← LEADERSHIP TERMINAL

CONGRESO DE LOS DIPUTADOS · SITTING

Jordi Salvador i Duch

Grupo Parlamentario Republicano · Spain

IN THEIR OWN WORDS

Asimismo, la reserva del 4 % de la vivienda protegida; la emancipación y la vida independiente, que constan en la ley, -- 83 of 125 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 14 de julio de 2026 significan que vivas de manera independiente y que no te gestione nadie tu vida; los datos públicos y desagregados, porque solo se puede medir aquello que…

DIARIO DE SESIONES 198 · 2026-07-14 · READ THE OFFICIAL RECORD

La teleassistència es torna un dret per a tothom, important. L’ajuda a domicili inclourà que t’acompanyin al metge i a comprar i una veïna o un amic podran ser reconeguts com a cuidadors sense conviure-hi, això és important. S’acaben les contencions com a rutina. Estem parlant de la llei de dependència.

DIARIO DE SESIONES 198 · 2026-07-14 · READ THE OFFICIAL RECORD

Y, bueno, también quiero darles las gracias a todos por su trabajo. Hace veinte años esta Cámara prometió a la gente trabajadora que cuidar dejaría de ser un problema privado, que cuando en casa no se pudiera más habría un Estado detrás.

DIARIO DE SESIONES 198 · 2026-07-14 · READ THE OFFICIAL RECORD

Evidentemente, no es su responsabilidad, señor ministro, pero es una realidad de la que partimos. Veinte años después, la realidad es esta: de cada cuatro euros de nuestro sistema, el Estado tiene que pagar poco más del 27 %. Concretamente, el año pasado pagó 3657 millones de euros de un coste de más de 13 600 millones.

DIARIO DE SESIONES 198 · 2026-07-14 · READ THE OFFICIAL RECORD

Ahí sí que quisiera decirle que es una de las espinas clavadas que tengo en la negociación de este real decreto ley. Nosotros pedimos al ministerio una revisión anual vinculada a los costes y a la demanda: la inflación, el envejecimiento… El dinero se devora calladamente, como ocurrió desde 2011.

DIARIO DE SESIONES 198 · 2026-07-14 · READ THE OFFICIAL RECORD

Avui votem sí per la senyora que espera a la plaça de residència, el noi Amela, que necessita el suport les vint-i-quatre hores, a la treballadora familiar que cobra 1000 euros per una feina que en val molt més.

DIARIO DE SESIONES 198 · 2026-07-14 · READ THE OFFICIAL RECORD

The complete record

Every one of 1,397 lines we hold for Jordi Salvador i Duch, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 19 of 28.

  1. Es inaceptable que, mientras que en otros países se han creado comisiones de la verdad, la Iglesia española y la catalana ―también la catalana, que algunos lo olvidan― se resisten a colaborar en las investigaciones con sus archivos. Digo la catalana también, porque aquí también ha habido casos: desde Montserrat, la escolanía, a centros escolares, lugares de ocio juvenil, parroquias, esplais. No se salva nadie. Esta lacra no tiene bandera, sí una institución que la ha defendido. Es inaceptable, como decía, que haya otros países que sí lo han hecho y aquí no pasa nada. Este Congreso debe exigir acciones concretas y de responsabilidad pública y transparencia total. Lo tiene que exigir, no decir: si quieren ustedes. No, lo tiene que exigir. Hay países como Francia, Australia, Portugal y otros que han actuado.

    DIARIO DE SESIONES 82 · 2024-11-21 · READ THE OFFICIAL RECORD

  2. La Iglesia, históricamente, ha tenido acceso directo ―y casi privilegiado― ilimitado a menores, creando oportunidades para que estos abusos se produjeran en un entorno de confianza absoluta. Este no es solo un problema de delincuencia individual, es un problema de una institución que, de forma sistemática, ha fallado. Es un problema de una institución que ha fallado de forma sistemática. El silencio cómplice de las jerarquías eclesiásticas es indecente. Sin ir más lejos, hoy o hace unos días, cuando inauguraba el presidente de la Conferencia Episcopal Española, el actual, no dijo nada al respecto y este silencio no es neutro, es complicidad, perpetúa el sufrimiento de las víctimas y debilita la credibilidad en la institución.

    DIARIO DE SESIONES 82 · 2024-11-21 · READ THE OFFICIAL RECORD

  3. Algunos dirán ―y sé que lo dirán― que los abusos de la Iglesia son un reflejo de lo que sucede en la sociedad, siempre descargando, pero esto no es cierto. Los abusos de la Iglesia son un reflejo de una sociedad, pero es un tema con unas particularidades: una relación de poder y de confianza. La Iglesia es una institución moral que se ha presentado como guía espiritual. Cuando alguien abusa en este contexto el impacto es devastador, porque destruye la confianza espiritual y emocional de la víctima, a veces, para toda la vida. Encubrimiento sistemático. La Iglesia ha encubierto estos crímenes durante décadas trasladando a los abusadores a Latinoamérica o a otros sitios y luego volviendo aquí con una vida normal, destruyendo pruebas, dificultando la investigación. Esto son realidades que no podemos ocultar.

