Pilar Vallugera Balañà
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Unos te dicen: Función Pública. Hablas con los de Función Pública y te dicen: No, Justicia. Llevo tres años para poner pistas sobre la mesa para ver cómo podemos resolver este desastre.”
“Entre això i que no hem aconseguit incorporar els passius, estic contenta per la part que toca a la gent que se’n beneficiarà, perquè era una vergonya de tal calibre que feia, fins i tot, coseta dir que estaves treballant en això, però hi ha els que tenen més de 15 anys cotitzats a la Seguretat Social?”
“La sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea no nos coloca donde queríamos, nos ha colocado en un lugar un poco peor. Hay que decir que los procesos de estabilización en los diferentes territorios funcionaron como funcionaron y las Administraciones locales también, pero los dos peores lugares han sido los ministerios: el de E…”
“De hecho, no lo hacemos con ninguno -- 45 of 158 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de julio de 2026 de los grupos de trabajadores a los que podemos favorecer, pero es cierto que el Estado tiene que buscar la manera de relacionarse con las demás Administraciones de una forma distinta, porque no es lo mismo Cataluña que el País Vasco, que…”
“No tenim auditoria, no sabem el Govern de Rajoy a càrrec de què va buidar aquella, aquella guardiola o aquell fons, diguin-li com vulguin i, per tant, tot és una mica una qüestió d’impressions. Quina és la nostra?”
“Por tanto, quiero enviar mi tristeza personal y mi profundo pesar al Grupo Socialista, a su familia y a todos los que lo conocieron, que espero que lo apreciaran. Aprendí de él, pero sobre todo porque me ha hecho reflexionar en lo corta que es la vida, y si las elecciones que hacemos cada día son para el colectivo o son solo personales.”
The complete record
Every one of 1,152 lines we hold for Pilar Vallugera Balañà, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 22 of 24.
“Tant el Ministeri com el CSIC afirmen que sí que es reprèn l’expedient administratiu, però per les dades que nosaltres tenim, això no és cert i contradiu les dades estadístiques de casos i sancions que hem exposat anteriorment. Després hi ha el fet de les empreses externes que presten serveis als vaixells. El CSIC se’n renta les mans, no garanteix cap mesura de prevenció o de seguretat a les treballadores. Les víctimes es queixen de manca d’atenció i desemparament i ja no parlem de la manca de reparació.”
“Per tant, silenci administratiu. El tràmit judicial solapa el que és el tràmit pròpiament administratiu, és a dir, quan arran d’una d’aquestes denúncies s’obre una investigació judicial, el procés s’atura fins que el procés judicial finalitzi. És clar, això fa que les actuacions que s’han de prendre ràpidament no es prenguin perquè estan a l’espera de. I això, a més a més, vostè que hi entén de violència masclista, sap que se suma al fet que moltes de les víctimes no volen ratificar davant de la fiscalia, perquè hi ha por a les represàlies i hi ha por a les conseqüències que pugui tenir en l’àmbit laboral. Aleshores aquí s’està cometent un error, perquè el Ministeri de Ciència està interpretant que quan es tanca la via penal, també es tanca la via administrativa, i així es deixa sense sanció l’agressor.”
“És rellevant també que en la mateixa resposta del CSIC, el Consell Superior d’Investigacions Científiques, que hem rebut res, fa uns dies, ens diuen que es troba en procés de revisió en profunditat dels protocols, però això, que s’estiguin revisant els protocols, que a més a més entenem que no estan sent aplicats com tocaria, no obsta o no pot obstar per prendre en moments precisos decisions amb la màxima celeritat que impedeixin la violència i l’assetjament contra les dones. Perquè no estem parlant de processos administratius que puguin acabar amb repercussions, per exemple, de tipus econòmic, sinó de processos que posen en perill les vides d’aquestes dones, com malauradament ha estat el cas. En tot cas, això ha fet aflorar un reguitzell de casos en què no s’accepten les denúncies en primer lloc, i si s’accepten, no es responen.”
“És a dir, no ens hi referirem més, només creiem que és important dir que és un cas molt greu i que no està prou aclarit. L’important, segurament, més enllà del fet en si, és que ha fet aflorar una situació en què les denúncies entenem que no es tramiten suficientment ràpid, algunes són inadmeses per defectes de forma, és a dir, perquè no es van fer en el formulari que tocava, i això, parlant de violència masclista, sabem que no és admissible, i que els procediments són lents i especialment no són transparents.”
