Isidre Gavin i Valls
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“El tram d’autopista amb més usuaris de l’Estat que està contínuament congestionada i habitualment col·lapsada. Una autopista que dona servei al territori més exportador, als habitants, milions de persones d’una zona metropolitana, i que també és el corredor mediterrani viari que ens connecta amb Europa, amb un estat que transporta el 95 %…”
“Total imprevisió davant de la caiguda dels peatges. Incapacitat d’implementar un model europeu de pagament per ús, com passa a tota Europa a les vies d’alta capacitat. Incompliment dels pressupostos d’inversió escandalós i permanent a Catalunya i sobre inversió permanent a Madrid. I permanent col·lapse de Rodalies. Saben com es diu això?”
“Así, han aumentado los vehículos en un 30 %, la duración de las retenciones más de un 70 % y la vía acumula un 26 % de todas las retenciones de la red catalana, con 15 000 vehículos pesados y entre quince y veinte incidencias diarias de promedio, pero el ministerio no había previsto nada.”
“Los partidos que dan apoyo al PSOE ―SUMAR y los partidos que les apoyan entusiásticamente― deberían sentir vergüenza por pedir el apoyo a unos presupuestos de un Gobierno que siempre maltrata y siempre incumple con Cataluña.”
“La seva dialèctica, la dels socialistes d’aquí i d’allà, no amaga que el Partit Socialista és el principal responsable d’aquesta desinversió, com a mínim, l’únic responsable dels últims vuit anys, inclosa la ministra Raquel Sánchez, catalana del PSC. I no calen invents, ni nous organismes ni consorcis, cal que omplim els catalans i prou.”
“El mateix èxit ha tingut l’esmena que va presentar Junts per Catalunya a la Llei de Mobilitat Sostenible per poder parlar del tema. Com pot ser que al segle XXI una llei de mobilitat sostenible no parlés res d’aquest tipus de plantejament? I ara només faltaven les dades d’inversió del 2025, que suposo que tots vostès deuen conèixer.”
The complete record
Every one of 1,190 lines we hold for Isidre Gavin i Valls, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 18 of 24.
“A pesar de ello, ahora van a recortar todavía más porque para mantener estos mismos días de pesca se les imponen doce condiciones, algunas de las cuales ni se pueden cumplir. Con esta medida de red no se va a poder pescar chipirón o calamarcito u otras especies de medida autorizada. Los barcos pequeños no pueden asumir los costes de unas puertas voladoras ni amortizarlas; esto para un año más de agonía para esperar al año siguiente a ver qué nuevas restricciones se van a imponer. Dijeron que autorizarían la minoría de bloqueo y no han cumplido. En Cataluña los inspectores están cuatro días por semana en los barcos, pero han sido incapaces de hacer una distribución efectiva de horas en la costa mediterránea y es donde se pescan más horas. Hay zonas en las que se pesca los días festivos estatales, cuando está prohibido.”
“El sector está en mínimos históricos, quizá usted no lo sepa: mínimo histórico en número de barcos y baja año tras año el número de barcos en Cataluña y los jóvenes no se incorporan por falta de expectativas. ¿No lo sabe usted? Han llegado a un acuerdo con la Unión Europea que es la muerte del sector, la inmensa mayoría de barcos no pueden sobrevivir con las condiciones impuestas. El sector de la pesca de arrastre de Cataluña ha reducido ya en un 40 % los días de pesca, hasta los 133 días de media, y están al límite de la subsistencia. La pesca catalana lleva años haciendo vedas biológicas, espacios de recuperación de juveniles, reservas —eso sí, cuando hacen vedas se les paga cuando se les paga— y se ha recuperado positivamente la pesca, hay estudios del CSIC que lo demuestran.”
“Hi ha zones on es pesquen moltes més hores i hi ha zones on es pesquen els dies festius estatals quan està prohibit. O han estat incapaços de revisar l’acord amb el Marroc, que pesca al mateix calador que nosaltres sense cap limitació. Així protegirem el mar? No, així ens carregarem el nostre sector de la pesca i cauran les barques i cauran les llotges i cauran les cofradies. I comprarem els peixos a països tercers i perdrem un actiu econòmic, cultural i patrimonial imprescindible per una societat sana. Entre l’acord de la pesca i el de Mercosur, vostès passaran a la història com l’equip que s’ha carregat el sector. Defensin el sector d’una vegada amb contundència. Señor ministro, con este acuerdo de la Unión Europea no han engañado a nadie ni a nosotros ni al sector pesquero de Cataluña.”
