Marta Madrenas i Mir
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“Sàpiga que el TEDH —cas Müdür Duman contra Turquia— va concloure que mostrar una bandera forma part de la llibertat d’expressió, garantida per l’article 10 del Conveni Europeu dels Drets Humans. Prohibir-ne l’exhibició constitueix una restricció flagrant de la llibertat d’expressió.”
“Por eso también le pregunto: ¿El presidente Illa le llamó y le exigió explicaciones de lo que pasó? ¿Le preguntó quién y por qué se había dado la orden de expulsar a los cantores del interior de la Sagrada Familia?”
“De hecho, viendo todos los casos de corrupción que envuelven a su Gobierno, entiendo que quiera estar a buenas con la Policía, quizás esa es la razón de que no solo no haya dicho que no se actuó correctamente ―de hecho, ilegalmente―, sino que además les ha felicitado. Es un escándalo.”
“Per això el dret internacional és molt clar: La llibertat és la regla i la seva limitació, l’excepció, i només es pot limitar-la en supòsits absolutament excepcionals i quan sigui estrictament necessari i òbviament, proporcionat. I aquí no es donaven cap d’aquests supòsits.”
“Cataluña y España son dos naciones diferentes, con lengua, instituciones y proyectos políticos y sociales diferentes, y precisamente porque son dos naciones diferentes, nosotros no tenemos ningún proyecto para España, ni queremos formar parte de ella, ni queremos ni reclamamos decidir el futuro de los españoles.”
“Por eso, a Junts nos preocuparon especialmente las declaraciones del conseller Dalmau, del Govern de Illa. Afirmó que la libertad de expresión está muy bien, pero que nadie debería ―atiéndanme― ejercerla siempre y en cualquier sitio, cada cosa en su momento. Pero es que es absolutamente al revés, señor Marlaska.”
The complete record
Every one of 1,189 lines we hold for Marta Madrenas i Mir, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 12 of 24.
“Proposa una mesura concreta que clar és que no val, no? I acabo de seguida només amb aquesta mesura. Diuen que d’aquí a finals del 2026 ja hi hagi un 5 % d’habitatge públic. A Catalunya, això suposaria, tenint en compte el parc d’habitatge, suposaria 126 000 nous habitatges públics. Descompto… Muchas gracias, muy buenas tardes de nuevo. Señora Estrems, después de haber tenido que soportar el señalamiento del portavoz de su grupo, aprovecho para decírselo. Solo una cosa: se presenta como maestra de valores, pero suspende en respeto. Yo ahora le demostraré cómo se puede discrepar, pero hacerlo con educación, señora Estrems. Hoy hablamos de vivienda, de nuevo. Muchos portavoces se están refiriendo a ello.”
“I això ha estat el resultat d’una tormenta perfecta, tormenta perfecta, combinació d’una manca d’oferta de fa molts anys i que són responsables molts governs diferents. Això és així i del paper, també. Sobretot en lloguer, però també d’una demanda creixent, que segurament no era esperable. Ja està, diguem-ho, no passa res. Hi ha moltíssima més demanda. A Catalunya, estem parlant que per a finals d’aquest any, és a dir, d’aquí a dos mesos, hi hauria d’haver 125 000 noves llars per la demanda de noves llars que hi ha, 125 000. I aquest excés de regulació i que va passant ara opinem una cosa, ara opinem l’altra, està creant una inseguretat jurídica terrible que està complicant encara molt més i està fent que es retirin encara més immobles del mercat. La situació està empitjorant per a tothom.”
“No han publicat ni la del segon ni la del tercer. Han publicat la del primer, que els ha ajudat a dir: Estem començant a frenar una mica el preu. Hem de sospitar en alguna cosa que no s’estigui publicant el segon o el tercer trimestre? Perquè a mi ara ja m’està fent començar a sospitar. Ho dic perquè com que alguns, doncs, se’n senten molt honorats de que bé que està funcionant, no sé. Espero que no tinguem cap sorpresa desagradable perquè m’està sorprenent moltíssim. Però el que és real és que els preus segueixen pujant i ja poden anar dient que no, que si li pregunten a qualsevol ciutadà li diran: Els preus estan pujant. I ara cada vegada és molt més inaccessible que abans poder accedir a un habitatge. I ja poden anar dient vostès el que vulguin, que qualsevol ciutadà els ho diria.”
“I la majoria de les coses, la gran majoria de les coses i de les polítiques que s’han intentat aplicar aquests darrers anys a partir de la llei d’habitatge espanyola, doncs, no han funcionat. No han funcionat. I si això no és que no es reconeix, no avançarem. Aprofito per un tema que em té molt preocupada i ho dic ara a la bancada socialista, no?, perquè, bé, quan els que ens dediquem a cada comissió, doncs, les dades del que passa amb la nostra comissió les anem seguint. I jo vaig seguint la que publica la Generalitat de Catalunya respecte el preu de l’habitatge i els números de contractes que sortien trimestralment, trimestralment i jo cada quinze dies, cada deu dies ho vaig mirant. I abans sortien trimestralment, però ara resulta que el partit, el PSC, doncs, l’última que han publicat és la del primer trimestre.”