    DIARIO DE SESIONES 82 · 2024-11-21 · READ THE OFFICIAL RECORD

  4. Permítanme que empiece dirigiendo unas palabras a las víctimas, aquellas personas que durante años han cargado con el peso de un dolor silenciado, agravado por la falta de apoyo y el menoscabo institucional. Para muchos y muchas el sufrimiento no acabó con el abuso o la violencia psíquica o física, siguió con el silencio impuesto, con la vergüenza, con el complejo de culpa, el sentimiento de impunidad de un entorno que no les protegió. Es imprescindible que este Congreso esté a la altura de sus esperanzas y que pase del blablablá a actuar de una vez. 2024. Este discurso es para ellos, para que nadie más tenga que sufrir lo que ellos y ellas han sufrido, para que sus voces sean escuchadas y porque las instituciones que fallaron en su protección respondan de sus actos.

    DIARIO DE SESIONES 82 · 2024-11-21 · READ THE OFFICIAL RECORD

  5. Cabría pensar que el porcentaje de niños y niñas afectados es pequeño, pero este porcentaje, según el mismo informe del Defensor del Pueblo, puede llegar a 400 000 niños y niñas; 400 000 niños y niñas que solamente podrían ser la punta del iceberg, porque todavía mucha gente no ha denunciado en una sociedad que produjo el nacional catolicismo de un régimen franquista criminal, muchos de ellos todavía en este Parlamento. Este porcentaje, como decía, no es -- 24 of 103 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 21 de noviembre de 2024 menor, son miles y miles de niños, de niñas, de vidas marcadas por la violencia física y psicológica, el silencio, la complicidad institucional. Y esto, señoras y señores, es intolerable en una sociedad que se proclama democrática y justa.

    DIARIO DE SESIONES 82 · 2024-11-21 · READ THE OFFICIAL RECORD

  6. Es un primer paso necesario para poder arrojar luz a una oscuridad que ha durado demasiado, llega tarde, muy tarde pero esperemos que esto sea el inicio de algo muy importante. También hay que ser claros, este informe para nosotros es insuficiente ante la magnitud del problema y la inaceptable impunidad que todavía persiste. Ya está bien de comisiones, toca legislar, toca que actúe la justicia penal y de forma retroactiva y restitutiva.

    DIARIO DE SESIONES 82 · 2024-11-21 · READ THE OFFICIAL RECORD

  7. L’església espanyola i l’església catalana han de comprometre sí o sí a un canvi estructural i cultural profund que inclogui educació i sensibilitat a tots els nivells, tolerància zero amb l’encobriment i col·laboració total amb la justícia. Moltes gràcies. Buenos días a todos, señor presidente, señor defensor del pueblo. Señoras y señores diputados, hoy abordamos un tema que pone de manifiesto una de las mayores injusticias de nuestros tiempos: los abusos sexuales a menores por parte de miembros de la Iglesia católica y el encubrimiento sistemático de estos crímenes durante décadas. Permítanme que empiece reconociendo la labor del Defensor del Pueblo y sus informes sobre este asunto. Un informe que podemos tachar de espantoso y horroroso.

    DIARIO DE SESIONES 82 · 2024-11-21 · READ THE OFFICIAL RECORD

  8. L’obertura obligatòria dels arxius eclesiàstics per a investigadors independents i que s’obrin els processos penals que calguin. La revisió del concordat entre Espanya i la Santa Seu. Aquest concordat, signat el 1979, és una relíquia del passat que avui atorga privilegis inacceptables a l’Església catòlica i dificulta l’accés a la justícia. Revisar-lo és imprescindible per assegurar que ningú estigui per sobre de la llei. Aquí tothom és igual i qui la fa l’ha de pagar. Conclusió. Aquest no és només un debat sobre lleis i reparacions, que ho és. És un debat sobre una institució per recuperar la confiança perduda. I això va dedicat a l’Església.

    DIARIO DE SESIONES 82 · 2024-11-21 · READ THE OFFICIAL RECORD

  9. A més, França ha creat un fons d’indemnitzacions exclusivament finançat per l’Església. I remarco «exclusivament finançat per l’Església», que no tenim per què pagar amb el que valen els nostres impostos els delictes dels altres. No els tenim per què pagar nosaltres. Els diners públics són molt cars. No hi ha d’haver cap càrrega a les espatlles de l’estat, és a dir, de tothom. El regne d’Espanya no pot ser menys. I senyores i senyors diputats, és hora d’actuar, com deia, amb contundència. Per això, i a conseqüència de l’informe, proposem la… com ja està aquí passat a llei, però que es compleixi i que arribi fins al final, la imprescriptibilitat retroactiva en les accions civils i judicials d’abusos a menors. La creació d’un fons d’indemnització finançat exclusivament per l’Església.

    DIARIO DE SESIONES 82 · 2024-11-21 · READ THE OFFICIAL RECORD

  10. És inacceptable, com deia, que altres països sí que ho han fet i aquí no passa res. Aquest congrés ha d’exigir accions concretes i exigir l’assumpció pública de responsabilitats i transparència total. Ho ha d’exigir, no allò si volen, no, no, exigir. En contrast amb aquesta actitud, com deia, països com França, Irlanda, Portugal, Austràlia, etcètera, han actuat. Dos exemples. El cardenal Bernard Law va dimitir com a arquebisbe de Boston després de reconèixer el seu paper en l’encobriment de abusadors. O Justin Welby, l’arquebisbe de Canterbury, que va dimitir després de casos similars, l’arquebisbe de Canterbury. Que no parlem del papa Francesc, no, no, l’arquebisbe de Canterbury, que és la màxima autoritat de l’Església anglicana. Aquí, en este Estado no dimite ni Dios, nunca mejor dicho en este caso.

