Isidre Gavin i Valls
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“El tram d’autopista amb més usuaris de l’Estat que està contínuament congestionada i habitualment col·lapsada. Una autopista que dona servei al territori més exportador, als habitants, milions de persones d’una zona metropolitana, i que també és el corredor mediterrani viari que ens connecta amb Europa, amb un estat que transporta el 95 %…”
“Total imprevisió davant de la caiguda dels peatges. Incapacitat d’implementar un model europeu de pagament per ús, com passa a tota Europa a les vies d’alta capacitat. Incompliment dels pressupostos d’inversió escandalós i permanent a Catalunya i sobre inversió permanent a Madrid. I permanent col·lapse de Rodalies. Saben com es diu això?”
“Así, han aumentado los vehículos en un 30 %, la duración de las retenciones más de un 70 % y la vía acumula un 26 % de todas las retenciones de la red catalana, con 15 000 vehículos pesados y entre quince y veinte incidencias diarias de promedio, pero el ministerio no había previsto nada.”
“Los partidos que dan apoyo al PSOE ―SUMAR y los partidos que les apoyan entusiásticamente― deberían sentir vergüenza por pedir el apoyo a unos presupuestos de un Gobierno que siempre maltrata y siempre incumple con Cataluña.”
“La seva dialèctica, la dels socialistes d’aquí i d’allà, no amaga que el Partit Socialista és el principal responsable d’aquesta desinversió, com a mínim, l’únic responsable dels últims vuit anys, inclosa la ministra Raquel Sánchez, catalana del PSC. I no calen invents, ni nous organismes ni consorcis, cal que omplim els catalans i prou.”
“El mateix èxit ha tingut l’esmena que va presentar Junts per Catalunya a la Llei de Mobilitat Sostenible per poder parlar del tema. Com pot ser que al segle XXI una llei de mobilitat sostenible no parlés res d’aquest tipus de plantejament? I ara només faltaven les dades d’inversió del 2025, que suposo que tots vostès deuen conèixer.”
The complete record
Every one of 1,190 lines we hold for Isidre Gavin i Valls, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 23 of 24.
“Per tant, Martina, estarem pendents de si hi ha esmenes o transaccions, i en funció d’això donarem suport a una part de la moció, perquè finalment, diputats i diputades, escoltin-me de tant en tant, i potser els meus companys de grup em renyaran, no ho sé, però la pagesia ha arribat a un moment... Escolteu, que això -- 64 of 71 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 12 de marzo de 2024 no va de partits, la pagesia ha arribat a un moment que aquí podem tenir els debats que vulgueu, debats molts d’ells d’un fort perfil polític, però els pagesos jo crec que pensin el que pensin i votin el que votin, el que estan esperant és que les administracions prenguin les decisions que s’han de prendre. No estan pendents dels nostres debats, estan pendents de les decisions i el que cal és que aquestes decisions hi siguin.”
“En totes aquestes propostes amb les quals nosaltres estem d’acord, la nostra voluntat és donar-hi suport, votar-les. N’hi ha algunes, Martina, és que t’he dit abans allò perquè tinc apuntat el teu nom. M’agrada dirigir-me a algú, tu has fet la proposta, doncs jo et contesto. Martina, hi ha algunes altres propostes amb les quals nosaltres no estem d’acord. Parlar de macrogranges o de regs hiperintensius sense definir exactament què vol dir això, quan al darrere hi ha una certa criminalització d’una part de l’activitat, i hi ha coses que podríem discutir tu i jo i posar-nos d’acord, però sense tenir-ho clar, nosaltres amb aquestes coses no estem d’acord.”
“Per aquest motiu, les diferents forces polítiques en aquestes diferents intervencions que hi ha hagut durant diverses setmanes hem estat posant al damunt de la taula diverses propostes, i també és el motiu pel qual nosaltres hem analitzat aquesta moció amb la voluntat d’intentar veure amb quines propostes nosaltres podíem coincidir. Hi ha coses en aquesta moció que van en la línia de propostes que hem fet nosaltres o molt similars: reduir la burocràcia, millorar i afavorir la incorporació de joves, desenvolupar la llei de cadena alimentària per garantir un preu just, més controls als productes importats per garantir el mateix nivell d’exigència sanitària i seguretat alimentària, afavorir les petites i mitjanes explotacions agràries i les empreses familiars agràries, reformar l’agroassegurança, fomentar les cooperatives.”
