Jordi Salvador i Duch
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Asimismo, la reserva del 4 % de la vivienda protegida; la emancipación y la vida independiente, que constan en la ley, -- 83 of 125 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 14 de julio de 2026 significan que vivas de manera independiente y que no te gestione nadie tu vida; los datos públicos y desagregados, porque solo se puede medir aquello que…”
“La teleassistència es torna un dret per a tothom, important. L’ajuda a domicili inclourà que t’acompanyin al metge i a comprar i una veïna o un amic podran ser reconeguts com a cuidadors sense conviure-hi, això és important. S’acaben les contencions com a rutina. Estem parlant de la llei de dependència.”
“Y, bueno, también quiero darles las gracias a todos por su trabajo. Hace veinte años esta Cámara prometió a la gente trabajadora que cuidar dejaría de ser un problema privado, que cuando en casa no se pudiera más habría un Estado detrás.”
“Evidentemente, no es su responsabilidad, señor ministro, pero es una realidad de la que partimos. Veinte años después, la realidad es esta: de cada cuatro euros de nuestro sistema, el Estado tiene que pagar poco más del 27 %. Concretamente, el año pasado pagó 3657 millones de euros de un coste de más de 13 600 millones.”
“Ahí sí que quisiera decirle que es una de las espinas clavadas que tengo en la negociación de este real decreto ley. Nosotros pedimos al ministerio una revisión anual vinculada a los costes y a la demanda: la inflación, el envejecimiento… El dinero se devora calladamente, como ocurrió desde 2011.”
“Avui votem sí per la senyora que espera a la plaça de residència, el noi Amela, que necessita el suport les vint-i-quatre hores, a la treballadora familiar que cobra 1000 euros per una feina que en val molt més.”
The complete record
Every one of 1,397 lines we hold for Jordi Salvador i Duch, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 25 of 28.
“En tercer lloc, no podem oblidar la contribució dels immigrants a la riquesa cultural i social dels nostres països. La diversitat és un valor positiu que enriqueix les nostres respectives nacions i cultures. Cap dels que som aquí seríem igual sense la immigració. Absolutament ningú. Catalunya no seria igual sense la immigració. Fins i tot diria que la immigració és una benedicció pels països que tenen la sort de rebre immigrants i no la desgràcia d’haver de marxar per no tenir un futur en aquest país. Tots som fruit del mestissatge cultural. No hi ha ningú que s’escapi d’aquí. Si no, reviseu els cognoms. Avui dia hi ha un racisme cultural que substitueix el racisme biològic. Però és el mateix, té els mateixos objectius: diferenciar les persones, fer que unes siguin millors que les altres, pensar que tothom és igual pel color de pell.”
“Com deia abans, senyores i senyors, no tirar endavant aquesta llei és permetre una forma moderna d’esclavatge que afecta milers de persones als nostres respectius pobles de les nostres respectives nacions. En segon lloc, si no es vota sí per conviccions democràtiques o humanitàries, fem-ho per raons econòmiques. Fem-ho per raons econòmiques. Ha estat demostrat que la regularització beneficia no només els immigrants en situació irregular, sinó també l’economia i la societat receptora. Els nostres països estarien aturats avui mateix sense la immigració que ha arribat a aquest país. Algunes, com deia abans, regulacions exprés fetes pels partits grans d’aquesta cambra. Una regularització exprés augmentaria immediatament les contribucions a la Seguretat Social, a la Hisenda, a la fiscalitat pública i impulsaria una activitat econòmica legal.”
“Mantenir persones en situació irregular els exposa a explotació laboral, a vulneració de drets bàsics, a la trata amb finalitats d’explotació laboral i explotació sexual, etcètera. Jo podria fer un drama de cada una d’aquestes persones, aquí, com s’ha fet fa una estona. Podria fer un drama horrorós, terrible. Terrible. I això no permetria fer segons quines generalitzacions. Però sí que és veritat que la gent que està en situació irregular és molt més fàcil de ser explotada o que la maldat pugui anar en contra d’elles amb -- 9 of 42 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 13 de junio de 2024 una gran facilitat. Alguns són molt valents amb els pobres i els exclosos i molt covards amb els poderosos, com sempre.”
“Però, a banda de raons democràtiques amb majúscules, els donaré tres motius pels quals crec que hem de tirar endavant i anar molt més ràpid del que estem fent. Som massa hipòcrites amb els valors que diem defensar. Si som coherents amb els drets humans que diem defensar tots plegats, no podem permetre que milers de persones visquin en condicions de pobresa i exclusió social. Aquestes persones són treballadores i treballadors, no tenen una etiqueta, són persones igual que tots nosaltres. I que es troben, per una falta administrativa, en aquests moments, exclosos de la sanitat, de l’educació, del treball digne. Són persones que es veuen obligades a anar a viure en habitatges indignes.”