“I s’ha recuperat positivament la pesca. Hi ha estudis del CSIC que ho demostren. Malgrat això, ara es retallarà encara més. Perquè per mantenir aquests mateixos dies de pesca se’ls imposen 12 condicions, algunes de les quals, senyor ministre, ni es poden complir. Amb aquesta mida de malla no es podran pescar ni xipiró, ni calamarcet, ni altres espècies legals de mida autoritzada. Les barques petites no poden assumir els costos d’unes portes voladores ni amortitzar-les. Això per només un any més d’agonia, per esperar l’any que ve a veure quines noves restriccions s’imposaran. Van dir que utilitzarien la minoria de bloqueig d’aquest acord i no han complert. A Catalunya, els inspectors estan quatre dies per setmana damunt les barques, però han estat incapaços de fer una distribució d’hores efectives a la costa mediterrània.”
“Senyor ministre, amb aquest acord de la Unió Europea no enganyen a ningú, ni a nosaltres ni al sector de la pesca de Catalunya. El sector està en mínims històrics. Vostè no ho deu saber això. Mínim històric en número de barques i baixa cada any, el número de barques a Catalunya i els joves no s’incorporen per manca d’expectatives. No ho sap vostè, això? I ara es despatxen amb un acord a la Unió Europea, que és la mort del sector. La immensa majoria de barques no poden sobreviure amb les condicions imposades. El sector de la pesca d’arrossegament de Catalunya ha reduït ja un 40 % els dies de pesca fins als 133 dies de mitjana i estan al límit de la subsistència. La pesca catalana porta anys fent vedes biològiques, espais de recuperació de juvenils, reserves i, això sí, quan fan vedes se’ls paga quan se’ls paga.”
“Gràcies, presidenta. Quina data han acordat, senyor ministre, amb la Unió Europea per liquidar el sector pesquer de Catalunya i de la Mediterrània occidental? Gracias, presidenta. ¿Qué fecha han acordado con la Unión Europea para liquidar el sector pequero de Cataluña y del Mediterráneo occidental? -- 28 of 109 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 18 de diciembre de 2024”
“Por lo tanto, hasta que esto no suceda del todo, señor ministro, hay un espacio de dudas, de incerteza y de no actuación pública que a nosotros particularmente nos genera un malestar que no corresponde. Queremos soluciones y respuestas a este problema de las incidencias ferroviarias. Muchas gracias.”
“Porque, en cuanto al mal funcionamiento de la web para cambiar y comprar billetes o renovar billetes, no me consta que eso se haya hecho. Vuelve a haber problemas con la página web. O revisar la política de precios. Mi compañera Inés lo ha comentado: es más barato coger un billete de Barcelona a Madrid que de Lérida a Madrid. Esto no tiene ningún sentido, aunque haya algoritmos que trabajan con la demanda y todo lo que quieran y la liberalización. Todo esto se ha de revisar. Nos dice que sí, sí, sí, pero no se hace. Por lo tanto, reclamemos que esto se haga, reclamemos que se aborde seriamente el problema de las incidencias porque es totalmente insostenible lo que sufre la ciudadanía ―en el caso de Cataluña está muy claro― en este tipo de servicio, que no es el que corresponde y que no es de recibo.”
“Hay que abordar el modelo de empresas públicas, abordar que trabajen en cooperación y no en competencia, como parece que hacen ahora, intentando culparse o responsabilizarse de las incidencias. Hay que modernizar estas empresas públicas, hay que orientarlas al cliente. Es un déficit crónico, hay que hacer actuaciones con vigilancia de las redes de las instalaciones. Hay una parte de las incidencias que también están aquí, hay que hacer un análisis en profundidad de los servicios. Nuestro grupo ha presentado una proposición no de ley a la comisión, creo que en el mes de abril ―siete, ocho o nueve meses atrás―, que se aprobó, pero hay que cumplir los plazos que se aprobaron, como, por ejemplo, una revisión del funcionamiento de la web.”
“Esto no debería ser un problema. ¿El envejecimiento de la flota? Los talgos son totalmente nuevos. Es difícil dar credibilidad a la gestión del ministerio, de ADIF y de Renfe si nadie nos explica el porqué del deterioro de este servicio y qué medidas se han de implementar. En otras comparecencias no se ha aclarado por parte de ningún secretario ni del ministro cuáles son estos -- 82 of 106 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de diciembre de 2024 motivos y que se está haciendo para analizar esta cuestión. El problema, efectivamente, es estructural; se alarga en el tiempo durante años, años y años y hace mucho que lo sufrimos. En otras ocasiones lo he dicho, hay que hacer un diagnóstico serio, señor ministro, de las inversiones necesarias y priorizarlas para contrarrestar estas deficiencias del servicio.”