“Perquè a més a més d’entendre que la pagesia i la ramaderia són sectors estratègics, que se’ls ha de respectar i estimar i no criminalitzar de forma fàcil, com s’ha fet algunes vegades, els pagesos estan esperant que hi hagi compromisos concrets, decisions concretes, que realment siguin un canvi d’aquests factors que han fet que el nostre camp s’envelleixi, que els joves no s’incorporin i que perdem pagesos. Els pagesos estan esperant que aquestes coses passin. Això ha de quedar clar. Si aquestes coses no passen, els pagesos tornaran a les carreteres. Ho han dit ells, no ho dic jo, eh?”
“Prou burocràcia, prou importacions massives sense els mateixos requeriments, una PAC més flexible, un nou model que garanteixi uns ingressos suficients per cobrir costos i viure dignament. Coses que es porten denunciant des de fa molts anys i les administracions durant molts anys han mirat cap a una altra banda. Aquesta és la raó principal per aquesta explosió de dignitat que hi ha hagut a les nostres carreteres, perquè les administracions no han estat al costat dels pagesos ni dels ramaders. Han estat d’esquena. I una segona cosa, aquesta pausa és per una segona cosa.”
“Els pagesos són ciutadania i la ciutadania se’ls sent seus perquè els percep com la baula més feble de la producció i comercialització dels aliments. I perquè representen el territori, i perquè representen les arrels en molts sentits de la nostra societat i de les nostres tradicions, i tantes altres coses. Aquestes mobilitzacions, senyores i senyors diputats, no s’han acabat. No s’han acabat. Aquí que hi hagi una pausa, una pausa atenta, pendent dels esdeveniments. Quins? Primer, que les administracions entenguin que hi ha d’haver un canvi de rumb clar i contundent. Exactament el mateix que va demanar Junts per Catalunya a la comissió i al ple, un canvi de rumb.”
“Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats. Martina, et puc tutejar? Et puc tutejar, Martina? On estàs, que no et veig? Aquí. Sí? Gràcies. Escolteu, senyores i senyors diputats, durant moltes setmanes hem vist els pagesos i els ramaders dient «ja n’hi ha prou, fins aquí hem arribat». I ho hem vist a molts llocs d’Europa, ho hem vist a l’Estat espanyol i ho hem vist a Catalunya. I a Catalunya hem vist una altra cosa, hem vist la ciutadania aplaudint els tractors que entraven a Barcelona per ocupar la plaça Sant Jaume, la ciutadania aplaudint-los, acompanyant-los, i a tota mena de llocs del país mostres de solidaritat de tota classe, que és un autèntic símptoma de com de lluny estan les administracions dels pagesos i de com de prop estan aquests de la ciutadania.”
“Nosotros votaremos a favor de esta iniciativa, señor diputado —ahora no lo veo, no identifico al diputado que ha presentado esta iniciativa; debe de estar por aquí—, votaremos a favor de esta iniciativa porque hay que seguir invirtiendo en la promoción de la bici, en la promoción de su uso y sus condiciones favorables, pero también porque no nos podemos permitir pasos hacia atrás, no nos podemos permitir mensajes negacionistas o discursos que ponen en tela de juicio esta estrategia, que debe de ser incuestionable. Se trata de una iniciativa que es una declaración de principios. Estamos de acuerdo con la propuesta y votaremos a favor. Gracias.”
“Como decía, por lo tanto, es necesario seguir fomentando esta movilidad, pero también es preciso construir infraestructuras y también diseñar los entornos urbanos y periurbanos para que haya también aparcamientos disuasorios, carriles bici, aparcamientos para bicicletas, rutas escolares ciclables. Tenemos aquí a una persona, que fue alcaldesa durante muchos años, que participó en un proyecto europeo, School Chance, en el que participaba también la Generalitat de Catalunya, que buscaba que pudiera haber carriles bici para poder ir y volver de los centros escolares. Ahora bien, todos estos cambios también son necesarios si queremos que cambien los hábitos de los ciudadanos, si queremos educar a nuestros jóvenes y nuestros hijos e hijas, pero hace falta tiempo y coherencia por parte del sector público.”
“Me gustaría aquí rendir homenaje a una persona que ya falleció, Ole Thorson, un ingeniero de puentes y caminos de origen danés, un catalán de origen danés, profesor de la Universidad de Barcelona, que desde la academia, desde la universidad, desde la empresa privada, a través de sus consultorías y también a través del asociacionismo, de la reivindicación, de la promoción de esa movilidad amable, es la persona que nos inspiró, que nos acompañó y que reivindicó que la Generalitat pudiera definir y aprobar la Estrategia Catalana del Peatón. Por lo tanto, un tributo a personas como él, un gran experto, una persona que desde la sociedad civil ha acompañado a las administraciones en este caso de Cataluña.”