“I precisament és tan complex i tan difícil que s’ha de fer amb molt de rigor i amb molta seriositat. No estic insinuant res de les seves propostes, però sí que a vegades hi han molts titulars i, fins i tot, de mesures absolutament impossibles. Em referiré a un parell que vostès plantegen i que el problema no és tant que les facin, que les formulin, sinó després la frustració que pot causar en la ciutadania pensant-se que és possible dur-ho a terme i fins i tot pot donar solució a res, no? Òbviament, des de Junts per Catalunya, òbviament, com tots els grups d’aquest hemicicle, compartim la preocupació per aquest repte, problema enorme. Però també cal, a l’hora d’avançar, doncs, parlar amb -- 64 of 86 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 7 de octubre de 2025 claredat.”
“Moltes gràcies. Molt bona tarda de nou. Senyora Estrems, després d’haver hagut de suportar l’assenyalament del portaveu del seu grup, aprofito per dir-li només una cosa, no?, que hi ha qui es presenta com a mestra de valors però que suspèn en respecte. Jo ara li demostraré com es pot discrepar i es pot fer amb educació, senyora Estrems. Avui parlem d’habitatge. De nou, molts portaveus ens hi estem referint. N’hem parlat molt i sovint. I és necessari fer-ho, de fet, perquè tots sabem que és un dels principals problemes que afecta els nostres ciutadans, els nostres veïns i les nostres veïnes. No cal que posem més exemples de les dificultats que tenen, per exemple, els nostres joves quan es volen emancipar, que els hi és pràcticament impossible, ja no a un preu assequible, sinó a cap preu poder accedir a un habitatge, no?”
“Es el momento de dar paso a la política con mayúsculas, la que sabe esperar y avanzar cuando llega el momento oportuno. Hoy, señorías ―acabo―, ¿no sería un buen momento para dar una oportunidad real a la paz? Muchas gracias.”
“Sí, acabo amb uns segons. No es plantegen que avui potser sí és el moment de donar marge a la pau, de permetre que la diplomàcia treballi i de no malmetre una possible oportunitat històrica? Després de tanta destrucció i de tan patiment, actuar amb intel·ligència i amb coherència no els paga la pena? És hora de donar pas a la política amb majúscules, la que sap esperar i la que sap avançar quan arriba el moment oportú. Avui, senyories —i acabo— no seria un bon moment de donar una oportunitat real a la pau? Moltes gràcies. Sí, acabo en un segundo. ¿No se plantean que hoy quizás sí que es el momento de dar margen a la paz, de permitir que la diplomacia trabaje y de no poner en riesgo una posible oportunidad histórica después de tanta destrucción y tanto sufrimiento? ¿Actuar con inteligencia y coherencia no merece la pena? ¿No es el momento?”
“Mientras tanto, el Gobierno español habla de reforzar el diálogo estratégico con Pekín multiplicando las misiones comerciales. Esta incoherencia deslegitima el discurso de algunos y los despoja de moralidad para poder hacer estas cosas. ¿No dudan ni por un momento si es el momento adecuado para aprobar este decreto? ¿No creen que quizás sea el momento de dar margen a la paz…?”
“No se puede erigir en ejemplo moral, mientras mantiene relaciones comerciales y también -- 49 of 86 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 7 de octubre de 2025 armamentísticas con Turquía, que reprime al pueblo turco; con Marruecos, que aplasta al pueblo saharaui; con los que han expulsado a la población armenia del Alto Karabaj. Mientras se mantienen vínculos con China, ignorando la presión sistemática contra los uigures. Recordemos que más de un millón de uigures han estado internados en «campos de reeducación» ―entre comillas―, sometidos a trabajos forzados y torturas. Recordemos la persecución, por ejemplo, de la disidencia en Hong Kong, donde la ley de seguridad nacional ha servido para meter en la cárcel a periodistas, disidentes y jóvenes, y para silenciar absolutamente la libertad de expresión.”
“Nosotros creemos que el Gobierno español debería dedicar todos sus esfuerzos diplomáticos, políticos, económicos, coercitivos, para que esta oportunidad llegue a buen puerto, impulsando una posición común de la Unión Europea, movilizando todas sus embajadas, presionando a los sectores que estén bloqueando el proceso, reforzando la mediación con Catar, con Estados Unidos y otros, eso es lo que se esperaría de quien dice que está comprometido con la acción y no con el postureo. Por último, no podemos dejar de denunciar la doble vara de medir con la que a menudo actúa el Estado español.”
