Marta Madrenas i Mir
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“Sàpiga que el TEDH —cas Müdür Duman contra Turquia— va concloure que mostrar una bandera forma part de la llibertat d’expressió, garantida per l’article 10 del Conveni Europeu dels Drets Humans. Prohibir-ne l’exhibició constitueix una restricció flagrant de la llibertat d’expressió.”
“Por eso también le pregunto: ¿El presidente Illa le llamó y le exigió explicaciones de lo que pasó? ¿Le preguntó quién y por qué se había dado la orden de expulsar a los cantores del interior de la Sagrada Familia?”
“De hecho, viendo todos los casos de corrupción que envuelven a su Gobierno, entiendo que quiera estar a buenas con la Policía, quizás esa es la razón de que no solo no haya dicho que no se actuó correctamente ―de hecho, ilegalmente―, sino que además les ha felicitado. Es un escándalo.”
“Per això el dret internacional és molt clar: La llibertat és la regla i la seva limitació, l’excepció, i només es pot limitar-la en supòsits absolutament excepcionals i quan sigui estrictament necessari i òbviament, proporcionat. I aquí no es donaven cap d’aquests supòsits.”
“Cataluña y España son dos naciones diferentes, con lengua, instituciones y proyectos políticos y sociales diferentes, y precisamente porque son dos naciones diferentes, nosotros no tenemos ningún proyecto para España, ni queremos formar parte de ella, ni queremos ni reclamamos decidir el futuro de los españoles.”
“Por eso, a Junts nos preocuparon especialmente las declaraciones del conseller Dalmau, del Govern de Illa. Afirmó que la libertad de expresión está muy bien, pero que nadie debería ―atiéndanme― ejercerla siempre y en cualquier sitio, cada cosa en su momento. Pero es que es absolutamente al revés, señor Marlaska.”
The complete record
Every one of 1,189 lines we hold for Marta Madrenas i Mir, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 16 of 24.
“Però les meses d’emergència estan col·lapsades i qui segueix els protocols sovint es troba sense solució, perquè els immobles que podrien adjudicar-se legalment a famílies amb més vulnerabilitat estan ocupats il·legalment per aquells que no tenen cap prioritat segons els propis criteris administratius. L’actual legislació, tant penal com civil, ha demostrat ser ineficaç i lenta per desocupar un habitatge ocupat il·legalment. Per això, des de Junts per Catalunya fa temps que treballem per aportar solucions reals. El gener del 2023 ja vam aconseguir aprovar al Parlament una iniciativa legislativa que permet als ajuntaments catalans instar judicialment el desallotjament quan l’ocupació alteri la convivència, l’ordre públic o malmeti l’edifici. Però això no és suficient.”
“Però els efectes negatius no acaben aquí. La tebiesa judicial ha afavorit l’aparició d’empreses poc escrupoloses que han convertit el desallotjament dels pisos ocupats a preus abusius en un negoci molt rendible també, i sovint molt poc ètic. A més, la permissivitat actual impedeix que les administracions i entitats socials puguin gestionar habitatges buits per destinar-los a famílies vulnerables. I aquest és un efecte molt greu i molt poc comentat. A Catalunya és possible expropiar temporalment els habitatges buits dels grans tenidors com a entitats financeres o fons voltors, perquè les administracions puguin destinar-los a polítiques públiques d’habitatge.”
“També delictives, que es dediquen sistemàticament a forçar entrades, a ocupar habitatges i cedir-los a terceres persones a canvi d’un preu d’entrada, que es pot situar ara ja a partir dels 3000 euros o d’un lloguer il·lícit, òbviament mensual. A sobre, en molts casos, els ocupants realitzen connexions fraudulentes per accedir als subministraments i no fan front a les despeses comunitàries ni en tenen cura, cosa que degrada les comunitats i posa en risc, per exemple, d’incendis o de fuites de gas no només els propis ocupants, sinó els veïns de la mateixa comunitat. En definitiva, l’ocupació d’immobles està generant un mercat negre de lloguer i d’accés a l’habitatge que posa en perill especialment aquelles persones més vulnerables, perpetuant la pobresa i la dependència respecte de bandes professionals de l’extorsió.”
“Els ajuntaments i la policia confirmen que abunden i creixen els habitatges ocupats per xarxes de narcotràfic, que els utilitzen tant per fabricar com per distribuir substàncies estupefaents. Xarxes delinqüencials que se senten protegides, i fins i tot estimulades, per la manca de resposta judicial davant de les ocupacions. Aquesta realitat té un efecte pervers sobre els veïns. Disculpin. I aquesta realitat té un efecte pervers, efectivament, sobre els veïns del seu entorn, generant conflictes de convivència i d’inseguretat. I això precisament succeeix més en els barris més febles. També hem vist com han proliferat organitzacions més o menys complexes, més aviat menys.”
