Marta Madrenas i Mir
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“Sàpiga que el TEDH —cas Müdür Duman contra Turquia— va concloure que mostrar una bandera forma part de la llibertat d’expressió, garantida per l’article 10 del Conveni Europeu dels Drets Humans. Prohibir-ne l’exhibició constitueix una restricció flagrant de la llibertat d’expressió.”
“Por eso también le pregunto: ¿El presidente Illa le llamó y le exigió explicaciones de lo que pasó? ¿Le preguntó quién y por qué se había dado la orden de expulsar a los cantores del interior de la Sagrada Familia?”
“De hecho, viendo todos los casos de corrupción que envuelven a su Gobierno, entiendo que quiera estar a buenas con la Policía, quizás esa es la razón de que no solo no haya dicho que no se actuó correctamente ―de hecho, ilegalmente―, sino que además les ha felicitado. Es un escándalo.”
“Per això el dret internacional és molt clar: La llibertat és la regla i la seva limitació, l’excepció, i només es pot limitar-la en supòsits absolutament excepcionals i quan sigui estrictament necessari i òbviament, proporcionat. I aquí no es donaven cap d’aquests supòsits.”
“Cataluña y España son dos naciones diferentes, con lengua, instituciones y proyectos políticos y sociales diferentes, y precisamente porque son dos naciones diferentes, nosotros no tenemos ningún proyecto para España, ni queremos formar parte de ella, ni queremos ni reclamamos decidir el futuro de los españoles.”
“Por eso, a Junts nos preocuparon especialmente las declaraciones del conseller Dalmau, del Govern de Illa. Afirmó que la libertad de expresión está muy bien, pero que nadie debería ―atiéndanme― ejercerla siempre y en cualquier sitio, cada cosa en su momento. Pero es que es absolutamente al revés, señor Marlaska.”
The complete record
Every one of 1,189 lines we hold for Marta Madrenas i Mir, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 21 of 24.
“Queremos recordar que Junts per Catalunya no apoyó la ley de la vivienda, y les advertimos aquí y en el Parlament de Catalunya una y otra vez que no era una buena ley y que no mejorarían las tremendas dificultades que tienen nuestros jóvenes y nuestras familias para acceder a una vivienda. Advertimos que provocaría una enorme inseguridad jurídica, que se trasladaba la responsabilidad de las políticas públicas a los arrendadores, que se reduciría la oferta y que se acabarían aumentando los precios del alquiler haciéndolos todavía más inaccesibles, y hace poco acabamos de conocer que en el último año en Cataluña se ha reducido un 31 % la oferta de pisos de alquiler; repito, un 31 % se ha reducido la oferta de pisos de alquiler en Cataluña.”
“A una ciutat universitària, com és Girona, si s’aprova aquesta modificació serà un drama per la universitat. Necessitem polítiques fermes, decidides, efectives, en termes d’habitatge, polítiques útils. Lamentem molt que les que avui ens proposen no només no seran útils, sinó que seran absolutament contraproduents, i això no va d’etiquetar de bons o de dolents ni els propietaris ni aquells que votem... Gracia, señora presidenta. Muy buenas tardes, compañeros y compañeras diputadas. Están empezando a verse los efectos de la ley de vivienda; los datos, por decirlo de un modo delicado, no son nada optimistas y están empezando a aparecer los nervios.”
“Que porti entrades del teatre a sis mesos vista? Si és per finalitats assistencials o mèdiques haurà de demanar el certificat mèdic per -- 15 of 69 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 17 de septiembre de 2024 saber quina malaltia té el familiar o ell mateix pel qual necessita llogar el pis? El propietari ha de tenir accés a aquestes dades tan delicades? Per favor. Sis mesos pels estudiants? Deu fer molt temps que han acabat la carrera. No han arribat ni als exàmens, quan els toqui fer els exàmens, hauran de marxar. I suposant que facin sis mesos més, després, pel curs acadèmic següent, per Nadal, hauran de marxar. Per què sis mesos? No té cap explicació. A part de les repercussions que tindran, amb els efectes nocius, aquest tema dels sis mesos, perquè el lloguer d’habitacions per als estudiants, per exemple, és clau.”
“Vostès troben normal, com proposen, que el llogater pugui cedir i sotsarrendar el pis que ha llogat a una altra persona sense el permís del propietari? És a dir, que el llogater podrà acordar un lloguer d’un immoble que no és seu, i que ja no necessita per viure-hi, a qui ell li doni la gana i el propietari ha de mirar i callar? I que s’hi posi fulles, faltaria dir. Home, per favor, no veuen que això és un abús? S’haurà d’acreditar quin és el motiu pel qual el lloguer és de temporada. Molt bé. S’haurà d’indicar si l’habitatge es lloga —per exemple, hi posen, detallen en quins casos— per estudis, per assistència mèdica, amb finalitats recreatives... D’acord, la prova de la càrrega a càrrec del propietari. Em poden dir vostès com s’acredita que el llogater lloga aquell immoble amb finalitats recreatives?”
