Pilar Vallugera Balañà
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Unos te dicen: Función Pública. Hablas con los de Función Pública y te dicen: No, Justicia. Llevo tres años para poner pistas sobre la mesa para ver cómo podemos resolver este desastre.”
“Entre això i que no hem aconseguit incorporar els passius, estic contenta per la part que toca a la gent que se’n beneficiarà, perquè era una vergonya de tal calibre que feia, fins i tot, coseta dir que estaves treballant en això, però hi ha els que tenen més de 15 anys cotitzats a la Seguretat Social?”
“La sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea no nos coloca donde queríamos, nos ha colocado en un lugar un poco peor. Hay que decir que los procesos de estabilización en los diferentes territorios funcionaron como funcionaron y las Administraciones locales también, pero los dos peores lugares han sido los ministerios: el de E…”
“De hecho, no lo hacemos con ninguno -- 45 of 158 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de julio de 2026 de los grupos de trabajadores a los que podemos favorecer, pero es cierto que el Estado tiene que buscar la manera de relacionarse con las demás Administraciones de una forma distinta, porque no es lo mismo Cataluña que el País Vasco, que…”
“No tenim auditoria, no sabem el Govern de Rajoy a càrrec de què va buidar aquella, aquella guardiola o aquell fons, diguin-li com vulguin i, per tant, tot és una mica una qüestió d’impressions. Quina és la nostra?”
“Por tanto, quiero enviar mi tristeza personal y mi profundo pesar al Grupo Socialista, a su familia y a todos los que lo conocieron, que espero que lo apreciaran. Aprendí de él, pero sobre todo porque me ha hecho reflexionar en lo corta que es la vida, y si las elecciones que hacemos cada día son para el colectivo o son solo personales.”
The complete record
Every one of 1,152 lines we hold for Pilar Vallugera Balañà, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 13 of 24.
“I nosaltres no volem entrar en aquest tipus de fer política, bàsicament perquè no serveix per a res, i bàsicament perquè la gent del carrer no té la més remota idea del que és la SEPI, en general. Per tant, estaria bé poder-ho explicar. Deixi’m dir també que Air Europa i tot el que hi ha a l’entorn d’aquest rescat està judicialitzat i per tant ens esperarem. Ens esperarem a veure si hi ha un arxiu de les actuacions, ens esperarem a veure si finalment hi ha algun tipus de sentència condemnatòria o ens esperarem a veure si hi ha algun tipus d’interlocutòria que digui que hi ha alguna cosa més que indicis i, per tant, es vagi endavant en el camí judicial. Mentrestant, els hem de dir que sí, que a nosaltres ens interessa el que fa i com ho fa la SEPI.”
“Sí. Bona tarda a tothom. Gràcies, presidenta. Diputades, diputats, bona tarda. Una de les coses que he fet aquest matí ha sigut mirar-me la interpel·lació de la senyora Cuca Gamarra de la setmana passada per preparar, evidentment, la moció que és conseqüència d’aquella interpel·lació urgent. I el que és evident en aquella interpel·lació, potser no tant en la substanciació d’aquesta moció, és que l’interès no estava posat en què feia o deixava de fer la SEPI, sinó que estava en l’ataque y derribo, estava en parlar de la corrupció, suposada corrupció del PSOE, del president del Govern. Però saben què passa? Que és la manera habitual d’actuar en aquesta cambra, usted es corrupto, usted lo es más. Ara ho deia una mica a l’intervinent anterior. Vostè és un inútil, vostè ho és més.”
“Y ustedes saben que nosotros creemos que la capacidad de normar sobre esto debería recaer en el Parlament de Cataluña, en la soberanía nacional de Cataluña. No obstante, una propuesta que puede fortalecer al Estado y que puede tener en cuenta y entender las necesidades de redistribución y de justicia social es una propuesta donde siempre nos encontrarán, con enmiendas que se puedan transaccionar y con acuerdos a los que podamos llegar. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Por lo tanto, teniendo en cuenta que en el Estado ya estamos todos superando el aumento de los 1,5 grados marcados como límite en el Acuerdo de París, la reflexión es que no podemos esperar meses o años a paquetes fiscales o a acuerdos verdes, porque, o es inmediata la actuación, o la irreversibilidad del proceso de deterioro de las condiciones climáticas del planeta es algo imparable. La propuesta con respecto a la localización de esos territorios creemos que es algo que también se suma al espíritu que debe tener cualquier propuesta fiscal. Ustedes saben que nosotros estamos pidiendo una financiación singular, también para esto. Ustedes saben que nosotros consideramos que los recursos del Estado no están bien distribuidos. Ustedes saben que nosotros somos independentistas, entre muchas otras cosas, también por eso.”
