Francesc-Marc Álvaro Vidal
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“És una garantia perquè la ciutadania tingui accés a continguts de qualitat en català, a informació de proximitat i a espais que promoguin el debat públic i la cohesió social. El paper que fa TV3 o Catalunya Ràdio no és un paper afegit o sobrevingut.”
“Així mateix, reitero, ho torno a dir, exigim que aquestes mesures que ara adoptarem aquí tinguin un reflex i un complement en les polítiques que depenen dels mitjans de les comunitats autònomes i del món local, singularment pel que fa al grup republicà, TV3 i Catalunya Ràdio.”
“Recordem també el centre de producció, important, de Sant Cugat a Catalunya i el canal La 2 Cat, important també per a la difusió de la llengua catalana. Bo i més senyories, en un moment en què hi ha una gran preeminència de les notícies falses i les postveritats. Tres punts faran que el nostre grup voti a favor d’aquest reial decret.”
“Bona tarda, president. Senyories. Aquest reial decret respon a una necessitat clara, concreta i urgent, que és, com s’ha dit, garantir la sostenibilitat econòmica de la corporació RTVE, davant la incertesa generada per litigis i per la interpretació i ocasional canvi de doctrina tributària que poden deixar determinats impostos suportats p…”
“Reclamamos firmemente que esta medida se adopte también en aquellos casos en los que medios autonómicos o locales tienen dificultades parecidas.”
“Su estabilidad financiera no es solo una cuestión técnica, es una garantía para que la ciudadanía tenga acceso a contenido de calidad en catalán, a información de proximidad y a espacios que fomenten el debate público y la cohesión social.”
The complete record
Every one of 1,208 lines we hold for Francesc-Marc Álvaro Vidal, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 17 of 25.
“Abans d’acabar, els desitjo Bon Nadal i especialment a les persones del País Valencià que ho estan passant millor. Bon Nadal a tothom en aquesta cambra. Però, permetin-me que acabi, si us plau, amb un avís que ens arriba d’una figura de fa cent anys, Antonio Gramsci, que va ser profeta i va tenir molta raó. Antonio Gramsci, pobre, que va venir a veure el feixisme en directe, el primer feixisme, va dir: «Els destins d’una època es manipulen i són posats al servei de perspectives mesquines o d’interessos immediats, de les ambicions i les passions personals de petits grups que actuen mentre la massa ignora». Recordem Gramsci i lluitem per la democràcia i la llibertat. Gràcies. Gracias, presidente. Señorías, nuevamente la tragedia de la DANA nos convoca. Señor ministro, le hemos estado escuchando con atención.”
“Perquè d’alguna manera, el que el senyor Feijóo deia des de Madrid era: «Home, tenim un inútil a València, però és el nostre inútil». És això el que van pensar. -- 69 of 109 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 18 de diciembre de 2024 Quantes lliçons, ministre Marlaska, hem tret d’aquesta desgraciada tragèdia! Quantes lliçons! I què poques lliçons ha tret el Partit Popular, encastat a confondre el dolor i el soroll, el dolor y el ruido, perquè m’entenguin. Han barrejat el dolor i el soroll d’una manera que no s’havia vist mai potser, d’una manera que fa mal a les víctimes, d’una manera que els valencians haurien de prendre nota del que està passant. Però el vot és lliure. Que cadascú voti el que vulgui, però nosaltres hem de subratllar el que està passant: el dolor i el soroll.”
“La factura d’aquella ignomínia sobre els morts de l’atemptat de l’any 2004, la factura per a ells, per al Partit Popular, va ser barata. Escolti’m, senyor ministre, des de la discrepància, vostès estan fent una difícil gestió, que és la d’intentar que evidentment l’autonomia valenciana funcioni, quan ha demostrat aquell que està al capdavant que és una persona no habilitada per gestionar i per governar. Però aquest és el principi de l’estat autonòmic i diríem els límits i la grandesa de l’Estat autonòmic. Per això és sorprenent i entenc que vostè se sorprenia —jo també— de la paradoxa que el Partit Popular volgués alhora cessar i no cessar el senyor Mazón, volgués intervenir i no intervenir l’autonomia. És quan realment el pensament centralista del Partit Popular ha col·lapsat.”
“Senyories, saben que nosaltres vam fer una pregunta al Govern sobre la desinformació. Senyor ministre, vostè ho sap. Fa pocs dies vam preguntar aquí sobre què farien vostès en el gabinet del senyor Sánchez sobre les falòrnies, el que es diu en castellà bulos, la desinformació, les mentides. És evident que la gran artilleria que fa servir el Partit Popular per a aquesta operació que hem dit de tapar el senyor Mazón, és la desinformació; una desinformació a nivells immorals, una desinformació com no s’havia vist des de fa temps. Bé, perdonin com no s’havia vist des que el Partit Popular va gestionar els atemptats de l’11 de març del 2004. Llavors ho vam veure i ara ho tornen a fer. I ara ho tornen a fer amb total impunitat. I saben per què ho tornen a fer? Perquè no els hi va passar prou factura, perquè la factura va ser molt barata.”