“No ha sigut neutre, per altra banda, al biaix discursiu d’alguns actors polítics i activistes mediàtics de l’extrema esquerra que, juntament amb la permissiva resposta legal i -- 5 of 66 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 18 de marzo de 2025 judicial, ha contribuït en els darrers anys a la proliferació d’ocupacions il·legals. Però són certs alguns discursos populistes que alarmen la ciutadania suggerint que qualsevol persona que surti de casa fàcilment es pot trobar al seu domicili ocupat? No. I les dades ho desmenteixen. Això, però, no significa que el problema no sigui greu ni que no generi múltiples conseqüències negatives. Avui nombroses ocupacions estan vinculades directament a la delinqüència.”
“Segons dades oficials facilitades pel mateix Govern de la Generalitat de Catalunya fa un mes i escaig, l’any 2022 es van registrar 9477 noves ocupacions; el 2023, 9247. I fins al juny del 2024, ja se n’havien registrat 5364. Tot apunta que el 2024 es tancarà amb una dada rècord de més de 10 000 ocupacions. Així, lluny de reduir-se, aquestes xifres indiquen que el problema està augmentant. En segon lloc, s’estima que el 96 % de les ocupacions afecten habitatges buits, mentre que el restant quatre afecta domicilis. I els recordo, ja ho saben, que en el concepte de domicili s’inclou també la segona residència. Doncs bé, la immensa majoria d’aquest 4 % es refereix a ocupacions de segones residències i no d’habitatges habituals. Aquestes són les dades reals. Cada any, a Catalunya, 2,5 habitatges de cada 1000 són ocupats, ni més ni menys.”
“Alguns membres d’aquesta cambra podran argumentar que no tots els drets humans mereixen ser protegits pels poders públics. Potser aquells que, per tradició ideològica, proposen com a fita l’abolició de la propietat privada. Junts per Catalunya no. Junts no defensarem mai els drets humans a la carta. Volem defensar-los tots i arreu. Per això, per qüestió de justícia, presentem aquesta modificació legislativa. A més, a Junts per Catalunya ens preocupa el que està succeint amb les ocupacions, problema que també alarma la societat catalana. Els vull recordar que Catalunya lidera, malauradament, els casos d’ocupacions il·legals. Cada any té més ocupacions que la suma de les tres comunitats següents amb més infraccions, que són l’andalusa, la valenciana i la madrilenya.”
“Les administracions no poden abdicar de protegir la vulnerabilitat derivant-la a alguns particulars, perquè, tot i que la Declaració Universal dels Drets Humans en el seu article 25 estableix que tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri la salut, el benestar, el vestit i l’habitatge, també disposa en el seu article 17 que ningú pot ser privat arbitràriament de la seva propietat. Aquesta declaració fixa un marc comú de protecció per a totes les persones i arreu, el qual hauria d’inspirar totes les polítiques de tots els estats. I el sentit comú ens hauria d’impedir justificar que per garantir un dret humà en podem trepitjar un altre. És a dir, que per garantir el dret humà a un habitatge podem conculcar el dret humà a no ser privat arbitràriament de la nostra propietat.”
“Assegurar aquest dret com tots els altres, salut, educació, seguretat, no ha de recaure sobre les espatlles de determinades persones de manera individual, sinó que ha de ser responsabilitat de les administracions públiques i amb els recursos de tota la col·lectivitat. El que avui posem a la seva consideració va precisament en aquesta direcció: evitar que la protecció de la vulnerabilitat recaigui només sobre uns pocs particulars, els titulars d’un immoble i que, en canvi, sigui la comunitat en el seu conjunt qui n’assumeixi la responsabilitat.”
“Aquest sistema, sostingut pels impostos de tothom, ens permet accedir als hospitals quan patim una malaltia, enviar els nostres infants i joves a l’escola i a l’institut, gaudir d’un cert grau de seguretat gràcies a la policia i garantir, per exemple, que els nostres avis rebin una pensió, tot i que sovint aquesta sigui massa minsa, després d’una llarga vida de treball i esforç. I, si dic tot això, és perquè Junts per Catalunya defensem fermament que l’habitatge ha de constituir una nova pota de l’estat del benestar i que els poders públics han d’implementar polítiques eficaces i disposar de pressupostos robustos i sostinguts per tal que els nostres ciutadans, tant joves com famílies, puguin accedir a un habitatge digne. I fixi’s que he puntualitzat que han de ser els poders públics els que han de procurar l’accés a l’habitatge.”
