Isidre Gavin i Valls
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“El tram d’autopista amb més usuaris de l’Estat que està contínuament congestionada i habitualment col·lapsada. Una autopista que dona servei al territori més exportador, als habitants, milions de persones d’una zona metropolitana, i que també és el corredor mediterrani viari que ens connecta amb Europa, amb un estat que transporta el 95 %…”
“Total imprevisió davant de la caiguda dels peatges. Incapacitat d’implementar un model europeu de pagament per ús, com passa a tota Europa a les vies d’alta capacitat. Incompliment dels pressupostos d’inversió escandalós i permanent a Catalunya i sobre inversió permanent a Madrid. I permanent col·lapse de Rodalies. Saben com es diu això?”
“Así, han aumentado los vehículos en un 30 %, la duración de las retenciones más de un 70 % y la vía acumula un 26 % de todas las retenciones de la red catalana, con 15 000 vehículos pesados y entre quince y veinte incidencias diarias de promedio, pero el ministerio no había previsto nada.”
“Los partidos que dan apoyo al PSOE ―SUMAR y los partidos que les apoyan entusiásticamente― deberían sentir vergüenza por pedir el apoyo a unos presupuestos de un Gobierno que siempre maltrata y siempre incumple con Cataluña.”
“La seva dialèctica, la dels socialistes d’aquí i d’allà, no amaga que el Partit Socialista és el principal responsable d’aquesta desinversió, com a mínim, l’únic responsable dels últims vuit anys, inclosa la ministra Raquel Sánchez, catalana del PSC. I no calen invents, ni nous organismes ni consorcis, cal que omplim els catalans i prou.”
“El mateix èxit ha tingut l’esmena que va presentar Junts per Catalunya a la Llei de Mobilitat Sostenible per poder parlar del tema. Com pot ser que al segle XXI una llei de mobilitat sostenible no parlés res d’aquest tipus de plantejament? I ara només faltaven les dades d’inversió del 2025, que suposo que tots vostès deuen conèixer.”
The complete record
Every one of 1,190 lines we hold for Isidre Gavin i Valls, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 21 of 24.
“Per a nosaltres, òbviament, l’alternativa no és votar l’esmena a la totalitat del Partit Popular. L’expedient que té el Partit Popular, des de l’òptica del centralisme de les seves propostes i de la tebiesa amb el tema de la mobilitat sostenible, està clar que a nosaltres no ens inspira cap confiança. Votarem en contra de l’esmena. En tot cas, que sàpiguen tots, senyor ministre, Grup Socialista, diputats i diputades, que en tot allò que fa referència a impulsar la descarbonització i la mobilitat sostenible, hi hem sigut sempre, seguirem estant i estarem en el futur. Sabem, a més a més, que la Unió Europea indueix els Estats de la Unió a fer lleis que fomentin la mobilitat sostenible. La mobilitat sostenible no és una opció, no és una alternativa; és una necessitat imperiosa. Ha de ser una prioritat de tothom.”
“En tot cas, Junts per Catalunya tenia molts motius per presentar una esmena a la totalitat, com acabo d’explicar, però no l’hem presentada, senyor ministre, senyors del PP, perquè en el diàleg amb el ponent socialista de la llei —i em consta que també ha succeït amb altres grups amb objeccions semblants, com s’ha explicat aquí— hem arribat a un compromís que, a través de les esmenes parcials, es corregiran algunes d’aquestes discrepàncies. Simplificant molt, es respectarà d’una forma clara les competències de la Generalitat i de les altres administracions competents, es corregirà el concepte de sistema nacional, es reduirà i simplificarà la proposta d’organismes, s’evitarà l’intervencionisme i altres qüestions, moltes altres, que, com dic, s’abordaran en el tràmit de la llei.”
“Abans deia que era intervencionista, arriba a dir que coordinarà les accions de les administracions al voltant del transport en bicicleta. Per favor, si la mobilitat més propera de debò, per exemple, és la bicicleta, són els ajuntaments on han de dissenyar en funció del seu entorn urbanístic i adaptar el seu entorn a aquestes estratègies. La Generalitat ja tenim una estratègia catalana de la bicicleta i una mesa de la bicicleta. Que vostès diguin que volen fomentar, promoure o impulsar es pot entendre perfectament, però que es coordinaran des del Govern central les administracions en l’àmbit del transport de la bicicleta, no sé si fa riure o fa plorar.”
“Aquest text també té una visió centralista, ja que a partir d’aquest concepte de sistema nacional crea una gran quantitat d’òrgans centrals: el foro, el consejo superior, la conferencia nacional, el espacio de datos... Molts d’ells s’han de desenvolupar a través de reglaments de funcionament, s’han de dedicar a fer informes, han de coordinar altres actors i generen duplicitats. Totalment en contra del que se’ns demana des de la societat: reduir organismes, simplificar i agilitzar l’Administració, que ja és prou lenta i prou burocràtica. Hem de tendir a simplificar. El text es carrega les competències exclusives de la Generalitat en transport i mobilitat i també, en certa mesura, l’autonomia municipal. És ple de referències al que els ajuntaments poden fer o poden no fer.”
