Jordi Salvador i Duch
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Asimismo, la reserva del 4 % de la vivienda protegida; la emancipación y la vida independiente, que constan en la ley, -- 83 of 125 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 14 de julio de 2026 significan que vivas de manera independiente y que no te gestione nadie tu vida; los datos públicos y desagregados, porque solo se puede medir aquello que…”
“La teleassistència es torna un dret per a tothom, important. L’ajuda a domicili inclourà que t’acompanyin al metge i a comprar i una veïna o un amic podran ser reconeguts com a cuidadors sense conviure-hi, això és important. S’acaben les contencions com a rutina. Estem parlant de la llei de dependència.”
“Y, bueno, también quiero darles las gracias a todos por su trabajo. Hace veinte años esta Cámara prometió a la gente trabajadora que cuidar dejaría de ser un problema privado, que cuando en casa no se pudiera más habría un Estado detrás.”
“Evidentemente, no es su responsabilidad, señor ministro, pero es una realidad de la que partimos. Veinte años después, la realidad es esta: de cada cuatro euros de nuestro sistema, el Estado tiene que pagar poco más del 27 %. Concretamente, el año pasado pagó 3657 millones de euros de un coste de más de 13 600 millones.”
“Ahí sí que quisiera decirle que es una de las espinas clavadas que tengo en la negociación de este real decreto ley. Nosotros pedimos al ministerio una revisión anual vinculada a los costes y a la demanda: la inflación, el envejecimiento… El dinero se devora calladamente, como ocurrió desde 2011.”
“Avui votem sí per la senyora que espera a la plaça de residència, el noi Amela, que necessita el suport les vint-i-quatre hores, a la treballadora familiar que cobra 1000 euros per una feina que en val molt més.”
The complete record
Every one of 1,397 lines we hold for Jordi Salvador i Duch, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 23 of 28.
“Primer de tot, cal redefinir el concepte de sobreocupació, evidentment, perquè, a vegades, algú pot tenir sobreocupació perquè no té centres o perquè no té voluntat de fer-ho, i està sobreocupat. Llavors, hem de definir el concepte de sobreocupació i que tothom tingui el mínim de menors no acompanyats per ser solidaris i complir amb els drets humans. La nostra proposta és que s’estableixi un nombre mínim de places ordinàries d’acollida que han de tenir les diverses comunitats autònomes, totes les comunitats autònomes, i aquesta xifra hauria de correspondre al 25 % de les places totals que cada territori dedica a l’atenció de la infància. A partir d’aquest llindar, per exemple, Canàries, Ceuta i Melilla podrien estar sobreocupades amb 150 %, però a qualsevol altra comunitat podríem posar perfectament un 175 %.”
“Doncs és una qüestió de compromís amb els drets humans i amb els drets de la infància, per la qual cosa, com deia abans, no hi ha discussió. I, precisament perquè acollir és garantir drets, no ens podem quedar només amb allò que passa a l’arribada. També és important allò que passa a les comunitats de destí. Reconeixem — i el senyor Clavijo ho sap— i som conscients de la urgència i l’emergència que viuen les illes Canàries, Ceuta i Melilla, ho saben. De fet, només en l’últim any i mig hem rebut 832 persones de les Canàries, i ho fem encantats que sigui així. Ara bé, el que volem dir és que a aquesta llei li calen unes esmenes per fer-la millor. I, en aquest sentit, el Grup Republicà proposa quatre coses, quatre blocs, que crec que tothom compartirà si volem ser coherents amb aquells valors que diem defensar.”
“Catalunya, amb orgull, sempre ha sigut una terra d’acollida. Amb orgull, amb molt d’orgull. Tenim, en aquests moments, 2362 menors —alguns diuen que no en tenim—, 2362 menors; 4200 menors que han sortit els últims anys i ja tenen més de 18 anys. Només en el darrer any i mig n’hem rebut 1500, i és un orgull fer-ho. És un orgull poder donar una oportunitat, amb recursos o sense, perquè els traurem d’on sigui, però els menors no els deixarem mai tirats. Com deia abans, també seria interessant que aquesta voluntat d’acollida fos compartida per totes les comunitats autònomes, igual que tots els països. Això seria fantàstic. No hi hauria d’haver cap comunitat, crec, que discuteixi això, perquè ha de complir, com deia abans, amb la Convenció dels Drets dels Infants.”
“Bon día a tothom. Una previa: prefiero ser acusado siempre de buenismo que de malismo. Ahí lo dejo. El nostre grup considera imprescindible abordar la situació de l’arribada dels menors d’edat que arriben a l’estat després d’un procés migratori llarg, perillós i traumàtic. Per començar, és entendre que és important, no hi ha cap dubte de si hem d’acollir o no hem d’acollir menors. Qui tingui dubte és extrema dreta, i diré per què. Els nens i adolescents que arriben de tercers països sense cap adult que els acompanyi tenen dret a ser acollits i cuidats segons el que estableix la Convenció dels Drets dels Infants de 1989. No complir això és extrema dreta. Aquests menors necessiten protecció. Ho pintin com ho pintin, aquests menors necessiten protecció i suport per garantir els seus drets.”