“Porque no olviden una cosa: la movilidad se gestiona desde la proximidad y cuando hablamos de la bicicleta todavía más. Por lo tanto, nosotros ya tenemos esta experiencia y llevamos también unos cuantos años de experiencia con la Estrategia Catalana del Peatón, quizá no tanto como con la Estrategia de la Bicicleta. Pero aquí me gustaría hacer una pausa para nombrar a una persona y hacerle un homenaje. Escuchen, la política no lo es todo ni todo es política.”
“Es una de las herramientas más potentes que tenemos para luchar contra esas emisiones, que son tan perjudiciales, pero no solo. Es preciso fomentar al máximo la movilidad activa, la -- 49 of 71 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 12 de marzo de 2024 movilidad a pie y en bicicleta, la movilidad no motorizada porque, además de ser una buena herramienta para luchar contra el cambio climático, para descarbonizar el aire, también es una movilidad mucho más saludable para la ciudadanía. En Cataluña tenemos larga experiencia en ello. Hace ya muchos años que hemos desarrollado la Estrategia Catalana de la Bicicleta de la mano de las entidades y los usuarios, con la Mesa de la Bicicleta, hablando con ellos, consensuando con ellos las iniciativas.”
“Tot i que aquesta iniciativa és una iniciativa que és bàsicament una declaració de principis, estem d’acord amb la proposta i hi votarem a favor. Gràcies. Gracias, señor presidente. Venía poco a poco porque sufrí un esguince hace unos días y tengo que cuidarme. Gracias, compañeros. (Aplausos). Escuchen, señores diputados y diputadas, la lucha contra el cambio climático no es una opción, tiene que ser una prioridad de toda la sociedad. Tiene que ser una prioridad que hoy en día, a estas alturas de la película, si me lo permiten, es algo absolutamente indiscutible. Luchar contra el cambio climático y para mejorar la calidad del aire, efectivamente, quiere decir descarbonizar la movilidad. Sin lugar a duda, la movilidad es una de las causas principales de emisiones de gases de efecto invernadero y también de la mala calidad del aire.”
“Ara bé, aquests canvis, tots aquests canvis, també són necessaris per poder canviar els hàbits dels ciutadans o educar els nostres joves i fills. I això requereix temps, requereix constància i requereix coherència per part del sector públic. Nosaltres votarem a favor d’aquesta iniciativa, senyor diputat, ara no l’identifico, el que ha defensat aquesta iniciativa, deu estar per aquí... Nosaltres votarem a favor d’aquesta iniciativa perquè cal seguir invertint en el foment de la bici, cal seguir invertint en la creació de condicions favorables per al seu ús, però també perquè no ens podem permetre missatges negacionistes. No ens podem permetre passes enrere. No ens podem permetre discursos que qüestionen aquesta estratègia que dic que ha de ser inqüestionable.”
“Bé, com deia, fomentant aquesta mobilitat, és necessari seguir-ho fent, però també és necessari desenvolupar infraestructures, construir infraestructures i també dissenyar els entorns urbans i interurbans perquè facilitin aquesta mobilitat, construint carrils bici, aparcaments dissuasius, rutes ciclables, aparcaments de bicis i rutes escolars ciclables. Aquí tenim una persona, una diputada, que ha estat molts anys alcaldessa, que era un dels ajuntaments que participava més dinàmicament i més activament en un projecte europeu, l’School Chance, en què també participava la Generalitat de Catalunya, i que fomentava la creació d’aquestes rutes ciclables per anar i tornar de l’escola. Bé, tot això de continuar.”
“Ole Thorson, un enginyer de ponts i camins d’origen danès, un català d’origen danès, professor de la Universitat de Barcelona, que des de l’Acadèmia, des de la universitat, des de l’empresa privada, a través de les seves consultories, i també a través de l’associacionisme i de la reivindicació i de la promoció d’aquesta mobilitat amable, és la persona que ens va inspirar, que ens va acompanyar i que va reivindicar perquè la Generalitat pogués definir i aprovar aquesta Estratègia Catalana del Vianant. Per tant, homenatge també a aquelles persones com ell, un gran expert i una gran persona, que des de la societat civil ens ha acompanyat a les administracions en el cas de Catalunya.”
“I, per tant, portem ja aquesta experiència i portem també molts anys d’experiència, no tants com amb l’Estratègia Catalana de la Bicicleta, amb l’Estratègia Catalana del Vianant. I aquí vull fer una pausa per anomenar una persona i fer-li un petit homenatge. Escoltin, la política no ho és tot. Ni tot ho és, la política. I aquí vull fer un petit homenatge a una persona que ha traspassat, que ens ha deixat: Ole Thorson.”
