Jordi Salvador i Duch
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Asimismo, la reserva del 4 % de la vivienda protegida; la emancipación y la vida independiente, que constan en la ley, -- 83 of 125 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 14 de julio de 2026 significan que vivas de manera independiente y que no te gestione nadie tu vida; los datos públicos y desagregados, porque solo se puede medir aquello que…”
“La teleassistència es torna un dret per a tothom, important. L’ajuda a domicili inclourà que t’acompanyin al metge i a comprar i una veïna o un amic podran ser reconeguts com a cuidadors sense conviure-hi, això és important. S’acaben les contencions com a rutina. Estem parlant de la llei de dependència.”
“Y, bueno, también quiero darles las gracias a todos por su trabajo. Hace veinte años esta Cámara prometió a la gente trabajadora que cuidar dejaría de ser un problema privado, que cuando en casa no se pudiera más habría un Estado detrás.”
“Evidentemente, no es su responsabilidad, señor ministro, pero es una realidad de la que partimos. Veinte años después, la realidad es esta: de cada cuatro euros de nuestro sistema, el Estado tiene que pagar poco más del 27 %. Concretamente, el año pasado pagó 3657 millones de euros de un coste de más de 13 600 millones.”
“Ahí sí que quisiera decirle que es una de las espinas clavadas que tengo en la negociación de este real decreto ley. Nosotros pedimos al ministerio una revisión anual vinculada a los costes y a la demanda: la inflación, el envejecimiento… El dinero se devora calladamente, como ocurrió desde 2011.”
“Avui votem sí per la senyora que espera a la plaça de residència, el noi Amela, que necessita el suport les vint-i-quatre hores, a la treballadora familiar que cobra 1000 euros per una feina que en val molt més.”
The complete record
Every one of 1,397 lines we hold for Jordi Salvador i Duch, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 18 of 28.
“En el conflicto de Israel y Palestina es evidente que las acciones de Hamás son condenables, también las masacres de civiles en Gaza y Cisjordania, el bloqueo, la destrucción sistemática de hospitales, de escuelas y de infraestructuras en Gaza ―muchos Guernicas en un lugar tan pequeño―, la ocupación de territorios por parte de los colonos. De Ucrania condenamos la invasión criminal de Putin. Hay que decirlo porque si no, parece que seas putinista o anti lo que sea. Estoy hablando de hechos, me baso en hechos. La invasión de Rusia fue criminal, de un régimen criminal como es el de Putin.”
“¿Por qué siempre hay planes de choque para la guerra y nunca contra la guerra social que vive la gente también? Siempre hacemos planes de choque, que no falte de nada, por si acaso. Pero en la realidad de la guerra social que vivimos nunca hay planes de choque. La guerra nunca sirve a los intereses de la clase trabajadora, nunca; es un mecanismo para perpetuar los intereses de los poderosos, especialmente de los vendedores de armas y de los reconstructores de las guerras, que llegan como buitres a estas zonas arrasadas en las que venden armas. Y cuando intentamos simplificar las causas o justificarlas, cometemos un gran error. La historia no empezó el 7 de octubre ni el 24 de febrero. Ningún conflicto se puede entender sin analizar sus profundas raíces.”
“Para entender qué significan 30 000 millones de euros, esta cifra generosa hay que compararla para que veamos la magnitud de este gasto militar en todo el mundo; 30 000 millones de euros, que son más, significa multiplicar por 25 todo el ingreso mínimo vital que reciben las familias que no tienen nada para vivir; 25 veces más el ingreso mínimo vital; es aumentar un 50 % el presupuesto educativo, reduciendo ratios, básicamente mejorar las condiciones laborales de los docentes… -- 28 of 58 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 28 de noviembre de 2024 Y ¿qué saca la ciudadanía de estas inversiones en armas? ¿Qué impacto positivo tienen en la vida de la gente? ¿Si hiciéramos un referéndum, votarían a favor de estos gastos? Ya no se hacen referéndums.”
“La excusa siempre es la misma: el miedo, el miedo. Como siempre, buscar enemigos externos, que se perpetúe la paz y perpetúe esta militarización, como siempre ha sido; siempre hay un enemigo exterior al que hemos de tener miedo y que tiene unos argumentos malignos para meternos miedo. Esto justifica el gasto militar; los Gobiernos europeos están obligados por la OTAN a tener un gasto militar por encima del 2 %, como exige Donald Trump; el 2 %, algunos piden más. Si fuera un 2 % del PIB español, ¿esto es mucho o es poco? Un 2 % del PIB significa 30 000 millones de euros anuales en gasto militar; 30 000 millones de euros al año en gasto militar.”