“Y, sobre todo, se trata de hacer una sociedad más justa que no consuma toda la energía de las personas y que permita un equilibrio mejor entre la vida laboral y la personal, contribuyendo a la flexibilidad, que es de lo que se trata. El tiempo de vida es el patrimonio más valioso que tenemos. El progreso tecnológico y económico deben estar al servicio de las personas, y no al revés. Señorías, es momento de actuar con valentía y priorizar el estado de nuestros ciudadanos. Hagámoslo realidad; seamos ingeniosos. El trabajo se puede pagar también con la moneda de la vida, que es el tiempo. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Tenemos que ser imaginativos, y lo que planteaba la ministra son comienzos, pero yo creo que hay que plantear otras cosas aquí que se pueden tratar, se pueden parlamentar. En el Legislativo se puede hablar de algunas de las cosas que yo he mencionado y he propuesto que podrían ser interesantes. Y también se pueden impulsar otros modelos de negocio. Si ustedes tienen un modelo de negocio que se basa en la esclavitud no tienen por qué mejorar, ya tienen beneficios. Y si la cosa se complica, pues igual podemos hacer modelos de negocio que se basen en la tecnología, en la ciencia, en el I+D, etcétera, que será mucho más interesante, ¿no?”
“(El señor vicepresidente, Bermúdez de Castro Fernández, ocupa la Presidencia). Y creo que la reducción del trabajo facilita la productividad, eso está clarísimo, y facilita la salud. No puede ser que esta sociedad tenga como principales medicamentos en la lista de los diez el Enantyum, el Trankimazin, los lorazepames. No podemos ir dopados al trabajo, porque cuando la gente va dopada al -- 49 of 106 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de junio de 2024 trabajo —y no hablamos de la salud mental de los jóvenes, también hablamos de los adultos— es que la sociedad no funciona, y hay que buscar en el Parlamento —que es donde se buscan las soluciones, parlamentando— soluciones.”
“Puede haber reducción y beneficios empresariales, como hemos demostrado, aunque siempre puede haber excepciones —empresas familiares, etcétera—, pero las excepciones tienen un límite. Porque muchas veces decimos: es que hay una pequeña o mediana empresa que no puede pagar el salario mínimo interprofesional u otra que no puede reducir. Pues, entonces, eso no es una empresa, porque una empresa que se basa en la explotación… Pues que se convierta en cooperativa: haga usted una cooperativa, pero usted no puede tener una empresa que sea viable así. A mí eso me hace mucha gracia. Usted lo que no tienes es una empresa, tiene una empresa de explotación. Haga una cooperativa, compartan los gastos y compartan los beneficios, y ya está. No hace falta nada más, porque a veces ponemos excusas.”
“Creo que aquí hay que hacerse un planteamiento, porque ahora hay algunas profesiones muy desamparadas, que normalmente son las feminizadas. Así que se puede plantear no solo más allá de lo social, sino aquí, en el Parlamento, en el Pacto de Toledo, que quizás podemos volver a los 65 años para muchos colectivos, ¿por qué no? Dicho esto, hay algo muy importante que también nos puede llevar a la reflexión: que, además, la reducción de la jornada laboral entraña muchos beneficios sociales y económicos que creo que debemos valorar también, y lo veremos. Supone un reparto de la ocupación, del empleo, para reducir las bolsas de precariedad ofreciendo estabilidad en un momento de inseguridad económica muy importante.”
“Las reformas científicas y tecnológicas nos han llevado a una sociedad tremendamente productiva, que aún lo será más, y se sigue pudiendo estimular todo esto, porque si ustedes quieren basarse en un modelo económico con salarios bajos no habrá competitividad que valga porque siempre va a haber un país que hará las cosas más barato, pero si queremos hacer las cosas a partir de avances científicos y tecnológicos las cosas irán bien. Estamos de acuerdo. Lo único que no ha abordado —ya pediré una comparecencia a la ministra de Seguridad Social— es el tema de la edad de trabajo, porque en según qué colectivos llegar a los 67 años es algo que tenemos que plantearnos: jornada diaria, jornada semanal y jornada anual.”
“Tiraremos hacia delante, pero esta patronal, la CEOE, no se ha caracterizado por el diálogo, si vamos un poco a la historia. Pero bueno, creo que el debate también debe llegar al Parlamento; es un debate importante; es importante que todas sus señorías piensen sobre ello, porque podemos hacer un texto que vaya incluso más allá y es algo que aplaudiría todo el mundo. Estoy de acuerdo en que se puede hacer. Algunos dirán que no, que no se puede hacer, pero tenemos beneficios empresariales importantísimos; hay una brecha salarial creciente entre los empresarios y los trabajadores inaceptable en una sociedad que quiere ser justa y equitativa; hemos perdido poder adquisitivo y, sin embargo, la productividad no ha hecho más que subir, digan lo que digan.”