“No pot tornar a passar allò que va passar l’any passat, que es va quedar una vegada més amb l’expectativa troncada de milers i milers de persones. L’extrema dreta diu que fan falta milions de persones, però és que no venen aquí per gust, venen aquí per treballar. El senyor Escrivá diu que fan falta 300 000 persones a l’any i que poden ser milions al llarg dels anys. Però no és simplement per raons humanitàries, és per necessitats econòmiques. Aquest país, sense immigració, seria un país aturat, absolutament aturat. Un dia sense immigrants seria un país aturat. I molts d’aquests immigrants van ser regularitzats amb regularitzacions exprés fetes pel Partit Socialista i el Partit Popular. Gràcies a aquestes regularitzacions exprés.”
“Tres anys en els quals vam demanar que s’obrís una ponència de llei per regularitzar 500 000 persones, moltes de les quals, cada dia que esperen, és un dolor que pateixen. Tres anys. Tres anys per mi és una falta, una vergonya, una falta de respecte a la democràcia. Perquè una iniciativa legislativa popular és l’únic mitjà que tenen els ciutadans per poder portar lleis aquí, que siguin tramitades i que siguin votades. Realment em fa vergonya que avui, una vegada més, per enèsima vegada, hagi de defensar aquestes coses que per mi em semblen tan elementals. És un insult a la democràcia, però no només per raons democràtiques. Això ja hauria d’haver estat en ponència, discutit i aprovat, evidentment.”
“Bon día. Gracias, presidenta. Señora Rocío de Meer, la verdad, no me gustaría que nunca tuviera que encontrarse usted con el dilema de tener que coger una barcaza con su hija de siete años para huir no sé si de la guerra, quizá de la miseria, quizá de la pobreza extrema, tener que cruzar un océano, que haya alguien que diga que esto es una barca que está deliberadamente rota y las deje morir en el mar o que llegue a un país gobernado por la extrema derecha. Ojalá no se encuentre nunca usted en este dilema, porque es terrible. Dit això. L’extrema dreta em preocupa molt, però em preocupa més la resta de la càmera. Per què em preocupa més la resta de la càmera? Perquè aquesta ILP, abans vam fer una PNL, aquesta ILP de regularització exprés de 500 000 persones va ser presentada ja fa tres anys. Tres anys. I encara estem aquí.”
“De ahí que pidamos que sí, que hay que proteger a la infancia de los entornos digitales hoy, pero también es necesario hacer justicia con toda aquella gente que no pudo ser protegida y fue víctima de violaciones y abusos sexuales, como hemos visto hoy a la puerta del Congreso. Insisto, exigimos que se tramite de una vez esta ley, por el bien de todas estas personas que tanto han sufrido. Muchas gracias.”
“Y no quisiera acabar sin tratar una cuestión que hoy me ha tocado mucho, y es que, mientras estamos legislando sobre la protección de la infancia, hoy hay gente a la puerta de este Congreso —no hay ningún otro grupo parlamentario— que pedía que la ley que se hizo en el Parlamento de Cataluña también se tramite en el Parlamento español, la ley sobre víctimas menores de abusos y violaciones sexuales. Esta -- 41 of 70 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de junio de 2024 gente lleva muchos años esperando, su problema es la punta de un iceberg y esta ley lleva parada en la Mesa del Congreso desde hace cuatro meses. Es urgente acabar con el sufrimiento de estas personas y que se repare esta injusticia.”
“Los niños y las niñas tienen derecho a pensar, a crear y a expresarse en los temas digitales, tienen derecho a comunidades virtuales saludables, a aprender de la ciudadanía digital, a aprovechar todo lo bueno del entorno digital, pero también debemos proteger a los niños y las niñas del derecho al mercado. En el fondo, el problema no es la tecnología, sino que vivimos en un sistema económico, en una condición humana que utiliza cualquier tema para acceder a mercadería o beneficio. He ahí el problema, ese beneficio del mercado sin regulación, y hay que regular este tema. El problema no es la infancia ni la adolescencia ni la tecnología, sino un mundo adulto deshumanizado, que puede llevar a cabo prácticas como estas, que hacen daño a la infancia.”
“Ahora bien —y he aquí lo importante—, el derecho digital tiene que ser compatible con un derecho a navegar sin riesgo. Esto sí que es importante, sería el meollo de la cuestión en la próxima ley de protección de menores en este sentido. Los niños y las niñas tienen derecho a adquirir competencias que permitan un uso seguro de la tecnología para aprender y adaptarse a los cambios. Todos los avances científicos y tecnológicos siempre tienen una doble vertiente: pueden llevar al bien y también al mal. La energía nuclear puede servir para hacer la bomba atómica, pero también para hacer rayos X. Y con esto sucede exactamente lo mismo. Así pues, derecho a navegar con seguridad, a expresarse en las dimensiones digitales.”
