Isidre Gavin i Valls
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“El tram d’autopista amb més usuaris de l’Estat que està contínuament congestionada i habitualment col·lapsada. Una autopista que dona servei al territori més exportador, als habitants, milions de persones d’una zona metropolitana, i que també és el corredor mediterrani viari que ens connecta amb Europa, amb un estat que transporta el 95 %…”
“Total imprevisió davant de la caiguda dels peatges. Incapacitat d’implementar un model europeu de pagament per ús, com passa a tota Europa a les vies d’alta capacitat. Incompliment dels pressupostos d’inversió escandalós i permanent a Catalunya i sobre inversió permanent a Madrid. I permanent col·lapse de Rodalies. Saben com es diu això?”
“Así, han aumentado los vehículos en un 30 %, la duración de las retenciones más de un 70 % y la vía acumula un 26 % de todas las retenciones de la red catalana, con 15 000 vehículos pesados y entre quince y veinte incidencias diarias de promedio, pero el ministerio no había previsto nada.”
“Los partidos que dan apoyo al PSOE ―SUMAR y los partidos que les apoyan entusiásticamente― deberían sentir vergüenza por pedir el apoyo a unos presupuestos de un Gobierno que siempre maltrata y siempre incumple con Cataluña.”
“La seva dialèctica, la dels socialistes d’aquí i d’allà, no amaga que el Partit Socialista és el principal responsable d’aquesta desinversió, com a mínim, l’únic responsable dels últims vuit anys, inclosa la ministra Raquel Sánchez, catalana del PSC. I no calen invents, ni nous organismes ni consorcis, cal que omplim els catalans i prou.”
“El mateix èxit ha tingut l’esmena que va presentar Junts per Catalunya a la Llei de Mobilitat Sostenible per poder parlar del tema. Com pot ser que al segle XXI una llei de mobilitat sostenible no parlés res d’aquest tipus de plantejament? I ara només faltaven les dades d’inversió del 2025, que suposo que tots vostès deuen conèixer.”
The complete record
Every one of 1,190 lines we hold for Isidre Gavin i Valls, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 14 of 24.
“Hi ha hagut una voluntat política que l’operador sigui sempre Renfe. I ho puc dir de primera mà, perquè els 15 anys que no hi va haver mai traspàs de res del govern central a la Generalitat és perquè es posava la condició que l’operador havia de seguir sent Renfe. I miri, jo no he comparat mai, com vostè si que fa, Ferrocarrils i Rodalies en funció de la mida, en funció del nombre de vies, en funció del nombre de quilòmetres que explota o en funció del nombre de passatgers que té. Home, que Ferrocarrils tingui 98 milions de passatgers, 2120 treballadors, 200 quilòmetres de via gairebé i més de 100 estacions, a mi em sembla que és molt solvent. Aquí, pensi, senyor ministre, que he acumulat les línies de cremalleres d’acord?”
“I com veig que el temps passa volant, me’n vaig directament. Bé, si em queda una curiositat que vostè no ha contestat, jo li dic «escolti, la senyora Paneque va fer unes declaracions que el 25 % de la flota està sense servei a Catalunya». El president de Renfe l’ha contestat. Jo li estic dient a vostè. Digui’m qui diu la veritat. Un dels dos no diu la veritat. Si us plau, faci el favor de dir-me’l. I, anem al tema essencial. I això lliga amb els treballadors. Escolti, hi havia sistemes per garantir els drets dels treballadors sense necessitat que hi hagués un traspàs de gestió de Renfe a Ferrocarrils. Es podia fer perfectament. Ningú ha dit mai que els drets dels treballadors de Renfe no s’havien de respectar, mai, però hi ha mecanismes per protegir els drets dels treballadors i per fer el traspàs.”
“Són vostès, que es volen escapar, treure’s les responsabilitats del damunt, treure’s les puces del damunt i fer entendre que és culpa d’aquestes altres coses. Doncs no, el tren no funciona perquè no funciona, per moltes causes, que les expliquem aquí cada vegada. El tema dels trens de Madrid. Vostè també s’ha escapat d’una manera una mica estranya. Jo he dit les seves declaracions del gener de l’any passat en un esmorzar informatiu a Madrid. Jo no he dit el nombre de trens de Madrid ni del nombre de trens de Catalunya. Jo he dit que vostè va fer unes declaracions dient «el cent per cent dels trens de la Comunitat de Madrid es renovaran els propers dos anys». I jo li dic, no hi ha trens per renovar al 100 % de tot l’Estat, serà que Madrid tindrà el 100 % renovat i els altres no. És això el que jo li he dit, però són les seves declaracions.”
“El que no podem admetre de cap manera és entrar al joc que vostès fan dient «no, és que els problemes de Rodalies és perquè tiren pedres, els problemes de Rodalies és perquè hi ha vàndals, els problemes de Rodalies és perquè es roba coure...» I aquí no hi pensem entrar. Perquè el que passa és això, que també ha dit la meva companya i que li hem dit tantes altres vegades, que és que els trens no van, m’entén? I la gent ho pateix cada dia. I com això és la pura realitat. Miri, Adif va reconèixer, per exemple, que els nou primers mesos de l’any 24 hi va haver 8500 incidències, una mitjana de trenta-una incidències al dia. Vostè creu que és de rebut que acceptem que «no, és que algú ha tirat una pedra, és que algú ha fet una bretolada»? Home, això no és seriós.”