“Un Gobierno con inteligencia política debería saber cuándo debe actuar y cuándo debe dejar de hacerlo y, sobre todo, cuándo tiene que virar con rapidez ante circunstancias cambiantes. Saber adaptarse nunca es una debilidad, es liderazgo. ¿No se pregunta nadie si lo que convendría ahora no es ver si este acuerdo puede tirar hacia adelante y si hay un compromiso real de las partes? ¿Aprobarlo hoy, justo cuando hay una posibilidad de paz al alcance, podría ser un signo de impaciencia política? Y la política exterior, ¿acaso no puede moverse por impulsos? Todos lo sabemos, tiene que ser por inteligencia, por estrategia.”
“En cualquier caso, el posicionamiento hoy de todos nosotros es el resultado del momento trascendental en el que nos encontramos, porque el momento político internacional ha cambiado completamente en unos días. En estos momentos sobre la mesa hay una propuesta real de plan de paz, una ventana de oportunidad que hace años que no existía, con el apoyo de Estados Unidos, de la Liga Árabe y de buena parte de la comunidad internacional; una propuesta que podría abrir camino hacia la convivencia de los dos estados que tanto defendemos, libres, seguros y reconocidos mutuamente. Y ante eso nos preguntamos: ¿aprobar este decreto puede ser un error hacerlo hoy? ¿Un error de tiempo de prioridades? ¿Hoy? ¿Lo que hace falta hoy es escenificar distancias y alimentar gestos simbólicos o hay que dar margen a la diplomacia, a la mediación y a la razón?”
“Hoy nadie puede tener ninguna duda de que Junts asume en todas partes su compromiso activo para con la paz. Ahora bien, es cierto que no podemos obviar que el real decreto que se nos presenta tiene carencias claras, señor ministro. La principal es que su punto número uno acaba convirtiendo todo en un brindis al sol, pensando más en el titular que en los resultados. Hay otros aspectos que tampoco son menores y que les planteamos: problemas competenciales en materia de consumo y publicidad, incertidumbre sobre el impacto en los puertos ―algunos catalanes―, falta de seguridad jurídica para las empresas, etcétera. Todos ellos serán ya motivos suficientes para que este decreto, si se acaba tramitando, tenga que hacerse como proyecto de ley.”
“El derecho internacional se vulnera impunemente y la coherencia nos obliga a condenar la violencia en todas las víctimas, vengan de donde vengan, todas merecen reconocimiento y todas las violaciones de los derechos humanos merecen una condena. Todas. Solo desde esta mirada completa, que rechaza tanto el terrorismo como, obviamente, la desproporción, podemos avanzar hacia una paz verdadera, sostenible y justa para todos. En cualquier caso, en Junts per Catalunya siempre hemos defendido y lo seguiremos haciendo los derechos humanos. Sí, defendemos todos los derechos humanos, los de todos, como principio irrenunciable de nuestra acción exterior. Por eso, ya hace unas semanas que dimos apoyo a una propuesta legislativa para dotar de más transparencia y más control democrático la transparencia, y votamos a favor.”
“Lo hicimos antes y volvemos a hacerlo ahora, sin matices. Aquel ataque, además, tenía un objetivo político evidente, que era sabotear cualquier perspectiva de paz. En aquellos meses se estaba hablando de un posible acercamiento histórico entre Israel y diversos países árabes, incluido Arabia Saudita. Dar margen de maniobra a aquellos acercamientos era esencial, como lo es también, por cierto, hacer eso ahora cuando se habla de la propuesta de paz que se ha presentado. Pero Hamás, consciente de que quedaba al margen de ese escenario, decidió reventarlo a sangre y fuego. Y precisamente hoy, que hace dos años de esos atentados, recordamos que sigue habiendo en manos de Hamás personas retenidas, rehenes. Exigimos el retorno inmediato de todos ellos. No podemos abordar este conflicto como si fuera una excepción moral, lo dije al principio.”
“Se tiene un relato donde solo se ve una banda de víctimas y se olvidan las víctimas -- 48 of 86 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 7 de octubre de 2025 provocadas por el terrorismo de Hamás, pero la verdad es que todas las víctimas nos deben interpelar, todas las lágrimas nos tienen que conmover: las israelíes porque ninguna causa justifica el terrorismo y las palestinas, obviamente, porque nada puede justificar un castigo colectivo tan extremo. En Junts creemos que reconocer todas las vidas rotas no es relativizar la responsabilidad, sino reafirmar la humanidad. Por eso, precisamente hoy, que es 7 de octubre, en Junts, queremos recordar que el 7 de octubre del año 2023 Hamás perpetró un ataque terrorista brutal, indiscriminado, contra la población civil, con asesinatos, secuestros y violencia sexual. Un crimen que condenamos en Junts.”