“Por eso en Cataluña —a veces se olvidan— tenemos competencias sobre temas de infancia y juventud y hemos hecho muchas leyes en este sentido. Estamos dispuestos a cooperar y siempre votaremos a favor de todo lo que beneficie a las personas y a otros pueblos del Estado, pero es que nosotros ya lo estamos haciendo, les llevamos un poco de ventaja, como huelga decir. Hay que adaptarse, no añorar un pasado y mantener al niño o la niña en una burbuja fiscalizada constantemente. Lo que tenemos que reclamar quizá es un concepto nuevo, el derecho a no ser obligados a ser analógicos. No podemos ir contra el futuro y lo que es el presente. Los niños y las niñas tienen derecho a desarrollarse en territorios digitales y a poder disfrutar de dimensiones no digitales de la vida. La vida fuera de las redes y en las redes tiene que ser compatible.”
“Es evidente que hay que poner sobre la mesa una cuestión urgente y crucial como es la protección de los menores. Hoy en día las tecnologías y el entorno digital forman parte integral de nuestras vidas, convirtiéndose en una extensión de nuestra identidad física yo diría que tanto en menores como en adultos. No se salva nadie, es una realidad. Nuestros niños no viven en un parvulario o burbuja no contaminada. El primer contacto con Internet se produce antes de los siete años, y entre los nueve y once muchos ya pueden acceder o se encuentran con contenidos de gran violencia de todo tipo: sexual, con ciberacoso, etcétera, lo que puede poner en riesgo su salud mental y su desarrollo personal. Estamos de acuerdo con ustedes en que los poderes públicos tienen la obligación de promover y proteger los derechos de los menores.”
“Per això, demanem també que, sí, cal protegir l’infant d’entorns digitals avui, però també cal fer justícia amb tota aquella gent que no va poder ser protegida i, en canvi, va ser víctima de violacions i d’abusos sexual, com avui hem vist a la porta del Congrés. Així que, repeteixo, exigim que es tramiti d’una vegada aquesta llei pel bé de totes aquestes persones que han patit tant. Moltíssimes gràcies. Gracias, presidenta. Señores y señoras de la Cámara, el Partido Popular nos trae hoy una PNL que, de hecho, no lo es; podría ser una propuesta de ley, porque tiene quince puntos. Podrían adelantarse al Gobierno con una ley sobre este tema, que es sumamente urgente y necesario. Pero han decidido traer una PNL, con quince puntos. Por tanto, mucho hablar y poco contenido. Y me explico.”
“I no m’agradaria acabar sense un tema que avui m’ha colpit molt, que és el fet que mentre estem legislant sobre la producció d’infantesa, hi ha gent que estava avui a la porta d’aquest Congrés —per cert, no hi havia cap altre grup parlamentari— que estaven demanant que la llei que va fer el Parlament de Catalunya també es tramiti al Parlament espanyol, la llei de les víctimes menors d’abusos sexuals i de violacions sexuals. Aquesta gent porta esperant molts anys, el seu problema és la punta d’un iceberg i aquesta llei porta aquí parada a la Mesa d’aquest Congrés quatre mesos. És urgent acabar amb el patiment de totes aquestes persones, acabar amb el patiment i que es repari aquesta injustícia.”
“Ara bé, també hem de protegir l’infant del dret del mercat. En el fons, el problema no és la tecnologia, sinó que vivim en un sistema econòmic amb una condició humana que utilitza qualsevol tema per fer mercaderia, per fer benefici. És aquí on està el problema, aquest benefici o aquesta desregulació del mercat sense cap tipus de regulació. I aquest tema s’ha de regular, no pot anar -- 40 of 70 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de junio de 2024 com va. Així, el problema no és la infància ni l’adolescència, no és la tecnologia, sinó un món adult, com dèiem abans, deshumanitzat, que pot fer pràctiques com aquestes, que fan mal als infants.”
“Això seria la mare dels ous del que hauria de tindre la propera llei de protecció dels menors en aquest sentit. Els infants tenen dret a adquirir competències que permetin un ús segur de la tecnologia per aprendre i adaptar-se als canvis. Tots els avenços científics, els tecnològics, sempre tenen un doble vessant: poden ser coses que poden fer el bé i coses que poden fer el mal. L’energia nuclear pot servir per fer la bomba atòmica i pot servir també per fer raigs X, i amb això passa exactament igual. Dret, doncs, a navegar amb, diguem, seguretat, dret a expressar-se en les dimensions digitals, dret a pensar, crear, expressar-se també amb els temes digitals, dret a comunitats virtuals saludables, a aprendre de la ciutadania digital, a la participació... És a dir, a aprofitar totes les coses bones que té l’entorn digital.”
