Pilar Vallugera Balañà
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Unos te dicen: Función Pública. Hablas con los de Función Pública y te dicen: No, Justicia. Llevo tres años para poner pistas sobre la mesa para ver cómo podemos resolver este desastre.”
“Entre això i que no hem aconseguit incorporar els passius, estic contenta per la part que toca a la gent que se’n beneficiarà, perquè era una vergonya de tal calibre que feia, fins i tot, coseta dir que estaves treballant en això, però hi ha els que tenen més de 15 anys cotitzats a la Seguretat Social?”
“La sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea no nos coloca donde queríamos, nos ha colocado en un lugar un poco peor. Hay que decir que los procesos de estabilización en los diferentes territorios funcionaron como funcionaron y las Administraciones locales también, pero los dos peores lugares han sido los ministerios: el de E…”
“De hecho, no lo hacemos con ninguno -- 45 of 158 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de julio de 2026 de los grupos de trabajadores a los que podemos favorecer, pero es cierto que el Estado tiene que buscar la manera de relacionarse con las demás Administraciones de una forma distinta, porque no es lo mismo Cataluña que el País Vasco, que…”
“No tenim auditoria, no sabem el Govern de Rajoy a càrrec de què va buidar aquella, aquella guardiola o aquell fons, diguin-li com vulguin i, per tant, tot és una mica una qüestió d’impressions. Quina és la nostra?”
“Por tanto, quiero enviar mi tristeza personal y mi profundo pesar al Grupo Socialista, a su familia y a todos los que lo conocieron, que espero que lo apreciaran. Aprendí de él, pero sobre todo porque me ha hecho reflexionar en lo corta que es la vida, y si las elecciones que hacemos cada día son para el colectivo o son solo personales.”
The complete record
Every one of 1,152 lines we hold for Pilar Vallugera Balañà, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 11 of 24.
“El problema que té aquest estat és que és incapaç d’un instrument constitucional que podria estar obert a modificacions i a noves votacions per part dels seus ciutadans per incloure-hi, per exemple, el referèndum d’autodeterminació és completament impossible amb les majories —que almenys es tronxen, les coses com siguin, almenys els alegrem la tarda— deia: És completament impossible amb aquestes majories socials que hi ha, per tant, fan de la sortida l’única opció per a la pervivència del meu poble. Deia: No són capaços més que modificar-la per imperatiu i enmig d’agost d’una normativa europea, una normativa europea, per cert, al servei d’aquell equilibri financer o sostenibilitat que l’únic que va fer va ser una política austericida que es va carregar tota la qualitat de vida o tota la situació de vida de la ciutadania.”
“-- 33 of 79 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de septiembre de 2025 I jo aquí no he vingut en cap cas a millorar el procediment constitucional, a dotar el Tribunal Constitucional de legitimitat i a acceptar que aquest hagi de ser l’estat de coses per sempre més o per a un futur. L’objectiu polític del meu partit és la consecució d’un Estat propi per a Catalunya i en el marc d’aquesta Constitució no serà mai possible. Però quin és, en el fons, també el problema que té aquest estat?”
“Però és clar, aquí el que passa és que acabem trobant-nos amb el paroxisme de la poca raó, diríem. Jo els ho diré ben clar: aquesta Constitució no és la meva i no és la meva no perquè el meu avi hi votés en contra o els meus pares hi votessin en contra. Jo, Cati, per imperatiu legal, perquè no tinc altre remei, sinó per asseure’m en un escó. No és la meva perquè és una Constitució que no reconeix el dret d’autodeterminació dels pobles i les nacions que la conformen. És una Constitució que articula una monarquia sobre la qual l’Estat, els seus ciutadans, no han votat. És una Constitució que al seu article 8 posa l’exèrcit com a garant de la indisoluble unidad de la pàtria espanyola.”
“L’Estat imposa una determinada política social o d’habitatge que contravé allò que has pactat, que has pactat amb el Govern o amb la majoria i aquí no passa res. No hi ha el finançament que cal i aquí no passa res. Els pactes es van continuament no complint i aquí no passa res. I, per tant, s’articula una via, aquest recurs subsidiari, que serà útil i que serà útil i que quan passem a negociació i quan passem a ponències —si és que avui l’aprovem— podrem discutir perquè jo crec que està bastant incardinat dintre del procediment constitucional i, per tant, és bo. I per una altra banda, sostreu l’última paraula la jurisdicció ordinària que, en aquest cas, també creiem que és bo. I, per tant, deixi’l fer el posicionament, votarem favorablement a aquesta proposta.”