“Quan finalment ho intenten, ja han deixat de ser joves i són majors, adults de més de 30 anys, i nombroses famílies pateixen per arribar a final de mes amb l’habitatge convertit en un dels temes que més els preocupa per assegurar-se un nivell de vida adequat. Fa molts anys que, tant en el nostre entorn polític europeu com aquí, s’ha anat edificant l’estat del benestar. Recolzat amb fonaments potents i ambiciosos en termes de salut, d’educació, de seguretat i, més recentment, també d’acompanyament social, les anomenades potes de l’estat del benestar.”
“Tots som conscients que les causes d’aquest dèficit són nombroses i diverses: l’augment i els canvis demogràfics, la mobilitat del món rural cap a les ciutats, un món global cada dia més proper i accessible, per exemple, amb el turisme, i l’enorme poder d’atracció econòmic o d’innovació d’algunes ciutats, etc. Però no abordarem avui aquí totes aquestes causes. Però el que sí que és innegable és que algunes polítiques recents han aguditzat el problema que implica la minsa construcció de nou habitatge, ja sigui per la manca d›estímuls, la penalització urbanística o problemes d›inseguretat jurídica. Han resultat contraproduents o, com a mínim, gens efectives. Avui ningú pot defensar que és més fàcil accedir a un habitatge ara que fa deu anys. Els joves ja no es poden emancipar.”
“Moltes gràcies. Molt bona tarda a tothom. Avui, quan parlem d’ocupacions, ens allunyem completament del moviment social i polític dels anys seixanta que feia servir la K com a símbol contracultural per denunciar la manca d’espais comunitaris i defensar sistemes d’organització alternatius. Avui, una ocupació no és més que una forma d’accedir il·legalment a un habitatge aliè sense autorització de la propietat i sense abonar cap lloguer. Junts sabem -- 4 of 66 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 18 de marzo de 2025 bé que, en l’actualitat, l’habitatge és un dels problemes més ingents que els poders públics tenen sobre la taula.”
“¿Continuará este acercamiento comercial y cultural con un Estado que chafa derechos y libertades, las aplasta y a las minorías nacionales? Y, si es así, ¿qué contraprestaciones ―evidentemente, en términos de fomentar que el régimen chino cese en sus vulneraciones de derechos humanos― están poniendo sobre la mesa? Muchas gracias.”
“Supongo que sí lo considera usted, señor ministro, espero que sí. Acabo enseguida, un momento. Permítame abrir un pequeño paréntesis y dejar por un momento el exterior y mirar dentro de casa, su casa. Los derechos humanos no se pueden defender ni a la carta ni dependiendo de dónde se vulneren o infrinjan. O se defienden en todas partes, en todos los sitios, o se ignoran y se conculcan. Y si imponer un idioma en las escuelas, encarcelar opositores políticos o anular actos de diputados electos conculca los derechos humanos en China, también los ha conculcado aquí. -- 82 of 116 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 12 de marzo de 2025 Empezó antes prácticamente hablando de estrechar lazos entre demócratas. Estamos hablando de China y están ustedes estrechando estos lazos de manera muy intensa.”
“Y, en cuanto a Hong Kong, uno de los centros económico-financieros productivos más importantes del mundo, constitucionalmente tiene reconocido un estatus político propio, pero en los últimos años está sufriendo por parte del régimen chino ―escuche bien― una recentralización de las competencias, de la autonomía, la imposición del chino mandarín en las escuelas o episodios de violencia policial aplicando la ley de seguridad nacional que hace pocos años se instauró por el líder vitalicio Xi Jinping, centenares de detenciones arbitrarias, coacción de la libertad de expresión, ilegalización del partido independentista, encarcelamiento de líderes políticos opositores o anulación de actos de tipo de diputados electos. ¿Cree que estas prácticas son propias de un Estado imperialista y autoritario?”
“Es un país donde se producen detenciones arbitrarias y juicios sin garantías a defensores de derechos humanos y activistas por los derechos de las mujeres o colectivos LGTBI, etcétera, donde se somete duramente a poblaciones como la uigur o la kazaja. Expertos de Naciones Unidas se han mostrado profundamente preocupados por las políticas del Gobierno chino dirigidas a la destrucción también de lenguas y de culturas de determinados grupos étnicos, como el tibetano.”
