Marta Madrenas i Mir
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“Sàpiga que el TEDH —cas Müdür Duman contra Turquia— va concloure que mostrar una bandera forma part de la llibertat d’expressió, garantida per l’article 10 del Conveni Europeu dels Drets Humans. Prohibir-ne l’exhibició constitueix una restricció flagrant de la llibertat d’expressió.”
“Por eso también le pregunto: ¿El presidente Illa le llamó y le exigió explicaciones de lo que pasó? ¿Le preguntó quién y por qué se había dado la orden de expulsar a los cantores del interior de la Sagrada Familia?”
“De hecho, viendo todos los casos de corrupción que envuelven a su Gobierno, entiendo que quiera estar a buenas con la Policía, quizás esa es la razón de que no solo no haya dicho que no se actuó correctamente ―de hecho, ilegalmente―, sino que además les ha felicitado. Es un escándalo.”
“Per això el dret internacional és molt clar: La llibertat és la regla i la seva limitació, l’excepció, i només es pot limitar-la en supòsits absolutament excepcionals i quan sigui estrictament necessari i òbviament, proporcionat. I aquí no es donaven cap d’aquests supòsits.”
“Cataluña y España son dos naciones diferentes, con lengua, instituciones y proyectos políticos y sociales diferentes, y precisamente porque son dos naciones diferentes, nosotros no tenemos ningún proyecto para España, ni queremos formar parte de ella, ni queremos ni reclamamos decidir el futuro de los españoles.”
“Por eso, a Junts nos preocuparon especialmente las declaraciones del conseller Dalmau, del Govern de Illa. Afirmó que la libertad de expresión está muy bien, pero que nadie debería ―atiéndanme― ejercerla siempre y en cualquier sitio, cada cosa en su momento. Pero es que es absolutamente al revés, señor Marlaska.”
The complete record
Every one of 1,189 lines we hold for Marta Madrenas i Mir, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 11 of 24.
“Porque si tanto la señora Vaquero ―que hoy no está aquí― como yo misma no hemos repetido mil veces y de forma absolutamente convencida que la principal medida que podía emprender este Gobierno era la de que se creara un parque público de vivienda más amplio y que se dedicaran ―y esta frase me he hartado de decirla― presupuestos robustos y sostenidos en el tiempo para poder hacer lo posible, si no lo he dicho mil veces es que no lo he dicho nunca. Bueno, mil veces no, porque no he hecho tantas intervenciones, pero es que lo he repetido en varias intervenciones. Por lo tanto, lo que ha dicho usted me ha parecido una broma o que no escucha o que va con muchos prejuicios. Seguramente esto último: que tiene muchos prejuicios sobre Junts per Catalunya.”
“Els companys del Parlament de Junts per Catalunya ja li asseguro que estan ben amatents. Nosaltres també, per veure com incompleix de flagrantment aquest compromís el president de la Generalitat de Catalunya, lamentablement, lamentablement. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Señor Pisarello, hola. Le he escuchado atentamente cuando ha hecho su intervención ―como hago siempre, por otro lado― y he tenido disgusto al ver que no me ha escuchado ninguna de mis intervenciones en materia de vivienda.”
“Potser a vostè li diran. A mi no em donen resposta de per què ara no s’estan publicant. Potser hi hauria una sorpresa. No en tinc ni idea. Em sona malament. Senyor Conesa, que ara a Catalunya s’estan construint 50 000 habitatges públics —què ho ha dit literalment, perquè ho he apuntat— és mentida. Que ho he apuntat. Literalment ha dit: «Ara s’estan construint —construint— 50 000 habitatges públics a Catalunya» i això és mentida. I ho dic perquè no podem després frustrar a la ciutadania. I com que no és veritat, doncs, li he de dir que és mentida. I una altra cosa és que el Govern Illa, el president Illa prometin fer-ne, no, ni cinquanta ni cent, quan han dit l’anterior president Montilla ni res... No, no, que hi hauran 213 000, 213 000, que farem... Perfecte, estarem ben amatents.”
“-- 101 of 121 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 15 de octubre de 2025 Vigilin les dades, perquè és cert que miren sempre de ser molt rigorosos i li he de reconèixer, senyor ministre, però quan parla de les dades de Catalunya i de que si els preus no estan pujant o s’han pogut frenar una mica l’augment de preus, vigili perquè jo no sé si s’ha fixat vostè que es basa en les dades del primer trimestre que facilita la Generalitat, que facilitava trimestralment des de fa anys i anys i anys la Generalitat i que van sortir aquestes dades que vostè diuen i repeteixen que els preus baixen. No, els preus no baixen, però s’ha reduït l’augment o s’ha frenat l’augment. Vigili, perquè ja és el tercer trimestre que no es publiquen. Es van quedar amb aquell. Les dades els devien agradar i ara no entenem per què no s’estan publicant.”
