Marta Madrenas i Mir
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“Sàpiga que el TEDH —cas Müdür Duman contra Turquia— va concloure que mostrar una bandera forma part de la llibertat d’expressió, garantida per l’article 10 del Conveni Europeu dels Drets Humans. Prohibir-ne l’exhibició constitueix una restricció flagrant de la llibertat d’expressió.”
“Por eso también le pregunto: ¿El presidente Illa le llamó y le exigió explicaciones de lo que pasó? ¿Le preguntó quién y por qué se había dado la orden de expulsar a los cantores del interior de la Sagrada Familia?”
“De hecho, viendo todos los casos de corrupción que envuelven a su Gobierno, entiendo que quiera estar a buenas con la Policía, quizás esa es la razón de que no solo no haya dicho que no se actuó correctamente ―de hecho, ilegalmente―, sino que además les ha felicitado. Es un escándalo.”
“Per això el dret internacional és molt clar: La llibertat és la regla i la seva limitació, l’excepció, i només es pot limitar-la en supòsits absolutament excepcionals i quan sigui estrictament necessari i òbviament, proporcionat. I aquí no es donaven cap d’aquests supòsits.”
“Cataluña y España son dos naciones diferentes, con lengua, instituciones y proyectos políticos y sociales diferentes, y precisamente porque son dos naciones diferentes, nosotros no tenemos ningún proyecto para España, ni queremos formar parte de ella, ni queremos ni reclamamos decidir el futuro de los españoles.”
“Por eso, a Junts nos preocuparon especialmente las declaraciones del conseller Dalmau, del Govern de Illa. Afirmó que la libertad de expresión está muy bien, pero que nadie debería ―atiéndanme― ejercerla siempre y en cualquier sitio, cada cosa en su momento. Pero es que es absolutamente al revés, señor Marlaska.”
The complete record
Every one of 1,189 lines we hold for Marta Madrenas i Mir, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 24 of 24.
“Señor ministro, compañeras y compañeros diputados, en esta comparecencia se han abordado y se quieren abordar dos crisis muy distintas una de otra y ambas gestionadas, por lo que hemos podido escuchar hasta ahora, de forma muy insatisfactoria por parte del propio ministro, el señor Grande-Marlaska; ministro que, por cierto, como ha recordado la compañera de Esquerra, ya fue reprobado. Este mismo año yo no formaba parte de la legislatura, pero es cierto que tiene un currículum como para ser un ministro de Interior un tanto conflictivo. Pero bueno, aquí está. El señor Sánchez, el presidente señor Sánchez, de forma sorprendente, ha considerado que usted merecía ser ratificado y formar parte de la composición del nuevo Gobierno; muy bien.”
“Els he de confessar que a hores d’ara alguns encara estem esperant el tradicional discurs reial, això sí que és veritat, el discurs reial especial per a aquestes ocasions, el famós discurs reial del «a por ellos». Però sembla ser que aquest tipus de discurs es reserva per als ciutadans que es manifesten pacíficament, sempre que siguin independentistes… catalans; o per als ciutadans de totes les edats, condició, llengua i origen que defensen als carrers els drets fonamentals com l’autodeterminació, si són independentistes catalans; o els que defensem els drets humans i la sobirania del poble per sobre de qualsevol norma, ja sigui el codi penal, ja sigui la Constitució. Però és imprescindible… Buenos días. Gracias, señor presidente.”
“L’altra crisi que ha hagut de gestionar, senyor ministre, ha estat la crisi nerviosa que van experimentar alguns manifestants de Ferraz que idolatraven els agents de la policia des de la seva violenta actuació a Catalunya l’1 d’octubre de 2017. La percepció dels antidisturbis com una heroica primera línia de defensa de la sacrosanta unitat espanyola va quedar fulminada, aquell dia. Aquells qui idolatraven la violència contar els catalans la van experimentar i es van autoesmenar. Els antidisturbis han passat de ser herois a ser tot el contrari, uns covards. Segurament deixarem de veure diputats, senyor Ortega Smith, amb la samarreta negra i el logo de l’operació Copérnico.”