“Gràcies, senyor president. Senyor ministre, contestaré unes quantes coses de les que vostè ha dit, estarà una mica desendreçat. Però d’entrada, deixi’m dir-li, escolti, a la batalla del rigor, totes les que vulgui, eh? I no ens deixarem guanyar en aquest terreny. Tot el que diem nosaltres, ho suportem amb dades i ho suportem amb dades oficials. Per tant, no ens digui o no insinuï que hem de ser rigorosos i que no som prou rigorosos. Contestaré alguns dels temes que vostè té interès que en parlem. Doncs miri, per exemple, aquest tema de tirar pedres. Miri, jo he denunciat i condemnat sempre tota mena de vandalisme al sistema ferroviari, sempre de tot arreu, d’aquí i d’allà, sempre. Quan he tingut responsabilitats de la Generalitat i -- 128 of 136 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 9 de abril de 2025 ara també.”
“Han pasado diputados del PSC, ministros del PSC, presidentes de Renfe del PSC, esto está exactamente igual y es exactamente como quieren que continúe. A mí me parece que esta es su prioridad y hasta ahora no han demostrado nada distinto. Muchas gracias.”
“Señor ministro, lo ha corregido el presidente de Renfe, pero díganos a quién tenemos que hacer caso, ¿a la consejera Paneque o al presidente de Renfe? Así que aquí no hay solo caos ferroviario, hay caos también en la gestión política, y a partir de aquí, escuche, ya está todo dicho. Su prioridad y la del Partido Socialista, la del de aquí, que es el que manda, y la del de allá, que es el que cree, ha sido siempre mantener a Renfe como el operador del Gobierno central, aunque dé un mal servicio. No ha sido pensar en la ciudadanía, que podría tener en la operación -- 107 of 136 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 9 de abril de 2025 del ferrocarril de la Generalitat una compañía pública del Gobierno de la Generalitat, que da mucho mejor servicio.”
“Pues bien, en este traspaso de ahora sus expectativas han durado quince días, porque en pocos días todo el mundo se ha alineado para decir: tranquilos, que aquí no va a cambiar nada, no sufráis. Ahora cojo las expresiones de hoy mismo. El operador que va a gestionar rodalies es Renfe. Tiene que continuar siendo Renfe, fuera cual fuera el porcentaje de la nueva sociedad que se cree que ya no es mayoría de la Generalitat. Eso ya estaba previsto que tenía que ser así. La misma consejera que dice que el 80 % de los maquinistas de Renfe de Cataluña son de afuera y que lo que están deseando es poder marcharse a casa. La misma que dice que el 25 % de los convoyes de Renfe en Cataluña están fuera de servicio.”
“Que ahora se van a dedicar a recuperar los últimos veinte años atrasados y no se van a ocupar de las inversiones del futuro, como el aumento de capacidad o la segregación de las cercanías y las mercancías, especialmente en los tramos congestionados, que en Cataluña tenemos muchos, más de uno y de dos. Y ahí lo único que sabemos es su abstención. Si esto no se acomete, vamos a tener mal servicio de por vida. Y para terminar, ¿qué más hacen ustedes? ¿Hacen un traspaso que no es un traspaso? Miren, hace quince años, el Gobierno tripartito de la Generalitat acordó un traspaso con el Gobierno español. Durante todos estos años no se ha cedido a la Generalitat ni infraestructuras ni personal ni trenes ni dinero ni inversión. Fue un traspaso fake.”
“Nos dicen que invierten más, señor ministro, nos dicen que invierten más, que corrigen este sesgo, pero yo le voy a decir tres cosas que nosotros necesitamos para que todo esto tenga credibilidad. Primero, ustedes no hacen públicos los datos de ejecución territorial. Los va a mejorar, estoy seguro de que los va a mejorar, pero es que eran tan malos estos datos que no es muy difícil mejorarlos. Claro que los van a mejorar, pero ustedes no los publican. Y la bola se ha hecho tan grande que para recuperar lo que no se ha hecho en veinte años tendremos que estar veinte años más. ¿Y sabe qué es lo peor de todo?”
“Cada vez que yo le he preguntado, señor ministro, usted ha terminado diciendo que yo hacía demagogia. Pues la realidad es como es y le acabo de explicar una parte de la realidad de hoy. Ahora tenemos una nueva causa: los boicots de los propios trabajadores de Renfe. Usted no los ha mencionado cuando ha hablado de las incidencias del mes de marzo. Aclaren este tema porque es muy grave. Se anularon cuarenta trenes de L’Hospitalet de Llobregat, R1, R3 y R4, y en otra vía en las líneas del sur, según dicen los responsables de Renfe, y eso es muy grave. Había rumorología, pero jamás se había dicho con esta contundencia. Lanzar balones fuera, dar las responsabilidades a otros es lo que han hecho siempre Renfe y Adif. Por tanto, no hay ninguna novedad.”
