Francesc-Marc Álvaro Vidal
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“És una garantia perquè la ciutadania tingui accés a continguts de qualitat en català, a informació de proximitat i a espais que promoguin el debat públic i la cohesió social. El paper que fa TV3 o Catalunya Ràdio no és un paper afegit o sobrevingut.”
“Així mateix, reitero, ho torno a dir, exigim que aquestes mesures que ara adoptarem aquí tinguin un reflex i un complement en les polítiques que depenen dels mitjans de les comunitats autònomes i del món local, singularment pel que fa al grup republicà, TV3 i Catalunya Ràdio.”
“Recordem també el centre de producció, important, de Sant Cugat a Catalunya i el canal La 2 Cat, important també per a la difusió de la llengua catalana. Bo i més senyories, en un moment en què hi ha una gran preeminència de les notícies falses i les postveritats. Tres punts faran que el nostre grup voti a favor d’aquest reial decret.”
“Bona tarda, president. Senyories. Aquest reial decret respon a una necessitat clara, concreta i urgent, que és, com s’ha dit, garantir la sostenibilitat econòmica de la corporació RTVE, davant la incertesa generada per litigis i per la interpretació i ocasional canvi de doctrina tributària que poden deixar determinats impostos suportats p…”
“Reclamamos firmemente que esta medida se adopte también en aquellos casos en los que medios autonómicos o locales tienen dificultades parecidas.”
“Su estabilidad financiera no es solo una cuestión técnica, es una garantía para que la ciudadanía tenga acceso a contenido de calidad en catalán, a información de proximidad y a espacios que fomenten el debate público y la cohesión social.”
The complete record
Every one of 1,208 lines we hold for Francesc-Marc Álvaro Vidal, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 25 of 25.
“En quin termini pensa el Govern tenir acabats els estudis per a una primera versió del catàleg de símbols i elements contraris a la memòria democràtica? En quin punt es troba l’elaboració de l’estudi per establir les mesures i reparacions de caràcter econòmic adreçades a les víctimes de la guerra i la dictadura? En quin punt es troba l’elaboració de l’estudi sobre els supòsits de vulneració de drets humans entre l’any 1978 i l’any 1983? En quin punt es troba la creació del Banc Estatal d’ADN de víctimes de la guerra i la dictadura? I, finalment, senyor ministre, en quin punt es troba l’elaboració del reglament que contempla la disposició addicional dinovena de la Llei en relació amb la restitució o compensació de bens i drets incautats a partits, ateneus, entitats, etcètera?”
“Esperem que el Govern central vetlli, senyor ministre, perquè no es permetin situacions injustes en algunes comunitats. El ressentiment que expressa alguna dreta, i sobretot la ultradreta, no serveix per a res. Valgui com a exemple del que dic el que ha passat recentment al Valle de Cuelgamuros amb la iniciativa d’una entitat que ha fet aturar judicialment les exhumacions de les restes mortals enterrades de manera arbitrària pel franquisme. El retard en el desplegament de la Llei de memòria democràtica crea frustració i lesiona milers de ciutadans, això és un fet. En aquest sentit, li pregunto, senyor ministre, per la concreció d’alguns aspectes rellevants a la Llei que enumero tot seguit: Quantes declaracions de reconeixement i reparació personal a les víctimes s’han expedit des de l’entrada en vigor de la norma?”
“Senyor ministre, vostè que arriba nou a la matèria: alguns d’aquests terminis ja han vençut. Cal destacar que no figura en cap capítol de la norma que aquests terminis tinguéssim, diguem, alguna salvetat pel fet d’haver-hi Govern amb interinitat, no. La Llei de memòria ha d’aplicar-se de pressa, amb celeritat, o serà paper mullat, o serà paper mullat. Quan el Partit Popular governava, com saben vostès, va aparcar les polítiques de memòria i això va suposar una aturada en moltes iniciatives que en aquest camp es feien. Per cert, diguem-ho tot: en diverses autonomies governades pel PP, o pel PP i Vox, s’estan prenent decisions destinades a eliminar, reduir o desfigurar les polítiques de memòria, la qual cosa, naturalment, ens preocupa.”