“Lo vemos en Rusia, donde se ofrecen incentivos, como condonar las deudas, a quienes se alistan en el ejército; o tienen que contratar mercenarios norcoreanos con salarios muy altos para suplir la falta de voluntarios en Rusia. Lo vemos en Ucrania, donde falta voluntariado para ir a la guerra. Lo vemos también en las movilizaciones globales en todo el mundo, que no son a favor de la guerra. Yo no veo movilizaciones a favor de la guerra, sino en contra de las masacres de civiles en cualquier guerra y para exigir que se negocie la paz. Esto es lo que vemos, que no se respetan los Guernicas, que están televisados, y lo que fue una anomalía en los años treinta, parece que sea una normalidad, que podríamos pintar el cuadro del Guernica todos los días. Hay que escuchar a la gente. Los Gobiernos justifican el gasto militar.”
“Pensemos que vivimos en democracias donde parece que los Gobiernos han dejado de escuchar a la gente; y esto explica por qué, elecciones tras elecciones en el mundo, los Gobiernos que han mantenido el poder lo pierden. Y una de las causas está muy clara: hay una oposición creciente a la guerra y a sus consecuencias sociales directas, en forma de inflación, que afecta a todo el mundo; en forma de crisis económica, de gasto militar brutal, que perjudica a los gastos en educación, que perjudica a los gastos en sanidad, en vivienda, en protección social, en energía verde, etcétera. La juventud y la clase trabajadora siempre son quienes ponen los muertos en todas las guerras; no quieren ir a la guerra.”
“El 2 de noviembre estuve en Berlín, en una cumbre por la paz, y el 80 % de la población alemana quiere que terminen las guerras y que se negocie la paz. Y no solo ven muy cerca la guerra militar, sino también la guerra social, la guerra económica, porque sufren las consecuencias de esta guerra social en forma de falta de energía, cierre de fábricas, como Volkswagen u otras. Nadie en la calle quiere la guerra ni las consecuencias sociales y económicas, que comportan un empobrecimiento de la población en todas partes. Esto también es importante. La guerra trae un empobrecimiento y una guerra social en todo el mundo. Aunque no sea por humanidad, sea por intereses egoístas.”
“También en el referéndum del 86 Esquerra Republicana se posicionó claramente contra la integración en la OTAN, priorizando la paz y la cooperación internacional. Pero es cierto que, en mi partido, la OTAN ha evolucionado de forma distinta; está presente en las ponencias del Congreso, y tal vez actualicemos este discurso o tal vez no. Pero el compromiso que tenemos hoy, señor ministro, no es solo con la historia; vamos más allá. Es una respuesta a la profunda contradicción que vivimos. Mientras muchos Gobiernos del mundo apuestan por la guerra ―y no estoy inventando la sopa de ajo―, nunca ha habido tanta gente movilizada ni tanta consciencia de posicionamiento tan en contra de la guerra en todo el mundo, como hoy día. La ciudadanía clama por la paz.”
“La historia no empezó el 7 de octubre con el conflicto Israel-Palestina, ni el 24 de febrero con la invasión de Ucrania. Si simplificamos, nos engañamos y no solo es irresponsabilidad, sino que no nos lleva a ninguna parte. Tampoco nos pondríamos de acuerdo. Así que tenemos que ir un poco más allá. Esquerra Republicana es un partido político que es histórico, igual que su partido. Los partidos históricamente comprometidos con la paz e impulsores de la República de 1931 participaron en la redacción de una Constitución republicana, que en el artículo número 6 renunciaba a la guerra como instrumento de política nacional. Tenemos que volver a este espíritu de renunciar a la guerra como instrumento, como decía básicamente el artículo 6 de la Constitución del 31.”
“Mi única preocupación es la vida y la dignidad de todas las personas que sufren estas guerras. Para mí vale igual un niño ruso, ucraniano, israelí o palestino; valen absolutamente lo mismo sus vidas. Agradezco la diferencia que establece entre los Gobiernos y su población, porque no es -- 27 of 58 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 28 de noviembre de 2024 lo mismo, no es lo mismo. Hemos tenido franquistas aquí y no solucionamos las cosas bombardeándonos unos a otros. Hay que diferenciar muy bien a los Gobiernos de las poblaciones y los pueblos. Dejémoslo claro, este no es un discurso para señalar un único responsable ni para simplificar la realidad. Hay muchos que tienen muchísima más responsabilidad que otros, sin lugar a duda. Pero no nos ponemos de acuerdo; no discutamos sobre esto y vayamos al grano.”
“Van haver d’haver-hi milions i milions de morts perquè avui a totes les ciutats de França hi hagi parades de metro, hi hagi monuments recordant el pacifisme, el militarisme i que és millor dedicar tots els esforços a la pau, perquè no hi ha causa més important que evitar la mort i salvar vides i viure com totes les persones i tots els pobles volen viure si som sincers. Moltíssimes gràcies. Buenos días, ministro Albares. Presidente, miembros de la Cámara, intentaré, como usted nos ha dicho, señor Albares, hacer un debate sincero y con grandes dosis de humanismo. Este no es un discurso que voy a hacer para justificar a nadie. Es un discurso en defensa de la paz, el diálogo y la justicia, desde una perspectiva pacifista y antimilitarista claramente.”