“El progrés tecnològic i econòmic ha de ser al servei de les persones, no a l’inrevés, Senyories, és hora d’actuar amb valentia i de prioritzar el benestar dels nostres ciutadans. Fem-ho realitat, siguem enginyosos. És hora de pagar el treball també amb la moneda de la vida, que és el temps. Moltes gràcies. El tema es el siguiente: más allá de la autonomía de los agentes sociales ―que no la cuestiono, ni al diálogo social― a veces también se pueden traer mejoras a los trabajadores que salgan de este Parlamento. Puede haber reformas que salgan de este Parlamento y que vayan más allá del diálogo social, y, si van más allá del diálogo social, creo que la parte que a nosotros nos interesa es satisfacer a los sindicatos para que no estén descontentos. Me gusta que diga eso.”
“En el Legislatiu es pot parlamentar de les coses que he dit aquí, que he proposat i que poden ser interessants. I a més també pot impulsar altres models de negoci. Si vostès tenen un model de negoci basat en l’esclavatge, no tenen per què millorar, ja tenen beneficis. Si la cosa es complica, potser també podem fer models de negoci que estiguin basats en la tecnologia, en la ciència, en l’R+D, etcètera, que també és interessant, no? I, sobretot, promou una societat més justa, més solidària en el treball, que no consumeixi tota l’energia dels individus i que permeti un millor equilibri entre la vida laboral i la vida personal, contribuint a la felicitat i a l’estat de la gent que és del que es tracta. El temps de vida és el patrimoni més valuós que tenim.”
“També crec que la reducció de treball facilita la productivitat, està claríssim, i facilita la salut. No pot ser que aquesta societat tingui com a principals medicaments en la llista dels deu, l’Enantyum, el Trankimazin, els lorazepams. No podem anar dopats a treballar. Quan la gent va dopar a treballar ―ja no parlem només de la salut mental dels joves, també dels adults, també dels adults― és que aquesta -- 48 of 106 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de junio de 2024 societat no funciona i ha de buscar en un Parlament ―que és el lloc on se solucionen les coses parlamentant― solucions. Hem de ser imaginatius, i això que plantejava ministra són començaments, però jo li demano que explori altres vies que aquí també ha exposat i que crec que es podran parlamentar.”
“Si hi ha reducció i hi ha beneficis empresarials, com hem demostrat, encara que pot haver-hi excepcions en empreses, familiars, etcètera. Pot haver-hi excepcions. També és veritat que les excepcions tenen un límit, perquè jo he sentit dir moltes vegades que hi ha alguna petita o mitjana empresa que no pot pagar l’SMI o que hi ha una petita o mitjana empresa que no pot reduir. Potser no és una empresa allò perquè una empresa que estigui basada en l’explotació... Doncs que es faci una cooperativa, però vostè no pot tindre una empresa que sigui viable amb això. Clar, em fa molta gràcia. Escolti’m vostè no té una empresa. Vostè té una empresa d’explotació. Faci una cooperativa i comparteixin les despeses i els guanys, i ja està. No passa res més. És que a vegades fiquem excuses.”
“Crec que s’ha de fer un replantejament perquè ara mateix hi ha professions que estan molt desemparades i acostumen a ser les feminitzades. És a dir, que es pot plantejar, no només al diàleg social, sinó aquí, al Parlament, al Pacte de Toledo, tal vegada es pot tornar a pensar sobre retornar als seixanta- cinc anys per a molts col·lectius. Per què no? Dit això, hi ha una cosa també molt important que crec que pot fer reflexionar: que, a més a més, la reducció de la jornada laboral té múltiples beneficis socials i econòmics que també crec que hem de valorar, i ho veurem. Suposa també una repartició de l’ocupació, i això per reduir les bosses de precarietat oferint estabilitat en un moment de gran incertesa econòmica.”
“Les reformes científiques i tecnològiques ens han portat a una societat tremendament productiva, i encara ho serà més, i es pot estimular que sigui més, perquè si vostès volen basar un model econòmic a base de salaris baixos, però no hi haurà competitivitat que valgui perquè sempre hi haurà un país que ho farà més barato. En canvi, si ho intentem fer a partir de les coses científiques i tecnològiques, anirem bé no. Estem d’acord. L’única cosa que no ha tocat ―i tampoc toca, perquè ja demanaré una compareixença a la ministra de Suport Social― és el tema l’edat de treball. En segons quins col·lectius arribar a seixanta-set anys... Crec que ens ho hem de plantejar: jornada diària, jornada setmanal i jornada anual.”