“Però, òbviament, suposa una enorme responsabilitat de tots els poders públics — tots, eh?, no només els de Catalunya— de tenir-ne cura, preservar-la, difondre-la, i per a això es necessiten molts més recursos que tampoc tenim. Com succeeix en tants aspectes, a Catalunya, també en polítiques migratòries, necessitem urgentment passar de la subordinació de l’Estat espanyol a una relació d’igual a igual. Amb els recursos que generem els catalans que marxen cap a Madrid i no retornen, d’una banda, i amb les -- 72 of 92 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 13 de diciembre de 2023 competències i capacitats necessàries per poder ordenar i reglamentar els fluxos migratoris i els seus efectes al nostre territori. I acabo amb Ferraz.”
“Me l’explica? No en té cap: ni per població, ni per PIB, ni per capacitat d’acollida, i això s’ha d’acabar. Però és que, a més, senyor ministre, com ja he apuntat anteriorment, aquesta distribució no en té res, d’equitativa. Tampoc s’acompanya de les eines competencials ni legislatives necessàries, ni dels recursos imprescindibles per afrontar-ho correctament. I encara és més greu, tractant-se de Catalunya, perquè li vull recordar que a Catalunya comptem amb l’extraordinària fortuna de gaudir d’una llengua pròpia, el català, i aquesta circumstància, òbviament, implica el dret de tots els ciutadans que conformem la nostra comunitat lingüística, també de les persones migrades, naturalment, de donar forma a la nostra vida en la nostra pròpia llengua.”
“D’altra banda, fixi’s també, per exemple, que ha passat aquests darrers dies amb el repartiment de les persones migrades que venien de les Illes Canàries. Han estat dues mil persones que s’ha enviat cap a Catalunya, tres vegades més, per exemple (per posar exemples, no vull dir zones ni regions), tres vegades més que a Andalusia, o cinc més que a Madrid, o sis més que a València. Senyor ministre, desconeixem, li dic sincerament, absolutament en base a quins criteris decideixen vostès la distribució territorial peninsular de les persones migrants. Per quin criteri es determina que a Catalunya l’acumulació sigui superior a la dels altres territoris? L’opacitat amb què estan operant en aquesta qüestió és majúscula, com majúscul és l’efecte que es produeix al territori receptor. Miri, senyor ministre, aquest repartiment no té cap lògica.”
“També en reptes com els del tema que avui ens ocupa i que s’ha erigit en una de les principals preocupacions dels ciutadans de Catalunya: el de les polítiques en immigració. Perquè quan ets una societat com la catalana, compromesa amb la convivència i sobretot amb els drets humans, afrontar aquest repte amb vocació d’obertura, però alhora d’ordenació i de reglamentació, per nosaltres és una prioritat. Ja s’hi va referir la nostra portaveu, senyora Nogueras, en la seva darrera intervenció en aquest faristol: a Catalunya hi ha el 23 per cent de la població immigrant de tot l’Estat, els catalans suposem el 16 per cent de la població, però tenim el 23 per cent de la immigració, 1 300 000 persones.”
“Hem reiterat, en nombroses ocasions, l’empobriment que aquests dos dèficits provoquen directament a tots els catalans, i de com n’és, d’imprescindible, per poder gaudir dels serveis públics bàsics i de qualitat que els catalans requerim, que a Catalunya recuperem els nostres recursos, que se’n van a Madrid i no tornen. Diners que nosaltres mateixos generem —no demanem els de ningú—, els que nosaltres generem, amb el nostre esforç, el de les nostres empreses i el de les vuit milions de persones treballadores catalanes. I també recobrar les competències, competències i aquelles eines de gestió que siguin necessàries, que ens van ser arrabassades i que ens són imprescindibles per abordar tots els desafiaments que com a nació se’ns plantegen.”
“Perquè, lògicament, vostès, com tots, som ben conscients de l’impacte econòmic, social i cultural tan substancial que sempre suposa per a la comunitat acollidora quan es produeix la recepció d’un gran nombre de persones migrades. Però en canvi, en termes de distribució territorial peninsular, vostès practiquen el contrari del que prediquen: distribueixen sense aplicar criteris de solidaritat interterritorial, i això acaba repercutint òbviament en els serveis d’assistència més bàsics d’aquella comunitat receptiva. I això és exactament el que està passant al meu país, a Catalunya. I no és el primer cop —i avui ho tornem a fer— que Junts per Catalunya denunciem la insostenibilitat de l’actual model autonòmic, tant en termes de dèficit de finançament, com també de dèficit competencial que patim a Catalunya.”