“Repetidament se’ns ha dit que això ja era imminent i que l’aprovació era qüestió de voluntat política i que etcètera, etcètera. I voldria saber com està l’estat de la qüestió en aquests moments de l’oficialitat del català a les institucions europees. I, per acabar, voldria fer un recordatori també a mode de reflexió, però en la línia d’aquesta pregunta de si hem fet tots lo possible per aturar les guerres. Jo recordo un polític fundador del Partit Socialista francès, Jean Jaurès. Jean Jaurès va ser assassinat pels qui volien la guerra. Jean Jaurès ens va avisar del que passaria a la Primera Guerra Mundial, que hi hauria milions de morts, que serien treballadors. No li van fer cas.”
“Ja vam registrar una pregunta al Govern en aquest sentit, i m’agradaria saber si hi ha una solució per a aquestes persones que estan patint d’aquesta manera. També hem rebut, juntament amb els companys de Bildu i altres, una delegació de víctimes de la repressió ferotge que viuen els ciutadans de Perú. I quina és la seua posició també en aquest tema? Pot aprofitar aquesta compareixença per dir-ho. I, per acabar, ja fa més d’un any que des del Govern de la Generalitat i les cambres parlamentàries a Barcelona, a Madrid, a Brussel·les, des d’Esquerra li exigim avenços en la qüestió del català a la Unió Europea, com podem fer aquí. Que no és contra ningú; és simplement respecte. No hi han llengües millors ni llengües pitjors, ni la primera ni la segona. I aquí hem fet un avenç. Cal fer aquest avenç també a la Unió Europea.”
“Vostè ens ha preguntat sobre les accions judicials sobre Netanyahu. El nostre grup, tot el que sigui per la pau i persecució de criminals de guerra, estem al seu costat i posarem els nostres vots perquè això sigui així. Netanyahu és un criminal de guerra com molts altres, i s’ha de perseguir. Per últim, deixi’m posar-li sobre la taula dues situacions de vulneració de drets humans importants on creiem que l’Estat ha d’implicar-se més. Vostè sap que hi han ciutadans de Belarús residents a Espanya que no poden renovar la seva documentació perquè el Govern de l’autòcrata Lukaixenko els exigeix retornar al país per fer-ho. Aquesta violació de drets humans posa en risc la seguretat personal de 7000 bielorussos empadronats a Espanya.”
“Sabem, però, en canvi, que grans bancs espanyols financen amb milers de milions els fabricants d’armes que proveeixen Israel i altres països en guerra. Pensa intervenir perquè aquests bancs no facin també el seu agost amb la venda d’armes i aquests crèdits? Quin és el seu pla perquè el Govern lideri una política exterior basada en la pau i la justícia també a Ucraïna? Perquè aquí és on trobo a faltar més els plans de pau —no els veig. Què pensem, que un guanyarà la guerra i l’altre guanyarà la guerra i que tirant míssils a l›altre costat...? No ho veig, no ho veig. Pensa el Govern seguir, augmentar les directrius de l’OTAN del 2 % en armes? Aquest Govern progressista de coalició arribarà al 2 % que li demanen? O més del 2 %, aquests 30 000 milions d’euros que no aniran cap a altres partides pressupostàries?”
“Hem de ser líders també en això, i això no són utopies, senyor ministre, són responsabilitats que haurien de guiar el seu Govern de coalició, que s’autodefineix com a progressista i compromès amb la pau. Jo tinc una filla. Quan em pregunti què vaig fer com a diputat per combatre contra la guerra, vull poder-li dir que vaig lluitar amb totes les meues forces per que heretés un món de pau i no la destrucció. Aquesta és la pregunta clau, senyor ministre: quin món deixarem als nostres fills i filles? Hem fet tots el que hem pogut per evitar la mort i les massacres al món? Crec que no, crec que no hem fet tot el que hem pogut, perquè està passant, una dècada sí i una altra també. Ha dit que està complint l’embargament d’armes —l’hi agraeixo.”
“I el senyor Albares s’ha compromès a això i li agraeixo que sigui tan contundent en dir que Espanya no trafica amb armes, no deixa els seus ports per enviar armes en zones de conflicte. Això l’honora, honora aquest Govern. -- 26 of 58 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 28 de noviembre de 2024 Promoure plans i conferències internacionals liderades a Europa per a la resolució pacífica dels conflictes. Aquí trobo a faltar, sobretot en la guerra d’Ucraïna, una posició molt més activa per la pau. Reorientar els pressupostos cap a necessitats socials com l’habitatge, la sanitat i l’educació. Liderar un moviment europeu pel desarmament progressiu al món.”