“En la curta distància, tant urbana com territorial, també hi ha operadors de transport públic que depenen d’altres administracions responsables de la mobilitat i, òbviament, també privats. No es pot abordar una visió de la mobilitat de dalt a baix. Això ha de ser al revés. Per això hem reclamat sempre que la mobilitat de proximitat s’ha de gestionar des de la proximitat. Això no treu que aquests sistemes i subsistemes estan connectats, i tant; que hi ha d’haver coordinació, és clar que sí, la intermodalitat i la interconnexió ho requereix per complir la missió bàsica d’assegurar aquest transport i fer-ho de forma eficient i també de forma atractiva per a l’usuari.”
“En aquest sentit, no és ni federal ni plurinacional, sinó tot el contrari. Comença per justificar la necessitat que l’Estat tingui una llei de mobilitat per a tot l’Estat, tot i no tenir un títol competencial propi, per acabar parlant d’un sistema nacional de mobilitat. Un sistema nacional de mobilitat no existeix. Hi ha molts sistemes i molts subsistemes de mobilitat: en funció de l’àmbit territorial, en funció del mode de transport, en funció de l’autoritat competent; sense perdre de vista que la major part de la mobilitat és de proximitat, és de casa a la feina, és de casa a l’escola, als serveis. El 83 % dels usuaris del transport ferroviari de tot l’Estat l’any 2023 eren usuaris de Rodalies, de curta i mitja distància.”
“Gràcies, senyora presidenta. Senyores i senyors diputats, senyor ministre, compareixem per posicionar-nos sobre l’esmena a la totalitat del Grup Popular a la Llei de mobilitat sostenible. El Grup Junts va redactar, també, una esmena a la totalitat d’aquesta llei. La decisió va ser molt ràpida. El text, inclús essent conscient que ja venia del mandat anterior, semblava un text del NO-DO, sincerament. Sota la pàtina d’una llei moderna, modernitzadora, tracta d’un tema d’absoluta actualitat, la mobilitat sostenible; era un text més propi del segle passat. És un projecte d’esperit centralista, és un projecte extraordinàriament intervencionista i té una visió antiga i superada de la mobilitat. És un projecte centralista perquè reforça sobre manera el paper del Govern central.”
“Todas estas enmiendas han sido transaccionadas o incorporadas total o parcialmente, igual que algunas otras también de otros grupos. Mantendremos el voto favorable a algunas enmiendas que se han mantenido vivas, alguna en la dirección de la que hablaba antes, alguna en relación con la igualdad de género, alguna en relación con el personal de SASEMAR, que tiene sus condiciones de trabajo específico. Ahora, este instrumento hay que ponerlo en manos de personas realmente profesionales, con la voluntad de buscar la verdad, la transparencia y el acompañamiento de las víctimas. Gracias.”
“Esta ley, como no podía ser de otra manera, llegaba con una visión centralista y uniformista; una ley que obviaba, por ejemplo, que Cataluña tiene competencias exclusivas en transporte o que tiene un cuerpo de policía propio, como los Mossos d’Esquadra. Nuestras enmiendas han corregido esta falta. El texto que ahora nos llega es respetuoso con esta realidad y permite que las investigaciones que se realicen en Cataluña, aunque sea en infraestructuras competencia del Estado, se hagan de manera coordinara, en dialogo y colaboración con el Gobierno de la Generalitat. En segundo lugar, había alguna enmienda para fortalecer el rol de profesionalidad y experiencia en los profesionales que participan en la investigación. Y en tercer lugar, para garantizar la agilidad y la reducción de plazos de estas investigaciones.”
“Este es el caso de este proyecto. La propuesta de esta ley va en este sentido y debería permitir que no vuelva a suceder, lo ha mencionado algún otro diputado. ¿Cómo es posible que haya investigaciones que se eternicen? No se ve intención de esclarecer los hechos. No da la sensación de que se pretenda ofrecer confort, acompañamiento, respetar las garantías de los afectados. Incluso, a veces, se ha dado la sensación de que se pretende más proteger a una parte de los implicados que a otros, y esto no debería volver a suceder. Nuestro grupo ha presentado algunas enmiendas para mejorar esta ley. El primer bloque se refería a un tema que es típico de nuestro grupo parlamentario.”