“Bé ens mereixem que aquests immobles, que ja han estat pagats amb els impostos dels catalans i les catalanes, bé ens mereixem que aquests immobles passin gratuïtament —que no és, que no és perquè ja els hem pagat— a favor i a titularitat registral de la Generalitat de Catalunya o dels ajuntaments, si es vol, és a dir, d’administracions del territori, del nostre territori. I això és peremptori i és molt important.”
“I, per tant, aquest tema del dret d’habitacions, doncs nosaltres no hi serem. Ho dic perquè van dir que si es reanuda, doncs en aquest aspecte, almenys el nostre suport no el tindran. Pel que fa a la Sareb, cent per cent d’acord amb el que li acaba de dir la meva companya, la senyora Estrems. Li diem també a cada comissió. I és que no pot ser. Si us plau, no pot ser que a Catalunya se’ls faci pagar les incompetències d’altres. I Catalunya, no només perquè s’està fent la feina amb molt de compromís, a vegades més ben feta, a vegades menys, però amb molt de compromís, amb moltes ganes de trobar solucions per als diversos governs, però és que a més a més, se’ns hi suma un dèficit fiscal escandalós any a any, que estem parlant de 22 000 milions d’euros cada any, senyora ministra.”
“I així ho vam dir, i per això vam votar a favor, perquè és el que persegueix la llei que va presentar EH Bildu. Regular aquí els pisos turístics? De cap manera! Evitar el frau? Sí, sempre. Ja ho farem des de Catalunya. Ho farem des del Parlament català, que és qui té les competències. Per tant, nosaltres no acceptarem mai que es conculquin les nostres competències i que es legisli aquí, per exemple, en tema de més regulació de pisos turístics, com tampoc del dret d’habitacions o de lloguer d’habitacions o de l’ús d’habitacions, no sé com es pensaria legislar-ho, perquè és matèria exclusiva ja no d’habitatge. És de dret civil català, que és intocable. Els que estimem el nostre dret, que aquest és el principal tresor que tenim o un dels principals tresors que tenim a Catalunya, és el dret civil català, no permetrem que es toqui.”
“Aquesta és una política que veiem, una mesura que veiem realment molt útil i que el propietari que no l’utilitzi vol dir que està molt mal assessorat, perquè efectivament ha de tenir molta transcendència. I això no és anar contra res ni contra ningú. No és actuar contra cap propietari, no és fer la guerra a res, és donar una opció. Ens havíem quedat amb el bo Lloguer Jove. Si us plau, no posin una —ara ja vaig a vostè, senyora ministra— si us plau, no posin una quantitat fixa, sinó mirin de posar un percentatge i serà molt més equitatiu i just per als joves dels diversos territoris. Respecte al tema de pisos turístics i que es legisli, nosaltres estem d’acord i vam votar a favor que es reguli, s’intenti que s’eviti el frau en les megaplataformes que gestionen els pisos turístics.”
“Per tant, el que ha dit vostè m’ha semblat una broma o que no escolta o que va amb molts prejudicis. Segurament això últim, que va amb molts prejudicis respecte, almenys, a Junts per Catalunya. Ha parlat també, ha dit vostè: «Perquè els preus baixin, s’ha de ser valent i només hi ha una opció i que és actuar contra la propietat». Doncs, guaiti, no, perquè hi ha una mesura que no n’hem parlat perquè ja s’aplica, que és la de poder-se desgravar el 90 % de les rendes que es perceben —bé, ja em sentirà una altra estona— de les rendes que es perceben quan es redueix un 5 % el lloguer, quan el propietari voluntàriament decideix reduir el lloguer un 5 %.”
“Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyor Pisarello, hola. L’he escoltat atentament quan ha fet la seva intervenció, com faig sempre, per altra banda, i he tingut el disgust que veig que no m’ha escoltat mai cap de les meves intervencions en matèria d’habitatge. Perquè si tant la senyora Baquero, que avui no és aquí, com si jo mateixa no hem repetit mil vegades i de forma absolutament convençuda que la principal mesura que podia emprendre aquest govern era la de que es creés un parc públic d’habitatge més ampli i que s’hi dediquessin —i aquesta frase m’he afartat de dir-la— pressupostos robustos i sostinguts en el temps per poder-ho fer possible, si no ho he dit mil vegades, és que no ho he dit mai. Bé, mil no, perquè no he fet tantes intervencions, però és que ho repeteixo vàries vegades a cada intervenció.”
“Un vecino de Barcelona que paga un alquiler superior a 1000 euros, suponiendo que la Generalitat haga su trabajo y decida aumentar este límite ―y ya termino con este ejemplo―, podrá recibir como máximo 300 euros, es decir, un 30 % como máximo del alquiler que esté pagando. En cambio, allí donde los precios de los alquileres son mucho menores, estos mismos 300 euros pueden llegar al 60 % del alquiler, que es el máximo. No es tan difícil, señora ministra, entender que no es equitativo poner cuantías fijas, sino que lo justo es proponer porcentajes sobre un precio. No es tan complicado. Y, así, un joven de Cataluña podrá percibir el mismo porcentaje de ayuda al alquiler que el que pueda percibir un joven de Castilla y León. Hay más temas que comentaré en mi segundo turno. Muchas gracias.”
