Pilar Vallugera Balañà
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Unos te dicen: Función Pública. Hablas con los de Función Pública y te dicen: No, Justicia. Llevo tres años para poner pistas sobre la mesa para ver cómo podemos resolver este desastre.”
“Entre això i que no hem aconseguit incorporar els passius, estic contenta per la part que toca a la gent que se’n beneficiarà, perquè era una vergonya de tal calibre que feia, fins i tot, coseta dir que estaves treballant en això, però hi ha els que tenen més de 15 anys cotitzats a la Seguretat Social?”
“La sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea no nos coloca donde queríamos, nos ha colocado en un lugar un poco peor. Hay que decir que los procesos de estabilización en los diferentes territorios funcionaron como funcionaron y las Administraciones locales también, pero los dos peores lugares han sido los ministerios: el de E…”
“De hecho, no lo hacemos con ninguno -- 45 of 158 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de julio de 2026 de los grupos de trabajadores a los que podemos favorecer, pero es cierto que el Estado tiene que buscar la manera de relacionarse con las demás Administraciones de una forma distinta, porque no es lo mismo Cataluña que el País Vasco, que…”
“No tenim auditoria, no sabem el Govern de Rajoy a càrrec de què va buidar aquella, aquella guardiola o aquell fons, diguin-li com vulguin i, per tant, tot és una mica una qüestió d’impressions. Quina és la nostra?”
“Por tanto, quiero enviar mi tristeza personal y mi profundo pesar al Grupo Socialista, a su familia y a todos los que lo conocieron, que espero que lo apreciaran. Aprendí de él, pero sobre todo porque me ha hecho reflexionar en lo corta que es la vida, y si las elecciones que hacemos cada día son para el colectivo o son solo personales.”
The complete record
Every one of 1,152 lines we hold for Pilar Vallugera Balañà, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 16 of 24.
“Yo no sé si es que somos los únicos que de verdad tenemos problemas con la vivienda, pero sí sé que somos los únicos que tenemos partidos de izquierdas suficientemente valientes como para hacerlo. En estos escaños (señala hacia los escaños de la parte izquierda del hemiciclo) lo que detecto es una gran cobardía. ¿Por qué no plantan cara a Blackstone? Planten cara a los fondos. No se trata de esta lucha que nos han dicho entre pequeños propietarios. Hablaba Errejón algún día del unicornio del pequeño propietario que compensa sus pensiones. No, no se trata de eso, se trata de presión, efectivamente.”
“Traiga aquí la obligatoriedad del alquiler social y que eso siga adelante. Esto se tumbó por competencias, no se tumbó por el fondo; por lo tanto, queremos saber qué piensa el Tribunal Constitucional sobre el derecho a la propiedad y sus límites, porque es un marco necesario. ¿Lo harán?, ¿pondrán como condición de procedibilidad en los casos de desahucio que se haya ofrecido un alquiler social y —que lo escuchen todos, porque luego resulta que expropiamos a las viudas— los arrendadores sean grandes propietarios?, ¿lo harán? Porque votaremos que sí. Resulta que este Estado tan federalizado no nos permite hacérnoslo a nosotros, pero lo probamos y, claro, Cataluña es la única que aplica la ley de vivienda y la única que tiene zonas tensas.”
“Ustedes aún tienen que trasvasar o conseguir que el departamento de economía, que el departamento de hacienda del ministerio que sea pase los pisos de la Sareb a los ayuntamientos que lo requieran y que lo gestionen de la forma que crean oportuna, directamente o a través de acuerdos con el tercer sector, con finalidades no lucrativas. Háganlo de una vez, en once meses hay más que suficiente. Ustedes aún no han traído aquí una regulación. Lo hubieran tenido que hacer ustedes y no nosotros para modificar efectivamente la LAU para que los alquileres de temporada no sean la válvula de escape de las zonas tensionadas. ¿Cómo pueden decir ustedes que el Gobierno de Salvador Illa no lo sabe, cuando hace nada tumbaron la obligatoriedad del alquiler social en Cataluña?, ¿de verdad están con los inquilinos?, ¿de verdad están contra los desahucios?”
“Algunas de ellas no las votaron y se tumbaron, y por eso aceptamos que el Estado regulara, ni por deseo, ni porque creyéramos que fuera necesario, pero era la única manera de que en este Estado tan democrático, tan federalizado y tan regionalizado se pudiera actuar sobre nuestro propio territorio. Por lo tanto, no me amenace diciéndome a mí y al resto de los compañeros que pertenecen a fuerzas independentistas o soberanistas que llegarán hasta el final con su capacidad normativa, porque por poco que yo pueda, no lo van a hacer, ya se lo digo ahora. Sigo con esta anomalía.”