“Perquè és cert, el mateix president va insistir un cop, i un altre, que aquest era el pacte més important, la feina més important que tenien vostès mentre es presidís el Consell Europeu, i avui ho ha tornat a repetir vostè mateix. Amb les expectatives que van crear mesos i mesos, amb aquesta presidència que només s’ostenta, recordo, de catorze anys, més o menys, cada estat, s’estan mesos i mesos abans parlant-ne i al final han passat sense pena ni glòria. En fi, però parlant de la Unió Europea, torno a enfilar el fil que havia endegat, perquè el seu Govern sol·licita amb constància —em sembla bé— a la Unió Europea l’aplicació equilibrada en termes de solidaritat entre països, a l’hora d’assumir la distribució territorial de les persones migrades que arriben a Espanya.”
“Ja que estem parlant de polítiques migratòries —vostè ja hi ha fet referència un moment—, però és necessari que faci aquest petit parèntesi per esmentar ni que sigui aquest breu titular, perquè es fa necessari evidenciar que, tot i el que vostè ens ha estat explicant aquí, de fet, conclusió de la seva primera mitja hora d’intervenció, la conclusió és que el Govern ha estat incapaç d’aconseguir el Pacte europeu -- 71 of 92 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 13 de diciembre de 2023 d’emigracions i d’asil, sota la presidència del Consell. Sí, queden uns dies, a veure si aquestes esperances, que no sé d’on li apareixen, doncs s’acaben consolidant.”
“Està fent deixadesa de funcions en aquest àmbit, traslladant les seves obligacions —ja s’ha dit abans— bé a d’altres administracions de diversos àmbits territorials, per exemple, a Catalunya, a la Generalitat de Catalunya, o en els ajuntaments, en els municipis; o bé també a mans d’entitats i d’ONG. En general, centrifuga el sistema d’acollides a les altres administracions o entitats, i això sí, sense acompanyar-los dels recursos imprescindibles, els recursos econòmics suficients, ni tampoc les potestats regulatòries necessàries i, per tant, conseqüentment, s’absté d’assumir certes decisions polítiques en matèries d’immigració que, en l’estat actual de les coses, necessiten ser abordades de forma urgent. Perquè no podem defugir, en aquest hemicicle, que preocupen i interpel·len molt el conjunt de la ciutadania.”
“El senyor Sánchez, el president Sánchez, doncs, sorprenentment ha considerat que vostè mereixia ser ratificat i forma part de la composició d’aquest nou Govern, molt bé. Jo, en primer lloc, faré referència a la preocupació que s’ha expressat en aquest faristol de manera contínua provocada per la nova crisi migratòria, en aquest cas, aquesta que s’ha originat a les Illes Canàries. Efectivament, des de Junts per Catalunya coincidim amb algunes de les expressions que s’ha dut a terme en aquest faristol, en què l’Administració de l’Estat està abdicant de la seva responsabilitat.”
“Molt bon dia, gràcies senyor vicepresident. Bon dia, senyor ministre, companys i companyes diputats. De fet, en aquesta compareixences volen abordar, s’abordaran, s’han abordat dues crisis molt diferents l’una de l’altra, i ambdues gestionades, pel que hem pogut escoltar fins ara, senyor ministre, doncs de forma, veig que molt insatisfactòria per part d’un mateix ministre, el senyor Grande-Marlaska, ministre, per cert, que, efectivament, ho ha recordat la companya d’Esquerra i que ja va ser reprovat aquest mateix any —no formava part jo encara de la legislatura, no?— i que és cert que té un currículum, home, com per ser el ministre d’Interior, una mica conflictiu. Però en fi, aquí està, no?”
“Procuro escuchar los gritos y los llantos de las víctimas y soy incapaz de distinguir la diferencia entre el grito y el dolor de una víctima palestina del de una víctima israelí, kurda, ucraniana o iraní. Veo que hay muchos expertos que lo han logrado: ¡Felicidades! ¡Seguro que pueden acostarse pensando que están en el lugar correcto de ese conflicto! El mejor momento de la guerra no es el alto el fuego; el armisticio es cuando todavía no ha empezado, y ese momento ya lo hemos perdido. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Y termino con una reflexión que hizo el presidente Puigdemont. Hay víctimas diarias en Ucrania, Kurdistán y África Occidental, pero ya no nos indignan tanto, porque en esto de las indignaciones también hay modas. Hay mujeres y niñas que son tratadas cada día como esclavas en Afganistán, hay mujeres castigadas, detenidas y asesinadas en Irán porque se rebelan contra el régimen teocrático. De todo esto hacíamos eslóganes, debates, manifestaciones hasta que una guerra sustituye a otra y nos permitimos el lujo indecente de olvidar las que creemos pasadas porque la conversación global ha empezado a hablar de otra cosa que nos cautiva más y, sobre todo, genera más clics. La responsabilidad es de cada cual y que cada cual haga lo que crea que debe hacer. Modestamente, no pienso contribuir a generar ruido y griterío.”