“Cuando hay accidentes de estas características también hay importantes pérdidas económicas que, evidentemente, hay que minimizar. Ni en la vida ni en el transporte hay riesgo cero; nadie quiere que se produzca un accidente. Solo en casos muy extraños ha habido alguna intencionalidad; en general, nadie desea que se produzcan estas situaciones. Por tanto, la búsqueda de las causas de los accidentes y perseguir la verdad contribuye a dilucidar responsabilidades, contribuye a dar confort o compensación a las víctimas o a las personas implicadas y puede que se eviten nuevos accidentes. Por todas estas razones, la Unión Europea ha ido creando todo un marco reglamentario para que todos los países de la Unión creen herramientas, mecanismos e instrumentos que garanticen investigaciones independientes y profesionales.”
“Así que vaya un recuerdo también para todos esos técnicos y todos esos profesionales. Este es uno de los motivos principales por el que debemos realizar investigaciones sobre los hechos que sean lo más rigurosas posible, que sean profesionales, ágiles y eficientes, entre otras cosas para reducir este tiempo de espera que tiene a tanta gente pendiente del resultado de dichas investigaciones. Cuando hay accidentes de este tipo se generan incertidumbres y dudas sobre la fiabilidad del transporte. Todos tenemos responsabilidad a la hora de minimizar las incertidumbres y en conseguir que se ofrezca la máxima seguridad y máxima confianza en los sistemas de transportes. Unas investigaciones independientes y profesionales deben ayudar también en este propósito.”
“A menudo, estas familias o esos afectados han padecido el sufrimiento añadido de no verse acompañados ni entendidos ni comprendidos por las instituciones que han debido actuar y que no lo han hecho a menudo, o al menos ha sido así la percepción, en defensa de los legítimos intereses de esas víctimas. Cuando se produce un accidente de estas características —nadie lo ha comentado— también sufren los profesionales o los técnicos que están directamente implicados en el accidente. A veces han podido tener responsabilidad, o no, a veces han podido tener una participación directa o relativamente indirecta, pero les aseguro que los técnicos y los profesionales que se ven involucrados en esas situaciones también sufren; sufren angustia, sensación de culpa o la incertidumbre de lo que va a suceder con estas investigaciones también.”
“Señoras y señores diputados, cada vez que hay un accidente aéreo, naval o ferroviario se produce una catástrofe humana y sufrimiento de las personas, especialmente y lógicamente de las víctimas, a veces con -- 27 of 39 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 27 de junio de 2024 víctimas mortales, a veces con heridos, muchos o pocos, pero sufrimiento de las personas que directamente sufren el daño. Pero también está el sufrimiento de las familias. Spanair, Alvia, Vacarisses o Germanwings son casos que han generado mucho sufrimiento, y quiero tener un recuerdo hoy aquí por todas las víctimas y sus familias.”
“Totes aquestes esmenes han estat transaccionades o incorporades total o parcialment, com també n’hi ha hagut algunes altres d’altres grups. Mantindrem el vot favorable a alguna de les esmenes concretes que s’han mantingut vives, alguna en la direcció del que he esmentat abans, alguna en relació amb la igualtat de gènere i alguna en relació amb el personal de SASEMAR, que té unes condicions de treball prou específiques. Ara el que caldrà és posar aquest instrument en mans de persones realment professionals, amb la voluntat de cercar la veritat, la transparència i l’acompanyament de les víctimes. Moltes gràcies. Gracias, presidenta.”
“És una llei que obviava, per exemple, que Catalunya té competències exclusives en transport o que té un cos de policia propi com els Mossos d’Esquadra. Les nostres esmenes han corregit aquesta mancança. El text que ara ens arriba és respectuós amb aquesta realitat i permet, per exemple, que les investigacions que es facin a Catalunya, encara que sigui en infraestructures que són competències de l’Estat, es facin de forma coordinada i amb diàleg i amb col·laboració amb el Govern de la Generalitat. En segon lloc, hi havia alguna esmena per enfortir el rol de professionalitat i expertesa en els professionals que participen en la investigació. I un tercer en garantir l’agilitat i la reducció de terminis d’aquestes investigacions.”
“Aquest és el cas d’aquest projecte. La proposta d’aquesta llei va en aquest sentit i hauria de permetre que no torni a succeir, s’ha esmentat per part d’algun altre diputat, com hi ha investigacions que s’eternitzen, que no es veu una intencionalitat d’esclarir els fets, que no dona la sensació de donar el confort i l’acompanyament o respectar les garanties dels afectats, o que fins i tot ha donat la sensació que pretén més protegir una part dels implicats que uns altres. Això no hauria de tornar a passar. El nostre grup ha presentat algunes esmenes per millorar aquesta llei. El primer bloc fa referència a un tema que és típic del nostre grup parlamentari. Aquesta llei, com no podia ser d’una altra manera, arribava amb una visió centralista i uniformista.”