“Està sent un debat una mica farragós, però il·lustra, il·lustra bastant bé l’essència mateixa de l’Estat. L’arquitectura constitucional de l’Estat té unes vies de negociació i transferències competencials, comissions mixtes de transferències. Allà, teòricament s’ha de negociar allò que ja s’ha traspassat i pactar matèria per matèria i pactar tècnicament com es fan aquests traspassos. Però hi ha una cosa que, deixant de banda que es furta bastant a l’espai públic la discussió, no com aquí que són negociacions, són debats, són explicacions que es fan amb llum i taquígrafs, sinó que pensin que d’alguna manera és una mica humiliant, perquè acabes pactant un traspàs de competències. Després s’ha de fer efectiu. No te’n surts. El Govern no compleix, no traspassa.”
“Sí, gràcies, president. Bona tarda, diputats. Bona tarda, diputades. És interessant fer aquesta discussió just després d’haver debatut una possible o eventual trasllat o traspàs de competències des del Govern central a una comunitat autònoma, que previsiblement serà rebutjada, fins i tot tenint en compte que va a parar al moll de l’os de la nostra societat actual, que és la immigració i lamentablement sembla ser que no tirarà endavant. Llavors avui el PNB, el Partit Nacionalista Basc, en català també, ens porta a debat una proposta legislativa per articular una nova via processal per accedir al Tribunal Constitucional amb l’objectiu de fer complir els acords de les comissions mixtes de transferències o de les juntes de seguretat. Ja ho hem dit, sembla una qüestió tècnica, una qüestió processal.”
“Y también he de decir que, en general, los diputados de las izquierdas tenemos la capacidad de hablar con unos y otros, y, como eso es así, me ha llegado un pequeño corte que dice algo similar a lo siguiente: El Tribunal Supremo ratifica catorce años de cárcel para el exlíder de VOX en Lleida por abusar de discapacitados. ¿Cómo tienen esa vergüenza? ¿Cómo tienen la vergüenza de decir ciertas cosas desde este estrado? No digo el nombre porque nunca voy a señalar a personas, pero es impresentable. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Bueno, eso ya era lamentable, pero que encima se quiera quitar al Estado la capacidad de proteger a las niñas y a los niños de las influencias que pueden dañar su salud mental, su salud física y su capacidad de relacionarse con el mundo real me parece absolutamente inaceptable. Permítanme que termine con un comentario. Ya saben que soy independentista, saben que Lleida es Cataluña, porque ―se lo comunico― aquello de Lérida no es de uso habitual y que cuando hablan de casa me afecta especialmente, y creo que estaba fuera de tono, fuera de tono totalmente, por contenido y por la forma de expresarlo, la mención de las violaciones en Lleida, francamente.”
“Por tanto, nosotros vamos a votar que no a esta totalidad. Es enormemente preocupante que no quieran ustedes poner coto a actuaciones delictivas en las redes. Es altísimamente preocupante que tengan ustedes una visión tan patrimonial de sus hijos, que recuerden cada día que sus hijos no son del Estado, que no lo son. Pero ¿saben ustedes? Por muy niños que sean, tienen derechos y el Estado tiene que protegerlos, incluso en contra de sus padres si hace falta. Y esto es lo que nos corresponde hacer aquí, porque los niños no son de sus padres, son de sí mismos. Hace mucho tiempo tuvimos una discusión aquí en la que me decían que había de tener hijos porque, si no, cuando fuera mayor me iba a quedar sola.”
“Saben que Lleida és Catalunya, perquè això de Lérida els hi comunico que no és d’ús habitual i saben que quan et parlen de casa et sents especialment afectada. Crec que estava absolutament fora de to, absolutament fora de to, per contingut i per la manera d’expressar-ho, la menció a les violacions a Lleida. Però també li he de dir que els diputats en general de les esquerres tenim la capacitat de parlar els uns amb els altres. I aleshores, com que això és així, m’ha arribat un petit tall que diu algo així com: «El Tribunal Supremo ratifica catorce años de cárcel para l’exlíder de Vox a Lleida por abusar de discapacitados». Com tenen la vergonya? Com tenen la vergonya de dir segons què des d’aquest faristol? I no dic el nom, perquè mai vull destrossar persones, però és impresentable. Moltes gràcies. De esto es de lo que hablamos.”
“Per molt nens que siguin, tenen drets i -- 114 of 158 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de septiembre de 2025 l’Estat els ha de protegir, fins i tot, en contra dels seus pares, si convé. I això és el que ens toca fer aquí! Perquè els nens no són dels seus pares, són d’ells mateixos. Ara fa molt temps vam tenir una discussió en què em deien: «Has de tener hijos porque si no, cuando seas mayor te quedarás sola». Home, ja era lamentable allò, però que a sobre, a sobre es treia a l’Estat la capacitat de protegir les criatures de les influències que poden fer malbé la seva salut mental, la seva salut física i la seva capacitat de relacionar-se amb el món real, em sembla que és absolutament inacceptable. Deixi’m acabar amb un comentari. Ja saben que jo soc independentista.”