“Però no només, cal fomentar al màxim la mobilitat activa, la mobilitat a peu i la mobilitat en la bicicleta, la mobilitat no motoritzada. Perquè a més a més de ser una bona eina per lluitar contra el canvi climàtic, per descarbonitzar la mobilitat, a més a més, és una mobilitat molt més saludable per a la ciutadania. A Catalunya ja tenim una llarga experiència d’això. Portem molts anys desenvolupant l’Estratègia Catalana de la Bicicleta, de la mà de les entitats i dels usuaris, amb la Taula de la Bicicleta, parlant amb ells, consensuant amb ells les iniciatives, perquè no oblidin una cosa, la mobilitat es gestiona des de la proximitat. I de la bicicleta, encara més.”
“Gràcies, senyor president. Vaig una mica a poc a poc perquè he tingut un esquinç fa pocs dies i m’he de cuidar. Gràcies, company. Bé, escoltin, senyors diputats, senyores diputades, la lluita contra el canvi climàtic no és una opció, ha de ser una prioritat de tota la societat. Ha de ser una prioritat que avui en dia, a hores d’ara, si em permeten, és una cosa absolutament indiscutible. Lluitar contra el canvi climàtic i per la millora de la qualitat de l’aire efectivament vol dir descarbonitzar la mobilitat, sense cap mena de dubte. La mobilitat és una de les causes principals de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i també de la mala qualitat de l’aire. És una de les eines més potents que tenim, doncs, per lluitar contra aquestes emissions que són tan perjudicials.”
“Y ahora ustedes y el Gobierno de la Generalitat nos anuncian un traspaso como la solución de este problema, un traspaso que tendría que haber tenido lugar hace catorce años, un traspaso que no permite que la Generalitat opere con su operador más puntual y eficiente, Ferrocarrils de la Generalitat, que siga operando Renfe y que no se hable de cómo se recupera la desinversión. Señor ministro, si no hay inversión y se recupera todo este déficit, no habrá mejora del servicio y los ciudadanos de Cataluña lo sufrirán. Los ciudadanos, los que -- 25 of 66 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 28 de febrero de 2024 necesitan el tren a diario para moverse, no merecen que este problema no se resuelva, y no se resolverá si no se invierte más; y esto significa recuperar una parte de este déficit estructural.”
“Las últimas son las del primer semestre del año 2022. Se ha invertido en ese semestre el 15,7 % de los recursos previstos. ¿Escondiendo los datos qué quieren esconder: la incompetencia, que los presupuestos no son creíbles, el sesgo territorial? Ustedes deben reconocer, de una vez por todas, todos estos datos, estas cifras, ¿para qué? Para rectificar. ¿Para rectificar dónde? En los presupuestos, en los siguientes presupuestos esta tendencia debe rectificarse o no contarán con nosotros.”
“Según la Cámara de Comercio de Barcelona, en el año 2023 se perdieron un millón de horas de trabajo de los usuarios de rodalies, 120 000 jornadas laborales a tiempo completo. Según los datos de AIReF, entre el año 1990 y 2018 se invirtió en cercanías en todo el Estado 3679 millones, el 47,8 % en Madrid y el 16,8 % en Barcelona. La media de ejecución de los presupuestos del Estado en los últimos diez años es: en Madrid, 120 % de ejecución y en Cataluña el 60 %, en infraestructuras ferroviarias, el 50 %. Cuando nosotros contamos esto datos, que son los datos oficiales, señor ministro, ustedes nos contestan que cumplen con Cataluña. ¿A quién quieren engañar? ¿Qué se creen, que no sabemos leer los datos? Y de repente nos enteramos de que no publicarán las inversiones territorializadas semestralmente.”
“Un traspàs que s’havia d’haver fet fa 14 anys, un traspàs que no permet a la Generalitat operar amb el seu operador, que és més puntual i més eficient, que és Ferrocarrils de la Generalitat, que continua operant Renfe i que no parla de com es recupera la desinversió. Senyor ministre, si no hi ha inversió i es recupera tot aquest dèficit, no hi haurà millora de servei i els ciutadans de Catalunya ho patiran. Els ciutadans no mereixen, els que necessiten el tren cada dia per moure’s, que aquest problema no es resolgui i no es resoldrà si no hi ha més inversions. I això vol dir recuperar una part d’aquest dèficit estructural. Ministro, usted sabe que cada semana hay incidencias en el servicio de rodalies en Catalunya la semana pasada, averías de catenaria, de trenes de mantenimiento, de trenes.”
“A qui volen enganyar? Què es pensa, que no sabem llegir les dades? I ara de cop ens assabentem que no publicaran les inversions territorialitzades semestralment. Les darreres són les del primer semestre de l’any 2022. S’ha invertit en aquell semestre el 15,7 % dels recursos previstos. Amagant les dades què volen amagar? La incompetència? Que els pressupostos no són creïbles? El biaix territorial? Vostès han de reconèixer d’una vegada totes aquestes xifres. Per què? Per rectificar, per rectificar on? En els pressupostos, en els propers pressupostos aquesta tendència s’ha de rectificar o no podran comptar amb nosaltres. I ara vostès i el Govern de la Generalitat ens anuncien un traspàs com la solució d’aquest problema.”