“Inviertan en puntualidad y se ahorrarán el dinero, porque el servicio será puntual. En cambio, nos estamos acostumbrando a que estas incidencias sigan ocurriendo y eso que el ministro dijo que era una sangría para Renfe que habría que corregir. Habría que volverlas a rebajar porque no se está corrigiendo el tema de las incidencias. Yo, como usuario de alta velocidad, nunca he tenido tantas incidencias y problemas de puntualidad o de quedarme tirado, sinceramente, como en los últimos cinco o seis meses. Una de las grandes preguntas ―lo hemos hablado en alguna comparecencia y nos ha respondido―, además de las incidencias de los trenes de alta velocidad, es si se ha analizado por qué hay estas incidencias. ¿Es porque con la llegada de la competencia se utiliza más la red de alta velocidad? Estamos muy lejos de la capacidad real de la red.”
“Y también, evidentemente, el Partido Popular, que cuando le ha tocado gobernar, evidentemente, no ha estado a la altura. Es preocupante que un servicio que sí que funcionaba, el de la alta velocidad, ahora resulta que también está lleno de incidencias. No como para hablar del caos del mes de octubre, pero sí hay muchas incidencias, muchas más que las que tenía. Era un servicio que tenía un nivel de calidad y puntualidad elevado, sinceramente ―nos servía para compararlo con cercanías―, pero ahora la tendencia no es que cercanías mejore, sino que la alta velocidad se está equiparando en incidencias o falta de puntualidad con cercanías, y esto es muy preocupante porque, además, coincide con que el Gobierno rebaja las compensaciones a los usuarios por esta impuntualidad. ¡Pero qué contradicción!”
“Según la Cámara de Comercio de Barcelona, el año 2023 hubo 8600 afectaciones en Cataluña, 35 afectaciones diarias, y, según sus cálculos, afecta a 720 000 horas en el año 2023, el equivalente a 65 000 jornadas de trabajo completas. ¿Cómo podemos hablar de grandes cifras macroeconómicas y no tener en cuenta que las graves incidencias en el transporte público generan estas pérdidas económicas y de conciliación y de calidad de vida de las personas? Señor ministro, aunque en el último Pleno usted dijo ―y en cierta medida tiene razón―: Yo me haré responsable durante mi periodo y en mi responsabilidad actual, es evidente que usted ha de llevar la mochila de los compañeros de su mismo partido que han estado en las carteras de este ministerio. Son del mismo color político y del mismo partido y debe llevar usted también esta parte de la mochila.”
“Si este trabajo se hubiera acabado, hablaríamos de esto, de intermodalidad, de eficiencia, de mejora del servicio y no de incidencias, de las incidencias que sufre la ciudadanía cada día en Cataluña, probablemente también en otros lugares del Estado, en Madrid y en otros lugares. Y es una movilidad, la movilidad de cercanías, concretamente en el caso de Cataluña, obligada. Hablamos de objetivos de constitución de la vida familiar. La gente no sabe cuándo llegará al trabajo o a casa o si podrá recoger a los niños en el colegio o compatibilizar el tiempo de trabajo con el de ocio, hacer deporte, o gente que pierde su trabajo o cambia de trabajo. O bien el impacto económico que tienen todas estas incidencias en la economía y en la productividad. Hablamos poco de productividad y mucho de grandes cifras económicas.”
“Y esta es la clave: no ha habido dinero para todo y no hay dinero para todo. Y cuando se ha querido ser el país más importante del mundo, el segundo en alta velocidad ferroviaria, esto va acompañado del abandono de inversiones en cercanías, del abandono de los ferrocarriles de mercancías o de tener una red viaria mal mantenida, llena de agujeros e inacabada. No ha habido dinero para todo y se ha hecho una mala priorización y todo esto impacta en el servicio. Ya tendríamos que hablar poco de las infraestructuras. Para tener una base de infraestructuras maduras, tendríamos que estar hablando de la mejora del servicio.”
“Tendría que ser la conducción autónoma o cómo adaptamos las infraestructuras viarias o ferroviarias a las nuevas tecnologías, que nos ofrecen muchas oportunidades. El debate debería ser una adaptación de las infraestructuras al cambio climático. En el siglo XXI el debate no es este, es reivindicar infraestructuras anunciadas, publicitadas o presupuestadas hace veinte o treinta años y cuándo acabarán estas infraestructuras. Ni siquiera se debate la falta crónica de mantenimiento de las infraestructuras. Es un debate deficiente. La gobernanza española vive en un Matrix, el Matrix de anunciar y prometer grandes y nuevas actuaciones que en realidad no acaban nunca, el Matrix de querer ser el segundo país del mundo en alta velocidad ferroviaria cuando no hay dinero para todo.”