“Però vull dir que ja ho estem fent i portem una mica d’avantatge, tot cal dir-ho. Cal adaptar-se i seria il·lús i inútil enyorar un passat pur intentant protegir la infantesa o simplement mantenir l’infant a una bombolla constantment fiscalitzada, i això no és possible. Per això, el que hem de reclamar és, potser, un concepte, jo diria nou, que és el dret, el dret a no ser obligats a ser analògics. No podem anar contra el futur, que és el present. Els infants tenen dret a desenvolupar-se en territoris digitals i a poder fruir també de dimensions no digitals de la vida. És compatible la vida fora de les xarxes i a les xarxes. No hem d’escollir entre una o altra. Ara bé —i aquí vindria l’important— el dret digital ha de ser compatible amb un dret a navegar sense risc. Això sí que és important.”
“És una realitat. I els nostres infants no viuen en un jardí d’infància o en una bombolla incontaminada. El primer contacte amb internet ja es produeix abans dels set anys, i entre els nou i onze anys molts ja poden accedir o es troben amb continguts de gran violència de tot tipus: sexual, amb ciberassetjament, etcètera, el que pot posar en risc la seva salut mental i el seu desenvolupament personal. Estem d’acord amb vostès que els poders públics tenen l’obligació de promoure i protegir els drets dels menors. És per això que a Catalunya —que a vegades la gent se n’oblida, però tenim competències sobre temes d’infància i joventut— ja hem fet moltíssimes lleis en aquest sentit i estem disposats a cooperar i, evidentment, votarem sempre a favor de tot allò que beneficiï també a la gent dels altres pobles de l’Estat.”
“Gràcies, presidenta. Senyors i senyores de la Cambra, el Partit Popular ens porta avui una PNL que, de fet, no és una PNL, quasi podria ser una proposta de llei, perquè té quinze punts, i amb això haguessin pogut avançar-se al Govern, portant una llei sobre aquest tema, que és tremendament urgent i necessari. Però han decidit portar una PNL amb quinze punts. Instando al Gobierno a analizar, reformar, impulsar marcos, colaborar con las grandes empresas, etcètera. És a dir, molta xerrameca i poc contingut, m’explico? És evident que cal posar sobre la taula una qüestió urgent i crucial com la protecció digital dels menors. Avui dia, les tecnologies i l’entorn digital formen una part integral de les nostres vides, i s’han convertit en una extensió de la nostra identitat física, jo diria tant en menors com en adults, no se’n salva ningú.”
“En resumen, la propuesta de la derecha puede parecer una solución rápida y superficial para los problemas estructurales de los jóvenes, que también sufren muchas otras capas de la población. Se me ha terminado el tiempo, pero creo que se me ha entendido bien. Muchas gracias y hasta otra. (Aplausos).”
“Quisiera recordar que Esquerra Republicana ha presentado dos veces un proyecto de ley pidiendo el voto a los dieciséis años para que la gente pueda decidir sobre su futuro, ya que pueden trabajar, pueden tener consecuencias penales y casarse, cosas que son más complejas que otras, etcétera. Y también recomiendo a los jóvenes de clase trabajadora que se impliquen. Debo decir a los jóvenes de clase trabajadora que en esta vida no se regala nada, no te regalan nada ni como trabajadora ni como trabajador ni como nación oprimida, así que les invito a la lucha porque tienen todavía todo un futuro para luchar, igual que otras personas han hecho durante muchos años; para luchar y poder tener muchos derechos que tendremos que defender, que en algunos casos hemos perdido y habrá que recuperar.”
“Necesitamos aumentar significativamente la inversión en servicios de salud mental, asegurando que haya suficiente personal y recursos para atender las necesidades de los jóvenes, y para eso también se necesitan impuestos, para eso hacen falta impuestos. Realmente, estamos de acuerdo en que es muy importante esta faceta y tenemos muy pocos recursos. Hablando de los jóvenes, no han hablado de la participación política de los jóvenes. Si los jóvenes pudieran votar, si los jóvenes pudieran presentarse a las elecciones y pudieran votar, seguramente muchos de los problemas de los jóvenes se terminarían.”
“Pero, para poder hacer esto, como he dicho antes, hacen falta recursos, y los hay. Y se necesita una financiación distinta de las diferentes regiones del Estado, y que sea suficiente, como en el caso de Cataluña, donde no lo es, porque sin impuestos no se puede hacer nada de lo que ustedes dicen. Para eso también se necesitan impuestos, para que todos los jóvenes tengan acceso a una educación gratuita de calidad, también universitaria y también para una formación técnica y profesional que garantice que todos los jóvenes dispongan de las habilidades necesarias -- 60 of 71 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 28 de mayo de 2024 para tener un trabajo asalariado, o acceso a una banca pública que respalde a la pequeña y mediana empresa que puedan generar esos mismos jóvenes.”