    DIARIO DE SESIONES 82 · 2024-11-21 · READ THE OFFICIAL RECORD

  11. Sense anar més lluny, avui fa uns dies, quan inaugurava el president de la Conferència episcopal espanyola el plenari anual, no va dir res d’això. I aquest silenci no és neutral, és complicitat. Perpetua el patiment de les víctimes i debilita la credibilitat de la institució. És inacceptable que mentre altres països han establert comissions de la veritat, l’Església espanyola, també la catalana, —que alguns se n’obliden— l’església espanyola i la catalana es resisteix a col·laborar amb les investigacions i obrir els seus arxius. Quan dic la catalana, també em refereixo perquè aquí hi ha des de Montserrat a l’escolania, a escoles, a esplais, el que vulgueu, parròquies, etcètera, etcètera. No es salva ningú. Aquesta lacra no té bandera. Sí una institució que l’ha defensada.

    DIARIO DE SESIONES 82 · 2024-11-21 · READ THE OFFICIAL RECORD

  12. -- 23 of 103 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 21 de noviembre de 2024 Encobriment sistemàtic, l’església ha encobert aquests crims i aquests crims durant dècades, traslladant els abusadors a Llatinoamèrica o altres parts, després tornant aquí i seguint fent vida normal, destruint proves i dificultant la investigació. Això són realitats que no podem amagar. L’església ha tingut històricament un accés directe i gairebé privilegiat i il·limitat a menors, creant oportunitats perquè aquests abusos es cometessin en un entorn de confiança absoluta. Aquest no és només un problema de delinqüència individual, és un problema d’una institució que ha fallat de manera sistemàtica. És el problema d’una institució que ha fallat de manera sistemàtica. El silenci, el silenci còmplice de les jerarquies eclesiàstiques, és indecent.

    DIARIO DE SESIONES 82 · 2024-11-21 · READ THE OFFICIAL RECORD

  13. Aquest discurs és per a ells, perquè ningú més hagi de patir el que elles i ells han patit, perquè les seves veus siguin escoltades i perquè les institucions que van fallar en la seva protecció responguin pels seus actes. Alguns diran, sé que ho diran, alguns diran que els abusos de l’Església són un reflex del que passa a la societat, com sempre descarregant. Però això no és cert. Això no és cert. Els abusos a l’Església són un reflex d’una societat, però és un tema que té unes particularitats. Una relació de poder i de confiança, l’església és una institució moral que s’ha presentat com a guia espiritual. Quan algú abusa en aquest context, l’impacte és devastador perquè destrueix la confiança espiritual i emocional de la víctima i, a vegades per tota la vida.

    DIARIO DE SESIONES 82 · 2024-11-21 · READ THE OFFICIAL RECORD

  14. I això, senyores i senyors, és intolerable en una societat que es proclama democràtica i justa. Permeteu-me que comenci dirigint unes paraules a les víctimes, aquelles persones que han carregat durant anys amb el pes d’un dolor silenciat i brutal, agreujat per la manca de suport i el menyspreu institucional. Per a molts i moltes, el patiment no va finalitzar amb l’abús o amb la violència física o psíquica. Va continuar amb el silenci imposat, amb la vergonya, amb el complex de culpa, amb el sentiment d’impunitat d’un entorn que no els va protegir, d’un entorn que no els va protegir. És imprescindible que aquest congrés estigui a l’altura de les seves esperances i que passi de blablablà a actuar d’una vegada per totes, 2021…, 2024, perdó, 2024.

    DIARIO DE SESIONES 82 · 2024-11-21 · READ THE OFFICIAL RECORD

  15. Ja n’hi ha prou de comissions. Toca legislar. Toca que actuï la justícia penal. I toca que hi hagi que ho faci de manera retroactiva i restitutiva. Es pot pensar que el percentatge de nens i nenes afectats és petit, però aquest percentatge, segons el mateix informe del Defensor del Poble, pot arribar a 400 000 nens i nenes, 400 000 nens i nenes, que només pot ser la punta de l’iceberg perquè hi ha molta gent que no ha denunciat encara, d’una societat que va produir el nacionalcatolicisme d’un règim franquista i criminal, molts dels quals encara es troben en aquest Parlament. Aquest percentatge, com deia abans, no és menor. Són milers i milers de nens i de nenes, de vides marcades per la violència física i la violència psicològica, el silenci, la complicitat institucional.

    DIARIO DE SESIONES 82 · 2024-11-21 · READ THE OFFICIAL RECORD

  16. Bon dia a tothom. Senyor president, senyor defensor del poble, senyores i senyors diputats, avui abordem un tema que posa de manifest una de les majors injustícies dels nostres temps, els abusos sexuals a menors per part de membres de l’Església catòlica i l’encobriment sistemàtic d’aquests crims durant dècades. Permeteu-me començar reconeixent la tasca del Defensor del Poble, els seus informes sobre aquest assumpte, un informe que podem qualificar de esgarrifós i horrorós. És un primer pas necessari per començar a posar llum sobre una foscor que ha durat massa temps. Tard, molt tard, però esperem que això sigui el començament d’una cosa important. També hem de ser clars. Aquest informe per a nosaltres és insuficient davant la magnitud del problema i la inacceptable impunitat que encara persisteix, que encara persisteix. Ja n’hi ha prou.