“Jo em pensava que els partits d’estat sobretot es movien per un interès institucional, que és preservar per sobre dels interessos de partit els interessos de la institució. Doncs bé, aquí està passant tot el contrari. La manera, per exemple, amb comptagotes, com el senyor Mazón ha fet dimitir les seves conselleres i col·laboradors, indica que el que prima bàsicament és la llei dels salvi’s qui pugui; sálvese quien pueda, perquè m’entenguin. La situació és trista i és dura, però ens ha de servir per entendre que quan la gent vota pren decisions que afecten la seva vida. Quan la gent vota pren decisions que afecten la vida de cadascú. El vot no és innocu. El vot no és un acte alegre. El vot acaba determinant la ratlla, per exemple, entre la vida i la mort. Això és així.”
“Si no donem la cara davant dels ciutadans, no fem política, ens amaguem. I això és el que ha fet el president Mazón. Per cert, per cert, m’agradaria introduir també, senyories del PP, una qüestió. Vostès, que s’atribueixen el paper de partits d’estat, els vull donar una notícia. Amb la seva actuació aquí i amb l’actuació del senyor Mazón, estan erosionant les institucions. Les institucions s’esquerden, s’erosionen quan aquells que les governen no donen la cara i s’amaguen. Avui en dia l’autonomia valenciana està esquerdada per culpa de la gestió del govern del senyor Mazón. I això és una desgràcia pels valencians, però és una desgràcia també per al conjunt de la ciutadania, que veu com la mala gestió arrossega el crèdit d’una institució, en aquest cas, el govern del País Valencià.”
“Diguem-ho clarament: Per salvar el senyor Mazón, senyories del PP, vostès atribuiran si cal la DANA a Manolete, que dirien vostès. Però hi ha una negligència evident i els donaré una notícia que és d’avui: La fiscalia abona que s’investigui per possible delicte penal al govern del senyor Mazón. Això és important, perquè ja no és una opinió. Ja no és una opinió d’un grup polític, ja no és una opinió de la ciutadania. És que finalment un poder important de l’Estat, que és el poder judicial, veurà si realment el senyor Mazón, a més a més de ser incompetent, va ser, de manera negligent, criminal i responsable absolut polític del que no es va fer. Diguem-ho, perquè això és la política. La política és assumir el que fem i el que no fem. Som aquí perquè donem la cara davant els ciutadans.”
“I, de fet, el principi de l’Estat autonòmic, que es regeix per la subsidiarietat, es basa en això. Vostè, senyor ministre, ha fet algunes reflexions sobre les competències, les competències autonòmiques, les competències de l’Estat. Anava a fer un acudit fàcil, que era les competències de l’Estat i les incompetències d’algun polític que, és evident. No el faré, però sí que voldria aportar en aquesta tribuna una reflexió adreçada especialment a les senyories del PP, que potser no m’escolten gaire, però que els pot interessar. Hem de denunciar l’operació que està fent el Partit Popular d’intentar cobrir i tapar la negligència del seu baró, el senyor Mazón, intentant distribuir responsabilitats en altres institucions. És una operació molt greu, però que s’està fent amb total impunitat i diria d’una manera immoral i indecent.”
“Avui, com deia, per respecte a les víctimes del País Valencià, ens centrarem en aquesta qüestió i voldrem fer una petita reflexió sobre algunes qüestions que vostè ha posat damunt la taula i que també el grup que l’ha convocat posa damunt la taula, que és la qüestió de la responsabilitat política. Perquè el que ha passat a València il·lumina de manera greu què vol dir avui en dia la responsabilitat política. Entenem que en aquesta -- 68 of 109 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 18 de diciembre de 2024 cambra parlem d’això, sobretot, de la responsabilitat política. I en aquest sentit, és molt important que cadascú assumeixi el que fa i el que no fa. Responsabilitat política, en primer lloc, vol dir que cadascú es fa càrrec d’allò que és el seu àmbit.”
“Gràcies. President, senyories. Novament la tragèdia de la DANA ens convoca. Senyor ministre, l’hem escoltat amb atenció. En primer lloc, avantposar, com sempre, la nostra voluntat d’acompanyar les víctimes i de ser al costat de totes les persones que al País Valencià han patit aquesta tragèdia. Estem al seu costat i la millor manera de ser al seu costat és intentar mantenir aquest debat dins els límits del que és raonable i del que és institucionalment decent. Senyor ministre, ja sap vostè que el nostre grup té algunes profundes discrepàncies amb la seva gestió en alguns temes, però avui no en parlarem. Avui no toca. Avui no parlarem del que ens separa, que són coses importants, qüestions que tenim pendents damunt la taula. Vostè ho sap.”