“Ministre, vostè sap que cada setmana hi ha incidències al servei de Rodalies de Catalunya. La setmana passada avaries de catenària, avaries al tren de manteniment, avaries dels trens. La Cambra de Comerç de Barcelona ha calculat que l’any 2023 s’han perdut 1 milió d’hores de treball dels usuaris de Rodalies. 120 000 jornades laborals completes. Segons les dades d’AIReF, entre l’any 1990 i l’any 2018 es va invertir en Rodalies a tot l’Estat una quantitat, 3679 milions; d’aquests, el 47,8 % a Madrid i el 16,8 % a Barcelona. La mitjana d’execució dels pressupostos de l’Estat dels darrers deu anys és a Madrid 120 % d’execució, a Catalunya, 60 %. En infraestructures ferroviàries, el 50 %. Quan nosaltres expliquem aquestes dades, que són les dades oficials, senyor ministre, vostès ens contesten que compleixen amb Catalunya.”
“Senyor ministre, quan i com pensen corregir la desinversió crònica a Catalunya en infraestructures ferroviàries? Señor ministro, ¿cuándo y cómo piensan corregir la desinversión crónica en Cataluña en infraestructuras ferroviarias? -- 24 of 66 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 28 de febrero de 2024”
“Le decimos esto porque la gente de Junts hemos venido a trabajar por la independencia de Cataluña, pero también a defender el sector agrario y el sector de la agricultura. Y se lo decimos porque las carreteras de Cataluña están llenas de gente orgullosa de serlo y absolutamente determinados a defenderse. Le hacemos propuestas, señor ministro, pero vamos a estar vigilantes de que su Gobierno reaccione y que las movilizaciones generen un auténtico punto de inflexión, porque, señor ministro, sin agricultores no hay comida ni bosques ni paisaje ni futuro.”
“Los gobiernos son los primeros que tienen que ponerse al lado del sector cuando hay ataques injustos de daños ambientales que no son ciertos. Trabajen por la viabilidad de la actividad, para que se incorporen más jóvenes y para que se puedan ganar la vida, por un modelo donde el agricultor tenga unos ingresos mínimos en función del coste de producción. Luchen por una PAC más regionalizada y más flexible para ayudar al sector a hacer una gestión eficiente del agua y por unas ayudas adecuadas a la sequía. Frenen la importación de alimentos que no tienen los requisitos sanitarios que exigimos aquí. Hagan más inspecciones y luchen de una vez por todas por la desburocratización del sector.”
“Aquel día en Junts le dijimos que el sector sufre una crisis sistémica, que ha ido actualizándose en los últimos años hasta hacerse insostenible, y que los agricultores no se ganan la vida y que trabajan a menudo bajo coste, con una presión burocrática y de fiscalización tremenda, y además con una sequía también tremenda. Urge un punto de inflexión que sitúe a la agricultura en el sitio donde se merece estar, porque, si no, habrá más abandono, más despoblación y más riesgo de incendios. Y decimos todo esto porque estamos cerca de los afectados y porque estas demandas, señor ministro, no son nuevas, son antiguas. Las administraciones no les han hecho caso y no toman medidas hasta ahora, que ha habido una movilización. Trabajen para recuperar el reconocimiento y el prestigio social de la agricultura.”
“Li fem propostes, senyor ministre, però serem vigilants que el seu Govern reaccioni, que les mobilitzacions generin un autèntic punt d’inflexió. Perquè, senyor ministre, sense pagesos no hi ha menjar, ni boscos, ni paisatge, ni futur. Gracias, señor ministro. Usted compareció en la Comisión de Agricultura hace exactamente trece días. En el discurso de aquel día yo no vi que usted estuviera ni conectado ni preocupado por los temas que hoy movilizan al sector en las carreteras. Se refugió en algún dato macroeconómico positivo y yo le voy a dar algún dato más. En diez años, en Cataluña se ha perdido el 20 % de los agricultores, casi el 50 % tienen más de 65 años y la renta agraria de los años 2021 y 2022 se quedó por debajo de la renta del año 2008. A mí no me parece un escenario como para estar muy complacido.”