“Quan hi ha accidents d’aquestes característiques, també hi ha moltes pèrdues econòmiques, importants pèrdues econòmiques que, òbviament, també cal minimitzar. A la vida i al transport no hi ha risc zero. Ningú no vol que passi un accident. Només en casos molt estranys hi ha hagut alguna intencionalitat. En general, ningú no vol que passin aquestes situacions. I, per tant, la recerca de les causes dels accidents, cercar la veritat, contribueix a escatir responsabilitats, contribueix a donar confort o compensació a les víctimes o les persones implicades, i en pot evitar de nous. Per tots aquests motius, la Unió Europea ha anat creant tot un marc reglamentari per tal que tots els països de la Unió creïn eines i mecanismes que garanteixin instruments, que garanteixin investigacions independents i professionals.”
“Vull tenir un record, també, per tots aquests tècnics i per tots aquests professionals. Aquest és un dels motius principals pel qual s’han de produir investigacions sobre els fets que siguin el màxim de rigoroses possibles, que siguin professionals, que siguin àgils i eficients, entre altres coses, per reduir aquest temps d’espera que té a tanta gent pendent del resultat d’aquestes investigacions. Quan hi ha accidents d’aquest tipus, també es generen incerteses i dubtes sobre la fiabilitat del transport. Tots tenim responsabilitat amb minimitzar les incerteses i amb aconseguir que hi hagi la màxima seguretat i la màxima confiança en els sistemes de transport. Unes investigacions independents i professionals han d’ajudar, també, en aquest propòsit.”
“Sovint aquestes famílies o aquests afectats han patit el patiment afegit de no veure’s acompanyats ni entesos ni compresos per les administracions que han hagut d’actuar i que no ho han fet sovint, o almenys no s’ha tingut aquesta percepció, en defensa dels legítims interessos d’aquestes víctimes. Quan hi ha un accident d’aquestes característiques, i ningú no n’ha parlat, també hi ha patiment dels professionals o dels tècnics que estan directament implicats en l’accident. De vegades hem pogut tenir responsabilitat o no. De vegades hem pogut tenir una participació directa o relativament indirecta. Però els asseguro que els tècnics i els professionals que es veuen involucrats en aquestes situacions també tenen patiment. Tenen angoixa, de vegades, sentiment de culpa o la incertesa del què passarà, també, amb aquestes investigacions.”
“Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats. Cada vegada que hi ha un accident aeri, naval o ferroviari, hi ha una catàstrofe humana. Hi ha patiment de les persones. Especialment, lògicament, de les víctimes, de vegades, amb víctimes mortals; a vegades, amb ferits. Molts o pocs. Però hi ha un patiment de les persones que directament pateixen el dany, però també hi ha el patiment de les famílies. Spanair, Alvia, Vacarisses, Germanwings són casos que han generat molt de patiment. Jo vull tenir un record aquí per totes les víctimes i per totes les seves famílies.”
“A pesar de todo, se ha anunciado que se va a tramitar como proyecto de ley para poder enmendar esta propuesta, mejorarla y recoger algunas de estas preocupaciones que hemos manifestado. Esta medida también contempla un impulso al sector turístico, también tiene esta parte positiva de esta actividad. Y finalmente, me gustaría decirle, señor ministro, que concentre los esfuerzos y los recursos en los problemas prioritarios, priorice. Vea cómo atacar los problemas endémicos con una mirada a largo plazo -- 30 of 56 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 20 de junio de 2024 y no con resultados efectistas porque, en lo que se refiere a pasarlo bien y disfrutar de la vida, le aseguro que los jóvenes no necesitan a nadie, saben cómo hacerlo y tienen mucha imaginación. Gracias, presidente.”
“Además, propondríamos una medida más equitativa, porque otra cosa es que esta medida que se nos propone hoy no tiene equidad. ¿Qué sentido tiene subvencionar un billete a un joven que se lo puede pagar, a un joven de una familia que tenga ingresos o que él mismo tenga ingresos? Tendría sentido que esta medida fuera equitativa. A pesar de esto, señor ministro, señorías, esta medida tiene cosas beneficiosas y positivas. Es una medida beneficiosa para los jóvenes que viajen para su desarrollo personal, conocer culturas, territorios, fomentar su creatividad, su aprendizaje, su independencia personal, compartir experiencias. Naturalmente, hay muchos aspectos positivos también.”
“Probablemente la mejor forma de fomentar el transporte público no sea regalar viajes en verano a los jóvenes, sino invertir más en la red, en la seguridad, en la calidad y hacer un sistema más fiable. Ha pasado otra cosa estos días. RENFE acaba de anunciar que reduce sustancialmente la compensación a los usuarios por llegar tarde, solo faltaba eso. En lugar de invertir para no llegar tarde, vamos a reducir la compensación; nos vamos a ahorrar un dinero y con ese dinero vamos a regalar viajes gratis en verano. Mire, yo no sé si esta es la mejor decisión, sinceramente. Nosotros, si tuviéramos un país independiente como aspiramos a tener, no nos plantearemos una medida de este tipo sin tener orientados, arreglados, esos problemas tan graves que he mencionado.”