“Per tant, en matèria de contractació civil i amb els drets reals, fa temps que s’està treballant a Catalunya en una modificació del Codi Civil de Catalunya i, per tant, Junts per Catalunya mai validarem cap llei espanyola que rebaixi competències a Catalunya. Però, és més, aquesta proposta entra en conflicte també amb el recent reglament europeu, que contempla els contractes de lloguers temporals generalment inferiors a dotze mesos, tot i que no exclou tampoc durades més llargues. Vostès se n’inventen sis, no sabem ben bé per què. Creuen de veritat, com proposen, que és una bona idea equiparar el lloguer d’una habitació al d’un habitatge? Junts volem combatre la precarització, no institucionalitzar-la.”
“S’ha de deixar de fer corresponsable de les polítiques assistencials, que corresponen a les administracions públiques, els propietaris; invertim en polítiques d’habitatge, que han estat oblidades per més d’una dècada. Des del Plan Vivienda del 2009, no es destina gairebé res a polítiques de foment de l’habitatge i han desaparegut programes que van ser claus en el seu moment. Sense un pressupost sòlid i sostingut mai no es resoldran els problemes d’accés a l’habitatge. No tinc temps per anar tocant tots els punts amb els quals estem en desacord amb aquesta proposta, només alguns. Primer, Catalunya té competències plenes en habitatge i també en dret civil, en el Codi Civil.”
“Impulsant la col·laboració publicoprivada, no la demonitzem, no, impulsem-la; ampliant el parc d’habitatge de lloguer assequible i protegit, involucrant el sector privat perquè construeixi, com va fer fa molt de temps, habitatges públics; facilitant les línies de finançament amb préstecs a tous o bonificats, incentivem i amplifiquem les bonificacions fiscals als arrendadors d’habitatges per a joves o per a la gent gran vulnerable; avalem l’entrada per la compra d’un habitatge per als menors de trenta-cinc anys o facilitem préstecs amb interessos bonificats o dotem de seguretat jurídica els llogaters i els propietaris, però de forma equilibrada, no només tot a favor dels uns.”
“Per exemple, perquè estem farts de repetir-ho i d’exigir-ho, posant a disposició dels nostres ajuntaments els immobles de la Sareb per dotar els municipis d’habitatge públic, d’habitatge assequible, els ho hem reclamat desenes de vegades i van caient amb comptagotes. A què esperen?”
“No facin petada endavant, no tornin a precipitar-se amb les seves noves propostes reactives i tan poc madurades, que ja els advertim, de nou, un altre cop, que no només no milloraran la situació dels llogaters, sinó que la perjudicaran més. En termes de polítiques d’habitatge, tots sabem que fa massa anys que els governs, en general, no fan bé la feina. Les administracions públiques no ho han fet bé. Tenim un parc públic d’habitatge absolutament ridícul, incapaç d’assumir les necessitats d’habitatge dels nostres ciutadans. I és això el que hem de canviar, i ho hem de fer urgentment. Hi ha moltes fórmules per augmentar el parc públic d’habitatge i el d’habitatge assequible. Nosaltres ara els en proposarem algunes, però cal que els governs es posin les piles d’una vegada.”
“Han de deixar de donar esperança amb propostes de reformes i més reformes, totes molt mal articulades. Fins i tot dubtem que hagin estat redactades pels membres d’aquí, de qualsevol grup dels proposants, les propostes, com la d’avui, que només empitjoren la situació dels que estan intentant trobar un pis de lloguer, s’està provocant una enorme frustració. Estan provocant una enorme frustració entre la ciutadania amb propostes populistes que els dona esperança, però que, a la fi, acaben provocant que cada cop hi hagi menys pisos de lloguer i que siguin més cars. Quan els resultats són dolents, s’ha de virar el rumb. I els proposem que escoltin les conclusions dels diferents agents, que fem tots junts valoracions serenes, contrastades...”
