Socialista Obrer Espanyol, a la democràcia, el seu pànic a actualitzar el marc constitucional, el seu pànic a tocar una Constitució que en molts aspectes és anacrònica. De fet, va ser un pacte amb els franquistes, i si quaranta anys després no podem canviar res alguna cosa no està ben feta.”
“Per la qual cosa reivindicarem un concepte que s’utilitza poc, és a dir, dit d’una altra manera, el que perseguim els republicans d’esquerres és la igualtat social respectant en tot moment el dret a la indiferència, el dret a la indiferència, —repeteixo, el dret a la indiferència— en el sentit que allò que és important no està en la diferència, que és una anècdota que tenim tots, sinó que aquestes diferències que tots i totes tenim no comportin en cap moment discriminació, explotació laboral, minorització, deshumanització, abandonament, indignitat, inferiorització, etcètera. Això és l’important. I en això sí que estem lluny encara d’una societat del benestar que aconsegueixi la dignitat de totes les persones malgrat les seves múltiples diferències.”
“És una alternativa acceptable i acceptada ja des de fa dècades per descriure aquesta realitat, per la qual cosa votarem favorablement aquest canvi de concepte, perquè les paraules —perquè les paraules— que ens defineixen sí són importants, no són detalls. El que busquem és la igualtat humana, en el fons, la igualtat social en la diferència o en les diferències que tots i totes tenim. Perquè totes les persones som diferents i, per tant, tenim capacitats diferents, i no té cap sentit remarcar una diferència o unes diferències més que altres.”
“Bona tarda a tothom. Gràcies, president. Avui se’ns presenta la tercera modificació de la Constitució amb l’objectiu de canviar el terme disminuït, un terme amb una forta càrrega ofensiva, pejorativa, que implica un grau de deshumanització inacceptable i que afecta una població de milions de persones. Milions de persones que a la nostra interpretació són moltes més de les que es diuen. I per què dic això? Perquè en certa manera tothom —repeteixo, tothom— en un moment donat de la seva vida pot ser o és una persona amb una discapacitat determinada. Jo, per exemple, de moltes. Dit això, estem d’acord en el concepte de persona amb discapacitat.”
“Porque esta vez —y hacemos una crítica porque tengo una espina clavada de lo que pasó con la reforma laboral— habrá tramitación parlamentaria y podremos hacer enmiendas. Es un cambio, ojalá sea así toda la legislatura, y eso creo que es bueno. Así que valoramos muy positivamente el cambio de este Gobierno en estos reales decretos leyes, que sigan la tramitación parlamentaria, pero lo que sí que pediremos es más tiempo, porque siempre vamos a correprisa. Cuando llega la Navidad yo tiemblo, porque empiezan a venir reales decretos leyes y se tiene muy poco tiempo para hacer un estudio. Dicho esto, como he dicho antes, votaremos a favor de este decreto ley y las cosas que no estamos de acuerdo, las mejoraremos entre todos juntos. Muchas gracias y feliz año a todos.”
“En primer lugar, ha quedado fuera la remuneración del permiso parental. Clama al cielo que se cree un nuevo derecho, pero que este derecho no sea pagado. Es difícil que se pueda ejercer por algunas personas. Y lo más inaceptable, y que combatiremos más fuertemente en la tramitación parlamentaria, es la cotización que afecta a los efectos de jubilación que perciben el subsidio de mayores de 52 años. No sé si es Calviño, Bruselas o quién sea, pero está claro que quien no tiene trabajo pasados los 52 años y cobra 480 euros al mes, y pasa a cotizar del 125 al 100, es un empeoramiento de las condiciones laborales. Creo que subir 90 euros es una mejora y bajar la cotización no es una mejora, es un recorte. Lo bueno que tiene esta vez es que se puede intentar cambiar, y lo haremos en la tramitación parlamentaria.”