“Y cambio ya de tema rápidamente. Estos dos o tres años estamos observando una serie de iniciativas de cooperación y estrategias comunes comerciales, industriales y culturales que reflejan el acercamiento notable entre España y China, un acercamiento que ha comportado que China se haya convertido en el cuarto socio comercial de España. Usted, señor ministro, se ha mostrado especialmente proactivo en reforzar estas relaciones no solo diplomáticas, sino también culturales y económicas, pero el régimen chino, lejos de realizar ningún tipo de cambio democratizador, sigue utilizando la seguridad nacional como pretexto para conculcar de forma sistemática los derechos y las libertades fundamentales.”
“En cambio, no vemos cómo su Gobierno condena los ataques del ejército turco y de las milicias que tienen el apoyo de Turquía contra esta Administración. No hace ni un mes que el presidente socialista de Cataluña, el señor Illa, se reunía con la embajadora turca para reforzar los lazos y esa colaboración, pero no oímos ni una palabra de condena por las acciones de opresión y marginación con respecto al pueblo kurdo. En Junts le requerimos, señor Albares, para que inste al presidente a que se reconozca la situación del pueblo kurdo, porque no se puede hablar honestamente de paz si no se abordan todas las formas de violencia y de injusticia. Y esta comparecencia no da para hablar de tantas injusticias que afectan a tantos pueblos, a tantas minorías y también, en la región de la que estamos hablando, respecto a los derechos de las mujeres.”
“Y respecto al pueblo kurdo, el pueblo más grande, más numeroso del mundo sin estado y que sistemáticamente ha sido oprimido, históricamente marginado, ahora que el PKK ha depuesto las armas, ¿qué apoyo recibirá de su Gobierno? ¿Cómo se le ayudará a establecer una identidad política propia? ¿Reconocen una región autónoma kurda en Siria? Permitiría una justicia histórica y alinearse con los principios de la Carta de Naciones Unidas con respecto a la autodeterminación de los pueblos. Los kurdos en Siria, organizados bajo una Administración autónoma del norte y el este de Siria, han demostrado su capacidad para gobernar de manera más democrática, más inclusiva, más estable y Junts per Catalunya cree que su reconocimiento reforzaría la lucha contra el terrorismo en la región y también fomentaría su estabilidad.”
“Desde Junts per Catalunya defendemos que no se puede hacer abstracción de esas realidades, de esas otras realidades de opresión, violencia, conculcación de derechos humanos, desplazamientos masivos que hay en ese entramado regional, y queremos saber cómo le interpela a usted, porque creemos también que en ocasiones están teniendo una actitud bastante pasiva con respecto a la preservación de los derechos humanos por parte de algunos Estados de Oriente Próximo, que no reciben la misma atención mediática ni crítica que otros conflictos, como el de Gaza o el palestino-israelí, y este desequilibrio respecto a la atención a las víctimas en las injusticias perpetúa una visión muy sesgada de la paz. Por ejemplo, ¿cuál es su planteamiento ante la limpieza étnica de decenas de miles de armenios provocada por la ofensiva militar azerí?”
“Cuando se trata de buscar la paz en Oriente Próximo no se puede limitar al conflicto palestino-israelí, porque la complejidad en aquella región es descomunal: sufre múltiples conflictos, todos interrelacionados con dinámicas siempre étnicas, de origen histórico.”
“Desde Junts per Catalunya, como decía, apoyaremos todas las soluciones diplomáticas que permitan llegar al desenlace de los dos Estados, incluso también la presencia en el territorio, si conviniese, de un contingente internacional que contribuyese a convertir en definitivo ese alto el fuego provisional y que acompañase, cooperase en el establecimiento de la solución definitiva de la paz. Señor ministro, más allá de este reconocimiento primigenio que hicieron ustedes del Estado -- 81 of 116 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 12 de marzo de 2025 palestino, ¿cómo afrontarán estas nuevas reuniones, estas cumbres en las que ahora nos ha explicado que participará su Gobierno?”
“Huyamos de los prejuicios ideológicos, o todo blanco o negro, que es lo contrario totalmente de lo que está haciendo el presidente norteamericano. Desde Junts per Catalunya, en todo caso, seguimos abogando por la solución de los dos Estados, como ha hecho usted hoy aquí, dos Estados que convivan pacíficamente. Por eso, condenamos también la adquisición de nuevas tierras por parte de los colonos israelíes y las violaciones de los derechos humanos en Cisjordania, etcétera.”