“No votarem, no votarem, evidentment, les totalitats del PP i VOX perquè som senzillament demòcrates. I perquè, com deia Ignatieff, avantposem la dignitat en contra de l’autoritarisme. Perquè en aquesta hora d’Europa tothom s’està retratant. I és una llàstima, senyories del PP, els dic que vostès hagin abandonat Merkel per Abascal. Quina pena! Acabamos, señorías. No votaremos, evidentemente, las totalidades de PP y VOX porque somos sencillamente demócratas y, como decía Ignatieff, anteponemos la dignidad en contra del autoritarismo, porque en esta hora en Europa todo el mundo se está retratando y es una lástima, señorías del PP ―les digo― que ustedes hayan abandonado a Merkel por Abascal. ¡Qué pena! (Aplausos).”
“En el reciente viaje del Borbón a Italia, se ha producido algo extraordinario. Ha sido condecorada la primera ministra neofascista Giorgia Meloni con la Orden de Isabel la Católica. Señorías del PSOE, me gustaban mucho más cuando hablaban de Meloni como lo que es, como una neofascista. ¿Por qué la condecoramos? Señorías de SUMAR, que forman parte del Gobierno, ¿cómo se les pone el cuerpo ante este panorama? Vamos a decirlo claro: Giorgia Meloni ―por cierto, amiga de los amigos del PP, es decir, de ese nexo que se llama VOX― es una gobernante y liberal que quiere imponer el reino de las sombras en Europa. Por tanto, no entendemos esto. Por cierto, Meloni es la que puso en marcha los centros de deportación para extranjeros, una auténtica vergüenza en Europa, una gran vergüenza. (Aplausos). Acabem, senyories.”
“Vamos a la cuestión. Nosotros derogamos ―y no votaremos, por tanto, las totalidades― una norma impropia y una aberración democrática. Lo que pretenden con las totalidades el PP y VOX es continuar con una aberración democrática, y quiero decirlo muy claramente: la ley mordaza produjo un gran sufrimiento a las personas, falló a la gente y aquí de nuevo apelo, señorías del PSOE, que han tardado tanto tiempo en ver la luz, a que al final se suman al bloque que hace falta y en el lado adecuado de la historia. Muchas personas han padecido por eso. Pero volvamos a la pulsión autoritaria; una pulsión autoritaria que recorre Europa. Y no es casual que ahora el PP y VOX hagan esto. ¿Por qué? Porque el garrote, el palo y tentetieso, que dicen ustedes, está de moda. Por eso no entendemos, como demócratas y europeos, algo que ha pasado recientemente.”
“Nosaltres deroguem i no votarem, per tant, les totalitats, una norma impròpia i una aberració democràtica. El que pretenen amb les totalitats del PP i Vox és continuar amb una aberració democràtica, que vull dir-ho molt clarament: La llei mordassa va produir un gran patiment a les persones; va fallar a la gent. I aquí novament apel·lo, senyories del PSOE, que han trigat tant de temps en veure la llum, que finalment se sumin al bloc que cal en el comptat, al costat adequat de la història. Molta gent ha patit per això. Però tornem a la pulsió autoritària. Una pulsió autoritària recorre Europa i no és casual que ara el PP i VOX facin això perquè el garrot, el palo y tentetieso que dicen ustedes, està de moda. Per això no entenem, no entenem, com a demòcrates i europeus, no entenem una cosa que ha passat recentment. En fin.”
“(Aplausos.―La señora Vázquez Blanco, la señora Alfonso Silvestre y el señor Argüelles García señalan a los escaños del Grupo Parlamentario Socialista). O lo que sufrimos con la policía patriótica. Sí, sí, la policía patriótica. No señalen al PSOE. La policía patriótica sí que es su terreno, es su materia, es su cosa, ¡en fin!, es su especialidad. Esa es su especialidad. Tornem-hi. Veuen? He aconseguit pel miracle de les llengües que em prestin atenció, senyories del PP. És fàcil, com diria Albert Rivera, al cel sigui,… -- 21 of 50 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 12 de diciembre de 2024 Volvamos. ¿Ven? Por el milagro de las lenguas he conseguido que me presten atención, señorías del PP. Es fácil, como diría Albert Rivera: … … tengo un dual y lo pongo cuando quiero. (Risas). En fi, anem a la qüestió.”
“Señora Vázquez, esta ley no perjudica a las fuerzas policiales. No, no perjudica a la Policía ni a la Guardia Civil ni a los Mossos ni a la Ertzaintza. ¿Sabe qué perjudica a las fuerzas policiales? Que encuentren veinte millones en droga en la casa de un jefe policial. (Rumores). Eso perjudica a las fuerzas policiales. (Aplausos). Cuidado con ver lo que perjudica y lo que no, porque podemos derrapar. Por cierto, señora Vázquez, creo que ha hablado usted de ‘gran hermano’, para ‘gran hermano’ el que hemos sufrido los republicanos, los independentistas, fuerzas de izquierda, demócratas y personas de bien, por ejemplo, con el espionaje de Pegasus. (Un señor diputado: ¡Muy bien!). Eso sí que fue un ‘gran hermano’. Eso sí que fue un enorme ‘gran hermano’.”