“Por lo tanto, si ahora ustedes nos vienen con un reglamento procedente de la directiva del reglamento europeo con un único registro estatal, ya sabe usted que le vamos a decir que no. Sea como sea, es un reglamento y el proceso de intentar tumbarlo es diferente. Lo haremos nosotros y espero que lo hagan también otras comunidades autónomas. ¿De verdad usted tiene la vergüenza de llegar aquí y saludar al presidente de la Generalitat, Salvador Illa, como si fuera él el que ha tirado hacia adelante esta ley de la vivienda? No. Nosotros en nuestro país lo teníamos detectado, nosotros en nuestro país hicimos leyes para intentar frenarlo. Ustedes y otros partidos políticos lo llevaron al Constitucional.”
“¿Dónde se ha visto que en una economía de mercado un Gobierno de izquierdas no pueda intervenir para equilibrar cómo están las situaciones? Ha habido un momento en el que el parlamentario de VOX lo ha dicho, esto no pasa porque sí, hace cuatro años que les estamos avisando de que este es uno de los grandes agujeros en el estado del bienestar y en el Estado español, y les estamos avisando también de que las competencias son de las comunidades autónomas, como mínimo de la catalana. ¿Y hoy se planta usted aquí y dice que llegarán hasta el final de su capacidad legislativa como Estado porque la ley les dio las competencias? ¿Qué quiere que hagamos? ¿Que retiremos la firma de esa ley? Solo la firmamos porque el Tribunal Constitucional había tumbado la capacidad de regular nosotros las zonas tensionadas, solo por eso.”
“Es decir, usted no puede llegar aquí y no dar explicaciones sobre el grupo de trabajo que teníamos que hacer en seis meses sobre los contratos de alquiler de temporada. Es una vergüenza que ni siquiera nos hayan invitado a los grupos que estuvimos negociando esta ley. Es una vergüenza que en este grupo -- 64 of 121 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de octubre de 2024 de trabajo el Sindicato de Inquilinas haya tenido que irse porque básicamente estaba la representación de los propietarios y dueños de las inmobiliarias. No me mire así, sí, ni fueron a la reunión. Es una vergüenza que tengamos la sensación sistemática de que ustedes están del lado de los propietarios, tanto que les piden solidaridad. Pero ¿dónde se ha visto que se pida solidaridad al propietario de los pisos con su inquilino?”
“¿No le crea admiración que año y medio después de la aprobación de esta ley le estemos reclamando que comparezca porque consideramos que no han tenido la valentía suficiente como para sacar adelante algunas de las cosas que se habían previsto, que eran imprescindibles para que la ley funcionara? Porque, si no es así, no entiendo cómo analiza esta solicitud de su comparecencia, y lo lamento mucho, porque alguien pensará que a mí me gusta ser dura aquí en el atril. No, no me gusta nada, a mí me encantaría subir aquí y decir que lo han hecho perfectamente, porque la ley la he pactado yo, pero es que está muy contenta de haberse conocido, es que algunas de las cosas que están diciendo dan vergüenza.”
“De veritat que l’actuació d’un partit socialista és a base de bonos joven perquè els propietaris puguin pujar els pisos i encara s’infli més la bombolla? No han après res del 2008? Aquesta és la gran pregunta. Moltes gràcies. Buenos días, presidenta. Buenos días, señora ministra. La comparecencia de hoy ―lo ha dicho usted al principio de su intervención― ha sido solicitada por Bildu, Esquerra Republicana y el Grupo Mixto, curiosamente grupos que estuvimos en la negociación de la ley de vivienda y que dimos apoyo en ese momento a su aprobación. ¿A usted eso no le dice nada? ¿No le hace sospechar que quizá alguno de los acuerdos a los que llegaron con nosotros, algo de lo que se pactó en aquellas mesas, no se ha llevado a cabo?”
“Aquesta llei era un parxe a un problema d’intervenció en el nostre territori que teníem per culpa del Tribunal Constitucional i de la seva tesi sobre el que és competència estatal i el que no ho és. En cap cas, és una habilitació perquè entrin a les nostres competències. Per això, quan algú els hi reclama que intervinguin en els lloguers turístics, no ho facin. Això és una qüestió dels ajuntaments. …temporada que estàvem convençuts que era una qüestió nostra, però com que també ens ho han tombat. Doncs vinga, facin vostès el marc normatiu perquè nosaltres desenvolupem, però no es passin ni un sol pèl. Acabo. Bono joven, lamentablement, que hàgim de veure la coincidència entre VOX i nosaltres en aquest tema ja és l’últim que em pensava veure, però és que és així. És apujar els preus i una transferència als fons privats dels propietaris.”
“Perquè el tema de l’habitatge és un tema en el qual la supletorietat ha de funcionar… La subsidiarietat ha de funcionar, perquè tenim les competències, perquè coneixem el territori, perquè coneixem la trama econòmica que hi ha, perquè coneixem on calen i on no calen. I és veritat, calen alguns habitatges més, és cert, però el que és evident és que no poden cedir els terrenys públics perquè les promotores privades en facin negoci. Això em sembla evident i em fa molta por que passi. I també li diré una altra cosa. Vostè parlava de la desqualificació de l’habitatge públic. Els problemes que vam tenir perquè ho posessin a la llei! Perquè no volien posar-ho. I vostès parlen de la capacitat que els dona aquesta llei per intervenir. Li torno a repetir.”