“Malgrat la patronal, tirarem endavant, perquè aquesta patronal, la CEOE, en els seus últims quaranta anys no s’ha caracteritzat pel diàleg, si fem una mica d’història... Però bé, crec que també el debat deu arribar al Parlament, també en aquest debat. És important que tota la senyoria pensen sobre això perquè podem fer un text que inclús hi vagi més enllà i crec que podria ser aplaudit per tothom. Estic d’acord que es pot fer. Hi haurà gent que dirà que no es pot fer, però tenim beneficis empresarials importantíssims; hi ha una creixent per excés salarial entre els empresaris i els salaris que és inacceptable en una ciutat que pretén ser justa i equitativa; hem perdut poder adquisitiu i, en canvi, la productivitat no ha fet més que pujar, diguin el que diguin.”
“Moltes gràcies, señora ministra. Estamos de acuerdo en muchísimas cosas, con algún pequeño matiz o alguna pequeña discrepancia, que creo que también se puede solventar. El tema és el següent: més enllà de l›autonomia dels agents socials ―que repeteixo, no la qüestiono, ni al diàleg social― de vegades també pot haver-hi millores pels treballadors que surtin d’aquest Parlament. De vegades pot haver-hi reformes que surtin d’aquest Parlament i que vagin més enllà del diàleg social i, si van més enllà del diàleg social, crec que la part que a nosaltres ens interessa, com a mínim a nosaltres, és que els sindicats no estaran descontents. És a dir, que m’ha agradat també que digui això.”
“Se sabe que a partir de los 64 años de edad se reducen las capacidades psíquicas y físicas. El señor Eudald Carbonell, el gran antropólogo, decía que quizás la esperanza de vida es más larga, pero que quizás pasemos más años siendo viejos. Quiero terminar diciendo que hay que revisar el número de horas y creo que hay colectivos que realmente se merecen una jubilación anticipada y que no lo han conseguido. Veo que me he pasado del tiempo, así que le voy a dejar paso a la vicepresidenta. Estoy convencido de que vamos a compartir muchas de las cosas aquí dichas, de las que hemos reflexionado y hemos expuesto. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Es fundamental que se cumpla el registro horario. ¿Por qué? Es una de las brechas más importantes y utilizadas para incumplir el salario mínimo o los contratos pactados. Hay que luchar con más vigor la parcialidad no deseada en la jornada y también la anual. Esto es muy importante. Tenemos una obsesión con este tema —ya lo saben— porque creemos que es un tema donde podemos seguir trabajando. Señora vicepresidenta, antes de terminar, me gustaría referirme a uno de los elementos esenciales del trabajo que suele quedar fuera del debate político: la edad de jubilación. Postergar la edad de jubilación es ampliar la carga de trabajo. Para algunos colectivos no es posible. La reforma de 2012 acarreó muchas cosas malas, siendo una de ellas la subida sistemática de la edad de jubilación a los 67 años.”
“Algunos se quieren homologar a Alemania, pero, claro, esto es un pastel, no podemos quedarnos solo con el relleno, es todo un pastel que tiene que incluir las horas trabajadas... Si tomamos solamente una parte de la película, no puede ser. También hay que tener en cuenta los impuestos que pagan allí. Otro tema importante, la reorganización de la producción y la flexibilidad para trabajadores y trabajadoras, como decía antes. Creo que se puede explorar la flexibilidad dentro de las empresas. Igual que se pide flexiseguridad, que se pueda concentrar la jornada en cuatro días. ¿Por qué no? Se ha hecho en algunas partes y no ha habido ninguna hecatombe. Más cosas, y creo que esto también se está haciendo. El hecho de que esto se puede hacer implica reducir también la posibilidad de trabajar horas extras.”
“El promedio de horas semanales habituales para los trabajadores de Dinamarca en 2022 era de 33 horas; el promedio. Esto permite, pues, que las personas trabajadoras disfruten de dos terceras partes del día para sus asuntos particulares y eso está muy bien. Luego, en la parte de la réplica, les demostraré que se puede hacer y les voy a demostrar cómo se puede hacer. Reducir el cómputo anual de la jornada laboral. Alemania tiene una jornada laboral de promedio de una duración inferior a las 1372 horas. Se contemplan en Dinamarca muy por debajo de las 1571 horas, que es el promedio de la Unión Europea. En el Estado español estamos trabajando más de 1600 horas. Por lo tanto, hay margen de mejora.”
“Tenemos la necesidad de incorporar la flexibilidad en un doble sentido; como decía, no solamente responder a las necesidades productivas, sino tener en cuenta las necesidades vitales de las personas trabajadoras. Esto iría en beneficio de todos. En resumen, un tiempo necesario para mejorar la salud, la conciliación, el ocio, la creatividad, el derecho a un descanso reparador, a no trabajar a base de ansiolíticos y de pagar el trabajo con la moneda de la vida, no solo con el salario. Esto es posible. Algunas propuestas ya las ha presentado el Gobierno y otras, quizás, se pueden explorar. Sabemos que la reducción de la jornada semanal a treinta y siete horas y media está muy bien. Quiero recordar que en Francia hace más de 25 años llevan una jornada de 35 horas y no les ha ido mal. Por lo tanto, no estamos pidiendo aquí grandes excepciones.”