“Y está muy bien, porque no depende de la negociación colectiva. A pesar de todo, como decíamos, hay aspectos positivos, como ya ha dicho alguna gente que me ha precedido. Uno muy importante es el aspecto de la prioridad del convenio nacional, el hecho de potenciar la negociación colectiva, pero hace que todo suba al alza, entramos en una espiral hacia arriba. Es muy interesante y muy valorado por el espíritu independentista de nuestro país. Los sindicatos catalanes, si pueden conseguir las mejores condiciones, serán incorporadas inmediatamente, a pesar de lo que se haga en el resto del Estado. Y es una espiral que va hacia arriba. En conclusión, daremos apoyo a este texto porque hay mejoras que no podemos dejar escapar, pero, como pasa muy a menudo, esta iniciativa del Gobierno se deja algunas cosas en el tintero.”
“Y también es importante que algunos que no tenían derecho, porque tenían menos de 45 años, ahora puedan acceder a este subsidio, como también es muy importante, y está muy bien, que algunos que perdían el subsidio, ahora, cuando encuentren un pequeño trabajo, pueden seguir compaginando el subsidio con este trabajo parcial. Está bien, pero no nos engañemos, continúan siendo cantidades insuficientes para vivir. Es un real decreto que no es ni revolucionario ni ideal, pero es muy importante. A veces la vida puede depender de estos 90 euros de subida, no es una miseria para la gente de la que estamos hablando. Algo similar pasa con los permisos de lactancia. No se soluciona el agravio comparativo que padecen los niños de familias monoparentales, pero se garantiza por ley la posibilidad de acumular los permisos de lactancia.”
“Un ejemplo podría ser que la duración del permiso de -- 35 of 142 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de enero de 2024 lactancia depende del número de padres o madres que tenga el niño. Si tiene dos, tiene más derechos que si tiene uno. Cosas a mejorar. Podemos afirmar, pues, que a pesar de la importancia de este real decreto, se puede ir un poco más allá y esperamos hacerlo en la tramitación parlamentaria. Ahora bien, la realidad es que algunos que cobraban 480 euros pasan a cobrar entre 60 y 90 euros al mes, y eso es muy importante en cantidades tan bajas, eso es muy importante. No se puede frivolizar con este tema.”
“Estamos ante un Estado donde el precio medio del alquiler sobrepasa, hablamos de muchos lugares, los 1000 euros. En muchos lugares casi no llega, son casi 1000 euros y en muchos los sobrepasa. Estamos hablando de lo mismo en las hipotecas, que son hipotecas que van de los 1000 euros o más, o casi se acercan a los 1000 euros. No estamos hablando aquí de ninguna crisis, en todo caso diríamos que es una cantidad insuficiente para vivir. Bien, en este Estado si te quedas en paro y no tienes ninguna prestación contributiva, resulta que te toca sobrevivir con 480 euros al mes, 480 euros, y con este dinero no se puede pagar un piso, como todos sabemos, incluso cuesta pagar una habitación. Hablamos, pues, de un real decreto ley para nosotros insuficiente, pero necesario, por diferentes motivos.”
“Y lo son porque cualquier cambio, cuando afecta a lo más básico, a las personas, que es su salario, se convierte en importante. Estamos hablando de condiciones de vida de las personas que peor lo están pasando en nuestra sociedad. Estamos hablando de su acceso a la comida, a la vivienda, a la luz. Por lo tanto, no podemos frivolizar como hace la derecha, como hace muchísima gente, como hacen algunos que menosprecian las ayudas y hablan de «paguitas». Es insultar a la inteligencia, insultar a esta gente, afirmar que cobrar para malvivir desincentiva a la gente para ir a trabajar. Es insultar y es ridículo decir que cobrar 500 euros desincentiva ir a trabajar. Por favor, estamos hablando de 500 euros; 500 euros no sacan a nadie de la pobreza ni de la miseria.”
“L’únic que sí que demanarem és més temps, perquè sempre anem a corre-cuita, i sempre quan arriba Nadal jo ja tremolo perquè un 20 de desembre o un 19 de desembre comencen a venir reials decrets lleis que tens molt poc temps per poder fer un estudi, i a més quan són òmnibus. Dit això, com deia abans, votarem a favor d’aquest reial decret llei. I això no vol dir que les coses que no estem d’acord, que penso que en el fons no estem d’acord, intentem millorar-les entre tots plegats. Moltes gràcies i bon any a tothom. Dicho esto, hoy venimos a debatir sobre una serie de modificaciones dentro del ámbito de los subsidios, de prestaciones de paro y de la seguridad social. No se trata de ningún cambio revolucionario, pero sí que encontramos aspectos muy importantes.”