“-- 14 of 69 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 17 de septiembre de 2024 I ara, fa poc, acabem de conèixer que el darrer any a Catalunya s’ha reduït un 31 % l’oferta de pisos de lloguer. Repeteixo, un 31 % s’ha reduït l’oferta de pisos de lloguer a Catalunya. Junts per Catalunya estem molt preocupats per donar solució a l’emergència de l’habitatge que estem vivint. A Catalunya és un drama trobar habitatge assequible, els joves estan vivint una tortura per poder emancipar-se. Hem d’abandonar aquestes polítiques erràtiques que l’únic que provoquen és demonitzar el privat, i el fet que anem de mal en pitjor no és que ho diguem nosaltres, no és que ho digui Junts, és que qualsevol persona que es posi a buscar un pis ho veu. La van liar amb la llei de l’habitatge i ara ho volen emmascarar amb la llei d’arrendaments urbans.”
“Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda, companys i companyes diputats. S’estan començant a aterrar els efectes de la llei d’habitatge. Les dades, per dir-ho d’una manera delicada, no són gens optimistes i estan començant a aparèixer els nervis. Volem recordar que Junts per Catalunya no vam donar suport a la ley de la vivienda, i els vam advertir, aquí i en el Parlament de Catalunya, un cop i un altre que no era una bona llei, que no millorarien les tremendes dificultats que tenen els nostres joves ni les nostres famílies per accedir a un habitatge, vam advertir-los que provocaria una enorme inseguretat jurídica, que es traslladava la responsabilitat de les polítiques públiques als arrendadors, que es reduiria l’oferta i acabarien augmentant els preus del lloguer, fent-los encara més inaccessibles.”
“¿Y qué decir del señor Borrell —no puedo evitarlo—, del socialista Josep Borrell, que recientemente afirmaba, hace un par de días, que en democracia ningún líder político tendría que verse obligado a buscar asilo en otro país? ¿Pero es consciente el señor Borrell de lo que ha dicho, de sus propias palabras? ¿Es que quizá los medios de comunicación omitieron la parte final de su declaración, que le tocaba decir: excepto si eres independentista catalán o si haces raps contra el rey? O quizá no; al final, resultará que sí que tenía razón el señor Borrell: si España no es capaz de garantizar estos derechos a los líderes políticos independentistas catalanes, será que en realidad no es una democracia. Muchas gracias.”
“¿Dónde está la protección del Estado contra la prevaricación de los jueces que hacen política a golpe de sentencia, que defienden la unidad de España por encima de la justicia y que se niegan de forma indecente a aplicar la ley de amnistía, como acabamos de ver hoy mismo con la estrambótica e inmoral resolución de Llarena? ¿Saben dónde está la protección de este Estado? En ninguna parte, en ninguna parte. A ver si lo he entendido bien. El Gobierno español, que no es capaz de garantizar el respeto por los derechos de los líderes políticos independentistas catalanes, ¿pretende ahora dar lecciones y defender los derechos de los líderes disidentes venezolanos? Vaya hipocresía, como mínimo; seguro que un insulto a la inteligencia.”
“¿Cómo quieren garantizar los derechos políticos de los venezolanos, si no son capaces de respetarlos ni de hacerlos respetar en España? Es que parece una broma pesada. ¿Podríamos saber qué está haciendo el Gobierno español del PSOE, el Gobierno que se considera a sí mismo el Gobierno más progresista de la historia, para garantizar los derechos políticos del honorable presidente Puigdemont? ¿Qué tipos de protección ofrece a los disidentes políticos catalanes si el presidente Carles Puigdemont se ve obligado a vivir en el exilio para poder defenderse judicialmente ante tribunales, sí, imparciales que están en Europa? España arrastra un déficit democrático absolutamente escandaloso.”
“Eso que ahora critican tantísimo del régimen de Maduro lo aplicaron ustedes en Cataluña. Ni por un momento se piensen que en Cataluña nos hemos olvidado de que por querer ejercer nuestros derechos civiles y políticos, por querer ejercer el más básico y legítimo acto democrático, que es votar, depositar un voto en una urna fuimos tildados y también perseguidos como golpistas, delincuentes e, incluso, terroristas. Y ahora, con una cara -- 54 of 73 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de septiembre de 2024 descomunal escuchamos, por ejemplo, al ministro Albares diciendo que España tiene como línea roja garantizar la libertad de expresión y manifestación de los venezolanos, especialmente de sus líderes políticos. Bueno, quizá primero tendrían que preocuparse de garantizar estos derechos en España, ¿no?”
“Dicho esto, comprenderán que no puedo evitar denunciar el cinismo que hemos tenido que sufrir/ escuchar estos días. Y me refiero a las dos bancadas de este hemiciclo. Veo cómo todos quieren erigirse en paladines de la democracia, en los campeones, a ver quién es el más campeón en la defensa de los derechos humanos, pero parece que esta defensa solo se extiende a personas que viven a más de 7000 kilómetros de España. Cuando se trata de hablar de los derechos humanos de los catalanes o de los líderes independentistas catalanes la cosa ya cambia radicalmente. No, señores, no, señoras, no nos quieran tomar el pelo, no nos vean tan ingenuos a los catalanes, que ya conocemos al PP, que ya vimos cómo ejecutó directamente la represión, y también al PSOE, que la bendijo.”