“Ayer justo, nos decían que muchas van a trabajar empastilladas, que van prácticamente drogadas para poder sobrellevar esas jornadas de trabajo. Y muchas tienen que trabajar hasta los 67 años. Otro tema importante en el que sé que se está trabajando, pero, repito, estamos en un Parlamento y aquí tenemos que plantear debates, no solamente en otros lares. Siempre se ha hablado de la flexibilidad de las empresas. Las empresas piden siempre flexibilidad a los trabajadores. Quizás tendríamos que -- 44 of 106 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de junio de 2024 pedir flexibilidad de las empresas para con los trabajadores. Es decir, la flexibilidad tiene que ser un carril de ida y vuelta, no solo de ida.”
“Quiero recuperar el testimonio de Salvador Seguí, con ocho horas de trabajo, ocho de ocio y ocho de descanso, que se ha quedado corto. ¿Por qué? Porque en aquel momento histórico no se tuvo en cuenta. Era una perspectiva muy machista. No se tuvo en cuenta la cuestión de los cuidados en el planteamiento de Salvador Seguí. Hoy está claro que no tener en cuenta el trabajo de los cuidados es un enfoque puramente masculino. Ha llegado el momento, pues, de poder ganar tiempo de vida, para que todo el mundo pueda trabajar —la distribución del trabajo también es importante—, que podamos repartir equitativamente los trabajos de los cuidados entre todos y que el trabajo no acabe con nuestra salud ni física ni mental, como está sucediendo. Pensemos en las trabajadoras del SAT.”
“Creo que, como ya hace este Gobierno —y aquí quiero decir que simplemente pongo sobre la mesa otras cuestiones con el objetivo de enriquecer el debate y abrir nuevas vías de mejora y hablar de cuestiones tan importantes como ganar más tiempo de vida—, el objetivo de la izquierda es ser transformador e intentar que la gente sea lo más feliz posible. Por mucho que hayamos avanzado, es inaceptable mantener jornadas laborales de hace cien años, al mismo tiempo que nuestros jóvenes no encuentran empleo. El deber de la izquierda es hacer que su presencia se note en las instituciones. Menos tiempo de trabajo implicaría más igualdad y más salud para la mayoría de mujeres y hombres. Esto es una situación histórica, es un momento histórico que quizás no se repetirá.”
“Esto quizás indigne, sobre todo, a aquellos que defendemos los derechos de los trabajadores, cuando los beneficios empresariales baten récords una vez más. El margen de beneficios en 2023 se superó de nuevo, el crecimiento de beneficios empresariales se multiplicó por cuatro, etcétera. Entonces, vemos que desde hace muchos años ha habido una revolución científica y tecnológica que no frena, pero parece mentira que sigamos en debates de formas de estructuración del trabajo de hace más de cien años.”
“Es un trabajo físico y psicológico, muchas veces con personas enfermas, expuestas a acoso sexual, acoso laboral, muchas veces fungiendo como grúas humanas, en lugares donde tienen que lidiar con personas con problemas psicológicos. Es un trabajo durísimo que no creo que se pueda aguantar más allá de los 65 años. Por eso también hablamos de tiempo de trabajo semanal y anual. Como sociedad debemos reflexionar acerca del concepto del trabajo a lo largo de la vida y ver si esta carga de trabajo es correcta o no. En trabajos como el que he descrito, sumamente duros y difíciles de llevar, no es justo —y no quiero decir el nombre de ningún colectivo— que algunos colectivos puedan jubilarse a ciertas edades y que las profesiones más feminizadas y los puestos de trabajo con más migrantes tengan cargas de trabajo inasumibles para estas personas.”
“Hoy, los estudios psicosociales demuestran que el 45 % de los trabajadores, casi la mitad, sufre estrés en el trabajo; el 20 % de los trastornos depresivos diagnosticados tiene su origen en causas laborales. La ministra de Sanidad lo ha dicho hace unos instantes. A veces muchos de los problemas mentales se deben a las horas de trabajo, a la falta de salario —algo que dejaremos para otro día— y también a la carga de trabajo, tanto la jornada diaria como anual, como a lo largo de toda su vida. Creo que hay un ejemplo por todos conocido: el servicio de atención domiciliaria y sus trabajadoras, posiblemente uno de los empleos más duros que hay en estos momentos en toda Europa. Un trabajo durísimo realizado por mujeres, sobre todo, muchas de ellas migrantes que se dejan la piel.”