“Bon dia, diputats i diputades, senyora ministra. Gràcies, presidenta. La interpel·lació urgent que li fem avui té la seva base en diferents informacions que han arribat al grup parlamentari, tant des de l’àmbit de persones concretes, com des de l’àmbit sindical, com des de l’àmbit de la premsa, sobre la falta d’aplicació dels protocols davant de l’agressió sexual, la demora quan es denuncien, la no admissió de denúncies per violències o assetjaments i, en concret, sobre el fet de la desaparició d’una treballadora que va motivar una pregunta al Govern —vostè ja ho sap—, la resposta a la qual entenem que va ser parcial i que no ens acaba d’explicar què va passar ni per què. De tota manera, aquesta interpel·lació vol fugir de la revictimització i de l’exposició de fets morbosos.”
“Les recuerdo que han dicho que habrá «combate inmisericorde» contra los separatistas, que supongo que vamos a ser los independentistas, y yo lo soy. Pues bien, sepan que aquí estaremos nosotros, con caridad, con misericordia y, si hace falta, con fe, para aguantar todo lo que nos digan, porque somos independentistas desde hace muchísimos años y les aseguro que no vamos a dejar de serlo por ustedes. Muchas gracias. (Aplausos).”
“No pensaba intervenir en esta moción, porque ya hemos debatido veinticinco, treinta, treinta y dos, cuarenta y tres veces —no sé cuántas— el tema de la amnistía. Aquí todo el mundo ha esgrimido sus argumentos. Yo creo que es una moción sumamente oportunista, que viene de una situación anterior a las elecciones gallegas, pero déjenme hablar dos minutos para agradecer el tono. Hoy nos vamos de aquí solo con un forajido, y eso está bien. Otros días somos terroristas, delincuentes y asesinos, pero hoy solo nos ha tocado forajidos, con un cierto nivel cultural, cosa que se agradece. El tono también ha estado bien. Y, como saben ustedes, las réplicas de VOX nunca tienen desperdicio. Escucho cada cosa que mi inteligencia se ve cuestionada y el tiempo de ustedes también, pero hay algo interesante.”
“-- 60 of 63 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 21 de febrero de 2024 I, com vostès saben, les rèpliques de Vox mai tenen pèrdua. Escolti’m, sento unes coses que la meva intel·ligència està insultada, i el seu temps també. Però ha sigut una cosa interessant, perquè lliga amb allò d’ahir. Els recordo que ha dit que «habrá combate inmisericorde contra los separatistas», que suposo que devem ser els independentistes. Jo ho soc. Bé, doncs sàpiguen que al seu «combate inmisericorde» aquí estarem nosaltres: amb caritat, amb misericòrdia i, si convé, amb fe, per aguantar tot el que ens tirin. Perquè som independentistes des de fa molts anys i els asseguro que no ho deixarem de ser per vostès. Moltes gràcies.”
“Lo siento. Perdóneme que le dé la espalda, pero no hay otra manera de hacerlo. (Dirigiéndose a la señora Nacarino-Brabo Jiménez, del Grupo Parlamentario Popular en el Congreso). No pensava intervenir en aquesta moció perquè hem discutit ja 25, 30, 32, 43, no ho sé, moltes vegades, el tema de l’amnistia. Aquí tothom ha donat els seus arguments. Jo crec que és una moció absolutament oportunista que, efectivament, ve d’una situació anterior a les eleccions gallegues, però deixin-me dos minuts simplement per agrair el to. Avui ens n’hem anat només amb un «forajidos». Està bé. Un dia sortim «terroristas, delincuentes, asesinos», i només ens ha tocat «forajidos». Té un cert nivell cultural, s’agraeix. El to també ha estat bé.”
“Sigamos la lucha y ganémoslos. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Este principio es el que fracasa. Hemos negociado hasta el final y vamos a seguir haciéndolo, evidentemente, porque el único interés es que toda nuestra gente esté amparada por las normas que hacemos, pero ya lo están. Y lo que no pienso aceptar es que no lo están porque si no —si no— no deberían estar buscando otras motivaciones. Sea como fuere, tenemos claro que aguantará y debe aguantar recursos de inconstitucionalidad, cuestiones de inconstitucionalidad prejudiciales europeas y que el camino será largo. No estamos hablando ni de hoy ni de mañana ni de pasado mañana. Tenemos que dar garantía, en cualquier caso, a nuestra gente de que sabemos pactar y de que sabemos sacar el mejor partido para ellos y nunca tenemos que engañar. El Estado español considera que todo vale contra nosotros. No caigamos en esta trampa.”
“¿Cómo vamos a resolver este conflicto político que hace centenares de años que dura y que, por mucho que nos hayan reprimido de todas las formas posibles e inimaginables, nunca nos han vencido? Porque todavía estamos aquí y seguiremos estando aquí. Nos han espiado, nos han puesto en la cárcel, nos han impuesto multas, pero aquí seguimos y no nos vamos a mover. La pregunta es: ¿cuál es hoy la decisión que hace más fácil el retorno a la lucha? ¿Cuál es la decisión que favorece a más personas? Esto solo tiene una respuesta y es votar que sí en un mes, que no sabemos si las condiciones serán las mismas. Cuando no se haya aceptado nada, ¿qué vamos a hacer? Porque —insisto una vez más— no es un tema de articulado, es un tema de aplicación y aquí lo que falla es el primer principio de todos, que los jueces apliquen la ley.”