“Hablamos de redes de infraestructuras viarias y ferroviarias con bajo mantenimiento. Cincuenta años después, con todo tipo de Gobiernos tanto del PP como del PSOE, la carpeta de las inversiones estratégicas del Estado es de suspenso total y no me extraña que quieran promocionar tanto la bicicleta, pero pronto tendrán que promocionar la bicicleta de montaña, porque parece que va para largo el que resuelvan este déficit de -- 81 of 106 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de diciembre de 2024 inversión en infraestructuras. ¡Cincuenta años, señores del PP y señores del PSOE! Hoy, el debate que deberíamos estar celebrando en el siglo XXI, señor ministro, es la digitalización de las infraestructuras, es la autosuficiencia energética de las infraestructuras vía generación de energía renovable.”
“No es la primera vez que hablamos, pero cincuenta años después de recuperar formalmente la democracia ―y digo formalmente porque es evidente que en muchos aspectos las infraestructuras del Estado ni se han democratizado ni se han modernizado― todavía estamos hablando de déficit de infraestructuras, todavía hablamos de infraestructuras inacabadas, hechas a trozos. En Cataluña, por ejemplo, prácticamente todas las autovías, el corredor mediterráneo, la R3, y hablamos todavía de infraestructuras pendientes de renovar con trazados antiquísimos ―ciento cincuenta o doscientos años― y cuando se empezaron a hacer aquellas infraestructuras y comunicaciones como, por ejemplo, el eje Pirenaico, la Nacional 260. Hablamos de infraestructuras que llevan veinte o treinta años de atrasos y actuaciones que no acaban nunca.”
“Una de las partes de la comparecencia pedida por el Partido Popular es para hablar del caos ferroviario y, dicen, del mes de octubre, con un punto de sobreactuación, si me lo permiten. Cuando están en la oposición son muy contundentes y exigentes, pero cuando gobiernan ―lo estamos viendo ahora en el país valenciano o lo hemos visto cuando les ha tocado la responsabilidad de las infraestructuras a ustedes― tampoco hay una gestión eficiente ni diligente de esta carpeta de las infraestructuras y de la movilidad. Pero, como el que lo sufre es el ciudadano, aprovecharemos esta comparecencia para hablar de los problemas del servicio ferroviario, porque hay muchos. Vale la pena hablar de ello, sobre todo porque, como digo, es la ciudadanía la que lo sufre. Hago un análisis de la situación.”
“En Cataluña, que somos un país mediterráneo que sufrimos DANA también y tempestades desde hace muchos años ―más graves últimamente, pero hace tiempo que las sufrimos por el cambio climático y que se agravan, como digo―, ante estos fenómenos iniciamos un plan de mejora de la resiliencia de las infraestructuras ante el cambio climático. Esto tendría que hacerse en todas partes, en todas las infraestructuras, sobre todo las más críticas: episodios de viento de alta intensidad, fuertes precipitaciones y otros fenómenos que alteran de forma seria las comunicaciones y la movilidad. Esto se tiene que prever en la medida de lo posible, pero no evita afectaciones. Claro, no se pueden evitar al cien por cien, pero una parte sí.”
“Hay desapariciones de algunos responsables políticos de primer nivel en los momentos más críticos, comidas copiosas, estrellas mediáticas, toreros, pero pocos expertos y pocos profesionales liderando la respuesta inmediata a una crisis tan terrible. Por lo tanto, habrá que asumir responsabilidades, por justicia y por higiene democrática. La DANA, evidentemente, también afectó las infraestructuras de un modo muy importante y esta es una materia ―la de la comparecencia de hoy― en la que es imprescindible decir que las infraestructuras son uno de los males reparables. Algunos no lo son, pero este sí que lo es. Hay que decir también que ya se han recuperado o reparado en gran parte las afectaciones de estas infraestructuras. En este terreno, hay que aprender de estas situaciones.”
“Por lo tanto, un recuerdo para todos ellos y para todos aquellos que están trabajando para que se pueda recuperar la normalidad, trabajadores públicos y voluntarios de todo tipo. Falta todavía mucho para recuperar la normalidad en este territorio. Evidentemente, habrá que exigir responsabilidades de la actuación de todos, pero sobre todo de los responsables directos. Hay mucho que hablar todavía y habrá que pedir responsabilidades, porque ha habido pérdidas de vidas evitables y pérdidas materiales también evitables. La información que tenemos de los responsables políticos más directos, de los principales responsables, está entre un sainete y un manual de incompetencia; más eso que un relato de profesionalidad y de actuación responsable.”
