Marta Madrenas i Mir
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“Sàpiga que el TEDH —cas Müdür Duman contra Turquia— va concloure que mostrar una bandera forma part de la llibertat d’expressió, garantida per l’article 10 del Conveni Europeu dels Drets Humans. Prohibir-ne l’exhibició constitueix una restricció flagrant de la llibertat d’expressió.”
“Por eso también le pregunto: ¿El presidente Illa le llamó y le exigió explicaciones de lo que pasó? ¿Le preguntó quién y por qué se había dado la orden de expulsar a los cantores del interior de la Sagrada Familia?”
“De hecho, viendo todos los casos de corrupción que envuelven a su Gobierno, entiendo que quiera estar a buenas con la Policía, quizás esa es la razón de que no solo no haya dicho que no se actuó correctamente ―de hecho, ilegalmente―, sino que además les ha felicitado. Es un escándalo.”
“Per això el dret internacional és molt clar: La llibertat és la regla i la seva limitació, l’excepció, i només es pot limitar-la en supòsits absolutament excepcionals i quan sigui estrictament necessari i òbviament, proporcionat. I aquí no es donaven cap d’aquests supòsits.”
“Cataluña y España son dos naciones diferentes, con lengua, instituciones y proyectos políticos y sociales diferentes, y precisamente porque son dos naciones diferentes, nosotros no tenemos ningún proyecto para España, ni queremos formar parte de ella, ni queremos ni reclamamos decidir el futuro de los españoles.”
“Por eso, a Junts nos preocuparon especialmente las declaraciones del conseller Dalmau, del Govern de Illa. Afirmó que la libertad de expresión está muy bien, pero que nadie debería ―atiéndanme― ejercerla siempre y en cualquier sitio, cada cosa en su momento. Pero es que es absolutamente al revés, señor Marlaska.”
The complete record
Every one of 1,189 lines we hold for Marta Madrenas i Mir, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 17 of 24.
“Ese texto parcialmente inconstitucional que fue incorporado al texto refundido es el que hoy se plantea para su modificación. Ni cuando presentamos la enmienda a la totalidad ni hoy nos centramos en la oportunidad o no de las medidas propuestas, sino que hoy, como entonces, nos centramos en los títulos competenciales. Desde nuestro punto de vista, es una extralimitación utilizada con demasiada frecuencia, y nosotros no podemos aceptar el hecho de que se justifique que el Estado tiene competencias en exclusiva en este ámbito, acudiendo a artículos como el 149.1.13ª de la Constitución, que habla de que el Estado tiene competencias cuando, de hecho, se trata de la reglamentación de las condiciones básicas que garantizan la igualdad de todos los españoles en el ejercicio de los derechos y en el cumplimiento de los derechos constitucionales.”
“Sabrán seguro que cada vez que se desarrolla normativa específica en el ámbito que nos ocupa, estas normas han sido objeto de dictámenes por parte del Consejo de Garantías Estatutarias de Cataluña. Esos dictámenes han incluido que los preceptos dictaminados vulneraban las competencias de la Generalitat en materia de vivienda, ordenación territorial y urbanística, etcétera, todas aquellas normas esenciales que están reguladas en el estatuto de autonomía. Por último, hubo que sustituir esa reglamentación prevista y se previó un nuevo marco normativo en este ámbito. De nuevo, esos cambios fueron sometidos al dictamen del Consejo de Garantías Estatutarias de Cataluña, e incluso el Tribunal Constitucional declaró su parcial inconstitucionalidad.”
“Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Buenas tardes, señorías. Nuestra postura hoy, como siempre, será la defensa de Cataluña, de nuestra gente, de nuestras instituciones y de nuestras competencias, y para ello es necesario que se impida encotillar aquello en lo -- 27 of 66 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 25 de febrero de 2025 que Cataluña tiene plena soberanía para cada norma que pueda nacer de este Parlamento. De hecho, esta propuesta es idéntica, menos en el artículo cuarto, al proyecto de ley de abril pasado, que tuvo que ser retirado por falta de apoyo. Ya saben que Junts per Catalunya presentó una enmienda a la totalidad, y nuestra enmienda solo dejaba clara la invasión de competencias catalanas por la siempre infalible voluntad intervencionista del Estado.”
“Però el que s’està proposant, al nostre entendre, no és adaptar-se al règim de distribució competencial que s’havia vulnerat, que és el que hauria d’haver estat, sinó fer aquelles modificacions precises perquè ara el Tribunal Constitucional ja sí que ho tingui molt més difícil pronunciar-se en aquest sentit en una propera ocasió. És a dir, estem davant d’un perfeccionament i d’una sofisticació de la vulneració competencial. És un que surja el efecto sin que se note el cuidado. En definitiva, podríem estar d’acord, ho sap, senyora Vaquero, en propostes que avui formulen en aquesta proposició, però el que nosaltres defensem és que aquestes propostes es debatin i decideixin allà on toca, que és al Parlament de Catalunya i no aquí. La raó és ben lògica. A Catalunya tenim, la volem exercir i ho farem, competència exclusiva en aquesta matèria.”