“Tengan presente que la fiscalidad, especialmente la fiscalidad verde, es clave para Esquerra Republicana, para paliar el cambio climático, por motivos de redistribución y por motivos de justicia fiscal, pero es que en este Estado vamos muy retrasados, muy por detrás en todos estos elementos que configuran un sistema fiscal que sea realmente redistributivo. Por lo tanto, es obvio que estamos a favor de que se graven esos aviones y yates de lujo. Por cuestiones de emergencia climática, lo estamos viendo cada día, y el contexto de emergencia climática va a llevar más pobreza a los que ya son pobres y, en cambio, no va a afectar a ese 1 % de la población del que hablábamos, que puede explotar los recursos de la tierra sin que eso le suponga absolutamente nada.”
“Por eso les vamos a apoyar, porque ustedes han hecho esa transacción de nuestra enmienda y por ello creemos que se ha hecho una PNL mucho más completa, para -- 43 of 69 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 13 de mayo de 2025 que llegue y se convierta en una ley que, efectivamente, incorpore el sistema fiscal con esos impuestos que son del todo imprescindibles. Desde la perspectiva de Esquerra Republicana, este era un impuesto que ya habíamos previsto en nuestro programa en el Parlamento Europeo.”
“Además, desde mi perspectiva nacional, eso tiene un complemento muy importante, porque estamos hablando de que se destinen esos impuestos básicamente a las Islas Baleares, al país valenciano, a las islas Canarias y también al Parlamento de Andalucía, pero desde nuestra perspectiva eso afecta a las Islas Baleares, al país valenciano y también a Cataluña, y, por lo tanto, a los países catalanes, que tienen una crisis real en el uso como, diríamos, material de ocio de estos yates y de estos jets privados. Ustedes han aportado muchísimos datos. Me parece relevante que el 1 % más rico del mundo, en parte por estas prácticas, emita el 16 % de las emisiones globales y, por lo tanto, me parece que es de justicia que se reclame este impuesto.”
“Hay que pensar en toda una serie de territorios mucho más afectados por ese consumo indiscriminado de quien tiene esa capacidad económica de utilizar un jet privado o un yate de lujo, eso está claro, pero lo que nosotros preferiríamos es que esos Parlamentos con capacidad normativa sobre impuestos tirasen hacia adelante proyectos para gravar eso. Ya que lo que proponen es que lo haga el Estado, recauden ese impuesto y redistribúyanlo en los territorios receptores de estas actividades.”
“Sin embargo, permítanme hacerles unos comentarios. Ustedes, como grupo, forman parte del Gobierno, y nos parece muy bien esta PNL, pero les agradeceríamos que se transforme en un proyecto de ley que incorpore este impuesto en las cuentas del Estado. Y digo en las cuentas del Estado porque ustedes lo han planteado de esta manera, porque nuestra enmienda precisamente no solo coincide con ese pensamiento de que no podemos de alguna manera privatizar beneficios y socializar pérdidas, y la contaminación y el cambio climático son pérdidas sociales, sino que además hay que pensar globalmente y actuar localmente.”
“Vostès saben que nosaltres estem demanant un finançament singular. També per això. Vostès saben que nosaltres considerem que els recursos de l’Estat no estan ben distribuïts. Vostès saben que nosaltres som independentistes, entre moltes altres coses, també per això. I vostès saben que nosaltres creiem que la capacitat de normar sobre això hauria de residir al Parlament de Catalunya, dipositari de la sobirania del poble català. No obstant, davant d’una proposta que pot d’alguna manera enfortir l’Estat i que pot atendre les necessitats de redistribució i de justícia social, sempre ens hi trobareu, amb esmenes que podem transaccionar i amb acords a què puguem arribar. Moltes gràcies. Gracias, presidente. Buenas tardes, diputadas. Buenas tardes, diputados. Es obvio que compartimos el fondo de esta proposición no de ley.”
“Per tant, és obvi que estem a favor de gravar avions i iots de luxe. El context d’emergència climàtica l’estem veient cada dia i el context d’emergència climàtica portarà més pobresa als que ja són pobres i, en canvi, no afectarà aquest 1 % que dèiem de la població que és capaç de depredar els recursos de la terra sense cap mena de mirament. Per tant, tenint en compte que aquest any l’Estat ja estem tots plegats superant l’augment de 1,5 graus, marcats com a límit a l’Acord de París, la reflexió és que no podem esperar mesos, anys, paquets fiscals, acords verds, perquè o l’actuació és immediata o la irreversibilitat del procés de deteriorament de les condicions climàtiques del planeta és imparable. La proposta respecte de localitzar en aquells territoris ens sembla que també suma a l’esperit que ha de tenir qualsevol proposta fiscal.”