    DIARIO DE SESIONES 82 · 2024-11-21 · READ THE OFFICIAL RECORD

  17. Para acabar la pregunta al Gobierno: ¿tiene previsto ampliar las exenciones fiscales a ayudas empresariales a empleados? Dos, garantizar que ningún trabajador en desempleo pierda su prestación en estas zonas mientras la recuperación del empleo siga pendiente. Y tercero, establecer una exención de impuestos para trabajadores y trabajadoras que realizan donaciones y ayudas económicas a otros trabajadores afectados, de forma organizada o no, sin que Hacienda se quede con un pellizco. Creo que esto es algo que nosotros defendemos y ustedes también. Gracias. (Aplausos).

    DIARIO DE SESIONES 78 · 2024-11-13 · READ THE OFFICIAL RECORD

  18. Agraeixo la seva resposta. De fet, volia aquesta contundència. Està molt bé. Els incompliments s’han de pagar i estem d’acord en això. I acabant la pregunta: El Govern té previst ampliar les exempcions fiscals a ajudes empresarials per als empleats? Dos, garantir que cap treballador en atur en aquestes zones perdi la seva prestació mentre la recuperació de l’ocupació segueixi pendent. I tres, establir una exempció d’impostos per a aquells treballadors i treballadores que facin donacions i ajudes econòmiques a altres treballadors afectats, de manera organitzada o no, sense que Hisenda els hi tregui un pessic. Això és una demanda que ens han fet molts treballadors i crec que vostès també. Gràcies. Agradezco su respuesta. De hecho, quería esta contundencia, está muy bien. Los incumplimientos se tienen que pagar y estamos de acuerdo.

    DIARIO DE SESIONES 78 · 2024-11-13 · READ THE OFFICIAL RECORD

  19. Un ejemplo de ello es el caso de Borja, un electricista de Alfafar despedido después de perder su coche en la catástrofe y quedarse sin medios para llegar a su trabajo, despedido de inmediato. Esto no lo podemos permitir y hay que evitarlo. ¿El Gobierno está dispuesto a implementar estas medidas para garantizar una recuperación justa y garantizar que trabajadores y trabajadoras no paguen el precio de esta catástrofe? Nuestros votos los tendrán. Gracias.

    DIARIO DE SESIONES 78 · 2024-11-13 · READ THE OFFICIAL RECORD

  20. O empresas que incluso descontaron días de vacaciones a quienes no pudieron acudir durante y después del temporal. Hasta ayer, por ejemplo, en zonas como el Raval de Algemesí la única intervención pública hasta ahora ha sido el desahucio de una familia afectada en lugar de proporcionar una asistencia real. Esquerra Republicana ha trasladado al Gobierno propuestas que considera esenciales para la seguridad y la integridad de los trabajadores en las zonas afectadas, como mantener ocupación en empresas durante al menos dos años, líneas de ayuda directas para autónomos y pymes afectadas y declarar nulos los despidos injustificados por la DANA, garantizando la readmisión en las mismas condiciones.

    DIARIO DE SESIONES 78 · 2024-11-13 · READ THE OFFICIAL RECORD

  21. Buenas tardes. Ante todo, nuestra solidaridad con las personas del país valencià. La mejor manera de demostrar esta solidaridad es poniendo nuestros votos a disposición de la reconstrucción de dicho país. Señora ministra, celebramos las medidas impulsadas por el Gobierno para proteger a los trabajadores afectados por la DANA. Muchas de ellas incorporan también propuestas a iniciativa de Esquerra Republicana, como los permisos retribuidos, el fomento del teletrabajo, la eliminación de despidos, etcétera. Vemos, sin embargo, algunas carencias en la protección de las víctimas, sobre todo para trabajadores y trabajadoras. Nos preocupan especialmente hechos, porque son hechos, como empresas que obligan a sus trabajadores a presentarse poniendo en riesgo su seguridad, salud o vida o que la perdieron durante el temporal. Esto no puede ser.

    DIARIO DE SESIONES 78 · 2024-11-13 · READ THE OFFICIAL RECORD

  22. Esquerra Republicana ha traslladat al Govern propostes que considerem essencials per a la seguretat i la integritat dels treballadors en les zones afectades, com mantenir l’ocupació en empreses amb ERTO durant dos anys, establir línies d’ajuts directes per a autònoms i pimes afectades i declarar nuls els acomiadaments justificats per la DANA, garantint la readmissió amb les mateixes condicions. Un exemple d’això és el cas d’en Borja, un electricista d’Alfarar, acomiadat després de perdre el seu cotxe en la catàstrofe i quedar-se sense manera d’arribar a la feina, acomiadat immediatament. Això no ho podem permetre i ho hem d’evitar. Està disposat el Govern a reforçar aquestes mesures per a assegurar una recuperació justa i evitar que els treballadors i treballadores paguin el preu d’aquesta catàstrofe? Amb els nostres vots, els tindrà.

    DIARIO DE SESIONES 78 · 2024-11-13 · READ THE OFFICIAL RECORD

  23. Ens preocupen especialment fets com que són fets empreses que van obligar els seus treballadors a presentar-se, posant en risc la seva seguretat, la salut i la vida o que la van perdre durant el temporal. Això no pot ser. O empreses que fins i tot van descomptar dies de vacances a qui no va poder acudir al treball durant i després també del temporal. Ahir, per exemple, en zones com el Raval d’Algemesí, l’única intervenció pública fins ara ha estat el desnonament d’una família afectada, en comptes de proporcionar una assistència real.