“Y hoy se viene a sumar un nuevo actor, el nuevo presidente norteamericano Trump, que hace dos semanas también exhibió una soberbia y una prepotencia inmoral, a nuestro entender, ante el presidente Zelenski y que para Palestina formulaba una propuesta que, lejos de ser ponderada, era estrambótica y, desde luego, claramente irreflexiva. ¿Y cómo es posible, nos preguntamos nosotros, que algunos le hagan seguidismo aún o que le rían las gracias, incluso con los últimos movimientos del presidente del país más poderoso del mundo? Sin duda alguna que los conflictos probablemente aumentarán, y también la democracia en la vieja Europa y en el mundo puede acabarse viendo arrinconada por los totalitarismos. Como todo reto complejo, la geopolítica se configura con matices.”
“Hemos condenado, y lo haremos siempre, toda transgresión en este ámbito, venga de donde venga, porque el impacto humanitario, como decíamos, es impactante: miles de víctimas civiles, dolor, sufrimiento de las dos poblaciones, que no está disminuyendo tampoco ante la debilidad evidente de este alto el fuego provisional, con el miedo a nuevos ataques y, sobre todo, por las extremas dificultades para recibir la ayuda humanitaria que es tan necesaria, esa ayuda humanitaria respecto de la que desde su Gobierno se ha de hacer todo lo posible para que siga llegando.”
“Y ante esta extrema crisis humanitaria y de violencia, Junts per Catalunya nos hemos mantenido siempre inalterables, al defender que nunca, bajo ninguna circunstancia, se pueden conculcar ni los límites del derecho humanitario ni de los tratados internacionales. (La señora presidenta ocupa la Presidencia).”
“A la vez, también hace más de un año, evidentemente, Israel se defendió en el primer momento del ataque terrorista y el Gobierno de Netanyahu acabó convirtiéndolo en una espiral bélica tremenda contra Hamás, con un impacto terrible sobre la población civil indefensa, y en ocasiones también rehén de sus propios dirigentes. Desde entonces se vive una situación dramática, que hemos mencionado todos en múltiples ocasiones; trágica para todos, para hombres, mujeres, niñas y niños, la mayoría palestinos, pero también israelíes, porque todos son víctimas en última instancia del terrorismo de Hamás, de la desproporcionada beligerancia de la respuesta del actual Gobierno de Netanyahu.”
“Hace más de un año ya de aquel ataque terrorista indiscriminado de Hamás contra la población civil israelí que desencadenó toda esta tragedia, un ataque que recuerdo que se produjo cuando se iba a anunciar un acuerdo histórico entre Israel y Arabia Saudí, con participación de Estados Unidos, de Biden y Catar; un acuerdo que iba a marcar un punto de inflexión en el mapa geopolítico regional y que inquietaba profundamente a Hamás, Hezbolá e Irán, que estos últimos años ha ido adquiriendo una gran influencia en todo el Oriente Medio, fracturado por múltiples conflictos que distintos grupos han mencionado hoy y usted también. Aquel atentado terrorista de Hamás frustró deliberadamente un acuerdo que buscaba la paz regional de manera diplomática acercando Israel a sus vecinos árabes.”
“Continuarà aquest acostament comercial i cultural amb un estat que esclafa drets i llibertats i les minories nacionals? I si és així, quines contraprestacions? Òbviament, en termes de promoure que el règim xinès cessi les seves vulneracions dels drets humans que està posant sobre la taula. Moltes gràcies. Muchas gracias. Muy buenos días a todos. Efectivamente, han sido muchas las oportunidades en que hemos abordado el conflicto palestino- israelí en este Pleno. Son muchas, muchísimas, y son tiempos convulsos, complejos, ciertamente, y, como ya dije en una ocasión, Junts per Catalunya, a diferencia de algunos, somos incapaces de diferenciar el dolor y el sufrimiento de las personas según el bando al que se sientan más cercanas o de qué conflicto estemos hablando.”
“Espero que la resposta sigui que sí, senyor ministre. I permeti’m, i acabo per seguir, després no faré intervenció. Permeti’m ara obrir un petit parèntesi i deixar per un moment l’exterior i mirar dins de casa seva. Els drets humans no es poden defensar ni a la carta ni a depèn d’on s’infringeixin. O es defensen a totes i arreu, o s’ignoren i es conculquen. I s’imposà una llengua a les escoles, o empresonar opositors polítics, o anul·lar actes de diputats electes conculca els drets humans a la Xina, també els ha conculcat aquí. -- 80 of 116 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 12 de marzo de 2025 Ha començat gairebé parlant de estrechar lazos entre demócratas. Estem parlant de la Xina que estan estrenyent aquests llaços de forma molt intensa.”