“Digo fanática porque lo decía Berlin y porque, sin duda, las enmiendas a la totalidad que ustedes proponen, señorías del PP y VOX, están movidas por un intento fanático, por este autoritarismo que recorre Europa. Recordemos, por cierto, que esta ley que derogamos a través de la nueva ley fue implantada por el señor Fernández Díaz, imputado. Y lo digo porque se utiliza con mucha alegría la palabra delincuente y, en todo caso, este diputado que les habla nunca ha sido imputado y el ministro que impulsó la ley, sí fue imputado. (Aplausos). Se imputó al señor Fernández Díaz. También he de decir que el portavoz de VOX no puede pasear libremente por Gibraltar ni por ningún territorio del Reino Unido y un servidor puede ir a Londres perfectamente. ¿Quién es el delincuente aquí? Queda claro.”
“Este respeto se expresa en forma de derechos que garantizan ciertas libertades. La libertad es importante porque es condición previa para vivir en dignidad. ¡Para vivir en dignidad! Por tanto, señorías, estamos hablando del corazón de la democracia. La ley mordaza, que hemos derogado y que ahora el PP y VOX quieren volver a meter por la puerta de atrás con las enmiendas a la totalidad, apela a una democracia de calidad. Pero, si no les gusta Ignatieff, citaré a su maestro, el filósofo Isaiah Berlin, que decía que, en una democracia la necesidad de más espacio para los individuos y las minorías marca la diferencia, y que esto pasa por una aplicación menos fanática y mecánica de los principios generales.”
“Y esto explica―-supongo― por qué el PP presenta esta enmienda a la totalidad, que es algo que ellos tendrán que resolver, señora Vázquez. En cualquier caso, y para no contribuir más al fango, me gustaría hablar un poco del equilibrio entre seguridad y libertad, que, al fin y al cabo, es la cuestión clave en este debate. Y, si me lo permiten, citaré a un politólogo y político canadiense que he citado otras veces porque creo que acierta mucho en el equilibrio entre seguridad y libertad, que es lo que define las democracias plenas. Y ustedes, señorías del PP, que siempre hablan de democracia plena, me gustaría que escucharan. Dice Ignatieff: Las democracias no sirven simplemente a los intereses de la mayoría, sino que otorgan a los individuos un respeto intrínseco.”
“Ho dic perquè s’ha fet anar molt amb alegria la paraula «delinqüent» aquí i, en tot cas, aquest diputat que els parla no ha estat mai imputat i el ministre que va impulsar la llei sí va estar imputat. Ha estat imputat el senyor Fernández Díaz. Com també he de dir que el portaveu de VOX no pot passejar lliurement per Gibraltar ni per cap territori del Regne Unit i un servidor pot anar a Londres perfectament. Per tant, bé, qui és el delinqüent aquí? Queda clar. Buenos días, presidente. Señorías, volvemos a hablar aquí de una historia vieja conocida, la de la ley mordaza y, de hecho, la cuestión en términos políticos es una subasta; una subasta entre la derecha democrática, formalmente democrática, y la ultraderecha.”
“Però si Michael Ignatieff no els agrada, citaré el mestre de Michael Ignatieff, que és el filòsof Isaiah Berlin, que deia que «en una democràcia la necessitat de més espai per als individus i les minories marca la diferència i que això passa per una aplicació menys fanàtica i mecànica dels principis generals». Dic «fanàtica» perquè ho deia Berlin i perquè, sens dubte les totalitats que vostès proposen, senyories del PP i de VOX, estan mogudes per un cert fanatisme punitiu, per una onada autoritària que recorre Europa. Recordem, per cert, que aquesta llei que deroguem a través de la nova llei va ser implantada pel senyor Fernández Díaz, imputat.”
“I vostès, senyories del PP, que sempre parlen de democràcia plena, estaria bé que escoltessin això. Diu Ignatieff: «Les democràcies no serveixen simplement els interessos de la majoria, sinó que atorguen als individus un respecte intrínsec. Aquest respecte s’expressa en forma de drets que garanteixen certes llibertats. La llibertat és important al seu torn, perquè és una condició prèvia per viure amb dignitat», per viure amb dignitat. -- 20 of 50 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 12 de diciembre de 2024 Per tant, estem parlant, senyories del cor de la democràcia. La llei mordassa que hem derogat i que ara el PP i VOX vol tornar a posar aquí per la porta del darrere amb aquestes totalitats apel·la a una democràcia de qualitat.”