“Por tanto, la discusión en realidad es que nosotros, con mucho dinero y con todas las empresas detrás, sabemos que estamos influyendo a los jóvenes para que se conviertan en verdaderas malas personas… … que no venga ahora el Gobierno y lo pare, porque, ¿de dónde vamos a sacar los votos, si no? I això és el que estem discutint. Per tant, nosaltres votarem que no, evidentment, a aquesta totalitat, però és altíssimament preocupant que vostès no vulguin posar coto a actuacions delictives a les xarxes. És altíssimament preocupant que vostès tinguin una visió tan patrimonial dels seus fills, que ens recordin cada dia que els seus fills no són de l’Estat. No, però saben què?”
“Y es muy preocupante, porque estamos hablando de enfermedades mentales que afectan, sobre todo, a nuestras niñas, porque hay contenidos que les explican cómo convertirse en anoréxicas y perder peso en un mes. Es muy preocupante porque hay situaciones de ansiedad, de trastornos por déficit de atención e hiperactividad y situaciones de cualquier tipo de salud mental, ¿y ustedes nos están diciendo que no hemos de combatir esos contenidos? ¿Que ya lo harán desde su casa los padres, que cogen el móvil, se lo dan a la criatura y ya está? Pero, de verdad, ¿me están diciendo eso? No, no. Lo que pasa es que, si algunos de estos influencers dicen que para triunfar hay que ser mala persona, racista, misógino y, evidentemente, homófobo, y estos son su gente, a estos no los podemos parar. ¿No?”
“Les aseguro que en la Comisión de Infancia no hubo estos posicionamientos tan radicales. Por eso, a mí también me interesaba ver cómo se defendía hoy esta propuesta a la totalidad, porque no se dijeron las barbaridades que se han dicho aquí, en esta tribuna, hoy. Esta es la siguiente reflexión. Se cree el ladrón que todos son de su condición, porque leyendo la ley nunca se me habría ocurrido pensar que un Gobierno democrática y legítimamente elegido fuese a hacer ningún tipo de control de la opinión que se vierte en Internet. Solo ciertos fascistas podrían utilizar la norma para eso y se les podría ocurrir a ellos. Aquí es donde hemos de tomar nota nosotros de que, si legislan ellos, alguna vez su intención será esa. Por eso la ven en cualquiera de las normas que Gobiernos de izquierdas presentan.”
“Porque es un hecho que, a medida que van creciendo los hijos y las hijas, los padres envejecen y hay que ser conscientes de que muchas veces es más potente, más experto y más capaz en tecnología el niño de doce, trece o catorce años que su padre de cuarenta. Quien no entienda esto no entiende nada. Es decir, cualquier ayuda para la protección de los menores es necesaria. Y permítanme que haga un comentario más al margen. Esta propuesta, este proyecto de ley se sustanciará en la Comisión de Justicia, pero es coproponente el Ministerio de Infancia, por lo que donde probablemente debería residir el debate de esta ley es en la Comisión de Infancia, porque fue en la Comisión de Infancia donde se presentó el informe del comité de expertos que llevaba equis mesuras y lo pudimos debatir.”
“De esta manera, ¿cómo quieren que hablemos de algo tan importante como es la disrupción que representa en la realidad la entrada de la tecnología en las casas, en los bolsillos y en los cerebros de toda la ciudadanía, especialmente de los menores? ¿No es algo, además de lo que está pasando, que es consustancial a lo que es el presente y, sobre todo, lo que será el futuro? Cuando hablamos de controles parentales, muchas veces dicen: no, es que, bueno, de alguna manera esto altera el papel fundamental de los padres. Pero, por el amor de Dios, si la mitad de los padres son más legos en la materia que sus propios hijos. Por tanto, estamos hablando de una situación en la que los padres, y las madres evidentemente, difícilmente pueden actuar de enseñantes o de transmisores de conocimiento y de experiencia.”
“Per tant, la discussió en realitat és nosaltres, amb molts diners, amb totes les empreses darrere, sabem que estem influint els nostres joves perquè es converteixin en autèntiques males persones… Gracias, presidente. Buenas tardes, diputados y diputadas. Un par de consideraciones previas. La primera es que cuando discutimos temas con una determinada profundidad, no podemos abarcarlo todo, porque, si no, la gente que nos escucha, primero, desconecta de todo y, luego, al final todo acaba siendo menores, digitalización, protección de los menores, inmigración y no sé qué, un violador. Es que así no se puede debatir nada, no se puede hacer política así, porque el leitmotiv único que tienen es atacar a la gente que, de manera más o menos irregular o, incluso, regular llega a este Estado.”
“I és molt preocupant perquè hi ha situacions d’ansietat, situacions de trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat, situacions de qualsevol tipus de salut mental. I vostès ens estan dient que no hem -- 113 of 158 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de septiembre de 2025 de combatre aquests continguts? Que ja ho faran els pares des de casa seva, que agafen el mòbil i els donen a la criatura i tal dia farà un any? De veritat m’estan dient això? Ah, no, ah, no, no. És que el que pretenen és que si hi ha algun d’aquests influencers que diu que per triomfar s’ha de ser una mala persona, s’ha de ser racista, s’ha de ser misogin, s’ha de ser, evidentment, homòfob i que són la seva gent, aquests no els podem parar.”