“Recriminábamos que en Cataluña era inaplicable porque el límite máximo del alquiler era demasiado bajo para Cataluña porque los alquileres -- 76 of 121 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 15 de octubre de 2025 son superiores. Eso lo han intentado corregir, es cierto, estableciendo límites máximos diferenciados según el tipo de municipio. Bien, en cambio, la cuantía máxima de la ayuda sigue siendo una cantidad fija, 300 euros o 200 en habitaciones. Sí que han puesto un límite máximo del 60 % en ambos casos. Pero esta no es una situación equitativa ni justa, como siempre hemos defendido. No es justa para los vecinos de los municipios en los que los precios son más altos.”
“En cambio, el Estado pretende condicionar la gestión autonómica, prescribe, por ejemplo, la transmisión de... al Estado... fija la supervisión central; y esto, aparte de crear más burocracia superflua y dificultades operativas, vulnera la autonomía de Cataluña. Lo que nos hace falta no es una estructura estatal que duplique, sino una coordinación leal, más autonomía y más recursos directos. En segundo lugar, no se reduce la burocracia ni se adapta plenamente a la singularidad de cada territorio. Necesitamos normas claras, sencillas, flexibles, que permitan adaptarse a la realidad de cada territorio y que generen seguridad jurídica. Pongo un ejemplo: recordará que en Junts per Catalunya fuimos muy críticos con la conceptualización del bono de alquiler joven.”
“Una buena política no es solo la que tiene buenas intenciones, sino también la que se aplica con respeto institucional y reconocimiento de las peculiaridades de cada territorio y eficiencia. Vemos una voluntad de dirigirse hacia medidas más prácticas, con más voluntad de consensuar —quiero darle las gracias por su disponibilidad al señor Lucas, secretario de Vivienda— y más respeto hacia nuestras competencias. Voy a concretar algunas cosas que quedan mal resueltas. Nos parece que todavía hay una falta de respeto absoluto a las competencias de la Generalitat. Cataluña tiene competencias plenas en materia de vivienda y eso debe respetarse siempre. El plan estatal debería limitarse a fomentar el acceso y la promoción de vivienda, porque es ahí donde el Estado puede colaborar con la Generalitat.”
“El seguro de impago de rentas dará confianza a ambas partes, tanto a las personas que alquilan, que a veces se encuentran con barreras de acceso por falta de ingresos o de aval, y a la propiedad, que sabe que, si hay un impago, el cobro está garantizado. Entendemos que es una herramienta que puede generar confianza y seguridad y que, además, en este caso, también respeta las competencias autonómicas. Por otro lado, también nos suena bien la propuesta de que la gestión de gran parte de las ayudas recaiga en los Gobiernos autonómicos, por lo menos intentando iniciar la línea de procurar que no se vulnere el autogobierno. Hay casos que no quedan bien resueltos, eso sí se lo digo. Y se contempla la posibilidad de adaptación de algunas medidas a la realidad de cada territorio; bien. En Junts creemos que era imperativo.”
“Hay algunos programas de apoyo a algunos colectivos vulnerables, asumiendo esta vez la Administración su protección social y dejando de derivar esta responsabilidad, que debe ser pública, hacia los privados; lo reivindicamos desde hace tiempo. Era inexcusable también ―lo digo públicamente, señora ministra― que el régimen de protección de la vivienda pública fuera permanente; eso era perentorio. Ahora se va en esa dirección y tiene nuestro completo apoyo. Pero también hay medidas para fomentar el arrendamiento, que dan a seguridad al arrendador y más oportunidades de acceder a una vivienda a los jóvenes, a las personas con discapacidad, a las familias monoparentales, mujeres con hijos a cargo, menores, a la gente mayor, etcétera.”
“Necesitamos que los privados reconozcan que están protegidos y se les reconoce. La descentralización. El plan vuelve a cuestionar la gestión autonómica, con financiación obligatoria, con transferencia y supervisión centralizada. Todo esto también es injerencia competencial que vulnera la autonomía de Cataluña y dificulta una gestión eficiente. A pesar de todas estas críticas, queremos reconocer lo positivo. Vemos nuevos elementos que pueden ser útiles si se gestionan con proximidad y autonomía. Hay más recursos para vivienda asequible; no son suficientes ni de broma, ni de lejos, es cierto, pero hay más. Hay programas de rehabilitación, de eficiencia energética y de industrialización, que pueden convertirse en buenas herramientas para adecuar parte del parque de vivienda actual.”