“I em sembla, per tant, de justícia reclamar aquest impost, i és per això que els donarem suport, perquè vostès han transaccionat la nostra esmena i, per tant, creiem que s’ha fet una PNL molt més completa per fer arribar i que es converteixi en una llei que efectivament incorpori al sistema fiscal aquests impostos del tot imprescindibles. Des de la perspectiva d’Esquerra Republicana, aquest era un impost que ja havíem previst en el nostre programa al Parlament Europeu. Tinguin present que tant la fiscalitat, i especialment la fiscalitat verda, és clau per a Esquerra Republicana, per motius de pal·liació del canvi climàtic, per motius de redistribució, per motius de justícia fiscal. Però és que en aquest Estat anem molt enrere, molt enrere en tots aquests elements configuradors d’un sistema fiscal realment redistributiu.”
“I a més a més, això té un component, des de la meva -- 42 of 69 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 13 de mayo de 2025 perspectiva, nacional important, perquè estem parlant que es destini el que s’obtingui amb aquest impost, bàsicament a les Illes Balears, al País Valencià, també a les Illes Canàries, també a part d’Andalusia, però, per tant, des de la nostra perspectiva, afecta Illes Balears, País Valencià i també Catalunya, per tant, els Països Catalans, que tenen una crisi real amb l’ús com a material d’oci o de lleure d’aquests iots i d’aquests jets privats. Vostès han aportat moltíssimes dades. Em sembla rellevant que l’1 % més ric del món, en part degut a aquestes pràctiques, emeti el 16 % de les emissions globals.”
“És molt clar que hi ha una sèrie de territoris que estan molt més afectats per aquest consum indiscriminat per part de qui té aquesta capacitat econòmica d’utilitzar un jet privat o d’utilitzar un iot de luxe. Per tant, el que demanàvem és que, malgrat que el que nosaltres preferiríem és que aquells parlaments amb capacitat normativa sobre impostos tiressin endavant projectes per gravar això, ja que el que proposen és que ho faci l’Estat, recaptin aquest impost i el distribueixin en els territoris receptors d’aquestes activitats.”
“Gràcies, president. Bona tarda, diputades. Bona tarda, diputats. És obvi que compartim el fons d›aquesta proposició no de llei. Deixi›m, però, fer-li un parell de comentaris. Vostès, com a grup, formen part del Govern. Ens sembla molt bé aquesta PNL, però els agrairem que es transformi en un projecte de llei que incorpori aquest impost als comptes de l’Estat. I als comptes de l’Estat, perquè vostès ho han plantejat d’aquesta manera. Perquè la nostra esmena precisament ve no només amb coincidència amb aquest pensament, que no podem d’alguna manera privatitzar guanys i socialitzar pèrdues, i la contaminació i el canvi climàtic i tot el que se’n deriva són pèrdues socials, sinó també amb el «pensa globalment, actua localment».”
“Y yo creo que decir que intentamos ser garantes de los derechos con un paso de un uno por uno a personas que llevan cuarenta y cuarenta y cinco años de ejercicio profesional es lo mínimo que se le puede exigir a un Estado teóricamente social y legal. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Más allá de que las actualizaciones actuariales expliquen que resulta que en lugar de vivir setenta años ahora vivimos ochenta y tres y que por eso las pensiones que deberían ser de ochocientos euros pasan a ser de quinientos, más allá de que las mutualidades hayan o no hayan hecho correctamente los números y hayan o no invertido correctamente, lo que se pone hoy de manifiesto es que lo único que nos mantiene es lo público, lo único que nos -- 16 of 66 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 6 de mayo de 2025 mantiene es lo que es de todos, lo único que nos mantiene es un Estado garante de los derechos de su gente.”
“Nos ha dicho el Gobierno y nos ha dicho el PSOE, que es el grupo del Gobierno, que van a ser flexibles en la tramitación, que van a aceptar innovaciones, que van a aceptar modificaciones y que todo está abierto a la negociación. Por lo tanto, lo que iniciamos hoy es un nuevo paso de esa labor que tenemos que hacer todos juntos. Nosotros hemos recogido lo que nos pidieron, lo hemos ejecutado, pero nos tenéis que decir en qué dirección tenemos que ir, porque cuando afecta a un grupo de trabajadores tan específico y tan numeroso debe ser porque es justo y razonable. Y permítanme concluir con una consideración.”
“¿Quién entre todos los abogados o procuradores que en su día empezaron pensó que después de cuarenta años de profesión se iba a encontrar con una jubilación de 400 euros? Nadie, ninguno, porque son abogados y procuradores, pero no son idiotas. Nadie quiso ―entre comillas― engañar al sistema pagando menos, que es de lo que se nos acusa a los que queremos hacer ahora la pasarela. Eso no sucedió. Lo que sucedió fue que había una obligatoriedad, sucedió que después había allí unos fondos que no permitían que se diera el paso y lo que pasó después fue que se siguió haciendo el acceso a las mutualidades en lugar del acceso al sistema común porque lo que decían los colegios ― por decirlo bien y finamente― es que no era exacto. Con todo esto, por lo tanto, el paso que damos hoy es el de empezar a trabajar.”