“Este es el tema. Teníamos que ser capaces de demostrar con esta amnistía tres cosas. Primero, que no era un punto final; es un punto de partida para poder negociar el conflicto con igualdad de oportunidades. Segundo, no hubo ninguno de estos delitos y si nos hemos puesto de acuerdo es porque esto es de una claridad meridiana. Tercero, el Estado español se fundamenta en criterios no democráticos que sonrojarían a cualquier Estado que hablara de separación de poderes —a cualquiera— y parece mentira que los que quieren defender este Estado no sean capaces de darse cuenta de que lo que técnicamente está sucediendo es una absoluta vergüenza. Y cuarto, conducirnos a donde queremos ir, a la resolución del conflicto.”
“¿Pero saben ustedes qué pasa? Que al Estado español le da igual lo que se ponga en la ley o lo que saquemos. No tenemos que hacerlo pensando en estos jueces prevaricadores; tenemos que pensar en la robustez, en la solidez y en que el hecho no sea atacable desde la perspectiva jurídica, y se había llegado a acuerdos que habían mejorado mucho la ley. Esta ley, bien utilizada por los tribunales, garantiza la amnistía a toda nuestra gente, porque no hubo terrorismo, porque no ha habido traición, porque estos jueces están fabulando continuamente y estamos cayendo en su trampa de modificarla en función de unos intereses espurios completamente. ¿Qué hacen las amnistías? Las amnistías amnistían conductas, las amnistías amnistían hechos. Y se hablaba de un debate real, un debate asentado en la realidad, en lo que realmente se hizo.”
“Esta amnistía no va ni de Puigdemont ni de Rovira, va de las 1500 personas que desde hace siete años tienen su vida en tela de juicio porque el Estado les está reprimiendo. (Aplausos). Esta amnistía va de demostrar también en Europa y en el -- 9 of 29 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 30 de enero de 2024 mundo la falta de democracia subyacente en las raíces del Estado español; va de demostrar que el Judicial se cree que es el Legislativo y si los jueces quieren hacer leyes que se presenten a las elecciones; va de demostrar que son capaces de apretar a tal, tal nivel, de ahogar a tal nivel, que tenemos que plantearnos en esta Cámara —y es para hacer caer la cara de vergüenza a los verdaderos atentados del terrorismo— que si unas personas no han hecho en su vida un acto de violencia más allá de subirse a un vehículo — y por eso se pasaron siete años en la cárcel— o más allá de tomar un micrófono, más allá de esto se las pueda acusar por terrorismo.”
“¿Piensan seguir haciéndolo siempre? Porque nosotros no vamos a parar. ¿Qué queremos con esta ley? ¿Qué hace esta ley? Está dotada de la fuerza suficiente como para no ir cambiando en función de las investigaciones prospectivas de unos jueces que claramente prevarican o de unos jueces que claramente quieren hacer naufragar esta ley. Por consiguiente, ¿es necesario que nosotros seamos los que les demos entrada? ¿Es necesario que hoy nosotros, cuando podemos garantizar a la mayor parte de nuestra gente que serán amnistiados, perdamos esta oportunidad? ¿Es preciso? ¿Estáis seguros? ¿Están ustedes seguros de que todo seguirá igual? Por consiguiente, la pregunta es: Estamos hoy tomando decisiones muy importantes.”
“No deberíamos estar discutiendo sobre una ley de amnistía, porque no hubo ningún delito y —vuelvo a decirlo— tuvieron que inventarse la sedición, que, por cierto, hemos retirado del Código Penal. Tuvieron que hacer unas operaciones jurídicas que sonrojan a cualquiera. Por tanto, el error viene de mucho antes. El error viene de no entender que la defensa del derecho a la autodeterminación de mi pueblo no va a cesar nunca y que siempre ha sido pacífica, democrática, en la calle y absolutamente, absolutamente, absolutamente consensuada por todos los actores de la sociedad civil. Hemos venido a este Parlamento a reclamar que nos pasaran la competencia del artículo 92; no nos han hecho caso. Hemos tenido que salir dos millones de personas a la calle; no nos han hecho caso. Y han aplicado represión, represión y más represión.”
“Es una metáfora perfecta de este Estado que el día que nos cambian el sistema de audio sea mucho peor que el día anterior, que no podamos hacer ni siquiera un sistema de audio que funciona. Lo digo porque no sé si los diputados van a ser capaces de entender lo que voy a decir desde esta tribuna. Decíamos que no es un día fácil. No, no es un día fácil, es un día difícil, efectivamente. Es un día en el que no hubiera querido salir a esta tribuna. Los que venimos de antes del independentismo, los que nos caímos del caballo en el año 2017 y 2019, sabemos perfectamente lo que es el Estado español. Lo sabemos perfectamente y sabemos también perfectamente que no sería precisa una amnistía.”