“Però també assenyalarem que l’escalada armamentista de l’OTAN aquests últims quaranta anys i la manca de negociació perpetuen el patiment, i també hi ha una part de responsabilitat en aquesta carrera armamentista de tants anys i en l’apropament de l’OTAN i l’OTAN i l’OTAN quan el Pacte de Varsòvia es va desmuntar. Siguem honestos; reflexionem sobre nosaltres mateixos, d’autocrítica. Siguem honestos. Si volem la pau, hem de ser valents, hem de condemnar totes les violències i exigir que s’asseguin a negociar. Tot l’esforç ha de servir perquè la gent negociï. Aquesta és la demanda majoritària de la ciutadania arreu del món, per una política de pau que renunciï immediatament a la venda d’armes en zones en conflicte, ni directa ni indirectament, ni deixant que els nostres ports serveixin per enviar armes.”
“Al conflicte d’Israel-Palestina és evident que les accions de Hamàs són condemnables, perquè són contra població civil indiscriminada, però també ho són les massacres de civils a Gaza, a Cisjordània, el bloqueig, la destrucció sistemàtica d’hospitals, d’escoles, d’infraestructures a Gaza —molts Guernicas en un mateix lloc, tan petit—, l’ocupació de territoris per part dels colons. A Ucraïna condemnem la invasió criminal de Putin, perquè aquí has de dir-ho, això, perquè si no es pensen que ets putinista o ets hamasista o ets antisemita, no? No, no, no, estic dient reflexions basades en fets. No estic fent res més que no estigui basat en fets. La invasió russa va ser criminal, d’un règim criminal com és el règim de Putin.”
“Per què sempre hi ha plans de xoc per a la guerra i mai contra la guerra social que també viu la gent? Sempre fem plans de xoc, això sí, que no falti de res, per si de cas. Però en les realitats de la guerra social que vivim, mai hi ha plans de xoc. La guerra mai serveix als interessos de la població treballadora, mai. És un mecanisme per perpetuar els interessos dels poderosos, especialment dels venedors d’armes i dels reconstructors de les guerres, que arriben com a voltors a les zones arrasades per les mateixes armes que venen. I quan intentem simplificar les causes o justificar-les, cometem un greu error. La història no va començar el 7 d’octubre ni el 24 de febrer. Cap conflicte es pot entendre sense analitzar les seves arrels profundes.”
“No vull fer demagògia, eh?, però, perquè entenguem què significa 30 000 milions d’euros, aquesta xifra, escandalosa, cal comparar-la perquè veiem la magnitud d’aquesta despesa militar a tot el món: 30 000 milions d’euros — que en són més— significa multiplicar per vint-i-cinc tot el ingreso mínimo vital que reben les famílies que no tenen res per viure. Ingreso mínimo vital, vint-i-cinc vegades més. Significa augmentar més d’un 50 % el pressupost educatiu, construint escoles, reduint ràtios, augmentant el sou i les condicions laborals dels docents. Què treu la ciutadania d’aquestes inversions en armes? Quin impacte positiu tenen en la vida de la gent? Si féssim un referèndum, votarien a favor d’aquestes despeses? Ara ja no es fan referèndums, o es persegueixen.”
“Sempre hi ha un enemic exterior al que hem de tindre por i que té uns arguments malignes per destruir-nos, i això justifica una despesa militar que sempre ha estat constant. En lloc de respondre al clam de la ciutadania, els governs europeus estan obligats pel diktat de l’OTAN a arribar a una despesa militar per sobre del 2 %, com exigeix Donald Trump. Si fos un 2 % — alguns en demanen més— del PIB espanyol, això què és, molt o poc? Doncs un 2 % del PIB significa 30 000 milions d’euros anuals en despesa militar —30 000 milions d’euros anuals en despesa militar.”
“Ho veiem a les mobilitzacions globals a tot el món, que no són a favor de la guerra —jo no veig mobilitzacions a favor de la guerra—, sinó en contra de les massacres de civils a qualsevol guerra i per exigir que es negociï la pau. Això és el que veiem, que no es repeteixin els Guernicas, que avui són televisats, i allò que va ser una anomalia als anys trenta avui sembla que sigui una normalitat: el quadre de Guernica el podríem fer cada dia. Cal escoltar la gent. I, tanmateix, els governs insisteixen a justificar la despesa militar. L’excusa sempre és la mateixa: la por, com sempre, buscar enemics externs i interns que facin por per perpetuar la militarització, com sempre ha estat així i sempre ho estarà.”