“Cada vez hay menos oferta y cada día más incertidumbre y los precios siguen sin bajar. Por eso celebramos que el Gobierno, aunque sea con la boca pequeñita, reconozca ahora lo que hace mucho tiempo decimos: que hacen falta políticas que incentiven la construcción, la rehabilitación y la movilización de la vivienda, principalmente de la vivienda pública, y no que la frenen. En segundo lugar, la inseguridad jurídica debe revertirse. La sucesión continua de normas, decretos y requisitos ha creado tantísima confusión que ha acabado desincentivando enormemente la inversión. Sin seguridad jurídica, señora ministra, ni promotores ni propietarios se atreven a fabricar vivienda ni a ponerla en alquiler, y todavía menos en alquiler asequible. Sin colaboración de la parte privada es imposible ampliar la oferta.”
“Por eso, valoramos que la filosofía de este nuevo plan y el diagnóstico que hace su Gobierno se vayan acercando a lo que los expertos defendían y que Junts también defiende desde hace mucho tiempo. -- 75 of 121 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 15 de octubre de 2025 Ministra, ya ve que planteo los grandes problemas que hay que abordar de manera honesta. En primer lugar, reconocer la ineficacia de las políticas anteriores y dar un giro. Las medidas estatales de los últimos años no han resuelto el problema, lo han empeorado: los jóvenes siguen sin poder emanciparse, las familias trabajadoras destinan gran parte de su sueldo, la vivienda asequible y social que se oferta es claramente insuficiente y la regulación de los precios en muchos casos ha sido francamente contraproducente.”
“Como le decía, señora ministra, la primera impresión que tenemos es que por primera vez en mucho tiempo, en muchos años, hay cierto cambio de tono, un punto de humildad y de reconocer que las políticas de los últimos años no han dado los resultados que se prometieron. Esta aceptación, contraria a los triunfalismos, es positiva, pero claro, después, usted, el presidente Sánchez y el presidente Illa en Cataluña anuncian estas cosas con unas cifras estratosféricas, que todos, ustedes y nosotros sabemos que son mentira y no se podrán cumplir. Hombre, me hace pensar: ostras, no sé si están aprendiendo la lección en verdad. En fin, señora ministra, solo tocando con los pies en el suelo, sin populismo y con rigor, podemos atacar un problema tan complejo como es el de la vivienda.”
“En Junts por Cataluña fuimos muy críticos con esa ley, votamos en contra, porque ya advertíamos que no atacaba las causas reales del problema, y el tiempo, desafortunadamente, nos está dando la razón. La ciudadanía ya no cree en las palabras, cree en los hechos y, cuando los hechos no llegan, el descrédito se instala y crecen los discursos de malestar y de la simplificación. Los Gobiernos que no cumplen no solo fallan a la gente, sino que también debilitan la democracia, alimentando los populismos, que cuestionan todo el sistema y dividen la sociedad. El plan que nos presenta hoy parece enmendar su propia ley. Parece que están en vías de escuchar un poquito más y de apartarse de sectarismos y ciertos dogmas. Nos parece bien, porque no se pueden seguir acumulando titulares mientras la gente pierde oportunidades y esperanza.”
“En más de una ocasión nos han oído defenderlo desde esta misma tribuna. Para Junts este anuncio y la filosofía es acertada, pero el reto no es dar grandes anuncios, sino cumplirlos. El problema del Gobierno español es que, titulares tenemos suficientes, pero nos faltan resultados. La gente no quiere más promesas, la gente quiere hechos. Todo esto no puede volver a quedar, como pasa a menudo, en papel mojado, como también pasó con su ley de vivienda, que debía ser una gran solución; en cambio, no solo no ha resuelto nada, sino que ha agravado el problema. Hoy la vivienda es más cara, menos accesible. El Gobierno español tiene el dudoso mérito de haber convertido la vivienda en la principal preocupación de la ciudadanía.”
“I així un jove català podrà percebre el mateix percentatge d’ajut al lloguer que el que pugui percebre un jove castellà-lleonès. Hi han més temes que aprofitaré en el següent torn per poder expressar. Moltes gràcies. Muchas gracias. Buenos días. Bienvenida, ministra. Señorías, todos sabemos que una vivienda es más que un espacio físico, es un punto de partida para una vida digna, un sitio en el que las oportunidades toman forma y se construye el futuro. Todos los que estamos aquí, usted y nosotros, sabemos que sin un lugar donde vivir no hay esperanza ni libertad ni proyecto vital. Hoy el Gobierno español nos presenta el nuevo Plan Estatal de Vivienda 20262030 y afirma que quiere que la vivienda sea el quinto pilar del bienestar. En Junts por Cataluña coincidimos en que es imprescindible que sea así; hace tiempo que lo reclamamos.”
“Sí que han posat el límit màxim del 60 % si es tracta, en els dos casos, no? Però aquesta no és una solució equitativa ni justa, com nosaltres sempre veníem defensant. No és justa per als veïns dels municipis on els preus són més alts. Un veí de Barcelona que paga un lloguer superior a 1000 euros i, suposant que la Generalitat faci la seva feina i decideix augmentar aquest límit —acabo només amb aquest exemple— podrà rebre com a màxim 300 euros, és a dir, un 30 % com a màxim del lloguer que s’estigui pagant. En canvi, allà on els preus del lloguer són molt menors, aquests mateixos 300 euros poden superar o arribar, que és el màxim, al 60 % del lloguer. Senyora ministra, que no és tan difícil entendre que no és equitatiu posar quanties fixes, sinó que el que és just és proposar percentatges sobre un preu. No és tan complicat.”