“Treballin per la viabilitat de l’activitat, perquè s’hi incorporin més joves, perquè es puguin guanyar la vida, per un model on el pagès tingui ingressos mínims en funció del cost de producció. Lluitin per una PAC més regionalitzada i més flexible. Per ajudar el sector cal fer una gestió eficient de l’aigua i unes ajudes adequades a la sequera. Frenin la importació d’aliments que no tenen els requisits sanitaris que exigim aquí, facin més inspeccions i lluitin d’una vegada per totes per la desburocratització del sector. Li diem això perquè la gent de Junts hem vingut a treballar per la independència de Catalunya, però també a defensar el sector agrari i el sector pagès. I l’hi diem perquè les carreteres de Catalunya estan plenes de gent orgullosa de ser-ho i absolutament determinats a defensar-se.”
“Que els pagesos no es guanyen la vida, que treballen sovint sota cost, amb una pressió burocràtica i de fiscalització tremenda. I a més a més, amb una sequera també tremenda. Urgeix un punt d’inflexió que situï la pagesia al lloc on es mereix ser, perquè si no, hi haurà més -- 25 of 77 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 7 de febrero de 2024 abandonament, més despoblament i més riscos d’incendis. I diem tot això perquè estem a prop dels afectats i perquè aquestes demandes, senyor ministre, no són noves, són velles. Les administracions no els han fet cas i no prenen mesures fins ara que hi ha hagut una mobilització. Treballin per recuperar el reconeixement i el prestigi social de la pagesia. Els governs són els primers que s’han de posar al costat del sector quan hi ha atacs injustos de danys ambientals que no són certs.”
“Gràcies, senyor ministre. Miri, vostè va comparèixer a la Comissió d’Agricultura exactament fa tretze dies. Del discurs d’aquell dia jo no vaig veure que vostè estigués ni connectat ni preocupat pels temes que avui mobilitzen el sector a les carreteres. Es va refugiar en alguna dada macroeconòmica positiva. Jo li donaré alguna dada més. En deu anys, a Catalunya s’ha perdut el 20 % dels pagesos. Gairebé el 50 % tenen més de 65 anys. La renda agrària de l’any 21 i de l’any 22 es va quedar per sota de la renda de l’any 2008. A mi no em sembla un escenari com per estar massa complagut. Aquell dia des de Junts li vam dir que el sector pateix una crisi sistèmica que s’ha anat aguditzant en els darrers anys fins a fer-se insostenible.”
“Senyor ministre, com valora les mobilitzacions del sector agrari? Señor ministro, ¿cómo valora las movilizaciones del sector agrario?”
“Ya se hizo en el Senado y lo han hecho en el Parlament de Catalunya prácticamente todos los partidos, salvo uno, porque estoy convencido de que todos se dan cuenta de la gravedad de esta situación. Y déjenme que termine diciendo que sin cajeros no hay futuro y sin payeses tampoco hay futuro. Gracias.”
“Miren, en el Alto Pirineo y en Arán, que es parte de mi territorio, parte de mi demarcación, los municipios que llegan a estar sin servicios bancarios, en exclusión financiera, son el 68 % de los municipios. En el Pirineo, el 68 % de los municipios. Esta ley nos garantiza, por tanto, este acceso general; un cajero en cada municipio para dar servicio a la ciudadanía, a la agricultura, a la ganadería, restaurantes, turismo rural, mercados, ferias… que dé vida a los municipios. Y prevé también que eso lo asuma el sector bancario. Ya he dado las cifras y otros diputados lo han dicho, naturalmente que sí: ese coste lo debe asumir el sector bancario. Por tanto, nosotros no confiamos o pedimos que apoyen esta iniciativa, sino que estamos seguros de que van a apoyar esta iniciativa.”
“Esta iniciativa es una enmienda a la totalidad a las políticas centralizadoras, una enmienda a la totalidad de las políticas centralistas que no están pensando en la población de los pequeños municipios, en la gente de la periferia. Esta proposición —estamos muy de acuerdo y nuestra propuesta así lo incluye— propone un servicio universal. A veces se nos dice que en Cataluña hay un 46 % de municipios sin entidad bancaria. Son más. Algunas de las iniciativas que los diputados han explicado que se están intentando implementar hablan de llevar servicios bancarios móviles a esos pueblos una vez por semana. Eso tiene que ser una broma. Una vez por semana con una furgoneta móvil media hora. Es una broma, ¿no? Eso no es ofrecer servicios bancarios a esa población, de ninguna manera.”
“¿Cómo puede ser que la Administración no haya estado atenta al hecho de que se estaba abandonando a esta población? El sector bancario ha cerrado todas estas entidades y sucursales en muchos municipios porque no le eran suficientemente rentables. Un sector tan rentable como ese, con un préstamo de 60 000 millones que nunca se ha retornado, con unos beneficios de 26 000 millones este año, ¿cómo puede ser que se les haya dejado actuar a su criterio sin ningún tipo de tutela? Nosotros, que somos un partido independentista, a esto le llamamos un Estado en contra, le llamamos un Estado que no está al lado de la gente.”