“Per tant, hem negociat fins al final, ho seguirem fent si s’obre aquest termini, òbviament, perquè l’únic interès és que tota la nostra gent estigui emparada per les normes que fem, però és que ja ho estan, el que no penso acceptar és que no ho estan, perquè si no, no hauríem d’estar buscant altres motivacions. En tot cas, tenim clar que aguantarà, ha d’aguantar, recursos d’inconstitucionalitat, qüestions d’inconstitucionalitat, prejudicials europees, i que el camí serà llarg, no estem parlant d’avui, de demà o demà passat. En tot cas, hem de donar garantia a la nostra gent que sabem pactar i que sabem treure el millor per ells, i mai els hem d’enganyar. L’Estat espanyol pensa que tot s’hi val, contra nosaltres, no caiguem en aquest parany, continuem la lluita i guanyem-los. Moltes gràcies. Buenas tardes, diputadas y diputados.”
“Com resoldrem aquest conflicte polític que fa centenars d’anys que dura i que, per molt que ens hagin reprimit de totes les maneres possibles i inimaginables, no ens han vençut mai, perquè encara hi som i encara hi serem. Ens han espiat, ens han posat a la presó, ens han posat multes, però allà estem, i d’allà no ens mourem. La pregunta és: avui quina és la decisió que fa més fàcil el retorn a la lluita? Quina és la decisió que afavoreix més gent? I això només té una resposta, i és votar que sí. D’aquí a un més, que no sabem si les condicions seran les mateixes, quan no s’hagi acceptat res, què farem? Perquè torno a insistir, no és un tema d’articulat, és un tema d’aplicació, i aquí el que falla és el primer principi de tots: que els jutges apliquin la llei. Aquest principi entra en fallida.”
“Les amnisties amnistien conductes, les amnisties amnistien fets, i parlàveu d’un debat real, en realitat hauríem de parlar d’un debat assentat a la realitat, assentat al que realment va fer. El que havíem de ser capaços de demostrar amb aquesta amnistia eren tres coses: la primera, que no era un punt de final, és un punt de partida per poder negociar el conflicte amb igualtat d’oportunitats; la segona, no va haver-hi cap d’aquests delictes i si —i si— ens hem posat d’acord, és perquè això és d’una claredat meridiana; la tercera, l’Estat espanyol es fonamenta en criteris no democràtics que farien posar vermell qualsevol estat que parlés de separació de poders, qualsevol, i sembla mentida que els que volen defensar aquest Estat no siguin capaços d’adonar-se que el que està passant, tècnicament, el que està passant és una autèntica vergonya; i la quarta, conduir-nos on volem anar, que és a la resolució del conflicte.”
“Però és que sabeu què passa? Que a l’Estat espanyol li és igual el que posem a la Llei i li és igual el que en traiem. No ho hem de fer pensant en aquests jutges prevaricadors, ho hem de fer pensant en la robustesa, la solidesa i la inatacabilitat des de la perspectiva jurídica. I s’havia arribat a acords que havien -- 8 of 29 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 30 de enero de 2024 millorat molt la Llei, i aquesta Llei, ben utilitzada pels tribunals, garanteix l’amnistia a tota la nostra gent, perquè no va haver-hi terrorisme, perquè no hi ha hagut traïció, perquè aquests jutges estan «fabulant» contínuament, i estem caient en el seu parany d’anar-la modificant en funció d’uns interessos completament espuris. Què fan les amnisties?”
“I, par tant, la pregunta és: avui estem prenent decisions molt importants. Aquesta amnistia no va de Puigdemont i no va de Rovira, va de les 1500 persones que fa set anys que tenen la seva vida en tela de judici perquè l’Estat els està reprimint, aquesta amnistia va de demostrar, també a Europa i al món, la falta de democràcia subjacent a les arrels de l’Estat espanyol; va de demostrar que el judicial es pensa que és el legislatiu, i si els jutges volen fer lleis, que es presentin a les eleccions; va de demostrar que són capaços d’estrènyer el dret a tal nivell que ens hem d’estar plantejant en aquesta cambra, i és per fer caure la cara de vergonya als autèntics afectats pel terrorisme, si unes persones que no han fet en sa vida un acte de violència, més enllà de posar-se en un cotxe, dos, i per això es van passar set anys a la presó, o més enllà d’agafar un micròfon, més enllà d’això, se’ls pot processar per terrorisme.”