“Volem solucions i respostes a aquest problema de les incidències ferroviàries. Moltes gràcies. Muchas gracias, señor presidente. Señor ministro, señores diputados, señoras diputadas, efectivamente, hoy estamos aquí para dar respuesta a dos comparecencias: una sobre la DANA y otra sobre el caos ferroviario del mes de octubre ―«octubre» entre comillas porque, lógicamente, eso se acumula―. Si hablamos de la DANA, hay que tener un recuerdo para las víctimas, para las familias de Cataluña, de Andalucía, pero muy especialmente de Valencia, donde hubo la máxima afectación. Han transcurrido días, pero todavía hay muchas familias que no han vuelto a la normalidad y que viven el duelo de la pérdida de amigos y familiares, personas queridas, o de su casa o de sus pertenencias, sus propiedades.”
“Això no té cap sentit, encara que hi hagi algoritmes que treballin amb la demanda i tot el que vostès vulguin, i la liberalització. Tot això s’ha de revisar. I se’ns diu que sí, que sí, que sí, però no es fa. Per tant, reclamem que això es faci, reclamem que hi hagi un abordament seriós del problema de les incidències, perquè és totalment insostenible el que està patint la ciutadania —concretament en el cas de Catalunya, molt clar— amb aquest tipus de servei, que no és el que correspon i que no és de rebut. I, per tant, fins que això no passi del tot, senyor ministre, aquí hi ha un espai de dubtes, d’incertesa i de no actuació pública que a -- 80 of 106 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de diciembre de 2024 nosaltres, particularment, ens genera doncs un malestar que no correspon.”
“El nostre grup va presentar una PNL, una proposició no de llei a la comissió —jo crec que era el mes d’abril, deu fer set, vuit, nou mesos— que es va aprovar, però encara esperem el compliment en la majoria dels temes que es van aprovar allà, com, per exemple, fer una revisió del funcionament del web, perquè també hi ha un mal funcionament del web a l’hora d’atendre els usuaris, a l’hora de comprar i canviar bitllets o anul·lar bitllets. No em consta que això s’hagi fet; de fet, constantment torna a haver-hi problemes amb la web. O bé revisar la política de preus. La meva companya Inés ho ha comentat: a Lleida això ho patim. És més barat agafar un bitllet de Barcelona a Madrid que agafar un bitllet de Lleida a Madrid.”
“Cal abordar el model d’empreses públiques, abordar que treballin en cooperació i no incompetència, com sembla en aquest moment, mirant de donar-se la responsabilitat o la culpa d’unes a les altres quan hi ha incidències. Cal modernitzar aquestes empreses públiques. Cal orientar-les al client. És un dèficit crònic. Cal fer actuacions en vigilància i seguretat de la xarxa i de les instal·lacions: no se’n fa prou, i hi ha una part de les incidències que també estan aquí. Cal fer una anàlisi en profunditat dels serveis.”
“Però els Talgos AVRIL són nous de trinca. És molt difícil donar credibilitat a la gestió del ministeri, d’ADIF i de Renfe si ningú ens està dient el perquè d’aquest deteriorament del servei i quines mesures s’han d’implementar. I en les darreres compareixences —no només del ministre, sinó també d’algun secretari general en comissió— no s’ha aclarit quines són aquestes raons i què s’està fent per analitzar aquesta qüestió. El problema, efectivament, és estructural, perquè s’allarga en el temps durant anys i anys i anys, i fa molt temps que ho patim. Jo n’he parlat en algunes altres ocasions. Cal fer un diagnòstic, senyor ministre, seriós de les inversions necessàries i prioritzar-les per contrarestar aquestes deficiències del servei.”
“I això, que el ministre va dir que era una sagnia per a Renfe i que calia corregir-ho, doncs a mi em sembla que és tan aviat de tornar-les a rebaixar una altra vegada, perquè no s’està corregint el tema de les incidències. Jo, com a usuari d’alta velocitat, no he tingut mai tantes incidències i tants problemes de puntualitat o de quedar-me tirat, sincerament, com els darrers cinc o sis mesos. I una de les grans preguntes —que aquí n’hem parlat en alguna compareixença— no s’ha respost: a banda de les incidències dels trens AVRIL de Talgo, s’ha analitzat en profunditat per què hi ha hagut i per què hi ha totes aquestes incidències? Que és perquè amb l’arribada de la competència s’utilitza més la xarxa d’alta velocitat? Però estem molt lluny de la capacitat real de la xarxa; això no hauria de ser el problema. L’envelliment de la flota?”
“Era un servei que tenia un nivell de qualitat i de puntualitat elevat, sincerament —ens servia per comparar-lo amb rodalies, per entendre’ns—, i, en canvi, ara la tendència no és que rodalies millori, sinó que l’alta velocitat més aviat s’està equiparant en incidències o en falta de puntualitat amb el de rodalies. Això és molt preocupant, perquè, a més a més, coincideix amb que el Govern rebaixa les compensacions als usuaris per aquesta impuntualitat. Però, quina contradicció! Escolti, inverteixin en puntualitat i s’estalviaran els diners, perquè el servei serà puntual. En canvi, ens estem acomodant a que aquestes incidències segueixin succeint.”