“¡Tiene que haber movilizaciones del campo! El campo está en la calle. Hoy están cortando carreteras en Cataluña y en otras partes del Estado y de Europa. ¡Cómo no va a haber movilizaciones contra esta sensación de menosprecio y de abandono! Cuando hablemos de los incendios de sexta generación, hablaremos del cambio climático, sí, pero no solo será por eso, será porque nos habremos quedado sin payeses ni gente que cuide el territorio. Esto clama al cielo y hay que actuar con urgencia. -- 20 of 89 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 6 de febrero de 2024 Yo me he preguntado en muchas ocasiones cómo puede ser que eso haya sucedido. La Administración, ante un sector tan regulado como es el sector de la banca, ¿cómo puede ser que haya mirado para otra parte?”
“Esta tiene que ser una de las medidas, no la única, para luchar contra el despoblamiento; por supuesto que sí, esta debe ser una de esas medidas. Voy a compartir un ejemplo. El diputado Jordi Munell habló de un ejemplo, gente de un pueblo que tiene que desplazarse. Permítanme otro ejemplo. En algunos de estos pueblos se han conservado las llamadas sucursales bancarias. Significa que no están abiertas toda la semana, solo un día por semana. ¿Saben lo que les ocurre a algunos de estos vecinos de algunos municipios en Lérida donde aún tienen sucursal bancaria? Van a sacar dinero a esa sucursal, que quizás solo abre por las mañanas una vez por semana o por la tarde y, ¿saben lo que les dicen? Les dicen que no pueden sacar más de 20 euros. No pueden sacar más de 20 euros. ¿Pero esto qué es, reírse a la cara de la gente?”
“Se ha dicho — y no quiero extenderme— que estamos discriminando a gente de pueblos muy pequeños, pero también estamos discriminando a población con un índice de envejecimiento más elevado y a población que tiene una brecha digital más grande que la población urbana. Es más, mucha de esta población, de hecho, tiene que desplazarse obligada e innecesariamente —y hablamos de las emisiones y de la emergencia climática— precisamente para ir a por esos servicios básicos que no tiene en su proximidad. Segundo motivo por el cual pensamos que esto es prioritario: para poner en valor el mundo rural. La gente del mundo rural está harta de sentirse desatendida, menospreciada. Están perdiendo servicios y atenciones, y de ahí viene la desafección, viene el despoblamiento. ¿Cómo no va a haber desafección ante una situación como esta?”
“Este ha sido el motivo de la primera proposición de ley que Junts per Catalunya ha presentado y registrado en este mandato en el Congreso, precisamente una proposición de ley muy parecida a la que se ha defendido aquí —que ya se presentó en el año 2022 por parte de nuestro grupo en el Senado y que, por cierto, fue apoyada por todos los grupos, excepto uno, y prosperó—, porque consideramos que es una prioridad absoluta. Creímos que era necesario presentar esa como la primera iniciativa de este mandato. ¿Por qué creemos que es realmente tan importante? Porque es de justicia; es de justicia.”
“Per tant, nosaltres no només confiem o demanem que donin suport a la iniciativa, estem segurs que donaran suport a la iniciativa. Ja ho van fer al Senat, ho han fet al Parlament de Catalunya, tots els partits, pràcticament, excepte un, perquè estic convençut que tots s’adonen de la gravetat d’aquesta situació. I deixin-me que acabi dient que sense caixers no hi ha futur. I sense pagesos, tampoc no hi ha futur. Gràcies. Gracias, señora presidenta. Señoras y señores diputados, en Cataluña más de la mitad de los municipios están en exclusión financiera y, por tanto, queda claro, no hay discusión, este es un tema en el que hay que actuar y con toda urgencia. Nosotros lo tenemos clarísimo y por eso apoyaremos esta iniciativa, lógicamente.”
“Un cop a la setmana amb una furgoneta mòbil mitja hora o una hora. Això deu ser una broma, no? Això no és donar serveis bancaris a aquesta població, de cap manera. Miri, a l’Alt Pirineu i Aran, que és una part del meu territori i una part de la meva demarcació, els municipis que arriben a estar sense serveis bancaris amb exclusió financera són el 68 % dels municipis. Al Pirineu, el 68 % dels municipis. Amb aquesta llei es garanteix, doncs, aquest accés general, un caixer a cada municipi, per donar serveis a la ciutadania, a l’agricultura i a la ramaderia, als restaurants, al turisme rural, als mercats, a les fires, que doni vida als municipis, i també preveu que ho assumeixi el sector bancari. Ja he donat les xifres, altres diputats ho han dit, naturalment que sí, aquest cost l’ha d’assumir el sector bancari.”