    DIARIO DE SESIONES 78 · 2024-11-13 · READ THE OFFICIAL RECORD

  24. Bé, bona tarda. Primer de tot, la nostra solidaritat més gran per les persones del País Valencià. I la millor manera de mostrar aquesta solidaritat és posant els nostres vots a disposició de la reconstrucció d’aquest país. Dit això, senyora ministra, celebrem les mesures que ha impulsat el Govern per protegir els treballadors afectats per la DANA, moltes de les quals incorporen també propostes i iniciatives d’Esquerra Republicana -- 60 of 111 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 13 de noviembre de 2024 com els permisos retribuïts, el foment del teletreball, la prohibició d’acomiadaments, etcètera. Tot i això, veiem que encara hi ha algunes mancances importants en la protecció de les víctimes, sobretot per als treballadors i les treballadores.

    DIARIO DE SESIONES 78 · 2024-11-13 · READ THE OFFICIAL RECORD

  25. Y no hay mejor modo de acabar que con las palabras que ha leído aquí la compañera diputada y amiga, la parlamentaria Raquel Sans, recordando lo que decía una de las víctimas, Esther Pujol, después de sufrir abusos sexuales cuando solo tenía 10 años. En su comparecencia dijo algo así: No sabía si venir o no venir, la verdad, sé que esta comisión parlamentaria tampoco servirá para nada. Hoy tenemos la oportunidad de demostrarle a ella y a todas las víctimas que su testimonio sí que sirve, que no se quedarán solas en este camino y que nunca más un niño o una niña sufrirán en silencio una injusticia impune. Muchas gracias. (Aplausos).

    DIARIO DE SESIONES 77 · 2024-11-12 · READ THE OFFICIAL RECORD

  26. Además, pedimos al Estado que asuma la responsabilidad subsidiaria en casos en los que hay fallos institucionales y que asuma, por tanto, la protección de estos menores. Es un tema de justicia y compromiso. Quiero recordar el compromiso que hemos asumido con las víctimas de asociaciones que nos han venido a ver aquí en el Congreso y también en el Parlament de Catalunya. Cumpliremos con lo que les dijimos. Esta ley representa una esperanza para aquellas personas que han esperado años y décadas para ser escuchadas y protegidas. Como Grupo Republicano, votaremos a favor de esta ley convencidos de que tenemos que luchar contra cualquier obstáculo que impida la justicia y el apoyo integral a las víctimas.

    DIARIO DE SESIONES 77 · 2024-11-12 · READ THE OFFICIAL RECORD

  27. Pero lo más importante hoy es que las víctimas de abusos sexuales infantiles están sufriendo un proceso judicial y no deben pasar por ahí, porque esto puede hacer más grave su sufrimiento; esto incluye juzgados especializados en delitos sexuales a menores con profesionales formados para evitar la revictimización, la victimización secundaria y también la posibilidad de justicia restaurativa para aquellas víctimas que deseen una reparación moral en su proceso de recuperación. Es justo también que las víctimas reciban una compensación adecuada por los daños sufridos. Así, defendemos que estos delitos no deben prescribir, con efectos retroactivos, para garantizar que estas personas puedan acceder a indemnizaciones no solo por los daños materiales, sino también por las pérdidas derivadas de este trauma.

    DIARIO DE SESIONES 77 · 2024-11-12 · READ THE OFFICIAL RECORD

  28. La protección debe incluir: atención médica y psicológica especializada y accesible en el tiempo para ayudar a las víctimas a procesar las secuelas del trauma de manera continua y efectiva; apoyo educativo que evite la -- 28 of 37 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 12 de noviembre de 2024 exclusión social, el bullying, el acoso y que permita adaptar su itinerario educativo según sus necesidades y reconocimiento de las limitaciones laborales derivadas de las secuelas del trauma para garantizar que estas personas puedan acceder a recursos que faciliten su reintegración o reconocimiento de incapacidad cuando sea necesario.

    DIARIO DE SESIONES 77 · 2024-11-12 · READ THE OFFICIAL RECORD

  29. Por eso esta propuesta de ley es un paso adelante; se pueden realizar más, pero es un paso adelante muy importante como sociedad. No permitiremos que el silencio impuesto por los abusadores, encubridores y cómplices se mantenga. Es un paso adelante; quedan otros, pero este es un paso adelante.

    DIARIO DE SESIONES 77 · 2024-11-12 · READ THE OFFICIAL RECORD

  30. Como dice Miguel Hurtado ―y aprovecho para saludarlo, y también a María Dantas, gran compañera y defensores ambos de todas estas causas―, en estos casos las víctimas no denuncian cuando quieren, sino cuando pueden, y esta es la clave para pedir la imprescriptibilidad de estos delitos. Las secuelas de estos abusos pueden aparecer o manifestarse mucho tiempo después de la agresión, y es en este momento cuando muchas víctimas sienten la capacidad de denunciar. No se puede exigir a una persona que antes de que esté preparada para vivir este trauma tan duro denuncie; de hecho, cuando venían estas asociaciones lo explicaban en sus historias ―lo recuerdo todavía, me han marcado a mí mismo sin haber sido víctima de estas agresiones―.