“-- 74 of 121 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 15 de octubre de 2025 Segon, no es redueix la burocràcia ni s’adapta plenament a la singularitat de cada territori. Necessitem normes clares, senzilles, flexibles, que permetin adaptar-se a la realitat de cada territori i que generin seguretat jurídica. Li posaré un exemple. Recordarà que Junts per Catalunya vam ser molt crítics amb la conceptualització del Bo Lloguer Jove. Recordarà que li recriminàvem que a Catalunya era inaplicable, ja que el límit màxim establert pel lloguer, per tal que operés l’ajut, era massa baix. A Catalunya els lloguers eren molt més alts. Això ho han intentat corregir, és cert, establint límits màxims diferenciats, segons el tipus de municipi. Bé, però en canvi la quantia màxima de l’ajut segueix essent una quantitat fixa, 300 euros o 200 en habitacions.”
“Deixi’m concretar alguns aspectes mal resolts. Continuem trobant, ho he dit, manca de respecte absolut a les competències de la Generalitat. Catalunya té competències plenes en matèria d’habitatge i això s’ha de respectar, sempre. El pla estatal hauria de limitar-se a fomentar l’accés i la promoció d’habitatge, que és on l’Estat pot col·laborar amb la Generalitat. En canvi, l’Estat pretén condicionar la gestió autonòmica. Prescriu, per exemple, la transmissió de dades a la fase estatal, FICA, i la supervisió central, la qual cosa, a banda de crear més burocràcia supèrflua, la veritat, i dificultats operatives vulnera l’autonomia de Catalunya. El que ens cal no és una estructura estatal que dupliqui, sinó una coordinació lleial, més autonomia i més recursos directes.”
“Per altra banda, també ens sona bé la música quan han proposat que la gestió de la majoria dels ajuts recaigui en els governs autonòmics, intentant almenys iniciar una línia de procurar que no es vulneri l’autogovern. Ja li he dit que hi ha casos que no estan ben resolts. A més, es contempla la possibilitat d’adaptació d’algunes d’aquestes mesures a la realitat de cada territori. Bé. Junts creiem que era imperatiu. Una bona política no és només la que té bones intencions, sinó la que s’aplica amb respecte institucional, reconeixement de les peculiaritats de cada territori i eficiència. Hi veiem voluntat de dirigir-se a mesures més pràctiques, més voluntat de consensuar —vull agrair-li la seva disponibilitat i la del secretari d’Habitatge, el senyor Lucas— i més respecte a les nostres competències.”
“Però també mesures de foment a l’arrendament que donen seguretat a l’arrendador i més oportunitats d’accedir a un habitatge als joves o persones amb discapacitat o famílies, dones monoparentals, famílies monoparentals, amb fills a càrrec menors o gent gran. L’assegurança d’impagament de rendes doncs donarà confiança a les dues bandes, tant a les persones llogateres que a vegades es troben barreres d’accés per manca d’aval o d’ingressos suficients, i a la propietat, que saben que si hi ha un impagament, el cobrament està garantit. Entenem que és una eina que pot generar confiança i seguretat i a més, en aquest cas sí, respecta les competències autonòmiques.”
“Hi ha més recursos per habitatge assequible, No són suficients ni de broma, ni de bon tros! És cert, però augmenten. Apareixen programes de rehabilitació i d’eficiència energètica i d’industrialització que poden convertir-se en bones eines per adequar part del parc actual d’habitatge. S’apunten alguns programes de suport als col·lectius més vulnerables, assumint aquest cop, per part de l’administració, la seva protecció social i deixant de derivar aquesta responsabilitat, que ha de ser pública cap als privats, la qual cosa veníem reivindicant des de fa molt temps. Era inexcusable també — per tant, ho dic públicament, senyora ministra— que el règim de protecció de l’habitatge públic fos permanent. Era peremptori. Ara es va en aquesta direcció i nosaltres hi donem tot el suport.”
“Sense seguretat jurídica, senyora ministra, ni promotors, ni propietaris s’atreveixen ni a fabricar habitatges, ni a posar-lo en lloguer i encara menys a lloguer assequible i, sense la seva col·laboració de la part privada, és impossible ampliar l’oferta. Cal que els privats es vegin reconeguts i protegits. Tercer, la recentralització. El pla torna a condicionar la gestió autonòmica, amb cofinançament obligatori, transmissió de dades a bases estatals i supervisió centralitzada. Ostres, tot això torna a ser ingerència competencial que vulnera l’autonomia de Catalunya i, a més, dificulta una gestió eficient. Tot i aquestes crítiques, volem reconèixer allò que és positiu, també. Veiem nous elements que poden ser útils si es gestionen amb proximitat i autonomia.”