“Y, sobre todo, era una gran oportunidad para soluciones a medio plazo, porque cumbres como estas son los espacios idóneos para construir nuevas propuestas ambiciosas, complejas, que van más allá de la inmediatez y abordan soluciones definitivas, en este caso posiblemente centradas en los objetivos fijados en la Resolución 242 del Consejo de Seguridad de Naciones Unidas de trabajar en una paz justa, duradera e integradora mediante la finalización de todas las situaciones de beligerancia o alegaciones de su existencia y respetando y reconociendo la soberanía, la integridad territorial e independencia política de todos los Estados de la zona y su derecho a vivir en paz dentro de fronteras seguras y reconocidas. Pero esta oportunidad única también se perdió, se malbarató; tal vez pensaron también que no era el momento.”
“Tercero, ¿en qué momento tiene previsto condenar con contundencia y no con la boca pequeña el drama humanitario en el corredor de Lachín, en Nagorno Karavaj, donde recuerdo que hay una guerra y se ha practicado un genocidio del pueblo armenio o tal vez no sea el momento todavía. ¿Respetan el derecho de autodeterminación solo a tiempo parcial? El presidente Sánchez justificó su actuación en Israel con que ahora era el momento. Así pues, ¿no ha llegado todavía el momento para Nagorno Karabaj, para Kosovo, para el pueblo saharaui? ¿Su política exterior se decidirá a golpe de momentos? Miren, lo que sí realmente era un momento único era la cumbre, esa cumbre de Barcelona para encontrar soluciones a corto plazo que son necesarias: el retorno de rehenes en condiciones, el alto el fuego definitivo.”
“Primero, no es la primera vez que las decisiones en política exterior del presidente provocan que un país llame a consultas a su jefe de misión diplomática. Ya lo hizo en Argelia el año pasado cuando España apoyó al plan autonomista del Reino de Marruecos respecto al Sáhara Occidental, obviando todas las resoluciones de Naciones Unidas que reconocen su derecho de autodeterminación. Segundo, ya que se está considerando reconocer al Estado palestino, ¿va a tomar también en consideración el reconocimiento de Kosovo? Buena parte de la comunidad internacional lo reconoce, veintidós Estados de la Unión Europea lo han hecho y el Gobierno español tiene relaciones con Kosovo a través de la Unión Europea. ¿Serán motivos suficientes para su reconocimiento o tal vez todavía no es el momento?”
“Se ha esforzado en coincidir con las declaraciones del presidente Sánchez ante el primer ministro en Israel. El incendio estaba servido, y no es un caso aislado en la política exterior. El Partido Popular tampoco puede dar lecciones. Recordemos Perejil, entre otras cosas. Nadie podría interpretar que el Estado español apuesta por el diálogo ni con una solución negociada. Consiguió lo contrario y, evidentemente, no se hicieron esperar las reacciones de Israel llamando a consultas, renunciando a formar parte de ese foro de la Unión por el Mediterráneo y a participar en la cumbre por la paz en Oriente Medio, que era tan importante, que usted mismo ha destacado. Y es que, en términos de ejercicio del derecho a la autodeterminación de los pueblos, este Gobierno sostiene una política un tanto incoherente o errática.”
“O todavía más importante que todo esto, si es posible, ¿colaboró, acaso, a establecer las bases para que toda la comunidad internacional encuentre las respuestas sobre cómo afrontar el día siguiente, el mañana de un imprescindible e inmediato alto el fuego -- 18 of 44 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 5 de diciembre de 2023 definitivo? Señor ministro, usted conoce perfectamente la importancia de la diplomacia como pilar de toda la política exterior, y sabemos que la diplomacia es un pilar para fomentar relaciones internacionales, gestionar la política exterior, tejer confianzas, es decir, lo contrario que hizo el señor Sánchez en la visita a Israel. Conocemos su dilatada experiencia profesional y que es consciente del conflicto diplomático que provocó el señor Sánchez en Israel. Estoy más o menos de acuerdo con sus declaraciones.”