“I pel que fa a Hong Kong, un dels centres econòmics, financers i productius més importants del món, que constitucionalment té reconegut un estatus polític propi, però que els darrers anys està patint del règim xinès. Escolti bé: una recentralització de les competències de l’autonomia, la imposició del xinès mandarí a les escoles, nombrosos episodis de violència policial aplicant aquesta llei de seguretat nacional, que va ser fa poc, fa pocs anys, instaurada pel líder vitalici Xi Jinping; centenars de detencions arbitràries, coerció de la llibertat d’expressió, il·legalització del partit independentista, empresonament de líders polítics opositors, l’anul·lació d’actes de diputats electes. Creu que és encertat, senyor ministre, adjectivar totes aquestes pràctiques com a pròpies d’un estat imperialista i autoritari?”
“Però el règim xinès, doncs, lluny de realitzar cap canvi democratitzador, segueix utilitzant la seguretat nacional com a pretext per conculcar de forma sistemàtica els drets i les llibertats fonamentals. País on es produeixen detencions arbitràries i enjudiciament sense garanties de defensors de drets humans i activistes pels drets de les dones i col·lectius LGTBI, etcètera, on es sotmet durament a poblacions com la uigur, la kazaja. Diversos experts de les Nacions Unides s’han mostrat profundament preocupats per les polítiques del govern xinès dirigides a la destrucció també de llengües i la cultura de determinats grups ètnics com el tibetà.”
“No es pot parlar honestament de pau si no s’aborden totes les formes de violència, injustícia i no donaria aquesta compareixença per parlar de tantes que afecten a tants pobles i tantes minories, i també en la regió de la que ens estem referint als drets de les dones. I canvio de tema ràpidament. Aquests dos o tres anys estem observant una sèrie d’iniciatives de cooperació i estratègies comunes comercials, industrials, culturals, que reflecteixen un acostament notable entre Espanya i la Xina. Un apropament que ha comportat que la Xina s’hagi convertit en el quart soci comercial d’Espanya. Vostè, senyor ministre, s’ha mostrat especialment proactiu en enfortir aquestes relacions no només diplomàtiques, sinó també culturals i econòmiques.”
“Junts per Catalunya creiem que el seu reconeixement enfortiria la lluita contra el terrorisme a la regió i també fomentaria la seva estabilitat. En canvi, no veiem com el seu govern condemna els atacs de l’exèrcit turc i de les milícies sostingudes o que tenen el suport de l’exèrcit de Turquia contra aquesta administració. No fa ni un mes que el president socialista de Catalunya, el senyor Illa, es reunia amb l’ambaixadora turca per enfortir els llaços i col·laboracions. Però no vam sentir ni una paraula de condemna per les accions d’opressió i marginació vers el poble kurd. Junts els requerim, senyor Albares, a instar el president Erdogan a deixar deixat d’atacar l’administració del poble kurd. Els hi demanem que ho facin.”
“Per exemple, quin és el seu capteniment davant la neteja ètnica de desenes de milers d’armenis provocades per l’ofensiva militar? És a dir, el respecte al poble kurd. El poble més gran i nombrós del món sense estat i que ha estat sistemàticament oprimit i històricament marginat. Ara que el PKK ha deposat les armes, quin suport ara rebrà del seu govern el poble kurd? Com se l’ajudarà a establir una identitat política pròpia? Reconèixer una regió autònoma kurda a Síria permetria corregir una injustícia històrica i, alhora, alinear-se amb els principis establerts en la Carta de les Nacions Unides respecte a l’autodeterminació dels pobles. Els kurds a Síria, organitzats sota l’administració autònoma del nord i a l’est de Síria, han demostrat la seva capacitat per a governar de manera més democràtica, més inclusiva, més estable.”
“Pateix múltiples conflictes, tots interrelacionats, amb dinàmiques sempre ètniques, amb orígens històrics. I Junts per Catalunya defensem que no es pot abstreure d’aquestes realitats, aquestes altres realitats d’opressió, de violència, de conculcació dels drets humans, de desplaçaments massius com n’hi ha tants en aquell mateix entramat regional. I volem saber com interpel·len també, perquè creiem que en ocasions estan tenint una actitud bastant passiva respecte a la preservació dels drets humans, per part d’alguns estats de l’Orient Pròxim, que no reben la mateixa atenció mediàtica que ni critica d’altres conflictes com el de Gaza, Israel o palestí. I aquest desequilibri en l’atenció de les víctimes de les injustícies, doncs, perpetua una visió molt esbiaixada de la pau.”