    DIARIO DE SESIONES 77 · 2024-11-12 · READ THE OFFICIAL RECORD

  31. Esta proposición de ley que nos llega del Parlament de Catalunya me hace sentir muy orgulloso, responde a una demanda urgente de las víctimas y cuenta con el apoyo incondicional de nuestro grupo parlamentario. El abuso sexual a menores no es solo un delito cruel y puntual, sino que es un trauma que afecta a la vida completa de las víctimas, la vida entera, con secuelas que emergen y persisten durante muchos años o durante toda una vida. En muchos casos, las víctimas no pueden denunciar hasta la edad adulta, después de haber procesado todo el trauma. Y aquí hay barreras como la vergüenza, el miedo, los estigmas sociales, la culpabilidad o la confianza quebrada en seres a menudo queridos, lo cual es muy duro, realmente muy duro y, por lo tanto, la prescripción no puede ser una excusa para dejar impunes crímenes, delitos tan graves.

    DIARIO DE SESIONES 77 · 2024-11-12 · READ THE OFFICIAL RECORD

  32. Vull recordar el compromís que hem assumit amb les víctimes d’associacions que ens han vingut a veure aquí, al Congrés i també al Parlament de Catalunya. Complirem amb allò que els vam dir. Aquesta llei representa una esperança per a aquelles persones que han esperat anys, sinó dècades per ser escoltades i ser protegides. Com a grup republicà votarem a favor d’aquesta llei, convençuts que hem de lluitar contra qualsevol obstacle que impedeixi la justícia i el suport integral a les víctimes. I no hi ha millor manera d’acabar que amb les paraules que ha llegit aquí la companya i diputada i amiga, la parlamentària Raquel Sans, recordant el que deia una de les víctimes, Ester Pujol, després de patir abusos sexuals quan només tenia deu anys. En la seva compareixença deia una cosa com aquesta: no sabia si venir o no venir.

    DIARIO DE SESIONES 77 · 2024-11-12 · READ THE OFFICIAL RECORD

  33. I això inclou la creació de jutjats especialitzats en delictes sexuals a menors amb professionals formats per evitar la victimització secundària, així com la possibilitat de justícia restaurativa per a aquelles víctimes que desitgin una reparació moral en el seu procés de recuperació. És just també que les víctimes rebin una compensació adequada pels danys soferts. Així, defensem que aquests delictes no prescriguin amb efecte retroactiu, per assegurar que aquestes persones puguin accedir a indemnitzacions no només pels danys materials, sinó també per les pèrdues derivades d’aquest trauma. A més, demanem a l’Estat que assumeixi la responsabilitat subsidiària en casos on hi ha falles institucionals en la protecció d’aquests menors. És un tema de justícia i compromís.

    DIARIO DE SESIONES 77 · 2024-11-12 · READ THE OFFICIAL RECORD

  34. -- 27 of 37 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 12 de noviembre de 2024 La protecció ha d’incloure atenció mèdica i psicològica especialitzada i accessible en el temps per ajudar a les víctimes a processar les seqüeles del trauma de manera contínua i efectiva. Suport educatiu que eviti l’exclusió social, el bullying i que els permeti adaptar el seu itinerari educatiu segons les seves necessitats. Reconeixement de les limitacions laborals derivades de les seqüeles del trauma per assegurar que aquestes persones puguin accedir a recursos que facilitin la seva reintegració o reconeixement d’incapacitat quan sigui necessari. Però el més important avui és que les víctimes d’abús sexual infantil mereixen un procés judicial que no agreugi el seu patiment.

    DIARIO DE SESIONES 77 · 2024-11-12 · READ THE OFFICIAL RECORD

  35. I és en aquest moment quan moltes víctimes senten la capacitat de denunciar. No es pot exigir a una persona que denunciï abans d’estar preparada per reviure aquest trauma tan dur. De fet, quan venien a veure’ns aquestes associacions i explicaven la seva història, encara les recordo i queden marcades a mi mateix sense haver-les patit. Doncs això. Per això aquesta proposta de llei és un pas endavant, un pas endavant. Es poden fer més, però és un pas endavant molt important com a societat que no permetrem que el silenci imposat pels abusadors, encobridors i còmplices es mantingui. És una passa endavant, en queden altres, però aquesta és una passa endavant.

    DIARIO DE SESIONES 77 · 2024-11-12 · READ THE OFFICIAL RECORD

  36. En molts casos, en molts casos, les víctimes no poden denunciar fins a edat adulta després d’haver processat tot el trauma, ja que barreres com la vergonya, la por, els estigmes socials, la culpabilitat o la confiança trencada en éssers sovint estimats, que això és molt dur, realment és molt dur. Per tant, la prescripció no pot ser una excusa per deixar impunes crims tan greus. Com diu en Miguel Hurtado —i també aprofito per saludar-lo i la Maria Dantas, gran companya i gran defensora de totes les causes— com diu Miguel Hurtado, en aquests casos les víctimes no denuncien quan volen, sinó quan poden. I això és la clau de volta principal per demanar aquesta imprescriptibilitat d’aquests delictes. Les seqüeles d’aquests abusos poden aparèixer o manifestar-se molt temps després de l’agressió.