“Por ejemplo, evidentemente, necesitamos un gran programa de vivienda pública para jóvenes que garantice alquileres asequibles y accesibles, pero para eso se necesitan impuestos, que tienen que ser progresivos; y, si no se pagan impuestos, esto no puede hacerse. Por eso, nuestra manera de entender este tema es distinta. Y eso incluye también otra cosa que tampoco quieren ustedes: la regulación del mercado libre del alquiler, porque no se puede vivir de la especulación de la vivienda. La vivienda es un derecho de las personas y se ha demostrado que el mercado libre no funciona así, porque en el mercado libre no hay. Estaríamos de acuerdo con ustedes si se hablara de la expropiación de todos los pisos vacíos de la Sareb, en la línea del retorno social del rescate bancario; también estaríamos de acuerdo con eso, me parece que sería justo.”
“Dicho esto, no todos los jóvenes tienen las mismas oportunidades. Por eso, el diagnóstico que hace de los jóvenes el PP es cierto, pero las excepciones fiscales, aunque puedan parecer atractivas, no resuelven los problemas estructurales y, al ser temporales, no proponen una solución a largo plazo. Lo que necesitan los jóvenes son puestos de trabajo estables, bien remunerados, y no alivios fiscales temporales, que no van a la raíz del problema. Por eso es importante el trabajo, el modelo productivo, la energía y el transporte: eso es lo que hace que todos funcionemos o no. Hemos hablado varias veces ya sobre el tema de bajar impuestos. Y bajar impuestos es bajar impuestos. Y muchas de las cosas que ustedes piden requieren impuestos, porque, si no, esto no se puede hacer.”
“La otra cuestión que quisiera matizar es que no todos los jóvenes son iguales ni tienen los mismos problemas. La infanta Leonor no tiene los mismos problemas que una persona de un barrio obrero, porque a veces parece que, cuando hablamos de los jóvenes, todos somos iguales. No, hay jóvenes que no tienen ningún problema y llegan a final de mes tranquilamente. Por eso, me hace mucha gracia cuando ustedes hablan de pobreza infantil y juvenil. ¿Por qué no hablamos claro? Hablemos de los hijos de los pobres y de los jóvenes hijos de los pobres, porque así nos entenderemos más claramente y sin tanto eufemismo, ya que esa es la realidad. La pobreza es la consecuencia directa de las políticas económicas que se han adoptado en este Estado en las últimas décadas —eso es cierto— tanto por parte del Partido Popular como del Socialista.”
“A pesar de que muchos de los diagnósticos que ustedes han hecho son ciertos, quisiera poner algunos matices. Los problemas que tienen los jóvenes son también los problemas de la clase trabajadora, en general; no son solo de los jóvenes, también lo son… Bueno, veo que no interesa este tema. Como decía antes, los problemas que tienen los jóvenes son también problemas de la clase trabajadora, porque parece que es cuestión de identitarismo No, son problemas que ocurren en todas las edades: la precariedad laboral, bajos salarios, salud mental, dificultades para ser autónomo frente a las grandes multinacionales, etcétera. Estos son problemas de todos; es cierto que quizá tengan un matiz más para la juventud, pero también lo es que afectan a todos.”
“Així que els invito a la lluita perquè encara tenen tot un futur per lluitar, igual que altres persones ho han fet durant molts anys, per lluitar i poder tindre molts drets que ara hem de defensar, i en alguns casos hem perdut i hem de recuperar. En resum, la proposta de la dreta pot semblar una solució ràpida, però superficial, i no aborda els problemes que pateixen els joves estructuralment i, com deia abans, moltes altres capes de la població. Se m’ha acabat el temps, no tinc més temps, i crec que se m’ha entès bé. Moltes gràcies i fins una altra. Buenas tardes otra vez. Es cierto el diagnóstico que hacen ustedes sobre la juventud, pero, si son jóvenes hoy, antes no lo eran, y eso quiere decir que la precariedad de los jóvenes viene ya de gobiernos anteriores, tanto del Partido Popular como del Partido Socialista.”
“Si els joves poguessin votar, si els joves poguessin presentar-se a les eleccions i poguessin votar, segurament molts dels problemes dels joves s’acabarien. I vull recordar que Esquerra Republicana va presentar dues vegades -- 59 of 71 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 28 de mayo de 2024 un projecte de llei en el qual demanava el vot als 16 anys perquè la gent pugui decidir sobre el seu futur, ja que poden treballar, poden tenir conseqüències penals, es poden casar, que a vegades és més complicat que altres coses, etcètera. I també recomano als joves de classe treballadora que per primera vegada s’impliquin. S’impliquin, s’impliquin i s’impliquin. Els haig de dir als joves de classe treballadora que en aquesta vida no regalen res. I no regalaran res ni com a treballadors i treballadores, ni regalaran res com a nació oprimida.”