“És clar, i aquesta és la següent reflexió: Cree el ladrón que todos son de su condición, perquè jo, llegint la llei, mai se m’hauria acudit pensar que un govern democràticament i legítimament confegit, anés a fer cap control de l’opinió que es vessa a Internet. Només a uns feixistes que utilitzarien la norma per fer això se’ls hi podia acudir. I aquí és on nosaltres hem de prendre nota que si mai ells legislen, la seva intenció és aquesta. Per això la veuen a qualsevol de les normes que governs d’esquerres presenten. I és molt preocupant. És molt preocupant perquè estem parlant de malalties mentals que afecten sobretot les nostres nenes, perquè hi han continguts que els expliquen com convertir-se en anorèxiques i perdre el pes en un mes.”
“Per tant, qualsevol ajuda que camini cap a la protecció dels menors és necessària. I és necessària perquè —i deixi’m fer un altre comentari al marge— aquesta proposta, aquest projecte de llei es substanciarà en la Comissió de Justícia, però és coproponent el Ministeri d’Infància, que és on probablement hauria de residir el debat d’aquesta llei, a la Comissió d’Infància, perquè va ser la Comissió d’Infància que es va presentar l’informe del comitè d’experts que portava 107 mesures i ho vam poder debatre. I els asseguro que a la Comissió d’Infància no van haver aquests posicionaments tan radicals. A la Comissió d’Infància, i per això a mi també m’interessava veure com es defensava aquesta proposta a la totalitat, no es van dir les barbaritats que s’han dit avui des d’aquesta tribuna.”
“Això no és un fet de més a més del que estem parlant ara. És consubstancial al que serà, al que és el present i, sobretot, al que serà el futur. Quan parlem de controls parentals i moltes vegades diuen: «No, no, això és que d’alguna manera altera el que és el paper fonamental dels pares». Però per l’amor de Déu! Si la meitat dels pares són més legos en la materia que els seus propis fills. Per tant, estem parlant d’una situació en que els pares difícilment — els pares i les mares, òbviament— difícilment poden actuar d’ensenyants, de transmissors d’expertesa i d’experiència, perquè és un fet que es va produint a mesura que els nens creixen i els pares envelleixen. I qui no sigui conscient de que moltes vegades és més potent, més expert, més capaç en la tecnologia el nano de 12, 13 o 14 anys que el seu pare de 40 és que no ha entès res.”
“Sí. Bona tarda, diputats, diputades. Gràcies, president. Un parell de consideracions prèvies. La primera és que, quan discutim temes amb una profunditat important, no podem barrejar-ho tot, perquè si no, primera, que la gent que ens escolta desconnecta absolutament i, al final, tot acaba sent menores y digitalización y protección de los menores, inmigración, no sé què, violadora. És que així no es pot debatre res. És que així no es pot fer política, perquè el seu únic leitmotiv és atacar a la gent que de manera més o menys irregular i, fins i tot regular, arriben a aquest Estat. I d’aquesta manera, ¿com volen que parlem d’una cosa tan important com la disrupció que representa a la realitat l’entrada de la tecnologia a les cases, a les butxaques i als cervells de tota la ciutadania i especialment dels menors?”
“Permítanme acabar lamentando que tengan un proyecto económico mucho más parecido ―que ya lo sabíamos― al del PP o al de VOX. Sí, a los partidos progresistas, efectivamente, se les llama progresistas porque tienen la mirada puesta en el progreso del colectivo. Yo me siento muy orgullosa de formar parte de ello. Hay más cosas en las que podríamos estar de acuerdo, pero no nos olvidemos de lo principal, del expolio al que está sometida Cataluña, y aquí ustedes y nosotros deberíamos hacer un frente común para negociar de tú a tú y finalmente recuperar todos los recursos que desgraciadamente nos roban. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Por lo tanto, sobre autónomos no hablaremos, porque aquí hay cosas en las que podemos llegar a estar de acuerdo; pero lo que también es obvio es que sobre el IVA, ese elemento sistemático de decir que como no es progresivo y es indirecto ―y que, por tanto, lo pagan todas las rentas―, tenemos que ir rebajando los tipos. No. Seguramente lo que tocaría es volver a plantearnos cómo aplicamos el IVA en general, pero lo que no puede ser es que sistemáticamente sea una política fiscal que solo beneficie a las rentas más altas al bajar los tipos del IVA del general al reducido o al superreducido. Y aquí están las peluquerías, toda la industria de la muerte, los ataúdes… Sí, podríamos estar de acuerdo en algunas de estas cosas, pero es obvio que se tiene que compensar. Por tanto, hay que hacer una lectura del hecho impositivo en términos globales.”