“Consiguieron una nueva normativa que fijaba una jornada máxima de ocho horas diarias. Esto supuso el inicio de la consolidación en el Estado español de la gran reivindicación obrerista de la Europa del siglo XIX y parte del siglo XX con ocho horas de trabajo, ocho horas de ocio y ocho horas de descanso. Desde 1919, el tema que nos ocupa, el tiempo de trabajo, creemos que en este ámbito poco se ha avanzado, bastante poco en realidad. De hecho, uno de cada cuatro trabajadores dice que trabaja más de cuarenta horas semanales; uno de cada tres acaba su jornada laboral más tarde de las siete de la tarde; ocho de cada diez trabajadores declaran recibir comunicaciones de la empresa fuera de su horario de trabajo. Claro, las condiciones materiales son estas. El impacto en la vida de las personas de todo eso es muy importante.”
“Pero esto tiene o tendría que tener limitaciones. La legislación laboral define un modelo social y político determinado y la lucha sindical y, si puede ser, también el diálogo social, si es posible, que no es siempre posible con la CEOE de nuestro país. Con nuestro modelo social, político y económico, el mercado de trabajo no se puede regir por la ley de la selva, como predica el neoliberalismo, sobre todo cuando tienen beneficios; cuando hay pérdidas, las socializan y entonces apelan a papá Estado. -- 43 of 106 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de junio de 2024 Como les decía antes, recuerdo perfectamente, y aquí se ha dicho varias veces, en 1919 cuando Salvador Seguí, el Noi del sucre, después de una huelga de las más importantes en Europa, lograron él y sus compañeros de la CNT la jornada de ocho horas.”
“El número de horas de trabajo semanales también es algo en lo que debemos reflexionar, el número de horas de trabajo anuales o la edad de jubilación. Hablamos del tiempo de trabajo. Estos son hechos que marcan la vida de cualquier persona trabajadora. Sé que en su trabajo está haciendo cosas interesantes en cuanto a la regulación de la jornada, el registro horario. Es muy importante y agradecemos la labor realizada. Hoy abrimos otras vías de debate para ver si podemos ampliar y mejorar la vida, la vida de las personas. En el sistema actual, cualquier persona que no haya heredado una cantidad importante de capital y que, por lo tanto, no pueda vivir de rentas, tiene que intercambiar tiempo de su vida por un salario. Este intercambio se produce en los términos dictados por el mercado o el empresario de turno.”
“Entrando en materia, voy a usar verbos como abrir debate, reflexionar, explorar en este Parlamento. Me gustaría esto. Hoy vamos a hablar exclusivamente del tiempo de trabajo. El tiempo de trabajo constituye junto con el salario el contenido del trabajo. Son los pilares de la gente que no tenemos renta. Es decir, cambiamos nuestro tiempo por un salario, por un contenido y un tiempo que damos a cambio del salario. Dejaremos para otras interpelaciones cuestiones salariales, que son muy importantes y otros temas relevantes, para centrarnos solo hoy en el tiempo de trabajo, como así anuncié y voy a cumplir en mi interpelación. Creemos que el número de horas que un trabajador debe pasar todos los días en su trabajo debe cambiar.”
“Crec que s’ha de revisar el tema de les anticipades perquè hi ha col·lectius que realment mereixen aquestes anticipades, molt més que altres que pel seu poder de pressió ho han aconseguit. Com veig que em passo amb el temps, deixaré passar a la vicepresidenta. Estic convençut que compartirem moltes coses que aquí hem dit, hem reflexionat i hem exposat. Moltes gràcies. Antes de empezar, señora ministra, un pequeño apunte sobre una cuestión que sabe usted. En la Ford de Valencia, del País Valenciano, hay una situación grave, 1600 trabajos que afectan a muchas familias, muchos trabajadores auxiliares del sector de la automoción, que están sufriendo mucho. Entre todos, estamos buscando soluciones porque la desindustrialización no es buena para nadie.”
“Senyora vicepresidenta, abans d’acabar, m’agradaria referir-me a un dels elements essencials del treball que sovint s’acostuma a quedar fora dels debats polítics, que és l’edat de jubilació. Retardar la de jubilació és ampliar també el temps de treball i en alguns col·lectius això no és possible. Creiem que la reforma del 2012 va portar moltes coses dolentes i una de les coses que va portar dolentes va ser pujar sistemàticament a tothom l’edat de jubilació a seixanta-set anys. Se sap que a partir dels seixanta-quatre anys hi ha una minva de la capacitat física i una minva la capacitat psíquica. Això està demostrat. De fet, el senyor Eudald Carbonell, el gran antropòleg, el que deia és que l’esperança de vida és més gran, però potser és que són més anys sent vells, i això no ha de ser així.”
“Es pot explorar que hi hagi una possibilitat dintre de les empreses, igual que demanen flexiseguretat que es pugui, potser, concentrar la jornada en quatre dies. Per què no? Hi ha llocs on s’ha fet i no hi ha hagut cap hecatombe. També, i això sé que s’està fent. Això no vol dir que, perquè es pugui fer això, també s’ha d’evitar rebaixar al màxim la possibilitat de realitzar hores extres. I això sé que el govern ho està fent. El registre horari és fonamental que es compleixi. Per què? És una de les escletxes més importants i més utilitzades per incomplir el salari mínim, per exemple, els contractes pactats, etcètera. Cal combatre amb més força la parcialitat no desitjada en jornada i també anual. I això és molt important. Sabeu que tinc una obsessió amb aquest tema perquè crec que és un dels temes que es poden seguir treballant.”