“Porque ya ha habido toda una serie de acuerdos que hemos parado por la escasez, la falta de garantías de retorno de estas pensiones de jubilación dignas que todos juntos creemos que se merecen. Hay dos cosas que quiero poner sobre el tapete y que, en mi opinión, no se han puesto en valor lo suficiente. Hasta el año 1985 no había ninguna posibilidad de opción, y hablamos de carreras profesionales de más de cuarenta años. Dicen: «Ustedes podrían haber votado». No, no es cierto. Y cuando llegó el tramo del 1995 al 2005 ya había ahí una cantidad de dinero empantanada que tampoco lo hacía posible. Y eso explica que treinta o cuarenta años después tengamos que arreglar una cosa que no se había previsto que estuviera tan mal.”
“Yo, personalmente, creo que hoy tampoco hay bastante, porque no se reconoce el uno por uno, porque no se ha reconocido el traspaso de las mutualidades al Estado de una forma clara y porque ay, ay, ay, ¿qué pasará aquí con las mutualidades? Nos explicaban hace unos días que es algo que no les deja dormir; a mí, particularmente, no. Algunas de las mutualidades en su día a través de los colegios os dieron una información engañosa que ha hecho que pase lo que está pasando ahora. Lo que sí que pedimos es que ejerzan ustedes sus derechos a pedir o exigir aquello que ha sido por la falta de transparencia y de defensa de vuestros derechos y que hagáis las acciones que hagan falta. ¿Por qué vamos a votar de forma favorable?”
“Por tanto, descubrí todo un mundo al que yo habría pertenecido, si las cosas me hubieran ido mejor de lo que me han ido, que es ese ejercicio de la abogacía y la procuraduría. Y, por eso, en primer lugar, quiero dar las gracias. El segundo mensaje es decirles que hoy vamos a votar a favor, pero no por convicción, porque, con todo lo que trabajamos ―lo dijimos muchas veces―, ha habido iniciativas del Gobierno y de la oposición que se han parado porque no las veíamos claras, porque no veíamos que contuvieran todo aquello que nos habían pedido que se incluyera en las normativas que defendieran sus derechos. Pero hoy casi todas las asociaciones me han hecho llegar que quieren que votemos a favor, y lo haremos, teniendo en cuenta que es el principio del trabajo. Votamos en negativo porque no había bastante.”
“Y me encontré con un grupo, sobre todo de abogadas y procuradoras, que no eran esas personas que creemos que están montadas en el dólar, que tienen grandes despachos, con vidas fantásticas, que veranean en Miami y tienen yates, sino trabajadoras que cobraban, como la mayoría de los profesionales liberales, cantidades justas para ir tirando; que no tenían bajas, teniendo que ir a procedimientos y a juicios con los niños bajo el brazo, a cuestas, o que no podían pedir una baja por parto o un aplazamiento del juicio por parto ―eso ya lo hemos ido consiguiendo―. Han dedicado toda una vida al trabajo, porque no olvidemos una cosa: los plazos los fijan los jueces y no puedes pedir al juez que por favor te prorrogue un plazo porque no te va bien, porque no lo hace.”
“He aprendido mucho de este tema, que es árido, complicado, y que muchas de las personas que nos están escuchando quizás no entiendan, que era mi planteamiento; alguno recordará que le dije: -- 15 of 66 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 6 de mayo de 2025 ¡Cómo es posible que los abogados se encuentren con esto!, ¡cómo es posible que esas personas que hacen valer nuestros derechos se hallen en una situación como esta! Eso me permitió, aunque soy licenciada en Derecho y me podría haber colegiado en otra vida y ejercer la profesión, conocer la auténtica piel y el auténtico sentido de la abogacía y la procuraduría cuando se hace por vocación, con ánimo de servicio a la ciudadanía, y cuando se hace desde la convicción de que existe la justicia.”
“I jo crec que dir que intentem garantir els drets amb un pas d’un per un a gent que porta 40 i 45 anys d’exercici professional, és el mínim que se li pot demanar a un estat teòricament social i legal. Moltes gràcies. Presidenta, muchas gracias. Buenas tardes diputados y diputadas. Primero es obligatorio saludar a todas las personas que nos han venido a ver. Llevamos mucho tiempo trabajando con todos vosotros. (Se dirige a la tribuna de invitados). Eso explica un poco nuestro posicionamiento de hoy. Quiero dar las gracias, porque todo este proceso me ha hecho aprender muchísimo.”