“Plans d’habitatge, quantes vegades els hem dit que facin el favor de fer les transferències a les comunitats autònomes i que ja ens ho farem? Perquè això està previst pel Tribunal Constitucional. Se li diu el poder dels diners. Vostè té les competències, però com que els diners els tinc jo, vostè farà el que jo digui que ha de fer. Per tant, traspassin els fons. I ara ho estic fent a favor d’un govern socialista, perquè és de convicció, no és partidisme. I que sigui Catalunya qui disposi d’aquests fons i els dediqui a allò que li sembli més necessari, perquè al ritme que anem, sent vostè de Ciudad Real, em veig uns apartamentos fantásticos colindando con los Monegros.”
“Va d’una pressió, efectivament, d’un món globalitzat, amb tot d’expats a la meva ciutat parlant en anglès —no se preocupen, no parlen en català, parlen en anglès o parlen en italià o parlen en francès, però en català, no— que pul·lulen per allà i que cobren els sous dels seus països d’origen pagant els preus d’aquí. I, per tant, ens expulsen a les classes mitjanes i populars de la que sempre havia estat la nostra ciutat. Efectivament, va d’això. No va d’immigrants. No va de gent que ve amb una mà davant i una mà darrere perquè aquests no competeixen, no competeixen amb les classes mitjanes, no, no hi competeixen. Els que ens estan inflant els preus, insisteixo, són aquesta espècie de «mirlos dorados» que vam pensar que faria que l’economia anés a tota velocitat. No hi ha varetes màgiques, però hi ha varetes. I vostès no les volen agafar.”
“Jo ja no sé si és perquè som els únics que de veritat tenim problemes amb l’habitatge, però sí que sé que som els únics que tenim partits d’esquerres suficientment valents com per fer-ho, perquè en aquests escons el que detecto és una immensa covardia. Plantin cara ja a Blackstone, plantin cara ja als fons voltors. Això no es -- 63 of 121 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de octubre de 2024 tracta d’aquesta lluita que ens han dit entre petits propietaris… Deia Errejón algun dia: «El unicornio» del petit propietari, que compensa subvencions. No va d’això.”
“I, per tant, voldríem saber en aquest estat què pensa el Tribunal Constitucional sobre el derecho a la propiedad i els seus límits, perquè és un marc necessari. Ho faran? Posaran com a condició de possibilitat, en els casos de desnonaments, que s’hagi ofert un lloguer social, quan —i escoltin-ho tots, perquè sinó resulta que expropiem les vídues— els llogaters…, els arrendadors, siguin grans propietaris, ho faran? Perquè els hi votarem que sí. Els hi votarem que sí. Perquè resulta que aquest estat tan federalitzat no ens permet fer-ho a nosaltres. Però ho vam provar. I clar que Catalunya és l’única que aplica la llei d’habitatge i l’única que té zones tenses.”
“Facin-ho d’una vegada perquè amb 11 mesos n’hi ha més que suficient. Vostès encara no han portat aquí una regulació —com haurien hagut de fer vostès, no nosaltres— que modifiqués efectivament la LAU perquè els lloguers de temporada no fossin la vàlvula d’escapatòria de les zones tensionades. Com vostès poden dir que el govern de Salvador Illa no sé el què, quan encara no fa res ens han tombat l’obligatorietat del lloguer social a Catalunya? De veritat estan amb els llogaters? De veritat estan contra els desnonaments? Portin aquí l’obligatorietat del lloguer social en casos de desnonaments i que els propietaris siguin grans tenidors, perquè això es va tombar per competències, no es va tombar pel fons.”
“No ni per desig ni perquè ho creiem necessari, però era l’única manera que en aquest estat tan democràtic, tan federalitzat, tan regionalitzat, es pogués actuar sobre el nostre propi territori. Per tant, no m’amenaci dient a mi i a la resta de companys que pertanyen a forces independentistes o sobiranistes que «llegarán hasta el final con su capacidad normativa», perquè per poc que pugui, ja li dic ara que no ho faran. Però segueixo, segueixo amb aquesta anomalia. Vostès encara han de traspassar o d’aconseguir que el Departament d’Economia, el Departament d’Hisenda, que el ministeri del que sigui passi als pisos de la Sareb als ajuntaments que ho requereixin i que els gestionin de la manera que creguin oportuns, directament o a través d’acords amb el tercer sector amb finalitats no lucratives.”