“Els joves continuen sense poder emancipar-se, les famílies treballadores, destinant-hi gran part del seus sous, l’habitatge assequible i social que s’oferta és clarament insuficient i la regulació de preus, en molts casos, ha estat francament contraproduent. Cada cop menys oferta i cada dia més incertesa i els preus sense baixar. Per això celebrem que el Govern, ni que sigui amb la boca petita, reconegui ara que fa molt de temps que diem, que és que calen polítiques que incentivin la construcció, la rehabilitació i la mobilització de l’habitatge, principalment el públic, òbviament, i no que la frenin. Segon, la inseguretat jurídica s’ha de revertir. La successió contínua de normes, decrets i requisits han creat tantíssima confusió que han acabat desincentivant enormement la inversió.”
“En fi, senyora ministra, només tocant de peus a terra, amb molt de rigor, sense populisme, podem encarar aquest problema tan greu i complex com és el de l’habitatge. Per això, valorem que la filosofia d’aquest nou pla i la diagnosi que fa el seu Govern es vagi acostant a allò que els experts defensaven i que Junts també defensàvem des de fa molt temps. Ministra, ja veu que he plantejat alguns grans problemes estructurals que cal abordar de manera honesta. Primer, reconèixer la ineficàcia de les polítiques anteriors i virar. Les mesures estatals dels darrers anys no han resolt el problema, l’han empitjorat.”
“Com li deia, senyora ministra, la primera impressió que tenim és que, per primer cop des de fa molts anys, hi ha un cert canvi de to, un punt d’humilitat i de reconeixement que les polítiques dels últims anys no han donat els resultats que es van prometre. I aquesta acceptació, contrària als triomfalismes, doncs, és positiva. Però clar, després vostè i el president Sánchez i el president Illa a Catalunya fan aquests anuncis donant unes xifres -- 73 of 121 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 15 de octubre de 2025 absolutament estratosfèrics que tots, vostès i nosaltres, sabem que són mentida i que no es podran complir, doncs, home, tornes a dir: Ostres, no ho sé. No sé si estan aprenent la lliçó.”
“Vam votar-hi en contra, perquè ja advertíem que no atacava les causes reals del problema i el temps, malauradament, ens està donant la raó. I la ciutadania ja no creu en les paraules. Creu en els fets i, quan els fets no arriben, el descrèdit s’instal·la i creixen els discursos del malestar i de la simplificació. Els governs que no compleixen no només fallen la gent, també debiliten la democràcia, alimentant els populismes que qüestionen tot el sistema i divideixen la societat. El pla que ens presenta avui sembla esmenar la seva pròpia llei. Sembla que estan en vies d’escoltar una mica més i s’estan apartant de certs sectarismes o de certs dogmes. Bé, ens sembla bé, perquè no es pot continuar acumulant titulars mentre la gent perd oportunitats i esperança.”
“Per Junts aquest enunciat, aquesta filosofia és encertada, però el repte, senyora ministra, no és fer grans anuncis, sinó complir-los. El problema del Govern espanyol és que, de titulars, n’anem servits, però de resultats, en veiem pocs. La gent no vol més promeses, vol fets. Tot això no pot tornar a quedar, com passa sovint, en paper mullat, com també va passar amb la seva —seva— llei de l’habitatge, que havia de ser una gran solució i, en canvi, no només no ha resolt res, sinó que ha agreujat el problema. Avui l’habitatge és més car, avui l’habitatge és menys accessible. El Govern espanyol té el dubtós mèrit d’haver convertit l’habitatge en la principal preocupació de la ciutadania. Des de Junts per Catalunya vam ser molt crítics amb aquella llei.”
“Bé, doncs molt bon dia. Moltes gràcies. Benvolguda ministra. Senyories, tots sabem que un habitatge és molt més que un espai físic, és un punt de partida d’una vida digna. El lloc on les oportunitats prenen forma i el futur es construeix. Tots els que som aquí, vostè, nosaltres, sabem que sense un lloc on viure no hi ha esperança, ni llibertat, ni projecte vital. Avui el Govern espanyol ens presenta el nou Pla Estatal d’Habitatge, el 2026-2030. Afirma que vol situar l’habitatge com el cinquè pilar de l’estat del benestar. Des de Junts per Catalunya, coincidim que és imprescindible i peremptori que sigui així. De fet, fa temps que ho reclamem. M’han sentit més d’una vegada i dues defensar-ho des d’aquest mateix faristol.”