“También se podrían dedicar estos recursos para inversiones en seguridad y vigilancia cada año, que evitarían incidencias y retrasos en el servicio. Y también se podrían ahorrar, si se hicieran estas inversiones en vigilancia y seguridad, muchos problemas que tenemos para limpiar pintadas y grafitis y ahorraríamos dinero e incidencias, porque hay trenes que no pueden circular porque se encuentran con los cristales pintados con grafitis. Cuando se lanzaron esos descuentos en el precio del transporte público como medida para superar la pandemia y la crisis de Ucrania, muchos usuarios ahí, a pie de andén, expresaban públicamente una preferencia: que preferirían pagar lo que pagaban antes del descuento para que el servicio llegase a la hora que le tocaba y no les dejase tirados.”
“Este es otro de los problemas que tienen los jóvenes cuando van a trabajar, cuando van a estudiar o cuando van a hacer deporte. Con 125 millones de euros cada año —porque esa medida ya se hizo el año anterior— se podrían comprar 19 trenes nuevos cada año, que podrían sustituir a convoyes de más de 40 años de servicio que aún circulan por la red o, como ha dicho el portavoz del BNG, y nosotros lo hemos dicho en alguna iniciativa también aquí, aumentar frecuencias para dar más servicio, como pasa en mi territorio con el servicio Avant —que, por cierto, se aprobó una iniciativa sobre la que aún esperamos respuesta y esperamos una actuación en este sentido—, para que muchos usuarios encuentren un lugar o una plaza en las rutas donde falta la oferta.”
“Esta medida puede parecerse más a una medida populista que a una gobernanza rigurosa y responsable. ¿Cuántos recursos piensan dedicar a esta medida? 125 millones de euros es la previsión, supongo que ese es el límite, el tope de modificaciones presupuestarias. ¿En qué contexto? Una de las cosas buenas que puede tener esta iniciativa es el fomento del transporte público, y concretamente del transporte ferroviario, pero ¿cuál es la realidad, especialmente para los usuarios que utilizan el transporte ferroviario de forma cotidiana? Y los jóvenes lo usan para ir a estudiar, para ir a trabajar, para hacer deporte o para su ocio, ¿por qué no? Son unos usuarios habituales. Tenemos un sistema ferroviario que da mal servicio, es poco fiable, poco puntual, con constantes incidencias y retrasos.”
“Por otro lado, si España fuera un país rico o tuviera cierto confort en la resolución de estos problemas, se podría aplaudir esta propuesta, no cabe ninguna duda de que evidentemente tiene aspectos positivos. Pero esto no es así. Nosotros defendemos que los recursos y los esfuerzos hay que concentrarlos en resolver los graves problemas a los que se enfrentan y que arrastran a nuestros jóvenes en general, como los que he mencionado: el paro juvenil, la mala calidad de la ocupación juvenil, la vivienda, la salud mental, y eso significa priorizar, señores del Gobierno. A eso se le llama priorizar, y gobernar es priorizar. Todos sabemos que es muy tentador realizar medidas simpáticas, bien acogidas, pero eso no es aceptable cuando el panorama de la problemática de nuestros jóvenes es tan preocupante en tantos otros aspectos.”
“¿Cuántas para reducir el escandaloso y crónico paro juvenil, el más alto de Europa durante muchos años? ¿Cuántas para atacar esos crecientes casos de suicidios entre jóvenes? Son datos muy preocupantes. ¿Cuántas para facilitar de forma real y efectiva el acceso a la vivienda pero de verdad, con cifras y con resultados? Los representantes del Gobierno seguramente responderían que sí, que han tomado medidas, que se han -- 29 of 56 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 20 de junio de 2024 hecho cosas, ¿pero los resultados son satisfactorios? ¿Estos problemas están encarrilados? ¿Tenemos esa reducción del paro juvenil real o ese aumento de acceso a la vivienda? Pues no. El resultado no está.”
“Pero a mí me gustaría referirme a que, en el último Pleno, nuestro grupo, Junts per Catalunya, hizo una pregunta al Gobierno y manifestó su gran preocupación por la serie de indicadores y de datos que demuestran que nuestros jóvenes tienen una serie de problemáticas y situaciones no resueltas, algunas muy graves y algunas realmente crónicas. Por lo tanto, en una semana nos encontramos ante la disyuntiva de decir cuáles son los problemas de la juventud y, a la vez, con una medida simpática y agradable, claro, para que puedan viajar en verano. ¿Ustedes creen que esta es la prioridad de los jóvenes, la necesidad principal? ¿Cuántas propuestas ha aprobado el Gobierno? ¿Cuántos decretos leyes ha traído aquí al Congreso con medidas que interesan realmente a los jóvenes y que son más prioritarias?”