“Perquè vosaltres l’heu impulsat nosaltres, l’hem recollit, l’acabarem executant, però ens heu de dir la direcció, perquè al final, quan afecta a un grup de treballadors tan específic i tan nombrós, deu ser que és just i raonable. I deixi’m acabar amb una consideració: més enllà de que les actualitzacions actuarials expliquessin que resulta que en lloc de viure 70 anys, ara vivint 83 i que per això les pensions, que havien de ser de 800 €, passen a ser de 500 €. Més enllà de què les mutualitats hagin o no hagin fet correctament els números, i hagin o no hagin invertit correctament. El que es posa de manifest és que l’únic que ens preserva és lo públic. L›únic que ens preserva és lo que és de tots. L’únic que ens preserva és un estat que pugui garantir els drets de la seva gent.”
“Ningú va voler, entre cometes, enganyar el sistema pagant menys, que és del que se’ns acusa als que volem ara fer la passarel·la. Això no va passar. Va passar que hi havia una obligatorietat, va passar que després ja hi havia uns diners que no permetien fer el pas, i va passar que es va seguir fent l’accés a les mutualitats en lloc del sistema comú, perquè el que deien els col·legis, diguem-ne per dir-ho fi, que no era exacte. Amb tot això, per tant, el pas que fem avui és un pas d’inici de començar a treballar, perquè a més a més, així ens ho ha dit el govern. Ens ho ha dit el PSOE, que és el grup del govern, que seran flexibles en la tramitació, que acceptaran innovacions, que acceptaran modificacions i que tot està obert a la negociació. Per tant, el que comencem avui és un nou pas de la feina que hem de fer plegades.”
“Hi ha dos elements que vull posar damunt de la taula que per a mi no han estat suficientment posats en valor. Fins a l’any 1995 no hi havia cap possibilitat d’opció i estem parlant de carreres professionals de més de 40 anys. Per tant, quan diuen allò de: «ustedes podrían haber optado». No. No és cert. I quan va arribar el tram del 1995 al 2005, ja hi havia una quantitat de diners empantanegada que tampoc ho feia possible. I això explica que trenta o quaranta anys després haguem d’arreglar una cosa que no es preveia que estigués tan malament. Quin de tots els advocats o procuradors, que en el seu inici va començar amb la mutualitat, va pensar que després de 40 anys de professió, tindria una jubilació de 400 euros? Ningú. Ningú. Perquè som advocats i procuradors, però no som idiotes.”
“Perquè, «ay, ay, ay, ¿que pasará con las mutalidades?» No ens deixa dormir, com ara ens explicaven durant aquests últims dies. A mi particularment no. És a dir, les mutualitats, algunes d’elles han demostrat que en el seu moment, via col·legis, us van donar una informació enganyosa que ha fet que passés el que està passant. I per tant, el que sí que us demanem és que exerciu les vostres possibilitats de demandar allò que creieu que ha sigut lesiu de la veritat, de la transparència dels vostres drets i feu les actuacions judicials necessàries. Per aquest motiu votarem favorablement, perquè ja vam parar diversos acords per la seva escassesa de garanties, de retorn d’aquestes pensions de jubilació dignes que tots plegats creiem que us mereixeu.”
“Per tant, el meu primer missatge és gràcies. El segon missatge és dir-vos que avui votarem a favor, però no per convenciment, perquè amb tot el que vam treballar, us ho hem dit moltes vegades, que hi ha hagut iniciatives del govern i de l’oposició que s’han parat perquè no les veiem clares, perquè no vèiem que continguessin tot el que ens havien demanat que continguessin les normatives que defensessin els vostres drets. Però avui gairebé totes les associacions m’heu fet arribar que voleu que votem a favor, i ho farem tenint en compte que és l’inici de la feina. Els hi vam votar en negatiu perquè no n’hi havia prou. Jo personalment crec que avui tampoc no n’hi ha prou, perquè no està reconegut l’1 per 1, perquè no està reconegut el traspàs de les mutualitats a l’Estat d’una manera clara.”
“No, no: eren treballadores que cobraven com a exactament la major part de professionals lliberals, quantitats justes per anar tirant i que no tenien baixes i que havien d’anar substanciar procediments i judicis amb els nanos, que ho han dit abans, sota el braç o que no havien pogut demanar un ajornament, -- 14 of 66 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 6 de mayo de 2025 per exemple, per part, que ara això ja ho hem arreglat una mica, i que havien viscut una vida dedicada al treball. Perquè no oblidem que al final els terminis els fixen els jutges i no pots dir «este plazo no me va bien. Por favor, prorróguemelo». Perquè no ho fan. Per tant, vaig descobrir tot un món al qual jo hauria pertangut, si les coses m’haguessin anat millor del que m’han anat, i que és aquest exercici de l’advocacia de la procuradoria.”