“Mire, cuando hay un problema grave y la gente ve que hay algo que es necesario y que se tiene que responder, a la gente se le puede pedir paciencia. Cuando hace treinta años que hay el mismo problema, a la gente no se le puede pedir paciencia, y mucho menos a la gente que paga de su bolsillo los impuestos en un territorio donde tienen un déficit fiscal entre 16 y 20 000 millones de euros cada año y el peor servicio ferroviario de todo el Estado español, a esa gente no se le puede pedir paciencia. Lo que hay que hacer es asumir la responsabilidad, priorizar y actuar con urgencia. ¿Qué más hacen? Sacar balones fuera, señor ministro. Usted a menudo ha echado la culpa a los robos de cobre. Usted como yo sabe que la mayoría de los incidentes son averías varias. Yo tengo los datos, no hace falta que se los dé, usted también tiene esos datos.”
“El 18 de enero del año pasado usted dijo: En dos años renovaremos el 100 % de todos los trenes que circulan por las cercanías de la Comunidad de Madrid. El 100 %. Hay una compra de trenes muy importante, sí, señor ministro. Esos van a ser de rodalies, pero nos tendrá que decir qué territorio se queda con solo el 80 % o el 70 % y qué territorio se queda con los trenes antiguos, porque no va a haber para renovar el 100 % de toda la flota de todo el Estado. Ahora, tranquilos, que los de la Comunidad de Madrid, esos sí que se van a renovar. Señores del Grupo Popular, señores del Grupo Socialista, estén tranquilos. Pero los demás, pues bueno, allá ellos. ¿Qué más hacen ustedes? ¿Piden paciencia? La consejera de la Generalitat de Catalunya del Partido Socialista pide paciencia.”
“Es antigua, politizada, centralizada, con una falta de personal crónica, sin maquinistas ni personal de atención al usuario, revisores, estaciones abiertas que no se sabe si el usuario tiene billete o no y nadie lo controla, estaciones dejadas de la mano de Dios, estaciones que no son -- 106 of 136 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 9 de abril de 2025 accesibles. ¿Cómo puede ser que en el siglo XXI tengamos tantas estaciones que no son accesibles? El resultado de todo ello ya saben cuál es. ¿Y cuáles son las propuestas para resolver el problema y qué credibilidad tienen? ¿Qué están haciendo ustedes distinto en los últimos treinta años? En primer lugar, sus primeras declaraciones, señor ministro, no generaron demasiada confianza.”
“Cuando nosotros presentamos, señor ministro, una moción de Junts per Catalunya en octubre pasado, cuando les pedimos que invirtieran en las inversiones ferroviarias de acuerdo a coste-beneficio, ustedes se abstuvieron. Cuarto motivo. Enésimo error de planificación, condenar a las cercanías a convivir con las mercancías. En esa misma moción les pedíamos que separaran las mercancías de los trenes de pasajeros, especialmente en los tramos más congestionados. También hubo una abstención. Si eso no se aborda van a condenar a veinte años más de mal servicio y de incidencias. Quinto punto. No ser capaces de modernizar Renfe y hacerla una empresa eficaz. Renfe no se ha modificado ni modernizado.”
“Durante estos años, del mismo informe de AIReF, este 6,5 % que se invirtió en rodalies ―y ustedes también salen en la foto, ¿eh?―, un 50 % se invirtió en Madrid, en las cercanías de Madrid. ¿Eso son elucubraciones de los independentistas? No, son datos oficiales del Gobierno español, y hay para los dos, para el PSOE y para el PP. Un 50 % en Madrid y 16,8 en Cataluña. Tercer punto, una planificación con ausencia de criterios coste-beneficio. Ustedes invierten allá donde beneficia al 10 % de los usuarios y no al 90. Pero en Cataluña, en el año 2023, la Cámara de Comercio dijo que se perdieron un millón de horas como consecuencia del mal funcionamiento de las cercanías catalanas, de rodalies. ¿No se debería invertir ahí donde se están perdiendo horas de trabajo?”
“Durante veintiocho años, el Estado español invirtió el 93,5 % de todas las inversiones ferroviarias en alta velocidad ―el 93,5― y, con datos de AIReF también del año 2018, que lo sepan, esto corresponde al 10 % de los usuarios del ferrocarril. Además, una red que condena a que los ciudadanos que no somos de Madrid tengamos servicios de segunda. Entre Barcelona y Valencia se puede ir a 220. Aquí solo se viaja a 300 si sales de Madrid o vas hacia Madrid, que quede claro. Esto es un grave perjuicio para los catalanes. Segundo tema, una ejecución presupuestaria que castiga gravemente a Cataluña. Señores del PP, tomen nota de nuevo, que no se saben las cifras, estudien un poco.”