“Això, senyor ministre, encara que vostè al darrer Ple va dir —i en certa mesura té una certa raó—: «Escolti, jo em faig responsable del meu període i de la meva responsabilitat actual», és evident que vostè ha de portar la motxilla dels seus companys del seu mateix partit que han estat a les carteres d’aquest ministeri i que són del mateix color polític i que són del mateix partit, i que ha de portar, doncs, vostè aquesta part de motxilla. I també, evidentment, el Partit Popular, que quan li ha tocat governar, evidentment, no ha estat a l’alçada. Bé, és preocupant que un servei que sí que funcionava, el de l’alta velocitat, ara resulti que també està ple d’incidències, no com per dir «el caos del mes d’octubre», sincerament, però sí que té moltes incidències, moltes més de les que ja tenia.”
“O gent que perd la feina o canvia de feina. O bé l’impacte econòmic que tenen totes aquestes incidències en l’economia i en la productivitat. -- 79 of 106 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de diciembre de 2024 Parlem poc de productivitat. Parlem molt de grans xifres econòmiques. Segons la Cambra de Comerç de Barcelona, l’any 2023 hi va haver 8500 afectacions a Catalunya, trenta-cinc afectacions diàries, i, segons els seus càlculs, això va afectar 520 000 hores l’any 2023, que és l’equivalent a 65 000 jornades de treball completes. Com podem parlar de grans xifres macroeconòmiques i no tenir en compte que la incidència, les greus incidències del transport públic generen totes aquestes pèrdues econòmiques i, com he dit, de conciliació i de qualitat de vida de la gent?”
“És que ja hauríem de parlar poc de les infraestructures per tenir una base d’infraestructures madures; hauríem d’estar parlant del servei, de la millora del servei. Si aquesta feina hagués estat acabada, parlaríem d’això, d’intermodalitat, d’eficiència, de millora de servei, i no de les incidències, de les incidències que pateix la ciutadania cada dia a Catalunya, probablement també a altres llocs de l’Estat, amb seguretat, a Madrid, a altres llocs. És una mobilitat, la mobilitat de rodalies, concretament en el cas de Catalunya, obligada. Parlem de marcar-nos objectius de conciliació de la vida familiar, quan la gent no sap quan arribarà a la feina o quan arribarà a casa o si podrà anar a recollir els nens a l’escola. O que no podrà compatibilitzar el temps de treball amb el temps d’oci i amb el temps de fer esport.”
“I passen els anys i la governança espanyola viu en un Matrix, el Matrix d’anunciar i comprometre grans actuacions, noves actuacions que en realitat no s’acaben mai; el Matrix de voler ser el segon país del món en alta velocitat ferroviària quan no hi ha diners per a tot. I aquesta és la clau: no hi ha hagut diners per a tot i no hi ha diners per a tot. I quan s’ha volgut ser el país més important del món, el segon, en alta velocitat ferroviària, això ha portat acompanyat l’abandonament de les inversions en rodalies, l’abandonament dels ferrocarrils de mercaderies —a on som els últims— o tenir una xarxa viària mal mantinguda, plena de clots i inacabada. No hi ha hagut diners per a tot i s’ha fet una mala priorització, i tot això impacta en el servei.”
“Avui, el debat que hauríem d’estar tenint al segle XXI, senyor ministre, és la digitalització de les infraestructures, és l’autosuficiència energètica de les infraestructures via generació d’energia renovable; hauria de ser la conducció autònoma o com adaptem les infraestructures viàries o ferroviàries a les noves tecnologies, que ens ofereixen moltes oportunitats. El debat hauria de ser l’adaptació de les infraestructures, com dèiem abans, al canvi climàtic. Al segle XXI, el debat a l’Estat espanyol en realitat no és tot aquest; és reivindicar actuacions en infraestructures anunciades, publicitades o pressupostades fa vint o trenta anys enrere. Quan s’acabaran aquestes infraestructures? Ni tan sols el debat és la manca crònica de manteniment d’aquestes infraestructures, que és en general bastant deficient.”
“Encara estem parlant d’infraestructures que porten vint o trenta anys d’actuacions, d’endarreriments que no s’acaben mai. Encara parlem de xarxes d’infraestructures, tant viàries com ferroviàries, amb baix manteniment. Cinquanta anys després, amb tota mena de governs, tant del PP com del PSOE, la carpeta de les inversions estratègiques de l’Estat és de suspens total. I no m’estranya que vulguin promocionar tant la bicicleta, però aviat hauran de promocionar la bicicleta de muntanya, perquè sembla que n’hi ha per llarg de que es resolgui aquest dèficit d’inversió en infraestructures. Cinquanta anys, senyors del PP i senyors del PSOE.”