“És a dir, igual que apujar 90 euros és una millora, jo crec que abaixar la cotització de cara al futur amb salaris baixos no és una millora en tot cas, és una retallada. I la part bona que té que aquesta vegada és que es pot intentar canviar, i ho intentem canviar, i ho combatrem a la tramitació parlamentària. Perquè aquest cop, i aquí deixin-me fer una crítica, ja saben que tinc una espina clavada, aquest cop a diferència del que va succeir amb la reforma laboral hi ha tramitació parlamentària, podem fer esmenes. Hi ha un canvi que tant de bo sigui així tota la legislatura, i això crec que és bo. Així que valorem molt positivament el canvi de tarannà d’aquest Govern en els reials decrets llei que siguin també de tramitació parlamentària.”
“Però com passa molt sovint, aquesta iniciativa del Govern ens deixa també algunes coses en el tinter. I en primer lloc ha quedat, per exemple, fora la remuneració del permís parental. Clama al cel que es creï un dret i, en canvi aquest dret no estigui pagat, perquè llavors aquest dret és difícil que es pugui exercir per a segons quines persones. I potser la cosa més inacceptable i que combatrem més fortament en la tramitació parlamentària és la cotització a efectes de jubilació dels qui perceben el subsidi majors de 52 anys. Jo no sé si és Calviño, si és Brussel·les, o qui sigui, però és clar que els qui no tenen feina passats els 52 anys i cobren 480 euros al mes si passen a cotitzar de 125 a 100 és un empitjorament de les condicions laborals.”
“Malgrat tot, i els aspectes positius ja els ha dit clarament la gent que m’ha precedit, però un molt important, que m’oblidava, és l’aspecte de la prioritat del conveni autonòmic. Per a nosaltres no seria el conveni autonòmic, seria el convenient nacional. El fet de potenciar la negociació col·lectiva i, a més, si és a millor, això fa que tot pugi a l’alça. Entrem en una espiral cap amunt, no cap avall. Això és molt interessant i molt valorat per l’esquerra independentista del nostre país. És a dir, els sindicats catalans si ara poden arrabassar més i millors condicions, doncs seran incorporades immediatament malgrat el que es faci a la resta de l’Estat. I això és una espiral, com deia abans, que va cap amunt. En conclusió, donarem suport a aquest text perquè hi ha millores que no podem deixar escapar.”
“Però no ens enganyem, continuen sent unes quantitats insuficients -- 34 of 142 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de enero de 2024 per viure i no és un reial decret revolucionari però no es pot negar que és molt important. A vegades la vida pot dependre d’aquests 90 euros. A vegades la vida pot dependre d’aquests 90 euros de pujada, malauradament és així. No és una misèria per a la gent de la qual estem parlant. Una cosa similar passa amb els permisos de lactància. No se soluciona el greuge comparatiu que pateixen els infants de famílies monoparentals, però almenys es garanteix per llei la possibilitat d’acumular els permisos de lactància. Això també està molt bé i, a més, ja no depèn de la negociació col·lectiva, com deia la ministra.”
“Podem afirmar, doncs, que malgrat la importància d’aquest reial decret crec que es pot anar una mica més enllà i esperem fer-ho en la tramitació parlamentària. Ara bé, la realitat és que alguns dels que cobraven 480 euros passen a cobrar entre 60 i 90 euros al mes, i això és molt important en quantitats tan baixes. Això és molt important. No es pot frivolitzar amb aquest tema aquí. I també és important que alguns que no tenien dret perquè tenien menys de 45 anys, ara puguin accedir a aquest subsidi. Com també és molt important, i està molt bé, que alguns que perdien el subsidi, ara quan troben una petita feineta puguin seguir compaginant el subsidi amb aquesta petita feineta temporal i parcial. Això està bé.”