“Se coincide en que el Gobierno de Nicolás Maduro ha reprimido brutalmente a la oposición y a la sociedad civil con detenciones arbitrarias, convirtiendo personas inocentes en presos políticos, vulnerando gravemente los derechos civiles y políticos más básicos, como son la libertad de expresión, de reunión, de manifestación. Como demócratas así lo defendemos, así lo reivindicamos desde Junts per Catalunya. Nos solidarizamos con todas las personas que han sido, y aún lo son, represaliadas en Venezuela por el mero hecho de expresar y defender sus ideas de forma democrática. Hemos de conjurarnos todos para que se acabe con la violencia autoritaria y déspota en todas partes, también en Venezuela, evidentemente, y que se haga responsables a todos aquellos que siguen actuando con esta impunidad.”
“O potser no, potser al final resultarà que sí que tenia raó el senyor Borrell: si Espanya no és capaç de garantir aquests drets als líders polítics independentistes catalans, deu ser que en realitat no és una democràcia. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Buenas tardes, compañeras y compañeros diputados. Efectivamente —ya se ha dicho— Venezuela sufre, y desde hace muchos años, una profunda crisis de derechos humanos que ha sido reconocida internacionalmente. Hablamos de graves violaciones sistemáticas de los derechos humanos y de crímenes de lesa humanidad. Así lo han denunciado numerosas organizaciones de defensa de los derechos humanos, como Amnistía Internacional, por ejemplo, pero también en el seno de la propia Unión Europea.”
“Saben on és la protecció ara d’aquest Estat? Enlloc, no és enlloc. A veure si ho hem entès bé. El Govern espanyol, que no és capaç de garantir el respecte pels drets dels líders polítics independentistes catalans, pretén ara donar lliçons i defensar els drets dels líders dissidents veneçolans? Vaja, hipocresia, com a mínim; segur que insult a la intel·ligència. I què dir del senyor Borrell —no puc evitar-ho —, del socialista senyor Borrell, que acaba de firmar fa dos dies que en democràcia cap líder polític hauria de veure’s forçat a buscar asil en un altre país? Però és conscient el senyor Borrell del que acabava de dir, de les seves paraules? Potser és que els mitjans van ometre la part final de la seva declaració i li faltava dir: «excepte si ets un independentista català o si fas raps contra el rei».”
“Podríem saber què està fent el Govern espanyol del PSOE, el govern que s’ha considerat a si mateix el govern més progressista de la història, per garantir els drets polítics del molt honorable president Carles Puigdemont? Quin tipus de protecció ofereix als dissidents polítics catalans, si el president Carles Puigdemont es veu forçat a viure a l’exili per poder-se defensar judicialment davant de tribunals imparcials que són a Europa? Espanya arrossega un dèficit democràtic absolutament escandalós. On és la protecció de l’Estat contra la prevaricació dels jutges que fan política a cop de sentència, que defensen la unitat d’Espanya per sobre de la justícia i que es neguen de forma indecent a aplicar la llei d’amnistia, com acabem de veure avui mateix amb l’estrambòtica i moral resolució de Llarena?”
“Ni per un moment es pensin que a Catalunya ens hem oblidat que per voler -- 53 of 73 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de septiembre de 2024 exercir els nostres drets civils i polítics, per voler exercir el més bàsic i legítim acte democràtic, que és votar, dipositar un vot a dins d’una urna, hem estat titllats i també perseguits com a colpistes, delinqüents i, fins i tot, terroristes. I ara, amb una barra descomunal, escoltem, per exemple, el ministre Albares dient que Espanya té com a línia vermella garantir la llibertat d’expressió i de manifestació dels veneçolans, especialment dels seus líders polítics. Potser primer s’haurien de preocupar de garantir aquests drets a Espanya. Com volen garantir els drets polítics dels veneçolans si no són capaços de respectar-los ni de fer-los respectar a Espanya? És que sembla una broma pesada.”
“Veig com tots es volen erigir en els paladins de la democràcia, en els campions, a veure qui és el més campió en la defensa dels drets humans, però sembla que aquesta defensa només s’estén a persones que viuen a més de 7000 quilòmetres d’Espanya. Quan es tracta de parlar de drets humans dels catalans o dels líders independentistes catalans, la cosa ja canvia radicalment. No, senyors; no, senyores; no, no ens vulguin prendre el pèl, no ens vegin tan ingenus, als catalans. Que ja coneixem el PP, que ja vam veure com va executar directament la repressió, i també el PSOE, que la va beneir. Això que ara critiquen tantíssim del règim de Maduro, ho van aplicar vostès a Catalunya.”