“Alemanya, per exemple, té una jornada anual mitjana amb una durada inferior a les 1372 hores. Es contemplen, en el cas danès, molt per -- 42 of 106 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de junio de 2024 sota de les 1571 hores, que és la mitjana de la Unió Europea. A l’Estat espanyol estem treballant 1644 hores de mitjana. Hi ha marge de millora. Hi havia abans alguns que es volien homologar a Alemanya, però això és un pastís, no agafem només la farcida, agafem tot el pastís. El pastís és el salari mínim, el pastís també són les hores treballades... Si només agafem una part de la pel·lícula, no pot ser. També agafaríem els impostos que paguen, etcètera. L’altre tema que em sembla també important és la reorganització de la producció amb flexibilitat pels treballadors i treballadores, com deia abans.”
“Algunes propostes ja les ha fet el Govern i algunes, potser, es poden explorar. Sabem que la reducció de la setmana laboral a trenta-set hores i mitja està molt bé. Hem de recordar que a França fa vint-i-cinc anys que la tenen de trenta-cinc hores i les coses no han anat malament. No estem demanant tampoc aquí grans excepcions. També, la mitjana d’hores setmanals habituals als treballadors per exemple a Dinamarca en 2022 va ser de trenta-tres hores, la mitjana, la qual cosa permet que les persones treballadores puguin gaudir de dos terços del dia per assumptes particulars i això està molt bé. Després, a la part de rèplica, demostraré que es pot fer. No és un camp de sirenes, es pot fer i demostraré com es pot fer. Reduir el còmput anual de la jornada laboral.”
“Crec que sempre s’ha parlat de la flexibilitat de les empreses. Sempre ens demanen flexibilitat als treballadors. I potser també hem de demanar flexibilitat a les empreses cap als treballadors. La flexibilitat ha de ser un carril d’anada i tornada, no només d’anada. Llavors tenim la necessitat d’incorporar la flexibilitat en un doble sentit; com deia abans, No sols acomodant-se les necessitats productives, sinó que també acomodant-se a les necessitats vitals de les persones treballadores. Crec que seria un guany per tots. En resum, un temps necessari per millorar la salut, la conciliació, l’oci, la creativitat, el dret del descans reparador, a no anar a treballar a base d’ansiolítics... És hora de pagar el treball també amb moneda de la vida, no només en salari, i es pot fer.”
“Per tant, ha arribat l’hora, creiem, de poder guanyar temps de vida, perquè tothom pugui treballar —la distribució del treball també pot ser important— per tal que puguem repartir equitativament els treballs de cures entre tots, perquè el treball no acabi amb la nostra salut, ni física ni mental, com està passant. Abans posàvem l’exemple de les treballadores del SAT. Em comentaven ahir mateix que anaven a treballar moltes empastillades, que anaven a treballar moltes amb dolors, que anaven a treballar pràcticament drogades per poder viure aquestes jornades de treball i a les quals se les demana treballar fins als seixanta-set anys. Llavors, un altre tema important. Sé que s’hi està treballant, però repeteixo, estem en un Parlament i hem de posar també els debats al Parlament i no solament en altres llocs.”
“Ja vam tindre a l’altra legislatura moments històrics que potser no es repetiran. I hem d’aprofitar per recuperar aquell testimoni de Salvador Seguí de vuit hores de treball, vuit hores d’oci i vuit hores de descans, que ha fet curt. I per què ha fet curt? Perquè en aquell moment històric no es va tindre en compte una cosa. Era una perspectiva molt masclista. No es va tindre en compte tot el tema de les cures. Si no, segurament hauria fet un altre plantejament, en Salvador Seguí. Avui tenim clar que obviar els treballs de les cures i reproductius és d’un prisma purament masculí.”
“Per la qual cosa crec que, com ja està fent aquest Govern —i crec que simplement hi posaré aquí, damunt la taula, unes quantes propostes que poden enriquir aquest debat i que poden explorar noves vies de millora per una cosa tan important com és guanyar temps de vida—, l’objectiu de l’esquerra és ser transformador i intentar que la gent sigui el més feliç possible. Per molt que hàgim avançat, resulta inacceptable mantenir les jornades laborals de fa cent anys, al mateix temps que els nostres joves no aconsegueixen feina, per exemple. El deure de l’esquerra és que es noti la seva presència també a les institucions. Menys temps de treball implicaria més igualtats i més salut per a la gran majoria de dones i d’homes. I aquest és un moment històric que potser no es repetirà.”