“I això em va permetre, tot i que jo sóc llicenciada en dret i m’hauria pogut col·legiar en una altra vida i exercir, em va permetre conèixer l’autèntica pell i l’autèntic sentit de l’advocacia i de la procuradoria quan es fan per vocació, quan es fan amb ànim de servei a la ciutadania i quan es fan des de la convicció de que existeix la justícia. I em vaig trobar amb un grup, sobretot d’advocades i sobretot de procuradores, que no eren aquelles persones que ens pensem montadas en el dòlar, que tenen grans despatxos darrere seu, que tenen vides fantàstiques, que estiuegen a Miami i que tenen yates.”
“Moltes gràcies, presidenta. Diputats, diputades. Moltes gràcies, bona tarda. El primer és obligatori, és saludar a totes les persones que ens han vingut a veure perquè portem ja molt de temps de feina amb vosaltres i, per tant, explica una mica el nostre posicionament d’avui. Jo en primer lloc vull donar les gràcies perquè tot aquest procés a mi el que m’ha fet és aprendre molt. He après molt d’un tema àrid, d’un tema complicat i d’un tema que, gran part de la gent que ens pugui estar sentint, potser no entenen que era el meu plantejament i que algú recordarà que li vaig dir de «¿cómo es posible que los abogados es trobin amb això?» Com és possible que aquella gent que fa valer els nostres drets estiguin en una situació com aquesta?”
“La acción política de primer orden es decir que las mujeres son seres humanos, que valemos mucho más que las arrugas que no tendremos, que los kilos que podemos perder, que los hijos que tendremos en este mundo ―como decía una diputada de VOX― para que nos cuiden cuando seamos ancianos o el dinero que podamos dar a las empresas farmacéuticas. Ser mujer es ser un ser humano, es formar parte de esta sociedad y también es ser el centro de todas las políticas. Y, por favor, dejen de invadir competencias sistemáticamente. Gracias. (Aplausos).”
“Una de las cosas que nos descubrió es que este papel de las mujeres basado en la belleza, la juventud y la fecundidad está relacionado con lo riquísima que se hace la industria vendiendo esos elementos que necesitamos para ser más jóvenes, más guapas y más competitivas; por lo tanto, el capitalismo colonizó nuestras vidas y nuestros cuerpos. Por eso, creo que el gran mensaje que debemos transmitir es el siguiente: Seréis niñas, tendréis la menstruación ―y es una mierda, pero es lo que hay― y después tendréis la menopausia ―y quizá lo vais a pasar mal―, pero es lo que hay, porque eso es ser mujer. Y ¿podemos mejorar los sofocos? Fantástico, pero mejorar los sofocos no es una acción política de primer orden.”
“¿Por qué hay muchas empresas farmacéuticas y de cremas que se están enriqueciendo por vender cremas para las arrugas y las manchas? Porque no podemos tener ni manchas ni arrugas, porque eso nos devalúa. Pero ¿qué sociedad estamos creando, en la que el valor de una mujer tiene que ver con su capacidad de ser fecunda, ser bella y ser joven? Esto es lo que debemos contar en las escuelas. Sobre las terapias sustitutivas, cuestión que voy a dejar a los que saben, a los médicos ―porque lo que está demostrado es que esas terapias que estaban relacionadas con la administración de estrógenos han provocado cáncer―, lo primero que debemos mostrar al hablar de feminismo es que no queremos que investiguen con nuestros cuerpos, y esto está pasando continuamente. Les recuerdo la obra paradigmática de Naomi Wolf, El mito de la belleza.”
“Habrá personas ahí fuera que estarán pensando: ¡Con lo que nos está cayendo y esta gente está hablando de la menopausia!, ¿qué está haciendo el Congreso de los Diputados? Y después salimos las feministas y decimos que hay que visibilizar. Si esto fuera una cuestión de hombres, tendrían unidades especializadas de toda la vida, como nos está pasando con los temas cardíacos; como el modelo es el del hombre, no se detectan bien los problemas en las mujeres. Pero necesitamos trabajar. La menopausia es algo normal, nos acompañará. ¿Cuál es el elemento sobre el que deberíamos discutir? ¿Por qué el valor de una mujer tiene que ver con su belleza y su juventud? Esto sí es del imaginario colectivo que explicamos a través de los discursos.”