“El Estado no es ―lo digo porque nosotros queremos crear nuestro propio Estado, y -- 65 of 71 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 24 de junio de 2025 aquí lo que estamos haciendo es echar la mirada sobre lo que haríamos― el malo que se te queda el dinero, que te roba cada mes y que no te devuelve nada. El Estado es aquello que permite que la vida en colectividad funcione; el Estado es lo que permite el mínimo; el Estado es quien debe intervenir en la economía. Porque es obvio que el capitalismo no funciona, es obvio que el capitalismo lo que hace es de depredar los recursos naturales, y es obvio que si todo lo que nos mueve es el lucro no va a haber sociedad posible.”
“Pero eso no va a afectar a las clases, por así decirlo, pudientes, eso va a afectar a los de siempre, a las clases medias y trabajadoras, que son las que van a lo público porque no pueden acceder a lo privado. A mí me parece que esto es importante, porque usted, por ejemplo, plantea el tema del impuesto de sucesiones, que, por cierto, el lugar de plantear esto es en el Parlament de Catalunya. Entiendo que le guste más la política de Ayuso, que, de hecho, lo tiene bonificado, pero lo que es evidente ―lo explicaba el otro día The Economist― es que el volumen de herencias sobre la riqueza de Europa no para de crecer, y este rentismo es lo que hace que la sociedad marque mucho más la diferencia si heredas o no heredas que si trabajas o si no trabajas. Por tanto, esta diferenciación ya de entrada es algo que hay que combatir de alguna manera.”
“Tenemos que explicar ―y creo que no lo hacemos lo suficiente― que cuando uno tiene un cáncer de pulmón va a la sanidad pública, que es la única que le puede atender por lo carísimo que es ese tipo de cáncer. Cuando hay problemas de este tipo acabamos reenviándolos a todos a la pública. Por tanto, no hagan creer, y menos a una semana de presentar las declaraciones de la renta de los ciudadanos, que eso es un expolio individualizado con respecto a los bienes patrimoniales de los ciudadanos frente al Estado, porque eso no es verdad, porque eso rompe la convivencia y porque eso hace que los que tienen menos seguramente se vean abocados a unos servicios públicos que se están desmantelando en diferentes lugares.”
“Pero yo le voy a ser sincera, a mí me preocupa mucho más el relato de fondo que hay que cómo suenen las cifras o cuál es la diferencia que tenemos en la presión fiscal de todo el Estado, porque hay cosas que usted reconoce incluso. Por ejemplo, el decrecimiento de los salarios se ha alargado en el tiempo. Por tanto, si los salarios por parte de los empresarios no son pagados correctamente, tiene que ir a algún sitio esa diferencia entre lo que se paga y ese porcentaje, y no va a los bolsillos de los trabajadores. Lo digo porque queremos una presión fiscal del tercer mundo o de aquellos lugares en los que no hay impuestos como fundamento de lo colectivo, pero queremos unos servicios públicos nórdicos.”
“Ya hace algunos Plenos que hablamos de la deflactación, que hablamos de la presión impositiva que se supone que existe en este Estado; ya hace unos cuantos Plenos que estamos intentando explicar que el Estado español no tiene una presión fiscal desmesurada en relación con los países de la Unión Europea. Para entendernos, ha aumentado. Lo explicábamos el 9 de junio: en 2023 el Estado español tenía una presión fiscal 3,5 puntos por debajo de la media de la zona euro, casi 9 puntos por debajo de Francia y por debajo de Italia, de Grecia o de Portugal. Si el Estado español tuviera una presión equivalente a la de estos Estados, seguramente tendría 60 000 millones más para el erario público. Por tanto, si nos vamos a los datos, todo se basa en una falacia.”
“Deixi’m acabar lamentant que tinguin un projecte econòmic molt més semblant —que ja ho sabíem, eh?— a PP o a VOX, que no pas —sí, sí, sí— als partits progressistes, efectivament, però se’ls diu «progressistes» perquè tenen la mirada posada en el progrés del col·lectiu. I, francament, què volen que els digui? Orgullosa de formar-ne part. Hi ha un parell d’elements més que podríem estar d’acord, però no ens oblidem del principal: l’espoli a què està sotmès Catalunya. I en això, vostès i nosaltres, hauríem de fer front comú per negociar de tu a tu i, finalment, recuperar tots els recursos que malauradament ens roben. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, diputados y diputadas.”
“Però el que també és obvi és que sobre l’IVA, aquest sistemàtic element de dir que com que és no progressiu, és indirecte i, per tant, es paga igual per totes les rendes, els hem d’anar baixant els tipus. No, no. Segurament el que tocaria és tornar a plantejar com apliquem l’IVA en general, però el que no pot ser és que sistemàticament sigui una política fiscal que només beneficia les rendes més altes el baixar els tipus d’IVA del general al reduït o al superreduït. I aquí tenim les perruqueries, ara tenim els taüts, tenim tota la indústria de la mort. Podríem estar d’acord amb alguna d’aquestes coses, però és obvi que s’ha de compensar. Per tant, s’ha de fer una lectura del fet impositiu en global.”