“És a dir, no estem parlant aquí de cap caprici ni de cap cosa. En tot cas, diríem que és una quantitat insuficient per viure. Doncs bé, en aquest Estat si et quedes a l’atur i no tens cap prestació contributiva resulta que trobes que et toca sobreviure amb 480 euros al mes. 480 euros. I amb aquests diners no es pot pagar un pis, com tots sabem, fins i tot potser a vegades costa pagar una habitació. Parlem, doncs, d’un reial decret llei per a nosaltres insuficient, malgrat ser necessari, per diferents raons, i un exemple podria ser, per exemple, que la durada del permís de lactància depèn del nombre de pares o mares que tingui el nen. Si en té dos tenen més drets que si en té un. Coses a millorar.”
“Estem parlant del seu accés al menjar, a l’habitatge, a la llum. Per tant, no podem frivolitzar com fa la dreta, com fa moltíssima gent, com fan alguns que menyspreen els ajuts i parlen de «paguetes». És insultar la intel·ligència, és insultar aquesta gent afirmar que cobrar per malviure desincentiva la gent per anar a treballar. És insultar i és ridícul dir que cobrar 500 euros desincentiva anar a treballar. Si us plau, estem parlant de 500 euros. 500 euros no treuen ningú de la pobresa ni de la misèria. Estem davant d’un Estat on el preu mitjà del lloguer sobrepassa, si parlem de molts llocs, els 1000 euros —en molts llocs no arriba, però quasi 1000 euros, i en molts els sobrepassa. Estem parlant del mateix amb les hipoteques, que són hipoteques que van a vegades 1000 euros o més, o quasi s’acosten als 1000 euros.”
“Bon dia i bon any a tothom. Buenos días y feliz año a todos. Buena referencia al espíritu del 45. Espero que este espíritu del 45 ―¡ojalá!― fuera el espíritu de la socialdemocracia europea. Ahora me parece que no es exactamente así, pero buena referencia. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Dit això, avui venim a parlar, venim a debatre sobre un seguit de modificacions dins de l’àmbit de subsidis, de prestacions d’atur i de la Seguretat Social. No es tracta de cap canvi revolucionari, però sí que trobem aspectes molt importants. I ho són perquè qualsevol canvi, quan afecta el més bàsic, les persones, que és el seu salari, es converteix en important. Estem parlant de condicions de vida de les persones que pitjor ho estan passant en la nostra societat.”
“Ja acabo. En última instància, el que deia abans, l’ajust de l’edat de jubilació per a aquests col·lectius és contribuir no només al benestar individual dels empleats, sinó també a la seguretat i estabilitat social del seu conjunt. No hem de treballar fins la mort, sinó al contrari, treballem per viure. Moltes gràcies. Sí, perdón, ya acabo. -- 72 of 109 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 19 de diciembre de 2023 Y, como decía antes, el ajuste de la edad de jubilación para estos colectivos contribuye no solo al bienestar individual de estos empleados, sino a la Seguridad Social y a la seguridad de la sociedad en su conjunto. No debemos trabajar hasta la muerte, sino todo lo contrario, trabajamos para vivir. Gracias.”
“Es importante que, a diferencia de lo que se ha hecho, hay que reconocer que en pensiones han mejorado muchísimas cosas, pero en el tema de las jubilaciones anticipadas lo que se ha hecho es retrasar cada vez más la posibilidad de poderse jubilar de forma anticipada. No hay una edad fija para poderse jubilar, depende de las enfermedades y del tipo de trabajo.”
“Los efectos del envejecimiento, la disminución de la agudeza visual, de reflejos y la fatiga crónica son cosas que pueden afectar a la capacidad de los trabajadores mayores a la hora de realizar estas funciones con seguridad y eficiencia. La aplicación de coeficientes reductores y que se adelante la edad de jubilación o se haga así es importantísimo y esencial en estos trabajos, no solo para proteger su integridad física, sino también para impedir situaciones que pongan en peligro a otros usuarios en la carretera, en el caso de los camioneros de los que hablaba antes. En última instancia, lo que plantea también el BNG, aparte de una solución para ese colectivo, que la merece, es la edad de jubilación de estos colectivos, que son muchos, son decenas los que están esperando esta resolución.”