“Y si siguen ustedes escondiendo los datos ―y por eso formulamos esta pregunta― y continúan dejando que se enquiste el problema, los únicos que van a ganar serán la extrema derecha y los populismos, que acaban monopolizando el debate migratorio con consignas racistas los primeros o negacionistas los segundos. Queremos datos porque exigimos rigor. Y mi pregunta es muy clara: ¿Por qué su Gobierno socialista esconde estos datos? ¿Por qué hoy España es uno de los países más ineficaces en la ejecución…? -- 32 of 143 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 8 de octubre de 2025”
“Y, sobre todo, ¿por qué esconden esa información? Señor ministro, su obligación no es tapar la ineficiencia del departamento, sino aprender de quién hace mejor las cosas y poner remedio. En Cataluña ya saben que queremos tener estas competencias porque estamos seguros de que las gestionaríamos con la eficacia y la responsabilidad necesarias. A pesar de lo que opina Podemos, que nos ve como racistas, lo que realmente queremos son resultados y políticas útiles para los catalanes. Y esta inacción tiene consecuencias graves: pone en cuestión el sistema judicial y su eficacia, genera sensación de impunidad a los delincuentes y desconfianza e inseguridad entre las personas.”
“Por eso formulamos hoy esta pregunta oral, porque ahora en Junts ya nos empezamos a preguntar por qué lo quieren esconder, por qué esa información que en Europa se puede consultar con total normalidad en España está bajo llave. Insisto, estamos hablando de órdenes de expulsión judicial; no de las administrativas que vienen de temas de extranjería, sino de las que se deducen de condenas penales. Y hemos accedido a ciertos datos, gracias a Eurostat, que son demoledores. En España solo se ejecuta un 8,8 % de esas órdenes de expulsión judicial, un porcentaje ciertamente muy pequeño. Nos parece ridículo si lo comparamos con los de otros países que tienen índices de ejecución más exitosos. Sabemos que es difícil, pero, si otros países lo pueden hacer, ¿por qué no la Policía española? ¿Qué es lo que está haciendo mal su ministerio?”
“Volem dades, perquè exigim rigor. I la meva pregunta és molt clara: Per què el govern socialista amaga aquestes dades? I per què avui Espanya és un dels països més ineficaços en l’execució? Muchas gracias, señora presidenta. Muy buenos días a todos. Señor ministro, ya hace un año que le hicimos una pregunta por escrito sobre las órdenes de expulsión judiciales de personas extranjeras condenadas en procedimientos penales y las efectivamente ejecutadas. Hace un año, y no contestó. Se lo volvimos a pedir por escrito; tampoco nos ha contestado. Ante esta opacidad, pedimos incluso amparo a la presidenta del Congreso, que tampoco nos lo concedió.”
“A Catalunya ja ho saben que volem tenir aquestes competències perquè estem convençuts que les gestionarem amb eficàcia i responsabilitat. Malgrat el que opini Podemos, que veu els catalans com uns racistes, la realitat és que el que volem són resultats i polítiques útils pels catalans. I aquesta inacció té conseqüències, conseqüències greus. Posa en qüestió la credibilitat del sistema judicial, frustra la policia, genera sensació d’impunitat als delinqüents i desconfiança i inseguretat a la gent. I si vostès continuen amagant les dades —i és per això que fem aquesta pregunta— si continuen amagant les dades i deixant el problema enquistat, els únics que hi surten guanyant són l’extrema dreta i els populismes, que acaben monopolitzant el debat migratori amb consignes racistes els primers o negacionistes els segons.”
“I vull insistir i estem parlant de les ordres d’expulsió judicial, no les administratives que provenen de temes d’estrangeria, sinó de les derivades de condemnes penals a persones que han delinquit. Gràcies a Eurostat hem pogut accedir a certes dades. Són demolidores. A Espanya només s’executa un 8,8 % d’aquestes ordres d’expulsió judicials, un percentatge certament molt minso. Ens sembla ridícul, sobretot si ho comparem amb d’altres països que tenen uns índexs d’execució més exitosos. Si altres països poden fer-ho —sabem que és difícil— però si d’altres països poden fer-ho, per què no ho pot fer la policia espanyola? Què està fent malament el seu ministeri? I, sobretot, per què amaguen aquesta informació? Senyor ministre, la seva obligació no és tapar la ineficiència del Departament, sinó aprendre de qui ho fa millor i posar-hi remei.”
“Moltíssimes gràcies, senyora presidenta. Molt bon dia a tothom. -- 31 of 143 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 8 de octubre de 2025 Senyor ministre, senyor Marlaska, ja fa un any que li vam adreçar una pregunta per escrit sobre les ordres d’expulsió judicials de persones estrangeres condemnades amb procediments penals i les efectivament executades. Fa un any. No va contestar. Li vam tornar a demanar per escrit. Van seguir sense contestar. Davant d’aquesta opacitat, vam demanar fins i tot empara a la presidenta del Congrés, que tampoc ens la va concedir, i per això avui fem aquesta pregunta oral. Perquè ara ja Junts ens comencem a preguntar per què ho volen amagar. Perquè aquesta informació que a Europa es pot consultar amb total normalitat, aquí a Espanya es manté sota clau.”