“I això darrer és el que explica el que Junts farem avui: evitar legitimar i votar cap norma de l’Estat que tingui cap tipus d’afectació a matèries qualificades d’exclusives de Catalunya que les vinguin a condicionar sota cap justificació, tampoc la de la seguretat jurídica. I encara més, fixin-se bé, a nosaltres ens crida l’atenció que la justificació d’aquesta llei sigui també la d’adequar-se a diferents pronunciaments del Tribunal Constitucional que, mitjançant diverses sentències, com he dit, va advertir que la regulació imposada per la normativa de la Llei del sòl anterior no respectava la distribució de competències.”
“S’havia constatat durant anys, i en tots els àmbits, el relativisme competencial consistent en el fet que en tot allò que li corresponia exclusivament a Catalunya també hi podia intervenir a l’Estat. La sentència del Constitucional del 2010, saben bé, s’ho va carregar. El Constitucional va venir a dir: «Senyors catalans, allà on el seu Estatut diu competència exclusiva, han de llegir amb el permís de l’Estat espanyol». I ens varen donar una lliçó que portem gravada a foc: una competència autonòmica exclusiva només ho podrà ser si no hi ha cap norma estatal que la condicioni ni mínimament.”
“En el preàmbul també hi consta una consideració del Tribunal Constitucional que argumenta que la competència autonòmica exclusiva sobre urbanisme ha d’integrar-se sistemàticament amb aquelles altres estatals que, si bé de cap manera podrien legitimar una regulació general respecte al règim jurídic del sòl, etc. Aquest paràgraf, per a nosaltres, condensa allò que Junts per Catalunya combatem: la idea que Catalunya, en realitat, no pot tenir cap competència exclusiva de veritat, perquè pel damunt, amb una posició de superioritat, hi ha un Estat que al final sempre podrà acabar decidint tot allò que li vingui de gust en base a aquells articles que ja ha dit el 149.1.13a de la Constitució. Mirin, amb l’Estatut del 2006, l’Estatut d’autonomia del 2006, es va proposar el blindatge de les competències catalanes.”
“I sí, sabem que en ocasions sí, senyora Vaquero, hem d’abordar solucions amb pragmatisme, és així, però això no ha d’implicar en cap cas que renunciem al que defensem Junts per Catalunya. No podem validar reformes furtives del nostre sistema competencial, encara que es fonamentin en temes de seguretat jurídica, perquè fer-ho, de fet, implica obrir la porta a aquells que malden per l’eliminació de les autonomies i de la capacitat legislativa dels nostres parlaments. La cerca de la seguretat jurídica no pot fonamentar un model homogeneïtzador.”
“Escolti, diu que tenen competències d’urbanisme? O d’ordenació territorial? O d’habitatge? Per què hem d’anar a pescar aquests articles de la Constitució per fer encabir? Nosaltres no ho podem compartir, perquè no és certa l’afirmació que es fa al preàmbul per justificar aquesta competència exclusiva estatal. No és certa. Aquestes competències són, pel que respecta a Catalunya, del Parlament de Catalunya. Junts per Catalunya en aquest hemicicle ens sentim responsables de vetllar per les competències catalanes. De fet, ja saben vostès que el nostre objectiu, de fet, és exercir- les totes, però en tant no sigui així, estarem sempre vigilants per tal que no se’ns n’arrabassi cap. I, per això, no tindria cap sentit que avui nosaltres contribuíssim a validar patrons legislatius recentralitzadors i amb caràcter restrictiu cap a les autonomies.”
“Aquell text parcialment inconstitucional que va ser incorporat al text refós, que és el que avui es porta a modificació. -- 26 of 66 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 25 de febrero de 2025 Ni quan vam presentar l’esmena a la totalitat ni avui ens centrarem en l’oportunitat o no de les mesures proposades, sinó que ens vam centrar, com també farem avui, en els títols competencials. Des del nostre punt de vista, és una extralimitació usada massa sovint i que nosaltres no podem acceptar el fet de justificar que l’Estat té competència exclusiva en aquest àmbit, acudint a aquests articles 149.1.13a de la Constitució, que parla sobre que sí que té competències l’Estat quan es tracta de la regulació de les condicions bàsiques que garanteixen la igualtat de tots els espanyols en l’exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals.”