“Por tanto, hacerlo tiene consecuencias sobre otras partidas presupuestarias. Pero esta estrategia, que ha sido compartida por el PP y el PSOE, tiene otro agravio, y es que se ha hecho permanente en el tiempo. Señores del PP, ustedes también tienen responsabilidad aquí. Una red de velocidad que ha terminado siendo una red radial al servicio de los intereses de Madrid. El día 24 de enero, en su primera comparecencia, señor ministro, yo le daba los datos de AIReF que el portavoz de SUMAR ha recordado, que son tremendos, demoledores. Entre los años 1992 y 2018 ―veintiocho años―, el Gobierno de España… Señores del PP ― para que luego digan que los independentistas hacemos elucubraciones extrañas―, ustedes también están aquí, en esta foto.”
“Ahora, señor ministro, ahora, hace quince minutos, se ha interrumpido la circulación entre Fabra i Puig y el Clot y líneas R1, R2, R2 Norte, R3, R4 y R7 por una avería. Ahora mismo, a la hora de volver a casa, a la hora de ir a buscar a los niños al colegio. Mire, el mal funcionamiento de las Rodalies de Catalunya es la cronificación de un fracaso, un fracaso que afecta a la ciudadanía, a la calidad de vida de la gente, al sueño, a la pérdida de horas de trabajo, de clase, un fracaso con raíces muy antiguas. Una mala planificación crónica, por ejemplo, muy vinculada a esta megalomanía española de querer tener la red de alta velocidad más larga de Europa y la segunda más larga del mundo después de China, cuando España no es el país más rico de Europa ni el segundo más rico del mundo.”
“No han estat pensant en els ciutadans, que podrien tenir l’operació de Ferrocarrils de la Generalitat, una companyia pública del govern de la Generalitat que dona molt millor servei. Han passat diputats del PSC, ministres del PSC, presidents de Renfe, de PSC i això està exactament igual. I exactament és com volen vostès que continuï. A mi em sembla que aquesta és la seva prioritat i fins ara no han demostrat cap altra cosa. Moltes gràcies. Señor presidente, señores diputados, señor ministro, el último día dije que hablar de rodalies es como un déjà vu, y dije que diría en cada intervención las incidencias del día. Señor ministro, usted ha estado diez minutos para explicar las incidencias del mes de marzo, intentando minimizar la situación.”
“La mateixa consellera que diu que el 80 % dels maquinistes de Renfe de Catalunya són de fora i el que estan desitjant és poder marxar a casa seva. La mateixa consellera que diu que el 25 % dels combois de Renfe a Catalunya estan fora de servei. Senyor ministre, l’ha corregit el president de Renfe, però digui’m: a qui hem de fer cas? A la consellera Paneque o al president de Renfe? -- 105 of 136 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 9 de abril de 2025 Per tant, aquí no només hi ha caos ferroviari, hi ha caos també en la gestió política. I a partir d’aquí, escolti, ja està tot dit. La seva prioritat i la del Partit Socialista, la del d’aquí, que és el que mana i la del d’allà, que és el que creu, ha estat mantenir Renfe com a operador, l’operador del govern central, encara que faci un mal servei.”
“Miri, fa 15 anys, 15 anys enrere, el govern tripartit de la Generalitat va acordar un traspàs amb el govern espanyol. Però durant tots aquells anys, no es va cedir a la Generalitat, ni infraestructures, ni personal, ni trens, ni diners, ni inversions. Un traspàs fake. Doncs ara, aquest traspàs d’ara, les seves expectatives han durat 15 dies, perquè en pocs dies tothom s’ha alineat per dir «tranquils que aquí no canviarà res, no patiu». Agafo les expressions de la consellera Paneque, diu: «escolti, l’operador que gestionarà Rodalies Renfe ha de continuar sent Renfe». Fos quin fos el percentatge de la nova societat que es crearà ―que ja no és majoria de la Generalitat―, això ja estava previst que havia de ser així.”
“Primer, vostès no fan públiques les dades d’execució territorialitzades. Les millorarà, senyor ministre, segur que les millorarà, perquè és que eren tan dolentes, que és que no és molt difícil millorar-les. Les millorarà. Però escolti, vostès no les publiquen. Segon, la bola s’ha fet tan grossa que per recuperar el que no s’ha fet en 20 anys, haurem d’estar 20 anys més. I sap què és el pitjor d’això? Que ara es dedicaran a recuperar els 20 anys endarrerits i no s’ocuparan de les inversions de futur, com l’augment de capacitat o la segregació de Rodalies i de mercaderies, especialment en trams congestionats, com tenim a Catalunya més d’un i més de dos. I d’això, l’únic que sabem és la seva abstenció. Si això no s’enfoca, tindrem problemes i mal servei de per vida. I, per acabar, què més fan? Fan un traspàs que no és un traspàs.”