“Com a demòcrates, així ho defensem, així ho reivindiquem des de Junts per Catalunya. Ens solidaritzem amb totes les persones que han estat i encara estan essent represaliades a Veneçuela pel simple fet d’expressar i de defensar les seves idees de forma democràtica. Cal conjurar-nos tots perquè es posi fi a la violència autoritària i despòtica arreu, també a Veneçuela, òbviament, i que es facin responsables tots aquells que estan encara actuant amb aquesta impunitat. Dit això, comprendran que no puc evitar denunciar el cinisme que hem hagut de patir/escoltar durant aquests dies. I em refereixo a ambdues bancades d’aquest hemicicle.”
“Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda, companys i companyes diputats. Efectivament, s’ha dit abans aquí, Veneçuela pateix, i des de fa molts anys, una profunda crisi de drets humans que ha estat reconeguda internacionalment. Parlem de greus violacions sistemàtiques dels drets humans i de crims de lesa humanitat. Així ho han denunciat nombroses organitzacions de defensa dels drets humans, com Amnistia Internacional, per exemple, però també en el si de la mateixa Unió Europea. Es coincideix en el fet que el Govern de Nicolás Maduro ha reprimit brutalment l’oposició i la societat civil amb detencions arbitràries, convertint persones innocents en presos polítics, vulnerant greument els drets civils i polítics més bàsics, com són la llibertat d’expressió, de reunió, de manifestació.”
“Sí, sí. Muchas gracias. No pensa fer res? El problema no és el president Puigdemont. Tenim un problema de democràcia i tenim un problema amb el Tribunal Suprem i volem que el president Sánchez comparegui a explicar què pensa fer per evitar que això continuï succeint. Moltes gràcies. ¿No piensa hacer nada? El problema no es el presidente Puigdemont. Tenemos un problema de democracia y tenemos un problema con el Tribunal Supremo y queremos que el presidente Sánchez comparezca para explicar qué piensa hacer para evitar que esto siga sucediendo. Muchas gracias.”
“Gràcies. Un segon. Ara mateix acabo. Un segundo. Ahora mismo termino.”
“(El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Cualquier licenciado en Derecho que esté en esta sala, como yo misma, lo sabe, porque esto es de primer año de Derecho. No obstante, es verdad que el Partido Popular ha ido usando estos jueces no demócratas, o antidemocráticos de hecho, para sus propios beneficios, para enfrentarnos a todos, para desgastar al Gobierno, pero también es cierto que el presidente del Gobierno, el Gobierno en su conjunto tampoco está siendo valiente, porque ¿qué piensan hacer cuando ven que la democracia, que el Estado de derecho se está perdiendo, se está diluyendo en las manos de estos jueces?”
“La legitimación democrática de cualquier juez nunca se puede apartar, y menos en derecho penal o en derechos en los que se juega la libertad de una persona o varias, de los caminos marcados por el legislador y el legislador somos nosotros. El legislador no es el juez Llarena. Los jueces no pueden generar leyes. Las leyes las generamos en los parlamentos, en los congresos. Los jueces no pueden generar leyes y Llarena quiere legislar a través de sentencias. Llarena —repito— quiere legislar a través de sentencias. España no tiene un problema llamado presidente Puigdemont, España tiene un problema con la democracia y tiene un problema con el Tribunal Supremo. En cualquier otro Estado democrático y de derecho este juez sería sustituido inmediatamente. Lo digo así, no lo quiero decir de otra forma, no quiero disimular mis palabras.”
“Dice que si lo más importante —así lo dice este tribunal— en la seguridad jurídica es la previsibilidad y el respeto por parte de los jueces de las decisiones legislativas, siempre de forma obligada es importante que los jueces respeten la literalidad de los enunciados normativos, y se pueden admitir a veces algunas interpretaciones en términos de argumentación, pero nunca pueden ser ilógicas o extravagantes, como es el caso. Llevamos muchos años escuchando y viendo cómo algunos jueces hacen unas interpretaciones absolutamente extravagantes e ilógicas y cualquier persona con sentido común, ya no licenciados en derecho, sino cualquier persona que lea la literalidad de la norma puede considerar que no se puede aplicar dependiendo qué tipo punitivo.”