“També necessitem, i també fan falta impostos, que tots els joves tinguin accés a una educació gratuïta i de qualitat universitària, però també la formació tècnica i professional per assegurar que tots els joves tinguin les habilitats necessàries per tenir una feina assalariada, o també una banca pública per donar suport a la petita i mitjana empresa, que poden engendrar aquests joves mateixos. Necessitem augmentar significativament la inversió en serveis de salut mental, assegurant que hi hagi suficient personal i recursos per atendre les necessitats dels joves, i per això també fan falta impostos. Per això fan falta impostos. I realment estem d’acord que és molt important aquesta faceta, i estem amb molt pocs recursos. També, no han parlat, parlant de joves, de la participació política dels joves.”
“Això també inclou una altra cosa que tampoc volen, la regulació del mercat lliure de lloguer, perquè no es pot viure de l’especulació de l’habitatge, que és un dret de les persones, i el mercat lliure s’ha demostrat que no funciona d’aquesta manera. O per exemple, estaria d’acord amb vostès si diguessin, per exemple, l’expropiació de tots els pisos buits de la Sareb, en la línia del retorn social del rescat bancari. També estaríem d’acord amb això. Crec que seria just. I per poder fer això, com deia abans, calen recursos, que n’hi ha i s’ha demostrat, i cal finançament de les diferents nacions i regions de l’estat que sigui suficient. No és el cas de Catalunya, que és insuficient. Sense impostos no es pot fer res de tot allò que vostès diuen.”
“Per això és important la feina, el model productiu, l’energia, el transport. Això és el que fa que tothom funcioni o no funcioni. Ja hem discutit vàries vegades, vostès i jo, sobre el tema de baixar impostos, perquè per moltes coses que vostès demanen, resulta que fan falta impostos, impostos, impostos, perquè si no, això no es pot fer. Per exemple, necessitem, evidentment, un gran programa d’habitatge públic per a joves assegurant lloguers assequibles i accessibles. Però per això falten impostos. I aquests han de ser progressius. I la gent, si no paga impostos, això no es pot fer. Per això, la nostra manera d’entendre aquest tema és diferent. És diferent.”
“Llavors potser ens entendrem més clar, sense eufemismes. Aquesta és la realitat. La pobresa és una conseqüència directa de les polítiques econòmiques que s’han fet en aquest estat en les últimes dècades. Això és veritat. És veritat. Tant el Partit Popular com el Partit Socialista. Això és cert. Dit això, com deia abans, no tots els joves tenen les mateixes oportunitats, per la qual cosa la diagnosi que fa dels joves de les classes populars el PP és certa, és bona. Ara bé, les excepcions fiscals, tot i que poden semblar atractives, no solucionen els problemes estructurals. En ser temporals, no proporcionen una solució a llarg termini. El que els joves necessiten són llocs de treball estables, ben remunerats, no alleujaments fiscals temporals que no aborden l’arrel del problema.”
“No, són problemes que passen a totes les edats: la precarietat laboral, els baixos salaris, la salut mental, les dificultats per ser autònom enfrontant-se a les grans multinacionals, etcètera. Però són problemes de tothom. Sí que és veritat que potser tenen un matís més per la joventut, però és cert. I l’altra cosa que voldria matisar és que no tots els joves són iguals. No tots els joves són iguals. No té els mateixos problemes la infanta Leonor que una persona d’un barri obrer, perquè a vegades sembla, quan parles dels joves, que tots siguem iguals. No, no. Hi ha joves que no tenen cap problema. Hi ha joves que arriben a final de mes tranquil·lament. Per això també em fa molta gràcia quan vostès parlen de pobresa infantil i de pobresa juvenil. Per què no parlem clar? Parlem dels fills dels pobres i dels joves fills dels pobres.”
“Bé, bona tarda de nou. És certa la diagnosi que fan sobre la joventut. El que passa és que si són joves avui, abans no ho eren. Això vol dir que la precarietat dels joves ve de governs anteriors, i és per això, tant del Partit Popular com del Partit Socialista. Malgrat que molts del diagnosis que vostès han fet són certs, també voldria fer unes quantes matisacions. Els problemes que tenen els joves també són els problemes de la classe treballadora en general, no només dels joves. Com ho són... No interessa, el tema aquest. Com deia abans, els problemes que tenen els joves són problemes, també, de la classe treballadora. A vegades sembla que aquest identitarisme...”
“Hacen falta medidas valientes y aquí nos encontrarán siempre, es la mejor manera de combatir a la extrema derecha. Estamos de acuerdo, se necesitan medidas valientes y esta es una. Espero que se apruebe y que rápidamente pase de proposición no de ley a ley. -- 46 of 71 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 28 de mayo de 2024 En este mismo sentido, aprovechamos desde esta tribuna para respaldar a los compañeros y compañeras que irán a la huelga del grupo DXC. Son 1500 trabajadores en Cataluña y más de 9000 en el conjunto del Estado español que buscan condiciones de trabajo justas y se movilizan en defensa de sus derechos. Ojalá tuviéramos esta PNL aprobada, porque tendríamos más posibilidades en esta negociación, que será dura. Así que viva la lucha sindical, viva la lucha de la clase trabajadora, y respaldamos su PNL. (Aplausos).”