“Per tant, si ara vostès ens venen amb un reglament provinent de la directiva del Reglament europeu amb un únic registre estatal. Ja sap vostè que li direm que no i que sigui com sigui, perquè és un reglament i, per tant, el procés d’intentar tombar-lo és diferent, ho farem. Ho farem nosaltres i espero que ho facin altres comunitats autònomes. Vostè de veritat té la vergonya d’arribar aquí i saludar el president de la Generalitat, Salvador Illa, com si fos ell el que ha estirat la llei d’habitatge? No, senyora, no. Nosaltres, al nostre país, això ja ho teníem detectat. Nosaltres, al nostre país, vam fer lleis per intentar-ho aturar. Vostès i altres partits polítics les van portar al Constitucional. Algunes d’elles no les van votar i ens les van tombar. I és per això que vam acceptar que l’Estat regulés.”
“On s’és vist que amb una economia de mercat un govern d’esquerres no pugui intervenir per equilibrar com estan les situacions? Hi ha hagut un moment en què el parlamentari de VOX ho ha dit: Això no passa perquè sí. Això fa quatre anys que els estem avisant de que és un dels grans forats en l’estat del benestar i en l’Estat espanyol. I els estem avisant també de que les competències són de les comunitats autònomes, com a mínim de la catalana. I se’m planta avui aquí i diu que «llegarán hasta el final de su capacidad legislativa como Estado, porque la ley les dio las competencias»? Què vol que faci, que es retiri la signatura d’aquella llei? Només la vam firmar perquè el Tribunal Constitucional havia tombat la capacitat de regular nosaltres les zones tensionades. Només per això.”
“És a dir, vostè no pot arribar aquí i no donar explicacions sobre el grup de treball que amb sis mesos havien de fer sobre els contractes de lloguer, és a dir, de lloguer de temporada. És a dir, és una vergonya que no ens hagin ni convidat els grups que vam estar negociant aquesta llei. És una vergonya que en aquest grup de treball, al final el Sindicat de Llogateres hagi hagut de marxar perquè bàsicament hi havia la representació dels propietaris i dels lobbies de les immobiliàries. Sí, no em miri amb aquesta cara. A la reunió d’ahir ni van venir. És una vergonya que tinguem la sensació sistemàtica de que vostès estan al costat dels propietaris, tant que els hi demanen solidaritat. Però on s’ha vist que es demani solidaritat el propietari dels pisos per al seu llogater?”
“No li crea admiració que un any després de l’aprovació, un any i mig gairebé, un any després de l’aprovació d’aquesta llei, li -- 62 of 121 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de octubre de 2024 estiguem reclamant que comparegui perquè considerem que no han tingut la valentia suficient com per tirar endavant algunes coses que s’havien previst i que eren imprescindibles perquè la llei funcionés? Perquè si no és així, no entenc com analitza aquesta sol·licitud de la seva compareixença i jo ho lamento perquè algú deu pensar que a mi m’agrada ser dura des del faristol. No m’agrada gens. A mi m’encantaria sortir aquí i dir que vostès ho han fet perfectament perquè la llei l’he pactada jo, però és que està molt contenta d’haver-se conegut. És que algunes de les coses que estan dient feien caure la cara de vergonya.”
“Bon dia, presidenta. Gràcies, senyora ministra. La compareixença d’avui, i ho ha dit vostè al començament de la seva intervenció, ha estat demanada per Bildu, per Esquerra Republicana i pel Grup Mixt; curiosament, grups que vam estar a la negociació de la Llei d’habitatge, o Ley de Vivienda, i que vam donar suport en aquell moment a la seva aprovació. A vostè això no li diu res? No li fa sospitar que potser algun dels acords que van arribar amb nosaltres o alguna de les coses que es va pactar en aquelles meses no s’han dut a terme?”
“Por ejemplo, yo no tenía la información de las Islas Baleares y me parece relevante. También me parece importante que las derechas entiendan que, más allá de que nosotros luchemos en la medida de lo posible contra el sistema capitalista, al menos que el sistema capitalista funcione con buena fe, y en la contratación de estas hipotecas hay de todo menos buena fe, y la competitividad entre bancos y sus trabajadores ha generado gran parte del desastre. Así que, por favor, confórmense con un millón de euros, no hace falta que sean cinco. Segundo, les hemos rescatado, les rescatamos, siempre rescatamos bancos y no personas, y esto tiene que cambiar de una vez por todas. Muchas gracias. (Aplausos).”
“De hecho, no vamos a bajar los presupuestos mínimos para que el banco acabe devolviendo la deuda a quien debe, pero hay que tener cuidado también con la nulidad contractual, porque si lo que queremos es arreglar los contratos incorrectos y en aras de ello los acabamos declarando nulos, nos podemos acabar encontrando en lo que comentaba antes la diputada del PNV, de retorno de cantidades que ya no se tienen. Dos elementos más para concluir. El primero, que el Congreso sea capaz por una vez de hablar de lo que a la gente le importa de verdad ―hipotecas, alquiler, vivienda, condiciones cotidianas, por lo tanto, de ciudanía― (aplausos) es una alegría, la verdad. Y el segundo, ya lo he dicho, pero vamos a estar a su lado. Lo que sí vamos a pedir es toda la información que han estado utilizando.”