“Segur que saben que, cada cop que s’ha desenvolupat normativa específica sobre l’àmbit que ens ocupa, dites normes han estat objecte de dictàmens per part del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya. Dictàmens que han conclòs que els preceptes dictaminats vulneraven les competències de la Generalitat en matèria d’habitatge, d’urbanisme, d’ordenació territorial, així com de procediment administratiu en aquelles normes que són substancials, pròpies, regulades a l’Estatut d’autonomia català. Finalment, es va haver de substituir la regulació prevista i es va establir un nou marc normatiu en aquest àmbit i, novament, aquells canvis van ser sotmesos al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, i fins i tot el Tribunal Constitucional en va declarar parcialment la seva inconstitucionalitat.”
“Moltes gràcies, senyora presidenta. Bona tarda a totes les senyories. La nostra posició avui, com sempre, serà la de la defensa de Catalunya, la nostra gent, les nostres institucions i les nostres competències. I, per fer-ho, és necessari que s’impedeixi encotillar allò en què Catalunya té plena sobirania per cap norma que pugui néixer d’aquest Parlament. Aquesta proposició, de fet, tots ens hi hem referit. És bàsicament idèntica, excepte l’article 4, del projecte de llei de l’abril passat, projecte que va haver de ser retirat al darrer moment per manca de suport. I ja saben que Junts per Catalunya hi vam registrar una esmena a la totalitat. La nostra esmena feia únicament palesa la invasió de competències catalanes per la sempre infal·lible voluntat intervencionista estatal.”
“Para nosotros es un problema grave y creemos que hay que revertirlo. Por ejemplo, este es uno de los motivos ―hay otros, que ya los abordaremos― que justifican que se tramite con celeridad la ley contra las okupaciones que Junts per Catalunya hace poco ha registrado. Y, sinceramente, esperamos, les pedimos y estamos abiertos a todas las propuestas de enmienda que sean necesarias para conseguir el mayor consenso posible. Muchas gracias. -- 60 of 65 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 19 de febrero de 2025”
“Me gustaría comentar uno de los efectos menos tratados en cuanto a las okupaciones y respecto del que para nosotros, para Junts per Catalunya, supone un agravio importante no poder dar solución, y es que las okupaciones impiden que las Administraciones catalanas y las entidades sociales puedan gestionar viviendas que estarían vacías para destinarlas a familias vulnerables, tal y como permite nuestro derecho respecto a la vivienda. Nosotros estamos totalmente colapsados en Cataluña, y los que siguen cumpliendo todos los protocolos, todas las personas vulnerables que siguen los protocolos que se les dicta por parte de la Administración a menudo se quedan sin solución, porque los inmuebles que se podrían adjudicar a las personas vulnerables legalmente están okupados ilegalmente.”
“En todo caso, respecto a su propuesta concreta, hay diferentes puntos que invaden claramente nuestro estatuto de autonomía y, por lo tanto, nuestras competencias, las propias de la Generalitat de Catalunya en materia de urbanismo, en materia de vivienda y también de procedimiento administrativo en nuestro derecho sustantivo. Por otro lado, hacen ustedes una propuesta concreta sobre el IVA. Bueno, nos gustaría una propuesta global, creemos que es necesaria una propuesta global, no solo de una parte. En cuanto al fomento de los avales a la compra, nosotros coincidimos, estamos de acuerdo. Y, finalmente, respecto al tema de las okupaciones, efectivamente, en Cataluña es el problema más grave; no, discúlpeme, en Cataluña es un problema grave, y posiblemente no es extrapolable a otras partes de territorios españoles.”
“En todo caso, sí tengo que insistir en que, efectivamente, algunas decisiones del actual Gobierno han empeorado aún más la situación del acceso a la vivienda, con mucha improvisación y rectificaciones bastante continuas, y, lejos de destinar más presupuestos potentes y sostenibles, se han dedicado a derivar las responsabilidades a todo el mundo, sobre todo a la parte privada, no solo en la construcción de viviendas ―que también―, no solo en términos de desarrollo urbanístico ―que también―, sino incluso en la protección, en la preservación de los derechos referentes a la vulnerabilidad, que han traspasado a la propiedad privada, a su costa, y todas estas turbulencias están resultando contraproducentes y la ciudadanía ―todos lo vemos cada día― está mucho más preocupada y mucho más frustrada con este tema.”
“Hablan de subir porcentajes en un 10 %, sí, están en 1400 millones, pero aún están muy lejos de esos 10 000 millones de euros que hace años se estaban destinando a estas políticas, y ello por no hablar también, señoría, de la desaparición de los programas de construcción y financiación del plan estatal de la vivienda. Este también es un hito suyo que consiguieron…, en fin.”
“Y, sí, el Gobierno PSOE-SUMAR ha tomado algunas malas decisiones, pero ustedes tampoco son ajenos a la situación actual. Hoy el presupuesto del Estado destinado a la vivienda es vergonzoso, está muy por debajo de lo que las necesidades reales de la ciudadanía suponen. Todos los expertos consultados han coincidido en ello, pero esa infrafinanciación es una consecuencia directa también ―y no lo podemos obviar― de los recortes del PP en su momento. De 10 000 millones de euros del Plan Estatal de Vivienda 2009-2012, lo pasaron ustedes a 1200 millones en el plan 2013-2017, y, es cierto, ahora el PSOE y SUMAR lo han mantenido aquí.”