“Por ejemplo, la incorporación de los representantes de los trabajadores al consejo de administración sería también muy interesante para conocer la estrategia de la empresa, y eso ayudaría mucho a la negociación colectiva. (El señor Martín Urriza hace signos afirmativos). O la recuperación de la autorización administrativa previa a cualquier ERE; nos dijeron que no era posible y sí lo es. Lo tiene Grecia, ¿por qué no lo pueden tener más países? (El señor Martín Urriza hace signos afirmativos). O la recuperación de los salarios de tramitación. Usted sabe, como especialista, que eso es muy importante, el incremento de los salarios vinculado al IPC, ¿por qué no? (El señor Martín Urriza hace signos afirmativos). Y, en caso contrario, en caso de que haya otras variables que hagan que eso no se cumpla, que la otra parte lo demuestre.”
“Pues bien, visto ese panorama, estamos de acuerdo con el grupo proponente en que conseguir más transparencia sobre los beneficios empresariales de cada sector y para cada tipo de empresa —porque desde luego no todas las empresas son iguales— ayudaría a poner todas las cartas sobre la mesa para una negociación entre sindicatos y patronal más equilibrada. Así que estamos muy felices de esta propuesta. Igual que eso, también podrían ser positivas muchas otras medidas que Esquerra Republicana ha planteado en los últimos años y que no se han aceptado, ¿sabe eso? Creo que si el objetivo es el mismo, que es proteger a la clase trabajadora, podríamos ir juntos más de una vez. (El señor Martín Urriza hace signos afirmativos).”
“En 2023, cuando en teoría se tenía que compensar ese empobrecimiento acumulado, porque, como ha dicho usted, llevamos décadas con pérdidas de poder adquisitivo, la diferencia fue del 7 %, solo en dos años, y la subida de salarios quedó ligeramente por debajo de la inflación una vez más. Y mientras esto ocurre, mientras cada año los trabajadores se empobrecen a consecuencia de la inflación, las empresas siguen batiendo récords de beneficios. En 2022, los beneficios empresariales en global se duplicaron casi, crecieron un 91 %. Y así podría ir dando todos los datos, están en cualquier parte, son comprobables.”
“Para esos diputados y diputadas que se reclaman defensores de los intereses de la clase trabajadora, espero que votemos todos que sí. Es una excelente propuesta y un buen trabajo del señor Martín. La propuesta de SUMAR es positiva. Estamos de acuerdo, hay que avanzar por el camino de la transparencia, sobre todo cuando se trata de desenmascarar las mentiras de según qué empresariado. Según datos del Instituto Nacional de Estadística y del Ministerio de Trabajo, en 2021, los salarios crecieron menos de un 1,5 % y la inflación fue de más del doble, por encima del 3 %. En 2022, los salarios crecieron un 3 % y la inflación fue prácticamente del triple, del 8,4 %.”
“Esa es la realidad de una sociedad de libre mercado. Por ese motivo, perdonad la obviedad, los trabajadores tienen que unirse, esto da fuerza a esta unidad; cuando luchan y negocian colectivamente, ganan fuerza y compensan al menos un poco la situación de desigualdad respecto a los empresarios. Eso es la lucha sindical y la democracia en general, pero, aun así, a menudo la desigualdad persiste, porque la dirección de la empresa tiene acceso a toda la contabilidad y controla mucha más información y, en definitiva, es quien acaba tomando las decisiones que marcan el rumbo de la empresa. Por eso, como la empresa tiene toda la información del trabajador, poder dotar a los trabajadores de esa información iguala un poco más la situación.”
“I tant de bo ja tinguessin aquesta PNL aprovada, perquè tindrien més possibilitats d’aquesta negociació, que serà dura. Així que visca la lluita sindical i visca la lluita de la classe treballadora, i donem suport a la seva PNL. Bromas aparte, dicho esto, es una muy buena PNL, se nota el trabajo que hay detrás. Acostumbrado a ver las cosas de la derecha, que muchas veces son excrementos de opiniones, su PNL es muy buena y se lo digo así. Ahora, lo otro también era una broma. Tomen nota. La relación entre capital y trabajo es una historia de desigualdad y, a veces, de explotación a nivel individual. Cuando un trabajador busca trabajo tiene muy poco margen para discutir las condiciones de trabajo con su empresario, ni el horario ni la jornada ni el salario. O aceptas lo que hay o no trabajas.”