“Gràcies. Bon dia, president, senyories. Tornem a parlar aquí d’una vella, coneguda història, la de la llei mordassa. I, de fet, la qüestió en termes polítics és una subhasta, una subhasta entre la dreta democràtica, formalment democràtica, i la ultradreta. I això explica, suposo, per què el PP presenta aquesta totalitat, que és una cosa que ells hauran de resoldre, senyora Vázquez. En tot cas, i per no contribuir més al fang, jo voldria parlar una mica de l’equilibri entre seguretat i llibertat, que al capdavall és la qüestió clau en aquest debat. I, si m’ho permeten, citaré un politòleg i polític canadenc que he citat altres vegades, però que crec que encerta molt quan parla d’aquest equilibri entre seguretat i llibertat, que és el que defineix les democràcies plenes.”
“Seguramente, si nos mantenemos pasivos, saldremos todos perdiendo. Muchas gracias. (Aplausos).”
“No pueden comentar cada semana que hay bulos y que estamos intoxicados. Actúen, por favor. El Ejecutivo sufre la desinformación, pero también la sufrimos el resto de la ciudadanía y, como dijo el inspector jefe de Bomberos de Valencia, el señor Basset, estas informaciones nos llevan al caos, y este caos lo hemos visto. Hemos visto multiplicada la tragedia de Valencia a raíz de la desinformación. Esta desinformación tiene actores, personas, grupos, partidos, plataformas y empresas que la promueven. En nombre de nuestro grupo, les pido que actúen ya. Es tarde, hagan y no dejen que esto sea el reino de la mentira. La impunidad nos va a costar muy cara. Por favor, lleven a cabo acciones y no tengan miedo, porque pagan el mismo precio; cuando no hacen nada, también reciben. Así que adelante.”
“Gràcies. Lo que se ha producido ha sido un verdadero y lamentable festival de rumores y de bulos. Como ejemplo, señor ministro: la falsa noticia sobre los muertos en el parking de Bonaire, la falsa noticia sobre el agua contaminada en Valencia, la falsa noticia sobre que el radar meteorológico de Valencia no funcionó o la falsa noticia sobre el hecho de que el Ayuntamiento de Alfafar tiraba la ropa que habían donado las personas a la basura. Tenemos un problema con la verdad. La democracia agoniza cada vez que las noticias falsas intoxican la conversación pública, pero ustedes no son comentaristas políticos. El Gobierno de España no puede comentar, el Gobierno de España dispone del BOE y de mecanismos sancionadores. No se pongan de perfil. Nosotros estaremos a su lado si ustedes emprenden acciones en este sentido.”
“No poden comentar cada setmana que hi ha falòrnies, que estem intoxicats. Actuïn, si us plau. L’executiu pateix la desinformació, però també la patim tota la ciutadania. I, com va dir l’inspector en cap de Bombers de València, el senyor Basset, aquestes informacions ens porten al caos. I aquest caos l’hem vist. Hem vist multiplicada la tragèdia de València arran de la desinformació. Aquesta desinformació té actors, té persones, té grups, té partits, té plataformes i té empreses que la promouen. Els demano, en nom del nostre grup, que actuïn ja. És tard. Facin. No deixin que això sigui el regne de la mentida. La impunitat ens costarà molt cara. Si us plau, prenguin accions i no tinguin por, perquè ja veuen que pel mateix preu, quan no ho fan, també reben, per tant, endavant. Segurament, segurament, si ens mantenim passius, hi perdrem tots.”
“El que s’ha produït ha estat un veritable i lamentable festival de falòrnies i de rumors. A tall d’exemple, senyor ministre, la falsa notícia sobre els morts al pàrquing de Bonaire, la falsa notícia sobre l’aigua contaminada a València, la falsa notícia sobre que el radar meteorològic de València no va funcionar o la falsa notícia sobre el fet que l’Ajuntament d’Alfafar llençava la roba a la brossa que havien donat les persones. Tenim un problema amb la veritat. La democràcia agonitza cada vegada que les notícies falses intoxiquen la conversa pública. Però vostès no són comentaristes polítics. El Govern d’Espanya no pot comentar. El Govern d’Espanya té el BOE i té mecàniques sancionadores. No es posin de perfil. Nosaltres estarem al seu costat si vostès prenen accions en aquest sentit.”
“Senyor ministre, com valora el govern espanyol la greu onada de desinformació que s’ha accentuat arran de la tragèdia de la Dana? Señor ministro, ¿cómo valora el Gobierno español la grave oleada de desinformación que se ha acentuado a raíz de la tragedia de la DANA?”