“I per acabar, jo voldria dir: concentri els esforços, senyor ministre, i els recursos en els problemes prioritaris, prioritzin, mirin com atacar els problemes endèmics amb una mirada de llarg termini i no en resultats efectistes perquè pel que fa a passar-s’ho bé i disfrutar de la vida… Gràcies, senyor president. No necessiten ningú, saben com fer-ho i tenen molta imaginació. Gràcies. Muchas gracias, señor presidente. Señoras y señores diputados, se nos presenta una iniciativa conocida, el año pasado tuvimos una iniciativa parecida para fomentar el transporte colectivo terrestre por parte de los jóvenes en verano.”
“Malgrat això, senyor ministre, senyores i senyors diputats, la mesura, evidentment, té coses beneficioses, té coses positives. És beneficiós pels joves que viatgin, la formació, el desenvolupament personal, conèixer cultures, territoris, fomentar la seva creativitat, el seu aprenentatge, la independència personal, compartir experiències. Evidentment hi ha molts aspectes positius també. Nosaltres, malgrat tot, voldríem, s’ha anunciat que es tramitarà com a projecte de llei, per poder esmenar aquesta proposta, millorar-la i recollir alguna d’aquestes preocupacions que nosaltres hem manifestat. Aquesta mesura també contempla un impuls al sector turístic. I, per tant, també té aquesta part positiva de l’activitat econòmica.”
“En comptes d’invertir per no arribar tard, reduirem la compensació, ens estalviarem uns diners i amb aquests diners regalarem viatges gratis a l’estiu. Miri, jo no sé si això és la millor decisió, sincerament. Nosaltres si tinguéssim un país independent, com aspirem a tenir, no ens plantejaríem una mesura d’aquest tipus sense tenir orientats i endreçats aquests problemes tan greus als que he fet esment. I, a més a més, proposaríem una mesura equitativa perquè, és clar, l’altra cosa és que aquesta mesura que ens proposa avui no té cap mena d’equitat. Quin sentit té subvencionar un bitllet a un jove que se’l pugui pagar? A un jove d’una família que tingui ingressos o que ell mateix tingui ingressos? Tindria sentit aquesta mesura que fos equitativa.”
“De fet, ens estalviaríem diners i incidències perquè realment hi ha trens que no poden circular perquè es troben amb els vidres pintats de grafitis. Miri, quan es van llançar els descomptes del preu del transport públic com a mesura per superar la pandèmia i la crisi d’Ucraïna molts usuaris, allò, a peu d’andana, expressaven públicament una preferència: preferiria pagar el que pagava abans del descompte perquè el servei arribi a l’hora i no em quedi tirat. Probablement, la millor manera de fomentar el transport públic no és regalar viatges a l’estiu als joves, sinó que és invertir més en xarxa, en seguretat, en qualitat, i fer un sistema més fiable. I encara ha passat una altra cosa aquests dies. Renfe acaba d’anunciar que redueix substancialment la compensació als usuaris per arribar tard. Només faltava això.”
“O augmentar, com ha dit molt bé el portaveu del BNG, nosaltres n’hem parlat a alguna iniciativa parlamentària també, freqüències per donar més serveis en el cas del meu territori, per exemple, com passa en el servei AVANT que, per cert, es va aprovar una iniciativa que encara esperem resposta i esperem una actuació en aquest sentit, perquè molts usuaris trobin plaça en aquelles rutes on hi ha falta d’oferta. També es podrien dedicar molts d’aquests diners a fer força inversions en seguretat i en vigilància cada any que evitarien incidències i retards en el servei. I també es podrien estalviar si es fessin aquestes inversions en vigilància i seguretat molts problemes que hi ha de netejar pintades i grafitis.”
“Són uns usuaris habituals. Doncs que tenim un sistema ferroviari que dona mal servei. És poc fiable, és poc puntual, amb -- 28 of 56 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 20 de junio de 2024 constants incidències i retards. Aquest és un altre dels problemes que tenen els joves quan van a treballar i quan van estudiar o quan van a fer esport. Amb 125 milions d’euros cada any, perquè aquesta mesura ja es va fer l’any anterior, es podrien comprar 19 trens nous cada any que podrien permetre substituir combois de més de 40 anys de servei que estan circulant encara per la xarxa.”
“Però això no és acceptable quan el panorama de la problemàtica dels nostres joves és tan preocupant en tants altres aspectes. Aquesta mesura es pot assemblar més a una política populista que no a una governança rigorosa i responsable. Quants recursos es pensen dedicar a aquesta mesura? 125 milions d’euros? En principi, és la previsió. Suposo que això és un topall de modificacions pressupostàries. En quin context? Miri, una de les coses bones que pot tenir aquesta iniciativa, el ministre hi ha fet referència, és el foment del transport públic i concretament del transport ferroviari. Però quina és la realitat, especialment per als usuaris que utilitzen el transport ferroviari quotidianament? I els joves són uns d’aquests, per anar a estudiar o per anar a treballar o per anar a fer esport o per anar d’oci, per què no.”