    DIARIO DE SESIONES 77 · 2024-11-12 · READ THE OFFICIAL RECORD

  37. Bé, bona tarda ja, presidenta. Gràcies, diputades, diputats. Benvingudes, benvingudes i benvinguts il·lustríssims diputades del Parlament de Catalunya. Avui ens trobem aquí per abordar una qüestió de màxima transcendència: la necessitat de garantir que els delictes d’abusos sexuals a menors no quedin impunes pel simple pas del temps. Aquesta proposició de llei que ens arriba del Parlament de Catalunya, que em fa sentir molt orgullós, respon a una demanda urgent de les víctimes i compta amb el suport incondicional del nostre grup parlamentari. L’abús sexual a menors no és només un greu i cruel delicte puntual, és un trauma que afecta a la vida sencera de les víctimes, amb seqüeles que emergeixen i persisteixen durant molts anys o tota una vida.

    DIARIO DE SESIONES 77 · 2024-11-12 · READ THE OFFICIAL RECORD

  38. Es una cuestión de justicia y -- 44 of 82 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 22 de octubre de 2024 de dignidad para todas las personas que han dado lo mejor de sí mismos y que ahora necesitan el apoyo de la sociedad para poder vivir con dignidad. Muchas gracias. (Aplausos).

    DIARIO DE SESIONES 72 · 2024-10-22 · READ THE OFFICIAL RECORD

  39. Si queremos una sociedad más justa es imprescindible que nadie se quede atrás, y eso solo se puede conseguir con una apuesta clara por la producción laboral y social. No podemos olvidarnos tampoco, y creo que de momento la ley eso no lo tiene en cuenta, de aquellas personas que, justamente por razones de salud, se hallan en situación de desempleo o han agotado ya sus prestaciones de desempleo; en este caso el drama es doble. Estos trabajadores y estas trabajadoras que ya no pueden reincorporarse al mercado laboral por su situación de salud sufren una doble vulnerabilidad: el abandono del sistema laboral y la desprotección económica por parte de nuestra sociedad. No es solo, por tanto, una cuestión de reconocer incapacidades.

    DIARIO DE SESIONES 72 · 2024-10-22 · READ THE OFFICIAL RECORD

  40. Y yo lanzo una gran pregunta en la que creo que podemos interpelar a todos: ¿debemos permitir que las empresas deshumanicen a los trabajadores y rescindan automáticamente los contratos cuando ya no rinden tanto como antes? ¿Se puede tratar a los trabajadores como un objeto que cuando ya no encaja en el engranaje de la empresa se tira a la basura? ¿O, por el contrario, hay que exigir que las empresas se hagan responsables de todas aquellas personas que las comprenden y que adapten los puestos de trabajo a las situaciones de cada trabajador? Evidentemente, todo eso requiere que se dote de más recursos humanos y económicos a los tribunales médicos para acabar con la arbitrariedad y con la desatención que sufren muchos ciudadanos.

    DIARIO DE SESIONES 72 · 2024-10-22 · READ THE OFFICIAL RECORD

  41. Demasiadas personas con afectaciones graves no reciben el reconocimiento que merecen, y es una falta de humanidad del sistema que trata a los más vulnerables simplemente como elementos no productivos. En el Grupo Republicano defendemos que esto pasa por una reforma más amplia del sistema de incapacidades. Habría que establecer criterios más claros, más transparentes y más justos para poder evaluar las situaciones de estos trabajadores. ¿Por qué? Pues porque, hasta el día de hoy, cuando a una empresa se le notificaba que un trabajador había conseguido el reconocimiento de incapacidad permanente se le rescindía el contrato de forma automática.

    DIARIO DE SESIONES 72 · 2024-10-22 · READ THE OFFICIAL RECORD

  42. Estamos hablando de personas con altos grados de discapacidad reconocidos, personas con décadas de convivencia con fibromialgia, dependencias mayores o encefalitis miálgicas, conocidas como síndrome de fatiga crónica, a las que el sistema no les está dando una respuesta, y es, repito, un acto de crueldad enorme, un acto de falta de humanidad del sistema neoliberal que maltrata a los elementos no productivos. Había una frase de Michel Foucault que recuerdo de cuando estudiaba el sistema capitalista. Michel Foucault decía que los individuos que no son dóciles no están sanos y, por tanto, no son útiles y deben quedar fuera del sistema. Y debemos ser honestos también, señora ministra. Aunque este es un paso adelante necesario, no resuelve todos los problemas que giran en torno a la incapacidad permanente.

    DIARIO DE SESIONES 72 · 2024-10-22 · READ THE OFFICIAL RECORD

  43. El primer problema que tenemos con esta figura jurídica es que demasiadas veces hay personas con afectaciones de salud graves a las que les resulta imposible conseguir que se les reconozca algún grado de incapacidad; y, cuando digo imposible, digo imposible. Desconozco, señorías presentes hoy en el hemiciclo, si tienen contacto con personas que hayan sufrido esa injusticia que les ha segado la vida. Yo, sí, y les aseguro que es una gran crueldad y una gran desesperanza vivir esta situación.

    DIARIO DE SESIONES 72 · 2024-10-22 · READ THE OFFICIAL RECORD

  44. Nosotros, sin embargo, defendemos un modelo de sociedad en el que el valor de las personas no se mide solo por su capacidad productiva, sino por su derecho a vivir con dignidad. Este proyecto de ley pretende recordar y exigir a las empresas su responsabilidad social. A veces nos llenamos la boca con eso, pero hay que ponerlo en la práctica: adaptar el puesto de trabajo para que los trabajadores puedan seguir teniendo una vida laboral y, por tanto, una vida digna. Decimos muchas veces que estamos en el mismo barco, y esa sería una manera de demostrarlo. Cuando hablamos de incapacidades permanentes, muchas veces perdemos el mundo de vista.