“L’Estat no és, i ho dic perquè nosaltres volem crear el nostre propi estat i el que estem fent aquí és donar la mirada sobre el que faríem, però l’Estat no és el dolent que se’t queda els diners, que et roba cada mes i no et torna res. L’Estat és allò que permet que la vida en col·lectivitat funcioni. L’Estat és el que permet el mínim. L’Estat és el que ha d’intervenir en l’economia, perquè és obvi que el capitalisme no funciona. És obvi que el capitalisme depreda els recursos naturals. És obvi que si tot el que ens mou és el lucre, no hi ha societat possible. Per tant, sobre autònoms, no en parlem perquè hi ha coses que podem arribar a estar-hi d’acord.”
“Afectarà les classes mitjanes i treballadores, que és la que van al públic perquè no poden accedir al privat. Això em sembla que és important perquè vostè, per exemple, planteja el tema de l’impost de successions, que, per cert, el lloc per plantejar-lo en realitat és el Parlament de Catalunya. Entenc que li agradi més la política d’Ayuso, que efectivament el té bonificat, però el que és evident és que —i ho explicava l’altre dia The Economist— el volum d’herència sobre la riquesa a Europa no para de créixer. I aquest rendisme és el que fa que la societat marqui molt més la diferència si heretes o heretes, que si treballes o no treballes. I, per tant, aquesta diferenciació ja d’entrada per crear la teva pròpia vida és una -- 64 of 71 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 24 de junio de 2025 cosa que s’ha de combatre d’alguna manera.”
“Hem d’explicar —i em sembla que ho fem poc— que quan algú té un càncer de pulmó i se’n va a la sanitat pública, que és l’única que pot atendre-ho, pel caríssim que és aquest tipus de càncers, anem a la pública i que quan hi ha problemes d’aquest estil els acabem reenviant tots a la pública. Per tant, no facin creure, i menys a una setmana de presentar les declaracions de renda dels ciutadans, que això és un espoli individualitzat respecte dels béns patrimonials dels ciutadans de l’Estat, perquè això no és cert i perquè això trenca la convivència i perquè això fa que aquells que tenen menys segurament es vegin abocats a uns serveis públics que estan sent desmantellats a diferents llocs, però això no afectarà les classes díriem pudientes. Això afectarà els de sempre.”
“Per tant, si anem a les dades, tot es basa en una fal·làcia, però jo li he de ser sincera. A mi em preocupa molt més el relat de fons que hi ha que no pas com sonin les xifres o quina sigui la diferència que tenim amb la pressió fiscal de tot l’Estat, perquè hi han fets que fins i tot vostè reconeix. Per exemple, el decreixement dels salaris allargat en el temps. Per tant, si els salaris per part dels empresaris no són pagats correctament, en algun lloc va a parar la diferència entre el que valen i el que es percep. I no és precisament a les butxaques dels treballadors. I ho dic perquè volem una pressió fiscal del tercer món o d’aquells llocs on no hi ha impostos com a fonament del col·lectiu, però volem uns serveis públics nòrdics.”
“Sí. Bona tarda. Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats. Bona tarda, diputades. Ja fa uns quants plens que estem parlant de la deflactació, que estem parlant de la pressió impositiva que se suposa que existeix en aquest estat. Ja fa uns quants plens que estem intentant explicar que l’Estat espanyol no té una pressió fiscal desmesurada en relació amb els països de la Unió Europea. Per entendre’ns, ha augmentat. Però, per entendre’ns, ho explicava. És que el 9 de juny ho vam explicar. El 2023 l’estat espanyol tenia una pressió fiscal tres punts i mig per sota de la mitjana de la zona euro, gairebé 9 punts per sota de França i per sota d’Itàlia, per sota de Grècia, per sota de Portugal. Si l’estat espanyol tingués una pressió equivalent en aquests estats, segurament disposaria de 60 000 milions més per a l’erari públic.”
“Por tanto, de ninguna de las maneras dejaremos de opinar de los jueces y de ninguna manera vamos a dejar de intentar que tengan un sistema de responsabilidad, que se les pueda pedir que rindan cuentas por sus sentencias y por sus interlocutorias. Finalmente, ¿saben qué pasa con estas comisiones de investigación que antes comentábamos? Que, para vergüenza de todos, el presidente del Consejo del Poder Judicial está exento de comparecer. En este Estado no debería haber nadie exento de comparecer en comisiones de investigación. Mientras ustedes permitan eso, difícilmente todo el resto del ordenamiento jurídico podrá beneficiarse de esa supuesta transparencia y democracia. Así que el texto es muy mejorable. Espero que podamos ponernos de acuerdo, y lo espero, básicamente, por la ciudadanía de su país, pero también por la del mío.”