“De hecho, también en nuestro entorno geopolítico muchos coincidiríamos con algunos analistas que están apuntando que no sería prudente descartar la posibilidad de una guerra extendida a toda la región. En esta situación, en este contexto, señor ministro, ¿usted puede realmente defender que el presidente Sánchez en Israel trabajó con las herramientas clásicas de la diplomacia? ¿Sus palabras favorecieron el diálogo o la negociación entre las partes? ¿Ayudó a minimizar las repercusiones humanitarias para con la población civil? ¿Ayudó a avanzar en la consecución de un alto al fuego definitivo?”
“El dolor y sufrimiento de los familiares de las víctimas de las dos poblaciones en su conjunto se ven todavía más aumentados por el miedo a nuevos ataques, bombardeos o por la imposibilidad de poder escapar de la zona de guerra y por las extremas dificultades de recibir una ayuda humanitaria tan necesaria. Un uso de la fuerza contra la población civil jamás es aceptable y en Junts condenamos todos los ataques violentos contra la población civil inocente o que esta sea utilizada también como escudo humano e instamos a que sus responsables sean obligados a rendir cuentas de acuerdo con las normas del derecho internacional humanitario. ¿Y cuál ha sido la gestión del Gobierno español ante esta grave crisis? El impacto de este conflicto ha vuelto a desestabilizar intensamente, como sabemos todos, Oriente Medio.”
“Finalmente, somos favorables a la solución de los dos Estados para resolver pacíficamente el conflicto geopolítico entre Israel y Palestina. Defendemos que es preciso un acompañamiento para alcanzar un acuerdo de paz sostenible en el tiempo; un acuerdo que sea fruto de la negociación, que pasa por que los Estados, conviviendo en paz y en seguridad; una solución que cuenta con el apoyo de las Naciones Unidas y de la mayoría de la comunidad internacional. Pero, en efecto, el impacto humanitario es dramático y cada día que pasa es más desgarrador. Se cuentan por miles las víctimas civiles, tanto palestinas como israelíes.”
“En primer lugar y para ahorrarnos cualquier tipo de equívoco, permítame especificar cuál es el posicionamiento de Junts per Catalunya respecto al actual episodio del conflicto. Lo expresamos recientemente en la declaración de la Junta de Portavoces del Parlamento de Cataluña que adoptamos y que hoy reiteramos y mantenemos inmutable. Junts condena —y hoy lo volvemos a hacer— ese ataque terrorista y nos solidarizamos con todas las víctimas que provocó también con todos los rehenes y sus familias. Es preciso que Hamás libere de inmediato todos los rehenes que siguen secuestrados sin condiciones. Segundo, en Junts reconocemos el derecho de Israel a defenderse de estos ataques indiscriminados, siempre y cuando actúe dentro de los límites que marcan el derecho humanitario y los tratados internacionales.”
“Desde entonces hasta ahora la Comunidad Internacional ha enfilado la mirada hacia Oriente Medio y la diplomacia global ha reaccionado ante esta nueva involución del conflicto palestino-israelí. También lo ha hecho el Gobierno español. Todos sabemos que el mando de la política exterior en circunstancias no bélicas es siempre muy complejo —usted se ha referido a ello, señor ministro—, pero cuando se trata de abordar una situación de guerra se convierte en un asunto extremadamente crítico que requiere de altas dosis de rigor, inteligencia, actitud propositiva y, en general, de respeto, discreción y mucha mucha prudencia. El Gobierno no ha estado a la altura de estas circunstancias y ello explica el porqué de esta comparecencia.”
“Modestament, no penso contribuir a generar soroll i cridòria. Procuro escoltar els crits i els plors de les víctimes, i soc incapaç de distingir la diferència entre el crit i el dolor d’una víctima palestina d’una víctima israeliana, o kurda, o ucraïnesa, o iraniana. Veig que hi ha molts experts que ho han aconseguit. Felicitats. Segur que poden anar a dormir pensant que són al lloc correcte d’aquest conflicte. El millor moment de la guerra no és l’alto al foc i l’armistici, és quan encara no ha començat. I ja l’hem perdut, aquest moment.» Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Gracias, vicepresidenta, señor ministro, señorías. El 7 de octubre de 2023 la organización terrorista Hamás llevó a cabo un ataque masivo contra objetivos civiles y militares en Israel que provocó un gran número, enorme, de víctimas mortales y heridos.”