“I a més, per a l’any que ve… Ja acabo, ja acabo. És només aquest exemple, que ja acabo. I a més, amb el dèficit de personal per a la construcció i les dificultats que saben que dura una promoció nova per a una administració, entre quatre i cinc anys. Llavors mesures com aquestes és el que jo li volia dir, que frustren a la ciutadania i que no es poden… Ya termino. Solo este ejemplo. Además, con el déficit de personal para la construcción y las dificultades que sabe que dura entre cuatro y cinco años una promoción nueva de construcción, con medidas como esta, pues es donde les digo que frustran a la ciudadanía.”
“De seguida, de seguida. Descompto els 13 000 de la Sareb, que no ens els pensen donar perquè els donaran a SEPES i ves a saber el temps que tardaran. Però vinga, els descomptem. En queden 113 000. Suposant que d’aquests 113 000 alguns fossin de tempteig i retracte, per tant, pagant i els altres construint, estem parlant de més de 20 000 milions d’euros només per a Catalunya. Sí, enseguida termino. Descontando las 13 000 de la Sareb, que no piensan dárnoslas porque las darán a SEPES y tardarán lo suyo, bueno, nos quedan 113 000. Suponiendo que algunas de ellas sean objeto de tanteo y retracto, estamos hablando de más de 20 000 millones de euros solo para Cataluña.”
“En Cataluña estamos hablando de que, para finales de este año, dentro de unos pocos meses, debería haber 125 000 hogares adicionales por la demanda que hay; 125 000. Y este exceso de regulación, y que va pasando de un lado a otro ―ahora opinamos esto, ahora aquello―, está creando una incertidumbre, una inseguridad jurídica terrible que está complicando las cosas mucho más y se están retirando muchos más inmuebles del mercado, la situación está empeorando para todos. Propongo una medida concreta. Dicen ustedes que de aquí a final del año 2026 tiene que haber un 5 % de vivienda pública. En Cataluña eso supondría, teniendo en cuenta el parque de vivienda, 126 000 nuevas viviendas públicas…”
“Lo digo porque como algunos se sienten muy honrados de lo bien que está funcionando, pues, no sé, espero que no tengamos ninguna sorpresa desagradable, porque me está sorprendiendo mucho. Pero lo que es real es que los precios siguen subiendo y ya pueden decir ustedes que no, que si le preguntan a cualquier ciudadano dirán que están subiendo y ahora es mucho más inaccesible que antes la vivienda, y ya pueden decir ustedes lo que quieran, que cualquier ciudadano les diría eso. Y ese ha sido el resultado de una tormenta perfecta. Tormenta perfecta. Una combinación de una falta de oferta de hace muchos años y de la que son responsables muchos Gobiernos diferentes, también del PP, sobre todo en alquiler; pero también de una demanda creciente que seguramente no era esperable, digámoslo, no pasa nada. Hay mucha más demanda.”
“Yo he hecho un seguimiento de lo que publica la Generalitat de Catalunya con respecto a las viviendas y a los contratos, que salían trimestralmente. Cada quince o diez días yo lo voy mirando y van saliendo esos datos trimestralmente, pero ahora resulta que el partido, el PSC, la última serie de datos que han publicado es la del primer trimestre, no la del segundo ni la del tercero. Han publicado el primer trimestre y les ha ayudado a decir que estamos empezando a contener un poco los precios. ¿Tenemos que sospechar que hay algo que no se esté publicando en el segundo o tercer trimestre por algún motivo? -- 65 of 86 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 7 de octubre de 2025 Porque me podría hacer sospechar.”
“Y el problema no es tanto que las hagan o las formulen, sino la frustración que pueden causar en la ciudadanía al pensar que es posible llevarlas a buen puerto y que pueden dar una solución a algo. Obviamente, desde Junts per Catalunya, como todos los grupos de este hemiciclo, compartimos la preocupación por este reto, este problema enorme. Pero también hace falta, cuando avancemos, hablar con claridad. La gran mayoría de las cosas y de las políticas que se han tratado de aplicar en estos últimos años a partir de la ley de vivienda española no han funcionado. No han funcionado; y, si eso no se reconoce, no avanzaremos. Aprovecho, a cuenta de un tema que me preocupa mucho, y lo digo también para la bancada socialista. En las comisiones nos dedicamos a los datos de lo que ocurre con nuestra comisión y vamos haciendo un seguimiento.”
“Hemos hablado mucho, a menudo, y es necesario hacerlo, porque todos sabemos que es uno de los problemas principales que afectan a nuestros ciudadanos, vecinos y vecinas. No hace falta que pongamos más ejemplos de las dificultades que tienen, por ejemplo, nuestros jóvenes cuando quieren emanciparse. Les es prácticamente imposible. Ya no a un precio asequible, sino a ningún precio; no pueden acceder a una vivienda. Precisamente es tan complejo, tan difícil, que hay que abordar este tema con mucho rigor y seriedad. No estoy insinuando nada sobre sus propuestas, pero sí, a veces, hay muchos titulares, incluso medidas absolutamente imposibles. Me referiré a un par de ellas, que ustedes plantean.”