“-- 54 of 67 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 27 de agosto de 2024 Entrando en el fondo de la cuestión, obviamente, como se pueden imaginar, no puedo dar por buenas ni acertadas ni ciertas ninguna de sus afirmaciones. No obstante, ahora les voy a decir por qué sí que nos gustaría que compareciera el presidente del Gobierno. El Tribunal de Estrasburgo, que es el Tribunal Europeo de Derechos Humanos, que protege y se asegura de intentar que los Estados protejan los derechos humanos en sus propios Estados, en términos de seguridad jurídica habla de la previsibilidad a la hora de aplicar la ley, a la hora de dictar sentencias. No hay seguridad jurídica si no es previsible lo que se tiene que aplicar, no existe.”
“Perquè què pensen fer quan veuen que la democràcia i l’Estat de dret s’estan esmicolant i s’estan diluint entre les mans d’aquest jutges? Res? Muchas gracias, señora presidenta. Ahora acaba de hacer unas afirmaciones el diputado compañero que ha hablado en nombre de su grupo, del Grupo Popular, y habla de la coalición de Junts con los socialistas. Junts no tiene, lo hemos repetido muchas veces, coalición con los socialistas, no somos socios de este Gobierno. En Junts per Catalunya solo nos interpelan Cataluña y los catalanes y no hay mejor prueba que las votaciones de hoy, en las que verán que socios no somos. Por tanto, no sé esta vocación suya de siempre irnos uniendo cuando saben ustedes perfectamente que no es así.”
“Per tant, Espanya, no té un problema anomenat president Puigdemont, Espanya té un problema amb la democràcia i té un problema amb el Tribunal Suprem. En qualsevol altre Estat democràtic i de dret, aquest jutge seria substituït immediatament, i ho dic així, és que no ho vull dir d’una altra manera, no vull dissimular les meves paraules. Qualsevol llicenciat en Dret que estigui en aquesta sala, com jo mateixa, ho sabem, perquè era de primer de Dret. Era de primer de dret, ho sabem. No obstant això, és cert que el Partit Popular ha anat usant aquests jutges no demòcrates o antidemocràtics, de fet, per als seus propis beneficis, per enfrontar-nos a tots, per desgastar el Govern. Però també és cert que el president del Govern, el Govern en el seu conjunt, no estan sent valents.”
“Perquè portem molts anys sentint i veient com alguns jutges fan unes interpretacions absolutament extravagants i il·lògiques, que qualsevol persona amb sentit comú —no parlo de llicenciats en dret— llegint la literalitat de la norma podria considerar que se li pot aplicar depèn de quin tipus punitiu. La legitimació democràtica de qualsevol jutge no pot sortir mai, i menys en dret penal o en drets en què està en joc la llibertat d’una persona o de vàries persones, dels camins marcats pel legislador, i el legislador som nosaltres. El legislador no és el jutge Llarena. Els jutges no poden generar lleis. Les lleis les generem en els parlaments i en els congressos. Els jutges no poden generar lleis, i Llarena vol legislar a través de sentències. Llarena, torno a repetir, vol legislar a través de sentències.”
“El Tribunal d’Estrasburg, que és el Tribunal Europeu dels Drets Humans, que protegeix i s’assegura d’intentar que els Estats protegeixin els drets humans en els seus propis Estats, quan parla en termes de seguretat jurídica, parla de la previsibilitat a l’hora d’aplicar la llei, a l’hora de dictar sentències. No hi ha seguretat jurídica si no és previsible el que s’ha d’aplicar, no existeix. Diu que si el més important —perquè així ho diu aquest tribunal— en la seguretat jurídica és la previsibilitat i el respecte per part dels jutges de les decisions legislatives, cal sempre de forma obligada que els jutges respectin la literalitat dels enunciats normatius, i sí que es poden admetre a vegades algunes interpretacions en termes d’argumentació, però mai poden ser il·lògiques o extravagants, com és el cas.”
“Moltes gràcies, senyora presidenta. Ara acaba de fer unes afirmacions el diputat company que ha parlat en nom del seu grup, del Grup Popular, i que parla de la coalició de Junts amb els socialistes. Junts no tenim, i ho hem repetit moltes vegades, cap coalició amb els socialistes, no som socis d’aquest Govern. A Junts per Catalunya només ens interpel·la Catalunya i els catalans, i no hi ha millor prova que les votacions d’avui, en què veuran que socis no som. Per tant, no sé aquesta vocació seva de sempre anant-nos unint quan saben vostès perfectament que no és així. Entrant en el fons de la qüestió. Òbviament, ja es poden imaginar que no puc donar per bones ni per encertades ni per certes cap de les seves afirmacions. No obstant això, ara els diré per què sí que ens agradaria que comparegués el president del Govern.”
“Y seguramente no sabemos en qué va a consistir este concierto, pero sin duda no es lo que necesitan, desean y esperan los ciudadanos de Cataluña y además se merecen. Muchas gracias.”