“Por responsabilidad y por decencia habría que desclasificar, y porque es una vergüenza a nivel europeo. ¿A quién estamos protegiendo?, ¿estamos protegiendo a un fantasma o estamos protegiendo a alguien que va de fantasma? Realmente lo que ustedes hacen solo se puede definir con una expresión latina, excusatio non petita, accusatio manifesta. Y el problema más grave es que cuando no quieren desclasificar sobre los fachas de ayer alimentan el fascismo de hoy. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Estamos dopados de mentiras. Tenemos un problema con la verdad histórica. Y debo decirles, señorías del PSOE, que hay una cosa que no entiendo, hay una cosa que me cuesta mucho entender. ¿Cómo es posible que ustedes, señorías del PSOE, con el señor Pedro Sánchez al frente, digan cada día que quieren combatir las mentiras, las medias verdades y esto que se conoce en español como bulos, que quieran combatir todo esto y, a la vez, históricamente no quieran entrar en la verdad documental? Es decir, ¿cómo se puede defender en la actualidad que queremos transparencia y que queremos ir contra los que hacen fakes y en la historia queramos mantener el fake? No lo entiendo, señorías del PSOE; no lo entiendo. Ya sé que soy catalán y tal vez soy limitado, pero no lo entiendo.”
“Per responsabilitat, per decència, hauríem de desclassificar, i perquè és una vergonya a nivell europeu. A qui estem protegint? A qui estem protegint? Estem protegint un fantasma o estem protegint algú que va de fantasma? Realment, el que vostès fan només es pot definir amb una llatinada: excusatio non petita, accusatio manifesta. Això del 23-F és un macguffin. I el problema més greu és que, quan no volen desclassificar sobre els fatxes d’ahir, alimenten el feixisme d’avui. Gràcies. Señorías, el combate por la verdad es una lucha diaria. No hace falta que recuerde que el Partido Popular, por ejemplo, durante un tiempo importante sostuvo una falacia sobre el terrible atentado del 11 de marzo en Madrid. Desde el 23-F al 11 de marzo siempre ha habido estos bulos y estamos acostumbrados a edificar así la política del presente.”
“Estem dopats de mentida. Tenim un -- 57 of 73 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 19 de noviembre de 2024 problema amb la veritat històrica. I els he de dir, senyories del PSOE, que hi ha una cosa que no entenc, hi ha una cosa que em costa molt d’entendre: com pot ser que vostès, senyories del PSOE, amb el senyor Pedro Sánchez al capdavant, cada dia diguin que volen combatre les mentides, les mitges veritats, les falòrnies —això que en espanyol es diu «bulos»—, volen combatre tot això i a la vegada, històricament, no volen entrar en la veritat documental? O sigui, com es pot defensar en l’actualitat que volem transparència i volem anar contra els que fan fakes i en la història volem mantenir el fake? No ho entenc, senyories del PSOE, no ho entenc. Ja sé que potser soc català i soc limitat, però no ho entenc.”
“Entonces, yo podría hablar aquí seriamente de la necesidad de construir un relato crítico sobre el 23-F, sobre los ángulos muertos de esta historia, sobre los enormes vacíos en el relato, sobre la tremenda dificultad de explicar un juicio que fue bastante mal pergeñado, como se ha dicho y se ha documentado, donde la trama civil se redujo a un solo tipo y donde la verdad es que el papel del entonces jefe del Estado quedó un poco, digamos, entretelas. Senyories, el combat per la veritat és una lluita diària. No cal que recordi que el Partit Popular, per exemple, durant un temps important va sostenir la falòrnia sobre el terrible atemptat de l’11 de març de l’any 2004 a Madrid. Des del 23-F a l’11 de març sempre hi ha hagut falòrnies, i estem acostumats a edificar la política del present sobre això, ens hi hem acostumat.”
“La verdad, este tema es repetido y cansino, y sabemos, señorías del PSOE, que ustedes no van a abrir los archivos, no los van a tocar, no lo van a hacer; por tanto, estamos aquí haciendo un poco de comedia. Ojalá yo tuviera el don del espiritismo y pudiera invocar ahora en esta sesión a Prim, porque a lo mejor algo nos contaría el hombre. Por cierto, era catalán; perdón. Era catalán, sí. El otro catalán que fue militar era Francesc Macià, pero este ya se dio cuenta del mal negocio de España y se hizo independentista. Miren, el tema es serio, pero me cuesta mucho tomármelo en serio porque sé que no van a desclasificar, porque sé que esto es solo un brindis al sol.”
“Novament, bona tarda. Estaba pensando, a raíz de la propuesta de los diputados de Podemos, proponer una permuta de debate a las señorías del PP y del PSOE: No hablemos más del 23-F, hablemos de la muerte del general Prim. Lo mataron cerca de aquí el 27 de diciembre de 1870. Lo digo, señorías del PSOE, porque han dicho: No hablemos de los Borbones. Pues hablemos de un pobre hombre que quiso quitar a los Borbones. ¿Lo puedo decir aquí? Hay una sala dedicada a Prim. ¿Puedo hablar bien de Prim, que no quería mucho a los Borbones? Pobre hombre, no le salió bien la operación; lo mataron. Y Amadeo de Saboya, como vio el patio, llegó y se piró. En fin, si no podemos hablar del 23-F, amigo Aitor, hablemos de Prim. Conectaremos con los carlistas y todo este rollo, y vamos tirando.”