“No és la primera vegada que en parlem, però cinquanta anys després de recuperar formalment la democràcia —i dic formalment perquè és evident que en molts aspectes les estructures de l’Estat ni s’han democratitzat ni s’han modernitzat en molts aspectes—, cinquanta anys després, encara estem parlant de dèficit d’infraestructures, encara parlem d’infraestructures inacabades, fetes a trossos —a Catalunya, per exemple, pràcticament totes les autovies, el corredor mediterrani, l’R3. Encara parlem d’infraestructures pendents de renovar amb traçats antiquíssims, eh?, de vegades de cent cinquanta, dos-cents anys, de quan es van començar a fer aquelles infraestructures, aquelles comunicacions, com, per exemple, l’eix Pirinenc, la nacional 260, la nacional 230.”
“Una de les peticions de la compareixença és —per part del Partit Popular— per parlar del caos ferroviari, diuen ells, del mes d’octubre, amb un punt de sobreactuació, si m’ho permeten, eh? Quan estan a l’oposició són molt contundents i molt exigents, però quan governen —ho estem veient ara al País Valencià o ho hem vist quan els ha tocat la responsabilitat de les infraestructures a vostès— tampoc no hi ha una gestió ni eficient ni diligent d’aquesta carpeta, de les infraestructures i de la mobilitat. Però, com que el que ho pateix és el ciutadà, doncs aprofitarem aquesta compareixença també per parlar dels problemes que té el servei ferroviari, efectivament, perquè n’hi ha, i molts. Val la pena que en parlem, sobretot, com dic, perquè és la ciutadania la que ho pateix. Faig una anàlisi de la situació.”
“A Catalunya, que som un país mediterrani, que també patim DANAs, que també patim tempestes de fa molts anys, més greus darrerament, probablement, o més sovintejades, però que fa temps que també ho patim —davant del canvi climàtic, doncs com dic, s’agreugen—, davant d’aquests fenòmens ja vam iniciar un pla de revisió i millora de la resiliència de les infraestructures davant del canvi climàtic. I això s’haurà de fer a tot arreu i s’haurà de fer a totes les infraestructures, especialment les crítiques: episodis de vent d’alta intensitat, de fortes precipitacions i altres alteren d’una forma seriosa les comunicacions i la mobilitat, i això s’ha de preveure tant com sigui possible. Això no evita, però, afectacions —evidentment, no es podrà evitar al cent per cent—, però preveu una part d’elles.”
“La DANA, òbviament, també va afectar les infraestructures, i d’una forma molt important, i aquesta és una matèria —la de la compareixença d’avui— en la que cal dir que les infraestructures és un dels mals reparables —n’hi ha que no ho són, però aquest sí que ho és. I també cal dir que a hores d’ara ja s’han recuperat o reparat en una part molt principal les afectacions d’aquestes infraestructures. En aquest -- 78 of 106 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de diciembre de 2024 terreny, cal aprendre d’aquestes situacions.”
“I, la informació de què disposem tots plegats de l’actuació d’aquests responsables polítics més directes, dels principals responsables, està més —la informació que tenim, eh?— entre un sainet i un manual d’incompetència que d’un relat de professionalitat i d’actuació responsable, amb desaparicions d’alguns responsables polítics de primer nivell en els moments més crítics, dinars copiosos, estrelles mediàtiques, toreros, però pocs experts i pocs professionals liderant la resposta immediata a una crisi tan terrible. Per tant, caldrà assumir responsabilitats per justícia i per higiene democràtica.”
“Per tant, un record per a tots ells i per a tota la gent que ha estat treballant perquè es pugui recuperar la normalitat, treballadors públics i voluntaris de tota mena. Falta molt encara perquè es recuperi la normalitat en aquest territori. Evidentment, caldrà exigir responsabilitats, perquè, de l’actuació de tots plegats, però sobretot dels responsables directes, n’hi ha molt que parlar encara, i s’hauran de demanar responsabilitats perquè hi havia pèrdues de vides evitables, hi havia pèrdues materials evitables.”
“Moltes gràcies, senyor president. Senyor ministre, senyors diputats, senyores diputades, efectivament, avui compareixem per donar resposta, millor dit, a dues compareixences, l’una sobre la DANA, l’altra sobre el caos ferroviari del mes d’«octubre», entre cometes, que, lògicament, s’acumulen, no? Si parlem de DANA, el primer que cal és fer un record de les víctimes, fer un record de les famílies, de Catalunya, d’Andalusia, però molt especialment de València, on hi va haver la màxima afectació. Han passat dies, però encara hi ha moltes famílies que no estan en la normalitat i que encara tenen el dol de la pèrdua d’amics i de familiars, de persones estimades, o de la seva casa o de les seves pertinences, de les seves propietats.”