“No se preocupen que nosotros vamos a cumplir punto por punto. Bien, pero ¿nos pueden explicar de qué se trata? Queremos que se nos explique de qué va, que comparezcan y que se nos explique exactamente de qué va este concierto que nos ha desconcertado ―valga la redundancia― un tanto. Y como ya he dicho y quiero repetir, en Junts per Catalunya lo que queríamos era el concierto de Cataluña puro y duro, que sería la independencia de Cataluña, porque sencillamente después de tantos años y años y oportunidades y oportunidades ―y ha detallado algunas precisamente el portavoz de esta propuesta―, todo este detalle, toda esta historia que hemos vivido conjuntamente acredita que no podemos confiar.”
“¡Con datos, con datos!, así que los discursos no pueden ser demagógicos y decir otras cosas, deben hablar de datos y de rigor. Nosotros pedimos la comparecencia no solo de la vicepresidenta, sino del ministro Bolaños, para que explicara este tema, y no hacía falta argumentarlo de esta forma, sinceramente, y como lo pedimos, evidentemente vamos a dar apoyo, porque queremos escuchar exactamente qué es, y no por nada, porque no lo hemos entendido, nos ha desconcertado digamos de qué concierto estamos hablando, y queremos saber exactamente qué pretende el Gobierno español socialista. Lo único que hemos escuchado por parte del Gobierno socialista, que es quien debe corroborar lo que se nos ha explicado por parte de los compañeros de Esquerra, es: les aseguramos que vamos a cumplir al cien por cien, punto por punto. ¿Y qué es este concierto?”
“El ciudadano catalán ―y eso lo entenderán los ciudadanos, ustedes evidentemente parece que lo han entendido todo―, cada uno de los catalanes que me esté escuchando ahora debe saber que el Estado español va a invertir en ellos, en su estado del bienestar, del que ustedes hablaban, y en todos los temas sociales, sanidad, etcétera, va a invertir en cada catalán 130 euros, y para cada madrileño, que son personas igual, 373 euros. ¿Esto es justo? ¿Esto es razonable? ¿Esto es defendible? No lo es. Así que no pueden jugar a hacer esta política demagógica de enfrentarnos cuando se está produciendo una situación después de tantos tantos y tantos años en que Cataluña y los catalanes, porque Cataluña somos los catalanes, nos estamos perdiendo todo por estar dependiendo de España.”
“¿Me está tomando el pelo si no entiende que la situación actual es injusta y no es sostenible? No es sostenible. Nosotros, en Junts per Catalunya, ni siquiera estaríamos de acuerdo con el concierto. Queríamos un concierto puro, absoluto, que es la independencia de Cataluña. Sí, es decir, que pudiéramos tener los recursos que nosotros, los catalanes, generamos y destinarlos a las necesidades que nosotros tenemos. Me parece que no es normal ni lo correcto lo que ha dicho respecto a la ciudadanía catalana, que está sufriendo cada año. Mire, este mismo mes de julio nos dan los datos del ministerio, de las partidas del presupuesto general, ya no hablo de inversiones, y se han ejecutado: Madrid, 212 %; Cataluña, 45. Una vez más, siempre igual, año tras año, los ciudadanos de Cataluña pierden bous i esquelles ―como decimos―, es decir, todo.”
“I volem que se’ns expliqui de què va, i volem que compareguin i se’ns expliqui de què va aquest concert, que ens ha desconcertat una mica i, com repeteixo, com ja he dit i torno a repetir, Junts per Catalunya el que voldríem és aquest concert econòmic pur i absolut que seria la independència de Catalunya, perquè, senzillament, després de tants anys i anys i oportunitats ―que ens ha detallat algunes el que ha estat portaveu en aquesta proposta―, tot aquest detall, tota aquesta història que hem viscut conjuntament, ens acredita que no hi podem pas confiar, i que segurament no sabem en què consistirà aquest concert, però possiblement no és el que necessiten, desitgen i esperen els ciutadans de Catalunya, i es mereixen, també. Moltes gràcies. ¿Hablamos de egoísmo cuando hablamos del déficit fiscal?”
“L’únic que hem sentit per part del Govern socialista, que és qui ha de corroborar el que se’ns ha explicat per part dels companys d’Esquerra, és: «Els asseguro que complirem fil per randa, nosaltres complirem i complirem fil per randa». I què és aquest concert? «No es preocupin, que nosaltres complirem i complirem i fil per randa». Però, perdonin, ens poden explicar de què va, això?”