“Hem vingut a aquest Parlament a reclamar que ens passessin la competència de l’article 92, no ens han fet cas. Hem hagut de sortir 2 milions de persones al carrer, no ens han fet cas. Què han aplicat? Repressió, repressió i més repressió. Pensen seguir-ho fent sempre? Perquè nosaltres no pararem. Què volem amb aquesta Llei? Què fa aquesta Llei? Està dotada de la robustesa suficient com per no anar canviant en funció de les investigacions prospectives d’uns jutges que clarament prevariquen, o d’uns jutges que clarament volen fer naufragar aquesta Llei? Per tant, cal que siguem nosaltres els que li donem entrada? Cal que nosaltres avui, quan podem garantir a la major part de la nostra gent que seran amnistiats, perdem aquesta oportunitat? Cal? N’esteu ben segurs que d’aquí a un mes tot serà igual?”
“Els que venim d’enrere de l’independentisme, els que no vam caure del cavall l’any disset o l’any dinou, sabem perfectament què és l’Estat espanyol, ho sabem perfectament, i sabem també perfectament que no caldria una amnistia; no caldria estar discutint sobre una llei d’amnistia perquè no va haver-hi cap delicte, i ho torno a dir: van haver d’inventar-se la sedició, que per cert, hem retirat del Codi penal, i van haver de fer unes operacions jurídiques que fan posar vermell qualsevol. Per tant, l’error ve de molt abans, l’error ve de no entendre que la defensa del dret a l’autodeterminació del meu poble no pararà mai, i que ha estat sempre pacífica, democràtica, al carrer i absolutament, absolutament, absolutament consensuada per tots els actors de la societat civil.”
“Bona tarda presidenta, bona tarda diputats i diputades. És una metàfora perfecta d’aquest Estat que el dia que ens canvien el sistema d’àudio sigui molt pitjor que el dia anterior, és a dir, que ni puguem fer un sistema d’àudio que funciona. I ho dic perquè no sé si els diputats seran capaços d’entendre el que diré des d’aquesta tribuna. Dèiem, no és un dia fàcil, no, no ho és, és un dia difícil i és un dia en què no hauria volgut sortir a aquest faristol.”
“Lo que hay es voluntad de hablar, pactando un espacio que afecta a toda la ciudadanía, también a la de Cataluña, y ya hicimos el posicionamiento público que era favorable a esta tramitación, enfatizando que en cosas como la Ley 7/1985 de la Administración local, es evidente que tiene que haber un diálogo con todas las administraciones. Agradezco la atención de los diputados. Muchas gracias, señora ministra. (Aplausos).”
“Los juzgados están colapsados, las -- 15 of 142 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de enero de 2024 competencias en materia de recursos humanos y materiales son de las comunidades autónomas y hemos de hablar de cómo se articula esto. Lo tramitaremos como proyecto de ley, pero para nosotros es imprescindible el requisito de que se pueda tramitar en catalán, tanto digitalmente, como requisito para que el acceso a la carrera de jueces y de trabajadores al servicio de la Administración de Justicia permita que la ciudadanía de mi país pueda ir a los tribunales y hablar en su propio idioma, sin que sea un obstáculo para la obtención de este servicio público que es la Administración de Justicia. Acabo. Lo tramitaremos como proyecto de ley, lo que no quiere decir que estemos de acuerdo con lo que hay en este decreto ley.”
“Sí que lo es para determinadas normas, pero, por ejemplo, en Función pública decayó la legislatura en el momento que estábamos en el trámite de enmiendas y no se ha hecho un debate. Afecta básicamente a la Administración pública estatal, puede que no nos competa, pero es parte de la legislación que afecta a la Administración local y queremos hablar de los habilitados estatales en los ayuntamientos, secretarios e interventores. Les hemos dicho varias veces que queremos que la situación vuelva antes de la modificación. Por otra parte —lo ha dicho hace un momento el compañero Rego—, mucha digitalización, mucha legislación, pero si no ponemos fondo no servirá para nada.”
“Es cierto que, en este caso, les doy el beneficio de pensar que existe la habilitación para que sea urgente necesidad. A pesar de eso, no hace falta, ministro, exponerlo todo en un mismo real decreto, porque es cierto que la disparidad de contenidos hace muy difícil el posicionamiento solo de uno de ellos y lleva en sí mismo el resto. Por tanto, al Gobierno se le pide, por favor, que sean conscientes de que los grupos parlamentarios no estamos a su servicio. Intentamos dar apoyo. A raíz de esto, hay que decir que se ha pedido la tramitación como proyecto de ley, que es lo que explica en parte que demos apoyo a esta convalidación. Es así por varios motivos. Entre ellos, porque no es cierto que toda la tramitación que contiene este real decreto se acabara en la anterior.”