“I li acabo d’explicar una part de la realitat d’avui. Ara tenim una nova causa: els boicots dels mateixos treballadors de Renfe. Vostè no n’ha fet cap menció quan ha parlat de les incidències del mes de març. Aclareixin aquest tema, és molt greu. Es van anul·lar 40 trens de l›Hospitalet de Llobregat, R1, R3, R4 i un altre dia, un altre treballador, les línies del sud, segons diuen els responsables de Renfe. Això és molt greu. Hi havia rumorologia, però mai dit amb aquesta contundència. Bé, tirar pilotes fora, donar la responsabilitat a un altre és el que han fet sempre Renfe i Adif. Per tant, cap novetat. Ens diuen que inverteixen més, senyor ministre. Ens diuen que inverteixen més, que corregeixen aquest biaix. Però jo li diré tres coses que ens fan falta a nosaltres perquè això tingui credibilitat.”
“Quan fa trenta anys que hi ha el mateix problema, a la gent no se li pot demanar paciència. I encara menys quan la gent dels impostos que paguen de la seva butxaca en un territori on tenen un dèficit fiscal entre 16 000 i 20 000 milions d’euros cada any i el pitjor servei ferroviari de tot l’Estat espanyol, no se li pot demanar paciència. El que s’ha de fer és assumir les responsabilitats, prioritzar i actuar amb urgència. Què més fan? Tirar pilotes fora. Senyor ministre, vostè sovint ha donat la culpa a les bretolades, al robatori de coure. Vostè, com jo, sap que la majoria d’incidències són avaries diverses. Jo tinc les dades, no cal que li doni, vostè també les té. De fet, cada vegada que jo li he preguntat senyor ministre, vostè ha acabat dient que jo feia demagògia. Doncs mira, la realitat és com és.”
“El cent per cent. Hi ha una compra de trens molt importants, sí senyor ministre. D’aquests, 383 seran de Rodalies, però ens haurà de dir quin territori es queda amb només el 80 % o amb el 70 % i quin territori es queda amb els trens vells. Perquè no n’hi haurà per renovar el cent per cent de tota la flota de tot l’Estat. Ara, tranquils, que els de la Comunitat de Madrid, aquests sí que es renovaran el cent per cent. Senyors del PP, senyors del PSOE, estiguin tranquils. Els altres, que es fotin. Què més fan vostès? Demanen paciència. Vostè demana paciència, la consellera de la Generalitat de Catalunya del Partit Socialista demana paciència. Miri, quan hi ha un problema greu i la gent veu que hi ha un temps necessari per atendre i resoldre, a la gent se li pot demanar paciència.”
“És una empresa antiga, fortament centralitzada, polititzada, que té una manca de personal crònica, tant en maquinistes com en personal d’atenció a l’usuari, en revisors, estacions obertes que no se sap si l’usuari té bitllet o no i ningú no ho controla, estacions deixades, estacions no accessibles. Com pot ser que al segle XXI tinguem tantes estacions no accessibles? El resultat de tot plegat ja sabem quin és. I quines són les propostes per resoldre el problema i quina credibilitat tenen? Què estan fent diferent vostès dels darrers 30 anys? Primer, les primeres declaracions seves, senyor ministre, no generen massa confiança. El 18 de gener de l’any passat vostè va anar a un esmorzar informatiu i va dir «escolti, en dos anys renovarem el cent per cent de tots els trens que circulen per les Rodalies de la Comunitat de Madrid».”
“Quan nosaltres els hi presentem, senyor ministre, amb una moció de Junts per Catalunya l’octubre passat, que inverteixen en les inversions ferroviàries d’acord amb criteris cost-benefici, vostès es van abstenir. Quart motiu, enèsim error de planificació: condemnar a les Rodalies a conviure amb les mercaderies. En aquesta mateixa moció de Junts per Catalunya, els hi demanàvem: s’ha de separar les mercaderies de les Rodalies, especialment, els trams més congestionats. També es van abstenir. Si això no s’aborda, condemnaran les Rodalies a 20 anys més de mal servei i d’incidències. -- 104 of 136 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 9 de abril de 2025 Cinquè: no ser capaços de modernitzar Renfe i fer-ne una empresa eficaç. Renfe no s’ha modernitzat.”
“Senyors del PP, tornin a prendre nota una altra vegada, que no se saben els números, estudiïn una mica. Durant aquests anys del mateix informe d’IDEF, d’aquests 6,5 % que es van invertir en Rodalies ―i vostès també surten en aquesta foto―, el 50 % es va invertir a Madrid. Això són elucubracions dels independentistes? Són dades oficials del govern espanyol. I n’hi ha pels dos, pel PSOE i pel PP 50 % a Madrid, 16,8 a Catalunya. Tercer, una planificació amb absència de criteris cost-benefici. Vostès inverteixen allà on el 10 % dels usuaris i no on hi ha el 90. Però a Catalunya, l’any 23 la Cambra de Comerç diu que es van perdre un milió d’hores degut al mal funcionament de les Rodalies, que no haurien d’invertir allà on s’estan perdent milers i milers d’hores de treball?”