“... volem advertir, serà greu. És la nostra responsabilitat, senyories, com a legisladors evitar-ho. I recordin una dita castellana: lo mejor es enemigo de lo bueno. Gràcies. … es nuestra responsabilidad como legisladores evitarlo. Recuerden un dicho: Lo mejor es enemigo de lo bueno. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Por ejemplo, en Alemania o Reino Unido se proporcionan información y protocolos especiales para garantizar la seguridad de los funcionarios. Voy terminando, señor presidente. Lamentamos también, como ha dicho el diputado Iñarritu, que el PSOE haya virado a la derecha en estas cosas. ¡Qué época esta en la que la manera de combatir a la derecha es añadiéndose al discurso de la derecha! ¡Que época tan triste vamos a tener que contar a nuestros nietos! Señorías, la política tiene que resolver problemas y no crear nuevos. El Grupo de Esquerra cree que esta proposición del PP genera más problemas, y sabemos que …”
“En cambio, es importante este nuevo estatuto que podría aumentar las condenas o sanciones por cualquier acto de resistencia o de desacuerdo por parte de los internos. Tenemos que recordar, además, señorías del PP, que hoy los informes que escriben los funcionarios ya tienen presunción sistemática de certidumbre ante la declaración de un interno. Así pues, no añade nada nuevo tampoco. Dejémoslo claro. En la mayoría de los países de Europa, los funcionarios de prisiones no tienen ―no tienen― la consideración de agentes de autoridad, pero cuentan con mecanismos de protección laboral y jurídico específicos. El Grupo Republicano está a favor de que los funcionarios tengan estos elementos de protección laboral específicos.”
“En un entorno cerrado y vigilado como el de la cárcel, el aumento del poder para los funcionarios de prisiones reduciría todavía más los derechos de los presos inevitablemente y de forma inercial, mecánicamente, poniendo ―se quiera o no― al preso en una situación de más alta vulnerabilidad. Actualmente, la jurisprudencia, señorías del PP ―lo saben―, considera que los funcionarios de prisiones disponen de una protección significativa cuando tienen lugar ataques y agresiones contra ellos, y estos son considerados un delito contra la autoridad. Esto es así según el Código Penal. Esto implica que los presos pueden ser castigados severamente. Así pues, dar un reconocimiento añadido como figuras de autoridad a estos funcionarios no va a cambiar nada de manera sustancial.”
“Cambiar la consideración de los funcionarios podría obstaculizar todavía más las investigaciones en estas situaciones irregulares. Distintos colectivos de derechos humanos alertan de que estas medidas contribuyen a una cultura punitiva extraordinariamente anacrónica, especialmente en contextos de privación de libertad. No es el objetivo de la cárcel que entiende el Grupo Republicano. No es el modelo penitenciario que queremos para una sociedad del siglo XXI. Las cárceles son espacios excepcionales, singularmente vigilados y bajo un control muy fuerte. Por dentro esto es a cargo de los funcionarios correspondientes y por fuera a cargo, como ustedes saben, de las fuerzas de seguridad; en el caso de Cataluña, del cuerpo de Mossos d’Esquadra.”
“Asignar a los funcionarios de prisiones el rango de agentes de autoridad aumentaría el riesgo de abuso de poder ―repito: abuso de poder― en un entorno que es especialmente delicado. Podría haber más casos de arbitrariedad represiva y los internos, en este sentido, tendrían menos posibilidad de denunciar. Creo que ha comentado mi colega, el diputado Iñarritu, que el Comité Europeo para la Prevención de la Tortura ha denunciado, efectivamente, algunas conductas sobre presuntos malos tratos en las cárceles -- 24 of 73 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 19 de noviembre de 2024 españolas. Esto es así, señorías del PP. También, según datos de Amnistía Internacional y del observatorio del sistema penitenciario, hay preocupación en este sentido.”
“El funcionario, como ustedes saben, es un actor indispensable de transformación de la persona que está recluida en un sentido de reeducación y de reinserción social. Este reconocimiento que propone el Partido Popular no facilitaría este objetivo, porque introduce un sesgo muy grave de desconfianza añadida a la relación entre interno y funcionario. Señorías, ustedes deberían saberlo. La literatura especializada sobre temas penitenciarios apunta que la confianza y el respeto mutuos son claves para mantener la seguridad y un ambiente correcto en los centros penitenciarios. La condición de agente de autoridad podría generar tensiones sobrevenidas entre internos y funcionarios.”
“Señorías, estamos preocupados en este sentido ―aprovecho para decirlo― por las declaraciones del nuevo conseller de Justicia de la Generalitat, que ha manifestado que él es partidario de declarar agentes de autoridad a los funcionarios de prisiones. Nunca hasta ahora ningún conseller de la Generalitat había traspasado esta línea roja, lo cual indica ―lo digo con pesar― un notable desconocimiento de las cárceles en Cataluña por parte el señor Espadaler. En la exposición de motivos de la proposición del Partido Popular se habla de conseguir espacios de convivencia más seguros. Esquerra sostiene que convertir a los funcionarios en agentes de autoridad, como si fueran policías, no va, señorías, en esta dirección. No soluciona nada, más bien al contrario; generaría distorsiones y problemas.”