“El resultat no hi és. Per altra banda, si l’Estat espanyol fos un país ric o tingués una certa confortabilitat en la resolució d’aquests problemes, es podria aplaudir aquesta proposta. No hi ha dubte que, evidentment, té aspectes positius. Però això no és així. Nosaltres defensem que els recursos i els esforços cal concentrar-los en resoldre els greus problemes que encara avui arrosseguen els nostres joves, en general, com aquests que he esmentat: l’atur juvenil, la mala qualitat de l’ocupació juvenil, l’habitatge dels joves, salut mental, etcètera. I això vol dir prioritzar. Prioritzar, senyors del Govern. D’això se’n diu prioritzar i governar vol dir prioritzar. Tots sabem que és molt temptador fer mesures que són simpàtiques, ben rebudes.”
“Vostès creuen que aquesta és la prioritat pels joves? La principal necessitat? Quantes propostes ha aprovat el Govern, quants decrets llei ha portat al Congrés amb mesures que interessen realment als joves i que són més prioritàries? Quantes per reduir l’escandalós i crònic atur juvenil, el més alt d’Europa durant molts i molts anys? Quantes per atacar els creixents casos de suïcidis de joves, per exemple? Són dades que són realment molt preocupants. Quantes per facilitar d’una forma real i efectiva l’accés a l’habitatge? Però de debò, amb xifres, amb resultats. Els representants del Govern segurament em contestarien que sí, que han pres mesures, que s’han fet coses. Però els resultats són satisfactoris? Aquests problemes estan encarrilats? Hi ha aquesta reducció d’atur juvenil real o hi ha aquest augment d’accés a l’habitatge? Doncs no.”
“Moltes gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. Se’ns presenta una iniciativa coneguda. L’any passat hi va haver una iniciativa semblant per fomentar el transport col·lectiu terrestre per part dels joves a l’estiu. Però jo vull fer referència a que al ple passat, el nostre grup, el grup de Junts per Catalunya, va fer una pregunta al Govern manifestant la gran preocupació que té el nostre grup per tota una sèrie d’indicadors i dades que demostren que la nostra joventut té tota una sèrie de problemàtiques i de situacions no resoltes, algunes d’elles molt greus i algunes d’elles realment cròniques. Per tant, en una setmana ens trobem amb la disjuntiva de dir quins són els problemes de la joventut i, alhora, amb una mesura evidentment simpàtica i agradable que puguin viatjar a l’estiu.”
“Gràcies, senyora presidenta. Senyor ministre, quina planificació i quin calendari té el seu ministeri per finalitzar el Corredor Mediterrani? Gracias, señora presidenta. Señor ministro, ¿qué planificación y qué calendario tiene su ministerio para finalizar el Corredor Mediterráneo?”
“Por ejemplo, es cierto que ha habido un aumento de precios y una reducción del consumo de algunos alimentos frescos, de acuerdo: Pero ustedes saben que hay un aumento de las dietas basadas en productos proteínicos, saben también que hay una tendencia a las dietas veganas, flexitarianas. Ustedes no lo están teniendo en cuenta y, por lo tanto, nos parece que este es un mero jueguecito político, no es una propuesta para encontrar soluciones. Las propuestas para resolver este tipo de problemas las hemos tratado muchas veces. Tenemos que ponernos a trabajar, modificar la cadena alimentaria y hacer modificaciones para reducir el coste de los alimentos. Gracias.”
“Revisar todas las medidas aprobadas por el Gobierno que hayan contribuido a aumentar los precios y reducir el consumo, particularmente la aplicación anticipada del impuesto sobre el plástico… En fin, qué manía tienen ustedes con las medidas medioambientales; será un factor más, sí, pero no es la causa última. Para no acabar diciendo bajen el IVA de todo, la carne, el pescado, las conservas, además de todas las bajadas de IVA que ya se han hecho. Decir todo esto me parece poco riguroso. De entrada, porque las cifras, que son cifras oficiales, es cierto, no las han analizado suficientemente.”
“Por lo demás, tengo el convencimiento, y que conste que he mirado iniciativas -- 42 of 71 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 21 de mayo de 2024 similares de cuando ustedes gobernaban, que si a ustedes les hubiesen propuesto esto cuando gobernaban lo hubieran rechazado de plano. He visto alguna iniciativa de la época similar. Ustedes, con esta medida, en realidad lo que quieren hacer es conseguir una confrontación política. No van a intentar resolver el problema. ¿Que el Gobierno tiene que actuar? Por supuesto. ¿La música es buena? Sí. ¿El gobierno tiene que hacer cosas? También. Pero decir que tiene que hacer todo lo posible en todos los escalones de la cadena alimentaria es no decir nada.”