“Por cierto, nada que ver con los kilómetros de autovía construidos en Aragón, un territorio increíble, sensible, con zonas despobladas, en un entorno -- 86 of 109 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 27 de noviembre de 2024 geográfico complejo, alejado de determinados servicios. Por tanto, cojamos todo esto, no lo dejemos en el cajón. Ejecuten los proyectos que lo han de transformar.”
“Y en la parte gerundense del eje, el panorama es parecido. En septiembre de 2008 la prensa habló de la noticia de la adjudicación del estudio informativo para el desdoblamiento de veinticinco kilómetros del tramo desde Figueres a Llançà. ¿Sabe cómo ha ido? En 2016 damos por cerrado el proyecto, pero nada más, y ahora les decimos que en la semana pasada hubo una víctima mortal. Y esto a partir de un convenio que pasó por el Consejo de Ministros de octubre de 260 millones en diez años. Diez años, señor ministro: sale a 73 400 euros por kilómetro al año. ¿Esta es la gran actuación en este eje? Esto es totalmente insuficiente, es una vergüenza.”
“Señor ministro, hoy le hablaré de un corredor mediterráneo de segunda, es decir, de cómo una infraestructura estratégica tiene un retraso de más de treinta años. El eje pirenaico incluye toda la sierra, hasta un total de 354 kilómetros. Se anunció una modernización integral de este eje, que tiene una fase de cuando las carreteras se trazaban con animales. Durante estos más de treinta años han pasado cosas, y para el tramo occidental del eje, en el año 2008 un consejero socialista anunció la opción para hacer el túnel de Perves, un puerto por el que solo pasa algún vehículo y lo único que han hecho es colocar un semáforo, y la última actuación importante fue en el tramo entre Senterada y Xerrallo en 1999. Ahora se ha hecho la variante de La Pobla y una rotonda, la de Montferrer, que se reclamaba desde hace más de veinte años.”
“El darrer gran anunci és aquest que vostè acaba d’explicar, ministre, un conveni que va passar pel Consell de Ministres a l’octubre i de 260 milions en deu anys, ministre, en deu anys. Això surt a 73 000 euros per quilòmetre i any. Això és la gran actuació en aquest eix? Això és totalment insuficient, això és una vergonya. No és la solució de res. Per cert, res a veure amb els quilòmetres d’autovia construïts a l’Aragó. Un territori extraordinari, sensible, amb zones de despoblament, allunyat de determinats serveis, no mereix l’abandonament pel que fa a les infraestructures cabdals. Agafin tots aquests projectes que jo els he anomenat i que han quedat en un calaix i executin-los, ministre.”
“La darrera actuació important d’aquell sector és el tram Senterada-Xerallo de l’any 1999. Després d’això, anuncis i anuncis. Ara sí, la variant de la Pobla i una rotonda, la de Montferrer, reclamada fa vint anys enrere. A la part gironina de l’eix passa el mateix: de setanta-sis quilòmetres de desdoblament previstos se n’han fet vint-i-tres. L’última gran actuació, el túnel de Portbou, de l’any 2006. L’any 2008 s’anuncia el desdoblament Figueres-Llançà; el 16, es tanca el projecte. Res més. Igual que els anuncis del túnel de Toses, per exemple, un eix que té sinistralitat, ministre. La setmana passada hi va haver una altra víctima mortal a Llançà, la segona d’enguany.”
“Senyor ministre. Avui li parlaré d’un corredor mediterrani, segona part, és a dir, com una infraestructura estratègica té més de trenta anys d’endarreriment. L’eix pirinenc uneix totes les valls de la serralada —el tram català té 354 quilòmetres. Als anys noranta, un ministre socialista anunciava una modernització integral d’aquest eix, que té una traça encara ara en la seva majoria de quan les carreteres es feien amb animals. Durant aquests més de trenta anys han passat coses, òbviament. Al tram occidental de l’eix, l’any 2008, un conseller de la Generalitat, socialista, un ministre, anunciaven l’acord de quina opció prenien per fer el túnel de Perves, un port on hi ha un petit túnel on només hi passa un vehicle, ministre, un vehicle. Han posat un semàfor, res més.”
“Senyor ministre, quin és el capteniment del seu ministeri per acabar el tram català de l’eix Pirinenc? Señor ministro, ¿cuál es la conducta de su ministerio para acabar el tramo catalán del eje pirenaico?”
“A nosotros nos parece que una buena manera de hacerlo es rendir cuentas sobre el calendario de ejecución, la evolución de las actuaciones y que haga balance del punto en el que nos encontramos. Gracias. -- 74 of 82 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 22 de octubre de 2024”