“Per això, per exemple, per aquest motiu, aquest és un dels motius, n’hi ha d’altres, ja ho abordarem, que justifica que es tramiti amb celeritat la llei contra les ocupacions que Junts per Catalunya fa poc hem registrat i, sincerament, esperem i els hi demanem, i estem oberts a totes les proposicions d’esmena que siguin necessàries per aconseguir el major i més ampli consens possible. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenos días a todos. En su moción hablan del fracaso de la política del Gobierno en vivienda y dicen que es evidente y manifiesto; cierto. Desde que el presidente Sánchez llegó a la Moncloa dicen que la vivienda ha pasado de ser el decimosexto problema más importante para la ciudadanía al primero, y no les puedo quitar razón, la tienen.”
“Les meses d’emergència a Catalunya estan absolutament col·lapsades i aquells que segueixen fent i complint tots els protocols, les persones vulnerables que segueixen els protocols que se’ls dicta per part de l’administració, sovint es queden sense cap solució perquè els immobles que podrien ser adjudicats -- 59 of 65 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 19 de febrero de 2025 a les persones vulnerables legalment, estan ocupats il·legalment. Això, per nosaltres, és un problema greu i creiem que s’ha de revertir.”
“Finalment, respecte al tema de les ocupacions que, efectivament, a Catalunya és el problema més greu, que, no disculpin, no, a Catalunya és un problema greu i que, possiblement, no és extrapolable a d’altres parts que siguin del territori espanyol. M’agradaria comentar un dels efectes menys comentats respecte a les ocupacions i que, per a nosaltres, per Junts per Catalunya, suposa un greuge molt important no poder-hi donar solució. I és que les ocupacions impedeixen que les administracions catalanes i les entitats socials puguin gestionar habitatges que serien buits per destinar-los a famílies vulnerables, tal com permet la nostra llei pel dret a l’habitatge.”
“En tot cas, i respecte a la seva proposta concreta, hi ha diversos punts que envaeixen clarament el nostre Estatut d’Autonomia, per tant, les nostres competències, les competències pròpies de la Generalitat de Catalunya, en matèria d’urbanisme, en matèria d’habitatge i també de procediment administratiu en el nostre propi dret substantiu. Per altra banda, fan una proposta concreta sobre l’IVA. Home, ens agradaria una proposta global. Creiem que caldria una proposta global, no només un pedaç. En tot cas, respecte al foment de l’estalvi, els avals a la compra, nosaltres hi coincidim, hi estem d’acord.”
“Però, en tot cas, sí que he d’insistir que, efectivament, algunes decisions de l’actual govern, doncs, han empitjorat més la situació de l’accés a l’habitatge, amb força improvisacions i amb rectificacions bastant contínues. I lluny de destinar més pressupostos, pressupostos potents i sostinguts, s’han dedicat a derivar les responsabilitats a tort i a dret, sobretot a la part privada. No només en la construcció d’habitatges, que també, no només en termes de desenvolupament urbanístic, que també, sinó, fins i tot, en la protecció preservació dels drets de la vulnerabilitat, que l’han traspassat a la propietat privada i a la seva costa. Totes aquestes turbulències estan resultant ben contraproduents i la ciutadania, la veritat, i ho veiem tots, cada dia està molt més preocupada i molt més frustrada amb aquest tema.”
“Tots els experts consultats hi han anat coincidint, però aquest infrafinançament és conseqüència directa també, i no ho podem obviar, de les retallades del PP en el seu moment, de 10000 milions d’euros del Pla Estatal d’Habitatge de 2009-2012, ho van passar vostès a 1200 milions al Pla 2013-2017. I és cert, ara el PSOE i SUMAR l’han mantingut aquí. Parlen d’apujar percentatges del 10 %. Sí, estan a 1400 milions, però estan molt lluny dels 10000 milions d’euros que fa anys s’estava destinant a aquestes polítiques. Per no parlar també, senyoria, de la desaparició dels programes de construcció i finançament del Pla Estatal de l’Habitatge. Aquesta també és una fita de vostès, que van aconseguir, en fi.”
“Gràcies. Bé, doncs molt bon dia, molt bon dia a tothom. Gràcies, presidenta. Diuen a la seva moció, parlen sobre el fracàs de la política del govern en habitatge, i diuen que és evident i manifest. Cert. Des que el president Sánchez va arribar a la Moncloa, diuen, l’habitatge ha passat de ser el setzè problema més important per a la ciutadania al primer. No els hi puc treure la raó, la tenen. I, sí, el govern PSOE-SUMAR, doncs, ha pres algunes males decisions, però vostès no en són aliens tampoc, a l’actual situació. Avui, el pressupost de l’Estat destinat a l’habitatge és vergonyosament molt per sota del que les necessitats reals de la ciutadania demanden.”