“Volíem, amb aquest gest, estar atents, senyor ministre, sobre aquesta norma que és important. Volem que vostès, el Govern i, conrectament, el PSOE, compleixin amb allò que compromet aquesta Llei, més important del que sembla. Sense el que s’anomena «deure de memòria», és impossible una democràcia digna d’aquest nom. Tinguem present el que diu un expert en la matèria, Paul Ricoeur: «el deure de memòria és el deure de fer justícia, mitjançant el record a un altre que és diferent». Vet aquí la clau, senyories, del que parlem: la justícia. Amb tot, reconeixem que aquesta Llei aprovada conté alguns avenços, però el Govern ha de posar-se, senyor ministre, mans a la feina, no volem excuses, el temps passa. La Llei fixa uns terminis, com vostès saben, en diversos àmbits.”
“Entre altres coses, aquesta Llei no reconeix les responsabilitats patrimonials ni de cap altra mena per part de l’Estat, l’Església o les empreses que es van lucrar, diguem-ho clarament, amb la repressió del règim franquista. Venim d’un silenci. Esquerra ha estat i és un partit capdavanter en la defensa de les polítiques de memòria, sempre, des de l’època del diputat senyor Joan Tardà en aquesta Cambra, sempre al costat de les entitats memorialistes. Hem repetit que qualsevol democràcia necessita fer les paus amb el passat més traumàtic, perquè si no fem les paus amb el passat no tenim cap mena de credibilitat, sens dubte. En el seu moment vam dir que la nostra abstenció a la Llei no era del tot… no era un vot de confiança, volem dir, era una abstenció que estava pensada per a fer una protesta i una vigilància sobre aquest text.”
“Senyor ministre, la Llei de memòria democràtica que vam aprovar la passada legislatura, com vostè sap, pretén corregir la terrible i dolorosa desatenció oficial cap a totes les víctimes de la guerra i la dictadura. També és (em permetrà que ho digui així) una eina contra els silencis i contra els oblits acumulats, alguns oblits gens innocents. Per cert, senyor ministre, el grup republicà, com saben vostès, es va abstenir en la -- 88 of 111 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 20 de diciembre de 2023 votació final d’aquesta Llei, no pas perquè en fossin contraris, sinó perquè en determinats aspectes la van trobar, i encara la trobem avui en dia, totalment insuficient.”
“El meu oncle, el germà gran de la meva mare, Francesc Vidal Casanellas, deportat número 11 780, mai va tornar a casa, va morir, el van matar, per ser exactes, l’1 de gener de l’any 1942, en l’hora més fosca d’Europa al segle XX. Només tenia vint-i-nou anys. A partir d’aquell moment, tot va ser silenci. I parlo del silenci, del silenci familiar de moltes persones; del silenci de la meva mare, del silenci de les meves ties i cosins, un silenci vinculat, senyor ministre, a un mort del qual gairebé ningú mai parlava. Com canta Raimon, venim d’un silenci, efectivament. Hi ha moltes memòries, senyories, cadascú te la seva, tots vostès tenen la seva. També hi ha molts silencis i oblits. Parlaré, per tant, d’una qüestió que és personal i col·lectiva i política alhora.”
“Presidenta, senyores i senyors diputats, ministre Torres… Por cierto, ministro, le deseo lo mejor en esta nueva etapa. Creo que somos de la misma cosecha. Por tanto, si me permite, de boomer a boomer, mucha suerte. Em plau adreçar-me per primer cop a la Cambra parlant d’un tema que, a més de ser objectivament important, està vinculat amb la meva història familiar. Per tant, senyories, permetin-me una breu referència a la memòria personal abans d’entrar en la memòria col·lectiva. Soc nebot d’un deportat, un deportat assassinat al camp nazi de Mauthausen. Va ser un dels tants soldats republicans dels que, després de l’exili del trenta-nou, van caure quan va caure França.”