“Junts per Catalunya, com deia, donarem suport a totes les solucions diplomàtiques que permetin assolir el desenllaç dels dos estats, fins i tot la presència al territori, si convingués, d’un contingent internacional que contribueixi a convertir en definitiu aquest alto el foc provisional i que acompanyi i que cooperin l’establiment de la solució definitiva de la pau. I senyor ministre, més enllà d’aquest reconeixement molt primigeni, què van fer vostès de l’estat -- 79 of 116 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 12 de marzo de 2025 palestí, com afrontarà aquestes noves reunions? Aquestes cimeres que ara ens ha explicat que hi participarà el seu govern. En tot cas, quan es tracta de cercar la pau al Pròxim Orient, no es pot limitar exclusivament el conflicte d’Israel o palestí. La complexitat d’aquella regió és descomunal.”
“Com tot repte complex, la geopolítica es configura amb matisos, fugint dels prejudicis ideològics, tot blanc, tot negre, que és exactament el contrari que està fent el president nord-americà. En tot cas, Junts per Catalunya continuem advocant per la solució dels dos estats, com ha fet vostè avui aquí, dos estats que convisquin pacíficament. Per això també condemnem l’adquisició de noves terres per part dels colons israelians i les violacions dels drets humans de Cisjordània, etcètera.”
“I avui si ve a sumar un nou actor, el nou president nord-americà Trump, que fa dues setmanes també va exhibir una supèrbia i prepotència, al nostre entendre, immorals davant del president Zelenski, que formulava per Palestina una proposta que, lluny de ser ponderada, doncs era estrambòtica i certament ben irreflexiva. I com és possible, ens preguntem nosaltres, que encara alguns li facin seguidisme o que ni tan sols li riuen les gràcies? Amb els darrers moviments del president del país més poderós del món, sens dubte que els conflictes molt probablement augmentaran i la democràcia al món també. A la vella Europa es podria acabar veient arraconada per totalitarismes.”
“Hem condemnat i ho seguirem fent sempre, tota transgressió en aquest àmbit, vingui d’on vingui, perquè l’impacte humanitari, com deia, més colpidors, compten per milers les víctimes civils. El dolor i patiment cap a les dues poblacions no està disminuint. Tampoc davant aquesta evident feblesa d’aquest alto el foc provisional, amb la por a nous atacs i, sobretot, per les extremes dificultats per rebre l’ajuda humanitària que és tan necessària, aquesta ajuda humanitària que han de fer des del seu govern tot el possible perquè segueixi arribant.”
“Defensa inicial que el govern Netanyahu va acabar convertint en una espiral bèl·lica tremenda contra Hamas, amb un impacte terrible sobre la població civil indefensa i, tal vegada, ostatge també dels seus propis dirigents. Des de llavors, allí s’hi viu una situació dramàtica. Tots ens hi hem referit en múltiples ocasions. Una tragèdia per a tothom, per homes, per dones, per infants, la majoria palestins, també israelians, tots víctimes, víctimes a la fi del terrorisme de Hamas, de la desproporcionada bel·ligerància de la resposta de l’actual govern de Netanyahu. I davant d’aquesta extrema crisi de violència i humanitària, Junts per Catalunya sempre ens hem mantingut inalterables en advocar que mai, ni sota cap circumstància, es poden conculcar ni els límits marcats pel dret humanitari ni pels tractats internacionals.”
“Un atac que recordo es va produir precisament quan s’anava a anunciar un acord històric entre Israel i l’Aràbia Saudita, amb la participació dels Estats Units de Biden i Qatar, acord que havia de venir a marcar un punt d’inflexió en el mapa geopolític regional i que inquietava profundament Hamas, Hezbolà i el mateix Iran, que ha anat agafant aquests darrers anys una gran influència en tot l’Orient Mitjà, fracturat per múltiples conflictes que avui, per part de diversos grups, se n’ha fet esment i de vostè mateix també. Aquell atemptat terrorista de Hamas va frustrar deliberadament un acord que cercava la pau regional de forma diplomàtica, acostant Israel amb els seus veïns àrabs. I, alhora, també fa més d’un any, òbviament, que Israel es va primer moment defensar d’aquell atac terrorista.”
“Moltes gràcies. Molt bon dia a tothom. Efectivament, han sigut moltes les ocasions que hem abordat el conflicte israelo— palestí en aquest plenari. Moltíssimes. Són temps convulsos. Són temps complexos, certament. I com ja vaig dir en una ocasió, Junts per Catalunya, a diferència d’alguns, som incapaços de diferenciar el dolor i patiment de les persones segons de quin bàndol se sentin més properes o segons de quin conflicte estiguin parlant. Ja fa més d’un any d’aquell atac terrorista indiscriminat de Hamas contra la població civil israeliana que va desencadenar tota aquesta tragèdia.”