“Aquesta incoherència deslegitima una mica el discurs d’alguns i els deixa sense autoritat moral per donar lliçons sobre drets humans. En definitiva, senyories, no dubten ni una mica sobre si és el moment avui d’aprovar aquest decret? No es plantegen que avui potser és el moment de donar marge a la pau i de permetre…? Muchas gracias. Muy buenas tardes de nuevo. Vivimos en un mundo plagado de guerras, conflictos y complicaciones constantes de los derechos humanos: Ucrania, Sudán, Yemen, Siria, son ejemplos dramáticos. Y demasiadas veces nuestra mirada es selectiva. Nos conmueven unas víctimas y se ignoran otras. En el conflicto entre Israel y Palestina también pasa eso.”
“No pot erigir-se en l’exemple moral mentre manté relacions també comercials, també armamentístiques amb Turquia, que reprimeix el poble turc; amb el Marroc, que aixafa el poble sahrauí; amb l’Azerbaidjan, que ha expulsat la població armènia de l’Alt Karabakh; ni mentre estreny vincles amb la Xina, ignorant la repressió sistemàtica contra els uigurs, per exemple, que recordo que més d’un milió de uigurs han estat internats en camps de «reeducació», sotmesos a tortures i a treballs forçats, i la persecució, per exemple, de la dissidència a Hong Kong, on la Llei de Seguretat Nacional ha servit per empresonar periodistes, dissidents, joves i silenciar absolutament la llibertat d’expressió. I mentrestant, el Govern espanyol, celebrant el reforç del diàleg estratègic amb Pequín i multiplicant les missions comercials.”
“Això és el que s’esperaria d’un govern que diu estar compromès amb l’acció i no amb el postureig. Per últim, no podem deixar de denunciar la doble vara de mesurar amb què sovint actua l’Estat espanyol.”
“És lideratge. No es pregunten ningú si el que convindria ara no és veure si aquest acord pot tirar endavant i si hi ha un compromís real de les parts? Aprovar-lo avui, just quan hi ha una possibilitat de pau a l’abast, pot ser un signe d’impaciència política? I la política exterior no pot moure’s per impuls —tots ho sabem— sinó per estratègia, per intel·ligència estratègica. Nosaltres pensem que el Govern espanyol hauria d’estar dedicant tots els seus esforços diplomàtics, polítics, econòmics i coercitius, a fer que aquesta oportunitat arribi a bon port, impulsant una posició comuna de la Unió Europea, mobilitzant totes les seves ambaixades, pressionant els actors que estiguin bloquejant el procés, reforçant la mediació amb Egipte, Qatar, els Estats Units.”
“En aquests moments, hi ha sobre la taula una proposta real de pla de pau, una finestra d’oportunitat que feia anys que no existia amb el suport dels Estats Units, de la Lliga Àrab i de bona part de la comunitat internacional. Una proposta que podria obrir el camí cap a la convivència dels dos estats que tants defensem, lliures, segurs i reconeguts mútuament. I davant d’això, ens preguntem: Aprovar avui aquest decret pot ser un error, fer-ho avui? Un error de temps, un error de prioritats. Avui? El que cal avui és escenificar distàncies i alimentar gestos simbòlics o donar marge a la diplomàcia, la mediació i a la raó? Un govern amb intel·ligència política hauria de saber quan ha d’actuar i quan ha de deixar de fer-ho, fins i tot quan ha de mirar amb rapidesa davant de circumstàncies que canvien. Saber adaptar-se mai és una debilitat.”
“El principal és que el seu article 1 —s’hi han referit molts— acaba convertint-lo, la veritat, en un brindis al sol, fum polític més pensat per al titular que no pas pel resultat. D’altres aspectes que tampoc són menors, que els plantegem: problemes competencials en matèria de consum i publicitat i incertesa sobre l’impacte en ports, alguns dels quals catalans, manca de seguretat jurídica per a les empreses, etcètera. Tots ells ja són motius suficients perquè aquest decret, si s’acaba tramitant, doncs, ho hagi de fer com a projecte de llei. En tot cas, el posicionament avui de tots nosaltres és el resultat del moment transcendental en què ens trobem? Perquè el moment polític internacional ha canviat completament d’uns dies cap aquí.”
“Només des d’aquesta mirada completa que rebutja tant el terrorisme com, òbviament, la desproporció, podrem avançar cap a una pau veritable, sostenible i justa per a tothom. En tot cas, Junts per Catalunya sempre hem defensat i ho continuarem fent els drets humans. Nosaltres sí, els defensem tots i els de tothom, com a principi irrenunciable de la nostra acció exterior. Per això ja fa una setmana que vam donar…, unes setmanes que vam donar suport a la tramitació d’una proposició legislativa per dotar de més transparència i més control democràtic la transparència d’armes. Hi vam votar a favor. Avui ningú no pot tenir cap dubte que Junts assumeix arreu el seu compromís actiu amb la pau. Ara bé, és cert que no podem obviar que el reial decret que se’ns presenta té mancances clares, senyor ministre.”