“Creemos que hay que actuar con mucho más rigor, con datos ciertos, sin inventos, teniendo las lecciones aprendidas de aquello que ya hemos conocido en otros episodios y que ha resultado, como decía antes, un fracaso estrepitoso. Dejen de provocar más turbulencias, por favor, porque eso también crea alarma: esos mensajes tan poco pedagógicos que están difundiendo ustedes. Dejen de provocar turbulencias y todos juntos hagamos propuestas realistas, equilibradas y, sobre todo, útiles, porque la gente no busca proclamas propagandísticas, busca soluciones. Muchas gracias.”
“Decía también que se eliminaba el alquiler indefinido porque toda una generación de jóvenes se había encontrado con dificultades enormes para acceder a la vivienda. ¿Es eso lo que ustedes pretenden? Porque los jóvenes también tendrían que conocer esa propuesta. Vuelvo al principio. En fin, entiendo la frustración que tienen ustedes y que tenemos todos al no encontrar soluciones a este problema. La frustración tendría que ser más importante, en cualquier caso, para los del Gobierno; mucho más intensa para los que están en el Gobierno. De las medidas estrambóticas, como las que ustedes nos proponen hoy aquí ―y mal formuladas, mal redactadas― que poco a poco se han ido poniendo en práctica, ya se van viendo los fallos. Yo creo que tenemos que actuar.”
“¿Y todas esas entidades, organizaciones sociales del tercer sector que se están peleando cada día para poder facilitar vivienda asequible a los conciudadanos de nuestro país, de Cataluña, por ejemplo? Esos, como no es para ellos, pues nada, que no compren nada. ¡Estarán muy contentos con esa propuesta! Acabo. Que los alquileres sean indefinidos. Es cierto, ustedes son mucho más jóvenes que yo, pero tienen que saber que eso es algo que ya hizo el régimen franquista y que, siete años después de aprobarse la Constitución, hubo un decreto, el famoso decreto Boyer, que se tuvo que deshacer de aquel desastre. En la exposición de motivos de ese decreto se decía que el alquiler indefinido creó dos décadas enteras de reducción hasta la eliminación de la oferta de alquileres.”
“-- 42 of 55 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 18 de febrero de 2025 Me voy a referir a algunas de las propuestas a las que tendré tiempo de referirme. Primero, proponen rebajar la cuantía de todos los alquileres, ¡hala!, un 40 %. ¿Por qué un 40 %? ¿Por qué no un 50 %, como proponía esa asociación? ¿O un 20 o un 10 o un 75 %? No sé, no se justifica. Un 40 no es poco, en cualquier caso. Están ustedes proponiendo una expropiación encubierta, una expropiación indirecta de las rentas de centenares de miles de ciudadanos que tienen una vivienda alquilada. Una expropiación encubierta, eso sí, sin compensación, sin nada. Todo muy legal y muy justo. Segunda propuesta que hacen o bien otra de las propuestas: prohibir la compra de vivienda para finalidades diferentes del domicilio del que lo adquiere o de sus familiares directos. Perfecto.”
“¿Se lo han estudiado en serio ustedes todo esto o vienen a hacer proclamas propagandísticas? Yo tengo que decir que estoy un poco de acuerdo con lo que ha dicho el compañero del PSC, porque parece que han hecho esta propuesta para quedar bien con esta asociación más que para que salgan bien las cosas. En cuanto al rigor ―lo repito―, los expertos coincidieron en muchísimos aspectos y en muchísimas propuestas. Por ejemplo, inversiones robustas y continuas en cuanto a la vivienda, y de esto ustedes no dicen nada. Parece que no les interese que se destinen cantidades importantes para estas políticas. También hay muchos de ellos que han hablado de que era preciso aportar estabilidad y seguridad en este sector, que no admite turbulencias, que no admite elementos inseguros, y vemos que esta propuesta va en la dirección contraria.”
“Por eso, es imprescindible trabajar ―lo he dicho miles de veces― con rigor y seriedad, por una parte; y, por otra, dejarse la piel en ello. Ustedes hoy, con su propuesta, no han hecho ni una cosa ni otra. Lo siento mucho. ¿Por qué digo que no se han dejado la piel? Porque, después de haber escuchado toda una lista larguísima de expertos y expertas en términos de vivienda en la Comisión de la Vivienda, ustedes no se han mojado demasiado con su propuesta; se han limitado a copiar, incluso con algún error, la propuesta de una única asociación de las decenas de expertos que han comparecido, y no dicen nada, ni una palabra, de todo el resto de las decenas de expertos que han propuesto medidas completamente diferentes de las que ustedes aportan. Entonces, no sé.”