“I acabo amb una reflexió que va fer el president Puigdemont: «Hi ha víctimes diàries a Ucraïna, al Kurdistan, a l’Àfrica Occidental, però ja no ens indignen tant, perquè en això de les indignacions també hi -- 17 of 44 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 5 de diciembre de 2023 ha modes. Hi ha dones i nenes que són tractades cada dia com esclaves a l’Afganistan. Hi ha dones castigades, detingudes i assassinades a l’Iran perquè es rebel·len contra el règim teocràtic. De tot això en fèiem eslògans, debats, manifestacions, fins que una guerra en substitueix una altra i ens permetem el luxe indecent d’oblidar les que creiem passades perquè la conversa global ha començat a parlar d’una altra cosa que ens captiva més i que, sobretot, genera més clics. La responsabilitat és de cadascú, i que tothom faci el que cregui que ha de fer.”
“Perquè cimeres com aquestes són els espais idonis per bastir noves propostes ambicioses, complexes, que depassen la immediatesa i que aborden solucions definitives, en aquest cas possiblement centrades en l’objectiu fixat a la Resolució 242 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides de treballar una pau justa i duradora mitjançant la finalització de totes les situacions de bel·ligerància o al·legacions de la seva existència, i respectant i reconeixent la sobirania, la integritat territorial i independència política de tots els estats de la zona i del seu dret a viure en pau dins de fronteres segures i reconegudes. I aquesta oportunitat única també es va malbaratar. Potser és que varen pensar que tampoc era el moment.”
“El president Sánchez va justificar la seva actuació a Israel en què ara era el moment, i així doncs no ha arribat encara el moment per Nagorno-Karabaj, per Kosovo, per al poble sahrauí? La seva política d’exteriors es decidirà a cops de moments? Mirin, el que sí era un moment era la cimera, aquesta cimera de Barcelona, per trobar, efectivament, solucions a curt termini que són necessàries, el retorn de tots els ostatges sense condicions, l’alto el foc definitiu, però sobretot era una enorme oportunitat per enfilar solucions a mitjà termini.”
“Segon, ja que s’està considerant, ja que estan considerant reconèixer l’Estat palestí prendrà, ara sí, en consideració el reconeixement de Kosovo? Bona part de la comunitat internacional el reconeix, 22 estats de la Unió Europea ho han fet, i el Govern espanyol té relacions amb Kosovo a través de la Unió Europea. Seran motius suficients per al seu reconeixement o encara no és el moment? Tercer, en quin moment té previst condemnar amb contundència, no amb la boca petita, el drama humanitari al corredor de la Xina Nagorno-Karabaj? On els recordo que hi ha una guerra i s’hi ha practicat una neteja ètnica del poble armeni. O encara no és el moment? Respecten el dret a l’autodeterminació només a temps parcial?”
“I òbviament, no es van fer esperar les reaccions d’Israel cridant l’ambaixador a consultes i especialment renunciant a formar part d’aquest fòrum de la Unió del Mediterrani i a participar a la Cimera per la Pau a l’Orient Mitjà que trobava vostè tan important i que ha destacat. I és que en termes d’exercici del dret d’autodeterminació dels pobles, aquest Govern sosté una política una mica incoherent o bastant erràtica. Primer, no és la primera vegada que les decisions en política exterior del president provoquen que un país cridi a consultes el seu cap de missió diplomàtica. Ja ho va fer Algèria l’any passat quan Espanya va donar suport al pla autonomista del Regne del Marroc respecte al Sàhara Occidental, obviant totes les resolucions de Nacions Unides que reconeixen el seu dret d’autodeterminació.”
“Senyor ministre, precisament tots que coneixem la seva dilatada experiència professional, sabem que vostè és conscient de l’incendi diplomàtic que va provocar el president Sánchez allà a Israel, s’estigui més o menys d’acord amb les seves manifestacions. És forçat coincidir amb les declaracions del president Sánchez davant del primer ministre d’Israel l’incendi diplomàtic estava servit, incendi que no és cap novetat ni cas aïllat en la política d’exteriors espanyola, perquè el PP no està per donar gaires lliçons tampoc. Recordem només l’Aznar de les Açores o el ridícul amb Perejil. En fi, amb les inoportunes declaracions del president, ningú podria interpretar que l’Estat espanyol aposta pel diàleg ni per una solució negociada. Va aconseguir tot el contrari.”