    DIARIO DE SESIONES 72 · 2024-10-22 · READ THE OFFICIAL RECORD

  45. La pregunta que les hago es la siguiente: cuando una persona sufre una incapacidad, ¿deberíamos permitir que pierda automáticamente su empleo, o bien deberíamos exigir que las empresas se esfuercen para adaptar el puesto de trabajo para que el trabajador pueda prestar sus servicios continuadamente? Esa es la pregunta, y ya sabemos cuál es la respuesta de VOX a estas preguntas. Su proyecto de ley no defiende explícitamente los derechos de los trabajadores ni ofrece una solución a las personas que sufren una discapacidad permanente. Lo que proponen es una visión, yo diría, retrógrada y deshumanizada, que considera al trabajador como una pieza prescindible de un engranaje productivo, y para ustedes, cuando una persona ya no es rentable, la empresa tiene derecho a abandonarla sin ninguna responsabilidad, y creemos que eso no está bien.

    DIARIO DE SESIONES 72 · 2024-10-22 · READ THE OFFICIAL RECORD

  46. Hoy debatimos una enmienda a la totalidad, presentada por VOX, contra un proyecto de ley que, aunque no resuelve todos los problemas resueltos con la incapacidad permanente, sí es un paso adelante -- 43 of 82 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 22 de octubre de 2024 necesario y coherente. El proyecto no sale de la nada, sino que responde a una sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea que obliga al Estado español una vez más ―una vez más― a reformar su legislación laboral para proteger mejor a los trabajadores con incapacidad permanente. Hablamos aquí de despidos y hay alguna otra sentencia de despidos que está ahí pendiente, y aquí está el acento del debate.

    DIARIO DE SESIONES 72 · 2024-10-22 · READ THE OFFICIAL RECORD

  47. Aquests treballadors i treballadores que no poden reincorporar-se al mercat laboral per les seves condicions de salut pateixen una doble vulnerabilitat: l’abandonament del sistema laboral i la desprotecció econòmica per part de la nostra societat. No és només, doncs, una qüestió de reconèixer incapacitats; és una qüestió de justícia i de dignitat per a totes aquelles persones que han donat el millor de si mateixos i que ara necessiten el suport de la societat per viure amb dignitat. Moltíssimes gràcies. Gracias, presidente. Buenas tardes. Bienvenida, ministra.

    DIARIO DE SESIONES 72 · 2024-10-22 · READ THE OFFICIAL RECORD

  48. O, per contra, cal exigir que les empreses es responsabilitzin de totes les persones que les componen i adaptin els llocs de treball a les situacions de cada treballador? Evidentment, això requereix també dotar de més recursos econòmics i humans els tribunals mèdics per acabar amb l’arbitrarietat i la desatenció que avui pateixen molts ciutadans. Si volem una societat més justa, és imprescindible que ningú quedi enrere, i això només es pot aconseguir amb una aposta clara per la protecció laboral i social. No podem oblidar-nos tampoc —i això crec que de moment la llei no ho agafa— de totes aquelles persones que, precisament per motius de salut, es troben en situació d’atur o ja han esgotat la seva prestació d’atur, i el drama en aquest cas és doble.

    DIARIO DE SESIONES 72 · 2024-10-22 · READ THE OFFICIAL RECORD

  49. Des del Grup Republicà defensem que la solució passa per una reforma més profunda del sistema de reconeixement d’incapacitats. Caldria establir criteris més clars, més transparents i més justos per avaluar les situacions d’aquests treballadors. Per què? Perquè, fins al dia d’avui, quan a una empresa se li notificava que un treballador havia aconseguit el reconeixement d’una incapacitat permanent, massa vegades li rescindia el contracte de forma automàtica. I llenço una gran pregunta, amb la qual crec que podem interpel·lar tothom: hem de permetre que les empreses deshumanitzin els treballadors i rescindeixin automàticament els contractes quan ja no són tan rendibles com abans? Es poden tractar els treballadors com un objecte que quan ja no encaixa en els engranatges de l’empresa es llança a les escombraries?

    DIARIO DE SESIONES 72 · 2024-10-22 · READ THE OFFICIAL RECORD

  50. I és, repeteixo, un acte d’enorme crueltat; és un acte d’inhumanitat més del sistema neoliberal, que denigra i maltracta aquells elements no productius. Recordo una frase de Michel Foucault de quan estudiava que sempre m’ha quedat al cap sobre aquest sistema capitalista: és allò que Michel Foucault anomenava: «Els individus que no són dòcils no són sans i, per tant, no són útils, han d’estar fora del sistema.» I hem de ser honestos també, senyora ministra i tots els altres. Aquest projecte de llei, tot i que és un pas endavant necessari, no resol totes les problemàtiques que envolten la incapacitat permanent. Massa persones amb afectacions greus continuen sense rebre el reconeixement que mereixen, i això és una inhumanitat del sistema, que tracta les persones més vulnerables com a elements no productius, simplement.

    DIARIO DE SESIONES 72 · 2024-10-22 · READ THE OFFICIAL RECORD