“Por eso es un tema diáfano, es un problema que tenemos encima y, lo que es peor, con algunos inventos estrambóticos que se han hecho últimamente, esto no solo afecta a los colectivos más vulnerables ―que ya era gravísimo, ya era muy grave que las personas más vulnerables no gozaran de la protección que merecen―, sino que, además, se han conseguido universalizar los problemas del acceso a la vivienda. Todo el mundo tiene problemas en cualquier lugar, de cualquier clase; menos los ricos, claro. Nadie ―y menos yo― propondría que se abandonaran sus postulados ideológicos, obviamente, pero hay ocasiones ―y creo que esta es una de ellas― en las que, posiblemente, hay que superar estos posicionamientos ideológicos si se quieren aportar soluciones que sean útiles para resolver el problema y, por lo tanto, útiles para las personas.”
“Sin embargo, también es cierto que, lejos de ir a mejor, estos últimos años, estos últimos cinco o diez años cada vez empeoran más las cosas. Seguramente, por estas propuestas últimas, que son más ideológicas que útiles. Yo creo que si les preguntáramos a los ciudadanos si en los últimos diez años hemos mejorado en las políticas de vivienda, de acceso a la vivienda coincidirán en que no. Hay políticas de vivienda relativas a la venta que también nos dirían que no han mejorado.”
“Deixin de provocar turbulències i tots plegats, tots plegats, fem propostes realistes, equilibrades i sobretot, útils perquè la gent no busca proclames propagandístiques, sinó que busca solucions. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Muy buenas tardes a todos. Hoy, señora Belarra, hemos estado hablando mucho tiempo, esta mañana también todos los miembros de la Comisión de Vivienda, y seguimos esta tarde con más. Seguramente, muchos estarían de acuerdo en que ni las okupaciones son un problema para la vivienda, ni los rentistas tampoco lo son. Son muchos, variados y complejos los problemas que vivimos ahora en la vivienda. Últimamente, es cierto que en este hemiciclo en las comisiones hablamos mucho de ello. Todos sabemos de la gravedad de este problema.”
“Home, la frustració hauria de ser més important per a aquells que estan en el govern, molt més intensa per a aquells que estan al govern i les mesures estrambòtiques com les que vostès avui aquí proposen i mal formulades, mal formulades, doncs les que de mica en mica s’han anat implementant, doncs ja es van veient fallides. Nosaltres creiem que cal actuar amb més rigor, amb dades certes, sense fer invents, tenint apreses les lliçons del que hem viscut en anteriors episodis i que han resultat, com el que deia, un estrepitós fracàs, no? Deixin de provocar més turbulències, si us plau, perquè també crea alarma aquests missatges tan poc pedagògics que vostès estan escampant.”
“Però bé, han de saber que això ja ho va fer el règim franquista i que set anys després d’aprovar-se la Constitució, -- 41 of 55 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 18 de febrero de 2025 amb un decret que és el famós i conegut decret Boyer, es va haver de desfer aquell desastre. Deia la mateixa exposició de motius del decret que el lloguer indefinit va crear dues dècades senceres de reducció fins a l’eliminació de l’oferta en el lloguer. I deia també que es va eliminar el lloguer indefinit perquè tota una generació de joves es van trobar amb unes enormes dificultats per accedir a l’habitatge. És això el que vostès pretenen? Perquè els joves també se n’haurien d’assabentar de la seva proposta. En fi, tornant al principi, entenc la frustració de vostès i de tots per no trobar solucions reals a aquest problema.”
“Una expropiació encoberta, això sí, sense just preu, ni compensació ni res. Tot molt legal i molt just. Segona proposta que fan. O una altra de les propostes. Prohibir la compra d’habitatge per finalitats diferents del domicili de l’adquirent o dels seus familiars directes. Perfecte. I totes aquestes entitats, organitzacions socials del tercer sector que s’estan barallant cada dia per poder facilitar habitatge assequible als ciutadans del nostre país de Catalunya, per exemple. Aquests, com que no és per ells, doncs res, que no adquireixin res. Perfecte, estaran contents amb aquesta proposta. I acabo. Els arrendaments siguin indefinits. Però vostès, és cert, són molt més joves que jo.”
“Em sembla que no els interessa que es destinin quantitats importants per destinar a aquestes polítiques. Com també moltíssims d’ells parlaven que calia aportar estabilitat i seguretat en tot aquest àmbit, que aquest àmbit no admetia turbulències, no admetia inseguretats. I òbviament, aquesta proposta ja es veu que va en direcció contrària. Em referiré a algunes de les propostes, les que tingui temps de referir-me. Primer proposen rebaixar la quantia de tots els lloguers actuals. Així, un 40 per cent. Per què un 40? I no un 50 com de fet proposava aquesta associació, o un 20, un 10 o un 75? No ho sé, no ho justifiquen. No ho sé. No s’hi posen per poc, en tot cas. Un 40. És a dir, estan proposant una expropiació encoberta o una expropiació indirecta de les rendes de centenars de milers de ciutadans que tenen un habitatge arrendat.”