“I una de les causes és clara —una de les causes, eh?—: hi ha una oposició creixent a la guerra i a les seves conseqüències socials directes, en forma d’inflació —afecta a tothom—; en forma de crisi econòmica, de despesa militar brutal, que perjudica la despesa en educació, que perjudica la despesa en sanitat, en habitatge, en protecció social, en energia verda, etcètera. La joventut i la classe treballadora —la classe treballadora sempre és qui posa els morts en totes les guerres— no volen la guerra. Ho veiem a Rússia, on s’ofereixen incentius com condonar els deutes als qui s’allistin a l’exèrcit; o han de contractar mercenaris nord-coreans amb salaris molt alts per suplir la manca de voluntaris a Rússia. Ho veiem a Ucraïna, on falta voluntariat per anar a la guerra.”
“Ningú al carrer vol la guerra ni les conseqüències socials i econòmiques que comporten un empobriment de la població a tot arreu. Això també és important. La guerra porta un empobriment i una guerra social a tot el món. Encara que no sigui per humanitat, sigui per propis interessos egoistes, si voleu, no? Pensem-hi. Vivim en democràcies on sembla que els governs han deixat d’escoltar la gent. Això explica per què, -- 25 of 58 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 28 de noviembre de 2024 elecció rere elecció al món —elecció rere elecció al món—, els governs que han mantingut el poder el perden.”
“És una resposta a la profunda contradicció que vivim. Mentre els governs del món aposten per la guerra — molts governs del món aposten per la guerra; no estic inventant la sopa d’all—, mai hi ha tanta gent mobilitzada i tanta consciència de posicionaments tan en contra de la guerra en tot el món com avui. La ciutadania clama per la pau. El 2 de novembre vaig estar a Berlín a una cimera per la pau. El 80 % de la població alemanya vol que s’acabin les guerres i que es negociï la pau. La veuen molt a prop, la guerra,, els alemanys. I no només veuen molt a prop la guerra militar, sinó que veuen molt a prop la guerra social, la guerra econòmica, perquè estan patint les conseqüències d’aquesta guerra social en forma de manca d’energia, tancament de fàbriques, com BASF o com pot ser Volkswagen, etcètera.”
“Com a impulsors de la República, recordo —la República del 1931—, vam participar en la redacció d’una constitució republicana que en el seu article número 6 renunciava a la guerra com a instrument de política nacional. Hem de tornar a aquest esperit de renunciar a la guerra com a instrument de política nacional, com deia la Constitució del 1931 en el seu article 6. També en el referèndum de 1986 Esquerra Republicana es va posicionar clarament contra la integració a l’OTAN prioritzant la pau, el diàleg i la cooperació internacional. També és veritat que avui, en el meu partit, el tema de l’OTAN potser ha evolucionat de manera diferent. També estarà present, en el congrés, en les ponències i potser actualitzarem aquest discurs, o potser no. Però el compromís que tenim avui, senyor ministre, no és només amb la història; anem més enllà.”
“Deixem-ho clar: aquest no és un discurs per assenyalar un únic responsable ni per simplificar la realitat. Encara n’hi ha que tenen molta i molta més responsabilitat que altres, però moltíssima més responsabilitat que altres, sens dubte, però no ens posarem d’acord discutint sobre això. Així que anem al gra. La història no va començar el 7 d’octubre en el conflicte entre Israel i Palestina, ni el 24 de febrer amb la invasió d’Ucraïna. Si simplifiquem, ens enganyem, i això no només és irresponsable, sinó que no porta enlloc. I tampoc ens hi posaríem d’acord, com s’ha demostrat. Per això hem d’anar una mica més enllà. Esquerra Republicana, senyor Albares, com el seu partit polític són partits històrics i partits històricament compromesos amb la pau.”
“Bon dia, ministre Albares, president, membres de la cambra. Intentaré, com vostè ens ha dit, senyor Albares, fer un debat sincer i amb grans dosis d’humanisme, no? Aquest no és un discurs que faré per justificar ningú. És un discurs en defensa de la pau, del diàleg, de la justícia, des d’una perspectiva pacifista i antimilitarista, clarament. La meva única preocupació és la vida i la dignitat de totes les persones que pateixen aquestes guerres. Per mi, val igual un nen rus, un nen ucraïnès, un nen israelià o un nen palestí; valen absolutament igual. Agraeixo la diferència que fa entre els governs i la seva població, perquè no és el mateix —no és el mateix. Aquí hem tingut franquistes, i no es solucionen els temes bombardejant-nos a tots. És a dir, que diferencio molt clarament el que són els governs del que són la població i els pobles.”