“I en cas contrari, que hi hagi altres variables que facin que això no es compleixi, que ho demostri l’altra part. Calen mesures valentes i en això ens trobarà sempre. I, a més, és la millor manera de combatre la dreta i l’extrema dreta, estem d’acord. Calen mesures valentes i aquesta és una, i espero que s’aprovi i que ràpidament passi de projecte no de llei a llei. En aquest mateix sentit, aprofitem des d’aquest faristol per donar suport als companys i companyes que demà i demà passat aniran a la vaga del grup empresarial DXC per aconseguir unes condicions laborals i salaris dignes. Són 1500 treballadors a Catalunya i més de 9000 al conjunt de l’estat espanyol que es mobilitzen en defensa dels seus drets. Molta força per la vostra lluita, que és la nostra lluita.”
“Que crec que, si l’objectiu és el mateix, que és protegir la classe treballadora, doncs podríem anar més junts més d’una vegada, no? Per exemple, la incorporació dels representants dels treballadors al consell d’administració també seria molt interessant, per veure l’estratègia de l’empresa, i també ajudaria molt a la negociació col·lectiva. La recuperació de l’autorització administrativa prèvia a qualsevol ERO, que això d’aquí ens van dir que no era possible, i és possible. Ho té Grècia. Per què no ho poden tenir més països? O la recuperació dels salaris de tramitació. Vostè sap, com a especialista, que són molt importants. L’increment dels salaris -- 45 of 71 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 28 de mayo de 2024 vinculats a l’IPC, per què no?”
“L’any 2022, els beneficis empresarials, en global, gairebé es van duplicar i van créixer un 91 %. I així podria donar totes les dades, i estan a qualsevol lloc. Són comprovables. Doncs bé, vist aquest panorama, estem d’acord amb el grup proponent que aconseguir més transparència en els beneficis empresarials de cada sector, per cada tipus d’empresa, perquè, evidentment, tampoc totes les empreses són iguals, ajudaria a posar totes les cartes damunt la taula per una negociació entre sindicats i patronals més equilibrada. Així que estem molt feliços d’aquesta proposta. Igual com això també podria ser una positiva, també ho podrien ser moltes altres mesures que Esquerra Republicana ha plantejat durant els darrers anys i que no s’han acceptat. I espero que... Allò, sap?”
“Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística i el Ministeri de Treball, l’any 2021 els salaris van créixer menys d’1,5 %, i la inflació va ser més del doble, per sobre del 3 %. L’any 2022, els salaris van créixer un 3 % i la inflació va ser gairebé el triple, el 8,4 %. A l’any 2023, en què en teoria s’havien de compensar aquest empobriment acumulat, aquesta baixada de salaris, que com vostè molt bé ha dit, ja portem dècades perdent salari i poder adquisitiu, com deia, l’any 2023, la diferència és de 7 %, en tan sols dos anys, la pujada de salaris ha tornat a quedar lleugerament per sota de la inflació. Mentre tot això passa, mentre cada any els treballadors s’empobreixen com a conseqüència de la inflació, les empreses continuen batent rècords de beneficis.”
“Per això, tenir més informació per part del treballador, perquè l’empresa té tota la informació del treballador, absolutament tota, iguala aquesta negociació. I per això és important que aquelles diputades i aquells diputats que es reclamen defensors dels interessos de classe treballadora votin avui, tots plegats, que sí a aquesta proposta no de llei, que és, com deia, molt interessant i un bon treball del senyor Martín. La proposta que ha presentat el company de SUMAR avança en aquesta línia i és positiva. Estem d’acord que cal avançar pel camí de la transparència, sobretot quan es tracta de desemmascarar les mentides de segons quin empresariat. I en diem alguna.”
“A nivell individual, quan un treballador busca feina, per norma general, té molt poc marge per discutir les condicions de treball amb el seu empresari: ni l’horari, ni la jornada, ni el salari... O acceptes el que hi ha o no treballes. Aquesta és la realitat d’una societat de lliure mercat. És per aquest motiu, i perdoneu l’obvietat, que els treballadors han d’unir-se, i això dona força a aquesta unitat, perquè quan lluiten i negocien col·lectivament, guanyen força i compensen, almenys una mica, la situació de desigualtat respecte als empresaris. I això és la lluita sindical i la democràcia en general. Però, tot i així, sovint la desigualtat persisteix, perquè la direcció de l’empresa té accés a tota la comptabilitat, controla molta més informació i, al cap i a la fi, és qui acaba prenent les decisions que marquen el rumb de l’empresa.”
“Bona tarda. Gràcies, presidenta. Señor Carlos Martín, si me acepta la broma, lo de Garamendi ha estado bien, pero lo que pasa es que supongo que esta PNL no estará pactada con él, y, en caso de que sea votada aquí, espero que esta vez la pacten con nosotros, estaría mucho mejor. Bromes a banda, dit això, és una molt bona PNL, es nota el treball al darrera i, acostumat a veure les coses que fan la dreta, que són realment excrements, moltes vegades, d’opinions, realment la seva PNL és realment molt bona, i així li dic. Ara, l’altra també era una broma que també prenguin nota. La relació entre capital i treball és una història de desigualtat. És una història de desigualtat i, a vegades, d’explotació.”