“És la voluntat d’acabar pactant un espai que beneficiï, efectivament, tota la ciutadania, també la de Catalunya i, per tant, ja vam fer el posicionament públic que era favorable a aquesta tramitació, fent èmfasi que en coses com la Llei 7/1985 de l’administració local és evident que ha d’haver-hi un diàleg amb totes les administracions. Agraeixo l’atenció dels diputats, no així la del ministre. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenos días, diputados y diputadas. Aprovecho para decirles en catalán feliz año por primera vez, y que sea más ligero que el pasado. Seré breve y, lamentablemente, reiterativa. Esto es así porque todos los grupos que en su momento apoyamos la investidura hemos dicho, por activa y por pasiva, que el sistema de legislación a través de reales decretos leyes no nos convence.”
“Ho tramitarem com a projecte de llei, però vostès saben que per a nosaltres és imprescindible el requisit que es pugui tramitar en català, tant digitalment com com a requisit, perquè l’accés a la carrera de jutges i de treballadors al servei de l’administració de justícia permeti que la ciutadania del meu país pugui anar als tribunals i parlar en el seu propi idioma sense que sigui un obstacle per a l’obtenció d’aquest bé públic, d’aquest servei públic que és l’administració de justícia. I acabo. Tramitarem com a projecte de llei, la qual cosa no vol dir que necessàriament estiguem d’acord amb el que hi ha en aquest decret llei. El que sí que hi ha és la voluntat de parlar-ne.”
“Però és cert també que és part de la legislació que afecta l’administració local, i volem parlar dels habilitats estatals als ajuntaments, secretaris i interventors. Ja els ho hem dit diverses vegades. Volem que la situació retorni a la anterioritat de la modificació feta per l’LRSAL. Per una altra banda, ho ha esmentat fa un moment el company Néstor Rego, i això és així. Molta digitalització, molta legislació, però si no hi posem fons no servirà absolutament per a res. Els jutjats estan completament col·lapsats. Les competències en matèria de recursos humans i materials són de les comunitats autònomes que ho tenen transferit i, per tant, hem de parlar de com s’articula això.”
“Per tant, al Govern sí que se’ls demana, si us plau, que siguin conscients que els grups parlamentaris no estem al seu servei. En tot cas, de tant en tant coincidim i els donem suport. I arran d’això, convé dir que s’ha demanat la tramitació com a projecte de llei, que és el que explica, en part, que donem suport a aquesta convalidació. I això és així per diverses raons. Entre elles, perquè no és cert que tota la tramitació del que conté aquest reial decret s’hagués acabat la passada legislatura. Sí que ho és per a determinades normes però, per exemple, en funció pública va decaure la legislatura en el moment en què estàvem en el tràmit d’esmenes i, per tant, no s’ha fet un debat. Cert que afecta bàsicament l’administració pública estatal i, per tant, diríem que a nosaltres no ens competeix.”
“Gràcies, presidenta. Bon dia, diputats, bon dia, diputades. Aprofito per dir-vos en català «bon any» per primera vegada i que sigui més lleu que el passat. Seré breu, i lamentablement seré molt reiterativa. I això és així perquè tots els grups que en el seu moment vam donar suport a la investidura hem dit per activa i per passiva que el sistema de legislació a través de reials decrets llei no ens convenç. I és cert que en aquest cas els dono el benefici de pensar que, efectivament, existeix el que és l’habilitació perquè sigui d’urgent necessitat. Malgrat això, el que sí que no cal, ministre, és posar-ho tot en un mateix reial decret, perquè és cert que la disparitat de continguts fa molt difícil el posicionament només en un d’ells i porta en si mateix la resta.”
“Cómo se nota que tienen pisos, buenas escuelas y que pueden comer. Muchas gracias.”
“Y para terminar, este criterio de transparencia y de democracia un poco avanzada ―aquí no está, pero por eso se lo propongo― es que cuanto más altas sean las instituciones, más sometidas deben estar a la capacidad de crítica; cuanto más protegidas estén las personas por su acción pública, más deben estar en el ojo de la crítica de toda la ciudadanía, y cuanto más antidemocrática sea una institución, cuanto menos legítima sea una institución, como ahora la monarquía, más crítica debemos poder ejercer, porque -- 23 of 109 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 19 de diciembre de 2023 es la expresión de cuan ruin puede ser en este punto el Estado. ¿Y nos llevarán a la cárcel cuando nos manifestemos contra los desahucios, las hipotecas o el precio de los alimentos? Pero solo les va a ofender la crítica a la monarquía, a la bandera o a la religión.”
“Y aquí me veo en la obligación de pedir al Partido Socialista y a SUMAR que no la dejen en un cajón durmiendo el sueño de los justos, que sea tramitada, que lo consigamos, que lo hagamos, porque, como decía antes, junto con la ley mordaza, son los dos elementos represivos que acaban siendo una autocensura de la propia sociedad, y no hay sociedad más muerta que la que se autocensura. Y termino con dos comentarios. Hay una frase que dice: Saquen los rosarios de nuestros ovarios. Y esto tiene que ver con las críticas abortivas. Esto no es libertad de expresión, es acoso, y está en el Código Penal porque nosotros, con la mayoría de los grupos de izquierdas, lo introdujimos, y se quedará porque no es libertad de expresión.”