“Por lo tanto, desde esta perspectiva nos parece que es una propuesta necesaria y que, además, acierta cuando habla de un proceso extrajudicial para ponernos de acuerdo. También nos parece correcto que sea el banco quien tenga que comunicar a sus clientes la declaración de cláusulas imposibles de cumplir, entender y aplicar, que es lo que se plantea en esta proposición. Por lo tanto, vamos a estar al lado de la defensa de esta proposición.”
“Efectivamente, se trata de un ejercicio que hacemos poco: saber el capital prestado y devuelto con intereses. Al final de los créditos hipotecarios en estos periodos convendría analizar la usura implícita en el retorno de este capital, porque a veces acaba siendo del 200 %; lo habitual es del 100 %, pero muchas veces es del 200 %. Y cuando le dicen a uno: Es que usted tiene el sistema francés o el sistema de Hamburgo, la mayoría no sabemos a qué se refieren, la mayoría no hemos hecho suficiente derecho bancario como para conocer la diferencia entre el derecho francés y el de Hamburgo. Te lo explican en un momento y luego vas al notario y el notario no te explica nada, porque el notario ya bastante tiene con dejar nota de las personas que intervienen en la contratación, pero no de las cláusulas a las que uno se está obligando.”
“Por lo tanto, después de que las distintas resoluciones de los distintos juzgados, amparados en una sentencia del Tribunal de Justicia Europeo, resuelvan contradictoriamente, el Poder Legislativo tiene que afrontar su responsabilidad y la Administración tiene que empezar a ser garante de los derechos de los ciudadanos, del derecho a la vivienda, pero también del derecho a la confianza en el banco, también de este derecho, porque a fin de cuentas no es una opción trabajar con los bancos. Ahora mismo se ingresa la nómina en un banco, se retira efectivo en un banco, ahora mismo la obtención de créditos hipotecarios se hace exclusivamente a través de la entidad bancaria. -- 26 of 82 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 22 de octubre de 2024 Antes han utilizado el comentario de la ley de usura.”
“Pero para poder entender cuando uno se fía de lo que el banco ofrece, es de tal calibre lo que uno lee que solamente los catedráticos de economía, si tienen una especialización en derecho hipotecario registral, podrían entenderlo. Por lo tanto, ¿qué ocurre? Pues que se rompe el principio de confianza en los bancos. Yo no sé ustedes, pero yo hace años que ya no creo en este principio: a) porque el banco gana siempre y b) porque el banco pone sobre la mesa unos documentos que no son para personas ordinarias, sino que incluso los licenciados en derecho no entendemos qué demonios están diciendo. Si encima hay unas tablas de amortización que acaban siendo falsas, pues tenemos la tormenta perfecta.”
“Quiere decir también que todavía arrastramos la crisis de 2008, que a veces en estos escaños parece que se haya resuelto, pero es absolutamente falso. Por lo tanto, está realmente bien ponerse manos a la obra y resolver una cosa que a mí me parece paradigmática de lo que está ocurriendo en el sistema. Antes decía el parlamentario que hay 183 diputados que tienen una hipoteca, yo soy una de ellas, y además con cláusulas IRPH. Hace años que lo estoy reclamando en los bancos y no hay manera humana de que me reconozcan nada. Algunos dirán: Bueno, señora diputada, pero si esto tiene que ver con la información y con la formación.”
“En este hemiciclo he hecho muchas cosas, pero me gustaría hacer algo un poco distinto, que no solemos hacer, pero creo que es de justicia: quiero felicitar al Grupo SUMAR por haber presentado esta iniciativa. Se lo he dicho antes al diputado y lo digo ahora en voz alta, porque cuando los diputados hacen algo que está bien y cogen el toro por los cuernos, que tú porque tienes pocos diputados y técnicos no puedes hacer, pero te preocupa extraordinariamente, es necesario reconocerlo y agradecerlo. (Aplausos). Por tanto, nosotros votaremos favorablemente y os agradecemos esta proposición porque es la otra cara de la moneda del tema de la vivienda. Estamos hablando de hipotecas entre 2000 y 2011, es decir, que la mayoría todavía están en vigor.”
“I el que em sembla també rellevant és que les dretes entenguin que, més enllà de que nosaltres combatem en la mesura en què podem el sistema capitalista, com a mínim que el sistema capitalista funcioni almenys amb bona fe, i el que hi ha hagut en la contractació d’aquestes hipoteques és qualsevol cosa llevat de bona fe. I la competitivitat entre bancs i amb respecte als seus treballadors ha generat gran part del desastre. Per tant, conformin-se, per favor, amb un milió d’euros, no cal que en siguin cinc. I segona, els vam rescatar, i sempre rescatem bancs i no rescatem persones, i això ha de canviar d’una vegada. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, diputados y diputadas.”