“Cada día que pasa sin que se resuelvan estos problemas o sin que se agilicen los procedimientos y sin que se desarrolle una ley que ya existe de 2011 es un día en el que en su trabajo reciben un impacto sobre su salud y les reduce la esperanza de vida. En algunos casos, además, que esos colectivos sigan trabajando supone un riesgo también para la seguridad pública. Es decir, la exposición prolongada en entornos peligrosos como condiciones tóxicas e insalubres puede tener un impacto significativo en la salud de todos los trabajadores. Pero no solo eso, que sería ya bastante, sino que, además, como pasa con el caso de los trabajadores de la conducción de camiones de gran calibre, no acceder a la jubilación anticipada es una temeridad.”
“Nuestro voto, por tanto, será favorable, a la vez que denunciamos, como decían antes los señores del BNG, que lo presentaron ya en 2009 y estamos en 2024. Esto va por el Partido Socialista: 2024. En esta Cámara, en el 2009 ya se aprobó una PNL exactamente igual, en el 2009, y estamos en el 2024, ¡por favor, pónganse las pilas! También aprovechamos esta ocasión para decir que esta PNL es una PNL que toca un punto que podrían reivindicar decenas y decenas de colectivos de trabajadores que están esperando que se les reconozca también su jubilación anticipada o los coeficientes reductores para determinados tipos de trabajos.”
“Pues miren, aquí estamos y, como dice el poeta, siempre seremos fieles, siempre al servicio de este pueblo. (Aplausos). Y, dicho esto, voy a ir al grano ahora. En cuanto a la moción que ha presentado el compañero del Grupo BNG, evidentemente, vamos a votar a favor, porque la jubilación anticipada para personas del sector de la extracción y la transformación de la piedra y el reconocimiento de la incapacidad permanente con el diagnóstico de silicosis creo que es una obligación para todos. Además, denunciamos también que es una vergüenza que todavía tengamos que pedirle e instar al Gobierno, una vez más, para que diagnostique esta enfermedad de la silicosis como una enfermedad profesional, una enfermedad laboral y que pueda reconocerse como tal.”
“Porque es una historia como muchas otras, que resume el combate y la voluntad de millones de personas que ayer y hoy han librado para que nuestra lengua no se vea relegada o minorizada al ámbito familiar, para que no fuera vejada por el supremacismo nacionalista español. Por eso, hablar catalán hoy aquí, aunque algunos lo menosprecien, para mí es muy importante. Es muy importante porque significa que esta lengua sigue viva, a pesar de los esfuerzos de muchos para que no sea así. Sigue viva, a diferencia de muchas naciones que han perdido su lengua, pero la mía no la ha perdido. Y, si me lo permiten, además, siento una felicidad insana de poder hacerlo ante algunos de los hijos del franquismo que durante tantos años han utilizado todos los aparatos del Estado para minorizar y vejar esta lengua.”
“I no, no senyors, no hi ha una edat fixa o obligatòria per poder jubilar-se, depèn de la feina que tinguis, depèn de les malalties, depèn de... -- 71 of 109 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 19 de diciembre de 2023 Buenas tardes a todos. Gracias, presidente. Antes de entrar en materia quisiera decir unas palabras, porque es mi primera intervención en esta decimoquinta legislatura y la primera que puedo hacer en catalán. Querría empezar diciendo esto: Cuando yo nací, en casa me llamaron Jordi, pero cuando llegué al colegio me llamaban Jorge, y en todos los documentos oficiales ponía Jorge, y a mí eso me molestaba mucho, porque yo decía: ¿por qué en unos sitios soy Jordi y en otros Jorge? ¿Por qué les digo esto?”
“És essencial, no només per protegir la seva integritat física, com deia, sinó també per prevenir situacions que puguin posar en perill altres usuaris a la carretera, en el cas d’aquests camioners que parlava. En última instància, el que planteja també el BNG a part d’una solució per a aquest col·lectiu, que la mereix, és que l’edat de jubilació per a aquests col·lectius, que són molts, són més de desenes, com deia, que estan esperant aquesta resolució, és important que a diferència del que s’ha fet, s’ha de reconèixer que en aquests últims anys en pensions s’han millorat moltíssimes coses, però en el tema de les anticipades l’únic que han fet és cada vegada endarrerir més la capacitat de poder-se jubilar anticipadament.”