“Y este es un concepto interesante, porque los que la defendemos ―y aquí interesa decir que hago un comentario político personal― queremos poder quemar las banderas que nos dé la gana. La española, sí; pero si alguien quema la catalana, oiga, es que me resulta absolutamente indiferente. Que se queme la foto del rey, sí; y si alguien quema la foto del presidente del Gobierno de la Generalitat, peor para él, va a contaminar un poco más. Todo lo que nos ofende nos hace saber quiénes somos, y tenemos que estar dispuestos a escucharlo para crecer colectivamente. Es obvio que vamos a votar a favor. No sé cuántas veces he planteado aquí lo de que las injurias a la Corona se derogue de una puñetera vez, no sé si diez, doce o catorce.”
“Y en torno a esto, como con lo que voy a decir van a empezar a decir que lo retiren del Diario de Sesiones, quiero hacer un comentario. Nos guste más o menos ―y a mí por un tema vital no me gusta mucho― estamos en el año 2023. Nosotros podemos pedir que se retire del Diario de Sesiones lo que nos dé la gana, pero es que las sesiones ahora se retransmiten. ¿Seguirán haciendo mucho más el ridículo con aquello de «retiren del Diario de Sesiones» cuando algún youtuber lo puede emitir? Y esto tiene que ver con la conciencia de lo que tenemos, con la capacidad de transmitir ideas. Por tanto, es obvio, es evidente que en el siglo XXI la libertad de expresión debe ser un límite o una definición no de no injerencia, sino de no sometimiento.”
“Y hay algo curioso que sucede últimamente desde que se hizo este binomio ley mordaza y el Código Penal —que hablaré luego de ello—, y es que estás en casa viendo la tele y ves un programa y dices: ¡Uy! Esto se lo van a cargar; ¡uy!, estos, directos al tribunal. Y, efectivamente, directos al tribunal, porque la Virgen del Rocío, ¡uy, la Virgen del Rocío! ¡Cómo atacó a las convicciones religiosas de no sé cuánta gente! Por amor de Dios, fue un gag, y acabaron realmente cazados; acabó Toni Soler, Jair Domínguez y periodistas nuestros y gente que se dedica a hacer caricaturas en los periódicos. ¿Y los que dicen que los Borbones son unos ladrones? Insisto, los ladrones son los Borbones, no, pero que te van a colgar por los pies, sí, lo cual es mucho más violento.”
“Pues es sorprendente. Es sorprendente porque tiene que ver con la vara de medir y tiene que ver también con la palabra más antigua que tenemos probablemente en todos los idiomas, pero que hemos conseguido convertir en una palabra completamente vacía, que es la palabra libertad. Cuando hablas de libertad aquí, se entiende vender cañas. Cuando hablamos de libertad allí, se entiende poder decir, poder pensar, poder vivir, poder ser lo que queremos. Y así es imposible que de algún modo nos pongamos de acuerdo, porque estamos hablando de conceptos que ontológicamente no tienen nada que ver. Libertad para ir al bar, para fumar, libertad para contaminar. ¿Libertad? No estamos hablando de esto, estamos hablando de la libertad que configura el pensamiento.”
“Y tiene mucho que ver con lo que estamos hablando, porque, en realidad, me he quedado sorprendida de que hubiera un turno en contra, porque parece prácticamente imposible que alguien pueda hacer un turno en contra frente a la defensa de la libertad de expresión. Pues bien, ha habido turno en contra, y en ocasiones te planteas si esto es una cámara oculta que está ahí, filmando, para ver qué reacciones puede haber ante la inconsistencia absoluta y el retorno al pasado que representan ciertos planteamientos, pero es real, diputadas y diputados. Hay ciertos diputados aquí que creen que todavía hoy la legislación es demasiado débil, demasiado tenue, es decir, que piensan que por quemar una foto del Borbón debes ir a la cárcel, pero que por decir que lo cuelguen por los talones no. No, esto nada, gratis, porque esto es libertad de expresión.”
“Perquè és l’expressió de la roïnesa sobre la qual es va fonamentar aquest Estat, i necessitem poder-la criticar. Vostès ens portaran a la presó quan critiquem els desnonaments, quan ens manifestem contra els desnonaments, contra les hipoteques, contra el preu dels aliments, però només els ofendrà la crítica a la monarquia, o a la bandera, o a la religió. Com es nota que tenen pisos, poden menjar, i bones escoles. Moltes gràcies. -- 22 of 109 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 19 de diciembre de 2023 Buenas tardes, diputados, diputadas. Ahora le preguntaba al compañero Pisarello si era la misma cárcel que yo u otra, porque hace un momento lo han enviado a la cárcel.”