“Però també hem de vigilar —i ho han apuntat— amb la nul·litat de contractes, perquè si ens trobem amb que volem arreglar els contractes que són incorrectes, al final els acabem declarant nuls. Ens podem arribar a trobar amb el que comentava abans la diputada del PNB de retorn de quantitats que no es tenen. Dos element més per acabar. El primer, que el Congrés sigui capaç per una vegada de parlar del que realment importa a la gent, que és hipoteques, lloguer, habitatge i condicions de quotidianitat i, per tant, de ciutadania, és una alegria, la veritat. I la segona, ja ho he fet, però ens tindreu al vostre costat. El que sí que demanarem és tota la informació que heu estat d’alguna manera utilitzant. La de les Illes Balears, per exemple, no la tinc, i em sembla rellevant.”
“I el notari no t’explica res; el notari amb prou feines pren consciència de la presència de les persones que intervenen en la contractació, però no de les clàusules a que t’estàs obligant. Per tant, des d’aquesta perspectiva trobem que és una passa necessària i trobem també que encerta quan dissenya un procés extrajudicial per posar-nos d’acord. I trobem també correcte que sigui el banc qui hagi de comunicar als seus clients l’adaptació de clàusules impossibles de complir, impossibles d’entendre o impossibles d’aplicar, que és el que es planteja en aquesta proposició. Per tant, ens trobaran al costat en la seva defensa. Demanarem durant la tramitació que no abaixem els pressupòsits mínims per tal que la banca acabi retornant el que deu a qui ho deu.”
“Efectivament —efectivament—, i és un exercici que fem poc: saber el capital deixat i el capital retornat amb interessos. I tots convindríem que al final dels crèdits hipotecaris, especialment els d’aquests períodes, efectivament, hi ha la usura implícita amb el retorn d’aquest capital, perquè a vegades arriba a ser del 200 %. Lo habitual és del 100 %, però normalment del 200 %. I quan et diuen «és que vostè té el sistema francès» o «vostè té el sistema hamburguès», la -- 25 of 82 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 22 de octubre de 2024 major part de nosaltres no sabem de què ens estan parlant; la major part de nosaltres no hem fet dret bancari el suficient per saber quina diferència hi ha entre el francès i l’hamburguès. I te l’expliquen, te l’expliquen en un moment. I després vas al notari.”
“Si això ho ajunten amb unes taules d’amortització que acaben sent falses, tenen vostès la tormenta perfecta. Per tant, després de les diferents resolucions de diferents jutjats que, emparats en una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, resolen contradictòriament, el poder legislatiu ha d’afrontar la seva responsabilitat i començar l’Administració a ser garant del dret dels ciutadans, del dret a l’habitatge, però també del dret a la confiança en la banca, també d’aquest dret. Perquè, al final, no és optatiu treballar amb ells: ara mateix, l’ingrés de la nòmina es fa amb un banc; ara mateix, la retirada d’efectiu es fa amb un banc; ara mateix, la consecució de crèdits hipotecaris es fa exclusivament a través del banc. Abans han utilitzat el comentari de la llei d’usura.”
“I tothom dirà: «Pero si esta señora es diputada, aquesta senyora deu tenir formació.» La formació que es necessita per entendre el que estàs signant quan et refies de la persona del banc que t’està oferint és de tal calibre que jo crec que només els catedràtics en economia serien capaços si, a més a més, tenen un curs de dret hipotecari, com aquell qui diu de dret registral. Per tant, què es trenca? El principi de confiança en la banca. Jo no sé vostès, però jo fa molts anys que no tinc cap mena de confiança en la banca, perquè, a) la banca gana siempre —ja ho hem dit—, i b) la banca et posa damunt de la taula uns documents que ja no és una persona normal, és fins i tot aquells que estem llicenciats en dret que no entenem què punyetes ens estan plantejant.”
“I estem parlant d’hipoteques sobretot realitzades entre el 2000 i el 2011; vol dir que encara la major part d’elles estan vigents. I vol dir també que arrosseguem encara la crisi del 2008, que moltes vegades en aquests escons sembla que s’hagi resolt, però això és absolutament fals. I, per tant, està bé posar fil a l’agulla de resoldre una cosa que per mi potser és paradigmàtica del que està passant amb el sistema. Abans deia el proponent: «Hi han 183 diputats que tenen una hipoteca.» Jo soc una d’aquests 183 diputats, i, a més a més, amb clàusules IRPH. I fa tres anys que estic portant el banc als tribunals i que no hi ha manera humana de que reconeguin res.”
“Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats, bona tarda, diputades. En aquest hemicicle he fet moltes coses, però en vull fer una una mica diferent, que no solem fer però que crec que és de justícia, i vull felicitar el Grup SUMAR per haver presentat aquesta iniciativa. L’hi he dit abans personalment al diputat i ho dic en veu alta, perquè quan els companys fan alguna cosa que està ben feta i agafen el toro per les banyes d’algun tema que tu, perquè tens pocs diputats i pocs tècnics, no pots fer-ho, però et preocupa extraordinàriament, és necessari reconèixer-ho i agrair-ho. Per tant, nosaltres votarem favorablement. I us agraïm aquesta presentació, us l’agraïm perquè és l’altra cara de la moneda del tema de l’habitatge.”