“¿Tiene sentido decir que, dado que aumenta el precio, este problema es culpa del Gobierno? Pues sí, hasta cierto punto sí, pero ha habido el conflicto de Ucrania, que sigue; ha habido y hay aún una sequía terrible en Cataluña, que ha provocado un aumento de precios dramático del aceite de oliva. También ha habido paquetes de medidas que nosotros hemos visto con buenos ojos, controlar el IVA de los alimentos básicos, por ejemplo, controlar el precio del gasóleo agrícola, por dar otro ejemplo. Y ahí nosotros nos hemos unido a la iniciativa y hemos dicho que el aceite de oliva también lo tenemos que clasificar como alimento básico y reducir el IVA, por lo tanto. Yo espero que esto se pueda aprobar muy a menudo, que se aplique pronto esta medida. Pero esta relación directa que ustedes plantean, tal y como la plantean, yo la veo poco rigurosa.”
“En esta propuesta ustedes lo que proponen es una intervención en toda regla del mercado; lo que ustedes proponen no tiene mucho sentido. El aumento de precios y la reducción de consumo de alimentos frescos son preocupantes, cierto. Como bien decía el Partido Nacionalista Vasco, también es cierto que nosotros, todos, estamos pidiendo que los productores de alimentos puedan ganarse la vida mejor. Y el otro problema que tocamos recurrentemente aquí es que el aumento de precios no beneficia a los productores, va a la cadena de distribución, va a los especuladores, a los intermediarios; en fin, acaba donde sea, pero no en la mano de los productores, que es donde debería estar. Y, sin embargo, este aumento de precio podría tener una faceta saludable si sirviera para remunerar mejor a los productores. Pero, en fin, volvamos a la propuesta.”
“El Partido Popular saca una consecuencia jurídica, un paradigma político y de ahí unas propuestas que, en nuestra opinión, no son acertadas, no tienen la solvencia requerida. ¿Por qué? Aumenta el precio de los alimentos, sí. Y el Partido Popular nos dice que es culpa del Gobierno y, como es culpa del Gobierno, que haga lo que pueda el Gobierno. Miren ustedes, esto es poco riguroso. Evidentemente, al Gobierno le compete algún tipo de responsabilidad, sin duda alguna, pero el planteamiento que ustedes hacen es poco riguroso. La primera propuesta de Acebes fue poner en marcha las medidas oportunas para reducir el precio de los alimentos básicos en todos los eslabones de la cadena alimentaria. Fin de cita. Si hubiera sido esto, sería intervencionismo desbocado del mercado. Ustedes criticaban el intervencionismo.”
“Però vostès saben que hi ha una certa tendència de l’augment de les dietes basades en productes de proteïna, productes proteínics. Vostès saben, també, que hi ha una tendència a dietes veganes, flexitarianes. Vostès tot això no ho estan tenint en compte. Per tant, ens sembla que això és un pim-pam-pum polític, no una proposta per resoldre cap problema. De propostes per resoldre aquests problemes n’hem parlat en moltes ocasions, i el que cal és posar fil a l’agulla, modificar la llei de cadena alimentària i tantes altres accions que s’han de fer perquè els aliments redueixin el seu cost. Gràcies. Señor presidente, señoras y señores diputados, en esta iniciativa que no vamos a apoyar se plantea una situación muy preocupante y negativa que nos tiene que preocupar y nos ocupa.”
“Dir «revisar totes aquelles mesures adoptades pel govern que han contribuït a augmentar aquests preus i reduir el consum, especialment l’aplicació anticipada de l’impost del plàstic», quina mania amb les mesures ambientals. Escolti, segur que és un factor més, però també segur que no és la causa, no? Per acabar dient «baixin l’IVA de tot», de la carn, del peix, de les conserves, a més a més de les baixades de l’IVA que ja s’han fet, perdoni’m, això és molt poc rigorós. D’entrada, perquè de les dades, que és cert que són dades oficials que vostès han explicat, hi ha dades que vostès, aquí no hi ha un anàlisi prou profund. Per exemple, és cert que hi ha hagut un augment de preus i una reducció del consum d’alguns aliments frescos, totalment d’acord.”
“Després, estic absolutament convençut, i he mirat algunes iniciatives semblants que hi va haver quan vostès governaven, que si a vostès els arriben a proposar això quan vostès governaven, vostès això ho tomben radicalment de dalt a baix. He vist alguna iniciativa semblant en aquell moment. Vostès, realment, amb aquesta mesura, en realitat el que volen fer és un plantejament de confrontació política, però vostès no van a la resolució del problema. Que el Govern ha d’actuar? I tant que sí. La música és bona. Que el Govern ha de fer coses? Sí, és clar que sí. Però dir «que faci tot lo possible en tots els graons de la cadena alimentària», escolti’m, això és com no dir res.”