“Acabo reiterando el compromiso del Grupo Republicano por trabajar constructivamente en esta respuesta. Esta tragedia es una oportunidad para construir políticas públicas más justas y sostenibles, que pongan el foco en las personas, y no en los beneficios. Las víctimas de la DANA se merecen una respuesta a la altura. No podemos defraudarlas, y el Grupo Republicano, como no puede ser de otro modo, pondrá siempre a su disposición sus siete votos para que así sea. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Necesitamos una respuesta mucho más ambiciosa contra el cambio climático. Cambio climático, señoras y señores, no es solo un fenómeno natural; el cambio climático es el resultado de un sistema capitalista desbocado, que promueve la sobreexplotación del planeta, la especulación inmobiliaria, el malgasto de la energía. Hablar de ecología sin abordar estas causas no es ecología, es jardinería, amigos. Por eso, reflexionemos ya sobre si necesitamos nacionalizar empresas que gestionan recursos naturales para evitar que el beneficio privado dicte el futuro de nuestro planeta. Reflexionemos sobre esto, no tengan ustedes prejuicios. Reflexionemos sobre esto, si se puede hacer negocios sobre el agua o el petróleo. ¿Son recursos o son de todo el mundo? Y ya termino, ahora con las luces largas ―por favor, es una reflexión―.”
“Pero esto hay gente que no lo entiende y le encanta mezclar las cosas y jugar a la tinta del calamar; esto es de gran hipocresía y resulta peligroso. Además, revisar figuras impositivas, como el IVA del lujo o el impuesto sobre el transporte aéreo, incluir también ―y esto es algo de lo que algunos se olvidan― la zona norte del país valencià o el sur de Cataluña o, lo que es lo mismo, el delta del Ebro. Es necesario, urge un plan integral de protección del delta del Ebro que contemple la gestión de los sedimentos y la creación de barreras naturales, y quizás llegamos tarde para esta zona que tanto amo. -- 41 of 103 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 21 de noviembre de 2024 Y una reflexión final; es una reflexión final, pero que nadie se rasgue las vestiduras antes de hora, porque para alguien, en su estrechez mental, puede que le explote.”
“Ha habido algunas, algunas de ellas son muy buenas; veremos cómo el vínculo contribuye al mantenimiento operativo del sector. Pero proponemos reforzar el mantenimiento de la plantilla en veinticuatro meses más allá del ERTE, un plan de empleo específico para las zonas, empleo directo en tareas de reconstrucción y mantenimiento, hacer permanentes los impuestos energéticos y para bancos. Esto hay gente que no lo entiende, siempre piden ayudas y más ayudas, pero nunca quieren pagar impuestos sobre beneficios. Curioso, ¿verdad? ¿Cómo lo vamos a pagar entonces? Impuestos sobre beneficios, pero, evidentemente, estos beneficios pueden ser perfectamente compatibles con aquellas ayudas a proyectos industriales que sirvan para descarbonizar el país y luchar contra el cambio climático.”
“Proponemos aumentar las ayudas directas a los autónomos más allá de los 5000 euros, ampliar la dotación para la reparación de viviendas más allá de los 60 000 euros máximos previstos, revisar el techo de déficit en la regla de gasto, especialmente para los ayuntamientos, que son actores clave en la reconstrucción ―aquí no puede haber un techo de gasto―; regularización inmediata de las personas migrantes en situación administrativa irregular para que también puedan acceder a las ayudas y a los derechos, moratoria en desahucios y ejecuciones hipotecarias, suspensión mínima de dos años para los afectados, refuerzo del apoyo psicosocial financiado por la Seguridad Social, medidas para proteger a los trabajadores y garantizar el empleo.”
“Por este motivo, a pesar del reconocimiento de las medidas positivas del real decreto ley, desde el Grupo Republicano consideramos que hay que ir un paso más allá. Es imprescindible hacerlo, es necesario.”
“Estas iniciativas que incluye el Gobierno en el real decreto son buenas y las valoramos, aunque alguien a veces no entienda qué es lo que valoramos y lo que no. No obstante, en el Grupo Republicano queremos contribuir a mejorarlas, pretendemos mejorarlas. El impacto del desastre es enorme económica y socialmente. Los aguaceros han afectado a más de sesenta municipios en el país valencià, con una gran concentración de trabajadores y trabajadoras y un peso económico que representa el 22 % del PIB valenciano. Hablamos de miles de familias que lo han perdido todo, absolutamente todo. Las primeras estimaciones apuntan a un impacto económico que podría superar el 0,5 % del PIB estatal y prácticamente el 22 % del PIB valenciano.”
“Destacamos las ayudas directas para personas físicas con daños personales y materiales en daños a la vivienda y bienes, y para empresas y autónomas también destacamos las exenciones en el impuesto sobre bienes inmuebles y las reducciones en el impuesto sobre actividades económicas; la ampliación de plazos en la declaración de la renta para afectados, la exención de las ayudas recibidas por daños personales en la tributación del IRPF, la exoneración de la cotización en la Seguridad Social, posibilidad de ERTE por causa mayor, prestaciones por actividad de autónomos afectados sin periodos mínimos de cotización, líneas de financiación y créditos, medidas en materia de vivienda, como la reparación, rehabilitación y reconstrucción de viviendas afectadas o las moratorias en el plazo del pago de hipotecas y adquisición de viviendas para los damnificados.”