“És a dir, l’exposició prolongada a entorns laborals perillosos, com aquells caracteritzats per condicions tòxiques, penoses, insalubres, pot tenir un impacte significatiu en la salut de tots els treballadors, però no sols això que ja seria suficient, sinó que, a més, com passa per exemple amb els treballadors de la conducció de camions de gran pes, no accedir a una jubilació anticipada és una temeritat. Els efectes de l’envelliment, com la disminució de l’agudesa visual, la pèrdua de reflexos, la fatiga crònica, poden afectar la capacitat dels treballadors majors per realitzar aquestes funcions de manera segura i eficient. L’aplicació de coeficients reductors i/o l’avançament de l’edat de jubilació és imprescindible en totes aquestes professions.”
“També aprofitem aquesta ocasió per dir que aquesta PNL és una PNL que toca un punt que podrien reivindicar desenes i desenes de col·lectius de treballadors que estan a l’espera de ser reconeguda també la seva jubilació anticipada o els coeficients reductors per al seu tipus de feines. Cada dia que passa sense que es resolguin aquests problemes, o que els procediments s’agilitzin desenvolupant una llei que ja existeix, que és el Reial Decret Llei del 2011, és un dia que a la seva feina estan rebent un impacte directe sobre la seva salut i la minva en la seva esperança i qualitat de vida i, en alguns casos, a més, que aquests col·lectius continuïn treballant constitueix un risc per a la seguretat pública.”
“La jubilació anticipada de persones treballadores del sector de l’extracció i transformació de la pedra i reconeixement de la incapacitat permanent per diagnosis de silicosi crec que és una obligació per a tots plegats. I alhora denunciem que és una vergonya que encara haguem de tornar a instar el Govern una vegada més, instar el Govern una vegada més, que es diagnostiqui aquesta malaltia de la silicosi com a malaltia professional i que sigui d’acord amb això mateix. El nostre vot serà, doncs, favorable i alhora denunciem, com deia abans, que els senyors del BNG ja van presentar aquesta proposició no de llei el 2009 i estem al 2024, i això va per al Partit Socialista. 2024, i aquesta cambra el 2009 ja va aprovar una PNL exactament igual, i estem al 2024. Si us plau, posin-se les piles.”
“Per això parlar català aquí i avui, encara que alguns ho menyspreïn, per mi és molt important. Per mi és molt important. És molt important perquè significa que aquesta llengua continua viva malgrat els esforços de molta gent que no ho fos. Continua viva, a diferència de moltes nacions que han perdut la seva, la meva no l’ha perdut. I a més, si em permeten, em produeix un plaer, una felicitat quasi diria insana fer-ho davant d’alguns dels fills del franquisme que durant tants anys han utilitzat tots els aparells de l’Estat per voler minoritzar aquesta llengua, humiliar-la i vexar-la. Doncs bé, aquí estem. Aquí estem i, com deia el poeta, ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble. Bé; dit això, aniré per feina. Quant a la moció que presentava el company del Grup del BNG, evidentment votarem a favor.”
“Bona tarda a tothom. Gràcies, presidenta. Abans d’entrar en matèria voldria dir unes paraules, ja que és la meva primera intervenció d’aquesta quinzena legislatura i la primera que puc fer en català. I voldria començar dient això. Quan jo vaig néixer a casa em van posar el nom de Jordi, però quan vaig arribar a l’escola em deien Jorge. I a tots els documents oficials em deien Jorge, i a mi això m’empipava bastant. Com és que a un lloc Jordi i a l’altre Jorge? I per què dic això? Perquè és una història, com moltes d’altres, que resumeix el combat i la voluntat de milions de persones que ahir i avui perquè la nostra llengua, el català, no fos relegada a l’àmbit familiar, o relegada o minoritzada, o perquè no fos vexada pel supremacisme nacionalista espanyol.”