“Nosaltres, que som un partit independentista, d’això en diem d’una manera, en diem un Estat en contra, un Estat que no és al costat de la gent. Aquesta iniciativa és una esmena a la totalitat a les polítiques centralitzadores. És una esmena a la totalitat a les polítiques centralistes que no estan pensant en la població dels petits municipis, amb la gent de la perifèria. Aquesta proposició, a més a més, estem molt d’acord, i la nostra proposta també ho inclou, proposa un servei universal. De vegades es diu que a Catalunya hi ha el 46 % de municipis que no tenen entitats bancàries. No, són més, perquè algunes de les iniciatives que els diputats han explicat que s’estan intentant implementar, alguna d’aquestes iniciatives parlen de portar els serveis bancaris mòbils un cop a la setmana. Escolti, això deu ser una broma, no?”
“Però jo m’he preguntat moltes vegades com pot ser que això hagi passat. L’Administració, davant d’un sector tan regulat com el sector de la banca, com pot ser que hagi mirat cap a una altra banda? Com pot ser que l’Administració no hagi estat amatent que es deixava abandonada a tota aquesta població? El sector bancari ha tancat totes aquestes entitats o sucursals de molts municipis perquè no li eren prou rendibles. Un sector tan rendible com aquest, amb un préstec de 60 000 milions que no s’ha arribat a tornar mai, amb uns beneficis de 26 000 milions enguany, com pot ser que se’ls hagi deixat fer, al seu -- 19 of 89 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 6 de febrero de 2024 criteri, sense cap mena de tutela?”
“Que van a treure diners a aquella sucursal bancària, que potser només obre el matí un cop a la setmana o a la tarda, i sap què els diuen? Els diuen que no poden treure més de 20 euros. Que no poden treure més de 20 euros! Però això què és? Riure’s a la cara de la gent? Com no hi ha d’haver mobilitzacions del camp. Avui el camp està al carrer i està tallant les carreteres a Catalunya i a tot arreu, també a altres llocs de l’Estat i a altres llocs d’Europa. Com no hi ha d’haver mobilitzacions contra aquesta sensació de menysteniment i d’abandonament? Quan vindran els incendis de sisena generació, direm que és per culpa del canvi climàtic. I no serà només pel canvi climàtic. Serà perquè ens haurem quedat sense pagesos i sense gent que cuida el territori. Això clama al cel. Cal actuar d’una forma urgent.”
“La gent del món rural està farta de sentir-se desatesa i menystinguda, que perd serveis i atencions. I aleshores ve la desafecció; ve la desafecció, ve el despoblament. Com no hi ha d’haver desafecció en una situació com aquesta? Aquesta ha de ser una de les mesures, no l’única, per lluitar contra el despoblament. És clar que sí, aquesta ha de ser una d’aquestes mesures. Els posaré un exemple. El diputat Jordi Munell ha posat un exemple de gent d’un poble que s’ha de desplaçar, jo els posaré un altre exemple. En alguns d’aquests pobles s’han conservat el que s’anomenen sucursals bancàries, que vol dir que no estan oberts tota la setmana, sinó un dia a la setmana. Sap què els passa als veïns d’algun d’aquests municipis de Lleida on encara hi ha sucursal bancària?”
“Perquè considerem que és una prioritat absoluta, vam creure que era necessari presentar aquesta com la primera iniciativa d’aquest mandat. Bé, i per què creiem que realment és tan important? Perquè és de justícia; és de justícia. S’ha dit, i no em vull estendre, que estem discriminant gent de pobles molt petits, però també estem discriminant població que té un índex d’envelliment més elevat, i també estem discriminant població que té una bretxa digital més gran que la població urbana. És més, molta d’aquesta població ha de fer desplaçaments obligats, innecessaris —tant que parlem de les emissions i de l’emergència climàtica—, precisament per buscar aquests serveis bàsics que no té en la seva proximitat. El segon motiu pel qual creiem que és prioritari és per posar en valor el món rural.”
“Gràcies, senyora presidenta. Senyores i senyors diputats, a Catalunya hi ha més de la meitat de municipis que estan en exclusió financera. I, per tant, queda clar, no hi ha discussió que això és un tema en què cal actuar amb tota urgència. Nosaltres ho tenim claríssim i aquest és el motiu, i per això donarem suport a aquesta iniciativa, lògicament, però aquest també ha sigut el motiu que la primera proposició de llei que Junts per Catalunya ha presentat en aquest mandat al Congrés —i està registrada— és precisament una proposició de llei molt semblant a la qual s’ha defensat aquí, i que ja es va presentar l’any 22 per part del nostre grup al Senat, que per cert, va tenir el suport de tots els grups, excepte un, i va prosperar.”