“Entre l’any 1990 i 2018, 28 anys, el govern espanyol ―senyors del PP, perquè diguin després que els independentistes tenim elucubracions estranyes, vostès aquí també hi són en aquesta foto― durant, 28 anys l’Estat espanyol va invertir el 93,5 % de totes les inversions ferroviàries en Alta Velocitat, el 93,5. Amb dades d’IDEF també de l’any 2018, que ho sàpiguen, això correspon al 10 % dels usuaris del ferrocarril i, a més a més, una xarxa que condemna a què els ciutadans que no som de Madrid tinguem serveis de segona: entre Barcelona i València pot anar a 220. Aquí només es viatja a 300 si surts de Madrid o vas cap a Madrid, que quedi clar, i això és un greu perjudici per als catalans. Segon tema: una execució pressupostària que castiga greument a Catalunya.”
“Una mala planificació crònica, per exemple, molt lligada a aquesta megalomania espanyola de voler tenir la xarxa d’alta velocitat més llarga d’Europa i la segona més llarga del món després de la Xina, quan Espanya no és el país més ric d’Europa ni el segon més ric del món. I, per tant, fer això vol dir que té conseqüències sobre altres partides del pressupost. Aquesta estratègia, que ha estat compartida pel PP i el PSOE, té un altre greuge i és que s’ha fet permanent en el temps. Senyors del PP, vostès també tenen responsabilitats aquí. Una xarxa velocitat que ha acabat sent una xarxa radial al servei dels interessos de Madrid. El dia 24 de gener, en la seva primera compareixença, senyor ministre, jo li donava les dades d’IDEF que ha recordat avui el portaveu de SUMAR, que són tremendes, demolidores.”
“Senyor president, senyores i senyors diputats, senyor ministre. L’últim dia vaig dir que parlar de Rodalies és un déjà vu i vaig dir que diria a cada intervenció les incidències del dia. Senyor ministre, vostè ha estat deu minuts per explicar les incidències del mes de març intentant minimitzar la situació. Ara, senyor ministre, ara fa 15 minuts. Circulació interrompuda entre Fabra i Puig i Clot, línies R1, R2, R2 nord, R3, R4 i R7 per una avaria. Ara, a l›hora de tornar a casa, a l’hora de buscar els nens al col·le. Miri, el mal funcionament de les Rodalies de Catalunya és la cronificació d’un fracàs, un fracàs que afecta la ciutadania, a la qualitat de vida de la gent, al son, a la pèrdua d’hores de treball, de classe. Un fracàs que té arrels molt antigues.”
“Además, en relación con los demás puntos, que haya diálogo, negociación y búsqueda de consensos; que haya medidas para compensar las repercusiones de esos aranceles en los sectores agrario y ganadero ―no sé si mañana el ministro Cuerpo hará alguna referencia a todo esto―; prever el incremento de -- 78 of 85 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 8 de abril de 2025 costes de producción ―acabo, presidenta― y defender una remuneración que sea justa para agricultores, ganaderos y pescadores, pues estamos de acuerdo. Por lo tanto, aunque es cierto que hay cosas que ya se están aplicando y que se están desarrollando ya de esta manera, no está de más que nos reafirmemos en la necesidad de que la agricultura y los campesinos, también en el contexto europeo y en un momento de tantas dificultades, sean una prioridad para Europa. Muchas gracias.”
“Pues porque esta estrategia europea es la que tenemos delante. Pero, de momento, las declaraciones de Ursula von der Leyen, que no me parecen mal, se basan en decir: Con productos industriales, le ofrezco un 0 % a Estados Unidos en los dos sentidos. Es que Europa siempre prioriza el sector industrial. Pues no, tengan en cuenta también a los sectores agrícola y ganadero.”
“Muchas veces hemos tenido la sensación de que aquí se cuenta que la negociación ha sido cojonuda, pero luego no ha sido tan bueno el resultado de la negociación y que las rentas o los acuerdos a nivel europeo ―tenemos algunos muy recientes, como el de la pesca, por ejemplo― han sido un desastre. Por lo tanto, que el Congreso de los Diputados le diga al ministerio: Miren, sean proactivos y exigentes en las negociaciones, es algo que no está de más. Que hay una estrategia europea, claro, ya se está haciendo esto. Europa es quien tiene esas competencias. Que haya una estrategia europea contra los aranceles dicen, pues puede ser una obviedad, pero a nosotros reafirmar la necesidad de que esta estrategia incorpore las necesidades y los desafíos del sector agrícola y ganadero nos parece que es algo necesario. ¿Por qué?”
“Por lo tanto, en este contexto, una vez analizada la propuesta del Grupo Popular, aunque es cierto y estoy de acuerdo con lo que ha dicho hace un momento el portavoz del Partido Nacionalista Vasco de que algunas de las propuestas son ―si me lo permiten― de manual o ―si me lo permiten― son propuestas que de alguna forma se están llevado a cabo, a pesar de todo eso, a mí me parece que, cuando tenemos uno de estos momentos de encrucijadas lleno de incertidumbres y de dificultades, y hay muchas cosas que todavía no están resueltas ni cerradas y que no están claras, no está de más que el camino, aunque pueda ser aparente, se ratifique y se fortalezca con mayorías parlamentarias, y que se adopten acuerdos que fortalezcan y apoyen políticas que a mí me parece que son muy necesarias, como, por ejemplo, que el Gobierno sea proactivo y exigente en las negociaciones con la Unión Europea para garantizar las rentas del sector.”