“Todo lo que está vinculado con el feminismo tiene un riesgo cierto, y, en el fragor de la extrema derecha, tiene un riesgo de banalización, y debemos ir con mucho cuidado cuando queremos hacer visibilización, para no terminar haciendo banalización. Todas las -- 52 of 65 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de febrero de 2025 compañeras lo han dicho: ¿Dónde se enmarca esto? Esto se enmarca en un momento en el que la esperanza de vida es muy larga, podemos estar durante un tercio de nuestra vida en el climaterio, en la premenopausia y la menopausia, y no es una enfermedad. Este es el primer elemento que debe quedar claro. Quizá lo que voy a decir no es políticamente correcto, pero hace tiempo que lo dejé de lado.”
“Este es el Plan Integral de Equidad Menstrual y Climaterio 2023-2025 ―incluye la menopausia―, que hizo el Gobierno de la Generalitat de Catalunya desde la Consejería de Feminismo e Igualdad, que es lo que toca; no sermonearnos, sino tener sesenta medidas y saber cómo lo haremos, y estamos amparadas por las leyes, estamos vinculadas a los derechos sexuales y reproductivos. Por lo tanto, no vengan aquí a instarse unos a los otros, y hagan el favor de presentar los programas, los planes, los objetivos y decir cómo van a evaluarlos de una vez, que es lo que merecen las mujeres españolas. Las catalanas ya lo tienen, de modo que hay un elemento competencial que quería señalar. Y hay dos elementos que me preocupan.”
“Ser dona és ser un ésser humà, és formar part d’aquesta societat, és ser també el centre de totes les polítiques. I, si us plau, deixin d’envair competències sistemàticament. Moltes gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidente. Buenas tardes, diputados y diputadas. La verdad es que esta proposición no de ley tuvo un efecto ambivalente en mí, no quería ni salir a defenderla. He hablado con algunas compañeras y casi decíamos que no valía la pena, porque el Gobierno y el Partido Socialista, en lugar de instar al Congreso, deberían hacer algo, que es ponerse a trabajar. (Muestra un documento).”
“I, per tant, crec que el gran missatge a enviar és: des que sigueu nenes, sí, tindreu la menstruació, i és una merda. Sí, noies, però és el que hi ha. I després, tindrem la menopausa, que potser ho passem malament. Sí, però és el que hi ha. Perquè ser dona és això. Ser dona és això. I que podem millorar els fogots? Estupendo. Però que no és una acció política de primer ordre millorar els fogots. L’acció política de primer ordre és dir: «Les dones som éssers humans que valem molt més que les arrugues que no tinguem, que els quilos que aconseguim perdre, que els fills que puguem portar en aquest món», com deia una diputada de VOX, «para que nos cuiden cuando seamos ancianos», o que els diners que donem a les empreses farmacèutiques.”
“Però el que està demostrat és que aquestes teràpies, que tenien a veure amb l’administració d’estrògens, han provocat càncers. I el primer que hem de fer quan parlem de feminisme és dir: «No som conillets d’índies, que no investiguin amb els nostres cossos», que això està passant i està passant contínuament. Els recordo l’obra paradigmàtica de Naomi Wolf, «El mito de la belleza». Al mite de la bellesa, una de les coses que ens va descobrir és que aquest paper de les dones basat en bellesa, en joventut i en fecunditat, té a veure amb lo riquíssima que es fa la indústria venent aquests elements que necessitem per ser més joves, més guapes, més competitives. I el capitalisme, per tant, va colonitzar les nostres vides i els nostres cossos.”
“Però llavors necessitem treballar, senyores, treballar. La menopausa és normal, la menopausa ens acompanyarà. Quin és l’element que hauríem de discutir? Per què el valor d’una dona té a veure amb la seva bellesa i amb la seva joventut? Que això sí que és imaginari col·lectiu que expliquem a través dels discursos. Per què hi ha moltíssimes empreses farmacèutiques i de cremes que s’estan fent riques per vendre’ns cremes per a les arrugues i les taques? Perquè saben que no podem tenir taques ni arrugues, perquè això ens devalua. Quina societat estem fent, en què el valor d’una dona té a veure amb la seva capacitat de ser fecunda, amb la seva bellesa i amb la seva joventut? I això és el que hem d’explicar a les escoles. Teràpies substitutives. Jo aquí ho deixaré als que en saben, que són els metges.”
“S’emmarca en un moment en què l’esperança de vida és molt llarga i, per tant, ens podem estar un terç de la nostra vida en el climateri, premenopausa, menoPausa.I, a més a més, no és una malaltia. I aquest és el primer element que ha de quedar clar. Perquè, és clar, i els ho dic, potser això no és políticament correcte, però ja fa temps que vaig deixar el políticament correcte a banda. Hi haurà gent allà fora que estarà pensant: «Con la que nos está cayendo i aquesta gent està parlant de la menopausia. Què cony està fotent el Congrés dels Diputats?». Se suposa. Llavors, sortim les feministes i diem: «A visibilitzar, a visibilitzar, perquè si això fos una qüestió d’homes, tindrien unitats especialitzades des de tota la vida». Com ens està passant amb els temes cardíacs, que, efectivament, com que el model és un home, son mal detectats.”