“Esta tragedia ha dejado una impronta devastadora en vidas humanas, infraestructuras y la economía de una zona clave de nuestro territorio. No vamos a entrar, a diferencia de otros, ahora en el debate acerca de las responsabilidades políticas que pudiera haber tras esta catástrofe, aunque algunas de ellas sean claras e incluso criminales. Tiempo tendremos para exigir responsabilidades de toda clase. Ahora toca reconstruir la vida de las familias afectadas y asegurarnos de que reciben el apoyo que necesitan. Las víctimas no pueden esperar. El real decreto ley introduce varias medidas para mitigar los daños ocasionados por la DANA. Estas acciones son un paso importante para afrontar las consecuencias de la catástrofe y quisiera destacar algunas que celebramos.”
“I acabo reiterant el compromís del grup republicà per treballar constructivament en aquesta resposta. Aquesta tragèdia és una oportunitat per construir polítiques políticament més justes i sostenibles -- 40 of 103 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 21 de noviembre de 2024 amb el focus posat en les persones i no en els beneficis. Les víctimes de la DANA mereixen una resposta a l’altura. No podem defraudar-les. I el grup republicà, com no pot ser d’una altra manera, posarà sempre a disposició dels nostres set vots perquè això així sigui. Moltes gràcies. Buenos días. Gracias, señor presidente. Hoy quiero empezar expresando el más sentido pésame del Grupo Republicano con las víctimas de la DANA en el país valencià.”
“El canvi climàtic, senyores i senyors, no és un fenomen natural o no només és un fenomen natural. El canvi climàtic és el resultat d’un sistema capitalista desbocat, que promou la sobreexplotació del planeta, l’especulació immobiliària, el malbaratament energètic. Parlar d’ecologia sense abordar aquestes causes no és ecologisme, és jardineria, amics. Per això comencem a reflexionar sobre… Comencem a reflexionar sobre si cal nacionalitzar les empreses que gestionen recursos naturals per evitar que els benefici privat dicti el futur del planeta. Comencem a reflexionar sobre això. No us trenqueu aquí, no tingueu prejudicis. Reflexionem sobre això. Si es pot fer negoci sobre l’aigua, sobre el petroli i sobre recursos que són de tothom. I acabo reiterant… Poseu les llums llargues, poseu les llums llargues. És una reflexió només, una reflexió.”
“I és una gran hipocresia i una gran roïnesa fer-ho. Fer permanents tots aquests impostos. Revisar figures impositives com l’IVA de luxe i els impostos sobre el transport aeri, i incloure també, —i aquí a vegades també s’obliden alguns— de la zona nord del País Valencià o el sud de Catalunya, o el que és el mateix, el Delta de l’Ebre. Cal, urgeix un pla integral de protecció del Delta de l’Ebre que contempli la gestió dels sediments i la creació de barreres naturals. És urgent i potser arriben tard per a aquesta zona que tant estimo. I una reflexió final. És una reflexió final, que ningú es trenqui les vestidures abans d’hora perquè a algú li sonarà això… bé, la seva estretor mental potser li explota. Cal una resposta. Una resposta molt més ambiciosa contra el canvi climàtic.”
“Ara, proposem obligar el manteniment de la plantilla durant 24 mesos després de l’ERTO. Un pla d’ocupació, un pla d’ocupació específic per a les dones, ocupació directa amb tasques de reconstrucció i manteniment. Fer permanents els impostos dels beneficis extraordinaris a energètiques i banca. Hi ha gent que això no ho entén. Demana sempre demana sempre ajudes, ajudes i ajudes i ajudes, i en canvi, no vol pagar mai impostos sobre beneficis. Curiós això. Doncs com ho pagarem doncs? Impost sobre beneficis. I evidentment, aquests beneficis han d’anar…, perfectament poden ser compatibles amb aquelles ajudes a aquells projectes industrials que serveixin a la descarbonització del país i, evidentment, a combatre també el canvi climàtic. I això hi ha qui no ho entén i li encanta barrejar i fer la tinta del calamar.”
“Proposem: incrementar les ajudes directes als autònoms més enllà dels 5000 euros. Ampliar la dotació per a la reparació d’habitatges més enllà dels 60 000 euros màxims previstos. Revisar el sostre de dèficit de la regla de despesa, especialment per als ajuntaments, que són actors clau per a la reconstrucció, no pot haver aquí un sostre de despesa. Regularització immediata de les persones migrants en situació administrativa irregular, perquè també puguin accedir a les ajudes i als drets. Moratòria en desnonaments i execucions hipotecàries. Suspensió mínima de dos anys per als afectats. Reforç del suport psicosocial finançat per la Seguretat Social. Mesures per protegir els treballadors i assegurar l’ocupació. S’han fet algunes i algunes molt bones i valorem, com la vinculació dels ERTO al manteniment efectiu de l’ocupació.”