“Y ojalá pudiera decir: no, cuando enviáis mensajes de ese tipo no nos afectan lo más mínimo; pero no es cierto, porque no hablamos solo por nosotros, sino también por nuestras familias, nuestras amigas, hablamos por nuestras compañeras y hablamos por todas las mujeres que están en nuestro entorno. Quizás nosotros lo aguantemos bien, pero ellas sufren y mucho. Por eso, nunca nos alegramos de que una mujer reciba una pedrada, nunca, pero la gran diferencia está en si la recibe por mujer o por fascista. Cuando sea por mujer, estaré a su lado. Cuando una de sus diputadas recibió una agresión en esta sala, yo la defendí, todas acabaron haciéndolo porque sufrirán la violencia machista, y no es un deseo, no es un deseo en absoluto, es simplemente la certeza de que así será. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Sabemos qué ocurre con estas cosas, ¿y ustedes quieren situarlo de verdad solo en el programa de violencia de género, en el Plan Estatal -- 55 of 73 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 15 de octubre de 2024 Contra la Violencia de Género? Yo, sinceramente, y quisiera verlo reflejado dentro de un tiempo, creo que habría que ser muchísimo más exigente. Los algoritmos están ahí y las maneras de intervenir en la red están ahí, y el Estado debe decidir si quiere que este espacio de la red sea seguro o no para sus mujeres, para sus niñas, para sus mujeres mayores y para todas las mujeres que conforman la sociedad. Y me duele decirlo, porque en cierto modo estoy diciendo: sí, cuando nos mandáis mensajes de este tipo nos estáis hiriendo.”
“Pero, como digo, nos ha pasado a todas y nos ocurre a nosotras, que al final nos lo hemos buscado, ya lo saben, ¿qué hacemos metiéndonos en política? Pero también les ocurre a las deportistas, a las actrices, a las periodistas, les ocurre también a las activistas, le ocurre también a cualquier mujer que quiera tener alguna preeminencia en el ámbito público y les pasa también ―vía otras redes― a gran parte de nuestras chicas y mujeres, porque aquí estamos hablando de Twitter pero sabemos perfectamente qué ocurre con WhatsApp, qué ocurre con los vídeos robados de bullying y de violaciones grupales en los colegios.”
“Y no son neutras porque si lo recuerdan, hace ya mucho tiempo cuando empezó Facebook o Instagram, te retiraban el póster si se veía un pezón y te retiraban la nacionalidad ―y se ha tratado esta tarde precisamente aquí―. Pero, en cambio, puede haber comentarios como: No te follaría ni mi perro. Un comentario que me dijeron a mí y nadie se inmutó. Ese fue uno de los mejores días de mi vida, estuve muy contenta, sobre todo porque no lo vi yo, quien lo vio fue mi hija. Yo no quería situar aquí la conversación porque si les leo lo que me han llegado a decir, saldría de aquí llorando y con la asistencia urgente de un psiquiatra. Pero nos ha pasado a todas, huelga explicarlo; me gustó especialmente la de: No te tocaría ni con un palo.”
“No és un desig, és simplement una certesa. Moltes gràcies. Son verbos que no se adaptan, que no son idóneos para la fuerza principal del Gobierno y que provocan un poco de sonrojo. Pero ustedes tienen siempre una gran suerte, y es que después de ustedes, o antes, sale la gente de VOX y te pillan unas ganas de ayudarles y de respaldarles a ustedes que queda todo sin mayor capacidad analítica. (Aplausos). Por lo tanto, si no fuera por eso, yo me lo estaría planteando. Tres comentarios en relación con el contenido. Decía alguien que las redes o los medios cibernéticos son herramientas. No, no es cierto. Las redes no son neutras, y que no son neutras lo sabemos porque desde que Elon Musk tomó Twitter eso es un lodazal todavía peor de lo que era ya antes.”
“I m’agradaria poder dir: No, quan envieu missatges d’aquest tipus, no ens afecten el més mínim. Però no és veritat. Perquè no parlem per nosaltres. Parlem per les nostres famílies. Parlem per les nostres amigues. Parlem per les nostres companyes. Parlem per totes les dones que són als nostres entorns i potser nosaltres ho aguantarem bé, però elles pateixen i molt. Per tant, no ens n’alegrem mai de que una dona rebi una pedrada, mai. Però la gran diferència és si la rep per dona o per feixista. Quan la rebi per dona, jo estaré al seu costat, com vaig estar al costat d’una diputada seva que va rebre una agressió masclista en aquesta cambra i la vaig defensar. I més tard o més d’hora, les diputades de VOX vindran a les meves, perquè a poc a poc totes ho fan, perquè patiran la violència masclista. I li asseguro no és un desig.”