“Estem emparades per les lleis vinculades als drets sexuals i reproductius i, per tant, no vinguin aquí a instar-se les unes a les altres i facin el favor de presentar els programes, els plans, els objectius i com els avaluaran, d’una vegada. Que és el que es mereixen les dones espanyoles; les catalanes ja ho tenen. -- 51 of 65 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de febrero de 2025 I, per tant, hi ha un element competencial que, evidentment, em situava a l’abstenció. Però hi ha dos elements més que em preocupen. Mirin, tot el que és vinculat al feminisme té un risc cert, i amb el fragor de l’extrema dreta, té un risc cert de banalització. I hem d’anar molt al tanto quan volem fer visibilització, per no acabar fent banalització. Aquí ho han dit totes les companyes, però cal dir-ho. On s’emmarca això?”
“Bona tarda. Gràcies, president. Bona tarda, diputats. Bona tarda, diputades. La veritat és que aquesta proposició no de llei em va fer un efecte ambivalent. No volia ni sortir a defensar-la i ho havíem parlat amb algunes companyes que no¿ Gairebé, com aquell qui diu, no valia la pena, perquè el Govern o el Partit Socialista, en lloc d’instar al Congrés, hauria de fer una cosa que és posar-se a treballar. Això, ho saben, és el Pla Integral d’Equitat Menstrual i Climateri ¿que inclou la menopausa? 2023-2025, que va fer el Govern de la Generalitat de Catalunya, des de la Conselleria de Feminismes i Igualtat, que és el que toca, no sermonejar-nos, sinó agafar 60 mesures. Com ho farem?”
“A veces parece que el trabajo que hacemos aquí sea muy de relax, que sea solo de proclamas. Tumbar esta ley sí que sería una responsabilidad. Aceptar las enmiendas que hicieran imposible que saliera adelante el dibujo fiscal, el pacto fiscal en su totalidad sí que sería una responsabilidad. En cuanto a los atajos, miren, lo que tiene las piernas más cortas son las mentiras y pronto o temprano antes se pilla a un mentiroso que a un cojo. Buenas tardes. (Aplausos).”
“Estaba diciendo que esto proviene de la trasposición de una directiva que contiene también el final del fraude de los hidrocarburos. Esto es algo que nos había llegado por parte de todos los estamentos económicos que hay que hacer. Por lo tanto, desde esta perspectiva tenemos que creer que pacta sunt servanda, que los pactos se cumplirán, que habrá el 1 de enero impuesto a las energéticas y que esto merece, junto con el resto de cosas que hemos conseguido y que otros se imputan, me refiero ahora a la distribución territorial del impuesto a la banca, que es fundamental, y me refiero a algunos elementos más que no tengo en este momento aquí... Decía: hará que nuestro voto sea favorable a que esta ley continúe tal y como la dibujamos y, por lo tanto, votando en contra de las enmiendas del Senado.”
“Deia: farà que el nostre vot sigui favorable a que aquesta llei continuï tal com la vam dibuixar i, per tant, votant en contra de les esmenes del Senat. De vegades sembla que la feina que fem aquí sigui molt de relat, sigui només de foc d’encenalls, de proclames. Tombar aquesta llei sí que seria una irresponsabilitat. Acceptar les esmenes que fessin impossible que tirés endavant el dibuix fiscal, el pacte fiscal, en el seu total sí que seria una irresponsabilitat. -- 62 of 77 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 19 de diciembre de 2024 Quant a les cames curtes, mirin, saben què passa?, que el que té les cames més curtes són les mentides, i, tard o d’hora, abans un mentider que un coix. Bona tarda. Gracias, presidenta. De todas maneras, acabaré muy rápido. Es decir, recupero lo que estaba diciendo. La verdad es que me va a costar un poco.”
“Gràcies, presidenta. De tota manera, acabaré molt ràpid. És a dir, recupero el que estava dient. La veritat és que em costarà una mica. Estava dient que això prové de la transposició d’una directiva i que conté també el final del frau dels hidrocarburs. I aquesta és una cosa que ens havia arribat per part de tots els estaments econòmics que cal fer-ho. Per tant, des d’aquesta perspectiva hem de creure que pacta sunt servanda, que els pactes es compliran, que hi haurà l’1 de gener impost a les energètiques i que això mereix, juntament amb la resta de coses que hem aconseguit i que altres s’imputen, i em refereixo ara, per exemple, a la distribució territorial de l’impost a la banca, que és fonamental, i em refereixo a alguns elements més que no tinc en aquest moment aquí...”