“Consideramos que es una medida que quiere incidir más en las percepciones del ciudadano que en la realidad. Consideramos que es una medida populista y oportunista. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). En primer lugar, hay que recordar que Cataluña y el País Vasco tienen asumidas las competencias en materia penitenciaria y transferidos los medios y los servicios penitenciarios. Así pues, señorías, nuestra primera reserva es competencial. Es inevitable, sobre todo, ver en ello una sombra de centralismo y recentralización. Nosotros, Esquerra, defendemos el modelo penitenciario catalán enfocado en la reinserción mediante procesos de acompañamiento a las personas desde una perspectiva social para construir una sociedad más justa, igualitaria y segura y, sobre todo, con menos víctimas.”
“Vaig acabant, senyor president. Lamentem també, com ha dit el diputat Iñarritu, que el PSOE hagi girat a la dreta en aquestes coses. Quina època, aquesta, en què la manera de combatre la dreta és afegir-se al discurs de la dreta. Quina època més trista que haurem d’explicar als nostres nets. Senyories, la política ha de resoldre problemes i no pas crear-ne de nous. El Grup d’Esquerra pensa que aquesta proposició de llei del PP crea més problemes, la qual cosa... Buenas tardes, presidenta, señorías. Hemos leído atentamente esta proposición de ley del Grupo Popular. Plantea un asunto muy sensible y complicado. Lo hemos abordado otras veces en esta Cámara y tenemos que decir que nuestro grupo, Esquerra, votará en contra, como ha hecho otras veces.”
“En canvi —en canvi—, és important, aquest nou estatut podria incrementar les condemnes o sancions per qualsevol acte de resistència o desacord per part dels interns. Hem de recordar, a més, senyories del PP, que avui els informes que escriuen els funcionaris ja tenen presumpció sistemàtica de certesa davant la declaració d’un intern. Per tant, no afegeix res de nou tampoc. Diguem-ho clar: a la majoria de països d’Europa els funcionaris de presons no tenen la consideració — no tenen— d’agents d’autoritat, però compten amb mecanismes de protecció laboral i jurídica específics. El Grup Republicà està a favor de que els funcionaris tinguin aquests elements de protecció laboral específics. Per exemple, a Alemanya, al Regne Unit, es proporciona formació i protocols especials per garantir la seguretat dels funcionaris.”
“En un entorn tancat i vigilat com és una presó, l’augment -- 23 of 73 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 19 de noviembre de 2024 del poder per als funcionaris de presons reduiria encara més els drets dels presos, inevitablement, de manera inercial, mecànicament, posant-los, vulguin o no, el pres, en una situació de més alta vulnerabilitat. Actualment, la jurisprudència, senyories del PP —ho saben—, ja considera que els funcionaris de presons disposen d’una protecció significativa quan esdevenen atacs i agressions contra ells, i això és considerats un delicte contra l’autoritat. Això és així segons el Codi penal. Això implica que els presos poden ser castigats severament. Per tant, donar un reconeixement afegit com a figures d’autoritat a aquests funcionaris no canvia res de manera substancial.”
“Canviar la consideració dels funcionaris podria obstaculitzar encara més les investigacions en aquestes situacions irregulars. Diversos col·lectius de drets humans alerten que aquestes mesures contribueixen a una cultura punitiva extraordinàriament anacrònica, especialment en contextos de privació de llibertat. No és l’objectiu de la presó que entenem des del Grup Republicà, no és el model penitenciari que volem per a una societat del segle XXI. Les presons són espais excepcionals, singularment vigilats i sota un control ben fort. Per dins, això és a càrrec dels funcionaris corresponents i, per fora, a càrrec, com vostès saben, de les forces de seguretat; en el cas de Catalunya, del Cos de Mossos d’Esquadra.”
“La condició d’agent d’autoritat podria generar tensions sobrevingudes entre interns i funcionaris. Assignar als funcionaris de presons el rang d’agents d’autoritat incrementaria el risc d’abús de poder —ho repeteixo: abús de poder— en un entorn que és especialment delicat. Podria haver-hi més casos d’arbitrarietat repressiva i els interns, en aquest sentit, tindrien menys possibilitat de denúncia. Crec que ho ha esmentat al meu col·lega, el diputat Iñarritu: el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura ha denunciat, efectivament, algunes conductes sobre presumptes maltractaments a les presons espanyoles. Això és així, senyories del PP. I també, segons dades d’Amnistia Internacional i de l’Observatori del Sistema Penal, hi ha preocupació en aquest sentit.”