“Ya basta de oír que no podemos hablar de los jueces. Claro que sí, tengo opinión política sobre muchas de las sentencias del Tribunal Supremo o de la Audiencia Nacional o de otros órganos del Poder Judicial. Y hay que acabar con la inmunidad, porque hay sentencias manifiestamente injustas tomadas con toda conciencia de su injusticia manifiesta. Ese es un tipo penal, se lo recuerdo. Pero no se puede decir porque, entonces, afectas a la independencia judicial. Pero si no existe, si ustedes ponen y quitan jueces y luego nos vienen a decir aquí que tenemos que respetar no sé qué independencia judicial. Francamente, respeten ustedes nuestra independencia el día que la declaremos, porque al menos será más real.”
“Y respecto a las enmiendas sobre las lenguas, sí, lo decíamos antes: no hay justicia democrática posible si no se entiende el derecho del ciudadano justiciable. Sin el requisito de lengua será muy difícil, por lo tanto, que nos pongamos de acuerdo. Incorporaremos las competencias que perdimos en los juzgados de paz, durante la tramitación, perdimos la de matrimonio pero también otras competencias de Registro Civil. Incorporaremos las del derecho civil, de fiscales, de asociación, de interinos o de suplentes; son el 30 % aproximadamente del cuerpo actual y también dictan una gran parte de las sentencias, así que no sé qué es lo que nos explican de que no forma parte del Poder Judicial. Ya forman parte ahora, y es normal que ahora queramos poner algo de decencia en sus condiciones laborales. ¿Qué más? La impunidad, por ejemplo.”
“Por lo tanto, en la normativa que nos plantean ustedes a mí lo que me interesa saber es qué es lo que haremos, porque estas enmiendas se van a tumbar. Así que arreglemos lo que estamos a tiempo de arreglar, porque según qué no lo podemos arreglar ya. Todos ustedes acabarán en el juzgado y todos ustedes tendrán que decidir qué van a hacer, si van a aguantar o van a ceder. Nosotros aquí no vamos a entrar, y no entramos porque cuando fuimos víctimas ustedes votaron el 155, y lo que tendrían que hacer es dar las gracias porque con una democratización del Estado, a pesar de eso, estamos aquí aguantando este Gobierno o, de alguna manera, siendo cooperadores y estamos facilitando una transición. Yo creo que es una gran generosidad por nuestra parte que no nos han reconocido bastante.”
“Pero hoy ―insisto― no estoy -- 43 of 52 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 12 de junio de 2025 hablando de la judicatura de primera instancia y de instrucción ni de los tribunales habituales con los que se encuentra la ciudadanía. Otro elemento. Nos hemos encontrado con un Estado en fallida. Los interinos afectaban a toda la Administración del Estado, y eso no se ha resuelto; los de la Administración de Justicia tampoco. ¿Pero qué me dicen ustedes de un Estado donde el Poder Judicial hace señalamientos con tres años de diferencia? Lo ha dicho todo el mundo: una justicia que se dilata en el tiempo no es justicia. Y aquí no pasa nada. Nos hemos encontrado con un Estado que se supone que lleva cuarenta años de democracia y que sus, diría, cuotas fundamentales de separación de poderes no están bien estructuradas y no funcionan.”
“Afecta los derechos sociales cuando dicen que no se puede poner una cláusula que les diga a los grandes tenedores que tienen que ofrecer alquileres sociales a los inquilinos vulnerables, cuando las tasas de las hipotecas cuando se dice, en contra de las tesis europeas, y que no se remuneraron como tocaba. Afecta también cuando hablamos de derechos sociales, y aquí hay dos elementos. No estoy hablando de toda la judicatura, hablo especialmente de la Audiencia Nacional, del Tribunal Supremo, de aquellas salas en las que ustedes, derecha española y ultraderecha española, meten la mano porque son sus compañeros del colegio, sus compañeros de la carrera, del lugar donde pasan el verano. Así que son los mismos padres con diferentes funciones, unos en el Parlamento y otros en los juzgados.”
“El gran drama es que llegan tarde y son demasiado prudentes, y esto me lleva a decir que cuando hablamos de democracia en el Poder Judicial no estamos hablando solo del independentismo, del sensacionalismo o del separatismo, no, usen cualquiera de esas palabras para mí, sino que también tiene que ver con las sentencias de los tribunales que tienen que ver con las hipotecas, que tienen que ver con la no aplicación de la sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea por lo que se refiere a condiciones de trabajo, cuando no se reconoce la doctrina europea sobre los interinos en el Estado español. Estamos hablando de que se ha atado tanto la capacidad de los grupos de tener la judicatura, porque forma parte de ellos, que también afecta a los derechos sociales.”