“Però Hamàs, conscient que quedava fora d’aquell escenari, va decidir rebentar-lo a sang i foc. I precisament avui, que fa dos anys d’aquells atemptats, recordem que encara hi ha ostatges israelians en mans de Hamàs, alguns vius, d’altres cadàvers no retornats. Junts, de nou, exigim el retorn immediat. No podem abordar aquest conflicte com si fos una excepció moral. Ho he dit al començament. -- 47 of 86 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 7 de octubre de 2025 El món n’és ple, d’injustícies on el dret internacional es vulnera impunement i la coherència ens obliga a condemnar-los totes, vinguin d’on vinguin. Totes les víctimes mereixen reconeixement i totes les violacions dels drets humans mereixen condemna, totes.”
“Junts creiem que reconèixer totes les vides trencades no és relativitzar la responsabilitat, sinó reafirmar la humanitat. Per això, precisament avui, que és 7 d’octubre, Junts volem recordar que el 7 d’octubre de 2023 Hamàs va perpetrar un atac terrorista brutal, indiscriminat contra la població civil, amb assassinats, segrestos i violència sexual. Un crim que condemnem Junts, ho hem fet abans i ho tornem a fer ara, sense matisos. Aquell atac, a més, tenia un objectiu polític evident, que era sabotejar qualsevol perspectiva de pau. En aquells mesos s’estava parlant d’un possible acostament històric entre Israel i diversos països àrabs, inclosa l’Aràbia Saudita. Donar marge de maniobra a aquells acostaments era essencial, com ho és també, per cert, ara amb la proposta de pau que s’ha presentat.”
“Bona tarda. Moltes gràcies. Molt bona tarda de nou. Vivim en un món ple de guerres, conflictes i conculcacions constants dels drets humans. A Ucraïna, al Sudan, al Iemen o a Síria són exemples dramàtics. I massa sovint la nostra mirada és selectiva. Ens commouen unes víctimes i n’ignoren d’altres, també en el conflicte entre Israel i Palestina. Alguns han treballat per consolidar un relat que tendeix a mostrar només un bàndol de víctimes i obviar les provocades també pel terrorisme de Hamàs. Però la veritat és que totes, totes les víctimes ens han d’interpel·lar, totes les llàgrimes ens han de commoure. Les israelianes, perquè cap causa justifica el terrorisme, i les palestines, òbviament, perquè res pot justificar un càstig col·lectiu tan extrem.”
“Por eso a Junts per Catalunya se nos han planteado tantas dudas a la hora de dar apoyo a la admisión a trámite de esta proposición de ley, no porque no queramos evitar el fraude, que lo queremos, ni porque no nos preocupen profundamente las dificultades para acceder a la vivienda, que nos preocupan, sino porque no aceptaremos que eso se haga a costa de nuestro autogobierno ni del respeto a nuestras competencias. Acabo diciendo que Cataluña sabe legislar, sabe regular y sabe gobernar, y lo que hace falta es que haya más respeto a la Generalitat de Catalunya y menos centralismo. Queremos continuar construyendo nuestro país siendo fieles a nuestra forma de hacer y a nuestra forma de ser. Muchas gracias.”
“Y acabo. Esto no va por ustedes ni por los partidos nacionalistas de esta Cámara, pero me veo obligada a decir que cada vez que el Congreso aprueba una ley que invade las competencias de Cataluña, no es solo una cuestión jurídica, obviamente, es una cuestión de respeto institucional y de dignidad política, en nuestra opinión. Cataluña nunca puede ser vista como una delegación administrativa. Cataluña es una nación con sus instituciones propias, con un Parlamento que legisla, con un Gobierno que actúa y con una ciudadanía que quiere decidir su futuro.”
“No sé, más trámites, más burocracia, un régimen sancionador cerrado e incluso una unidad de inspección estatal que sustituiría las funciones ejecutivas de la Generalitat. No nos acaba de gustar porque eso no es coordinación; parece una recentralización, que, viniendo de ustedes, no es así, sin duda, pero habría que hablar mucho. Permítanme concluir, porque veo que se nos está haciendo el tiempo corto. En Cataluña ya tenemos las herramientas ―así lo entendemos nosotros― y el criterio para regular esta materia. Y lo que hace falta siempre es tener más confianza y respeto hacia el autogobierno, no nuevas leyes estatales que recentralicen aquello que ya está legislado desde la proximidad. Otra cosa es que se regulen otras cosas que no están reguladas y que sean competencia exclusiva del Estado. Y aquí, obviamente, sí que se puede trabajar.”