“Todo eso no suela mal, pero habrá que ver, y por eso es un momento de encrucijada, que toda esa música que suena bien se transforme en una letra que también suene bien y que realmente aporte soluciones. Pero también es un momento de encrucijada porque ahora tenemos esa nueva PAC que llega, pero también lo es, por ejemplo, por Mercosur. Y ya solo nos faltaba el problema que ha provocado el señor Trump con la guerra de aranceles, una guerra en la que todos van a sufrir y donde todos van a salir perjudicados, y uno de los que puede salir más perjudicado es precisamente el sector ganadero.”
“Incluso ha habido momentos donde el discurso del comisario de Agricultura a mí me parecía que era una enmienda a la totalidad de la política del ministerio. Pero, en cualquier caso, también es un momento de encrucijada por eso. Ese comisario hablaba de una nueva PAC, hablaba de la imprescindible renovación de las propuestas de incorporación de los jóvenes, hablaba de un marco financiero suficiente para la viabilidad de los agricultores y hablaba de las dos agriculturas. Decía que hay muchos expertos que cada vez hablan más de eso, de la agricultura competitiva, la que está en los mercados y la que busca la rentabilidad, y de hecho la mayoría de los agricultores lo pueden hacer así; y, luego, está la agricultura de aquellos territorios que tienen graves dificultades y características geográficas que lo impiden.”
“Porque es un sector estratégico y porque la soberanía alimentaria debería ser una prioridad, porque son los ejes del territorio y del medio natural, porque no se ganan la vida y porque además ha habido muchísima burocracia y dificultades que les han hecho las cosas más difíciles, por el problema de la incorporación de los jóvenes y por tantísimas otras cosas, como la producción y la previsión de productos sin tener alternativas viables, por ejemplo. Y también es un momento de encrucijada porque en Europa ha habido cambios recientemente. Les invito a oír las intervenciones del nuevo comisario de Agricultura. Es un momento diferente, la música suena de otra manera. Parece que el nuevo comisario de Agricultura sí que tiene claro que Europa no puede prescindir de los agricultores y de los ganaderos, y que realmente hay que reaccionar.”
“I per tant, tot i que és cert que hi ha coses que ja s’estan implementant i ja s’estan desenvolupant d’aquesta manera, no està de més que ens refermem en la necessitat que -- 77 of 85 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 8 de abril de 2025 l’agricultura i la pagesia, també en el context europeu i també en un moment de tantíssimes dificultats, siguin una prioritat per a Europa. Gràcies. Gracias, presidenta. Señoras y señores diputados, el sector agrario está en un momento de encrucijada ―no ahora, ya lleva mucho tiempo en ese momento de encrucijada― y hemos hablado de ello aquí en algunas ocasiones, y lo vemos en las carreteras, y lo vemos porque los sectores siguen movilizándose y reivindicando que la Administración les dedique la atención que merece el sector. ¿Por qué?”
“Que tinguin en compte el sector agrari i el sector ramader. I de la mateixa manera amb els altres punts. Que hi hagi diàleg, negociació i recerca de consensos. Que hi hagi mesures per compensar els impactes d’aquests aranzels en els sectors agraris i ramaders. Jo no sé si demà sentirem del ministre Cuerpo alguna referència a això. Pretendre o preveure l’increment de costos de producció, acabo, presidenta, i defensar una remuneració justa per a pagesos, ramaders i pescadors. Escolti, hi estem d’acord.”
“Per tant, que el Congrés dels Diputats li digui al Ministeri: «Escolti, sigui proactiu i exigent en les negociacions» no està de més. Que hi hagi una estratègia europea, obvi, ja s’està fent això, Europa és qui té les competències en comerç. Que hi hagi una estratègia europea contra els aranzels, diu el punt segon. Escolti, pot semblar una obvietat, però per a nosaltres refermar la necessitat que aquesta estratègia incorpori les necessitats i els reptes del sector agrari i ramader, a mi em sembla que és necessari. Per què? Perquè aquesta estratègia europea és la que tenim al davant, però de moment les declaracions de la Ursula von der Leyen, que no em semblen malament, és dir: «Escolti’m, amb productes industrials, ofereixo a Estats Units un 0 % en els dos sentits». Bueno, és que sempre Europa prioritza el sector industrial. Doncs no.”
“Malgrat això, a mi em sembla que quan hi ha un moment cruïlla ple d’incerteses, ple de reptes i de dificultats, hi ha moltes coses que encara no estan resoltes ni tancades i que no són clares, no està de més, no està de més que el camí, encara que pugui ser aparent, es ratifiqui i es reforci amb majories parlamentàries i que es prenguin acords que recolzin polítiques que a mi em sembla que són molt necessàries. Com, per exemple, que el Govern sigui proactiu i exigent en les negociacions amb la Unió Europea per preservar les rendes del sector. Moltes vegades hem tingut la sensació que aquí s’ha explicat que la negociació ha sigut collonuda, però que el resultat de la negociació no ho ha sigut, i que les rendes o els acords a nivell europeu, i en tenim de molt recents, el de la pesca, per exemple, han sigut un desastre.”