“Va ajudar a avançar en la consecució d’un alto al foc definitiu? O encara més important que tot això, si pot ser: va col·laborar a bastir les bases per tal que tota la comunitat internacional trobi la resposta sobre com afrontar l’endemà d’un imprescindible alto foc definitiu? Senyor ministre, vostè coneix perfectament la importància de la diplomàcia com a pilar de tota la política exterior, i sap que actuar amb diplomàcia implica fomentar relacions amistoses, minimitzar friccions, aportar solucions, travar confiances. És a dir, fer exactament el contrari del que va fer el president Sánchez en la seva visita a Israel.”
“I instem que els seus responsables siguin obligats a retre’n comptes d’acord amb les normes del dret internacional humanitari. I quina ha estat la gestió del Govern espanyol davant d’aquesta greu crisi? L’impacte d’aquest conflicte ha tornat a desestabilitzar —tots ho sabem— intensament l’Orient Mitjà. De fet, també el nostre entorn geopolític. Molts coincidiríem amb alguns analistes que estan apuntant que no seria prudent descartar la possibilitat d’una guerra estesa a tota la regió. I en aquest estat de les coses, senyor ministre, vostè realment pot defensar que el president Sánchez a Israel va treballar amb les eines clàssiques de la diplomàcia? Les seves paraules van afavorir el diàleg o la negociació entre les parts? Va ajudar a minimitzar les repercussions humanitàries cap a la població civil?”
“Una solució que compta amb el suport de les Nacions Unides i de la majoria de la comunitat internacional. Però efectivament, l’impacte humanitari és dramàtic i cada dia que passa més i més colpidor. Comptem per milers les víctimes civils, tant palestines com israelianes. El dolor i patiment dels familiars de les víctimes i de les dues poblacions en el seu conjunt encara es veuen més incrementats per les pors a nous atacs, nous bombardejos, per la impossibilitat de poder escapar de la zona de guerra, per les extremes -- 16 of 44 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 5 de diciembre de 2023 dificultats per rebre l’ajuda humanitària tan necessària. L’ús de la força contra la població civil mai és acceptable, i Junts condemnem tots els atacs violents contra la població civil innocent, o que aquesta sigui usada també com a escut humà.”
“Junts vam condemnar, i avui ho tornem a fer, aquell atac terrorista i ens solidaritzem amb totes les víctimes que va provocar, també amb totes les persones segrestades i amb les seves famílies. Cal que Hamàs alliberi d’immediat tots els ostatges que encara reté sense condicions. Segon, Junts reconeixem el dret d’Israel a defensar-se d’aquests atacs indiscriminats, sempre i quan actuï dins dels límits que marquen el dret humanitari i els tractats internacionals. I finalment, som favorables a la solució dels dos estats per resoldre pacíficament el conflicte geopolític entre Israel i Palestina, i defensem que cal un acompanyament per assolir un acord de pau sostenible en el temps. Un acord fruit de la negociació que passa per dos estats convivint en pau i en seguretat.”
“Però quan es tracta d’abordar una situació de guerra es converteix en un assumpte extremadament crític que necessita d’altes dosis de rigor, intel·ligència, actitud propositiva i, en general, de respecte, discreció i molta, molta prudència. El Govern no ha estat a l’alçada d’aquestes circumstàncies, i això explica el perquè d’aquesta compareixença. En primer lloc, i per estalviar-nos qualsevol tipus d’equívoc, deixin-me especificar quin és el capteniment de Junts per Catalunya respecte a l’actual episodi del conflicte. El vam expressar ben recentment en la declaració de la Junta de Portaveus del Parlament de Catalunya que vàrem bastir i que avui reiterem i mantenim immutable.”
“Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda, vicepresidenta, senyora vicepresidenta, senyor ministre, senyories. El 7 d’octubre de 2023 l’organització terrorista Hamàs va executar un atac massiu contra objectius civils i militars a Israel que va provocar un gran, enorme, nombre de víctimes mortals i ferits. D’aleshores ençà, la comunitat internacional ha girat la mirada cap a l’Orient Mitjà i la diplomàcia en global ha reaccionat davant d’aquesta nova involució del conflicte israelopalestí. I també ho ha fet el Govern espanyol. Tots sabem que el comandament de la política exterior en circumstàncies no bèl·liques és sempre molt complex. Vostè s’hi ha referit, senyor ministre.”