“Pero lo que se está proponiendo ahora, a nuestro entender, no es adaptarse al régimen de distribución de competencias que se había vulnerado, que es lo que tendría que haber sido, sino hacer aquellas modificaciones precisas para que ahora el Tribunal Constitucional ya tenga mucho más difícil pronunciarse en ese sentido en una próxima ocasión. Es decir, estamos ante un perfeccionamiento y una sofisticación de la vulneración competencial: que surja el efecto sin que se note el cuidado. En definitiva, podríamos estar de acuerdo —lo sabe usted, señora Vaquero— en propuestas que ustedes formulan en esta iniciativa, pero lo que defendemos es que estas propuestas se debatan y se decidan donde toca: en el Parlamento de Cataluña y no aquí. La razón es muy lógica: en Cataluña queremos ejercer —y lo haremos— competencia exclusiva en esta materia.”
“Y esto último es lo que justifica qué va a hacer hoy Junts: evitar votar ninguna norma del Estado que tenga ningún tipo de afectación en materias cualificadas como exclusivas de Cataluña, que las pueda condicionar bajo ninguna justificación, tampoco la de la seguridad jurídica. Es más, a nosotros nos llama la atención que la justificación de esta ley sea la de adecuarse a diferentes pronunciamientos o fallos del Tribunal Constitucional que, mediante diferentes sentencias, -- 28 of 66 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 25 de febrero de 2025 como ya he dicho, ya advirtió que la reglamentación impuesta por la normativa de la ley del suelo anterior no respetaba la distribución de competencias.”
“Con el Estatuto de 2016, en Cataluña se propuso el blindaje de las competencias catalanas, porque se había visto durante años y en muchos ámbitos el relativismo competencial, que consiste en que todo aquello que le incumbe exclusivamente a Cataluña, allí también podía intervenir el Estado. La sentencia constitucional de 2010 se lo cargó. El Tribunal Constitucional vino a decir: señores catalanes, allí donde su estatuto dice «competencia exclusiva», deben leer ustedes «con permiso del Estado español», y nos dieron una lección que se nos ha quedado marcada a fuego. Una competencia autonómica exclusiva solo podrá serlo si no hay ninguna norma estatal que la condicione, aunque sea mínimamente.”
“En el preámbulo también consta una consideración del Tribunal Constitucional que dice que la competencia autonómica exclusiva sobre urbanismo debe integrarse sistemáticamente en esas otras estatales que, si bien de ninguna manera podrían legitimar una regulación general en cuanto al régimen jurídico del suelo, etcétera, este apartado para nosotros condensa aquello que combatimos en Junts per Catalunya: la idea de que Cataluña, en realidad, no puede tener ninguna competencia exclusiva de verdad porque por encima, en una posición de superioridad, tenemos a un Estado que, al final, siempre podrá acabar decidiendo todo lo que le venga en gana con base en esos artículos que he mencionado: el 149.1.1.ª y 13.ª de la Constitución.”
“Por eso no tendría sentido hoy que nosotros contribuyéramos a validar patrones legislativos que son recentralizadores y, además, restrictivos de cara a las autonomías. Y sí, ya sabemos, señora Vaquero, que en ocasiones hemos de abordar soluciones con pragmatismo, pero eso no tiene que implicar en ningún caso que renunciemos a lo que defendemos nosotros. No queremos validar reformas furtivas de nuestro sistema de competencias, aunque se basen en temas de seguridad jurídica, porque hacerlo, de hecho, implica abrir la puerta a aquellos que lo que buscan es eliminar las autonomías y la capacidad legislativa de nuestros Parlamentos. La búsqueda de la seguridad jurídica no puede fundamentar un modelo homogeneizador.”
“¿Dice que tiene competencias en urbanismo, de ordenación territorial o de vivienda? ¿Por qué tenemos que ir a pescar esos artículos de la Constitución para que se metan con calzador? Nosotros no podemos compartir, porque no es cierta la afirmación que se hace en el preámbulo para justificar esta competencia exclusiva estatal. ¡No es cierta! Estas competencias son, en lo que respecta a Cataluña, del Parlamento de Cataluña. Junts per Catalunya en este hemiciclo se siente responsable de velar por las competencias catalanas. Ya sabrán ustedes que nuestro objetivo es ejercerlas todas. Pero mientras no sea así, siempre estaremos muy vigilantes para que no se nos quite ni se nos rebaje ninguna.”