“También lo son, pero son los temporales. Y aquí no vamos a entrar de ninguna de las maneras. Ya hemos hablado sobradamente de este tema y aquí lo están colocando con una regulación un poco encubierta y nosotros aquí no estaríamos de acuerdo. -- 29 of 86 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 7 de octubre de 2025 Esta proposición, en nuestra opinión, invade competencias catalanas ―ya lo he dicho― en materia de turismo y consumo, pero, como estoy diciendo ahora, también en materia de derecho civil catalán y en materia de vivienda. Y es cierto, lo hace de forma sutil, pero, por ejemplo, da más protagonismo a un registro único estatal que sí, ya existe ―ya sé que no lo crean ustedes― porque quieren establecer una verificación previa de licencias.”
“Pero es que después basta leer su preámbulo, que está lleno de referencias a la vivienda: su acceso asequible, la gentrificación, el uso social de la vivienda. De hecho, en su intervención se ha referido precisamente, casi de forma exclusiva, a estos temas y, por lo tanto, lo que quieren regular es la vivienda, cosa que a nosotros nos parece que no corresponde hacer. Así que, si las cosas quedan claras y lo que se quiere regular es lo que dicen que quieren regular, nuestro sentido del voto puede ser uno y, si no, nuestro sentido del voto puede ser otro. Además, se ha planteado por parte del PNV una duda sobre hasta dónde se extiende este texto, y yo coincido aquí. Estamos hablando, literalmente, de viviendas de corta duración remuneradas; de eso se habla. Esos son alquileres temporales, no son los turísticos.”
“A nosotros ni nos parece bien ni nunca nos ha ido bien cuando se ha legislado desde Madrid. Solo una legislación catalana, sin injerencias centralizadoras, puede garantizar nuestra singularidad, como decía la diputada Valido, ajustada a las necesidades reales de los catalanes y las catalanas. Duplicar legislación y trámites no solo es innecesario, sino que es absolutamente contraproducente y, por lo tanto, nosotros, si esta proposición legislativa se admite a trámite, vamos a estar a tiempo de que eso no suceda, porque no queremos más inseguridad jurídica, que ya vamos muy sobrados en los últimos años como para ir causando más. Luego hay otro aspecto que quería comentar, que es el título de esta proposición. Claro, es lo que ha dicho el señor Matute: regular la publicidad.”
“En materia de publicidad, el código de consumo, que ya garantiza también la comprobación de la publicidad veraz y que permite sancionar a plataformas, como buscan ustedes con esta propuesta legislativa. O la Ley 13/2002, de Turismo de Cataluña, que ya establecía la obligatoriedad de la licencia y el régimen sancionador correspondiente. Nos preocupa el régimen sancionador. Por lo tanto, esta proposición, en el caso de Cataluña, directamente duplica alguna normativa y, además, invade competencias parcialmente, pero que son exclusivas de la Generalitat. Quizás en otras comunidades autónomas ―no es el caso de ustedes― pueda parecer bien, incluso les pueda ir muy bien, si no quieren asumir responsabilidades, que algunas no quieren. Seguramente prefieren que se legisle desde Madrid, pero en Cataluña no.”
“Todos estos ámbitos ya están regulados en Cataluña, con normas propias que funcionan ―debo decir― con algunos desajustes que tienen que ser solucionados por el propio Parlament català y que, además, se han visto convalidados, en cuanto a si eran competencias exclusivas propias o no de Cataluña, por el propio Tribunal Constitucional. Así que no hay duda de que son competencias exclusivas. En Cataluña, hace décadas ―iba a decir años, pero no, son décadas― que legislamos en materia de vivienda y de turismo, desde el Decreto 75/2020, de turismo, que ya define qué es vivienda de uso turístico, regular requisitos, la inscripción en el registro de turismo y el régimen sancionador.”
“Ahora bien, permítanme que les diga ―lo digo de antemano y con todo el respeto― que la invasión competencial ―creo que no somos los únicos, también lo ponemos de manifiesto en esta Cámara― que plantea esta proposición de ley, que sin duda no es su voluntad en absoluto, puede acabar convirtiendo esta proposición de ley en que tenga que superar una cuestión un poco insalvable. Pero vayamos por pasos. Esta proposición establece un régimen bastante completo de publicidad, pero también de contratación, de verificación previa de licencias y de sanción.”
“En primer lugar, lo que querría hacer es reconocer que esta es una propuesta legislativa que se ve trabajada, que es rigurosa y que parte de una preocupación legítima y compartida para nosotros, es decir, trata de evitar el fraude y de garantizar que la actividad publicitaria con la vivienda de uso turístico sea más transparente y ordenada. Nosotros, en Junts per Catalunya, compartimos esta inquietud y valoramos el esfuerzo que se ha dedicado a ello, que ha sido ingente.”