“Però també és un moment cruïlla, perquè hi ha d’haver aquesta nova PAC, però també ho és, per exemple, per Mercosur. I ja només ens faltava la situació que ha provocat el senyor Trump amb la guerra d’aranzels. Una guerra on tothom patirà i tothom sortirà perjudicat. I un d’aquests que pot sortir perjudicat, precisament és el sector ramader. Per tant, en aquest context i analitzada la proposta del Partit Popular, tot i que és veritat i estic d’acord amb el qual ha dit ara fa poc el portaveu del Partit Nacionalista Basc que algunes de les propostes són, si em permeten, de manual o, si em permeten, són propostes que d’alguna manera s’estan realitzant.”
“Aquest comissari parlava d’una nova PAC, parlava de la imprescindible renovació de les propostes de la incorporació de joves, parlava d’un marc financer suficient per a la viabilitat dels pagesos i parlava de les dues agricultures, deia..., hi ha molts experts que en parlen cada vegada més, l’agricultura competitiva, la que està als mercats, la que busca la rendibilitat, que de fet és la majoria de pagesos que poden fer-ho així, i l’agricultura d’aquells territoris que tenen greus dificultats i característiques geogràfiques que ho impedeix. Tot això no sona malament, però s’haurà de veure, per això és un moment cruïlla, que tota aquesta música que sona bé es transformi en lletra i en una lletra que també soni bé i que realment comporti solucions.”
“També és un moment cruïlla perquè a Europa hi ha hagut canvis recentment. Els convido a escoltar les intervencions del nou comissari d’Agricultura. És un moment diferent. La música sona diferent. Sembla que el nou comissari d’Agricultura sí que té clar que Europa no pot prescindir dels pagesos i dels ramaders, i que realment cal reaccionar. Fins i tot hi ha hagut moments que el discurs del comissari d’Agricultura a mi em semblava que era una esmena a la totalitat a la política del ministeri. Però en tot cas també és un moment cruïlla per això.”
“Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats. El sector agrari està en un moment cruïlla. No ara, ja porta molt de temps que està en un moment cruïlla. I aquí n’hem parlat en algunes ocasions i ho veiem a les carreteres, i ho veiem perquè el sector es continua mobilitzant, reivindicant que l’administració tingui l’atenció que ha de tenir de cara al sector. Per què? Perquè és un sector estratègic, perquè la sobirania alimentària hauria de ser una prioritat, perquè són els gestors del territori i del medi natural, perquè no es guanyen la vida, perquè, a més a més, hi ha hagut un munt de burocràcia i de dificultats que els hi ha posat encara més complicat, perquè hi ha problemes per a la incorporació de joves i per tantíssimes altres coses. La prohibició de productes, per exemple, sense tenir unes alternatives viables.”
“Por tanto, valoraremos si votamos en contra o nos abstenemos si al final se nos acepta alguna de las enmiendas que van en esa línea de profundizar en el tema de la negociación y del diálogo o si se vota conjunta y totalmente en una sola pieza la iniciativa, porque el primer punto es que se tire a la basura la propuesta y se empiece de cero y eso no es modernizar el transporte público ni favorecer el transporte público, eso es parar y paralizar porque sí, y ahí ya digo que nosotros sencillamente no nos encontramos cómodos. En cambio, digo que en los demás puntos nosotros podríamos votar a favor tranquilamente y entonces, sí, ir todos juntos en la dirección de negociar para mejorar el servicio. Gracias.”
“Por tanto, dialogar, negociar, acordar, financiar mejor para modernizar y hacer más eficiente y atractivo este sistema de transporte público. Pero, si lo que pretende la propuesta sencillamente es confrontar con el Gobierno, parar la propuesta, meterla en la papelera, que no sirva de nada, volver a empezar de cero, nosotros no vamos a entrar en ese juego, no estamos aquí para perder el tiempo ni para hacer perder el tiempo a la gente.”
“Tranquilamente, votaríamos a favor del punto tercero, del cuarto y, probablemente, también del segundo, porque lo que sí es cierto es que hace falta dialogar y negociar con las comunidades autónomas, evidentemente, y hace falta acordar con los territorios qué modificaciones se hacen del modelo concesional estatal. En Cataluña afecta relativamente poco ―también se lo digo―, pero este diálogo debe llevarse a cabo; en los casos en los que ha habido alguna discrepancia en Cataluña se ha dialogado, y hay que hacerlo. Y también hay que establecer un servicio, un mecanismo de financiación permanente y estable, muy en la línea de lo que decía el representante del BNG, por ejemplo, evidentemente que sí, y que lo que actualmente prevé la propuesta es totalmente insuficiente.”