“I les valorem encara que algú a vegades no entengui què valorem i què no valorem, però les valorem. No obstant això, des del Grup Republicà, volem contribuir a millorar-les. Podem contribuir a millorar- les. L’impacte del desastre és enorme econòmicament i socialment. Els aiguats han afectat a més de 60 municipis al País Valencià, amb una gran concentració de treballadors i treballadores i un pes econòmic que representa el 22 % del PIB valencià. Parlem de milers de famílies que ho han perdut tot, absolutament tot. Les primeres estimacions apunten a l’impacte econòmic, que podria superar el 0,5 % del PIB estatal i pràcticament el 25 % o el 22 % del PIB valencià. Per aquest motiu, tot i reconeixent les mesures positives del Reial decret llei, des del grup republicà, considerem que cal fer una passa més. És imprescindible fer-la. Cal.”
“Destaquem les excepcions a l’impost de béns immobles i les reduccions en l’impost sobre les activitats econòmiques, l’ampliació de terminis en la declaració de la renda per als afectats, l’exempció de les ajudes rebudes en danys personals, la tributació a l’IRPF, l’exoneració de la cotització a la Seguretat Social, les possibilitats de sol·licitar ERTO per força major, les prestacions per cessament d’activitat dels autònoms afectats sense períodes mínims de cotització, les línies de finançament i crèdits, les mesures en matèria d’habitatge com la reparació, la rehabilitació i la reconstrucció d’habitatges afectats, les moratòries en el pagament d’hipoteques o l’adquisició d’habitatges per als damnificats. Aquestes iniciatives que porta el Govern en aquest Reial decret són bones i les valorem.”
“El Reial decret llei introdueix diverses mesures per mitigar els -- 39 of 103 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 21 de noviembre de 2024 danys causats per la DANA. Aquestes accions són un pas important per afrontar les conseqüències de la catàstrofe. En destaquem algunes que celebrem. En destaquem les ajudes directes per a persones físiques amb danys personals i materials en habitatge i béns i per a empreses i autònoms.”
“Bon dia. Gràcies, senyora presidenta. Perdó, senyor president. Avui vull començar expressant el condol més sincer i la solidaritat més gran del grup republicà amb les víctimes de la DANA al País Valencià. Aquesta tragèdia ha deixat una empremta devastadora en vides humanes, en infraestructures, en l’economia d’una zona clau del nostre territori. No entrarem, a diferència d’altres, no entrarem ara en el debat sobre les responsabilitats polítiques que hi pugui haver darrere d’aquesta catàstrofe, encara que algunes d’elles siguin clares i, fins i tot, criminals. Temps tindrem per a exigir responsabilitats de tota classe. Ara toca reconstruir la vida de les persones afectades i assegurar-nos que reben el suport que necessiten. Les víctimes no poden esperar.”
“En conclusión, este no es solo un debate sobre reparaciones ―que sí―, es un debate sobre una institución que quiere recuperar su confianza perdida. La Iglesia catalana y española deben prometer sí o sí un cambio estructural y cultural profundo que incluya educación y sensibilidad a todos los niveles, tolerancia cero ante el encubrimiento y colaboración total con la justicia. Muchas gracias. (Aplausos). -- 25 of 103 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 21 de noviembre de 2024”
“A raíz de este informe, proponemos ―se ha aprobado en ley, pero que se llegue hasta el final―: imprescriptibilidad retroactiva de las acciones civiles y judiciales de abusos a menores, la creación de un fondo de indemnización financiado exclusivamente por la Iglesia, la apertura obligatoria de los archivos eclesiásticos para investigadores independientes y que se abran los procesos penales que correspondan, la revisión del concordato entre España y la Santa Sede. Este concordato, firmado en 1979, es una reliquia del pasado que hoy concede privilegios inaceptables a la Iglesia católica y dificulta el acceso a la justicia. Revisarlo es imprescindible para garantizar que nadie esté por encima de la ley. Aquí todos somos iguales y quien la hace la paga.”
“Dos ejemplos: el cardenal Bernard Law dimitió como arzobispo de Boston tras reconocer su papel como cómplice en abusos o Welby, arzobispo de Canterbury, que dimitió tras abusos similares. Estoy hablando del arzobispo de Canterbury, no del papa Francisco, de la máxima autoridad de la Iglesia anglicana. Aquí en este Estado no dimite ni Dios, nunca mejor dicho, en este caso. Además, Francia ha creado un fondo de indemnizaciones exclusivamente financiado por la Iglesia. Remarco exclusivamente financiado por la Iglesia, porque no tenemos por qué pagar con nuestros impuestos los delitos de otros. No tenemos que pagarlos nosotros. El dinero público es muy caro. No tiene que haber carga para el Estado; es decir, para todos. No podemos ser menos. Tenemos que actuar, señoras y señores, con contundencia.”