“I això segurament no va per vostès ni per tots els partits nacionalistes d’aquesta cambra, però em veig obligada a dir que cada vegada que el Congrés aprova una llei que envaeix les competències de Catalunya no és només una qüestió jurídica, òbviament. És una qüestió de respecte institucional i de dignitat política, al nostre entendre. I Catalunya mai pot ser vista com una delegació administrativa. Catalunya és una nació amb les seves institucions pròpies, amb un Parlament que legisla, amb un govern que actua i amb una ciutadania que vol decidir el seu futur. Per això, Junts per Catalunya se’ns han -- 28 of 86 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 7 de octubre de 2025 plantejat tants dubtes a l’hora de donar suport o no l’admissió a tràmit d’aquesta proposició de llei.”
“Un règim sancionador tancat i fins i tot una unitat d’inspecció estatal que substituiria les funcions executives de la Generalitat? No, no ens acaba d’agradar, perquè això no és coordinació, no? Sembla una mica de recentralització que venint de vostès, no, no és així, segur. Però se n’hauria de parlar molt. Jo, permeti’m acabar perquè veig que se’ns està fent el temps curt, en què Catalunya ja té les eines, entenem nosaltres, i el criteri per regular aquesta matèria i el que cal sempre és més confiança i respecte a l’autogovern, no noves lleis estatals que recentralitzin allò que està legislat des de la proximitat. Altra cosa és si es regulen altres coses que no estan regulades i que corresponguin exclusivament a l’Estat, que aquí, doncs, òbviament s’ha de treballar aquí. I acabo.”
“Això no són els turístics, és a dir, també ho són, però també són els temporals. Aquí no hi entrarem de cap de les maneres. És a dir, ja n’hem parlat sobradament d’aquest tema. I aquí ho estan com col·locant com en una regulació una mica encoberta. I nosaltres, doncs òbviament, aquí no hi estaríem d’acord. Aquesta proposició, al nostre entendre, envaeix competències catalanes —ja ho he dit— en matèria de turisme i de consum, però també, com estic dient ara, en matèria de dret civil català i d’habitatge. I és cert que ho fa de forma subtil, però, per exemple, dona més protagonisme a un registre sí, que ja existeix. Ja sé que òbviament no el creen vostès, ja existeix el registre únic estatal, però li donen més protagonisme perquè volen establir una verificació prèvia de llicències. No sé, més tràmits, més burocràcia?”
“Però és que després només cal llegir el seu preàmbul ple de referències a l’habitatge, al seu accés assequible, a la gentrificació, l’ús social de l’habitatge. De fet, en la seva intervenció s’ha referit precisament gairebé de forma exclusiva només a aquests temes. Per tant, de fet, el que volen regular és l’habitatge, cosa que a nosaltres ens sembla que no pertocaria. Per tant, si les coses queden clares, si el que es vol regular és el que diuen que volen regular, doncs, el nostre sentit del vot pot ser un i si no, el nostre sentit del vot pot ser un altre. I a més, sí, s’ha plantejat per part de la companya del PNB un dubte sobre fins on s’estén aquest text i jo hi coincideixo. És a dir, literalment parlen d’arrendaments de curta durada remunerats. Això son els lloguers temporals.”
“A nosaltres ni ens sembla bé ni mai ens ha anat bé quan s’ha legislat des de Madrid. Només una legislació catalana sense ingerències centralitzadores poden garantir la nostra singularitat —s’hi referia la diputada Valido— ajustades a les necessitats reals dels catalans i les catalanes. Duplicar legislació i tràmits no només és innecessari, sinó que és absolutament contraproduent i, per tant, nosaltres, si aquesta proposició legislativa s’admet a tràmit, estarem absolutament amatents que això no succeeixi, perquè no volem més inseguretat jurídica, que ja anem bastant sobrats els darrers anys, de causar-ne més. Un altre aspecte que volia comentar que el títol d’aquesta proposició és clar. És el que ha dit el senyor Matutes, no?, regular la publicitat.”
“En matèria de publicitat, el codi de consum, que ja garanteix també la comprovació de la publicitat veraç i que permet sancionar a plataformes, per exemple, que és el que vostès cerquen amb aquesta proposició legislativa, o amb la llei 13/2002 de turisme de Catalunya, que ja establia l’obligatorietat de la llicència, el règim sancionador corresponent. Ens preocupa el règim sancionador. Per tant, aquesta proposició, en el cas de Catalunya, directament duplica alguna normativa i envaeix competències parcialment, però que són exclusives de la Generalitat. Potser en d’altres comunitats autònomes, no és el cas de vostès, doncs segurament els hi pot semblar bé, fins i tot els hi pot anar molt bé si no volen assumir responsabilitats, que algunes no volen. Segurament prefereixen que es legisli des de Madrid, però a Catalunya no.”