“El que es fa allà no és llibertat d’expressió, allò és assetjament i està al Codi Penal perquè nosaltres, juntament amb els grups de la majoria d’esquerres, ho vam introduir, i allà es quedarà perquè no és llibertat d’expressió. I per acabar, aquest criteri de transparència i de democràcia, diríem una mica avançada, que aquí no hi és, però per això els ho proposo, i és que com més altes siguin les institucions, més sotmeses ha d’estar a la capacitat de crítica. Contra més protegides estiguin les persones per la seva acció pública, més han d’estar a l’ull de la crítica de tota la ciutadania. I contra més antidemocràtica sigui una institució, contra menys legítima sigui una institució com ara la monarquia, més crítica li hem de poder fer.”
“És a dir, tot allò que ens ofèn ens fa saber qui som i hem d’estar disposats a escoltar-ho per créixer col·lectivament. Acabo amb dos comentaris. És obvi que votarem a favor. Ja no sé quantes vegades hem plantejat aquí que això de les injúries a la corona es derogui d’una punyetera vegada. No sé si són 10, 12, 14. Aquí sí que em veig amb l’obligació de demanar al Partit Socialista i a Sumar que no la deixin en un calaix dormint el son dels justos, és a dir, que sigui tramitada, que ens en sortim perquè, deia abans, juntament amb la llei mordassa són els dos elements repressius que acaben essent una autocensura de la mateixa societat. I no hi ha societat més morta que la que s’autocensura. Acabo amb dos comentaris. Hi ha una frase que diu: «Saquen los rosarios de nuestros ovarios», i això té a veure amb les clíniques abortives.”
“Seguiran fent gaire el ridícul aquell de: «Retírenlo del Diario de Sesiones» quan algú al YouTube lo puede repetir tres milions de vegades? I això té a veure amb la consciència de fins on arriba la capacitat que tenim de transmetre idees. Per tant, és obvi que al segle XXI la llibertat d’expressió ha de ser un límit, ha de ser una definició, diríem no de no ingerència, si no de no sotmetiment. I aquest és un concepte interessant. És un concepte interessant perquè els que la defensem, i aquí interessa dir que faig un comentari polític o personal, és poder cremar les banderes que ens doni la gana. L’espanyola sí, però si algú crema la catalana, escolti’m, és que m’és absolutament indiferent. Que es cremi la foto del rei, sí. I si algú crema la del president del Govern de la Generalitat, doncs per ell farà, contaminarà una miqueta més.”
“Per l’amor de Déu, era un gag, i van acabar encausats, hi va acabar en Domínguez, hi va acabar en Toni Soler, hi estan acabant periodistes nostres, hi estan acabant gent que es dedica a fer caricatures als diaris, hi estan acabant els que diuen: «Los Borbones son unos ladrones», i insisteixo, «los ladrones son los Borbones», no, però «te van a colgar por los pies», sí, la qual cosa és molt més violenta. A l’entorn d’això, i com que el que diré començaran a dir allò de: «Retírenlo del Diario de Sesiones», es volia fer un comentari. Ens agradi més o ens agradi menys —i a mi per un tema vital no m’agrada gaire— estem al 2023. Nosaltres podem demanar que es retiri de l’acta de sessions el que ens doni la gana, però és que les sessions ara són retransmeses.”
“Libertad para ir al bar, libertad para fumar, libertad para contaminar, libertad... No estem parlant d’això, estem parlant de la llibertat que configura el pensament. Hi ha una cosa curiosa que passa últimament, des que es va fer aquest binomi ley mordaza-modificació del Codi Penal, que després en parlaré. I és que tu estàs a casa veient la tele i veus un programa i dius: «Ui, aquests se les carregaran. Ui, aquests directes al tribunal», i efectivament, directes al tribunal, porque la Virgen del Rocío, uy la Virgen del Rocío cómo atacó a las convicciones religiosas de no sé quanta gent.”
“O sigui, que pensen que per cremar una foto del Borbó has d’anar a la presó, però per dir: «Que lo cuelguen por los talones», escolti’m, això res, gratis tu, perquè això és llibertat d’expressió. Doncs és sorprenent. És sorprenent perquè té a veure amb la vara de mesurar, i té a veure també amb la paraula més vella que segurament tenim en tots els idiomes, però que l’hem aconseguit convertir en una paraula completament buida, que és la de llibertat. És a dir, quan tu parles de llibertat aquí, s’entén prendre canyes. Quan nosaltres parlem de llibertat allà, s’entén poder dir, poder pensar, poder viure, poder ser el que volem. Clar, així és impossible que d’alguna manera ens posem d’acord perquè estem parlant de conceptes ontològicament que no tenen res a veure.”