“Perquè aquí estem parlant de Twitter, però sabem perfectament què passa amb el WhatsApp, què passa amb els vídeos robats de bullying i de violacions grupals a les escoles. Sabem què passa amb aquest ús i vostès ho volen situar de veritat només en el programa de violència de gènere, en el pacte estatal contra la violència de gènere? Jo aquí crec sincerament i m’agradaria veure-ho reflectit aquí d’aquí a un temps que l’Estat ha de ser molt més exigent. Els algoritmes hi són i les maneres d’intervenir a les xarxes hi són i l’Estat ha de decidir si vol que aquest espai de les xarxes sigui segur o no, per les seves dones, per les seves nenes, per les seves dones grans i per totes les dones que conformen la societat. Perquè això, i em dol dir això, perquè d’alguna manera estic dient: Sí, quan ens envieu missatges d’aquest tipus, ens feriu.”
“Però, és clar, jo no volia situar aquí la conversa, perquè si els llegeixo el que m’han arribat a dir és que surto del faristol plorant i amb una assistència urgent d’un psiquiatra. Ens ha passat a totes. No cal que els ho expliqui. Em va agradar molt aquella de «No te tocaria ni con un palo». Aquesta em va agradar especialment. Però dit això, ens ha passat a totes, però és que ens passa a nosaltres, que al final ens ho hem buscat perquè ja ho sabem: Què fem posant-nos en política? Però els hi passa a les esportistes, els hi passa a les actrius, els hi passa a les periodistes, els hi passa a les activistes, els hi passa a qualsevol dona que vulgui tenir alguna preeminència en l’àmbit públic i els hi passa via altres xarxes a gran part de les nostres noies i dones.”
“Les xarxes no són neutres i que no són neutres ho sabem perquè des d’Elon Musk va agafar Twitter és un fangar encara molt pitjor del que hi era. I no són neutres, perquè si vostès recorden -- 54 of 73 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 15 de octubre de 2024 ara fa molt temps, quan va començar Facebook i quan va començar Instagram, si se veía un pezón, uy, si se veia un pezón, et retiraven el post i gairebé et retiraven la nacionalitat, que és el que s’ha parlat aquesta tarda. Però en canvi hi poden haver comentaris com «No te follaría ni mi perro», que me’l van fer a mi i ningú se’n va adonar. Escoltin, vaig estar molt contenta, aquell dia. Va ser un dels millors dies de la meva vida, sobretot quan no el vaig veure jo. Qui ho va veure va ser la meva filla.”
“Lo digo porque, bueno la PNL está bien, es obvio que no votaremos que no, pero plantarme en este atril para decir que estoy a favor de ―dos puntos―: … seguir trabajando ―hombre, solo faltaría―, seguir mejorando ―no no, por favor, empeoren―, ofrecer información ―es que vaya, es de P3―, seguir mejorando y continuar realizando. Home, són verbs que no escauen a la força principal del govern. I què fan, tenint en compte el tema, que és una mica de sonrojo. Però, és clar, vostès tenen una gran sort sempre i és que després de vostès o abans, surt la gent de VOX i t’agafen unes ganes de donar-los suport a vostès que ho deixa tot sense més capacitat analítica. Per tant, si no fos per això, jo m’ho estaria plantejant. Tres comentaris a l’entorn del contingut. A, deia algú que les xarxes o els mitjans cibernètics són eines. No, no és veritat.”
“Vamos a votar afirmativamente esta PNL. No obstante, quisiera hacer dos consideraciones, lo hablábamos en el grupo parlamentario este mediodía. Decíamos que trabajar con ustedes es curioso porque o legislan a base de reales decretos con lo que viene después de que hay que forzar para que se conviertan en proyectos de ley y tengamos que pactar porque ustedes no tienen mayoría absoluta, o bien nos plantean PNL. ¿Y si hiciéramos algo más interesante como leyes con sus informes preceptivos, los plazos para las enmiendas, etcétera?”
“Bona tarda diputades, Bona tarda, diputats. Bona tarda, presidenta i gràcies. Votarem afirmativament a aquesta PNL, la qual cosa no obsta perquè els hagi de fer almenys dues consideracions. Ho parlava amb el grup parlamentari aquest migdia i dèiem que treballar amb vostès és curiós, perquè o legislen a base de reials decrets, amb la consegüent després forçamenta perquè es converteixin en projectes de llei i puguem pactar i no vagin vostès sols, que no tenen majoria absoluta, o ens fan PNLs. Podríem fer alguna cosa interessant, tipus portar lleis amb els seus informes preceptius, amb els seus terminis d’esmenes. Ho dic perquè, bé, està bé la PNL. És obvi que no votarem que no. Però plantar-me en aquest faristol per dir que estic a favor de: Buenas tardes, presidenta. Buenas tardes, diputadas y diputados.”