“S’han limitat a copiar, i encara amb algun error, la proposta d’una única associació de les desenes d’experts que van comparèixer. I no diuen res. Res, ni una paraula de tota la resta, desenes d’experts que proposen mesures completament diferents de les que avui aporten vostès, no? Llavors no sé, realment s’ho estan mirant de debò, tot això? O venen aquí a fer proclames propagandístiques? Jo he de dir que estic una mica d’acord amb el que acaba de dir el company del PSC, perquè sembla més feta aquesta proposta per quedar bé amb aquesta associació que no pas perquè vagi bé. Respecte a treballar amb rigor, ho repeteixo. Els experts coincidien en moltíssims aspectes i amb moltíssimes propostes, des d’inversions robustes i continuades en termes d’habitatge. Vostès això res.”
“I escoltin que ningú, i menys jo, proposaria que abandonessin els seus postulats ideològics, òbviament, però de vegades, i aquesta crec que n’és una, possiblement sí que s’han de superar aquests posicionaments ideològics si es volen aportar solucions útils, útils per resoldre el problema i, per tant, útils per a la gent. I per fer-ho és imprescindible treballar, ho he dit moltes vegades amb dades i amb rigor, per una banda, i deixar-s’hi la pell. I a la proposta d’avui vostès no han fet ni una cosa ni l’altra. Em sap greu. Respecte a deixar-se la pell. Per què ho dic? Doncs perquè després d’haver escoltat una llista enorme d’experts i expertes en temes d’habitatge a la Comissió d’Habitatge, doncs vostès no s’hi han escarrassat gens amb la seva proposta.”
“Perquè jo crec que si preguntéssim als ciutadans si els darrers deu anys hem millorat en polítiques d’habitatge i d’accés al lloguer, coincidiríem que no. I en polítiques d’habitatge relatives a la venda també coincidiríem que no. Per tant, crec que aquest tema és diàfan i que el problema el tenim i el tenim a sobre. I el que és pitjor, és que amb alguns d’aquests invents estrambòtics que s’han fet darrerament, això ara ja no només afecta els col·lectius més vulnerables, que ja era gravíssim. Era gravíssim que la gent més vulnerable no pogués tenir la protecció que es mereix. És que ara, a sobre, s’ha aconseguit universalitzar els problemes d’accés a l’habitatge. Ara ja els tenen tothom, d’arreu, de qualsevol classe, excepte els rics, és clar.”
“Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda a tothom. Avui, senyora Belarra, hem estat parlant molta estona, al matí també, tots els membres de la Comissió d’Habitatge. Avui i aquesta tarda, doncs seguim amb més. No, segurament molts estaríem d’acord que ni les ocupacions són un problema per l’habitatge ni els rendistes tampoc. Són molts i variats i complexos els problemes que tenim actualment en habitatge i darrerament és cert que en aquest hemicicle les comissions en parlem molt. Tots sabem la gravetat d’aquest problema, però també és cert que, lluny de millorar aquests darrers anys, cinc o deu anys, de fet cada cop està empitjorant molt més, segurament degut a aquestes propostes darreres que són més ideològiques a vegades que no pas útils.”
“Tercer estadio: entrar y corromper a las instituciones y es a lo que me refería hoy, estamos en el tercer estadio. Por favor, usted es muy inocente, y esto sería muy peligroso, o es imprudente al negarlo porque, cuando se niegan las evidencias, muy difícilmente se van a afrontar. Usted ha dicho antes: este es un tema muy complejo, difícil, de acuerdo, sí, creo que puedo entenderlo si usted me lo explica. Le repetimos que creemos que debería existir un organismo autónomo que vigilara las actuaciones e hiciera el seguimiento de los cuerpos policiales y que diera más fuerza, más empuje a la Fiscalía antinarco, porque solo tienen once o doce fiscales y un jefe, creo, y con esto no es suficiente. Deben potenciar este organismo, que tengan relaciones potentes con sus homólogos de los Estados europeos. Esto es todo. Muchas gracias.”
“Respecto a la corrupción policial relacionada con el narcotráfico, no le estoy contando nada nuevo. Usted no se sentía interpelado por lo que yo estaba diciendo de que nos estamos acercando a ser considerados un narco-Estado y usted ha dicho un no gestual muy claro. Seguro que usted lo sabe, porque lo sabe todo el mundo que entiende un poco del tema y estoy convencida de que usted conoce los famosos tres estadios para ser considerado un narco-Estado: el primero, implantación logística en el territorio; no me va a decir que no tenemos narcopisos, casas narco, hay muchísimas en todo el territorio del Estado. Segundo estadio: captación de personal variado: fontaneros, carpinteros y otros para cuidar el negocio y profesionales para el blanqueo de capitales. ¿Me va a negar que esto no existe?”