“Amb dades, amb dades! Els discursos no poden ser demagògics i dir altres coses, han de parlar de dades i de rigor. Nosaltres vam demanar també la compareixença no només de la vicepresidenta, sinó també del ministre Bolaños, per explicar-nos aquest tema. No calia argumentar-ho d’aquesta manera, sincerament. I per tant, com que la vam demanar, hi -- 43 of 67 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 27 de agosto de 2024 donarem suport, perquè nosaltres sí que volem escoltar exactament què és. No per res, és que no ho hem entès, ens ha desconcertat de quin concert estem parlant i volem saber exactament el Govern espanyol socialista què pretén.”
“Catalunya, 45, un altre cop, sempre igual. Any rere any que els ciutadans de Catalunya perden bous i esquelles que en diem allà. Per ciutadà català ―i això ho entendran els ciutadans, vostès, òbviament, ho han entès tot―, cada un dels catalans que m’estigui escoltant ara que sàpiga que l’Estat espanyol invertirà en ells i en el seu estat de benestar, de què vostès parlaven, de tots els temes socials, sanitat, invertirà en cada català 130 euros. I per cada madrileny? Som persones igual. 373 euros. Això és just? Això és raonable? Això és defensable? No ho és. Per tant, no poden jugar a fer aquesta política demagògica d’enfrontar-nos quan s’està produint una situació, fa tants i tants i tants d’anys, en què Catalunya i els catalans, perquè Catalunya som els catalans, estem perdent absolutament tot per estar dependent d’Espanya.”
“20 000 milions d’euros anuals de dèficit fiscal de Catalunya respecte a Espanya. ¿Egoísmo? Vostè m’està prenent el pèl si no entén que aquesta és una situació injusta i que no és sostenible. No és sostenible. Nosaltres, Junts per Catalunya, ni tan sols estaríem d’acord amb el concert, sinó que volem el concert pur, concert econòmic pur, concert econòmic absolut, que és la independència de Catalunya. Així sí que podríem tenir els recursos que nosaltres, que els catalans, generem i destinar-los a les necessitats que nosaltres tenim. No m’ha semblat gens correcte el que ha parlat respecte a la ciutadania catalana, que està patint. Cada any, aquest mateix, al mes de juliol, ens dona les dades el Ministeri de quines partides del pressupost general, ara ja no parlo d’inversions, s’han executat. Molt bé: Madrid, 212 %.”
“Seria complir amb el dèficit d’inversió que, durant tants i tants anys, s’ha produït respecte a Catalunya. Aquesta desinversió crònica s’ha de reconduir. Moltes gràcies. … sino que el déficit de inversión durante tantos años que se ha producido respecto a Cataluña, esta desinversión crónica, se tiene que reconducir. Muchas gracias.”
“Estamos bastante hartos de que suceda esto y de que, encima, hasta ahora no se haya hablado de caos ferroviario. Estamos desesperados en Cataluña, pero ahora, además, resulta que nos enteramos a través del ministro de que ya no se van a publicar las cantidades de inversión semestrales efectuadas a nivel territorial. Perfecto. Ahora más opacidad todavía. Cada vez peor. Todavía es más claro que quisiéramos, ya que no nos dan los datos semestralmente, que el ministro nos los explique, porque lo que está ocurriendo es una vergüenza. Nosotros lo que queremos es que se reconozcan los datos y que se rectifique. Y rectificar no significa empezar a ejecutar lo que está presupuestado…”
“Según datos de la AIReF ―de la Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal; no de Junts ni de nadie más, datos de AIReF—, entre 1990 y 2018 —y digo estos años porque también hay otros partidos— se invirtieron en cercanías en conjunto 3800 millones de euros. El 48 % de estos 3800 millones en Madrid; en Cataluña, en Barcelona, el 17 %. Datos. Pero ¿ahora ya está arreglado y se está revirtiendo todo esto, que es lo que nos dice el ministro Puente en muchas ocasiones? Pues resulta que la media de inversión y de ejecución de los presupuestos en los últimos diez años es: Madrid 120 %, 20 % más de lo que está presupuestado; en Cataluña, un 60 %, pero es que, en cercanías, en las inversiones ferroviarias, solo un 50 % en Cataluña.”
“Pues ahora estos insolidarios catalanes les van a hablar de cifras, como hemos hecho antes con la emigración, y volveremos a explicar con rigor y de forma sistemática por qué creemos que cercanías hace años y años que es un caos y por qué creemos que el ministro Puente, obviamente, tiene que venir a dar explicaciones una vez más, y que no nos vuelva a explicar un cuento, como hizo la última vez, que parecía que nos tomaba el pelo negando los datos que son obvios, y que en este caso sea un poco más humilde y por lo menos diga la verdad. Porque, como en tantas otras cosas, si no se reconocen los datos y la realidad muy difícilmente se va a poder rectificar.”