“Tots aquests àmbits a Catalunya ja estan regulats, amb normes pròpies, que funcionen —he de dir— amb certes distorsions o certs desajustos que han de ser solucionats pel mateix Parlament català i que, a més, han estat fins i tot convalidades quant a si eren competències pròpies i exclusives pròpies de Catalunya i no pel mateix Tribunal Constitucional. Per tant, no hi ha dubte que són competències exclusives. A Catalunya fa dècades, anava a dir anys, no, dècades, que estem legislant en matèria d’habitatge i en matèria de turisme, des del Decret 75/2020 de turisme, que ja defineix què és habitatge d’ús turístic, en regula els requisits, la inscripció en el Registre de Turisme i el règim sancionador.”
“Ara bé, també permeti’m que els digui, i ja ho dic a l’avançada i amb tot el respecte, que la invasió competencial —que veig que nosaltres no som els únics que també la fem palesa en aquesta cambra— doncs que la invasió competencial que planteja aquesta proposició de llei, tot i que segur que no és en absolut la seva voluntat, doncs, pot acabar convertint aquesta proposició de llei en què hagi de superar una qüestió una mica insalvable. Però anem per passos. -- 27 of 86 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 7 de octubre de 2025 Aquesta proposició estableix un règim bastant complet de publicitat, però també de contractació, de verificació prèvia de llicències i de sanció.”
“Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda a tothom. A veure, primer de tot, el que voldria fer és reconèixer que aquesta és una proposta legislativa que es veu treballada i que és rigorosa i que parteix d’una preocupació legítima i compartida per nosaltres, és a dir, que tracta d’evitar el frau i de garantir que l’activitat publicitària amb habitatges d’ús turístic sigui més transparent i ordenada. Junts per Catalunya compartim aquesta inquietud i valorem l’esforç que s’hi ha dedicat, que es veu que ha estat molt ingent.”
“Eso sí, -- 62 of 79 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de septiembre de 2025 tiene un concurso para hacer formación de Microsoft Office a sus trabajadores. Es el único movimiento que he visto que ha hecho Sepes en todos estos meses. Y espero que el Gobierno espabile, porque la ciudadanía lo necesita. Gracias.”
“Se lo recomiendo, que visiten la página que vendieron hace dos meses en todos los medios de comunicación, porque es terrible. ¡Es terrible esa página! Solo habla de treinta y cinco actuaciones, ni da las direcciones en algunos casos, en otros casos no se refiere a la población, en un caso habla de las viviendas que se van a hacer, en otros no. Y, por cierto, como siempre, Cataluña siempre queda mal, siempre quedamos mal. Lo que está previsto por Sepes ahora, de solares, que algunos empiezan a hacer las justificaciones del proyecto urbanístico, tenemos para diez años, pues en Cataluña, de una, el Trébol, hay que hacer toda la justificación del planteamiento. Luego, el Carrer del Foc, que no he visto ahora de qué municipio es, y la otra de veinte viviendas. Veinte viviendas para Cataluña, eso es lo que tiene previsto Sepes.”
“Y, puestos a ceder, no entendemos aún por qué se pretende hacer esta derivada hacia esta entidad, que va a ser enorme y que, por lo tanto, como esos buques terribles de la Administración que cuesta mucho que se puedan mover y que puedan hacer el trabajo como lo tienen que hacer, van a ser pesados… problemas de contratación… que eso ya se ve. Porque ahora que los de la Comisión de Vivienda hemos tenido la oportunidad de conocer… bueno, de hecho, ya las conocíamos, pero nos han explicado un poco más dos aplicaciones: la del Colegio de Registradores de la Propiedad Inmobiliaria y la del Colegio de Notarios, ostras, todos hemos quedado muy impresionados: son muy innovadoras, rápidas, con los datos ya de la semana pasada. Son muy espectaculares, permiten hacer muchas estadísticas y conocerlo bien. ¿Han visitado la de Sepes?”
“¿Y ahora, otra vez lo vamos a pasar a un ente estatal que de detalles nada, que lo ven todo al por mayor, que no van a hacer nada quirúrgico, que lo van a hacer todo así de una? Por eso nos gustaba tanto su propuesta inicial, en la que se pedía que se traspasara directamente a su comunidad autónoma. Porque en vivienda también es importante, como en otros muchos temas, la política del kilómetro cero, por todo lo que se estaba diciendo. No tiene sentido que aquel al que los vecinos y vecinas van a llamar a la puerta explicando sus dificultades, sobre todo sobre vivienda… el que lo va a tener que gestionar no tiene sentido que no sea también el titular de esos activos. No tiene sentido.”