“Faltaría más que no lo hicieran, esto no tiene ningún mérito, no se lo puedo reconocer como mérito, porque es su obligación, está legalmente obligado a hacerlo así, y usted lo sabe; no se lo puedo reconocer como un mérito. Faltaría más que no exigiera las responsabilidades que se deben exigir a los profesionales corruptos. Momentos oscuros; no le ha gustado esta palabra «oscuros», porque ha dicho que quizá me debería haber referido a otros años, 2017 o 2018 fueron años muy oscuros para la ciudadanía de Cataluña. Pero ustedes llevan muchos meses esperando a que desclasifiquen documentos importantísimos en comisiones muy relevantes para abrir la verdad a la ciudadanía, y no, ustedes no son transparentes, más bien son oscuros, por lo tanto, me reafirmo.”
“Lo primero que ha dicho es: no voy a sacar pecho con el tema de la corrupción dentro de los cuerpos policiales del Estado relacionados con el narcotráfico, pero lo ha hecho, no solo un poco, son la guía de Europa y espero que lo representantes de los otros seis Estados que están en esa Comisión que usted ha mencionado no estén leyendo las noticias que están siendo publicadas en los medios últimamente, porque pensarán que están en muy malas manos. Ha dicho que ustedes eliminan —en catalán suena un poco extraño— los garbanzos negros de sus organizaciones. Aquí, el negro no le ha parecido mal, antes sí, cuando he hablado de momentos oscuros.”
“També és cert que, després d’aquells fets, la policia espanyola a Catalunya, per als ciutadans catalans hi és bastant sobrera. Lamentable, senyor ministre, que per ciutadans innocents que només volien votar, -- 89 of 109 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 18 de diciembre de 2024 s’utilitzessin els cossos policials espanyols amb una violència injustificable i, en canvi, en aquests casos de flagrant corrupció dels seus cossos policials, s’ho mirin de perfil. I acabo. Per això, i per acabar, deixi’m dir-li, senyor ministre, ja ho veu que fa molt temps que se li ha girat feina. Li recomano que es preocupi i s’ocupi de fer neteja de la corrupció als cossos policials espanyols i, a Catalunya, ens deixin tranquils amb el nostre 112. Moltes gràcies. Señor ministro, buenas tardes de nuevo.”
“Perquè la veritat és que és incomprensible que davant d’aquest panorama no hagi afrontat reformes estructurals ni tampoc hagi actuat amb agilitat i fermesa, les que serien necessàries davant de la magnitud d’aquest problema. El seu ministeri hauria d’establir un sistema robust i autònom per supervisar l’actuació de les forces de seguretat espanyola i, si no ho fa, implica que està permetent que les dinàmiques corruptes continuïn avançant. Durant el procés a Catalunya ja vam comprovar que quan l’Estat espanyol vol, s’organitzen en un vist i no vist actuacions contundents dels cossos policials, sense estalviar res, ni recursos humans, ni econòmics, ni tanta agressivitat i violència gratuïta als ciutadans catalans com els va venir de gust.”
“De fet, en un informe dins l’expedient del cas Ojos de Loco, els investigadors advertien a l’Audiència Nacional que existeix un greu problema de corrupció policial a Espanya. A la mateixa notícia que ho explica apareix un «consultat el Ministeri d’Interior, Interior lo niega». Interior ho nega i així anem. L’estat espanyol ja és considerat un narcoestat, però cap problema, Interior ho nega. Tothom ho ensuma. Tots ho sabem, que aquests casos que s’han conegut òbviament només són la punta de l’iceberg. És impossible el contrari. La situació és molt greu i molt preocupant. La corrupció s’està estenent dins la policia i la Guàrdia Civil com una plaga. Però parem les màquines, és igual. Tothom tranquil que Interior lo niega. És vostè personalment, senyor ministre, el que ho nega? Perquè si la resposta és que sí, llavors ja ho entenem tot.”
“També s’ha fet públic recentment que un grup de 26 integrants d’una xarxa de narcotràfic a Girona han estat condemnats a penes mínimes per les dilacions indegudes en el procediment pendent penal, pendent des de l’any 2014. Però no hem de tirar gaire enrere l’hemeroteca per trobar notícies com: «Així va caure el cap de la Guàrdia Civil, que va cobrar 120 000 euros per fer la vista gorda per cada descàrrega d’haixix» o «Detingut el cap de la Guàrdia Civil d’Ocaña, Toledo, en una operació antidroga» o «Tres anys de presó pel Guàrdia Civil «Ojos de Loco» per cobrar d’una de les grans bandes de tràfic de haixix», entre molts altres que aniríem trobant i que són ben coneguts per tots nosaltres.”