“No és just —i no vull dir el nom de cap col·lectiu— que alguns col·lectius puguin jubilar-se a unes edats i que la gent en les professions més feminitzades o les professions amb més migrants tinguin càrregues de treball que siguin inassumibles per aquestes persones. I això potser pot indignar, sobretot als qui defensem els drets dels treballadors, mentre els beneficis empresarials son record una vegada més. El marge de beneficis en l’any 2023 es va tornar a superar, el creixement dels beneficis empresarials es quadruplica, etcètera. Alhora ens trobem que, des de fa molts anys, hi ha hagut una revolució científica, una revolució tecnològica que no s’atura i, en canvi, sembla mentida que encara estiguem en debats o en formes d’organització del treball de fa cent anys.”
“És un treball físic i psicològic, a vegades en gent malalta, a vegades s’exposen a assetjament sexual, assetjament laboral, a vegades fent de grues humanes, a vegades anant a llocs que no estan o tractant amb gent que té problemes psicològics. És a dir, és una feina duríssima que jo no crec que es pugui aguantar més de seixanta-cinc anys. Per això també és important el temps de treball en jornada i setmanal, i creiem que hem de reflexionar com a societat també sobre el tema de treball al llarg de la vida, si són correctes o no aquestes càrregues de treball amb feines com aquestes que estic explicant, que són tremendament dures i difícils de portar.”
“A vegades, molts dels problemes mentals es deuen a les condicions de treball, a la càrrega de treball, a les hores de treball, a la manca de salaris —que ja ho deixem per un altre dia—, però també a la càrrega de treball tant a la jornada, com anual, com també al llarg de la seva vida. -- 41 of 106 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de junio de 2024 Crec que hi ha un exemple que tots coneixem. És l’exemple de les treballadores del servei d’atenció domiciliària, possiblement una de les feines més dures que hi ha en aquests moments, jo diria que a tot Europa. Una feina duríssima, feta principalment per dones, moltes migrants. I jo crec que s’haurien de posar en la seva pell per saber què significa.”
“De fet, un de cada quatre treballadors revela que treballa més de quaranta hores setmanals; un de cada tres treballadors acaba la seva jornada passades les set del vespre; vuit de cada deu treballadors declaren rebre comunicacions de l’empresa fora del seu horari de treball. I és clar que les condicions materials són aquestes. L’impacte en la vida de les persones de tot plegat és molt important. Avui els estudis psicosocials ens mostren com el 45 % dels treballadors, gairebé la meitat, pateixen estrès a la feina i s’estima que el 20 % del total de trastorns depressius i d’ansietat es diagnostiquen i troben les seves causes en aspectes laborals. Fa un moment ho ha dit també la ministra de Sanitat.”
“Llavors, el que deia abans. Recordo perfectament, i aquí ha sortit diverses vegades, l’any 1919, quan Salvador Seguí, el Noi del sucre, va aconseguir després d’una vaga, de les més importants que s’han fet a Europa, la jornada de vuit hores, ell i els seus companys de la CNT. En aquell moment van aconseguir una nova normativa que establia una jornada màxima de vuit hores diàries. Això va suposar el principi de la consolidació a l’Estat espanyol de la gran reivindicació obrerista de l’Europa del segle XIX i en part del segle XX, que era vuit hores de treball, vuit hores d’oci i vuit hores de descans. I des d’aquell 1919, el tema que ens ocupa, el temps de treball ha avançat, creiem que poc. S’ha avançat, però creiem que poc.”
“En el sistema actual, qualsevol persona que no hagi heretat una quantitat important de capital i, per tant, no pugui viure de renda, es veurà obligada a intercanviar temps de la seva vida a canvi d’un salari. I aquest intercanvi es produirà en el temps i amb els termes que dicti el mercat o l’empresari de torn. Però això hauria de tenir limitacions. La legislació laboral que defineix un model social i polític determinats i la lluita sindical i, si pot ser, el diàleg social, si és possible, que no sempre ho és amb aquesta CEOE que tenim en aquest país. Al nostre model social, polític i econòmic, el mercat de treball no pot seguir la llei de la selva, com predica el liberalisme i el neoliberalisme. Normalment, quan tenen beneficis, clar. Quan tenen pèrdues, sempre socialitzen aquestes pèrdues i llavors criden al pare Estat.”
“Creiem que el nombre d’hores que un treballador ha de passar cada dia a la feina s’ha de tocar. El nombre de dies que ha de treballar la setmana també és un tema que hem de reflexionar sobre ell. El nombre d’hores, també anuals, o fins quina edat es veu obligada a anar a treballar. Sempre parlem de temps de treball, exclusivament de temps de treball. Són alguns dels fets que més marcaran la vida de qualsevol persona treballadora i sé que el seu govern està fent coses interessants quant a la regulació de la jornada, quant al registre horari, que és molt important, de tal manera que agraïm les feines estan fent i avui simplement ens posem altres vies de debat com a mínim per veure si podem ampliar i millorar la vida de la gent.”