“Durante estos cinco años he intentado que en la bancada socialista se entendiera de una vez por todas que, de la misma forma que nosotros decimos que las estructuras profundas de este Estado son antidemocráticas y nos habían criminalizado, encerrado en la cárcel y todo lo que se pudiera hacer aplicando el derecho penal del enemigo, un día u otro vendrían a por ustedes. (Aplausos). Y a mí me parece ―como lo ve ahora Podemos, lo han vivido en sus carnes, lo ha visto SUMAR― que ahora son ustedes. Por tanto, llegan ustedes tarde.”
“Mi grupo político no venía aquí a reformar el Estado, no venía a reformar España ―ya se arreglarán ellos―, veníamos aquí a defender un proyecto nacional de independencia que había obtenido suficiente apoyo en las urnas catalanas para que pudiera ser una realidad. Por lo tanto, nos cuesta un poco entrar en determinadas formas de resolver este Estado que está en falla ―ya me gustaría que fuera por nuestra acción, pero no― porque, como hemos dicho siempre, la Transición del 78 no existió como tal transición, como decían antes. Los juristas del TOP, que eran del régimen, pasaron a ser juristas demócratas, y eso es una falsedad, obviamente. Y eso se ha hecho con todas las estructuras del Estado.”
“I ho espero bàsicament per la ciutadania del seu país, però també per la del meu. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenos días, diputados, diputadas. Hoy plantean dos enmiendas a la totalidad el Grupo Popular y VOX al proyecto de ley presentado por el Gobierno. Yo no me voy a detener en explicar los motivos por los cuales nosotros votaremos en contra de las enmiendas a la totalidad ―es obvio que vamos a votar en contra―, porque, entre otras cosas, son panfletos de uso interno, es pura autopropaganda que ellos escriben. No voy a perder ni dos segundos en referirme a eso. En cambio, sí que voy a referirme al estado en general que nos llevan aquí.”
“Per tant, de cap de les maneres deixarem d’opinar sobre els jutges i de cap de les maneres deixarem d’intentar que tinguin un sistema de responsabilitat que se’ls pugui demanar comptes per les seves sentències i per les seves interlocutòries. I finalment, saben què passa en clau democràtica en aquestes comissions d’investigació que abans comentàvem? Doncs que per vergonya de tots, el president del Consell General del Poder Judicial està exempt de comparèixer. En aquest Estat, no hi ha d’haver ningú exempt de comparèixer a les comissions d’investigació. Mentre permetin això, difícilment tota la resta de l’ordenament impregnarà de la suposada transparència i democràcia que prediquen. Per tant, van tard i, francament, el text és molt millorable. Espero que ens puguem posar d’acord.”
“Tinc opinió política sobre moltes de les sentències del Tribunal Suprem o de l’Audiència Nacional o d’altres òrgans del poder judicial. I s’ha d’acabar la impunitat amb que hi ha sentències manifestament injustes, preses amb tota la consciència de la seva injustícia manifesta, els recordo que això és un tipus penal, però que no pots dir-ho, perquè aleshores afectes a la independència judicial. Si no existeix! Si vostès posen i treuen jutges i després ens venen a dir aquí que hem de respectar no sé quina independència judicial. Francament, respecten vostès la nostra independència el dia que la declarem, perquè almenys serà més real.”
“Incorporarem aquelles competències que van perdre els jutjats de pau. Durant la tramitació van perdre la de matrimoni, però també van perdre competències en el Registre Civil. Incorporarem els drets laborals, efectivament, són el 30 % els interins. L’associació, tant de fiscals com d’advocats interins o suplents, són el 30 % aproximadament del cos actual i també dicten una gran part de les sentències. Per tant, no sé que ens expliquen que no formen part del poder judicial i en formen part ara. És normal que posem d’alguna manera una mica de decència a les seves condicions laborals. -- 42 of 52 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 12 de junio de 2025 Què més? Doncs, per exemple, la impunitat. Ja n’hi ha prou de sentir que no podem parlar dels jutges. I tant que sí!”
“Per tant, arreglem allò que estem a temps d’arreglar perquè segons que ja no està a temps d’arreglar. Tots vostès acabaran al jutjat i tots vostès hauran de decidir què fan, si aguanten o si cedeixen. Nosaltres aquí no hi entrem i no hi entrem, perquè quan vam ser les víctimes, vostès van votar el 155 i el que haurien de fer és donar gràcies que en pro d’una democratització d’aquest Estat estem aquí aguantant aquest govern o sent d’alguna manera cooperadors i estem facilitant una transició. Crec que és un acte de generositat que encara no ens han reconegut suficientment. Segueixo. Incorporarem esmenes sobre llengua, sí, i ho deien abans: No hi ha justícia democràtica possible si no entén el dret del ciutadà justiciable i, per tant, sense el requisit de llengua serà molt difícil que ens posem d’acord.”